Decret de Nova Planta

Per començar, aquesta font textual primaria de caràcter jurídic és el “Decret de Nova
Planta” dirigit als súbdits d’Aragó i València, informant-los d’una desisió reial el qual
va imposar l’organització politicoadministrativa de Castella, per tant es tracta d’un
document públic. Aquesta tracta d’abolir i derogar els dos regnes i reduir-los no
només a les lleis de Castella sinó que també, a la forma de govern que posseeix.

Som al segle XVIII, just després de la victòria de la dinastia borbònica en la Guerra

de Successió, el que suposa la implantació del model de monarquia vigent a França
des del segle XVII. Amb aquesta fórmula política, el monarca és l'encarnació de
l'estat: el territori li pertany i el sistema s'origina en ell. El seu poder és pràcticament
il·limitat, és la font de la llei, la màxima autoritat de govern i el ministre de Justícia.
L'objectiu de la dinastia borbònica espanyola era acabar amb les restriccions al
poder reial.

El decret de Nova Planta va implementar l'organització política castellana a

Catalunya el 1716, com ho va fer abans de València (1707), Aragó (1711) i Mallorca
(1715). D'aquesta manera, a excepció de Navarra i el País Basc, tot el territori de la
monarquia constitueix una única estructura unificada.

En llegir el decret, es pot apreciar que com La Nova Planta va abolir les Corts dels
diferents regnes de la Corona d'Aragó i les va fusionar en el Regne de Castella, que
en realitat es va convertir en les Corts d'Espanya, tot i que només s'havien de reunir
a petició del rei i per jurar l'hereu. També es va abolir el Consell Aragonès i va
assumir les seves funcions el consell castellà. Legalment parlant, el Parlament de
Castella va conservar el poder legislatiu i judicial i va actuar com a Tribunal Suprem,
però en realitat només va ser un òrgan consultiu.

Keila Vellvehí Montesinos

2n Bat A