LlistaProblemes18 19

Col·lecció de problemes d’àlgebra lineal
Enginyeria quı́mica i enginyeria de materials

Universitat de Barcelona
Curs 2018–2019
1
Problemes d’Àlgebra Lineal Grau d’Enginyeria Quı́mica
Curs 2018–19 Grau d’Enginyeria de Materials
Continguts
1 Matrius i sistemes d’equacions 3
2 Determinants 6
3 Espais Vectorials 9
4 Aplicacions Lineals 13
5 Nombres Complexos 17
6 Polinomis 18
7 Diagonalització 19
8 Producte escalar euclidi 22
9 Exàmens i controls 24
1 Matrius i sistemes d’equacions

1. Donades les matrius següents, indiqueu quantes files i quantes columnes té cadascuna i decidiu
quines parelles es poden sumar i quines es poden multiplicar, i en quin ordre. Efectueu totes
les operacions possibles.
   
1 1 7
A = 2 , B = 5 2 −1 , C = −2 4 ,
3 0 3
   
7 5 2 −1
1 7 2
D = 0 , E = 3 3 3 , F = .
−2 4 1
0 0 0 0
2. Amb les matrius del problema anterior, decidiu si les operacions següents són possibles i, en
cas afirmatiu, efectueu-les.
A · DT + E + F · C, (A + D) · E, B · E · C · F, (B + E) · C.
3. Demostreu que el producte de matrius diagonals és commutatiu. Doneu un exemple de dues
matrius triangulars que no commutin entre elles.
4. Calculeu el rang de les matrius següents utilitzant el mètode de Gauss. Decidiu si tenen inversa
i, en cas afirmatiu, calculeu-la.
 
    1 1 −1 1
2 3 4 −2 1 −1 1
1 −1 −2
1 1 1 −1
5 , 0 1 0 , 
0 1
,
1 0
4 1 0 8 1 1 −1
1 0 0 1
     
1 2 1 1 −1 2 −2 1 1
−2 1 −2 , −1 2 1 ,  0 1 −1 .
1 0 1 −1 3 4 1 1 1
5. Decidiu si les matrius següents tenen inversa i, en cas afirmatiu, calculeu-la.

2 0 5 0 2 3 0 1 1 1 2 1
, , , , , .
0 3/2 0 0 0 1 0 1 −1 2 4 2
6. Donats els sistemes d’equacions següents, escriviu-los en forma matricial, decidiu si tenen
solució i, en cas afirmatiu, trobeu totes les solucions.
  
x + y + z = 2  x + y + z = 2 x − y + z = 2

2x + 3y − 2z = 7 , 2x + 3y − 2z = 7 , 2y − 3z = 7 ,
  
−x − 5z = 3 −x − 5z = 1 −x + y − 2z = 3
  
x + y + 2z − t = 1 


 2x − y + 2z − t = 2
x + y + 2z + t = −1

 
, x + y − 2z + 2t = 3 .
x + y − z + 3t = 0  
−x + 2y − 4z + 3t = 1

 
−x + 2y − 2z = −2

7. Trobeu els valors del paràmetre m que fan compatible el sistema d’equacions

5x + 3y = 3

5x + 2y = 2 .

5x + my = 2

8. Discutiu, segons els valors dels paràmetres a i b, els sistemes d’equacions següents:
 
 x + y + az = 1
 
 ax + y + az = 1
(i) x − ay + z = −1 (ii) x−y+z =b
 
x + ay + z = b ax + (a − 1)y − z = −1
 
9. Discutiu i resoleu els sistemes d’equacions lineals següents:


x − 3y + 2z = 6 2x − y + 3z + t − 3u = 2


 

2x + y − 5z = −4 3x − 2y + z − t − 2u = 4

(i) 
 (iii)
2x − 13y + 13z = 28 4x + 5y − z − 3t − u = 6
 


x − 2y + 2z + 2t + 4u = −3


 x + y + iz + t = 0
 
2x − y + 2z − t = 1

 3x + 2y + z = 1
 
(iv)
(ii) 5x + 3y + 4z = 2 
 x + iy − z + it = 2
 
x+y−z =1 x+y+z−t=0
 
 

 8x + 6y + 5z + 2t = 21 
 x + 2y + z + t = 3
 
 3x + 3y + 2z + t = 10  x + 4y + 5z + 2t = 2

 

 
(v) 4x + 2y + 3z + t = 8 (vii) +2y + 4z + t = −1
 
7x + 4y + 5z + 2t = 18 x − 3z = 4

 


 

 
3x + 5y + z + t = 15 4x + 6y + 3t = 13
 
 

 2x + 3y + z + 2t = 4 
 x + 2y + z + t = 1
 
4x + 3y + z + t = 5 x + 4y + 5z + 2t = 1

 


 

(vi) 5x + 11y + 3z + 2t = 2 (viii) +2y + 4z + t = 1
 
2x + 5y + z + t = 1 x − 3z = 1

 


 

 
x − 7y − z + 2t = 7 4x + 6y + 3t = 1
 
10. Discutiu i resoleu els sistemes següents, segons els valors dels paràmetres:
 
 2x + y − z = 3
  x + 3y = 2a

(i) x + my + z = 3 (iii) x+y =5
 
3x + y − mz = 4 2ax + 6y = a + 3
 
 

 2x − ay = 1 
 x + my + z = 1
(ii) −x + 2y − az = 1 (iv) mx + y + (m − 1)z = m
 
−y + 2z = 1 x+y+z =m+1
 

x+y−z =2

 ax + by + z = 1
 


(v) x + aby + z = b  ax + y + z = 1
 (vii)
x + by + az = 1 x − y + 3z = −3
 



4x + 2y = a


 ax + y + z + t = 1

 x + ay + z + t = a
 
(vi)  −6x − 6y + (11 − a)z = 0


 x + y + az + t = a2 (viii) 3x + (12 − a)y − 6z = 0

x + y + z + at = a3
 
(2 − a)x + 3y − 6z = 0
 
11. (Primer control 15–16) Considereu el sistema homogeni


x+y+z = 0 
−x + y + 2z = 0
2x + az = 0

(a) Per a quins valors de a el sistema és compatible determinat?

(b) Calculeu les solucions del sistema segons els diferents valors del paràmetre a.
(c) Determineu a, b de manera que (x, y, z) = (2, b, 4) sigui una solució del sistema.
12. (Primer control 15–16) Suposa que en un sistema homogeni AX = 0, de m equacions i n
incògnites, l’única solució és la trivial X = 0. Quin és el rang de A? Per què?
13. (Primer control 15–16) Sigui A la matriu
 
1 1 1
A = −1 1 2
2 0 a
on a es un paràmetre real. Es demana:
(a) Determineu el rang de la matriu A. Quan A és invertible?
(b) Per a a = 0 calculeu A−1 .
(c) Determineu els valors de a per als quals
1 −1 − 21
 
A−1 = −1 2 3 
2
1 −1 −1
14. (Primer control 15–16) Dóna un exemple de dues matrius 2 × 2 diferents de la identitat que
commutin entre elles.
15. (Primer control 16–17) Considera el sistema lineal següent
kx − y − z = −1
x − y − kz = −1 (1)
x + y − kz = 2
on k és un nombre real.
(a) Discuteix el sistema segons els valors de k. És a dir, digues per a quins valors de k el sis-
tema és incompatible, per a quins és compatible indeterminat i per a quins és compatible
determinat.
(b) Troba les solucions del sistema (1) pel valor k = 1.
2 Determinants
1. Calculeu els determinants següents:

1 4 2 1 0 3 2

(i) 0 1 −1 −2 1 1 1
(iii)
1 3 2 3 2 4 −1

0 3 2 2

−4 1 1 1 1 1 2 3 4 5

1
−4 1 1 1

2 3 4 5 6

(ii) 1 1 −4 1 1
(iv) 3 4 5 6 7

1
1 1 −4 1

4 5 6 7 8

1 1 1 1 −4 5 6 7 8 9
2. Calculeu els determinants següents:

1 2 3 ... n b a a ... a

−1 0 3 ... n a b a ... a

−1 −2 0 ... n a a b ... a
(i) (ii)

.. .. .. .. .. .. .. ..

. . . .
. . . .

−1 −2 −3 . . . 0 a a a ... b
3. Resoleu l’equació
x 1 2

x
−1 1 = 1.

0 3 x
4. Calculeu el rang de les matrius següents:

   
1 2 −4 1 0 −2 3 1
(i)  3 −1 9  (iii)  −1 2 2 −1 1 
1 1 −1 2 1 −4 7 0
 
1 3 2  
 3
 0 2  1 2 3 1 0 −7
(ii)  2 −3
 0   −1 0 −1 1 1 0 
 (iv)  
 2 1 2   1 1 2 2 0 −6 
−2 −6 −4 −1 3 2 0 2 −6
5. Discutiu el rang de les matrius següents segons els valors dels paràmetres:
   
0 a b 3 a a a
(i)  a 0 c   a 3 a a 
(ii)  
b c 0  a a 3 a 
a a a 3
6. Calculeu la inversa de cadascuna de les matrius següents:

   
2 −1 1 −2 −1 −2
(i)  3 2 5  (ii)  −4 −1 −3 
4 1 −2 2 0 2
7. Decidiu si els sistemes següents són compatibles o no ho són. En cas que ho siguin, resoleu-los
pel mètode de Cramer.

 3x + y − z = 1 2x − y + 3z + t − 3w = 2

 

−2x + 5y + z = 6 3x − 2y + z − t − 2w = 4

(i) 
 (ii)
x + 2y − 5z = 3 4x + 5y − z − 3t − w = 6
 


7y − 7z − 5t + 5w = 2

8. Discutiu els sistemes següents segons els valors dels paràmetres:


x+y−z

 x + 3y = 2a
 


=2
(i) x+y =5  ax + y + z =1
 (iii)

2ax + 6y = a + 3  x − y + 3z
 = −3
 


 ax + by + z = 1 4x + 2y =a
(ii) x + aby + z = b

x + by + az = 1

9. Discutiu el sistema d’equacions següent segons els valors de a i resoleu-lo quan sigui compatible:

(a − 1)x − y − z = 0 

x + (a − 1)y + z = a − 1 .

x+y+z =1

10. (Control 1 curs 2012–2013) El determinant de Vandermonde 3 × 3 ve donat per:

1 1 1

D3 = a1 a2 a3
a21 a22 a23
Demostra que D3 = (a3 − a1 )(a3 − a2 )(a2 − a1 ).
11. El determinant de Vandermonde 4 × 4 ve donat per:

1 1 1 1

a a2 a3 a4
D4 = 12 2 2
a13 a23 a33 a24
a1 a2 a3 a34
Demostra que D4 = (a4 − a1 )(a3 − a1 )(a2 − a1 )(a4 − a2 )(a3 − a2 )(a4 − a3 ).

12. Si Dn és el determinant de Vandermonde n × n escriu-lo i dedueix-ne la fòrmula.
13. (Primer control 15–16) Suposem que A i B són matrius 4 × 4 tals que det(A) = 2 i det(B) = 5.
Digues quant val el determinant de les matrius següents:
a) A−1 · At
b) (3A)−1
1 2
t
c) 2A B
14. (Primer control 15–16) Suposem que A i B són dues matrius tals que det A = 3 i det B = 5.
Digues quant val el determinant de les matrius següents:
a) A−1 · A−1 · At
b) 2 · A2
c) ( 13 A · B 2 )t
15. (Primer control 2016–2017) En aquest exercici a, b, c i d representen nombres reals tots ells
diferents de 0.
(a) Calcula la inversa de la matriu
 
a 0 0 0
0 b 0 0
 ,
0 0 c 0
0 0 0 d
(b) Calcula el determinant de la matriu

 
a b c d
0 b c d
 .
0 0 c d
0 0 0 d
3 Espais Vectorials
1. Determineu quins dels subconjunts següents són subespais vectorials de R2 :
(i) R2 \ {(2, 2)}; (iv) {(x, y) ∈ R2 : x + 3y = 1};

(ii) R2 \ {(x, y) ∈ R2 : x + 3y = 0}; (v) {(x, y) ∈ R2 : xy = 0};
(iii) {(x, y) ∈ R2 : x + 3y = 0}; (vi) {(x, y) ∈ R2 : xy = 1}.
2. Determineu quins dels subconjunts següents són subespais vectorials de R3 :

√
(i) {(x, y, z) ∈ R3 : x + 3y + yz = 0}; (iii) {(x, y, z) ∈ R3 : 2x + y = 2x};
√
(ii) {(x, y, z) ∈ R3 : x2 + 3y = 0}; (iv) {(x, y, z) ∈ R3 : 2x + y − 2 = 2z}.
3. Considerem el subespai F de R3 generat per u1 = (1, 3, −2) i u2 = (4, 0, 1). Decidiu si el vector
v = (2, −6, 5) pertany a F i, en cas afirmatiu, escriviu-lo com a combinació lineal de u1 i u2 .
4. Determineu el valor del paràmetre a per tal que el vector v = (2, a, −8) pertanyi al subespai
h(1, 1, 3), (5, 2, 1)i.
5. Demostreu que els vectors (0, 1, −2, 1), (1, 1, 2, −1), (1, 0, 0, 1), (2, 2, 0, −1) formen una base de
R4 i expresseu el vector (4, 2, −1, 5) en aquesta base.
6. Determineu a i b per tal que els vectors (1, 1, 0, a), (3, −1, b, −1), (−3, 5, a, −4) siguin linealment
dependents. Expresseu, en aquests casos, un d’ells com a combinació lineal dels altres.
7. Considerem els vectors següents de R3 :
u = (1, 1, 1), v = (1, 1, 0), w = (1, −1, 0), z = (0, 0, 2).
Quines de les afirmacions següents són certes?

(i) u és combinació lineal de v, w i z.
(ii) u és combinació lineal de v i z.
(iii) hv, wi = hu, zi.
(iv) Els vectors u, v, w, z són un sistema de generadors de R3 .
(v) Les coordenades de u en la base v, w, z són (1, 0, 1/2).
(vi) Les coordenades de u en la base v, w, z són (1, 0, 2).
8. Demostreu que, si u, v i w són tres vectors linealment independents de R3 , llavors u + v, v + w

i w + u també són linealment independents.
9. Determineu si els vectors (1, 3, 2), (1, 0, −1), (−1, 3, 4) són o no linealment independents i, si
no ho són, doneu una relació de dependència. Determineu la dimensió i doneu una base del
subespai que generen.
10. Demostreu que el conjunt
F = {(x, y, z, t) ∈ R4 | x + 2y − 3t = 0, x + y + z − t = 0}
és un subespai vectorial de R4 i doneu-ne una base.

11. Sigui E = M2×2 (R) el conjunt de les matrius reals 2 × 2.

(i) Demostreu que E és un espai vectorial.
(ii) Demostreu que les matrius

1 0 0 1 0 0 0 0
, , ,
0 0 0 0 1 0 0 1
formen una base de E. Quina és la dimensió de E?

(iii) Demostreu que

x y x y
F = ∈ E | x + 2z = 0 , G= ∈ E | y = z, x = 3t
z t z t
són subespais vectorials de E.

(iv) Trobeu bases de F , G, F +G i F ∩G. Comproveu que se satisfà la fórmula de Grassmann.
12. Considerem els vectors u = (1, 2, 1), v = (3, 0, −3), w = (1, 1, 0), z = (0, 0, 1).
(i) Descriviu el subespai hu, vi de forma paramètrica i amb equacions.
(ii) Demostreu que els vectors v, w, z formen una base de R3 .
(iii) Trobeu les coordenades del vector u en la base v, w, z i calculeu la dimensió del subespai
hu, v, w, zi.
13. Sigui e1 , e2 , e3 la base canònica de R3 . Sigui F = hu1 , u2 , u3 i el subespai vectorial generat pels
vectors
u1 = ae1 + 5e2 + e3 , u2 = 2e2 − 2e3 , u3 = 2e1 + be3 ,
on a, b ∈ R.
(i) Determineu la dimensió de F segons els valors de a i b.
(ii) Determineu per a quins valors de a i b el vector v = 2e1 + e2 + 3e3 pertany a F . En
aquest cas, expresseu v com a combinació lineal de u1 , u2 i u3 .
14. Trobeu la dimensió del subespai de R4 següent:
F = {(x, y, z, t) ∈ R4 : 2x + y = z, y = 4t}.
Amplieu el vector (−1, 2, 0, 21 ) a una base de F . Amplieu aquesta base de F a una base de R4 .
15. Calculeu la dimensió del subespai de R4 següent:
E = {(x, y, z, t) ∈ R4 : x − y = z, y = 2t}.
Trobeu una base de E que contingui el vector (2, −1, 3, −1/2).

16. Doneu una base de cadascun dels subespais vectorials de R3 següents:
(i) F = h(1, 3, 1), (4, −2, 3), (−1, 2, 1)i;
(ii) G = h(1, 2, 1), (−1, 2, 3), (1, 10, 9)i.
17. Trobeu equacions que defineixin els subespais vectorials de R4 següents. Trobeu també equa-
cions que defineixin el subespai F + G.
F = h(1, 0, 1, −1), (3, 2, 4, 1)i, G = h(1, 2, −1, 1)i.

18. Considerem els subespais F1 = h(1, 2, 1), (−1, 0, 3), (3, 4, −1)i i F2 = h(1, 4, 1)i de R3 . Doneu
una base de cadascun dels subespais F1 , F2 , F1 ∩F2 , F1 +F2 i calculeu les dimensions d’aquests
subespais.
19. Considerem els subespais de R4
F1 = h(1, −1, 1, −1), (1, 2, 3, −1)i, F2 = h(1, 1, 1, 1), (2, 1, 4, −2)i.
Doneu equacions que defineixin els subespais F1 , F2 , F1 ∩ F2 i F1 + F2 . Doneu també bases

de cadascun d’aquests subespais.
20. Considerem els subespais vectorials de R4 següents:
F =h(1, 1, −1, 1), (2, 0, 0, 1), (−1, 1, −1, 0)i;

G ={(x, y, z, t) ∈ R4 | 2y + z = 0, −x + 2y + 2t = 0}.
(i) Doneu equacions que defineixin F i calculeu dim F .

(ii) Doneu una base i la dimensió de G.
(iii) Calculeu la dimensió de F ∩ G i la de F + G.
F ={(x, y, z, t) | x + y − t = y + z + 2t = 0};
G ={(x, y, z, t) | 2x + y = x + z − 3t = 0};
H =h(1, 0, 1, 0), (−1, 0, 2, 1)i.
Calculeu una base de F ∩ (G + H).

F =h(1, 2, 3, 0), (0, 1, −2, −1), (2, 5, 4, −1)i;

G =h(0, 3, −4, 6), (1, 5, −1, 6)i.
Doneu la dimensió i una base dels subespais F , G, F + G i F ∩ G.

F =h(1, 0, 2, 3), (2, 1, 0, −1), (0, 1, −4, −7)i;

G =h(1, 3, 4, 6), (3, 1, 2, 2)i.
Doneu la dimensió i una base dels subespais F , G, F + G i F ∩ G.

24. Demostreu que els vectors (1, 0, 0), (1, 1, 0) i (1, 1, 1) són una base de R3 . Trobeu la matriu
del canvi de base de la base canònica a aquesta base. Utilitzeu-la per calcular les components
del vector (−1, −2, 7) en la base donada.
25. Sigui e1 , e2 , e3 la base canònica de R3 . Definim v1 = e1 , v2 = e1 + e2 , v3 = 2e1 + e3 .
(i) Demostreu que v1 , v2 , v3 és una base de R3 .
(ii) Trobeu la matriu de canvi de base de v1 , v2 , v3 a e1 , e2 , e3 .
(iii) Trobeu la matriu de canvi de base de e1 , e2 , e3 a v1 , v2 , v3 .
(iv) Quines són les coordenades del vector v = e1 + 5e2 − 3e3 en la base v1 , v2 , v3 ?
26. Sigui e1 , e2 , e3 la base canònica de R3 .

(i) Demostreu que els vectors u1 = e1 , u2 = e1 − e2 , u3 = e1 − e3 formen una base de R3 .
(ii) Trobeu les matrius de canvi de base.
(iii) Trobeu les coordenades dels vectors w1 = 6e1 −2e2 −3e3 , w2 = 3e1 −e2 −e3 , w3 = 2e1 −e2
en la base u1 , u2 , u3 .
4 Aplicacions Lineals
1. Decidiu si les aplicacions següents són lineals:
(i) f : R2 → R2 , f (x, y) = (2x − 3y, x + y − 1);

(ii) f : R3 → R2 , f (x, y, z) = (2x − 3y − z, x + y + z);
(iii) f : R2 → R3 , f (x, y) = (2x − 3y, x + y, xy);
(iv) f : M2×2 (R) → M2×2 (R), f (A) = A − 2AT ;
(v) f : R[x] → R[x], f (p) = p0 , on p0 és el polinomi derivat de p.
2. Determineu quines de les aplicacions de R3 en R següents són lineals:
(i) f : (x, y, z) 7→ x − 2y + z; (iii) h : (x, y, z) 7→ x − y + 1;

(ii) g : (x, y, z) 7→ 2x2 − y; (iv) k : (x, y, z) 7→ xyz.
3. Sigui f : R3 → R3 l’aplicació donada per
f (x, y, z) = (2x − y + z, y + z, x + y + 2z).
(i) Demostreu que és una aplicació lineal.

(ii) Doneu la matriu de f en la base canònica.
(iii) Calculeu Im f i Ker f .
4. Demostreu que l’aplicació f : R3 → R3 definida per
f (x, y, z) = (2x − y, x − y + z, x − z)
és lineal. Escriviu la seva matriu en la base canònica de R3 i trobeu bases del seu nucli i de la
seva imatge.
5. Considerem el subconjunt de R4 donat per E = {(x, y, y, z) : x, y, z ∈ R} i l’aplicació f : E →
E definida per
f : (x, y, y, z) 7−→ (x + z, y, y, x + y + z).
(i) Demostreu que E és un subespai vectorial de R4 .

(ii) Demostreu que f és una aplicació lineal.
(iii) Determineu els subespais Ker f i Im f i trobeu una base de cadascun d’ells.
6. Sigui e1 , e2 , e3 , e4 la base canònica de R4 . D’un endomorfisme f : R4 → R4 es coneixen f (e3 ) =
2e1 − e2 + 5e3 − e4 , f (e4 ) = −e2 − e3 + 3e4 i se sap que
Ker f = he1 − e2 + 2e3 + e4 , e2 − e3 + 3e4 i.
(i) Doneu la matriu de f en la base donada i trobeu una base de Im f .

(ii) És cert que R4 = Im f ⊕ Ker f ? En cas contrari, determineu una base de Im f ∩ Ker f .
7. Sigui f : R2 → R una aplicació lineal tal que f (2, 1) = 2 i f (0, 1) = −4. Quant val f (2, 2)? I
f (x, y)?
8. Considerem l’aplicació lineal f : R4 → R4 , donada per

f (x, y, z, t) = (2x + 4y − 4z − 4t, −x + y + 2z − t, 2y − 2t, y − t).
Calculeu bases i equacions dels subespais Im f i Ker f .
9. Una aplicació lineal f : R3 → R2 pot ser un monomorfisme? I un epimorfisme?
10. Sigui f : Rn → Rn un endomorfisme. Demostreu que f és injectiu si i només si és exhaustiu.
11. Sigui f : R3 → R3 l’aplicació lineal donada per
f (x, y, z) = (2x − 3y + z, x − y − z, x + y − 3z).
Sigui F el subespai generat pel vector (1, 1, −1) i sigui G el subespai format pels vectors que
satisfan l’equació 2x − y + z = 0. Determineu els subespais f (F ), f −1 (F ), f (G) i f −1 (G).
12. Siguin f, g : R3 → R3 les aplicacions lineals
f (x, y, z) = (3x − 3z, 3y + 3z, −x + 2y + 3z),
g(x, y, z) = (−3z, 3z, −x + 2y).
Calculeu Im f ∩ Im g i Ker f + Ker g.
13. Siguin f : R3 → R2 i g : R2 → R4 les aplicacions
f : (x, y, z) 7−→ (x + y + z, 0); g : (x, y) 7−→ (x, y, x + y, x − y).
(i) Demostreu que f i g són lineals i estudieu el nucli i la imatge de cadascuna.
(ii) Trobeu la matriu de g a f en les bases canòniques i estudieu el seu nucli i la seva imatge.
(iii) Calculeu la imatge de (1, 2, 3) per g a f .
14. Sigui f : R3 → R4 l’aplicació lineal definida per
f (x, y, z) = (2x − y, x + 3y + 7z, −x + 2y + 3z, y + 2z).
(i) Doneu la matriu de f en les bases canòniques.
(ii) Determineu les dimensions del nucli i de la imatge de f . És f injectiva? I exhaustiva?
(iii) Pertany el vector (1, 0, −1) al nucli de f ? És el vector (1, 3, 1, 1) de la imatge de f ?
15. Siguin v1 , v2 i v3 tres vectors de R3 que, expressats en la base canònica, tenen coordenades
v1 = (1, 1, 1), v2 = (1, 0, 1), v3 = (2, 0, 1).
(i) Demostreu que v1 , v2 , v3 és una base de R3 .
(ii) Si el vector x, expressat en la base canònica, té coordenades (−1, 1, 2), quines són les
seves coordenades en la base v1 , v2 , v3 ?
(iii) Sigui F el subespai format pels vectors tals que les seves coordenades en la base canònica
satisfan x − y − z = 0. Trobeu l’equació que satisfan les coordenades dels vectors de F
en la base v1 , v2 , v3 .
16. Si la matriu de l’aplicació lineal f : R2 → R2 en la base canònica és

2 3
,
−2 7
quina és la matriu de f en la base formada pels vectors (0, 1) i (1, 0)?
17. Sigui f l’endomorfisme de R3 definit per:
f (2, 1, 0) = (4, 2, 2), f (0, 1, 1) = (0, 1, 1), f (2, 0, 1) = (0, 4, 2).
Trobeu la matriu de f en la base canònica.

18. Considerem l’aplicació lineal f : R3 → R2 , (x, y, z) 7→ (2x + y, y − z). Trobeu la matriu
associada a f en:
(i) les bases canòniques de R3 i R2 ;
(ii) les bases (1, 1, 1), (0, 1, 2), (0, 2, 1) de R3 i (2, 1), (1, 0) de R2 .
19. Sigui f l’endomorfisme de R3 que, en la base canònica, té per matriu:
 
2 −1 4
A= 1 0 3 .
−1 2 2
Trobeu la matriu de f en la base (1, 0, 0), (0, 2, 0), (−1, −1, 1).
20. Sigui e = {e1 , e2 , e3 , e4 } la base canònica de R4 i siguin
v1 = e 1 + e 2 + e 3 + e 4 , v2 = e 1 − e 2 − e 3 + e 4 ,
v3 = e 1 − e 2 + e 3 − e 4 , v4 = e 1 + e 2 − e 3 − e 4 .
(i) Demostreu que v = {v1 , v2 , v3 , v4 } és una base de R4 i calculeu les matrius de canvi de
base.
(ii) Sigui x el vector que, expressat en la base e, té coordenades (1, −1, 2, 1). Calculeu les
coordenades de x en la base v.
(iii) Sigui y el vector que, expressat en la base v, té coordenades (−1, −1, 0, 1). Calculeu les
coordenades de y en la base e.
(iv) Sigui f : E → E l’única aplicació lineal tal que
f (e1 ) = 2e1 − 2e2 + 3e3 − e4 , f (e2 ) = e1 + e2 − 2e3 + e4 ,

f (e3 ) = −e1 − e2 + e3 − e4 , f (e4 ) = 3e1 + 3e2 − e3 + e4 .
Calculeu la matriu de f en les bases e i v.

21. Sigui f : R3 → R4 l’aplicació lineal definida per
f (x, y, z) = (x + y + z, 2x + 3y + 4z, y + 2z, 3x + 5y + 7z).
(i) Trobeu la matriu de f en les bases canòniques de R3 i R4 .

(ii) Calculeu Ker f i Im f . Doneu bases d’aquests espais i calculeu-ne les dimensions.
(iii) Demostreu que els vectors u1 = (1, 0, 1), u2 = (0, 2, 1), u3 = (1, 1, 0) són una base de R3 .
Trobeu la matriu de f en la base u1 , u2 , u3 de R3 i la base canònica de R4 .
22. Sigui f : R3 → R4 l’aplicació definida per
f (x, y, z) = (x + z, y, y, x + y + z).
(i) Demostreu que f és una aplicació lineal.

(ii) Trobeu la matriu de f en les bases canòniques de R3 i R4 .

(iii) Trobeu Ker f i Im f , aixı́ com dimensions i bases respectives.
(iv) Demostreu que els vectors u1 = (3, 0, 1), u2 = (0, 2, 1), u3 = (1, 1, 0) són una base de R3 .
Trobeu la matriu de f en la base u1 , u2 , u3 de R3 i la base canònica de R4 .
23. (Segon control 15-16) Sigui f l’aplicació lineal següent:
f: R3 −→ R2
(x, y, z) 7−→ (2x + y + 3z, −x + 3y + 2z).
a) Calcula la matriu de f en les bases canòniques.

b) Dóna una base del nucli de f i una base de la imatge de f .
c) És injectiva? És exhaustiva? Per què?
d) Considera les bases de R3 i R2 següents:
B = {(1, 1, 0), (−1, 1, 1), (0, 1, 1)}, B 0 = {(1, 1), (1, 2)};
Calcula M (f, B, B 0 ), la matriu de f en les bases B i B 0 .

e) Sigui u el vector de R3 que té coordenades (3, −2, 1) en la base B. Calcula les coordenades
de f (u) en la base B 0 .
24. (Segon control 15-16) Sigui f : R2 → R2 l’aplicació lineal tal que
f (3, −2) = (2, 4); f (−1, 1) = (1, 0).
a) Calcula f (5, −3).

b) Calcula f (x, y). (Pista: considera la matriu de f en la base canònica)
25. (Segon control 15-16) Sigui:
f : R3 −→ R4
donada per:
f (x, y, z) = (x + y, y + z, x + z, 3x + y − 5z).
a) Demostra que f és lineal.

b) Calcula una base de Nuc(f ) i la seva dimensió.
c) Calcula una base de Im(f ) i la seva dimensió.
d) Considera les següents bases B1 i B2 de R3 i de R4 , respectivament:
B1 = {(1, 1, 1), (2, 1, 1), (1, 1, 0)},
B2 = {(1, 0, 0, 0), (0, 0, 0, 1), (0, 0, 1, 0), (0, 1, 0, 0)}.

Calcula la matriu de f en base B1 de sortida i B2 d’arribada, [f ]B1 ,B2 .
26. (Segon control 15-16) Donada una aplicació lineal:
f : R8 −→ R5 .
Pot ser un epimorfisme? I un monomorfisme? (Justifica la teva resposta).

5 Nombres Complexos
1. Dibuixeu en el pla els nombres complexos següents:
1 + i, 1 − 3i, 2i, −2 + 5i, 1 + i3 , i4 .
2. Escriviu el conjugat de cadascun dels nombres complexos següents:
3 + 5i, 6 − 2i, −2 + i, 4i, 2.
3. Expresseu en forma polar els nombres complexos següents:

√
1 3
1 + i, 1 − i, i, 2 + 2 i, 1 + 3i, 2 − 2i.
4. Expresseu en forma cartesiana els nombres complexos següents:

π √ −i π π
2eiπ , 3ei 2 , 2e 4, 5ei 6 .
5. Siguin z1 = i21 − 1, z2 = (1 + i)4 . Calculeu z1 + z2 i z1 z2 .

√
6. Calculeu (1 + 3 i)6 .
7. Efectueu les operacions següents:
2+i
(2 + 3i) + (4 − i), (1 + 2i)(3 − 2i), , (2 − i) − (5 + 3i) + 12 (4 − 4i).
1 − 2i
8. Calculeu el mòdul de cadascun dels nombres complexos següents:
(2 − i)(−1 + 2i)
−2i(1 + i)(−1 − i), .
(1 − i)(1 + i)
1 + ai
9. Calculeu a ∈ R per tal que ∈ R.
1 − 3i
10. Trobeu, en forma polar o cartesiana, tots els nombres complexos z que satisfan:
(a) z 4 + 1 = 0; (b) z 5 − 2 = 0; (c) z 2 + z + 1 = 0; (d) z 2 − 4z + 8 = 0.
11. (Segon control 15-16):

(2+i)(3+2i)
a) Calcula 1+i .
b) Expressa el nombre 2 − 2i en forma polar.
12. (Segon control 15-16) Expresa en forma binòmica els següents nombres complexos:
(3+i)(1−2i)
a) 2+i .
1+i3
b) (1−i)3 .
1 1
c) 1+i + 1−i .
2015
d) i .
6 Polinomis
1. Siguin a(x) = −3 + x2 + 2x3 i b(x) = 3 − 2x2 . Calculeu a(x) + b(x) i a(x)b(x).
2. Calculeu el grau dels polinomis següents:

√ √
(i) a(x)b(x) si a(x) = 1 + 2x − 3x3 i b(x) = 2 + x + 3x3 ;
√
(ii) a(x) + b(x) si a(x) = 1 + x − x2 + 2x3 i b(x) = 2 + x2 − 2x3 .
3. Discutiu quin grau té la suma i quin grau té el producte, en general, de dos polinomis a(x) i
b(x) donats.
4. Trobeu el quocient i la resta de la divisió entera de a(x) = x5 + x2 + 3 per b(x) = 2x + 1 i per
c(x) = −x3 + 2x + 3.
5. Trobeu el quocient i la resta de la divisió entera de a(x) = 4x3 + x2 per b(x) = 3x.
6. Decidiu si x3 + 4x2 + 5x + 2 és divisible per x + 2.

7. Sense efectuar la divisió, decidiu si els polinomis x + 1 i x − 1 són divisors de x5 + 1.
8. Trobeu tots els divisors de la forma x − m, amb m ∈ Z, de a(x) = 2x3 − 14x + 12 i de
b(x) = 51 x2 + x + 32 .
9. Trobeu la resta de la divisió entera de x5 − 2x4 − x + 1 per x − 2 sense efectuar la divisió.

10. Busqueu les arrels a Q dels polinomis següents i decidiu quines d’aquestes arrels són arrels
múltiples i quina multiplicitat tenen:
(i) x2 + 2x + 1;
(ii) x2 + 5x + 6;
(iii) 2x3 − 3x2 − 2x + 3;
(iv) x3 − x2 − x − 2;
(v) x4 − 9x2 + 20.
7 Diagonalització
1. Per a cadascuna de les matrius següents, calculeu el polinomi caracterı́stic, els valors i vectors
propis i decidiu si és diagonalitzable.
     
1 0 2 2 6 6 0 1 0
0 −1 0 , 0 2 0 , −4 4 0 ,
2 0 1 0 −3 −1 −2 1 2
     
2 6 −15 3 −2 −2 5 −3 −2
1 1 −5  , −4 8 6  , 6 −4 4 ,
1 2 −6 4 −16 −11 4 −4 5
     
−3 0 2 −2 −2 1 −1 0 1
 8 1 −4 , −2 1 2 , −2 0 2 .
−4 0 3 1 −2 −2 −3 1 1
2. Considerem l’aplicació lineal f : R3 → R3 que, en la base canònica, té la matriu

 
2 0 2
 6 1 6 .
2 0 −1
(i) Calculeu f (1, 3, −5).

(ii) Pertany el vector (4, −6, 5) a la imatge de f ?
(iii) Calculeu els valors propis de f .
(iv) És f diagonalitzable? En cas afirmatiu, doneu la matriu diagonal resultant i una base en
la qual f tingui aquesta forma diagonal.
3. Considerem l’aplicació lineal f : R3 → R3 definida per
f (x, y, z) = (2x, 3x + 4y − z, 3x + 5y − 2z).
(i) Doneu la matriu de f en la base canònica.

(ii) Existeix algun vector u tal que f (u) = (4, 5, −6)?
(iii) Calculeu els valors propis de f .
(iv) És f diagonalitzable? En cas afirmatiu, doneu la matriu diagonal i una base en la qual f
tingui aquesta forma diagonal.
4. Sigui f l’endomorfisme de R2 donat per f (x, y) = (x + y, ay).

(i) Per a quins valors de a és v = (1, 1) un vector propi? De quin valor propi?
(ii) Per a quins valors de a l’endomorfisme f diagonalitza?
5. Considerem l’endomorfisme f de R4 definit per
f (x, y, z, t) = (x + ay + 2z + 3t, y + 3z + 5t, 2z + 6t, 3t),
on a és un paràmetre real. Decidiu per a quins valors de a aquest endomorfisme diagonalitza.
En cas que diagonalitzi, doneu una forma diagonal de f .
6. Discutiu, segons els valors dels paràmetres a i b, si la matriu següent diagonalitza:

 
a + b −a − b + 1 −2
 b 1−b −2 .
b −b −1
7. Siguin v1 = (1, 2, 0), v2 = (0, 1, 4) i v3 = (2, 0, −1) tres vectors de R3 . Considerem un

endomorfisme f : R3 → R3 tal que v1 és un vector propi de valor propi 1, v2 és un vector propi
de valor propi 2 i f (v3 ) = v1 + v2 .
(i) Demostreu que v1 , v2 , v3 és una base de R3 i trobeu la matriu de f en aquesta base.
(ii) És f injectiva? Calculeu el polinomi caracterı́stic i els valors propis. És diagonalitzable?
(iii) Trobeu la matriu de f en la base canònica.
(iv) Calculeu les coordenades dels vectors propis en la base canònica.
(v) Calculeu la matriu de f 1000 en la base canònica.
8. Sigui (an )n≥0 la sucessió de nombres enters donada per
a0 = 1, a1 = 1, an = an−1 + an−2 per a n ≥ 2.
Trobeu el terme general d’aquesta successió. Pista: observeu que podem expressar el vector
(an+1 , an ) com
an
( aan+1
n
) = A · ( an−1 )
per a una certa matriu A.
9. Sigui f l’endomorfisme de R3 que en la base canònica té la matriu

 
1 −2 −2
−3 2 3 .
6 −6 −7
Demostreu que f és diagonalitzable i calculeu A100 .

10. Discutiu, segons els valors del paràmetre a ∈ R, si les matrius següents són diagonalitzables:
   
1 0 0 3 0 −2
A = a 3 −2 B = 2 a −1 .
a 4 −3 4 0 −3
Calculeu els valors i vectors propis de B en el cas a = −1.

11. Sigui A la matriu  
4 0 0
−1 1 1 − a .
1 0 a
(i) Per a quins valors de a la matriu A diagonalitza?

(ii) En el cas a = 1, doneu una base de vectors propis i una matriu diagonal D equivalent a
A.
12. Considerem la matriu  

−4 a −2
A= 0 1 0 .
5 1 3
(i) Per a quins valors de a la matriu A diagonalitza?

(ii) En el cas a = −1, doneu una matriu diagonal D equivalent a A i la relació entre les
matrius A i D.
13. (Segon control 16–17) Sigui f l’endomorfisme de R3 definit per:
f (x, y, z) = (−4x + 6y + 3z, 2y, −6x + 6y + 5z).
(a) Calcula la matriu de f en la base canònica de R3 .

(b) Calcula el polinomi caracterı́stic de f .
(c) Calcula els valors propis de f i la seva multiplicitat.
(d) Per a cada valor propi, calcula una base de vectors propis associats.
(e) Digues si f diagonalitza. En cas afirmatiu, dóna una base de R3 en què f diagonalitzi i
la matriu de f en aquesta base.
8 Producte escalar euclidi

1. Considerem a Rn el producte escalar estàndard, és a dir, l’aplicació bilineal simètrica definida
positiva Rn × Rn → R donada per
(u, v) 7−→ u · v = u1 v1 + u2 v2 + · · · + un vn ,
on u = (u1 , . . . , un ) i v = (v1 , . . . , vn ).
(i) Si u = (1, 2, 3, 4), v = (−1, 2, −3, 0) i w = (0, 1, 0, 1) a R4 , calculeu u · v, v · w, u · w,
u · (v + w), (u − v) · w.
(ii) Calculeu la norma dels vectors següents:
(a) u = (1, 1), v = (0, 3) a R2 ;
(b) u = (2, −5, 5), v = (1, 3, 2) a R3 ;
(c) u = (1, 2, 1, 0, 3), v = (2, 0, 2, 2, 0) a R5 .
(iii) Calculeu l’angle que formen les parelles de vectors següents en l’espai Rn corresponent:
(a) u = (1, 1), v = (1, −1);
√ √
(b) u = (1, 3), v = (2 3, 1);
(c) u = (1, 2, −1, 0, 1), v = (2, 1, −3, 1, −1).
(iv) Verifiqueu la desigualtat de Cauchy–Schwarz per a les parelles següents de vectors de R2 :
(a) u = (1, −3), v = (2, 1);
(b) u = (−3, −4), v = (1, −1).
(v) Calculeu h(1, 2, −1)i⊥ i h(1, −1, 2), (2, 1, −1)i⊥ a R3 .
2. Sigui E un espai vectorial euclidià de dimensió 3 i e1 , e2 , e3 una base ortonormal. Sigui u =
6e1 + 3e2 − 2e3 i siguin a, b, c els angles que forma u amb e1 , e2 i e3 respectivament.
(i) Calculeu cos a, cos b, cos c.
(ii) Trobeu els vectors de E que siguin unitaris i linealment dependents de u.
3. Considerem Rn amb el producte escalar estàndard. Calculeu:
(a) La projecció ortogonal de u = (1, 2, 3) sobre v = (1, 2, 2).
(b) La projecció ortogonal de u = (4, 3, 2, 1) sobre v = (1, 1, 1, 1).
4. Sigui R2 [x] l’espai vectorial dels polinomis reals de grau menor o igual que 2. Definim
Z 1
1
hp, qi = √ p(x)q(x) dx.
−1 1 − x2
Demostreu que h , i és un producte escalar. Busqueu una base ortonormal i una base del
subespai ortogonal al polinomi 2x + 1.
5. Sigui E un espai vectorial euclidià (és a dir, un espai vectorial sobre R amb un producte
escalar) i sigui u ∈ E. Demostreu els enunciats següents:
(a) (u · v)2 ≤ (u · u)(v · v). En quins casos val la igualtat?
(b) ku + vk2 = kuk2 + kvk2 + 2u · v.
(c) ku − vk2 = kuk2 + kvk2 − 2u · v.
6. Sigui E un espai vectorial euclidià de dimensió 3. Demostreu que, si u és un vector unitari,
aleshores
(a) l’endomorfisme f (v) = v − 2(u · v)u és ortogonal;
(b) l’endomorfisme g(v) = 2(u · v)u − v és ortogonal.
7. Determineu quines de les matrius següents són ortogonals:
     
4 −7 4 4 4 −7 −1 8 4
1 1 1
−1 4 8 ; −1 8 4 ; 8 −1 4 .
9 9 9
−8 −4 1 −8 1 −4 4 4 −7
8. Siguin A i B matrius n × n. Demostreu les afirmacions següents o doneu un contraexemple:

(a) Si A i B són matrius ortogonals, llavors A + B és ortogonal.
(b) Si A i B són matrius ortogonals, llavors AB és ortogonal.
(c) Si A i AB són matrius ortogonals, llavors B és ortogonal.
9. Siguin e1 , e2 , e3 tres vectors unitaris de R3 linealment independents que satisfan

√
2
√ √
e1 ∧ e2 = 2 e3 , e1 ∧ e3 = −αe1 + 2 αe2 , e2 ∧ e3 = 2 αe1 − αe2 .
Trobeu α i els angles que formen els tres vectors.

10. Siguin u1 , u2 , u3 tres vectors de R3 linealment independents i siguin
v 1 = u2 ∧ u3 , v2 = u3 ∧ u1 , v3 = u1 ∧ u2 .
(a) Demostreu que (v1 ∧ v2 ) · v3 = [(u1 ∧ u2 ) · u3 ]2 .

(b) Calculeu v1 ∧ v2 , v2 ∧ v3 , v3 ∧ v1 .
9 Exàmens i controls
Primer Control d’Àlgebra Lineal Grau d’Enginyeria Quı́mica
Grup T1 Grau d’Enginyeria de Materials
9 d’octubre de 2017 Universitat de Barcelona
1. Considera el sistema d’equacions següent:
x + 2y + z − t = −4
2x + 4y + 5z + 7t = −26
−2x − 4y + z + 11t = −10.
a) (1 punt) Pot ser que aquest sitema sigui compatible determinat? Justifica la resposta sense
resoldre el sistema, i sense fer cap càlcul.
b) (2 punts) Resol el sistema.
2. (2 punts) Calcula el rang de A i el determinant de B:

   
1 2 3 6 2 1 1 0
 3 1 4 8   3 0 2 1 
A=  −1
, B =  .
1 0 0   1 1 1 2 
2 0 2 4 0 2 1 2
3. (2 punts) Estudia el caràcter del sistema següent segons el valor dels paràmetres α i c, i troba’n
les solucions quan sigui compatible.

(cos α)x − (sin α)y = c
(sin α)x + (cos α)y = c
4. Considera la matriu següent, en què γ és un paràmetre real:

 
−γ 1 −2γ
C =  −1 1 3 
2 1 2
a) (1 punt) Calcula el determinant de C i digues per a quins valors de γ la matriu és invertible.
b) (2 punts) Dóna un valor de γ per al qual la matriu inversa tingui totes les entrades enteres.
Segon Control d’Àlgebra Lineal Grau d’Enginyeria Quı́mica
4 de desembre de 2017 Universitat de Barcelona
1. Sigui f : R4 → R3 l’aplicació lineal donada per
f (x, y, z, t) = (x + 2z − 4t, −x + y + 5z + 2t, y + 7z − 2t).
a) (1 punt) Calcula la matriu de f en les bases canòniques.

b) (2 punts) Dóna una base del nucli de f .
c) (1 punts) Digues si és injectiva i si és exhaustiva. Per què?
d) (1 punts) Dóna dos vectors u i v que tinguin la mateixa imatge per f . És a dir, tals que
f (u) = f (v).
e) (1 punts) Sigui Bcan la base canònica de R3 i sigui B la base de R4 següent:
B = {(1, 0, 0, 0), (1, 1, 0, 0, ), (1, 1, 1, 0), (1, 1, 1, 1)}.
Calcula M (f, B, Bcan ), la matriu de f en les bases B i Bcan .

f) (1 punts) Sigui w el vector de R4 que té coordenades (1, 1, 1, 1) en la base B. Calcula f (w).
2. (3 punts) Respon a les qüestions següents:
a) Digues si una aplicació lineal g : R7 → R9 pot ser exhaustiva.
1+3i z1
b) Considerem els nombres complexos z1 = 2 + i, z2 = 2 . Calcula z2 .
√
−1+i 3
c) Escriu el nombre z = 2 en polars. Calcula z 6 . Pots fer servir aquesta taula de
tangents:
θ tan(θ)
√
π/6 3/3
√
π/3 3
√
−π/6 − 3/3
√
−π/3 − 3
4 de desembre de 2017 Page 1 of 1

Parcial d’Àlgebra Lineal Graus d’Enginyeria Quı́mica/Materials
2 de novembre de 2017 Universitat de Barcelona
Resoleu els exercicis en fulls separats i poseu el nom amb lletra clara a cada full.
No es pot utilitzar la calculadora.
Temps: de 11:00 a 13:30
1. Considera els subespais vectorials de R4 següents:
F = h(1, 1, 2, −1), (3, 3, 4, 1), (1, 1, 0, 3)i,

G = {(x, y, z, t) ∈ R4 : 2x − 4y + z = −4x + 5y + t = −2x − 2y + 3z + 2t = −4x − y + 4z + 3t = 0}.
a) (1 punt) Calcula la dimensió de F i dóna’n una base.

b) (1.5 punts) Calcula la dimensió de G i dóna’n una base.
c) (1 punt) Dóna una base de F + G.
d) (1.5 punts) Dóna una base de F ∩ G.
2. Considereu els vectors de R4 donats per (0, −1, −1, a), (1, −1, a, −a), (1, a, −1, 1) i (a, 0, −1, 1),
on a és un paràmetre real. Es demana:
a) (1 punt) Trobeu els valors de a per als quals els vectors anteriors són linealment dependents.
b) (1 punt) Justifiqueu que per a = 0 els quatre vectors considerats formen una base B de R4
i trobeu les coordenades del vector (1, 3, −2, 4) en aquesta base.
c) (1 punt) Per a = 0, trobeu les matrius de canvi de base de la base B a la base canònica i
de la base canònica a la base B.
3. Responeu breument a les següents qüestions:

a) (0.5 punts) Doneu un exemple d’un sistema amb 3 equacions i 3 incògnites que sigui in-
compatible.
b) (0.5 punts) Trobeu dos subespais de R4 de dimensió 2 tals que la seva intersecció tingui
dimensió 1.
c) (0.5 punts) Trobeu dues matrius A, B no nul·les tals que AB = 0 (Indicació: proveu amb
matrius fila i/o columna).
d) (0.5 punts) Justifiqueu si dos subespais de dimensió 2 en R3 poden ser suplementaris. En
cas afirmatiu, doneu-ne exemples concrets.
Examen Final d’Àlgebra Lineal Graus d’Enginyeria Quı́mica/Materials
9 de gener de 2018 Universitat de Barcelona
No es pot utilitzar la calculadora. Cal que justifiqueu totes les respostes.
Temps: de 9h a 13h
1. (2 punts) Dóna un exemple de:
a) Un nombre complex de mòdul 2, amb part real positiva i part imaginària negativa.
b) Un vector no nul del subespai W = {(x, y, z) ∈ R3 : x + y + 2z = 0} que sigui ortogonal al
vector (2, −1, 1) respecte del producte escalar estàndard a R3 .
c) Dos subespais F i G de R4 , cadascun d’ells de dimensió 2 i tals que F + G no sigui tot R4 .
d) Una aplicació lineal h : R4 → R4 que no sigui ni injectiva ni exhaustiva.
2. Considera a R4 els vectors v1 = (1, 1, 0, 1), v2 = (−1, −1, 0, 0), v3 = (1, 1, 0, 3) i la matriu
 
1 1 1 1
M =  1 −2 1 1  .
2 −1 2 2
a) (0.5 punts) Estudia si els vectors v1 , v2 , v3 són linealment dependents i, en cas afirmatiu,
dóna les relacions de dependència entre ells. Troba una base i la dimensió del subespai
vectorial F = hv1 , v2 , v3 i.
b) (0.5 punts) Comprova si el vector (3, 3, 0, 2) pertany al subespai F i, en cas afirmatiu, troba
les seves coordenades respecte la base que has trobat a l’apartat anterior.
c) (0.5 punts) Demostra que els vectors X ∈ R4 que són solució del sistema d’equacions lineals
M X = 0 formen un subespai vectorial G de R4 .
d) (1 punt) Troba una base de G i una base de F + G. Calcula la dimensió de F ∩ G. Són F
i G subespais suplementaris? Justifica la teva resposta.
3. Sigui f : R3 → R3 l’aplicació lineal f (x, y, z) = (x + 2y − 3z, 2x + y + 5z, −x + 2y − 2z).
a) (0.5 punts) Digues si f és injectiva i si és exhaustiva.
b) (0.5 punts) Digues si el vector (−4, 4, −5) pertany a la imatge de f . I el vector (1, 0, 2)?
c) (1 punt) Calcula M (f, B, B 0 ), la matriu de f en les bases B i B 0 següents:
B = {(1, 1, 0), (2, −2, 3), (0, 1, −1)}, B 0 = {(1, 2, −1), (0, −1, 1), (1, 2, −2)}.
4. Sigui f un endomorfisme de R3 amb polinomi caracterı́stic p(x) = x(x + 1)(k − x), on k ∈ R.
a) (0.5 punts) Amb la informació donada, per a quins valors de k podem assegurar que f és
diagonalitzable? Justifica la teva resposta.
b) (1 punt) Dels vectors e1 = (1, 0, −1), e2 = (0, 0, 1) i e3 = (3, 1, 0) sabem que f (e1 ) = 0,
e2 ∈ Ker(f + id) i f (e3 ) = (2, 1, 1), on id : R3 → R3 és l’endomorfisme identitat. Demostra
que V = {e1 , e2 , e3 } és una base de R3 i troba M (f, V ). Calcula el valor de k.
Nota: per a resoldre aquest apartat no es pot fer servir la informació que es dóna a c).
c) (1 punt) Sabent que la matriu de f a la base canònica de R3 és
 
0 2 0
A =  0 1 0 ,
−1 4 −1
troba el polinomi caracterı́stic de f a partir d’aquesta matriu i una base de vectors propis
de f . Calcula A367 .
5. (1 punt) Sigui V = h(1, 0, 0, 0), (2, 1, 0, −1), (1, 1, 1, −1)i ⊂ R4 . Dóna una base ortonormal de
V , respecte el producte escalar estàndard a R4 .
Examen de Reavaluació d’Àlgebra Lineal Graus d’Enginyeria Quı́mica/Materials
No es pot utilitzar la calculadora. Cal que justifiqueu totes les respostes.
Temps: de 8h a 11.30h
1. Siguin F i G els subespais següents:
F = h(1, 2, −1, 0), (3, 1, 2, 5)i,

G = {(x, y, z, t) ∈ R4 : − 4x + 3y + 2z + t = 0, x + y + z + t = 0}.
a) (1 punt) Troba les equacions implı́cites de F i una base de G.

b) (0.5 punts) Troba les equacions implı́cites de F ∩ G.
2. Sigui f : R3 → R2 l’aplicació lineal f (x, y, z) = (2x + y − z, −y + z). Considerem també els
vectors u1 = (1, 1, 1), u2 = (1, 1, 2) i u3 = (2, 3, 2).
a) (0.5 punts) Demostra que B = {u1 , u2 , u3 } és una base de R3 i calcula les coordenades del
vector v = (2, 1, 3) en aquesta base.
b) (1 punt) Calcula M (f, B, Bcan ), on Bcan denota la base canònica de R2 . Utilitza aquesta
matriu per a calcular f (v).
3. Sigui f : R4 → R4 l’aplicació lineal
f (x, y, z, t) = (−2x + y + 2z + 3t, −x + 2z + 3t, −2x + 2y + 3z + 6t, x − y − 2z − 4t).
a) (1 punt) Troba una base i la dimensió del nucli de f .

b) (1 punt) Troba una base de la imatge de f i justifica si f és un monomorfisme, epimorfisme
i/o automorfisme.
c) (0.5 punts) Prova que 0 és un valor propi de f .
d) (1 punt) Troba el valor de k ∈ R per al qual el vector u = (k + 4, 1 − k, 2 − k, k) és un
vector propi de f i calcula el valor propi associat.
b 0 2b
!
4. Considerem la matriu B = 0 3 0 , on b és un paràmetre real.
1 0 2
a) (1 punt) Digues per a quins valors de b la matriu diagonalitza.

b) (1 punt) Per a b = 1, calcula una matriu invertible C i una matriu diagonal D tals que
C −1 BC = D.

5. Considera el conjunt F = (x, y, z, t) ∈ R4 : (a − 1)x2 + y − z = a2 − 1, t = 0 .
a) (0.5 punts) Determina el valor del paràmetre a ∈ R per al que F és un subespai vectorial
de R4 . Quina serà la seva dimensió en tal cas?
b) (1 punt) Per al valor d’a trobat a l’apartat anterior, calcula la dimensió i troba una base
ortonormal de F .
Primer Control d’Àlgebra Lineal Grau d’Enginyeria Quı́mica
3 d’Octubre 2016 Universitat de Barcelona
1. (2 punts) Calcula el rang de la matriu A i el determinant de B:

   
2 3 −4 1 −1 −3 −1
 1 2 −3  , B =  2 −1 −4
 1 
A=  3 −1
.
5   3 4 −2 6 
−1 4 −9 2 −2 −5 1
2. (2 punts) Resol el sistema següent:

2x + y + z + 3t = 5
3x + 2y − z + 5t = 7
3. Considera el sistema d’equacions lineals


kx + y + z = 1 
x + ky − z = −1
x + ky + z = 2

on k és un nombre real.

(a) (2 punts) Discuteix el sistema segons els valors de k. És a dir, digues per
a quins valors de k el sistema és incompatible, per a quins és compatible
indeterminat i per a quins és compatible determinat.
(b) (2 punts) Per al valor k = −1, troba les solucions del sistema.
4. En aquest exercici a, b, c i d representen nombres reals tots ells diferents de 0.

(a) (1 punt) Calcula la inversa de la matriu
 
a 0 0 0
0 b 0 0
 ,
0 0 c 0
0 0 0 d
(b) (1 punt) Calcula el determinant de la matriu

 
a b c d
 0 b c d
 0 0 c d .
 
0 0 0 d
Segon Control d’Àlgebra Lineal Grau d’Enginyeria Quı́mica
2 de desembre de 2016 Universitat de Barcelona
1. Sigui f l’endomorfisme de R3 definit per:
f (x, y, z) = (−4x + 6y + 3z, 2y, −6x + 6y + 5z).
(a) (1 punt) Calcula la matriu de f en la base canònica de R3 .

(b) (1 punt) Calcula el polinomi caracterı́stic de f .
(c) (1 punt) Calcula els valors propis de f i la seva multiplicitat.
(d) (2 punts) Per a cada valor propi, calcula una base de vectors propis asso-
ciats.
(e) (1 punt) Digues si f diagonalitza. En cas afirmatiu, dóna una base de R3
en què f diagonalitzi i la matriu de f en aquesta base.
2. (2 punts) Sigui g : R2 → R2 l’aplicació lineal donada per
g(x, y) = (2x + y, −x + 3y).
Siguin B i B 0 les bases de R2 següents:
B = {(−1, 2), (3, 1)}, B 0 = {(1, 1), (1, 2)}.
Calcula M (g, B, B 0 ), la matriu de g en les bases B a la sortida i B 0 a l’arribada.
3. (a) (1 punt) Expressa en forma polar els tres nombres complexos següents:
1 + i, −1 + i, (1 + i) · (−1 + i).
(b) (1 punt) Dóna un exemple de nombre complex que tingui mòdul 1 i part
imaginària negativa.
Parcial d’Àlgebra Lineal Grau d’Enginyeria Quı́mica
Grups M1 i T1 Grau d’Enginyeria de Materials
3 de novembre 2016 Universitat de Barcelona
Feu problemes diferents en fulls diferents. Poseu el nom a tots els fulls que entregueu.
1. (1 punt) Digues si els conjunts següents són subespai vectorial de R3 , tot justificant
el perquè:
F = {(x, y, z) ∈ R3 : x + y + 2z = 1}.
G = {(x, y, z) ∈ R3 : x + y + 2xz = 0}.
2. Siguin F i G els subespais de R4 següents:
F = h(1, 0, 1, 2), (2, 1, 1, 0), (−4, −3, −1, 4)i,

G = {(x, y, z, t) ∈ R4 : x − 3y + z − t = 0, x + y + z + t = 0}.
(a) (0.5 punts) Calcula una base de F .

(b) (1 punt) Calcula una base de F ∩ G.
(c) (1 punt) Calcula la dimensió de F + G.
3. Sigui B una base de R3 formada per vectors v1 , v2 i v3 . Definim:
w1 = v1 ; w2 = v1 + v2 ; w3 = 2v1 + v2 ,
(a) (1 punt) Els vectors w1 , w2 , w3 formen una base de R3 ? Per què?

(b) (1 punt) En cas afirmatiu, calcula la matriu del canvi de base de {w1 , w2 , w3 } a
base {v1 , v2 , v3 }. En cas negatiu, dóna un vector w30 tal que {w1 , w2 , w30 } sigui
base de R3 .
4. Dóna un exemple de:

(a) (0.5 punts) Una aplicació f : R2 −→ R2 que no sigui lineal.
(b) (0.5 punts) Dos subespais vectorials F i G de R3 tals que dim(F + G) = 3.
(c) (0.5 punts) Un sistema d’equacions les solucions del qual formin un subespai
vectorial de R4 de dimensió 3.
(d) (0.5 punts) Tres vectors de R5 linealment dependents.
Justifica les respostes.
5. Sigui f : R3 −→ R3 l’aplicació lineal definida per
f (x, y, z) = (2x + y + z, x + 2y, 3x + 6y + z).
(a) (0.5 punts) Calcula la matriu de f en la base canònica de R3 .

(b) (1 punt) Calcula la dimensió i una base de la imatge de f . És f exhaustiva?
(c) (1 punt) Calcula el nucli de f . És f injectiva?
Parcial d’Àlgebra Lineal Grau d’Enginyeria Quı́mica
Grups M1 i T1 Grau d’Enginyeria de Materials
3 de novembre 2016 Universitat de Barcelona
Haced problemas distintos en hojas distintas. Poned el nombre en todas las hojas que
entreguéis.
1. (1 punto) Di si los conjuntos siguientes son subespacio vectorial de R3 , y justifica el

porqué:
F = {(x, y, z) ∈ R3 : x + y + 2z = 1}.
G = {(x, y, z) ∈ R3 : x + y + 2xz = 0}.
2. Sean F y G los subespacios de R4 siguientes:
F = h(1, 0, 1, 2), (2, 1, 1, 0), (−4, −3, −1, 4)i,

G = {(x, y, z, t) ∈ R4 : x − 3y + z − t = 0, x + y + z + t = 0}.
(a) (0.5 puntos) Calcula una base de F .

(b) (1 punto) Calcula una base de F ∩ G.
(c) (1 punto) Calcula la dimensión de F + G.
3. Sea B una base de R3 formada por vectores v1 , v2 i v3 . Definimos:
w1 = v1 ; w2 = v1 + v2 ; w3 = 2v1 + v2 ,
(a) (1 punto) Los vectores w1 , w2 , w3 forman una base de R3 ? Por qué?

(b) (1 punto) En caso afirmativo, calcula la matriz del cambio de base de {w1 , w2 , w3 }
a base {v1 , v2 , v3 }. En caso negativo, da un vector w30 tal que {w1 , w2 , w30 } formen
base de R3 .
4. Da un ejemplo de:
(a) (0.5 puntos) Una aplicación f : R2 −→ R2 que no sea lineal.
(b) (0.5 puntos) Dos subespacios vectoriales F y G de R3 tales que dim(F + G) = 3.
(c) (0.5 puntos) Un sistema de ecuaciones cuyas soluciones formen un subespacio
vectorial de R4 de dimensión 3.
(d) (0.5 puntos) Tres vectores de R5 linealmente dependientes.
Justifica la respuestas.
5. Sea f : R3 −→ R3 la aplicación lineal definida por
f (x, y, z) = (2x + y + z, x + 2y, 3x + 6y + z).
(a) (0.5 puntos) Calcula la matriz de f en la base canónica de R3 .

(b) (1 punto) Calcula la dimensión y una base de la imagen de f . Es f exhaustiva?
(c) (1 punto) Calcula el núcleo de f . Es f inyectiva?
Final d’Àlgebra Lineal Enginyeria quı́mica - Enginyeria de materials
Justifiqueu totes les respostes.
Temps: de 15 a 19.
1. Dóna un exemple de:

(a) (0.5 punts) Un nombre complex en forma cartesiana d’argument − π4 .
(b) (0.5 punts) Dos subespais vectorials V i W de R4 , tals que dim V = dim W = 2 i
dim(V ∩ W ) = 1.
(c) (0.5 punts) Una aplicació lineal f : R2 → R2 que no sigui injectiva.
(d) (0.5 punts) Una matriu 2 × 2 triangular superior i que no diagonalitzi.
2. Denotem per {e1 , e2 , e3 } la base canònica de R3 i {v1 , v2 } la base canònica de R2 .

(a) (1 punt) Sigui f : R3 → R2 l’aplicació lineal tal que f (e1 ) = v1 + 2v2 , f (e3 ) = v1 + v2 i
f (e1 + e2 + e3 ) = 0. Calcula la matriu de f en les bases canòniques.
(b) (1 punt) Sigui g : R2 → R3 l’aplicació lineal donada per
g(x, y) = (x + y, 2x − 3y, x − y).
Siguin B i C les bases de R2 i R3 respectivament, donades per
B = {v1 + v2 , 2v1 − v2 }, C = {2e1 + e3 , e1 + e2 , e1 + e3 }.
Calcula la matriu de canvi de base de C a la base canònica i la seva inversa. Calcula

també la matriu de g en les bases B i C.
3. Sigui f : R4 → R4 l’aplicació lineal amb matriu en la base canònica

 
1 1 1 α−2
 −1 0 −1 2 
M = .
 1 1 1 −1 
0 α α 0
(a) (1 punt) Per a quins valors de α l’aplicació és exhaustiva?

(b) (0.5 punts) Per α = 0, dóna un vector de R4 que no pertanyi a la imatge de f .
4. Considerem la matriu
 
2 0 0
A =  1 a a2  .
−1 1 a
(a) (0.5 punts) Calcula els valors propis de A.
(b) (1 punt) Per a quins valors de a la matriu diagonalitza?
(c) (1 punt) Per a = 1, doneu una matriu diagonal D i una matriu C tals que C −1 AC = D.
(d) (0.5 punts) Per a = 1, calculeu A15
5. Sigui V el subespai de R4 generat pels vectors
v1 = (1, 1, 1, 0), v2 = (1, −1, 1, 0), v3 = (0, 1, 0, 1).
(a) (1 punt) Calcula una base ortonormal de V .

(b) (0.5 punts) Calcula una base de V ⊥ , el subespai ortogonal de V .
Examen de recuperació Grau d’Enginyeria Química
Àlgebra Lineal Grau d’Enginyeria de Materials
31 de Gener 2017 Universitat de Barcelona
Llegiu bé totes les preguntes. Justifiqueu totes les respostes.
Temps: de 12h a 15h30.
(1) Dóna un exemple de:

(a) (0.5 punts) Un nombre complex de part real 3 i mòdul 5.
(b) (0.5 punts) Un vector no nul de R3 ortogonal a (1, −2, 3).
(c) (0.5 punts) Una matriu 2 × 2 que no sigui triangular i amb determinant 2.
(d) (0.5 punts) Una aplicació lineal de R3 a R4 tal que el rang de la seva matriu en la base
canònica sigui igual a 2.
(2) (1 punt) Sigui (e1 , e2 , e3 ) la base canònica de R3 i B 0 = (u1 , u2 , u3 ) la base:
u1 = e1 + e2 u2 = e2 + 2e3 u3 = e 2 + e 3
Calcula les coordenades del vector (2, 0, −1) en la base B 0 .
(3) En un espai vectorial E de dimensió 6 considerem F i G dos subespais vectorials diferents i

cadascun de dimensió 4.
(a) (0.5 punts) Quins valors pot prendre la dimensió de F + G?
(b) (0.5 punts) Suposem ara que F + G = E. Calcula la dimensió de F ∩ G.
(4) Sigui f l’aplicació lineal de R4 a R3 definida per:
f (x, y, z, t) = (x − 3y + 2z − t, 3x − 9y + 7z − t, 2x − 6y + 7z + 4t)
(a) (0.75 punts) Determina un sistema d’equacions de la imatge de f .

(b) (0.75 punts) Calcula tots els vectors (x, y, z, t) ∈ R4 tals que f (x, y, z, t) = (2, 7, 7).
(5) Per α ∈ R considerem la matriu:  

α−1 0 1
A= 0 2 0
α 0 0
(a) (0.5 punts) Calcula els valors propis d’A.
(b) (1 punt) Per a quins valors d’α és A diagonalitzable?
(c) (1 punt) Per α = 2, calcula una matriu regular C i una matriu diagonal D tal que A =
C −1 DC.
(d) (0.5 punts) Per α = 1/4, quins són els valors propis de A−1 ?
(6) Considerem R3 amb el producte escalar canònic i els vectors:
u1 = (0, 1, 1) u2 = (1, 0, 1) u3 = (1, 1, 0)
(a) (0.5 punts) Calcula l’angle no orientat u

\1 , u2 .
(b) (0.5 punts) Calcula hu1 , u2 i⊥ .

(c) (0.5 punts) Calcula un vector v ∈ hu1 , u2 i⊥ tal que kvk = 1 i v · u3 ≤ 0.

LlistaProblemes18 19

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

LlistaProblemes18 19

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Col·lecció de problemes d’àlgebra lineal

Enginyeria quı́mica i enginyeria de materials

8 Producte escalar euclidi 22

1 Matrius i sistemes d’equacions

5. Decidiu si les matrius següents tenen inversa i, en cas afirmatiu, calculeu-la.

9. Discutiu i resoleu els sistemes d’equacions lineals següents:

11. (Primer control 15–16) Considereu el sistema homogeni

(a) Per a quins valors de a el sistema és compatible determinat?

2. Calculeu els determinants següents:

4. Calculeu el rang de les matrius següents:

6. Calculeu la inversa de cadascuna de les matrius següents:

8. Discutiu els sistemes següents segons els valors dels paràmetres:

10. (Control 1 curs 2012–2013) El determinant de Vandermonde 3 × 3 ve donat per:

Demostra que D3 = (a3 − a1 )(a3 − a2 )(a2 − a1 ).

11. El determinant de Vandermonde 4 × 4 ve donat per:

Demostra que D4 = (a4 − a1 )(a3 − a1 )(a2 − a1 )(a4 − a2 )(a3 − a2 )(a4 − a3 ).

12. Si Dn és el determinant de Vandermonde n × n escriu-lo i dedueix-ne la fòrmula.

(b) Calcula el determinant de la matriu

(i) R2 \ {(2, 2)}; (iv) {(x, y) ∈ R2 : x + 3y = 1};

2. Determineu quins dels subconjunts següents són subespais vectorials de R3 :

u = (1, 1, 1), v = (1, 1, 0), w = (1, −1, 0), z = (0, 0, 2).

Quines de les afirmacions següents són certes?

8. Demostreu que, si u, v i w són tres vectors linealment independents de R3 , llavors u + v, v + w

10. Demostreu que el conjunt

és un subespai vectorial de R4 i doneu-ne una base.

11. Sigui E = M2×2 (R) el conjunt de les matrius reals 2 × 2.

formen una base de E. Quina és la dimensió de E?

són subespais vectorials de E.

Trobeu una base de E que contingui el vector (2, −1, 3, −1/2).

F = h(1, 0, 1, −1), (3, 2, 4, 1)i, G = h(1, 2, −1, 1)i.

F1 = h(1, −1, 1, −1), (1, 2, 3, −1)i, F2 = h(1, 1, 1, 1), (2, 1, 4, −2)i.

Doneu equacions que defineixin els subespais F1 , F2 , F1 ∩ F2 i F1 + F2 . Doneu també bases

F =h(1, 1, −1, 1), (2, 0, 0, 1), (−1, 1, −1, 0)i;

(i) Doneu equacions que defineixin F i calculeu dim F .

Calculeu una base de F ∩ (G + H).

F =h(1, 2, 3, 0), (0, 1, −2, −1), (2, 5, 4, −1)i;

Doneu la dimensió i una base dels subespais F , G, F + G i F ∩ G.

F =h(1, 0, 2, 3), (2, 1, 0, −1), (0, 1, −4, −7)i;

Doneu la dimensió i una base dels subespais F , G, F + G i F ∩ G.

26. Sigui e1 , e2 , e3 la base canònica de R3 .

(i) f : R2 → R2 , f (x, y) = (2x − 3y, x + y − 1);

2. Determineu quines de les aplicacions de R3 en R següents són lineals:

(i) f : (x, y, z) 7→ x − 2y + z; (iii) h : (x, y, z) 7→ x − y + 1;

3. Sigui f : R3 → R3 l’aplicació donada per

f (x, y, z) = (2x − y + z, y + z, x + y + 2z).

(i) Demostreu que és una aplicació lineal.

(i) Demostreu que E és un subespai vectorial de R4 .

Ker f = he1 − e2 + 2e3 + e4 , e2 − e3 + 3e4 i.

(i) Doneu la matriu de f en la base donada i trobeu una base de Im f .

8. Considerem l’aplicació lineal f : R4 → R4 , donada per

17. Sigui f l’endomorfisme de R3 definit per:

f (2, 1, 0) = (4, 2, 2), f (0, 1, 1) = (0, 1, 1), f (2, 0, 1) = (0, 4, 2).

Trobeu la matriu de f en la base canònica.

f (e1 ) = 2e1 − 2e2 + 3e3 − e4 , f (e2 ) = e1 + e2 − 2e3 + e4 ,

Calculeu la matriu de f en les bases e i v.

f (x, y, z) = (x + y + z, 2x + 3y + 4z, y + 2z, 3x + 5y + 7z).

(i) Trobeu la matriu de f en les bases canòniques de R3 i R4 .

(i) Demostreu que f és una aplicació lineal.

(ii) Trobeu la matriu de f en les bases canòniques de R3 i R4 .

a) Calcula la matriu de f en les bases canòniques.

Calcula M (f, B, B 0 ), la matriu de f en les bases B i B 0 .

f (3, −2) = (2, 4); f (−1, 1) = (1, 0).

a) Calcula f (5, −3).