HUI 4 – MATERIAL AUTORITZAT PER SER REPRODUÏT.

3-2
AVALUACIÓ FINAL HUI 4
Nom ........................................................... Data ........................... Tema 3

1. Fes un resum del text següent, sobre les primeres etapes de l’Imperi Romà, seguint les
tècniques del resum que has estudiat en el llibre de text:

Després de la victòria sobre Antoni, Octavi
emprengué una reforma política de gran abast
que, sense suprimir nominalment les institucions
republicanes, les sotmeté al seu poder personal
i inaugurà la fase de la història romana
coneguda amb el nom d'imperi Romà. La
consolidació de l'autocràcia iniciada per Cèsar
trobà expressió en els títols de princeps (31 aC)
i augustus (27 aC) atorgats a Octavi pels
comicis i el senat, que li conferiren,
respectivament, la preponderància política
('primer ciutadà') i religiosa, la qual, reforçada
posteriorment amb la designació de pontífex
màxim vitalici, contribuí d'una manera decisiva a
la divinització de l'emperador, esdevinguda
oficial des d'aleshores. August dissolgué el
triumvirat i reinstaurà la República, però es féu
elegir cònsol en els anys successius amb el seu
aliat Agripa. Determinà també la composició del
senat, el qual, com a conseqüència de la
creació d'un consell privat (Consilium principis),
restà reduït a una institució simplement
honorífica. El poder tribunici restà també sota la
seua autoritat i li permeté influir cada vegada
més en els nomenaments dels magistrats. A
banda d'altres atribucions, com ara el control del
fisc, amb la reorganització de l'exèrcit, instituí un
cos directament subordinat al príncep, les
cohorts pretorianes, i dividí les províncies en
senatorials i imperials, aquestes últimes sota
control directe de l'emperador. Per tal de
consolidar les fronteres septentrionals de
l'Imperi, August limità les expedicions militars
d'expansió i se centrà en la consolidació del
territori conquistat. Sota els successors
d'August, la monarquia tendí a consolidar-se i
burocratitzar-se i les aparences republicanes
desaparegueren l'una rere l'altra.
Territorialment, l'Imperi comprenia, al final del s I
aC, quasi tot el món aleshores conegut, repartit,
a l'Orient, l'Occident i el nord d'Àfrica, sense
comptar-hi Itàlia, en 17 províncies; aquest 3
nombre s'elevà, durant els dos primers segles,
fins a 44, com a resultat de les noves conquistes
o del desmembrament de les províncies més
antigues. Cal dir que l'Imperi, especialment
durant el s II, assegurà a les províncies, gràcies
a una sana administració, un ordre i una
prosperitat que no havien conegut abans. Hom
sol distingir en l'Imperi dos grans períodes: el
"principat" o Alt Imperi, respectuós, fins a un cert
punt, envers les institucions republicanes, i el
"dominat" o Baix Imperi, de caràcter militarista i
absolutista, a partir de Dioclecià. El s III, que els
separa, és un segle incert, de transició. El
primer període és una alternança d'esplendors i
de misèries. Comença amb l'etapa, oberta per
Juli Cèsar, dels "dotze cèsars" (27 aC — 96
dC), pertanyents, tret d'un incís, a dues
dinasties, la julioclàudia (27 aC — 68 dC) i la
flàvia (69-96). August (27 aC — 14 dC),
restaurador de la religió i creador d'una societat
jerarquitzada i d'un nou exèrcit, bé que
emprengué una campanya contra els parts i
llançà les seues legions fins a l'Elba, maldà,
primer de tot, per assegurar les fronteres. Els
seus successors en la dinastia julioclàudia
(Tiberi, Calígula, Claudi, Neró) continuaren les
guerres a Germània i a l'Orient contra els parts i
enriquiren l'Imperi amb Britània, però
deshonraren, en conjunt, el poder amb tota
mena de crueltats i d'infàmies. Llur dinastia fou
espoltrida per l'oposició militar: és l'any terrible
(68-69) dels tres emperadors (Galba, Otó,
Vitel·li).
© VICENS VIVES

.................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................
 3-3 HUI 4 – MATERIAL AUTORITZAT PER SER REPRODUÏT.

.................................................................................................................................................................

3
© VICENS VIVES
 HUI 4 – MATERIAL AUTORITZAT PER SER REPRODUÏT. 3-4
2. Llig aquest text de Salvador Guinot (“Escenes castelloneses”) i indica quins elements hi ha
propis de la subvarietat castellonenca, seguint l’esquema que et proporcionem:

-¿No li die io, sinyo Agna, que’l Corpus en ma
casa no serie dia de goig? Pareis mentira que
no puguem passar dia de festa en pau i quetud!
I de tot en té culpa isse vi de les tavernes, que
s’havie de tornar arsènit. Que poc senderi va
tindre’l que va plantar el primer cel!
-Calla, dona! No digues deslligos! Pos que un
traguet de vi en les menjaes sente poc bé al
cos? El mal no està en el vi: està en els que no
saben beure i s’emborratxen.
-Io no sé a on està el mal: lo que puc dí-li és que
no passe dia de festa sense plorar.
-Bé se coneis en els ulls, que’ls tens botinflats,
que la sarracina de hui ha segut forta.
-Més haguere vallgut que m’haguere fartat a
palo, que no vore’m en la vergonya que m’ha fet
passar isse lladre. Si té l’ànima més negra que
un tió!
-Pos, què t’ha passat? Desfoga’t, dona, com si
io fore ta mare!
Ai! Si no siguere per esta miqueta de consol i
per l’amor de la familieta, temps fa que no
viurie...
Vege si és poc grossa la de hui. Anit toquen les
huit i les nou i les nou i tres quartx, i tal home
sense vindre a sopar.
- Avan: demprés de la fartá d’este matí no tindrà
fam. Donem-li que menjar al cos, que hu
demane, tgitem a la familieta i esperem-lo.
Toquen les onze, les dotge i la una, i ell sense
aparéixer. Cansá de becar en la cadira i de
3
guaitar a la porta i d’anar a la Bodega i a ca la
Pistola i no encontrá-lo, vaig i me tgite. Pos tinc
quimera que encara no havie pegat els ulltx ia
stave ell pegant pataes a la porta. Me tire del llit,
enceng el cresol, i en camisola i en les sabates
en txancla baise a obrí-li. Me venien unes
tentacions de disar-lo a la fresca!... Més
m’haguere vallgut! Pero me cridave en tan dolça
i tendra veu, en tanta salameria, que, la veritat,
partie’l cor, i li vaig obrir la porta. I com ell no
entrave i no parave de buscar per l’acera, io,
tonta de mi, isc en el cresol a vore si encontrave
lo que havie perdut, i en un bot se fique dins de
casa i me tanque fora. Més d’una hora vaig
estar cridan-lo i ell, lo lladre, sense obrir.

Trets fonètics Trets morfològics Trets sintàctics

3. Llig aquestes frases incorrectes i, a continuació, respon les preguntes que t’hi fem:

Frases:

– Has trobat el peix salat? –No, no l’he trobat (Elisenda).

– Encara penses en la Maica? –No, ja no pense (Martí).

– Vols carn? –No, gràcies, des de l’any passat que no menge (Ivan).
© VICENS VIVES

Preguntes:

– Creus que Elisenda ha d’anar a l’oculista? ........................................................................................

– Quina nota trauria Martí en un test d’intel·ligència?

...........................................................................

– Creus que caldria portar Ivan a l’hospital? .........................................................................................