La situació de la dona en el món

grec
La vida de les dones es dividia en dues etapes: l'adolescència que es el
“prematrimoni” i la vida de casades, on tenien als fills.
En aquella època l'objectiu més important per tota dona era arribar al matrimoni i la
maternitat. Les dones no tenien dret a escollir amb qui es volien casar, el pare
d'aquesta té dret a fer aquest contracte per entregar la seva filla al marit. La dona
era clau en l’àmbit domèstic i necessària per proporcionar al seu marit fills. La dona
estava destinada a ser la esposa perfecta i qui assegurés la llar i el benestar de la
família en tot moment. Algunes de les dones en no assolir aquests requisits eren
fortament maltractades.

El comerç es considerava feina per a homes, per aquesta raó les dones no sortien a
comprar el menjar y la qualitat que més s’apreciava de la dona era el silenci
normalment havien de viure en una habitació apartada de la casa per no ser vista
pels homes.
Les dones eren totalment excloses de la vida social i política, sense drets jurídics i
civils i per tant, no tenien dret ni de propietat ni de vot.

En l’àmbit privat, participava dels rituals del matrimoni, el naixement i la mort i dels
ritus de la llar. En l’àmbit públic, prenia part en els rituals de nena i de donzella, per
una banda, i en els de dona casada, per altra. La festa pròpia de les dones casades
eren les Tesmofòries, eren festes dedicades a propiciar la fertilitat i, mentre duraven,
les dones gaudien de llibertat per a reunir-se amb les amigues i fer bromes. De
vegades, podien assistir al teatre.

Una dona era imprescindible en la transmissió de la propietat patriarcal, sempre i

quan engendrés fills, però una filla era una càrrega massa pesada. En ser lliurada
en matrimoni, passava a formar part d’un nucli parentiu aliè per això li treuen bona
part dels drets de propietat, tret del dot que li assegurava la seva manutenció.
Controlant la dona també es controlava la pressió demogràfica i segregant-la se la
dotava de molts tabús.

Homes i dones per imposició cultural són completament oposats, i a mesura que la
vida sexual de les dones és controlada per la societat, cada vegada més feta per
homes, la seva activitat sexual ja no era per satisfacció personal. Això feia que hi
hagués més prostitució i homosexualitat, on també s’explotava a la dona.
 BIBLIOGRAFÍA

http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2011/03/08/dones-gregues-testi
monis-amb-textos-i-imatges-de-vides-silenciades/comment-page-1/

http://lombradunsomni.blogspot.com.es/2013/03/la-situacio-de-la-dona-a
l-mon-grec_16.html?m=1
Heinrich Schliemann,
descobridor de Troia.
Heinrich va néixer en un poble alemany l'any 1812. La seva família era
extremadament humil pel que no podent mantenir a tots els seus fills, el petit
Heinrich va haver d'abandonar la llar familiar amb tan sol 14 anys per guanyar-se la
vida pels seus propis mitjans. Així entro com a empleat en una tenda, on comença a
conèixer als clàssics de Grècia i Roma a través dels seus clients, sentint-se fascinat
per les històries de la Iliada i Troia. El seu somni de tota la vida, descobrir la mítica
ciutat de Troia. Heinrich estava convençut que les narracions de la Iliada podien
considerar-se històriques i una font fiable, mentre que els experts en la matèria no li
donaven gairebé credibilitat.

Doncs basant-se tan sol en la Iliada, va pensar buscar en una zona de l'actual
Turquia on podien estar les restes. Per a això, va decidir marxar a Grècia,
contagiar-se de l'esperit antic i contreure matrimoni amb una dona grega que
estigués igualment interessada i el passat de la seva civilització. Així va conèixer
Sofia, la dona que li acompanyaria en les seves expedicions i en la glòria de
descobrir les ruïnes de la llegendària ciutat de Troia.

Quan van trobar les restes, la comunitat científica no els va creure, ja que les
troballes es van trobar en una enorme superposició de nivells arqueològics, fins a 7
va pensar Schliemann. No va tenir el reconeixement dels científics, els quals sempre
li van considerar un afeccionat, fins que va descobrir entre les ruïnes el famós tresor
de Príam, esmentat en la Iliada.

Després de Troia, va seguir excavant altres ruïnes prehoméricas, com per exemple
Micenas, Ítaca o Tirinto, fins al moment de la seva mort l'any 1890, sempre
acompanyat per la seva fidel companya Sofia.

El seu primer objectiu va ser trobar la ciutat de Troia que cantava la Iliada. Fins a
octubre de 1871 no van començar les primeres excavacions a la muntanya Hissalik
(Turquia), prop de la costa. En els anys següents va descobrir el que semblaven tres
ciutats superposades de cronologia romana i hel·lenística. En el seu afany per anar
més ràpid i obtenir vestigis d'època homèrica va provocar diverses destrosses amb
els seus treballs aprofundint fins a nivells de l'Edat del Bronze. En aquesta cerca va
aconseguir en 1873 una gran troballa: un atuell de coure que
contenia una col·lecció de joies sense igual, que immediatament
la va batejar com "el Tresor de Príam". La seva dona, la jove
grega Sophia, que participava amb ell en l'excavació es va
fotografiar amb els adorns d'or i plata. Desgraciadament les joies
es van perdre després de la Segona Guerra Mundial.
Aquest descobriment com reconeixeria dècades després no corresponia als
habitants de la narració èpica sinó als habitants d'aquesta mateixa ciutat però de
gairebé mil anys abans (2.200 a. C.). El trasllat de les joies a Grècia sense permís
de l'Imperi turc li va crear un greu conflicte amb el país, la qual cosa li va
impossibilitar seguir excavant a la zona durant alguns anys.
 BIBLIORAFÍA
http://algargosarte.blogspot.com.es/2014/09/heinrich-schliemann-descubridor-de.ht
ml

http://www.cienciahistorica.com/biografias/heinrich-schliemann/