TEMA 4 – CONEIXEMENT DECLARATIU

- Declaratiu: conceptes, coneixements, relacions entre idees.

- Procedimental

- Actitudinal
ACTIVITAT
 Utilitzar un processador de textos: procedimental (executar),
declaratiu (què és un processador de textos? Descriure un concepte),
• Ser solidari amb els companys: actitudinal
• Resumir textos. Procedimental
• Memoritzar un resum. Procedimental , declaratiu (contingut del
resumen).
• Dibuixar mapes. Procedimental. Declaratiu (saber identificar els països,
saber què és una escala per identificar el tamany de un tros de mapa).
• Comprendre el que va ser la revolució francesa. Declaratiu.
• Saber estudiar. Procedimental
• Seguir esforçant-se a pesar de les dificultats. Actitudinal
• Enumerar característiques dels diferents arxius informàtics
per a emmagatzemar imatges (jpg, bmp, tif...). declaratiu.

La forma d’aprendre’ls i d’ensenyar-los és diferent: repercussions

educatives. I tampoc els apliquem igual en la MO
No els ensenyem igual als alumnes.
Algunes idees inicials
Ø Comprendre és essencial per a aprendre conceptes i idees. A més, s’ha
d’emmagatzemar i descontextualitzar.
Ø S’aprèn quan es relacionen les idees a aprendre amb allò que ja es coneix
(CP).
Ø Aprendre idees complexes freqüentment requereix modificar les idees que
es tenen (re-estructurar).
Ø Per a aprendre i per a avaluar l’aprenentatge de conceptes i idees és de gran
ajuda formular preguntes adequades.

CONIXEMENT DECLARATIU
- És necessari que t’ensenyen de manera declarativa què fer abans de
realitzar o obtindré el coneixement procedimental (exemple, conduir).

Aprenem conceptes i idees quan comprenem significats i els emmagatzemem

en la nostra ment. Coneix. Declaratiu: idees i relacions entre elles que podem
expressar verbalment: què és X, per a què serveix, característiques, parts,
dades…
S’han de comprendre, memoritzar i descontextualitzar
(paper essencial de la MO), ja que és la estructura que s’encarrega de
processar activament la informació sobre la què pensem, la comprensió es
produirà en la MO, també es la que relaciona els conceptes. La MO és bàsica
per a qualsevol funció d’aprenentatge.

EXEMPLE: 3 idees que s’han expressat de manera diferent i per extraure-les

s’han de codificar el significat. Si no comprenem una idea, la memoritzem
sense comprendre les idees. Quan codifiques significats vol dir que has
compres el significat.
Comprendre informació – igualar/codificar significats.

Nodos o unitats (Idees) President Suárez, transició difícil, democràcia

Espanya.
Relacions semàntiques: inferències

 Realitat psicològica de les idees en la nostra ment

 Paper del coneixement previ per a entendre idees. Coneixements previs
importants per poder saber què es primer una transició, democràcia etc.
MLT: quedarà danyada.
- Propagació de l’activació: uns conceptes activen altres que estàn
 relacionats. Al llegir ‘’president’’ s’activiten alguns conceptes: poder, política,
- Efecte del context: en funció del context en què lliges una frase, els
coneixements queden associats a un context.
- Quines característiques ha de tindre l’aprenentatge declaratiu.
o Comprendre
o Emmagatzemar
o Descontextualitzar: saber utilitzar el concepte en varies situacions.

APRENDRE REQUEREIX COMPRENSIÓ I ...

¿Qué és comprendre?
¿Què fa la ment quan comprenem?

 Operacions mentals:
1. Formar idees al llegir les oracions: textuals, paràfrasis, etc. Es processen
en la MO i s’activen els coneixements previs emmagatzemats en la MLT.
2. Relacionar idees al llegir (inferències): Deriven dels marcadors del discurs
 Simples o Complexes
3. Macro-idees (inferències globals): esforç conscient per a sintetitzar la
lectura: (s’activen en MO per a relacionar-les amb les ja emmagatzemades en
MLT). Exemple de transmetre una idea per a descriure una pel·lícula. Idees
aïllades i després integrar-les.

- A la pregunta: la estadística és contra-intuitiva? És formar idees perquè sols

és anar al text i buscar la resposta
- Com formularies la ‘’ley de los números pequeños’’? – en funció de la
quantitat de mostra que tenim, si la quantitat és xicoteta pot ser ens
equivoquem (la intuïció falla). És relacionar idees perquè no apareix
explicada la definició de la llei. (Inferència complexa)
- La ley de los números pequeños no existeix com a tal sinó que és un error
de intuïció (està conceptualitzat com a tal).
- ¿Què vol dir Tversky amb la frase: “Una persona es un instrumento
determinista lanzado a un universo probabilístico”? o les coses son
blanques o negres, però en el món on vivim les qüestions passen per
probabilitat (ex. De tècniques, no per posar-les en marxa funcionen, és una
qüestió de probabilitat. Si les utilitzem, aumenta la probabilitat).
¿Què vol dir Tversky amb la frase: “Una persona es un instrumento
determinista lanzado a un universo probabilístico”?
QUÈ HA PASSAT EN LA MO QUAN LLEGIM:
- Llegir en ordre lineal: s’han creat nous cicles de processament relacionat
amb cada una de les proposicions del text.
1. Cicle 1: proposició entendre la frase.
2. Cicle 2: altra oració (cada frase representa un cicle de processament)

Per a comprendre la R1 (representació 1) necessitem formar una idea principal

i a més, activar coneixements previs que ens ajuden a activar aquesta idea. La
idea s’ha de validar per poder continuar llegint. Fem un procés de
monitorització on es valida si allò compres es suficientment bo. És un
mecanisme automàtic que a voltes és torna estratègica.
- Per exemple, quan acabes de llegir una frase i no queda massa clara i
decideixes tornar enrere i llegir una altra vegada o continuar per tal de veure
si la següent idea ajuda a validar la primera.

A partir del segon cicle, es genera la R2. No és una idea aïllada, està basada
en la connexió del que s’ha llegit abans i el que apareix de nou. Deixen e ser
representacions independents i es basen en les idees anteriors.

En cicles de processament son processos passius però els estratègics

s’activen entre cicles de processament i que si depenen del nostre control (ex.
Tornar enrere per llegir, fer anotacions, buscar informació, subratllar...). Estos
processos no els activem si totes les representacions que fem son adients.

Què passa quan acabem de llegir?

- Si la nostra meta és llegir un document del periòdic: el estàndard de
coherència serà més baixet, si no ho comprenem no passa res.
- Examen: la meta és superior i activarem nous cicles de processament.

- Motivació? Estàndard de coherència.

- Fatiga? Els estàndards canvien.

- El context en el qual resolem una activitat també modifica els estàndards

de coherència.
Representació inicial
Comprendre (processos o operacions mentals)
Representació final: reestructurem les idees que teníem inicials.

Com sabem que una persona ha assolit coneixement declaratiu?

- Comprendre i emmagatzemar la informació però si no fas res per poder
recuperar la informació en la memòria, no augmentes la probabilitat de
que s’emmagatzema (no s’oblida). Però açò no es suficient ha de passar
per:
- La descontextualització: aprendre’ls en altres situacions que siguen
novedoses. (connectar RM amb coneixements previs en altres situacions).
Posar en pràctica la estadística per comprendre-la: per al TFM sabem que
haurem de recollir prou informació. // Altre exemple: estudiar les lleis
(comprendre-les per poder recuperar la informació però després haurem de
descontextualitzar-ho quan sigma mestres o quan estem estudiant-les).

Coneixement previ pot ser un obstacle

Idees errònies que persisteixen
- Los cuerpos más pesados caen más rápidos que los menos pesados (a
igual forma y volumen). – cauran al mateix temps a terra, la força de
gravetat ens atrau a la mateixa velocitat, nosaltres no anem a forçar-les.
Generalment, es creu que els cossos amb més pes cauen abans.
- La gente utiliza solo el 10% de su cerebro.

- Las estaciones del año están causadas por la proximidad de la Tierra al Sol

¿Com CANVIAR les idees errònies per les correctes (noves)?

- Activar conjuntament les idees correctes i les incorrectes
- Elaborar les idees correctes comparant-les amb les incorrectes
Per a corregir:
- Recuperar la incorrecta i fer que passe a la MO la resposta correcta
(people are). I a partir de ahí podem el·laborar les idees correctes
comparant-les amb les incorrectes.
¿Per què persisteixen?
- Les idees noves correctes es processen, però no s'emmagatzemen amb
tanta força com les antigues incorrectes, i terminen oblidant-se. Les vam
 processar i les vam integrar amb allò que ja sabíem. Per poder desfer-nos
d’elles és difícil perquè les noves idees les processem amb menys força que
les noves.

- Determinants: ajuden al lector als processos passius, que hem de pal·liar

mitjançant estratègies.

a) Millorar la presentació de la informació.

Més explícita?
Experiment: O – RI – AI
- Mesures:
 Record (immediat, després d’1 setmana)
 Pregs. Inferencials (text disponible): ¿Qué grupos estarían a favor de
los bolcheviques? ¿por qué? ¿Qué grupos estarían en contra? ¿Por
qué?
- Resultats:
o RI va millorar un poc el record
o AI va millorar significativament el record d’idees importants
o AI va puntuar significativament millor que les altres condicions en
preguntes inferencials

- Conclusions:
1)És crucial promoure (no reduir) l’activitat inferencial dels estudiants
2)L’exposició deu ser adequada a les possibilitats de comprensió
3)L’exposició oral té característiques específiques que cal aprofitar

b) Proposar activitats que milloren la comprensió i l’aprenentatge

C) Promoure i ensenyar tècniques d’aprenentatge adequades.

1. Practicar l’avaluació d’allò après.

Cicles Comprendre-Recuperar (Avaluar allò après per a aprendre-ho millor)
- Resultats:
o Millor com més cicles, més espai entre cicles
o Beneficis amplis: en mesures i persones
- Conclusió: beneficia l’elaboració i possiblement l’organització.
2. Rellegir:
Cicles llegir-rellegir.
- Resultats:
o Beneficis moderats amb cicles separats temporalment, i poc clars amb
cicles immediats
o Molt utilitzada.

- Conclusió: facilitar baix esforç i sensació d’aprendre.

3. Resumir.
Identificar idees principals.
- Resultats: poc clars per la variabilitat de la tècnica:
o Impacte de: extensió del resum i presència del text.
o Influència de l’habilitat de l’estudiant.

- Conclusió: poc útil si l’estudiant no és hàbil: efectes millors en P. Obertes.

AVALUAR APRENENTATGE DE CONEIXEMENT DECLARATIU

- Avaluar la representació final: text: preguntes sobre informació literal o
preguntes inferencials.
COM PREGUNTAR?
- Format: oberta vs. tancada (test)

- Disponibilitat del text: disponible vs, no disponible.

- Dificultat: gradual (preguntes fàcils a difícils)

CONCLUSIONS:
1)Text NO-disponible: Tancades > Obertes ¿Explicació? Claus de recuperació
vs. MLT
2)Text disponible: Tancades = Obertes ¿Explicació?