COM EVITAR EL PLAGI

Avui dia, amb l’accés a documentació a la xarxa, el plagi és fàcil i és temptador, però
és una pràctica fraudulenta i un desprestigi per a la persona que en fa ús i per a la
institució que ho permet.
Així doncs, alerta!, el plagi està penalitzat. Si en el decurs de la correcció d’una PAC
un consultor localitza un plagi evident n’ha de suspendre la qualificació i advertir
l’estudiant, que perd el dret a l’AC i cal que es presenti a l’Examen.
En aquest full t’oferim informació sobre què és i què no és plagi i sobre com evitar-
lo. Fixa-t’hi i segueix sempre aquestes recomanacions.

PLAGIAR és robar els mots (orals o escrits), les idees, les

teories, els fets (si no es consideren de domini públic), les
estadístiques, les obres d’art, etc. d’una altra persona fent-
les passar per nostres. La traducció, total o parcial, de
textos d’altri constitueix una forma de plagi si no n’indi-
quem la font de procedència.
Naturalment, no sempre podem ser originals. És normal, doncs, que ens inspirem en
textos o en idees d’altres persones. El que és imprescindible és que ho fem d’una
manera adequada a fi de no incórrer en plagi. Cal regir-se pels següents principis:

PRINCIPIS
 Qualsevol text que citem textualment l’hem de col·locar entre
cometes i ha d’anar acompanyat de la referència completa del
seu origen (nom de l’autor, títol, data, pàgines...). I, alerta, els
textos que consultem a Internet no deixen de ser fonts que cal
citar!
 És inacceptable de parafrasejar mots d’un altre fent-los passar
per nostres i sense indicar-ne la font.
 Qualsevol idea o dada que prenguem d’algú altre ha d’anar
acompanyada de la referència completa de la font.

Aquest document és una adaptació d’un altre de la Universitat d’Ottawa

 EXEMPLES
Posem que el text que voleu fer servir per a la vostra argumentació és el següent:
[La] victòria de Franco contra la República... [...] va significar l’anorreament de les llibertats
nacionals... Com a conseqüència d’això, el llibre en català fou perseguit i, durant els primers anys de
postguerra, prohibit: si l’any 1933 la producció anual en català s’acostava als 750 títols, quaranta anys
després, a les acaballes del règim, i malgrat l’impuls sensacional que havia tingut el llibre arreu
d’Europa, la producció no arribava als 600 títols –i això que les autoritats franquistes es mostraven
amb el llibre més tolerants que amb altres manifestacions culturals. *
* Francesc VALLVERDÚ, «Epíleg [El creixement del llibre en català des de 1975]» en Joan FUSTER, L’aventura del llibre
català, Barcelona, Editorial Empúries (Biblioteca Universal Empúries, 60), 1992, p. 84-85.

ALLÒ QUE ÉS INACCEPTABLE...

...és que en el vostre treball o article hàgiu escrit el següent:*
A partir de la instauració del franquisme el llibre en català fou perseguit i, durant els primers anys
de postguerra, prohibit: si l’any 1933 la producció anual en català s’acostava als 750 títols,
quaranta anys després, a les acaballes del règim, i malgrat l’impuls sensacional que havia tingut
el llibre arreu d’Europa, la producció no arribava als 600 títols –i això que les autoritats
franquistes es mostraven amb el llibre més tolerants que amb altres manifestacions culturals.

Per què és inacceptable?:

• Doncs perquè el fragment extret de la font simplement l’heu copiat, sense cometes i sense indicació de la font.

O bé que hàgiu escrit el següent:*

A partir de la instauració del franquisme el llibre en català fou perseguit i inicialment fins prohibit; la
producció del llibre en català abans de la guerra era de quasi 750 títols per any, mentre que a la fi de
la dictadura el sector editorial, que havia crescut a tot Europa, en català no arribava als 600 títols, tot i
la tolerància del règim respecte al llibre, superior a la que hi havia amb altres aspectes de la cultura.

Per què és inacceptable?:

• Doncs perquè heu canviat les paraules (simplement heu substituït alguns mots per sinònims o frases per d’altres
d’equivalents, heu fet una paràfrasi), però les idees són preses de la font i no en doneu cap referència.

O bé que hàgiu escrit:*

A partir de la instauració del franquisme el llibre en català fou perseguit i, durant els primers anys
de postguerra, prohibit. De fet, l’any 1933 la producció anual en català s’acostava als 750 títols,
mentre que a les acaballes del règim, i malgrat l’impuls sensacional que havia tingut el llibre
arreu d’Europa, la producció no arribava als 600 títols, tot i la tolerància del règim respecte al
llibre, superior a la que hi havia amb altres aspectes de la cultura. (VALLVERDÚ 1992: 84)

*Els mots que van en negreta són els del text que fem servir com a font.

Per què és inacceptable?:

• Doncs perquè fins i tot en un cas com aquest, en què esmenteu la font, no és correcte que els mots que manlleveu (en
negreta) no vagin entre cometes per indicar que són citació textual. No és tan greu però també és incorrecte.

Aquest document és una adaptació d’un altre de la Universitat d’Ottawa

 EN CANVI, SÍ QUE ÉS ACCEPTABLE
Si en el vostre treball o article heu escrit el següent:
A partir de la instauració del franquisme, segons Vallverdú, «el llibre en català fou perseguit i,
durant els primers anys de postguerra, prohibit: si l’any 1933 la producció anual en català
s’acostava als 750 títols, ...a les acaballes del règim, malgrat l’impuls sensacional que havia
tingut el llibre arreu d’Europa, la producció no arribava als 600 títols.» (1992: 84)

Per què és acceptable?:

• Perquè el fragment extret va entre cometes i en citeu la font. Tingueu present que les normes de citació de les fonts o
de presentació de les referències poden ser diferents segons les disciplines. Consulteu el Servei lingüístic de la universitat.

O bé si heu escrit el següent:

Com recorda F. Vallverdú (1992: 84), a partir de la instauració del franquisme es produí una
persecució de l’edició en català, que arribà a prohibir-se. «[S]i l’any 1933 –afirma– la producció
anual en català s’acostava als 750 títols, ...a les acaballes del règim,... no arribava als 600 títols.»

Per què és acceptable?:

• Perquè heu resumit amb paraules vostres l’essencial d’allò que l’autor deia en el paràgraf complet.
• I heu posat entre cometes el que heu manllevat textualment de la font.

O bé encara podeu haver optat per escriure:

Com recorda F. Vallverdú (1992: 84), les mesures repressives del franquisme contra el llibre en català
van tenir conseqüències dramàtiques: ben al contrari del que havia passat arreu d'Europa, on la
producció de llibres havia augmentat espectacularment, la producció anual en català era menor al final
del franquisme que l'any 1933.1

1. O bé (en comptes del parèntesi) en tots els casos podeu remetre, si voleu fer algun comentari o aportar una
altra referència bibliogràfica complementària o de contrast, a una nota a peu de pàgina, d’acord amb els hàbits
de la disciplina o especialitat.

Per què és acceptable?:

• Doncs perquè la idea l’heu resumida en uns termes diferents dels de l’autor (paràfrasi correcta).
• I esmenteu l’autor i la seva obra.

Per a disposar d’unes normes sobre la citació de fonts i sobre molts aspectes de la
presentació d’originals, podeu consultar la pàgina web del SERVEI LINGÜÍSTIC DE LA UOC:
www.uoc.edu/serveilinguistic

En concret, sobre les referències bibliogràfiques:

www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/referencies_bib.html

Aquest document és una adaptació d’un altre de la Universitat d’Ottawa