Descolonització

Cronologia: Després de la II Guerra Mundial ns avui dia

De nició: Procés d’alliberament polític dels estats dependents d’altres

Causes: 1. Crisi dels Imperis Colonials:

-Europa: reconstrucció econòmica de la 2a Guerra Mundial

Promeses incomplides d’independència a les colònies

Declivi d’Europa i sorgiment EUA i URSS

-EUA: Independència de les Filipines, on tenien borsa militar

-URSS: Donen suport a la independència per l’ideologia comunista

-ONU: impulsa la descolonització

-Opinió pública: a favor de la descolonització

2. Moviment d’alliberació Nacional:

-De nició: Conjunt de persones que defensen la indep. del seu territori

-Causes: Països sotmesos a un ésser superior (un Estat)

-Conseqüències: Partits polítics i moviments reivindicatius

-In . idològiques: comunisme, nacionalisme, capitalisme

-Suports: 14 punts de Wilson (IGM)

Carta atlàntica

2. Descolonització d’Àsia
ÍNDIA
Antecedents: Es crea el congrés Nacional, amb l’objectiu d’aconseguir la independència i un
autogovern. Característiques: tenen diversitat religiosa: conviuen l’hinduisme, el budisme… I
estàn separats de la Lliga musulmana

Accions per aconseguir l’indep.: Resistència passiva (Ghandi)->conseq.->il·legalització del partit

->repressió

Independència: La cedeix Clement Attlee. Ho du a terme pací cament. Consisteix en la divisió de

l’Índia en dos: Índia (hindú) i Pakistan (musulmana)

·Índia: Ghandi mor i Puja Nehru es converteix en president

Es proclama la República d’Unió de l’Índia—>Pol. ext: bona relació amb URSS

—>Probl. territorials: Xina i Pakistan

·Pakistan: Es produeix un cop d’Estat i hi ha dos governs dictatorials. Hi ha in uències

capitalistes (EUA i GB). Hi ha problemes amb les independències de Bangladesh i
Birmania

INDOXINA
Proclama l’independència Sukarna. S’independitza mitjançant una Guerra amb Holanda i es crea
un nou estat d’Indonèsia

MALÀISIA
Problema amb la diversitat de grups ètnics i es creen guerrilles comunistes que GB derrota.

3. Descolonització d’Àfrica
Nord—> mitjançant dues vies:

·Pactada -Marroc: Pacte amb França, s’alia amb els EUA i amb un govern autoritari

-Tunísia: Es proclama una república moderada i pro-occidental

fi
fl
fi
fi
fi
fl
 ·Violenta -Algèria: hi havia una mala convivència entre els colons francesos i la
població autòctona, deguda al sentiment dels colons francesos i de l’autonomia
política donada als colons i l’insu cient a la població autòctona.

Es crea FLN (Front d’Alliberament Nacional) liderat per Ben Bella, que crea un
govern provisional a l’exili que provoca atemptats, que desemboquen en
represàlies militars i Charles de Gaulle al poder.

L’independència arriba mitjançant un referèndum als francesos, que estan a favor.

Es rma l’Armistici d’Evian, que dona l’independència a Algèria i garanties als

francesos que viuen al territori.

El Govern de Ben Bella fa un cop d’Estat del FLN (p. únic, socialista i proper a
URSS). Que desemboca en la creació de l’OAS (Organisation Armée Secrète) que
lluita contra FLN i el Govern de Gaulle.

4. Descolonització d’Àfrica negra

·Les colònies britàniques es veuen afectades per les reformes constitucionals d’Attlee,
amb les quals sorgeixen moviments nacionalistes pro-occidentals (Unió democràtica
africana i Unió nacional Africana), també sorgeixen moviments basats en les tradicions
tribals, que aconsegueixen l’independència de dues maneres: violentament (Kènia) i
mitjançant el pactisme (Sudan)

Tot i l’indep. encara queden certs privilegis a la població blanca

Àfrica sud: hi ha domini de la població blanca i el front nacional tenia una política
d’Apartheid (segregació racial i supremacia blanca) i reprimia el Congrés nacional Africà
(Mandela), que lluitava contra l’Apartheid.

·Colònies franceses: es fa un referèndum per escollir i es dona l’independència a Guinea.

·Colònies Belgues: Congo Belga -riquesa jaciments (diversitat nacionalitats)

-promou l’indep. El moviment nacional del Congo

(Bèlgica no controla les riqueses i es produeix una lluita
ètnica). Conseq.-> Guerra-> règim totalitari i divisió del
Congo entre Burundi i Ruanda.

5. Moviments antiimperialistes
De nició: Conjunt de països amb política de no dependència

Conferència de Bandung (1955), representants (asiàtics, africans, iugoslaus, i països amb indep.
recents. Amb els objectius de distanciar-se de l’URSS i els EUA. S’acorda la sobirania, l’igualtat
entre nacions i el rebuig al colonialisme, racisme…

Mov. paísos no alineats: origen a Bandung, encapçalats per Tito, Nasser i Nehau per coordinar
les polítiques internacionals. Volen una política de neutralitat, dret a l’autodeterminació i
independència política i econòmica. Denuncien el neoimperialisme i els intercanvis desiguals.

CUA: Antecedents: antigues fronteres colonials arti cials, que busca estimular la lluita per a
l’alliberament nacional i arbitrar els con ictes entre els nous estats africans.

ONU: a favor de la descolonització i l’independència política a tot el món, recollit a la 2a carta

Onu, basada en el principi d’igualtat.

6. Amèrica llatina
Neoimperialisme (dependència política i/o econòmica per part d’un Estat cap a un altre) dels EUA,
amb dependència política als organismes internacionals de seguretat i cooperació (TIAR i OEA,
anticomunistes). Dependència econòmica, control sobre inversions, mercats i empreses per a
frenar el comunisme i amb política repressiva. No existeix la classe mitjana i hi ha una estructura
social oligàrquica i de classes baixes (subproletariat i pagesia). Hi ha règims polítics inestables,
d’intervenció militar i amb tipologies populistes (Brasil) i dictadures militars (Perú) que acaben
amb el sorgiment de guerrilles.

fi
fi
fl
fi
fi
7. 3r món i neocolonialisme
3r món: conjunt de països pobres del planeta que són subdesenvolupats o en vies de
desenvolupament, contraposats als països desenvolupats

Herència colonial- neocolonialisme- de nició- dependència econòmica dels països

subdesenvolupats cap a països rics.

Època colonial: subsistència de l’agricultura tradicional per a l’autoconsum adreçada a mercats

locals per a les exportacions a la metròpolis.

D’infraestructures limitades i destinades a afavorir les exportacions. Amb una estructura de la

propietat desigual, Latifundis, grans terrenys agrícoles (sota domini d’empreses estrangeres i
minories ètniques).

El sistema polític es inestable i amb democràcies no arrelades, amb el qual s’implanten

dictadures i règims autoritaris.
fi