MÀSTER UNIVERSITARI EN DIFICULTATS DE L’APRENENTATGE I

TRASTORNS DEL LLENGUATGE

M4.600 Fonaments
Neurocognitius de
l’Aprenentatge i del
Llenguatge

PAC 1

Les múltiples cares de l'aprenentatge i la memòria

Professora Responsable de l’Assignatura: Belén Jiménez Alonso.

Professorat col·laborador: Xavier Caldú Ferrús, Susanna Carmona, Olimpia Díaz

Mandado, Marc Guasch Moix, Rubén Miranda García, José Antonio Periáñez Morales.

Nom i cognoms de l’estudiant:

1
 1r Semestre – Curs 2021-2022

A. PRESENTACIÓ

Aquesta PAC consta de sis preguntes, en les que treballarem aspectes fonamentals del
mòdul 1 de l'assignatura. Aquesta PAC pretén que l'alumnat conegui i domini alguns dels
conceptes fonamentals associats a l'aprenentatge i la memòria. En aquesta PAC també
treballarem algunes de les competències transversals especificades en el pla docent (analitzar
i sintetitzar, identificar i comparar diferents teories de l'aprenentatge i la memòria,
desenvolupament d'habilitats per al treball autònom i auto dirigit).

B. ENUNCIATS
Pregunta 1. El Juli acaba d’incorporar-se al Centre de Recursos Educatius on haurà de
treballar donant suport a diferents centres escolars. En el seu primer dia acudeix conduint al
centre. Quan arriba pregunta pel despatx de la directora i li indiquen que pugi a la primera
planta, giri a l’esquerra i busqui el segon despatx. Després de seguir les indicacions arriba al
despatx de la directora. Es presenta i la directora li explica breument en què consistirà la seva
tasca. Malgrat que és el primer cop que treballa en un centre d’aquest tipus, el Juli té
experiència com a mestre d’educació especial i formació específica i li explica a la directora
els llocs on ha treballat, els cursos que ha fet i l’any en el qual els va fer. La directora li comenta
que en el darrer any han tingut molts alumnes amb diferents trastorns del llenguatge i que
possiblement aquest any moltes de les consultes que li arribin al Juli tindran a veure amb les
dificultats associades a aquests trastorns. Com que en Juli ha cursat fa poc el Màster de
Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC, té informació actualitzada
i li explica a la directora els diferents trastorns del llenguatge que coneix, les dificultats
associades i les estratègies d’intervenció.

En el seu primer dia de feina, el Juli ha posat en marxa diferents sistemes de memòria.
Tot seguit, posar un exemple de cadascun d’ells i justifica la teva resposta.

Puntuació màxima: 2 punts. Extensió màxima: 12 línies per columna.

2
 Sistema de memòria
Aprenentatge i memòria
procedimental
Memòria operativa
Memòria episòdica
Memòria semàntica
Exemple
Conduir en cotxe fins el
centre.
Quan acudeix al despatx
de la directora mentre va
recordant on li han dit que
és.
La informació que dona
sobre el seu curriculum
vitae.
Els coneixements que té
sobre els trastorns del
llenguatge i que transmet a
la directora.
Justificació
La memòria procedimental és la
responsable de l’adquisició de
repertoris conductuals com són els
implicats en conduir un vehicle.
La memòria operativa és la
responsable de repetir verbalment
la informació que li han donat
(mitjançant el bucle fonològic) per
arribar al despatx on ha d’anar.
La memòria episòdica
emmagatzema els esdeveniments,
amb una organització
espaciotemporal. Així, el Juli és
capaç de recordar els llocs on ha
treballat, quins cursos ha fet i en
quin any, etc., informació situada en
un context espaciotemporal.
La memòria semàntica inclou
coneixements de caràcter general
relativament independents del
context temporal i espacial.

Pregunta 2. Aprofitant els coneixements del Juli, la directora li ha preguntat sobre un problema
de memòria que va tenir el seu fill Albert, donat que no sap si es tracta d’una cosa normal. Li
explica que el seu fill Albert té sis anys i que va començar l’educació primària amb un professor
que es deia Joan. Al cap de dos mesos de curs, es van traslladar de casa i es van haver de
canviar d’escola, on va començar amb un nou professor que es deia Joaquim. Durant els
primers dies, l’Albert deia Joan al seu nou professor repetidament, fins que va començar a dir-
li el seu nom correcte. En acabar el curs, fent repàs amb la seva mare de com havia anat l’any,
va succeir un fet curiós: no recordava el nom del seu primer professor fins que, entre tots dos,
fent un esforç, van aconseguir recordar-lo.

Quins fenòmens de l’aprenentatge i la memòria podrien explicar el que li ha succeït a

l’Albert? Justifica la teva resposta.

Puntuació màxima: 1 punt. Extensió màxima: 8 línies.

Quan l’Albert arriba a la nova escola, s’observa el fenomen d’interferència proactiva:

l’aprenentatge d’un contingut (el nom del Joan) dificulta l’aprenentatge d’un material que s’ha
d’aprendre posteriorment (el nom del Joaquim). En conseqüència, mostra problemes per
anomenar correctament el Joaquim, donat que rep la interferència de l’aprenentatge anterior,

3
el nom del Joan. Al final del curs succeeix un altre fenomen denominat interferència
retroactiva, que s’esdevé quan un segon material après fa que s’oblidi informació adquirida
prèviament. En aquest cas, quan l’Albert aconsegueix aprendre’s el nom del Joaquim oblida
el nom del seu antic professor Joan.

Pregunta 3. Una de les tasques del Juli és la d’assessorar els equips docents. A la seva
primera reunió, un dels professors va exposar el cas del Xavier, un noi de catorze anys que
va patir un traumatisme cranioencefàlic a conseqüència d’un accident amb el seu patinet
elèctric. El Xavier va ser atès per la Marisa, una neuropsicòloga que treballa en una unitat de
salut mental infantojuvenil. En fer-li l’entrevista inicial, la Marisa va observar com a en Xavier
li costava seguir bé la conversa i no recordava informació com la seva data de naixement, el
nom del seu institut, el barri on vivia o el nom dels seus millors amics i amigues. Tampoc no
va poder explicar què va fer el dia anterior a la visita i tenia moltes dificultats per fer petits
càlculs mentals. Tanmateix, malgrat l’accident, en Xavier podia fer anar el patinet nou, sabia
com mantenir-se dret quan es posava en marxa, com es frenava i com s’accelerava.

Explica quins sistemes de memòria estan afectats i quins estan preservats. Justifica
les teves respostes.

Puntuació màxima: 2 punts. Extensió màxima: 8 línies.

Es troba alterat el sistema de memòria explícita o declarativa, tant la memòria episòdica

(no pot explicar què havia fet el dia anterior a la visita) com la semàntica (no recordava la
seva data de naixement, el nom del seu institut, el barri on vivia i el nom dels seus millors
amics i amigues). També està alterada la memòria de treball (no era capaç de seguir bé una
conversa i tenia dificultats per realitzar càlculs mentals). Tanmateix, sembla que tenia
preservada la memòria implícita de tipus procedimental (el maneig del patinet).

Pregunta 4. La segona setmana de feina del Juli, el centre de recursos educatius va planificar
un simulacre d’incendi i d’evacuació amb algunes aules. Concretament, a la classe de 2n
d’educació primària, la professora va explicar a tota la classe el que succeiria i com havien
d’actuar. Quan l’alarma d’incendis va saltar, tots els alumnes i les alumnes es van sobresaltar
i, fins i tot, alguns van cridar davant del fort soroll, però sota les instruccions de la professora
van arribar de manera ordenada fins al pati on hi havia el punt de trobada. Un cop allà, va
passar un camió de bombers i alguns i algunes alumnes es van sobresaltar de manera

4
exagerada davant el so de la sirena del camió. Quan van tornar a l’aula, la professora li va
explicar al Juli que l’any passat, durant el simulacre, van tenir un problema amb l’alarma, que
no va parar de sonar després del simulacre i no van aconseguir apagar-la fins passats 20
minuts. Això va provocar que, al principi, els nens i nenes estiguessin sobresaltats, però al
cap d’una estona es van posar a jugar i a córrer pel pati i no es van quedar al punt de trobada.

Explica de manera raonada quins tipus d’aprenentatge s’han produït en la situació

descrita.

Puntuació màxima: 2 punts. Extensió màxima: 10 línies.

En el simulacre actual s’ha produït un aprenentatge no associatiu per sensibilització.
Després de l’exposició a l’alarma d’incendis, un estímul intens diferent (la sirena del camió de
bombers) provoca una resposta motora de sobresalt més intensa de l’esperable. Per altra
banda, en el simulacre de l’any passat, es va produir un aprenentatge no associatiu per
habituació. La presentació continuada del so de l’alarma va fer que es reduís la magnitud de
la resposta inicial de sobresalt dels nens i nenes.

Pregunta 5. Una de les professores li demana al Juli que l’assessori sobre les dificultats que
ha tingut amb el comportament d’una alumna a la seva aula de 5è d’educació primària. Li
explica que la Núria, una nena de deu anys, mostrava un comportament molt correcte durant
les primeres hores del matí, estant atenta a classe, participant-hi i jugant amb els companys i
companyes a l’hora del pati. Tanmateix, cada dia, a l’última hora de classe, la Núria no parava
d’aixecar-se, de parlar amb els companys i companyes o, fins i tot, de burxar-los, cosa que
provocava que la professora estigués donant-li indicacions contínuament i que la Núria hagués
d’acabar a casa, afegit a la resta de deures, les tasques que no havia acabat a l’aula.
L’augment dels deures provocava que la Núria arribés l’endemà cansada i cada cop
començava a aparèixer abans el seu comportament inadequat. La professora es va proposar
utilitzar una estratègia que consistia en, abans de començar la darrera classe, elogiar la Núria
per com de bé s’havia comportat durant el matí i interessar-se per com havia passat el dia.
Després d’una setmana seguint aquesta estratègia, el comportament de la Núria va millorar
notablement, mostrant-se tranquil·la i atenta a la darrera classe.

Després d’aquesta explicació, el Juli felicita la professora per l’estratègia emprada i l’anima a
que, en lloc d’esperar a la darrera hora, elogiï la Núria cada dues hores, sempre que hagi estat
atenta a classe i hagi participat de manera adequada en aquelles dues hores.

5
a. Identifica el tipus d’aprenentatge implicat en aquesta situació, concretant, segons
sigui pertinent en funció del tipus d’aprenentatge, els estímuls, les respostes i els
procediments que hi podrien estar implicats. Explica també quin tipus d’intervenció li
està proposant el Juli a la professora, justificant la teva resposta.

Puntuació màxima: 1 punt. Extensió màxima: 20 línies.

Es tracta d’un aprenentatge associatiu per condicionament operant. La Núria mostra dues
respostes diferents: un comportament inadequat (aixecar-se contínuament, parlar o burxar els
companys) i un comportament adequat (estar atenta, participar, etc.). La conseqüència que
aplica la professora davant les conductes inadequades és doble: per una banda, la reforça
amb la seva atenció en estar donant-li contínuament indicacions (reforçament positiu), que
és un dels reforçadors més poderosos, i, per l’altra, el fet que la Núria hagi d’acabar a casa
les tasques que no ha acabat a l’aula (afegit als deures que ja tenia) suposa un càstig per a
ella (càstig positiu). El comportament de la Núria millora quan la professora introdueix
conseqüències davant el seu comportament adequat i abans que apareguin les conductes
inadequades i quan li para atenció de forma sistemàtica abans de la darrera classe (reforç
positiu). Aquest reforç provoca que el comportament adequat es mantingui, mostrant-se
atenta i tranquil·la fins al final del matí.

La intervenció que el Juli està proposant a la professora consisteix en aplicar un programa

de reforçament, concretament, un programa de reforçament d’interval fix on el requisit per
obtenir el reforç (en aquest cas, l’atenció de la professora) no serien els cops que la Núria està
atenta, sinó el temps transcorregut (dues hores) i l’execució de la resposta (conductes
adequades) en aquest període.

b. Una de les conseqüències que tenia el comportament inadequat de la Núria era que
havia d’acabar a casa les tasques que no havia fet a l’aula, cosa que feia que
augmentessin els deures de manera considerable. Reflexiona sobre la conveniència
d’aquesta conseqüència seguint criteris d’utilitat, ètics, etc. i justificant la teva resposta
tenint en compte el material obligatori de l’assignatura.

Puntuació màxima: 1 punt. Extensió màxima: 20 línies.

6
L’augment dels deures per a casa després de les conductes inadequades suposa un càstig
per a la Núria. Aquest càstig no va fer que la probabilitat de la conducta inadequada disminuís,
donat que aquesta resposta estava reforçada positivament per l’atenció de la professora. És
a dir, en presència d’un reforç positiu, el càstig positiu no va ser útil o eficaç per reduir els
comportaments inadequats de la Núria. Tal com s’explica als materials, el càstig no és una
bona opció per eliminar una conducta indesitjable, entre altres coses perquè pot produir
efectes secundaris adversos com reaccions emocionals negatives o, com en el cas de la
Núria, el cansament amb el qual arribava l’endemà a classe. A més, l’ús del càstig per
modificar comportaments tindria implicacions ètiques, especialment si tenim altres opcions
alternatives com el reforç positiu, negatiu o l’extinció. Una altra reflexió seria que, de vegades,
s’apliquen càstigs sense que es planifiquin prèviament. Així, possiblement, la professora no
va “planificar” un càstig positiu per a la Núria, sinó que simplement li demanava a l’alumna que
acabés a casa el que no havia fet a classe.

Pregunta 6. Quan el Juli arriba a casa després de la seva llarga jornada de treball, està
desitjant veure la seva filla Sara, que té cinc anys. Sempre que arriba a casa s’abracen amb
alegria i juguen a algun joc abans de sopar. La Sara espera cada dia impacient aquest moment
i, quan sent les claus per obrir la porta, s’aixeca excitada i crida: “papa!”.

Explica de manera raonada quin tipus d’aprenentatge es produeix a la situació descrita,

concretant, segons sigui pertinent en funció del tipus d’aprenentatge, els estímuls, les
respostes i els procediments que hi podrien estar implicats.

Puntuació màxima: 1 punt. Extensió màxima: 7 línies.

Tipus d’aprenentatge:
Condicionament clàssic.

Estímuls:
EI (estímul incondicionat): diversió amb el seu pare.
EN (estímul neutre): el so de les claus.
EC (estímul condicionat): el so de les claus.

Respostes:
RC/RI (resposta condicionada i incondicionada): aixecar-se excitada i cridar “papa!”.

7
Conseqüències:
No aplicable.

C. OBJECTIUS, COMPETÈNCIES I RESULTATS D’APRENENTATGE

Objectius

● Comprendre els principals conceptes associats a l'atenció a la diversitat tant des del
punt de vista normatiu i organitzatiu com curricular.
● Aplicar els conceptes associats a l'atenció a la diversitat (normativa, organització i
currículum) a casos reals.
● Elaborar documents metodològics que recullin la normativa i les estratègies
organitzatives i curriculars que permetin atendre la diversitat en un cas real.
● Comprendre i integrar coneixements d'alta complexitat tenint en compte els aspectes
ètics propis de la professió.

Competències i resultats d'aprenentatge

Competències Resultats d’aprenentatge

CB1: Posseir i comprendre RAP 1: Comprendre els principals

coneixements que aporten una base o conceptes associats a l'atenció a la
oportunitat de ser originals en el diversitat tant des del punt de vista normatiu
desenvolupament i / o aplicació d'idees, i organitzatiu com curricular.
sovint en un context d'investigació.

RAP 2: Aplicar els conceptes associats a

l'atenció a la diversitat (normativa,
organització i currículum) a casos reals.

RAP 3: Elaborar documents metodològics

que recullin la normativa i les estratègies
organitzatives i curriculars que permetin
atendre la diversitat en un cas real.

CB3: Que l'alumnat sigui capaç RAP 1: Comprendre i integrar coneixements

d'integrar coneixements i enfrontar-se a d'alta complexitat tenint en compte els
la complexitat de formular judicis a aspectes ètics propis de la professió.

8
 partir d'una informació que, sent
incompleta o limitada, inclogui
reflexions sobre les responsabilitats
socials i ètiques vinculades a l'aplicació
dels seus coneixements i judicis.

D. MATERIALS I RECURSOS

Per realitzar aquesta activitat és necessari:

● El material de l’assignatura és accessible a la web. S’han de citar correctament segons
la normativa APA.
● Es poden utilitzar com ajuda tots aquells manuals citats al mòdul com bibliografia
recomanada. Si s’utilitzen, també s’han de citar correctament segons la normativa
APA.

Recursos bàsics
● JoVE Science Education Database. Behavioral Science. An Introduction to Learning and
Memory. JoVE, Cambridge, MA, (2021). https://www.jove.com/v/5416/an-introduction-to-
learning-and-memory
● Muñoz, E. y Periáñez, J.A. (2021). Bases cognitives de l’aprenentatge i la memòria En
Muñoz, E. y Periáñez, J.A. Fonaments de l’aprenentatge i del llenguatge (pp. 13-64).
Barcelona: Editorial UOC.
● Universitat Oberta de Catalunya (2021) Com citar.
https://biblioteca.uoc.edu/ca/continguts/Com-citar/index.html
● Universitat Oberta de Catalunya (2021) Com evitar el plagi.
https://biblioteca.uoc.edu/ca/biblioguies/biblioguia/Plagi-academic/?tab=1
● URJC online. Condicionamient Operant I: Elements Bàsics. Recuperat
de https://urjconline.atavist.com/condicionamiento-operante-i-elementos-bsicos
● URJC online. Condicionamient Operant II: Mecanismes. Recuperada de
https://urjconline.atavist.com/condicionamiento-operante-ii-mecanismos

E. CRITERIS DE PRESENTACIÓ

● La PAC ha de realitzar-se de manera individual i presentar-se en el Registre

d'Avaluació Continuada (RAC) en el termini indicat en el calendari. El format de la PAC
és .doc, .docx,.rtf o .pdf (no .pages o altres). No s'ha d'incloure l'enunciat de la PAC,

9
 això és, no s'han d'incloure les preguntes de la PAC (n'hi ha prou que s'enumerin les
respostes).
● Els treballs s'hauran de lliurar en el document “M4.600_PAC1_2021-1_Full de
resposta” amb les respostes, a font de mida 11 i en color blau. Aquest arxiu amb
les respostes (document en format .doc) s'ha de pujar a l'aula mitjançant l'eina de
registre d'avaluació contínua (RAC).
● Ha de presentar-se en la plantilla de lliurament, amb el format que ja té per defecte el

document (Arial, interlineat senzill).

● El treball ha d'incloure un apartat de “Referències bibliogràfiques”. Totes les fonts –el

que inclou el material obligatori de l'assignatura– han d'estar citades correctament en

el mateix cos del treball i referenciades al final d'aquest. Si es tracta d'una cita literal,

aquesta ha d'estar a més posada entre cometes i acompanyada del número de pàgina.

En el cas d'utilitzar text d'altres autors/es, aquest no ha de superar el 20% de les

respostes de la PAC.

● Les cites i referències han de realitzar-se seguint el model de citació APA (American

Psychological Association). En el cas de no emprar correctament les instruccions

sobre citació i de no emprar la normativa APA, la nota serà D per falta

d'originalitat. En l'espai “Recursos” trobaràs una sèrie de guies i documents que us

facilitaran la correcta aplicació de la normativa de citació i antiplagi.

● Les referències bibliogràfiques no es consideren en el límit de paraules establertes per

a elaborar la PAC.

F. CRITERIS D’AVALUACIÓ
L'avaluació d'aquesta PAC requereix obligatòriament haver lliurat en el RAC el document

final amb les respostes a les preguntes plantejades. El no lliurament de tal document

comporta al fet que l’estudiant rebi com a nota de la PAC una N, la qual cosa implica la

impossibilitat de continuar amb l'Avaluació Continuada. El lliurament de la PAC en un

format no sol·licitat o en un document blanc també es qualificaran amb una N. El lliurament

de pràctiques d'altres assignatures es qualificarà amb una D (0).

10
Criteris generals d'avaluació:

● La presentació clara, precisa i argumentada de les idees exposades. La capacitat de

síntesi, la redacció i la comprensió dels materials, així com la capacitat de reflexió i

crítica personals.

● L'argumentació justificada amb les referències i fonts bibliogràfiques que les secunden,

així com la correcta redacció de les cites i la bibliografia.

● Les respostes originals i personals que no siguin reproducció literal dels materials

de consulta, sinó que mostrin una elaboració pròpia de l'estudiant a partir de les

temàtiques objecte de reflexió. Així, no es permet "copiar i enganxar" el text

directament d'Internet o dels mòduls. Sempre que s'utilitzi informació que no sigui

pròpia s'haurà de citar en el text i s'haurà d'especificar en la bibliografia seguint un

sistema determinat (recomanem el sistema APA).

Com citar en el teu treball

https://www.uoc.edu/biblioteca/ca/recursos/gestio-bibliografica-uoc/com_citar.html

Criteris orientatius sobre les opcions de qualificació (N, D, C-, C+, B, A):

Lliurament de la PAC fora del termini indicat.

N Lliurament d'una PAC que no compleix amb els criteris de presentació preestablerts, com l'ús

de la plantilla i el format del fitxer sol·licitat (.doc, .docx, .rtf, .pdf).

En els quals es detecti falta d'originalitat o absència pràcticament absoluta d'elaboració de

l'exercici. En aquest cas, l'obtenció d'una D implica el suspens directe de l'assignatura sense
D
possibilitat de recuperació.

Lliurament de PAC d'una altra assignatura.

Descripció PAC No hi ha
Respostes Utilització
parcial de les incompleta referències o és
superficials i poc aleatòria/incoherent
C- posicions (només s'han un llistat parcial
argumentades dels conceptes
teòriques dels desenvolupat de referències

autors alguns punts) consultades

C+ Respostes Utilització Descripció PAC en les que Llistat parcial de

11
 coherents però aleatòria/incoherent parcial de les s’han referències

mínimament dels conceptes posicions desenvolupat la consultades,

argumentades, teòriques dels majoria dels sense seguir

poc precises o autors punts normes APA

genèriques

Descripció i

Argumentació i anàlisi Llistat complet de

Respostes PAC completa
exposició correcta i adequada dels les fonts
coherents, ben (s'han
ben fonamentada conceptes i les consultades i
B argumentades i desenvolupat
dels continguts reflexions cites incompletes
precises tots els punts)
sol·licitats teòriques dels o amb errors.
autors de totes

les unitats

Respostes Descripció

crítiques i Argumentació i adequada i Llistat complet de

coherents amb exposició anàlisi precisa i PAC completa les fonts

una sòlida exhaustiva i ben acurada de les (s'han consultades i

A argumentació, fonamentada de tots reflexions desenvolupat referències

amb una visió els continguts teòriques dels tots els punts) bibliogràfiques

comparativa i sol·licitats autors, d'acord amb la

crítica comparant les normativa APA

seves posicions

G. DATA DE LLIURAMENT

La data límit de lliurament (es recomana a l'estudiant no deixar el lliurament per a l'últim
moment): 14/11/21, a les 23.59 (GTM +2). Només s'admetran PAC lliurades a través del
Registre d'Avaluació Continuada (RAC).

H. DATA DE CORRECCIÓ I FEEDBACK

El dia 24/11/21 es publicaran les notes en el RAC, així com unes línies orientatives de
resposta que seran penjades en l'espai “Solucionari” corresponent a cada PAC. A més, cada
professor/a col·laborador/a de l'aula publicarà en el Tauló un missatge amb observacions

12
sobre les PAC després d'haver realitzat les correccions dels treballs. L'alumnat ha de llegir
amb atenció tant les línies de resposta com les observacions i acarar el seu treball amb l'aquí
assenyalat.

13