Manifest dels Perses

Aquesta font textual tracta d’un manifest històric de caràcter polític, el qual el 12
d’abril de 1814 es va escriure el Manifest dels Perses a Madrid, pels diputats de
tendencia absolutista, encapçalats per Bernardo Mozo de Rosales a Ferran VII, amb
l’objectiu de restablir l’absolutisme. Per tant, es tracta d’una font privada.

Ens situem en l’any 1814 a principis del sexenni absolutista, quan la mobilització
contra el règim liberal anava adquirint la dimensió d'una conspiració organitzada, on
el rei va ser-ne un promotor actiu. Anteriorment Napoleó va firmar el tractat de
Valençay on reconeix a Ferran II com a rei i seguidament es van convocar les corts
de Cadis juntament amb la constitució del 1812.
Al retornar Ferran VII a Espanya després d’haver guanyat la guerra del francès, va
desdir-se de les promeses d'acceptar un règim constitucional i, emprant-se en les
peticions que li van formular els diputats absolutistes,va procedir a restablir
l’absolutisme monàrquic, començant per derogar la constitució del 1812 i anul·lant
les corts de cadis.

La idea principal que s'esgrimeix en el text és la justificació de la monarquia absoluta

enfront de la ideología liberal. Finalment demana convocar unes Corts d'acord amb
les "antigues lleis", el que no deixa cap dubte d'una volta a l'Antic Règim, és a dir, la
monarquia absoluta.

Les conseqüències del manifest van ser dissolució de les Corts i la tornada a
l'absolutisme. Es va restaurar la Inquisició i la repressió contra afrancesats i liberals
va durar. En resum, tot el regnat de Ferran VII va ser una lluita constant entre els
dos models polítics.

Keila Vellvehí
2n Bat A