Ester Roch Descalzo

OBSERVACIÓ D’UN PARC

El espai triat és una plaça amb diferents objectes típics d’un parc, una barra per fer
tombarelles, un tobogan, unes figures per seure i balancejar-se, etc. A la plaça també
s’hi troba la terrassa d’un bar, diferents bancs per seure,alguns arbres i plantes i una
font.

La zona del parc no està tancada sinó que es fusiona amb la resta de la plaça que
aquesta queda delimitada per el terra amb rajoles diferents i una petita elevació de la
resta de carrer, és a dir per entrar a la plaça s’han de pujar unes escales. Al davant de
la plaça s’hi troba el carrer principal del poble, darrere i als costats petits carrerons per
entrar a una zona de vianants. Al carrer principal hi ha una parada d’autobús.

Cal destacar que davant de la plaça està l’ajuntament i a una cantonada es troba una
escola concertada.

L’observació va ser un dimecres de novembre de 14:00 a 15:30h, escollida

conscientment ja que les infants de l’escola entren a les 15h i volia apreciar la
transformació del parc i la plaça.

A les 14h la plaça està molt tranqui-la no s’escolta molt de xivarri només alguns cotxes
quan passen. La zona del parc està buida però als bancs hi ha algunes persones grans.
On hi ha sol hi ha més gent gran i en un banc amb hombre hi ha un home sol de
mitjana edat. A la terrassa del bar hi ha unes quantes persones però no està plena.

Mentre passa el temps algunes de les persones assegudes al banc marxen i venen
altres, majoritàriament gent gran. També hi ha persones que passen per la plaça però
no s’hi queden sinó que simplement és un lloc de pas. Com hi ha una font sembla que
molta gent que passeja al gos es para aquí perquè aquest begui. També al haver una
parada d’autobús s’acumula gent esperant.

Al apropar-se les 15h comencen a arribar persones amb infants. Algunes van
directament cap a la porta de l’escola i allà parlen amb altres adults. Es nota que hi ha
nenxs al voltant perquè hi ha molt de xivarri.

Un altre grup va cap a la plaça i deixa a les infants que juguin al parc, moltes
d’aquestes persones són grans, segurament els avis. El néts els hi supliquen poder anar
una estona al parc perquè estan els seus amics i els hi deixen anar però no s’allunyen
molt dels infants i sempre els vigilen.

Altres es queden a la plaça sense anar al parc simplement corrent d’aquí cap a allà i
altre vegada un grupet d’adults es queda parlant però aquests si que més distrets no
fent tant de cas als nens i nenes.
 Ester Roch Descalzo

Quan obren la porta de l’escola hi ha famílies que acompanyen les infants fins allà
(normalment les persones grans), altres miren des de lluny com entren (el grup que
parlava mentre jugaven).

També s’observa que hi ha persones que deixen el cotxe mal aparcat i van corrents cap
a l’escola perquè fan tard mentre els nens i nenes demanen d’anar una estona al parc.
En alguns casos els acompanyen i en altres els miren des de lluny.

Quan ja estan totxs dins l’escola s’acaba el xivarri i queda la plaça amb més calma. La
zona del parc no ha quedat buida del tot però si s’ha buidat respecte minuts abans. Ara
queda algun infant molt més petit que els altres, suposo que algun germà que no va
encara a l’escola, acompanyat del pare o la mare.

Els avis que havien vingut a deixar als nét o nétes marxen cadascú per una banda. Les
persones que havien deixat el cotxe mal aparcat marxen corrents, segurament a
treballar. En canvi hi ha un grupet de mares que va cap a la terrassa i seuen a prendre
alguna cosa. Un altre grupet de pares i mares es queden parlant una estona i marxen.

Així doncs la plaça queda com a les dues, amb algunes persones al bar i gent als bancs
que vénen i van.

L’escola que es troba a prop del parc és una escola concertada religiosa, és a dir que el
nivell econòmic de les famílies és més alt que el d’altres escoles això podria permetre
tenir més flexibilitat horària o que visquin una forma de família tradicional en el que la
dona no treballa i per això hi hagi més mares que es quedin parlant desprès de deixar
als fills i filles al cole i més poques que hagin de marxar corrents.

També he pogut observar moltes més dones que homes fent-se càrrec de les infants,
un tòpic encara no superat per la societat patriarcal en que vivim i moltes avies i avis
que mostren també l’ajuda que presta la gent gran quan no es pot conciliar
maternitat/paternitat i feina.