Professional Documents
Culture Documents
Revista de Psicología I Pedagogia. 11-1936, N.º 16
Revista de Psicología I Pedagogia. 11-1936, N.º 16
DE PSICOLOGIA
L PEDAGQGIA
' F a l t a n n o s . 1 3 , 14 y 15
DE P E D A G O G I A DE L A V N I V E R S I T A T
B A R C E L O N A N O V E M B R E 1936 A N Y I V V O L . VI N^'M
TREBALLS ORIGINALS
NOTICIES
BIBLIOGRAFIA
REVISTA DE
PSICOLOGIA! PEDAGOGIA
LA FICCIÓ NATURALISTA
L'ABSTRACCIÓ NATURALISTA
ABSTRACCIÓ I FICCIÓ
LA CONSCIÈNCIA AMOROSA
LA IL·LUSIÓ AMOROSA
RECIPROCITAT. FUSIÓ.
OBJECCIONS I PROBLEMES
E L FENOMEN DE L'AMBIVALÈNCIA
L'«AMOR P U R »
L'ORDRE DE L'AMOR
PERSPECTIVES'MORALS I PEDAGÒGIQUES
L'AMOR I L A M O R A L S E X U A L
A M O R I PEDAGOGIA
PER P. L. LANDSBERG
SUMMARY i
XI C O N G R É S INTERNACIONAL D E P S I C O L O G I A
IX C O N G R É S INTERNACIONAL DE F I L O S O F I A
(CONGRÉS D E S C A R T E S )
II C O N G R É S INTERNACIONAL D ' E S T È T I C A
I DE CIÈNCIA DE L ' A R T
L ' e s f o r ç d e l ' e d i t o r i a l L a b o r en p u b l i c a r a q u e s t d i c c i o n a r i é s u n
dels m é s considerables que h a realitzat. I n t e n t a o m p l i r a m b ell un
b u i t l l a r g a m e n t s e n t i t en l a b i b l i o g r g f i a p e d a g ò g i c a d e l n o s t r e p a í s .
N o é s p o s s i b l e , en e l c u r t e s p a i d e q u è d i s p o s e m i a m b l a r a p i -
desa que a q u e s t a n o t a d e m a n a , fer-ne l'anàlisi m i n u c i o s a que indub-
tablement requereix. S e n s e renunciar a fer-la, d o n a r e m breument
c o m p t e de l a seva aparició.
L a necessitat sentida havia donat lloc a repetides iniciatives mai
r e e x i d e s fins a l p r e s e n t . F e r u n d i c c i o n a r i d e p e d a g o g i a a m b l ' a m -
b i c i ó d ' u n a o b r a a c a b a d a és u n a e m p r e s a d e l l a r g a e l a b o r a c i ó q u e
requereix un treball científic profund i coordinat. N o era possible
fer-lo a m b l a urgència indispensable. P r o b a b l e m e n t per això, l a c a s a
L a b o r , a la qual h a d'agrair j a tant l a cultura del nostre país, h a
i n i c i a t l ' e m p r e s a , p r e n e n t p e r b a s e e l Lexikon der Püdagogik, aca-
bat de publicar a A l e m a n y a l'any 1932 i ben conegut de tothom.
L'original a l e m a n y no és precisament perfecte. N o obstant, no es pot
d i r q u e l ' e l e c c i ó h a g i e s t a t e q u i v o c a d a , p u i x n o s e r i a fàcil t r o b a r -
n e u n a l t r e d e m i l l o r de l e s d i m e n s i o n s i l ' e s t r u c t u r a d ' a q u e s t . A l
n u c l i d e l ' e d i c i ó a l e m a n y a hi h a e s t a t afegit u n b o n n o m b r e d ' a r t i -
c l e s , e s p e c i a l m e n t a q u e l l s q u e fan r e f e r è n c i a a p r o b l e m e s e s p a n y o l s .
A l a l l i s t a d e c o l · l a b o r a d o r s e s p a n y o l s , n o m b r o s a i en g e n e r a l
d e s t a c a d a , s'hi t r o b e n a f a l t a r a l g u n e s p e r s o n a l i t a t s q u e h i h a u r i e n
pogut aportar l a seva c o m p e t è n c i a i el seu sentit crític.
N o és p o s s i b l e a s s e n y a l a r d'una m a n e r a e s p o r à d i c a els defectes
que no pot deixar de tenir u n a o b r a d'aquesta a m b i c i ó , tan ràpida-
m e n t a c a b a d a , sense portar-ne l'anàlisi a fons. E l millor elogi que
se'n pot fer és p r e c i s a m e n t l ' a m b i c i ó a m b què h a estat projectada.
N o c r e i e m e s t a r f o r a d e l ' e s p e r i t d e l s q u e l ' h a n r e a l i t z a d a si d i e m ,
que el seu valor m é s alt és el d'haver iniciat u n a e m p r e s a , que cal
continuar. C a l c o m e n ç a r a m b seriositat l a revisió d'allò que j a s'ha
a s s o l i t p e r a a r r i b a r a p o c a p o c , en u l t e r i o r s e d i c i o n s , a a q u e l l g r a u
d e p e r f e c c i ó q u e l ' e m p r e s a d e m a n a . L ' a c o n s e g u i t fins a r a h a d ' é s s e r
p u n t de p a r t i d a d ' u n a e l a b o r a c i ó n i e t ò d i c a q u e e n s p o s i , a l fi, e n
p o s s e s s i ó d'un d i c c i o n a r i a m b p l e n a a u t o r i t a t . C a l , per t a n t , f e l i c i t a r
J. X .
F . Mirabent: D E L A B E L L E S A . I N I C I A C I Ó A L S P R O B L E M E S D E
L ' E S T È T I C A , D I S C I P L I N A F I L O S Ó F I C A . Insdtut d'Estudis
catalans. Barcelona, 1936.
N. P.
E l l l i b r e q u e l ' e d i t o r i a l L a b o r d ó n a a l p ú b l i c té e l p r e c e d e n t d e
la «Introducción a l a logística» del m a t e i x autor, publicada l'any 1934
per r i n s t í t u t d'Estudis C a t a l a n s . A q u e l l a e r a u n a o b r a s i s t e m à t i c a , en
l a qual es tractaven a fons i a m b tot l'aparell tècnic, els p r o b l e m e s
de l a l o g í s t i c a m o d e r n a i l e s s e v e s a p l i c a c i o n s a l a filosofia i a l e s
ciències m a t e m à t i q u e s . E l m a n u a l que t e n i m a r a a les m a n s és un
r e s u m , u n d e l s m i l l o r s r e s u m s q u e h a n e s t a t fets i p r o b a b l e m e n t e l
m é s complert, per a servir d'introducció a la lògica m o d e r n a , en
tots els seus aspectes f o r m a l s . D ' u n a b a n d a e s q u e m a t i t z a i redueix
a t e r m e s m é s a s s e q u i b l e s p e l s n o e s p e c i a l i t z a t s , e l s p r o b l e m e s de l a
l ò g i c a a c t u a l . D ' a l t r a b a n d a c o m p l e t a i e n q u a d r a el s e u c o n t i n g u t e n
l'evolució h i s t ò r i c a del p e n s a m e n t lògic i en l'estructura s i s t e m à -
t i c a d e l a filosofia m o d e r n a i d e l ' a n o m e n a d a g r a m à t i c a l ò g i c a p u r a .
E l llibre consta de cinc parts consagrades a l a teoria aoofàntica
pura, a la lògica formal proposicional, a la lògica objectal, a la
l ò g i c a m o d a l i a l a l ò g i c a c a t e g o r i a l . T o t e l c o n t i n g u t de l a l ò g i c a
c o n t e m p o r à n i a s'hi t r o b a f o r m u l a t . I é s e x t r a o r d i n a r i c o m e n t a n t
poques pàgines i d'una m a n e r a tan precisa, h a estat possible resu-
m i r l a m a t è r i a c o m p l e x í s s i m a que indiquen els capítols que a c a b e m
de m e n c i o n a r .
A m b la publicació d'aquest llibre tenim a la m à una guia breu
q u e p e r m e t u n a r à p i d a o r i e n t a c i ó e n el c a m p v a s t í s s i m o n c o m -
flueixen els a s p e c t e s f o r m a l s de les ciències pures i les f o r m e s
radicals del p e n s a m e n t .
X.
Thales: R E C C E U I L A N N U E L D E S T R A V A U X E T B I B L I O G R A P H I E
DE L'INSTITUT D'HISTOIRE DES SCIENCES ET DES
T E C H N I Q U E S D E L ' U N I V E R S I T É D E P A R I S . 1936.
L ' I n s t i t u t d ' H i s t o i r e d e s t e c n i q u e de l a U n i v e r s i t a t d e P a r í s ,
que dirigeix el professor A b e l R e y , recull en aquest v o l u m els tre-
b a l l s r e a l i t z a t s e n a q u e l l c e n t r e d u r a n t el c u r s a n t e r i o r . E s el s e g o n
v o l u m d ' a q u e s t a p u b l i c a c i ó , r i c a d e c o n t i n g u t i p l e n a de d i g n i t a t . E l
v o l u m actual e s t à distribuït en les sis s e c c i o n s següents: M e m ò r i e s ,
treballs i recerques, conferències donades a l'Institut, treballs de
S e m i n a r i d ' H i s t ò r i a i F i l o s o f i a d e l e s c i è n c i e s , a n à l i s i s de l l i b r e s i
bibliografia. E n t r e els treballs cal citar c o m e s p e c i a l m e n t interessants
p e r a n o s a l t r e s e l d e L o u i s de B r o g l i e s o b r e <un e x e m p l e d e l e s s í n -
tesis successives de la física: teoria de l a l l u m » ; el de G . B o u l i g a n t
s o b r e «la causalitat m a t e m à t i c a " , el d'Abel R e y sobre «història de l a
J- J-
E. Minkowski: V E R S U N E C O S M O L O G I E . F R A G M E N T S P H I L O -
S O P H I Q U E S . Collection Philosophie de l'Esprít. E d i t o r i a l
M o n t a i g n e . P a r i s , 1936,
A p r o f o n d i n t en els p r o b l e m e s de la p s i c o p a t o l o g i a , al p l a n t e j a -
m e n t i solució dels quals v a contribuir d'una m a n e r a c o n s i d e r a b l e
a m b l a p u b l i c a c i ó del seu treball s o b r e l'esquizofrènia, a r r i b a l'autor
als t e m e s f o n a m e n t a l s del p e n s a m e n t filosòfic. Així, a b a n d o n a
aquella t a s c a «especial» i «particular» i es dirigeix vers u n a c o m -
p r e n s i ó de l a vida e n t e r a . E l seu llibre s o b r e < r E l t e m p s viscut» és el
p r i m e r fruit m a d u r d'aquesta n o v a e t a p a de l a s e v a vida espiritual.
E l v o l u m que ens o c u p a té el seu origen en ell. A q u í recull tot allò
que e r a impossible d'incloure-hi p e r la necessitat d'una r e d a c c i ó m a -
d u r a i c o h e r e n t , p r o b l e m e s d e i x a t s de b a n d a , r e m a r q u e s n e c e s s i t a d e s
d'un d e s e n v o l u p a m e n t m é s essencial, intuïcions, p e n s a m e n t s i n a c a -
b a t s . N o h a v e n t estat e n c a r a possible fer l'esforç de síntesi indispen-
sable per a fer-ne un a l t r e Ifibre a c a b a t , l'autor ens el d ó n a en f o r m a
de f r a g m e n t s . C o n t r i b u e i x t a m b é al c a r à c t e r f r a g m e n t a r i del llibre el
c a r à c t e r f r a g m e n t a r i de la vida c o n t e m p o r à n i a , t o t a inseguretat i
d e s h a r m o n i a en l a v i d a p e r s o n a l i en l a v i d a g e n e r a l .
F r a g m e n t s sortits del p a s s a t , tendeixen c a p el p e r v i n d r e , a m b u n a
idea directriu no f o r m u l a d a i difícil de p r e c i s a r .
A m b l a suggestió de l a d o c t r i n a c o r r e n t , segons l a q u a l totes les
d o n a d e s primitives no p o d e n ésser d o n a d e s m é s a l a meva conscièn-
c i a , es p o d r i a p e n s a r , p o t s e r , diu l'autor, que a q u e s t llibre és un
viatge e n t o r n de la p r ò p i a c o n s c i è n c i a en 20 o 3 0 q u a d r e s U n a d e s -
cripció d'aquest viatge n o m a n c a r i a d'interès. Seria u n a s i m p l e d e s -
cripció p s i c o l ò g i c a . P e r ò , e m p r e s o n a t en el subjectiu, en i n c l i n a r - m e
sobre l a m e v a c o n s c i è n c i a veig, enllà, c a t e g o r i e s objectives que
l'orienten. E s diria que l'essència m a t e i x a de l a vida consisteix en el
fet a que l ' à n i m a que es b u s c a , es perd ella m a t e i x a de vista per a
d e s c o b r i r l'Univers e n t e r , d a v a n t ella, p e r a d e s c o b r i r els l l i g a m s que
l a relliguen a l a c o n t e x t u r a g e n e r a l d'aquest Univers. A i x í , es c o m -
C o m t o t s els t r e b a l l s q u e es p u b l i q u e n a l a c o l · l e c c i ó d e l a
Philosophie de l'Esprit p e r t a n y a q u e s t llibre al m o v i m e n t d e r e n o v a -
c i ó d e l a m e d i t a c i ó m e t a f í s i c a , t a n t a c c e n t u a t en els d a r r e r s a n y s
en el p e n s a m e n t f r a n c è s . E s t r a c t a d ' u n a a n à l i s i d e l a p e r c e p c i ó
s e n s i b l e , e n el q u a l es p o s a de relleu, el sentit del d i v e r s q u e e n s
és d o n a t , p e r a l ' o r d e n a c i ó del m ó n . L ' a n à l i s i d e l a n o c i ó d'ob-
j e c t e i d e s u b j e c t e del q u a l n e i x el c o n t i n g u t d e l a r e p r e s e n t a c i ó ,
e n s c o n d u e i x g r a d u a l m e n t a l a c o n s t a t a c i ó de les diferències d e les
q u a l i t a t s i d'un o r d r e en l a m u l t i p l i c i t a t i en l a d i v e r s i t a t e s p e c í -
fica d e c a d a u n dels d o m i n i s d e l a sensibilitat. E l s p r o b l e m e s hi
són tractats d'una m a n e r a c l a r a i o r d e n a d a .
P.
L ' a u t o r a d ' a q u e s t l l i b r e , d e i x e b l a de K a r l J a s p e r s , p l a n t e j a en
f o r m a c l a r a i s u g g e s t i v a , ei p r o b l e m a de l a h i s t o r i c i t a t del p e n s a -
m e n t filosòfic i, p e r t a n t , de l a p o s s i b i l i t a t de l ' e x i s t è n c i a de l a
filosofia m a t e i x a en el futur. E l l l i b r e c o n s t a de d u e s p a r t s . E n l a
primera situa l'activitat filosòfica en e l c o n j u n t d e l e s a c t i v i t a t s
e s p i r i t u a l s h u m a n e s i e s p e c i a l m e n t e n t r e l a c u l t u r a científica i l a
refigiosa. D e s t a c a els c a r à c t e r s específics del p r o b l e m a filosòfic i
p o s a de r e l l e u l a g r e u s i t u a c i ó q u e r e p r e s e n t a p e r a l a filosofia
l a q u e a n o m e n a «il·lusió filosòfica». C o m a e x e m p l e de t o t el dit,
e n l ' h i s t ò r i a del p e n s a m e n t , d e s t a c a el p r o b l e m a del t e m p s i de
l ' e t e r n i t a t en H e g e l . L a s e g o n a p a r t é s u n e s q u e m a d e l p r o c é s de
d e s t r u c c i ó de l a il·lusió a t r a v é s d e l t e m p s i d e s e m b o c a en el
p l a n t e j a m e n t d e l p r o b l e m a t a l c o m es t r o b a a J a s p e r s i e n l a c o n s i -
d e r a c i ó de l a h i s t o r i c i t a t e s s e n c i a l d e l a filosofia c o n s i d e r a d a c o m
u n a f o r m a de l ' e s d e v e n i d o r de l ' h o m e .
C a l d r i a p r o b a b l e m e n t a c l a r i r d ' u n a m a n e r a m é s r i g o r o s a , el s e n -
tit en el q u a l u s a l ' a u t o r a el m o t «il·lusió» i v e u r e fins a q u i n p u n t
e s t à d ' a c o r d a m b a l l ò q u e J a s p e r s p e n s a q u a n p a r l a de l a filosofia
i de l a s e v a h i s t o r i c i t a t e s s e n c i a l .
P.
X.
1936 Año 20
" S C I E N T I A "
REVISTA INTERNACIONAL DE SÍNTESIS CIENTÍFICA
Publlcnción mensual. — (Cnila cuaderno de 100 a 120 páf;¡nas)
Directores: F . BOTTAZZI - G. BRUNI - F . ENRIQUES
Secretario General: Dott. Paolo Bonetti.
VOLUM IV
DIRECCIÓ:
ANY IV - VOLUM IV
1936
PUBLICADA
PER L ' I N S T I T U T PSICOTÈCNIC DE LA G E N E R A L I T A T
I E L SEMINARI DE PEDAGOGIA DE LA UNIVERSITAT
BARCELONA
FILOSOFIA I PEDAGOGIA
VARIA
NOTICIES
BIBLIOGRAFIA