45 - Trabajos Verticales. Técnicas de Acceso y Posicionamiento en Altura

COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS
I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE BARCELONA
documents
Núm: 45
a l’abast
Juliol 2018
Treballs verticals
(Tècniques d’accés
i posicionament en
altura)
Àrea Tècnica del CAATEEB

Bon Pastor, 5
08021 Barcelona
Tel. 932 402 060
Fax: 932 402 357
GESTIÓ AMBIENTAL
assessoriatecnica@apabcn.cat
VERIFICADA
REG. No 000152 www.apabcn.cat
COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS Les(Tècniques
Treballs verticals reunions d’accés
de coordinació d’activitats
i posicionament en altura)
I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE BARCELONA empresarials en el sector de la construcció
Treballs verticals
(Tècniques d’accés i posicionament
en altura)
Les reunions de Coordinació d’Activitats
Empresarials en ael
Juliol 2018. Document sector
l’abast 45 de la construcció
febrer de 2014. Document a l’abast 39
2
1
COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS Les(Tècniques
Treballs verticals reunions d’accés
de coordinació d’activitats
i posicionament en altura)
I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE BARCELONA empresarials en el sector de la construcció
Les reunions de Coordinació d’Activitats Empresarials en el

sector de la construcció
Document a l’abast 39
Edita Col·legi d’Aparelladors , Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de

Barcelona
Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona
Tel. 93 240 20 60. Fax. 93 240 20 61
Treballs verticals
(Tècniques d’accés i posicionament en altura)
Alt Penedès – Garraf
Plaça del Penedès, 3, 4a planta. 08720. Vilafranca del Penedès
Juliol 2018. Document a l’abast 45
Bages – Berguedà - Anoia

Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Tel. 93 872 97 99
Edita Osona
Rbla. Passeig,
Col·legi d’Aparelladors, 71. 08500 Vic.
Arquitectes Tel. 93
Tècnics 885 26 11 d’Edificació
i Enginyers
de Barcelona
Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona
Maresme
Tel. 93 240 20 60.d’en
Plaça Fax.Xammar,
93 240 20 61 Mataró
2 ·08302
Tel 93 798 34 42
Coordinació i producció
Àrea TècnicaVallès
del CAATEEB
Occidental
Oficina de Serveis del Vapor Universitari
Vapor Universitari de Terrassa.
Col·laboradora
Colom, 114. 08222 Terrassa. Tel. 937 801 110
ANETVA
Vallès Oriental
Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Tel. 93 879 01 76
Coordinació i
Producció Àrea Tècnica del CAATEEB
Col·
Col·laboradora Annaïs Soler i Garcia, Arquitecta Tècnica
3
2
Treballs verticals (Tècniques d’accés i posicionament en altura)
Descripció de les sigles utilitzades 5
1. Introducció 6
2. Definició de treball vertical 8
3. Equip vertical personal 12
3.1. Equip de treball (línia o corda de treball) 14
3.1.1. Definició 14
3.1.2. Característiques i condicions d’ús 15
3.1.2. Dispositius, elements i components 16
3.2. Equip de seguretat anticaigudes 22
3.2.1. Definició 22
3.2.2. Característiques i condicions d’ús 23
3.2.3. Elements i components 24
3.3. Altres equips i dispositius 25
3.3.1. Equips auxiliars 25
3.3.2. Altres equips de protecció individual 26
3.3.3. Equips no permesos 27
3.4. Marcatge, instruccions d’ús i manteniment de l’EVP 28
4. Sistema de subjecció i seguretat anticaigudes 32
4.1.Definició 33
4.2. Instal·lacions de capçalera 34
4.3. Esteses de treball i seguretat 55
4.3.1. Instal·lació i muntatge 55
5. Mesures de seguretat en treballs verticals 57
5.1. Planificació i supervisió 57
6. Procediment de treball 66
6.1. Fases i llista de control 67
6.2. Planificació d’emergències 78
7. Formació 83
7.1. Aspectes generals 83
7.2. Aspectes particulars 84
8. Camps d’aplicació 90
9. Normativa d’aplicació 94
10. Glossari 113
11. Bibliografia d’interès 118
Annex A1. Model fitxa de control d’equip de protecció 119

Annex A2. Model fitxa de lliurament equip de protecció 120
Annex A3. Model full de manteniment, revisió i control d’EVP 121
Annex B. Model llista de control procediment de treball 122
Annex C. Model fitxa pla esquemàtic d’instal·lació de capçalera 128
Annex D. Exemple de procediment per a examinacions periòdiques 131
4
Descripció de les sigles utilitzades
ESS Estudi de seguretat i salut
EBS Estudi bàsic de seguretat i salut
PSS Pla de seguretat i salut
PTV Procediment de treballs verticals
CAE Coordinació d’activitats preventives
RD Reial decret
LPRL Llei de prevenció de riscos laborals
DF Direcció facultativa
CSS Coordinació o coordinador/a de seguretat i salut en la fase d’execució
CSS Coordinació o coordinador/a de seguretat i salut en la fase de projecte
TPRL Tècnic superior en prevenció de riscos laborals
RP Recurs preventiu
SP Servei de prevenció
ITSS Inspecció de Treball i Seguretat Social
INSSBT Institut Nacional de Seguretat, Salut i Benestar en el Treball
EPI Equips de protecció individual
EVP Equip vertical personal
5
1. Introducció
A través d’aquest document es pretén apropar les tècniques d’accés i posicionament en altura
al coneixement del col·lectiu d’aparelladors, arquitectes tècnics, enginyers d’edificació, etc., atès
el paper fonamental que juguen en la planificació, l’execució i la supervisió d’aquelles obres o
treballs temporals en altura que es duen a terme utilitzant aquest equip o mètode de treball.
En aquesta publicació es tracten els aspectes fonamentals que identifiquen els treballs verticals,
com ara la regulació normativa, la seva definició, els diferents dispositius i elements que es
fan en la progressió per cordes, així com els sistemes de subjecció i sistemes anticaigudes,
juntament amb altres exigències fonamentals, com ara la seguretat i salut en el treball i la
formació.
Per tant, no s’entra a considerar altres qüestions i exigències que formen part del procés
constructiu i que es poden consultar en altres publicacions, sense oblidar que són consubstancials
a aquesta activitat, ja que està englobada dins de l’àmbit d’aplicació del conveni general del
sector de la construcció. Es tracta de les exigències que provenen del RD 1627/1997, sobre
les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, així com la resta de
normativa que regula aquest sector, i que, tal com s’indica, s’apliquen en l’activitat dels treballs
verticals.
Dins del sector de la construcció, els treballs verticals es desenvolupen principalment en
àmbits com la rehabilitació, el manteniment, la conservació, per la qual cosa s’hi apliquen totes
les disposicions legals establertes per a aquest sector, i d’altres de particulars o específiques,
perquè es tracta d’una activitat amb riscos especials. No s’ha d’oblidar que els treballs verticals
són una activitat transversal, que entronca amb altres sectors i activitats productives, de manera
que també cal conèixer les particularitats que són consubstancials a ells.
El desenvolupament i l’evolució de les tècniques d’accés i posicionament per corda, coneguts
com a treballs verticals, ha permès, i permet la realització de molts treballs temporals en altura,
amb eficàcia i seguretat, ha reduït terminis i costos, i la seva utilització està justificada basant-
se en factors com ara: l’altura a la qual s’ha de treballar; l’exposició del nombre de treballadors
als riscos; la freqüència de pas en altura; les condicions i exigències tècniques del lloc de treball,
és a dir, a un indeterminat nombre de qüestions de fons que reconeixen el treball vertical com
un equip de treball necessari, segur i eficaç per fer treballs temporals en altura.
Aquesta activitat ha crescut molt en els darrers anys, entre altres factors per la tipologia dels
treballs en altura que s’han de fer, per característiques com la seva adaptabilitat i la rapidesa de
resposta davant de determinades situacions; i, per què no dir-ho, pel cost inferior que suposa a
l’hora de dur a terme els treballs, però sense oblidar l’elevat nivell de seguretat i l’especialització
que es requereix per executar-los. A això cal afegir l’evolució, el desenvolupament i la
professionalització de les empreses i els treballadors, dels dispositius, elements i equips de
treball i seguretat que s’utilitzen, de la formació adequada i específica, dels procediments de
seguretat i salut, etc., ja que aquesta activitat ofereix resposta, de manera ràpida, eficaç i segura,
a molts treballs temporals en altura.
6
Tot això ha afavorit la proliferació de moltes empreses i autònoms, que han vist en aquesta activitat
una possibilitat de negoci, encara que de vegades han obviat, fins i tot per desconeixement, que
dur-la a terme comporta una sèrie exigències, obligacions i responsabilitats. Aquesta situació,
juntament amb els factors econòmics, socials, laborals, etc., que s’han viscut en els darrers
anys, ha originat que el compliment d’aquestes per part d’alguna empresa i autònoms no sigui
el que hauria de ser.
Els professionals als quals va dirigida aquesta publicació juguen un paper fonamental tant
en procés d’execució dels treballs fets amb aquestes tècniques com en la seva supervisió
i control. Per tant, és de vital importància que coneguin tot el que té a veure amb aquesta
activitat, atès que afecta les responsabilitats que es deriven del projecte de treball executat amb
treballs verticals. A més, són també necessaris en la tasca de verificació, de manera que amb el
coneixement de les exigències i obligacions que es deriven de la realització de treballs verticals
s’aconsegueix combatre les males pràctiques d’algunes empreses i autònoms que duen a terme
aquesta activitat per exigir-los el compliment de totes les obligacions que comporta; altrament,
es produeix una mena «d’intrusisme professional» o de «competència deslleial».
7
2. Definició de treball vertical
Què s’entén per treball vertical?
La resposta a aquesta pregunta seria senzilla, si la normativa vigent hagués concretat una
definició ad hoc, però no és així. Actualment, no hi ha una definició «oficial» del que s’entén o
s’ha d’identificar com a treball vertical.
L’aprovació el 2001 de la Directiva Europea 2001/45/CE (actual 104/2009/CE) que modificava
la Directiva 89/655/CEE del Consell, de 30 de novembre de 1989, modificada al seu torn per
la Directiva 95/63/CE del Consell, de 5 de desembre de 1995, i que van ser incorporades a
l’ordenament espanyol amb el RD 1215/1997 sobre la utilització per part dels treballadors dels
equips de treball, d’una banda, va reconèixer, i de l’altra, va establir normativament les directrius
bàsiques que afecten aquesta activitat, però no es recollia en aquesta com a tal una definició
del que s’entén per treballs verticals. En la seva versió anglesa, anomena als treballs verticals
com Rope Acces and Positioning Techniques, una expressió que, traduïda al català, hauria de
ser «tècniques d’accés per corda i posicionament», ja que partia d’una proposta anglosaxona
del que es coneixia com les tècniques d’accés i posicionament amb/mitjançant cordes, «Rope
Access».
Amb aquesta primera denominació, si més no, es feia possible identificar els treballs verticals a
través de l’ús de cordes per executar treballs temporals en atura, però no donava una definició
com a tal d’aquests. Tampoc en el RD 2177/2004 sobre la utilització, per part dels treballadors,
dels equips de treballs per fer treballs temporals en atura, que modifica el RD 1215/1997 sobre
equips de treball, i que és conseqüència de la transposició a la normativa espanyola d’aquesta
directiva, es troba una definició de l’activitat. Únicament en el preàmbul es diu «... i els sistemes
utilitzats en les tècniques d’accés i posicionament mitjançant cordes, comunament coneguts
com a “treballs verticals”». Posteriorment, en el cos regulador, s’indiquen les exigències, quant
a la realització, partint del que disposa l’apartat 4.4.1.: «... El sistema constarà com a mínim
de dues cordes amb subjecció independent, una com a mitjà d’accés, de descens i de suport
(corda de treball) i l’altra com a mitjà d’emergència (corda de seguretat)».
Per tant, normativament no hi ha una definició del que s’entén per treballs verticals. Per trobar-
ne una, s’ha d’anar al que es recull a la Guia tècnica sobre equips de treball, de l’any 2011,
publicada per INSSBT, en la qual es recull la denominació següent:
8
«S’anomenen ‘tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes’ (treballs

verticals) les tècniques per fer treballs temporals en altura que es basen en la
utilització d’un sistema per a l’accés i el posicionament mitjançant cordes, que
es compon d’una línia de treball i d’una línia de seguretat, fixades per separat,
que s’utilitza per accedir i sortir del lloc de treball i que es pot utilitzar per a
subjecció i evacuació o, si s’escau, per a rescat. Aquestes tècniques es podrien
utilitzar per accedir a objectes naturals (arbres, fronts rocosos), subsol (pous),
construccions (façanes d’edificis, dics, talussos, ponts, sitges, etc.), instal·lacions
(pals, estructures, torres de telecomunicació, línies elèctriques aèries, etc.) o
llocs especials (espais confinats) i poder fer un determinat treball.»
Una altra definició sobre l’activitat dels treballs verticals es troba a la norma UNE/EN 363:2009,
que es refereix als sistemes de protecció individual contra caigudes:
«Sistema de protecció individual contra caigudes que permet a l’usuari accedir

i sortir del lloc de treball de manera que es prevé o s’atura una caiguda lliure
mitjançant l’ús d’una línia de treball i una línia de seguretat, connectada per
separat a punts d’ancoratge fiables.
Es pot utilitzar per a subjecció en posició de treball o salvament.»
Segons la norma UNE/EN 12841:2007, que es refereix als «dispositius de regulació de corda»,
un sistema d’accés mitjançant corda és:
• Un sistema que inclou dos subsistemes fixats per separat:

• Un com a línia de treball.
• Un altre com a línia de seguretat.
• Un sistema en què les dues línies s’utilitzen per accedir i sortir del lloc de
treball i es poden utilitzar per a la subjecció i el salvament.
9
A banda d’aquestes «denominacions» o «definicions», l’Associació Nacional d’Empreses de

Treballs Verticals, ANETVA, també estableix o dona una definició del que s’entén per treballs
verticals.
«S’anomenen ‘tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes’ (treballs

verticals) l’equip de treball per fer treballs temporals en altura en suspensió
de cordes (sistema de protecció individual contra caigudes), que es compon
d’una corda o línia de treball i d’una corda o línia de seguretat, fixades a una
estructura i/o suport per separat (sistema de subjecció) i que, juntament amb
altres equips, dispositius i accessoris específics, permet a l’usuari poder accedir,
posicionar-se i fer una determinada feina a certa altura, i sortir-ne.»
A la vista d’aquestes definicions, cal concretar, aclarir i indicar que els treballs verticals són
un equip de treball (RD 1215/1997) i que es compon de dos subsistemes (treball i seguretat
anticaigudes) en els quals s’utilitzen equips de protecció individual per evitar la caiguda en
altura de l’usuari, però no és un sistema de protecció individual contra caigudes en altura (EN
363, EN 12841), sinó, tal com s’indica al RD 2177/2004, un equip de treball per dur a terme
treballs temporals.
A la vista de totes aquestes definicions, el denominador comú entre elles és que es tracta d’un
equip de treball per treballar en altura, si bé són diferents pel que fa a la redacció dels conceptes,
a la concreció i al contingut. Excepte l’última, la que dona l’Associació Nacional d’Empreses de
Treballs Verticals, la resta no tenen en compte l’aspecte fonamental que identifica l’activitat dels
treballs verticals, i que no és altre que la situació en la qual el treballador vertical es troba en
estar ancorat amb el seu arnès de seguretat a les cordes, «la suspensió en altura».
Treball en altura Treball vertical
10
Aquest factor o aspecte no apareix, tal com s’indica, en cap text legal o tècnic, i tanmateix és el
que facilita la identificació pràctica del que s’ha d’entendre i és el treball vertical. En general,
s’utilitzen per anomenar els treballs verticals termes com accés i posicionament en altura, i es
complementa, com fa la Guia tècnica d’equips de treball de l’INSSBT, amb «... mitjançant cordes»,
però res més. I, com s’indica anteriorment, el factor de la «suspensió», és a dir, que el treballador
vertical tingui els peus a l’aire estant subjecte a les cordes mitjançant els dispositius necessaris
connectats a l’arnès de seguretat, és imprescindible per entendre què és el treball vertical.
11
3. Equip vertical personal
En aquest apartat s’informa sobre els diferents equips, elements, dispositius i/o components que
formen part del que s’anomena EQUIP VERTICAL PERSONAL (EVP) per tal que els professionals
als quals va dirigida aquesta publicació puguin reconèixer-los i identificar-los, i detectar si
aquests compleixen amb les exigències que els són aplicables des del punt de vista de les
normes tècniques d’àmbit industrial.
Igual que succeeix amb altres termes que s’utilitzen en aquesta activitat professional, com per
exemple amb la mateixa definició de treballs verticals, no hi ha en cap norma legal o tècnica una
definició del que s’entén per EVP; i no solament això: ni tan sols està generalitzat el seu ús pel
que fa al llenguatge que s’utilitza en aquest sector.
Tot i així, és important saber que per EQUIP VERTICAL PERSONAL s’entén:
«Conjunt d’elements, components i dispositius que utilitza un treballador

vertical per a l’execució de les tècniques d’accés i posicionament per corda. Es
divideix en dos subequips: equip de treball i equip de seguretat o de protecció
anticaigudes.»
12
Com s’indica en la definició anterior, l’EQUIP VERTICAL PERSONAL es compon de dos subequips,
un referit a aquells dispositius, elements, components que s’instal·len o s’ancoren a la corda de
treball (línia de treball), i l’altre referit als que es troben a la corda de seguretat (línia de seguretat
o anticaigudes). La major part dels dispositius, aparells, elements, etc. que componen aquests
subequips són o estan catalogats com a equips de protecció individual de categoria III, i per tant
han de complir uns requisits d’abast general que disposen el RD 773/1997, el RD 1407/1998,
el RD 1801/2003 i altres disposicions, com el Reglament Europeu 2016/425, que des d’abril
de 2018 està vigent, entre els quals destaquen l’ergonomia, el grau de protecció, la innocuïtat i
l’absència de riscos per a la salut per contacte amb el cos de l’usuari, comoditat i solidesa, i han
de comptar amb el preceptiu fullet informatiu de les instruccions d’ús i conservació.
És important recordar que la utilització de l’equip vertical personal, i dins d’aquest els que són
considerats equips de protecció individual, és obligatòria per als treballadors verticals, i aquests
han de tenir-ne cura i informar de les deficiències i els defectes que tinguin. Els empresaris estan
obligats a facilitar els equips de protecció adequats partint de l’avaluació de riscos laborals que
facin del lloc de treball, en aquest cas el dels treballs verticals.
A més, l’empresari de treballs verticals està obligat a garantir el funcionament dels equips, la
seva reposició, respondre a les consultes i a la petició d’informació dels treballadors, facilitar-
los de manera gratuïta, facilitar la formació en l’ús d’aquests quan calgui, etc.
Aquesta distinció entre equips de treball i equip de seguretat és important atès que la funcionalitat
i la missió dels dispositius, elements o components que s’instal·len són molt diferents si es
tracta de la línia o corda de treball o la de seguretat.
Línia o corda de seguretat Línia o corda de treball

anticaigudes
13
A més dels dispositius, elements o components de la línia de treball i la de seguretat, formen

part també de l’equip vertical personal de cada treballador vertical altres dispositius o equips
que tenen una funció auxiliar en l’execució de les tasques, sense oblidar els equips de protecció
individual que els treballadors verticals han d’utilitzar per evitar els riscos inherents a les feines
que duen a terme, com ara calçat de seguretat, ulleres de protecció, proteccions auditives,
mascaretes, guants de treball, etc.
Tots els dispositius, aparells, equips, etc., que s’utilitzen en treballs verticals, excepte en alguns
casos dels equips auxiliars, han de complir la normativa legal pel que fa a la seguretat dels
productes per a la seva comercialització, comptar amb el degut segell i identificació de declaració
de conformitat, així com en el cas dels equips de protecció individual complir amb les exigències
legals que es determinen en la normativa específica, concretament en el RD 773/1997 sobre les
disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització d’EPI.
3.1. Equip de treball (línia o corda de treball)
D’acord amb el que disposa el RD 2177/2004, «… la corda o línia de treball estarà equipada
amb un mecanisme segur per al descens i l’ascens, i disposarà d’un sistema de bloqueig
automàtic per impedir la caiguda en el cas que l’usuari perdi el control».
Quins són els mecanismes segurs a què es refereix aquesta disposició? La resposta es dona
dins d’aquest apartat, en el qual es descriuen i s’identifiquen els diferents components i equips
(mecanismes segurs) que el treballador vertical utilitza i instal·la en la línia o corda de treball.
Però no solament instal·la aquests, sinó que a més n’utilitza d’altres que en el seu conjunt
conformen l’equip de treball perquè, una vegada instal·lats, pugui progressar en ascens o
descens, així com dur a terme diferents tècniques i maniobres. Igualment, s’explica què s’entén
per «segurs» a l’efecte del compliment de les normes tècniques que s’han d’aplicar.
Identificar-los i conèixer-los són facetes importants a l’hora de planificar i de verificar que
els treballadors verticals utilitzen equips i/o dispositius adequats per executar les diferents
tècniques de treballs verticals. Per tant, és important que els professionals als quals va dirigida
aquesta publicació sàpiguen quins són i en coneguin el funcionament i ús per tal de diferenciar-
los dels que no compleixen amb les exigències de les normes tècniques harmonitzades d’àmbit
industrial, que sí que compleixen els primers.
3.1.1. Definició
S’entén per equip de treball, pel que fa a treballs verticals, «el conjunt de dispositius, components
i/o elements que el treballador vertical instal·la o ancora a la línia o corda de treball, que alhora
està instal·lada en el sistema de subjecció (instal·lació de capçalera), a fi de poder accedir i
posicionar-se a una determinada altura, mitjançant maniobres de progressió, per realitzar el
treball o la tasca encomanada».
14
3.1.2. Característiques i condicions d’ús

En relació amb els treballs verticals, els aparells o dispositius que s’utilitzen i componen l’equip
de treball tenen unes característiques determinades:
• Permeten al treballador vertical accedir i posicionar-se en altura per dur

a terme les tasques encomanades.
• La combinació de diferents dispositius i aparells permet progressar
(ascens i descens principalment) per la línia o corda de treball de manera
segura.
• Els dispositius i aparells que s’utilitzen han de tenir mecanismes segurs
per evitar obertures accidentals.
• Els dispositius i aparells han de ser compatibles entre si pel que fa a la
instal·lació i el funcionament.
• Els dispositius i aparells han de tenir un mecanisme de bloqueig automàtic
per evitar la caiguda en altura del treballador vertical, si aquest en perd
el control, etc. En el cas dels dispositius de descens, han de permetre
un descens controlat i s’han de bloquejar en el cas que se superi una
determinada velocitat de descens.
• Han d’incorporar un sistema antipànic en els dispositius de descens per
evitar que hi hagi un descens incontrolat, tot i que no és una obligació com
a tal, ja que hi ha dispositius de descens d’acord amb la norma tècnica
d’aplicació que no tenen aquest mecanisme, si bé s’indica que han de ser
emprats per professionals amb prou experiència.
• S’han d’usar i instal·lar segons les instruccions de muntatge i ús indicades
pel fabricant.
De manera individual, cada dispositiu o aparell compleix amb unes funcions específiques i té
unes característiques determinades quant a la seva utilització.
Han de tenir i disposar del marcatge CE, la declaració de conformitat “UE”, d’acord amb el que
estableix el Reial Decret 1407/1992, pel qual es regulen les condicions per a la comercialització
i lliure circulació intracomunitària dels equips de protecció individual (EPI s), i en el Reglament
2016/425. A més, tal com disposa la norma corresponent RD 1801/2003, en el cas que no hi hagi
una normativa específica de compliment obligat per a la seva avaluació en termes de seguretat,
caldrà complir el que disposen les normes tècniques nacionals que siguin transposició de
normes europees no harmonitzades, de les normes UNE, així com de les directrius europees
sobre seguretat, i els codis de bones pràctiques de seguretat dels productes que estiguin vigents
en el sector.
15
3.1.3. Dispositius, elements i components
Línia o corda de treball Dispositiu de regulació de corda

tipus «C».
Corda de treball. Norma EN/UNE 12841.
Semiestàtiques tipus «A». Per fer maniobres de
EN/UNE 1891. progressió en descens per
Mosquetons de seguretat. EN/ Resistència 22KN. corda principalment.
UNE 362. També es poden (Dispositiu de descens.)
utilitzar sota aquesta norma Disposa de sistema antipànic.
els maillons d’acer.
.
Casc de seguretat per

a treballs en altura.
EN/UNE 397.
Element d’amarratge
o cap d’ancoratge.
Aquest pot ser doble
o simple.
EN/UNE 354
Cadira o seient de
treball.
Altres dispositius de regulació

de corda tipus «B». Norma
12841. Formen part de l’equip
de treball i s’utilitzen per a Arnès de seguretat
progressions d’ascens per anticaigudes.
corda principalment. EN/UNE 358 i 813.
En relació amb les cordes que es fan servir en les tècniques de treballs verticals, solen ser cordes
semiestàtiques principalment, però pot ser, com passa actualment, que la corda compleixi també la
norma corresponent a les cordes dinàmiques, UNE/EN 892. La utilització de cordes semiestàtiques
obeeix a qüestions d’absorció de forces i l’elongació que tenen en estar sotmeses a tensió en vertical.
La cordes, tant la de seguretat com la de treball, són exactament iguals, es componen de camisa o
funda, ànima1 i codi per identificar dades com l’any de fabricació, el fabricant, i la norma tècnica que
compleix, les quals són importants a l’hora de la seva revisió i control.
1 Vegeu Guia tècnica d’equips de treball, INSSBT.
16
A més, en relació amb l’ús de les cordes, s’està imposant una mesura, que és molt recomanable
pel que fa a l’observança en la realització de treballs verticals, i que correspon a utilitzar cordes
de diferent color, de manera que s’identifiqui la corda de seguretat amb un color, i la corda de
treball amb un altre. L’aplicació d’aquesta mesura té el seu fonament, ja que permet: primer,
com que es poden diferenciar les dues cordes, conèixer quina és la que ha experimentat més
desgast (sempre serà la de treball) per l’ús dels dispositius de progressió (ascens i descens);
segon, conèixer quina ha estat sotmesa a més esforç i treball, en haver de suportar càrregues
en vertical (pes del treballador); i tercer, permet saber quina ha de ser retirada abans de l’ús,
perquè es pot conèixer quina ha estat sotmesa a esforços, desgast, etc.
Per tant, és una mesura que afavoreix la seguretat, el control d’un EPI de manera més efectiva
i també, per què no dir-ho, el fet que l’empresa tingui menys despesa a la llarga, perquè no ha
de retirar d’ús les cordes abans d’hora, ja que les pot distingir.
Un altre element rellevant sobre el qual s’ha d’informar específicament és el seient o la cadira
de treball. Cal destacar el que estableix el RD 2177/2004: «... Tenint en compte l’avaluació
del risc i, especialment, en funció de la durada del treball i de les exigències de caràcter
ergonòmic, s’haurà de facilitar un seient proveït dels accessoris apropiats».
A la vista d’aquesta disposició, l’ús d’un seient de treball és una exigència legal, si bé es
condiciona al que s’estableixi en l’avaluació de riscos i la durada dels treballs en funció de
criteris d’ergonomia. Paradoxalment, no hi ha una norma tècnica harmonitzada (EN, UNE...) que
determini les condicions i exigències respecte de la seva fabricació, característiques, ús, etc.,
encara que sí que hi ha una nota tècnica de prevenció, NTP 789, publicada per l’Institut Nacional
de Seguretat, Salut i Benestar en el Treball (INSSBT), en la qual s’estableixen les recomanacions
a l’hora de determinar les condicions que, des del punt de vista ergonòmic, ha de complir el
seient o la cadira de treball, i les que afecten la seva utilització.
Avui dia, es pot trobar en una obra de treballs verticals molts tipus de cadires o seients de
treball, i s’ha de tenir compte que n’està permesa l’autofabricació per part dels treballadors
verticals, si bé han de complir amb les exigències que la nota de prevenció del INSSBT estableix,
i que entre d’altres són:
17
• El seient de treball ha de tenir una forma anatòmica que respecti les

mesures antropomètriques de les persones que l’utilitzen.
• La profunditat del seient ha de ser lleugerament inferior a la longitud
poplítia-natja del treballador.
• L’amplada hauria de ser l’adequada perquè el treballador es pugui moure
lliurement en la realització de la seva feina. No ha de ser excessiva
per evitar un desplaçament del centre de gravetat que comportaria un
balanceig del seient o el posicionament del treballador en una postura
incòmoda.
• La vora frontal del seient ha de ser arrodonida.
• Es recomana que el seient sigui tan lleuger com sigui possible.
• En estar exposat a la intempèrie, el material del seient ha de ser resistent
a les condicions ambientals.
• El seient ha d’estar confeccionat amb material confortable, transpirable,
s’ha de poder netejar fàcilment i ha de tenir un color que minimitzi
l’absorció de calor.
• La base del seient ha de ser rígida, encara que encoixinada, per evitar
pressions d’aquest sobre les tuberositats isquiàtiques.
• Els seients dúctils provoquen una pressió sobre les cuixes de les cames
i nervis femorocutanis que pot generar des d’una simple molèstia fins a
patologies més específiques.
• El seu disseny ha de permetre la col·locació d’un repòs lumbar ajustable
i independent del seient.
• Els materials del respatller han de ser còmodes, dúctils, transpirables,
s’han de poder netejar fàcilment i ha de ser de colors que minimitzin
l’absorció de calor.
• Els sistemes de subjecció del seient (bandes tèxtils, cordes, etc.) han de
ser de material de baixa conductivitat tèrmica, i també han de ser fàcils
de tallar en cas d’actuació ràpida de rescat.
• La longitud de les bandes o cordes s’han de poder regular per facilitar
l’adaptació a l’usuari i evitar: a) Folgança excessiva que pugui provocar
un balanceig; b) Una pressió inadequada sobre el maluc i les cuixes del
treballador que en restringeixi els moviments.
• En cas de seients fabricats sobre la base de contraplacat amb quatre
perforacions per al pas de les quatre cordes, es recomana que la
disposició d’aquestes permeti la regulació del seient. Per a això, com a
mínim dos dels quatre punts han d’estar lliures de nusos per permetre el
lliscament d’un dels dos cordinos.
• Es recomana que el descensor sigui capaç de permetre el recorregut
invers de la corda a través d’aquest per poder fer ascensos en petites
distàncies al lloc de treball per tal que el treballador es posicioni
correctament per fer la seva feina.
18
Tot i la manca de «regulació» d’aquest equip de treball, actualment hi ha una gran varietat de
models i prototips, i es distingeixen els que són fabricats per empreses que elaboren diferents
equips, dispositius i aparells per a treballs verticals dels que, tal com s’indicava anteriorment,
s’autofabriquen els mateixos treballadors verticals. Tot seguit, es mostren alguns exemples.
Seient fabricat Seient autofabricat
El professional al qual va dirigida aquesta publicació ha de tenir en compte a l’hora de planificar,

i, posteriorment, a l’hora de supervisar les feines que es duen a terme amb aquestes tècniques,
alguns factors que incideixen des del punt de vista ergonòmic en la realització dels treballs
verticals que fan necessari la utilització d’un seient o una cadira de treball, i tot el que té a veure
amb la seguretat dels treballadors que ve determinat per la seva instal·lació i ús. Entre d’altres,
destaquen els següents:
• L’altura de l’edifici, instal·lació o lloc on es posicioni el treballador vertical

per executar els treballs.
• El temps de durada dels treballs, que vindrà determinat per l’altura de
l’edifici, instal·lació o lloc on es fan els treballs.
• La complexitat de les tasques o els
treballs que s’han de dur a terme,
que condicionen el temps de
suspensió de cordes, el transport
i la utilització d’eines i materials,
l’ús de càrregues, etc., en què cal
tenir en compte el que disposa
la nota de prevenció del INSSB
número 789. La recomanació
és que el treballador vertical no
subjecti a l’arnès ni a la cadira o
seient de treball eines, materials
o maquinària que tinguin un pes
superior a 10 kg (cal tenir en
compte també el pes en conjunt de
totes elles).
19
• Les condicions físiques i tècniques de l’edifici, instal·lació, estructura per

accedir i posicionar-se en altura en el lloc de treball.
• Les eines manuals, maquinària, materials, etc., que es manipulin en
altura han d’estar subjectes de manera que s’eviti en tot moment que
puguin caure i provocar danys a persones, béns o objectes.
• El treballador vertical ha d’instal·lar la cadira o el seient de treball de
manera correcta per evitar accidents. No s’ha d’ancorar ni instal·lar-
se directament a l’arnès de seguretat, sinó per mitjà de connectors al
connector del dispositiu de descens o al connector del cap d’ancoratge o
element d’amarratge que s’ancora al connector del dispositiu de descens.
A l’hora de planificar els treballs o les tasques

a realitzar en altura amb treballs verticals, si el
treballador vertical ha de transportar càrregues
superiors a 10 kg de pes, cal que aquestes es
transportin mitjançant un sistema auxiliar, és
a dir, s’ha d’instal·lar una corda auxiliar (igual
que les que es fan servir per a les instal·lacions
de despenjament vertical, però que hagin estat
rebutjades per a suspensió de treballadors), en
la qual s’ancoraran diferents equips o elements
que permetin el transport d’aquestes càrregues,
com eines manuals, materials, maquinària,
galleda per a transport de líquids, etc. Vegeu
Guia INSSBT.
El treballador vertical, sempre que el pes de
les eines, materials, dispositius, maquinària
no superi la quantitat abans indicada, podrà
transportar-los ancorat al seu arnès de
seguretat o al seient o cadira de treball.
Hi ha una tercera possibilitat, i és que el
treballador vertical sigui assistit per un altre
treballador que es trobi a la part superior o
inferior de l’edifici i que sigui el que li subministri
les eines, els materials, la maquinària, etc., de
manera que no hagi de suportar cap pes, la qual
cosa facilitarà, com en el cas de la instal·lació
d’una corda auxiliar, els seus moviments i, per
tant, l’ergonomia del seu lloc de treball.
20
A part dels equips de treball fins ara descrits, dins de l’equip de treball hi ha altres dispositius
i aparells que són essencials per dur a terme els treballs verticals i que, com passa amb la
cadira o el seient de treball, no tenen regulació normativa ni norma tècnica d’aplicació. Alguns
d’aquests dispositius i aparells són els següents:
• El primer és l’estrep o pedal. Es

tracta d’un dispositiu necessari
perquè el treballador vertical
pugui dur a terme la maniobra
de progressió en ascens amb
més facilitat, així com utilitzar-lo
en altres maniobres i tècniques
avançades. Sense aquest dispositiu,
la progressió en ascens per cordes
és més difícil i costosa amb les
conseqüències, des del punt de
vista ergonòmic, que tindrien per a
la salut del treballador vertical.
• Un altre dispositiu són els
protectors de corda. Es tracta d’un
element fonamental a l’hora de fer
treballs verticals. La seva missió
és protegir les cordes, tant la línia
o corda seguretat com la línia o
corda de treball, de les agressions
que poden experimentar per
contacte amb fonts de calor,
fregaments, talls, etc. A més,
també són imprescindibles en
realitzar els sistemes de subjecció
(instal·lacions de capçalera), quan
s’utilitzen dispositius d’ancoratge
tipus B (cintes o eslingues), a fi de
protegir-los dels riscos indicats
anteriorment.
• Els protectors poden principalment ser de dos tipus: mecànics i no
mecànics. L’ús de l’un o l’altre depèn de la morfologia i les característiques
de la superfície de contacte amb les cordes o eslingues; del lloc on es
duen a terme els treballs (si es treballa en zones de fonts de calor, fred,
etc.); de les eines i maquinària que utilitza el treballador vertical (tall,
soldadura, etc.). El més habitual és utilitzar protectors manufacturats per
fabricants, però en no haver-hi cap regulació sobre aquests en les obres
de treballs verticals es poden trobar diferents «elements» instal·lats
per protegir les cordes, com ara pneumàtics, trossos de mànega, lona
de cautxú, etc. L’important, independentment del tipus de protector que
21
s’utilitzi, encara que és recomanable la utilització dels manufacturats

(algun tenen sistemes d’avís per desgast del protector), és protegir les
cordes o cintes i eslingues de les agressions que puguin experimentar
per tal d’evitar accidents.
• A part d’aquests dispositius i aparells, cal tenir en compte que dins

de l’equip de treball també s’inclou el «punt d’ancoratge» (sistema de
subjecció), instal·lat de manera independent sobre una determinada
estructura, substrat o suport. Tant el punt d’ancoratge com tot el que
fa referència als sistemes de subjecció (instal·lacions de capçalera) es
detalla en el punt quart d’aquest document.
3.2. Equip de seguretat anticaigudes
Igual que en l’apartat anterior, en aquest es descriuen els diferents dispositius, components,
aparells que formen part de l’equip de seguretat anticaigudes. Tal com disposa el RD 2177/2004,
«... La corda de seguretat ha d’estar equipada amb un dispositiu mòbil contra caigudes que
segueixi lliurement els desplaçaments del treballador».
Però tal com passa amb l’equip de treball (línia o corda de treball), l’equip de seguretat
anticaigudes no es compon només d’un dispositiu mòbil contra caigudes, sinó d’altres aparells,
elements o components que tenen la missió d’evitar la caiguda en altura del treballador vertical,
en el cas que falli la corda de treball perquè es trenqui o per qualsevol incident que provoqui que
hagin de funcionar els aparells i dispositius instal·lats a la línia o corda de seguretat.
3.2.1. Definició
«S’entén per equip de seguretat anticaigudes, en relació amb els treballs verticals, el conjunt
de dispositius, components i/o elements que el treballador vertical instal·la o ancora a la línia
o la corda de seguretat anticaigudes, la qual al seu torn està instal·lada al sistema de subjecció
(instal·lació de capçalera), a fi d’evitar una possible caiguda en altura del treballador vertical,
perquè la línia o corda de treball falla o es trenca.»
22
3.2.2. Característiques i condicions d’ús

Els aparells o dispositius que s’utilitzen en l’equip de seguretat anticaigudes tenen unes
característiques determinades, de la mateixa manera que passa en els que componen l’equip
de treball. Entre d’altres, són:
• Evitar la caiguda d’un treballador vertical, perquè falla o es trenca la línia

o corda de treball.
• La funcionalitat que ha de tenir el dispositiu mòbil contra caigudes per
progressar per la línia o corda de seguretat de manera lliure i en vertical,
és a dir, sense que sigui manipulat pel treballador vertical, de tal manera
que segueixi els desplaçaments d’aquest per les cordes.
• La compatibilitat dels diferents dispositius i aparells. Alguns fabricants
exigeixen que el dispositiu anticaigudes s’utilitzi amb altres components
que ell fabrica, per exemple amb un determinat mosquetó o connector,
amb un determinat absorbidor, etc.
• El dispositiu mòbil contra caigudes ha de ser el primer aparell que el
treballador vertical instal·li a la corda de seguretat, fins i tot abans que
instal·li els corresponents a la línia o corda de treball.
• La instal·lació del dispositiu mòbil contra caigudes en altura, a l’anella
esternal de l’arnès de seguretat anticaigudes
• L’ús, encara que no és preceptiu o obligatori, de dispositius capaços
d’absorbir l’energia que es produeix en una caiguda, perquè el cos de
l’usuari rebi la menor força de xoc per la seva detenció.
• La necessitat que la línia o corda de seguretat estigui en tensió, per a la
qual cosa s’han d’instal·lar contrapesos al final d’aquestes, per tal que el
dispositiu mòbil contra caigudes funcioni i progressi adequadament.
• L’observança i el compliment de les instruccions de muntatge i ús
indicades pel fabricant.
De manera individual, cada dispositiu o aparell compleix amb unes funcions específiques i té
unes característiques determinades pel que fa a la seva utilització.
Han de tenir i disposar del marcatge CE, la declaració de conformitat “UE”, d’acord amb el que
estableix el Reial Decret 1407/1992, pel qual es regulen les condicions per a la comercialització
i lliure circulació intracomunitària dels equips de protecció individual (EPI s), i en el Reglament
2016/425. A més, tal com disposa la norma corresponent RD 1801/2003, en el cas que no hi hagi
una normativa específica de compliment obligat, per a la seva avaluació en termes de seguretat
es recorrerà al que disposen les normes tècniques nacionals que siguin transposició de normes
europees no harmonitzades; les normes UNE; les directrius europees sobre seguretat, i els
codis de bones pràctiques de seguretat dels productes que estiguin vigents en el sector.
23
3.2.3. Elements i components
Línia o corda de seguretat

Corda de seguretat
Dispositiu de regulació de corda semielàstica tipus «A». Mosquetons de seguretat. EN/
contra caigudes tipus «A» EN/UNE 1891. UNE 362. També es poden
(dispositiu anticaigudes). Resistència 22 Kn . utilitzar sota aquesta norma
EN/UNE 12841. els maillons d’acer.
Arnès de seguretat
anticaigudes. EN/UNE
361. Anella esternal
identificada amb una «A»
per a la instal·lació del
dispositiu anticaigudes.
Absorbidor d’energia.
EN/UNE 355.
Pot dur incorporat un element d’amarratge
o cap d’ancoratge, o formar-ne part.
A part d’aquests dispositius i aparells, cal tenir en compte que dins de l’equip de seguretat
anticaigudes també s’inclou el «punt d’ancoratge» (sistema de subjecció), instal·lat de manera
independent sobre un suport determinat. Tant el punt d’ancoratge com tot el que fa referència
als sistemes de subjecció (instal·lacions de capçalera) es detalla en el punt quart d’aquest
document.
Vegeu apartat de cordes semiestàtiques per diferenciar·les.2
2 Vegeu: corda de treball.
24
3.3. Altres equips i dispositius
Durant l’execució dels treballs verticals, a part dels dispositius i aparells que formen part dels
equips de treball i seguretat anticaigudes descrits anteriorment, els treballadors verticals
utilitzen altres dispositius i aparells —que són necessaris a l’hora de poder dur a terme les
diferents maniobres o tècniques de treballs verticals— que, encara que no compleixen o no
tenen una norma tècnica d’aplicació, la utilització dels quals és necessària i en alguns casos
obligatòria per mandat legal.
A més, per a la realització de les tasques encomanades, els treballadors verticals han d’utilitzar
determinats equips de protecció individual per tal de prevenir i evitar riscos provinents
d’aquestes tasques.
Per acabar, simplement a tall informatiu, s’inclou un apartat anomenat equips no permesos
amb l’objecte, tal com s’indicava en un apartat anterior, que els professionals als quals va
dirigida aquesta publicació coneguin alguns dispositius que utilitzen —cada vegada menys— els
treballadors verticals, per tal que els identifiquin i n’evitin l’ús perquè no compleixen les normes
tècniques corresponents, i els diferenciïn d’aquells que sí que compleixen els dispositius i
aparells descrits en els equips de treball i seguretat anticaigudes.
3.3.1. Equips auxiliars

Dintre d’equips auxiliars es troben determinats equips, components i elements que són
necessaris en el procés d’execució dels treballs verticals, en el manteniment i la guarda de
l’equip vertical personal, així com en la realització de determinades maniobres. A continuació,
es descriuen els més rellevants i comuns a l’hora de ser utilitzats pels treballadors verticals.
Corda
auxiliar
Bastidor per a recollida de materials

Bossa de transport
Cintes
EVP.
i eslingues
Bloquejador de peu. Politges

Facilita la maniobra i politges
d’ascens per la corda autobloquejadores
25
3.3.2. Altres equips de protecció individual

El treballador vertical, a més de progressar per les cordes, accedir i posicionar-se al lloc de treball,
ha de desenvolupar determinades tasques o treballs que, tal com s’ha indicat anteriorment,
impliquen que hagi d’utilitzar determinats equips de protecció individual per prevenir els riscos
inherents a aquests. D’aquí la necessitat de planificar els treballs i supervisar que quan es fan
s’utilitzen els EPI adequats en funció dels riscos.
Els EPI més comuns, en funció dels treballs i les tasques que normalment es duen a terme amb
treballs verticals, són:
• Ulleres de protecció per protegir de riscos com:

projecció de partícules quan es fan treballs amb
eines i maquinàries d’impacte o tall, enlluernament
causat per lluminositat, etc
• Mascaretes i sistemes de respiració autònoma per

protegir de riscos com: inhalació de partícules
nocives, treballs en ambients d’atmosferes amb
poc oxigen, treballs en espais amb gasos i vapors
nocius per a la salut, etc.
• Guants de seguretat per protegir de riscos com:

cremades provocades per la manipulació de les
cordes, com abrasió de la pell, cops o impactes,
talls, etc.
• Roba de treball específica per protegir de

riscos com: feines en cambres frigorífiques,
espais confinats, zones amb risc
mediambiental, etc.
• Calçat de seguretat per protegir de riscos

com: caigudes causades per relliscades (en ser
antilliscants), esquitxades per soldadures de
metall o altres tipus, cremades, cops, caigudes
d’objectes sobre els peus, etc.
• Auriculars de protecció auditiva per protegir de riscos com: treballs en ambients amb
grans sorolls.
• Pantalles de protecció per protegir de riscos com: cremades causades per soldadures,
projecció d’objectes i partícules per diversos treballs.
26
3.3.3. Equips no permesos

Tot i que cada vegada menys, encara es continuen veient en les obres de treballs verticals alguns
dispositius, aparells o elements que no compleixen amb les normes tècniques d’aplicació o
que, si en compleixen alguna, venen de l’àmbit esportiu o, fins i tot, són una còpia d’alguns dels
dispositius i aparells que sí que compleixen amb la corresponent norma tècnica.
A continuació, s’indiquen alguns dels que més es veuen en les obres de treballs verticals, amb
l’objectiu que el professional al qual va dirigida aquesta publicació els conegui i, donada la
responsabilitat que li correspon, en pugui exigir la retirada, el no ús i la substitució per aquells
que sí que compleixen amb les normes tècniques d’àmbit industrial vigents.
Mosquetons d’àmbit esportiu Dispositiu o aparell anomenat Dispositiu anomenat «vuit» que
d’obertura i tancament ràpid, que Shunt que, indegudament, s’utilitza per fer la maniobra de
no tenen sistema de bloqueig s’utilitza com a dispositiu descens i que no té sistema de
automàtic ni rosca de seguretat anticaigudes, però que no bloqueig automàtic, de manera
i que, per tant, incompleixen compleix amb la norma 12841. que incompleix el que disposa el
l’obligació d’haver de fer dues Aquest aparell sí que pot utilitzar- RD 2177/2004, així com la norma
accions voluntàries per obrir-los. se en la corda auxiliar per tècnica 12841 tipus «C».
Es poden utilitzar exclusivament suspendre càrregues, així com
per ancorar càrregues en altura. en determinades maniobres per
tensar cordes, per exemple en la
instal·lació de tirolines.
Arnés de subjecció i/o

posicionament i seient. Aquest
Dispositiu anomenat «Stop» que Dispositiu anomenat «Gigri» que tipus d’arnès no compleix amb
s’utilitza per fer la maniobra s’utilitza per fer la maniobra de la norma 361 per a arnesos
descens i que no té sistema de descens i que no té sistema de anticaigudes, per la qual cosa
bloqueig automàtic, de manera bloqueig automàtic, de manera no s’ha d’utilitzar en treballs
que incompleix el que disposa que incompleix el que disposa verticals, o, si és convenient, s’ha
el RD 2177/2004, així com la el RD 2177/2004, així com la d’utilitzar al costat d’un sistema
norma tècnica 12841 tipus «C» norma tècnica 12841 tipus «C». que s’hi acobla (tirants i anella
En l’actualitat, encara es continua En l’actualitat, encara es continua esternal), perquè compleix amb
veient i utilitzant. veient i utilitzant. totes les normes tècniques que ha
de complir l’arnès de seguretat
anticaigudes per a treballs
verticals: EN/UNE 361, 358 i 813.
27
3.4. Marcatge, instruccions d’ús i manteniment de l’EVP
De conformitat amb el que disposa l’article 7 del RD 773/1997, sobre equips de protecció
individual, “La utilització, l’emmagatzematge, el manteniment, la neteja, la desinfecció quan
procedeixi, i la reparació dels equips de protecció individual s’han d’efectuar de acord amb
les instruccions del fabricant “.
Conjuntament amb el que disposa aquesta norma legal, cal tenir en compte el que disposa
l’RD 1407/1992 pel qual es regulen les condicions per a la comercialització i lliure circulació
intracomunitària dels equips de protecció individual, així com el RD 1801/2003 sobre la
seguretat dels productes, i el que disposa la norma tècnica l’EN/UNE 365: 2005 pel que fa
requisits essencials (amb caràcter voluntari), relacionada amb el Reglament Europeu 2016/425
que ha derogat la directiva UE 89/686 / CEE, el qual estableix: “els requisits generals per a
les instruccions d’ús, manteniment, revisió periòdica, reparació i embalatge dels equips de
protecció individual contra les caigudes d’altura”, que són la majoria dels dispositius i aparells
que s’utilitzen en l’execució de les tècniques d’accés i posicionament mitjançant cordes.
Atès que la majoria dels dispositius, aparells i elements que componen l’Equip Vertical personal,
són considerats EPI, i de categoria III, és obligatori que es respectin les instruccions que el
fabricant lliura conjuntament amb aquests a adquirir-los. A més de complir amb exigències
documentals com l’administració de la corresponent fitxa descriptiva del mateix, l’acta de
lliurament als treballadors verticals, la fitxa de revisions, etc.
Els professionals als quals va dirigida aquesta publicació, han de tenir coneixement de les exigències
legals i tècniques que ha de complir els dispositius i aparells que s’utilitzen en treballs verticals, pel
que fa a les qüestions que en aquest apartat es recullen, donada la seva participació en el procés de
realització d’obres amb aquestes tècniques, per exigir, comprovar i verificar el compliment de les
mateixes, la seva correcta utilització i l’adequat estat i funcionament dels mateixos.
Marcatge i etiquetatge
a) Marcatge “CE”
Per marcatge CE s’entén segons el que disposa
el Reglament 2016/425, que com s’indicava
anteriorment ha derogat la Directiva Europea UE
89/686 / CEE: “El marcat pel qual el fabricant indica
que un EPI és conforme amb els requisits aplicables
establerts en la legislació d’harmonització de la Unió
que disposa la seva col·locació “.
El “examen CE de tipus” és el Procediment mitjançant
el qual un organisme de control comprova i certifica
que el model d’EPI aportat pel fabricant, compleix els
exigències Essencials de seguretat requerides en la
diferent normativa.
28
La “Declaració de conformitat CE” és el procediment mitjançant el qual el fabricant certifica que

l’EPI comercialitzat compleix amb el que disposa la normativa. És a dir, ha passat l’examen. Per
a això estampar en cada EPI la marca de conformitat CE d’acord amb un model establert; a les
inicials “CE” se’ls afegirà el número distintiu de l’organisme de control corresponent. Aquest
marcat es col·locarà i romandrà col·locat en cada EPI de manera visible, llegible i indeleble
durant el període d’utilització previsible o de vida útil de l’EPI.
El marcatge s’ha de fer pel fabricant de manera clara, llegible i inequívoca, indeleble i permanent
en la llengua oficial del país de destinació.
A continuació, per mitjà de la il·lustració següent, es facilita als professionals als quals va
dirigida aquesta publicació les dades que ha de tenir l’etiqueta o llegenda informativa, perquè
puguin, quan sigui procedent, comprovar i verificar que els dispositius o aparells que utilitzen
els treballadors verticals compleixen amb les exigències legals establertes.
De vegades és possible trobar dispositius i aparells que compleixen amb normes tècniques
d’àmbit industrial i professional amb altres normes que són d’altres àmbits, com l’esportiu. En
aquests casos, els dispositius i aparells en qüestió són «adequats» i es poden utilitzar en les
tècniques de treballs verticals. A la imatge que a continuació s’inclou, únicament es refereixen i
s’identifiquen les dades que fan referència a l’àmbit industrial i professional.
Norma tècnica.
Diàmetre a l’efecte de
compatibilitat amb cordes.
Lectura obligada del llibre

d’instruccions.
Número de sèrie i dades de

fabricació.
b) Declaració de “UE” de conformitat.

La declaració “UE” de conformitat el procés pel qual es demostra si s’han complert els requisits
essencials de salut i seguretat del present Reglament relatius als EPI.
En concret, la declaració UE de conformitat de fer constar que s’ha demostrat el compliment
dels requisits essencials de salut i seguretat aplicables que estableix l’annex II del reglament
europeu de EPI i la seva estructura bàsicament serà la següent:
29
1. EPI (nombre de producte, tipus, lot o sèrie):

2. Nom i adreça del fabricant i, si escau, del seu representant autoritzat:
3. La present declaració de conformitat s’expedeix sota l’exclusiva
responsabilitat del fabricant:
4. Objecte de la declaració (identificació de l’EPI que permeti la traçabilitat;
es pot incloure una imatge en color de nitidesa suficient quan sigui
necessari per a la identificació de l’EPI):
5. L’objecte de la declaració descrit en el punt 4 anterior és conforme amb
la legislació d’harmonització de la Unió aplicable:
6. Referències a les normes harmonitzades aplicables utilitzades, incloses
les seves dates, o referències a les altres especificacions tècniques,
incloses les seves dates, respecte a les quals es declara la conformitat:
7. Si és el cas, l’organisme notificat (nom, número) ha efectuat l’examen
UE de tipus (mòdul B) i ha expedit el certificat d’examen UE de tipus
(referència de dit certificat).
8. Si és el cas, l’EPI està subjecte al procediment d’avaluació de la
conformitat, [bé conformitat amb el tipus basada en el control intern de
la producció més control supervisat dels productes a intervals aleatoris
(mòdul C2) o conformitat amb el tipus basada en l’assegurament de
la qualitat del procés de producció (mòdul d)], sota la supervisió de
l’organisme notificat (nom, número).
9. Informació addicional.
Instruccions d’ús
En els treballs verticals, és obligatori que els treballadors verticals coneguin les instruccions
d’ús i utilització dels diferents dispositius i aparells que componen l’equip vertical personal.
Això comporta una lectura obligatòria del manual d’instruccions i el compliment d’aquestes, així
com la conservació d’aquest manual, per la qual cosa aquest ha d’estar redactat en les llengües
oficials dels països de destinació dels dispositius.
A més del manual o el llibre d’instruccions, en molts dels dispositius i aparells que s’utilitzen en
aquestes tècniques (sobretot en els dispositius de regulació de corda) hi ha dibuixos i indicacions
sobre com s’utilitzen i es munten, amb l’objecte d’evitar errors a l’hora d’instal·lar-los.
És important que sempre se supervisi i es verifiqui l’ús correcte d’aquests dispositius i aparells,
ja que els treballs verticals són una activitat professional amb riscos especials, i comprovar, en
funció de la capacitació professional, el coneixement i l’experiència si el treballador vertical els
pot utilitzar, atès que en l’actualitat hi ha determinats dispositius i aparells que per utilitzar-los
es requereix un cert nivell tècnic, basat en coneixements i experiència, pel risc que suposa si els
fa servir personal que no té aquest nivell tècnic.
30
A més, d’acord amb el que disposa la norma EN/UNE 365, en el manual o llibre d’instruccions
cal que el fabricant també informi d’aspectes com: la compatibilitat del dispositiu o aparell, les
pautes per comprovar-ne el bon estat, l’advertència que no s’ha d’alterar ni modificar, així com
la vida útil en funció de la posada en «marxa» o «funcionament» dels dispositius o aparells
segons la seva composició (metall, tèxtil, etc.).
Manteniment, verificació i control de l’equip vertical personal
Igual que les instruccions d’ús, les instruccions de manteniment s’han de facilitar en la llengua
oficial del lloc de destinació per escrit; han de ser clares, comprensibles, llegibles i inequívoques.
En cas necessari, s’acompanyaran de dibuixos, croquis o esquemes de funcionament descriptius
del manteniment correcte i segur de l’equip, entre les quals han d’haver-hi les de neteja,
emmagatzematge, lubricació, etc.
«L’usuari ha de ser informat de les prescripcions i procediments de manteniment de l’equip que
són necessaris per comprovar-ne l’estat de seguretat i operativitat, com ara, per exemple, el
mètode d’emmagatzematge, neteja, assecat, desinfecció, lubricat, etc.»
A part del correcte manteniment dels dispositius i aparells, és obligatori, tal com s’indica a
la normativa a l’inici d’aquest apartat, que els diferents dispositius i aparells que s’utilitzen
en treballs verticals siguin revisats i inspeccionats en profunditat per verificar que funcionen
correctament quan estan dins de la seva vida útil. El termini per fer les revisions s’indica segons
el que disposa la norma legal i les indicacions del fabricant; amb caràcter general, s’estableix
una revisió periòdica cada 12 mesos, però en funció de la utilització o l’estat pot ser necessària
una revisió anterior, o quan així ho tingui procedimentat cada empresa de treballs verticals.
En aquest sentit, l’esmentada norma tècnica estableix que s’han de fer revisions periòdiques.
Pel que fa a això, s’hi estableixen una sèrie d’exigències des del punt de vista de la competència
de la persona que pot fer les revisions i de l’autorització que, si escau, s’ha de donar per part del
fabricant per dur a terme aquesta revisió quan el dispositiu o l’aparell tingui parts complexes, o
bé que el fabricant determini que només ell pot fer-ne la revisió.
Els fabricants d’equips, dispositius i aparells per a treballs verticals posen a disposició dels
usuaris diferents fitxes per fer-ne la revisió i el control periòdic, i faciliten a més les instruccions,
pautes i recomanacions, així com les dades i les peces per fer-ho. A més d’aquesta documentació,
també donen recomanacions sobre el transport, l’emmagatzematge, el rentatge, l’assecat, el
manteniment i la conservació.
Cal indicar que les revisions periòdiques són obligatòries, però també ho són les diàries i/o
habituals, que s’han de fer per part dels mateixos treballadors verticals sota la supervisió dels
responsables corresponents.
A l’annex A d’aquest document es recullen models de fitxa de lliurament d’EPI als treballadors
i de control equips de protecció individual i de treball, els quals es troben dins de la Guia tècnica
d’equips de protecció individual publicada pel INSSB. A més, s’inclou un model de fitxa de revisió
d’equips de protecció individual que es fonamenta en les instruccions i directrius que marquen
els fabricants d’aquests equips.
31
4. Sistema de subjecció i seguretat anticaigudes
Els treballs verticals es caracteritzen bàsicament per l’ús d’una línia o corda de treball, que
el treballador utilitza per progressar i desplaçar-s’hi, i d’una altra línia o corda de seguretat,
la missió de la qual és evitar una caiguda perquè la corda, o els components que hi estan
instal·lats, falla o es trenca, per dur a terme, subjectes a elles, una determinada sèrie de treballs
temporals en altura.
La qüestió que es planteja en termes de seguretat en la realització d’aquests és determinar
on s’instal·laran els sistemes de subjecció i anticaigudes, als quals se subjectaran les cordes
indicades, és a dir, en quin lloc de l’edifici, la instal·lació, etc., i quins requisits i exigències, des
del punt de vista de la resistència necessària, ha de tenir l’estructura, el suport o substrat on
s’instal·laran els diferents dispositius d’ancoratge (instal·lació de capçalera).
La diferenciació entre sistema de subjecció i anticaigudes parteix del fonament de diferenciar
entre el que es fa per instal·lar el dispositiu d’ancoratge (instal·lació de capçalera) on s’ancora
o se subjecta la corda o línia de treball, i el que es fa per instal·lar el dispositiu d’ancoratge
(instal·lació de capçalera), on s’ancora o se subjecta la corda o línia de seguretat. Per tant, dins
del concepte de sistema de subjecció, s’engloben els dispositius d’ancoratge per a ambdues
cordes (treball i seguretat anticaigudes), encara que es tracti, en relació amb la informació, de
manera separada.
SISTEMES DE SUBJECCIÓ PER A TREBALLS VERTICALS
INSTAL·LACIÓ CAPÇALERA INSTAL·LACIÓ CAPÇALERA

CORDA O LÍNIA DE TREBALL CORDA O LÍNIA DE SEGURETAT
SUPORT/SUBSTRAT SUPORT/SUBSTRAT
DISPOSITIU DISPOSITIU
D’ANCORATGE D’ANCORATGE
ESTESA DE
ESTESA DE
SEGURETAT
TREBALL
ANTICAIGUDES
32
4.1. Definició
Per sistema de subjecció, en relació amb aquesta activitat, es pot entendre «el conjunt d’elements
i components que permeten, mitjançant la instal·lació dels dispositius d’ancoratge adequats
i fiables (la instal·lació de capçalera treball i seguretat anticaigudes) en una determinada
estructura, suport o substrat, subjectar de manera separada la corda de treball i la corda de
seguretat anticaigudes per dur a terme treballs en altura en suspensió de cordes».
Donat el caràcter específic d’aquesta publicació, cal fer referència als termes i les paraules que
s’utilitzen dins de la terminologia dels treballs verticals. Un d’ells és sinònim de sistema de
subjecció, «zona vertical», i que es refereix al conjunt format per la instal·lació de capçalera, les
esteses de treball i seguretat, i la vertical on el treballador duu a terme la tasca o el treball. És
un terme que apareix en alguns textos i documents, però no en cap àmbit legal o tècnic, i que en
aquesta publicació també s’utilitzarà per referir-se al sistema de subjecció.
Per tant, dins del concepte de sistema de subjecció, es pot diferenciar clarament diferents parts:
estructura, suport o substrat; dispositius d’ancoratge; esteses de treball, i zona o àrea de treball.
En els apartats següents es fa una explicació al més pràctica possible de les principals
característiques, requisits, exigències i definicions sobre cadascuna d’elles.
ZONA VERTICAL
Instal·lació de capçalera
Esteses de treball i seguretat

anticaigudes
Àrea o zona de treball
33
4.2. Instal·lacions de capçalera
El terme «instal·lació de capçalera» és una altra paraula que s’utilitza en el llenguatge de

l’activitat dels treballs verticals, però que dins de la normativa legal no es troba, es defineix o
s’utilitza. Aquest terme és sinònim de dispositiu d’ancoratge, que sí que ve definit per la norma
UNE/EN 795:2012, i que més endavant s’especifica.
Per instal·lació de capçalera es pot entendre el següent:
«La instal·lació de capçalera comprèn la instal·lació dels diferents dispositius d’ancoratge que
componen el o els sistemes de subjecció on se subjecten o s’ancoren per separat tant la corda
o línia de treball com la corda o línia de seguretat per accedir a la zona de treball en altura on
s’executen els treballs o les tasques encomanats».
El procés per fer la instal·lació de capçalera es basa en la instal·lació de dispositius d’ancoratge
segurs, fiables i per separat; un o diversos per a la línia o corda de treball i un altre o diversos
per a la línia o corda de seguretat.
Cal indicar que, d’acord amb el que disposa el RD 20177/2004, els treballs verticals pel que
fa als components i dispositius que s’utilitzen en o per a la seva execució hauran de tenir «…
la resistència i els elements necessaris de suport o subjecció, o tots dos, perquè la seva
utilització en les condicions per les quals han estat dissenyats no suposi un risc de caiguda per
trencament o desplaçament», la qual cosa afecta fonamentalment els dispositius d’ancoratge
(instal·lació de capçalera).
La norma tècnica UNE/EN 363:2009 estableix dins de la definició que fa sobre el sistema d’accés
mitjançant cordes (treballs verticals), que les cordes, tant la de seguretat anticaigudes com la de
treball, se subjecten a dispositius d’ancoratge «fiables».
Aprofundint més en la necessitat que els ancoratges siguin segurs i fiables, la guia tècnica
d’equips de treball publicada per l’INSSBT estableix que els dispositius d’ancoratge han de ser
«indiscutiblement segurs».
Per tant, que els dispositius d’ancoratge siguin segurs, fiables o indiscutiblement fiables és
una premissa bàsica en el procés d’execució dels treballs verticals. Per determinar si es pot
considerar com a assegurances els dispositius d’ancoratge instal·lats sobre una estructura,
suport o substrat, cal tenir en consideració o com a referència els requisits i les exigències que
estableix la norma UNE/EN 795:2012.
Aquesta norma tècnica, la qual encara no ha estat traduïda a l’espanyol, i que a més no està
harmonitzada a escala europea, estableix una sèrie de processos o proves a les quals s’han de
sotmetre els diferents dispositius d’ancoratge, perquè siguin considerats segurs en funció del
seu ús, característiques i resistències. La no harmonització d’aquesta norma obeeix a la decisió
de considerar alguns tipus de dispositius d’ancoratge com a equips de protecció individual o no,
d’acord amb la directiva 89/686/CEE.
En concret, tal com s’hi indica, que els dispositius tipus A, C i D no es poden considerar equips
de protecció individual, i en canvi sí que ho són els dispositius d’ancoratge tipus B i E. Aquesta
situació comporta efectes importants, com ara que no els és exigible el marcatge «CE», futur
34
«UE», tot i que compleixin amb les especificacions tècniques requerides per als productes que
sí que disposen de l’esmentat marcatge.
Aquesta situació té la seva rellevància, sobretot pel que fa als dispositius d’ancoratge més
utilitzats en les instal·lacions de capçalera en treballs verticals, els tipus A1 tipus 1 (mecànics
i químics), la qual cosa comporta diverses conseqüències com ara que no estan sota les
exigències legals establertes que afecten els equips de protecció individual, marcatge «CE», en
un futur «UE», com abans s’indicava.
Alguns fabricants, davant d’això, han dissenyat i
comercialitzat, dispositius d’ancoratge que en el seu
aspecte poden formar part dels dispositius del tipus
A1 1, però que es normalitzen dins dels dispositius
d’ancoratge tipus B (vegeu imatge de la dreta), en no
quedar instal·lats permanentment en l’estructura,
substrat o suport sobre el qual s’instal·len.
Altres dispositius que sí que són tipus A1, en ser instal·lats, tenen i disposen de parts que sí que es
poden retirar de l’estructura, suport o substrat, i queda per exemple una tija o tac introduït a dins seu.
Aquesta part que es retira es pot considerar com a EPI, i així procedir a la seva revisió i manteniment,
juntament amb la resta de dispositius i elements que el treballador vertical utilitza per connectar-
s’hi (connector, cap d’ancoratge, corda de treball o seguretat, arnès de seguretat, etc.).
Pel que fa a això s’han publicat diferents articles, comentaris i opinions que es poden consultar en
diferents portals i pàgines d’Internet, si bé el que està clar a efectes pràctics és que actualment la
norma harmonitzada referida als dispositius d’ancoratge és la norma UNE/EN 795:1996, a l’efecte
d’aplicació de la Directiva de 89/686/CEE, mentre que la norma UNE/EN 795:2012 encara no ho està,
i només els dispositius d’ancoratge tipus B i E es poden considerar EPI a l’efecte de l’esmentada
directiva. Aquesta situació ha motivat que molts fabricants i usuaris tinguin dubtes sobre com actuar;
per aquest motiu, s’han publicat algunes resolucions a fi de solucionar i aclarir aquesta situació.3
En els apartats següents es fa una descripció dels dispositius d’ancoratge que es recullen en
la norma UNE/EN 795:2012, si bé en aquesta publicació es tractaran aquells que, com a norma
general, s’utilitzen més en aquesta activitat.
Tipologia i dispositius d’ancoratge

La publicació de la norma UNE/EN 795:2012 va canviar la realitat que fins ara hi havia pel que
fa al que la norma UNE/EN 795:1996 anomenava «classes de dispositius d’ancoratge».
El primer dels canvis que amb la norma de 2012 s’introdueix és de denominació, ja que es passa
de parlar de «classes» a «tipus». A part d’aquest primer canvi, el més rellevant o important fa
referència al fet que aquesta norma s’aplica als dispositius que només poden es poden utilitzar
per un sol usuari, i que a més poden ser retirats o remoguts d’una estructura, la qual cosa en
conseqüència els fa ser considerats com EPI a l’efecte del Reglament Europeu 2016/425 que
deroga de la Directiva 89/686/CE.
3 Vegeu: Decisió execució Unió Europea; Sentència TJUE; Nota Ministeri de Treball.
35
Aquesta qüestió, la de si el tipus de dispositiu instal·lat en una estructura pot ser retirat o no
d’aquesta, va ser la que va motivar l’objecció d’un estat membre de la Unió Europea (França)
sobre l’harmonització d’aquesta. En els casos en què els dispositius d’ancoratge no es puguin
retirar de l’estructura, quedarien fora de l’aplicació de la norma UNE/EN 795.2012, però sí que
estarien dins de l’aplicació de la norma UNE/EN 795:1996 pel que fa a la seva normalització
(muntatge, resistències, etc.). Referent a això, cal ressenyar que l’INSSBT, l’any 2008, va publicar
una nota tècnica de prevenció, la NTP 809,4 sobre els dispositius d’ancoratge sota la norma de
l’any 1996, per la qual cosa s’ha de tenir en compte que és anterior a la norma de 2012 i no
tracta la problemàtica sobre la seva harmonització.
La norma UNE/EN 795:2012 no s’aplica a: els ancoratges de tipus estructural, els dispositius
d’ancoratge d’activitats d’esbarjo i esportives, els equips dissenyats d’acord amb les normes
EN 516 o 517, als elements o parts de l’estructura que han estat instal·lats per a altres usos
diferents dels dispositius d’ancoratge o punts d’ancoratge i, sobretot, a aquells dispositius
d’ancoratge que poden ser utilitzats per més d’un usuari.
Respecte a aquesta darrera qüestió, l’ús de dispositius d’ancoratge per a més d’un usuari,
aquest tipus d’ancoratges, a banda de complir amb les especificacions d’aquesta norma UNE/
EN 795:2012, ha de complir amb el que disposa l’estudi tècnic TS 16415: 2013. Aquest estudi
tècnic principalment afecta els dispositius d’ancoratge tipus C, és a dir, a les línies de vida per
a més d’un usuari.
Abans de fer referència als dispositius d’ancoratge que disposa la norma UNE/EN 795:2012, cal
tenir en compte algunes de les definicions que sobre determinats termes es recullen en aquesta:
Dispositiu d’ancoratge:
Qualsevol element o sèrie d’elements que incorporen un o diversos punts
d’ancoratge, i s’ancoren o s’instal·len sobre un suport o substrat o a un
ancoratge estructural.
Punt d’ancoratge:
Element al qual pot ser subjecte, amb tota seguretat, un equip de protecció
individual i/o un equip de treball després de la instal·lació del dispositiu
d’ancoratge.
Ancoratge estructural:
Element o elements fixats
permanentment a una estructura que
reuneix tots els requisits de seguretat,
al qual o als quals és possible
subjectar un dispositiu d’ancoratge o
un equip de protecció individual contra
caigudes.
4 Vegeu: NTP 809.
36
Respecte de la selecció dels dispositius d’ancoratge, en relació amb els estructurals, la

intervenció dels professionals als quals va dirigida aquesta publicació és decisiva, ja que d’ells
parteix l’anàlisi i estudi de lloc de treball a l’hora de planificar la realització dels treballs verticals.
En el cas dels ancoratges estructurals, el càlcul de les resistències de l’estructura, suport o
superfície on s’instal·laran els dispositius d’ancoratge que preveu la norma tècnica UNE/EN
795:2012 correspon a la direcció facultativa (arquitectes, aparelladors, enginyers, calculistes,
etc.) quan la seva figura està present en el projecte d’execució del treball en altura. Basant-se
en aquests càlculs, es determinarà la idoneïtat o no dels ancoratges estructurals, que permetrà,
com abans s’ha indicat, un cop seleccionat el dispositiu d’ancoratge seleccionat, procedir a ser
instal·lat pel personal competent, en funció de les directrius provinents d’aquesta.
Dispositius d’ancoratge no estructurals

La norma UNE/EN 795:2012, de la mateixa manera que establia la norma de l’any 1996, distingeix
entre 5 tipus de dispositius d’ancoratge, que són els següents:
Dispositius d’ancoratge tipus A

Dispositiu d’ancoratge amb un o més punts d’ancoratge que es manté fix durant la seva utilització
i que necessita, per fixar-se a una estructura, un suport i/o elements.
Exemple de dispositiu d’ancoratge tipus A amb elements de fixació
2
3 1. Punt d’ancoratge
2. Estructura
3. Elements fixació
5 4 4. Dispositiu d’ancoratge
5. Element
1
Exemple de dispositiu d’ancoratge tipus A amb suport per a fixació estructural
5
1
4 1 Punt d’ancoratge
2. Estructura
3. Suport per fixar el dispositiu
d’ancoratge a l’estructura
4. Dispositiu d’ancoratge
2 3 5. Fixació permanent.
37
Dispositiu
Els dispositius d’ancoratge tipus A poden d’ancoratge
ser de dues classes: 1 i 2. Tal com s’indicava tipus A.2
anteriorment, un dels tipus de dispositius més
emprats en tècniques de treballs verticals són els
dispositius tipus A.1, ja que el tipus A.2 es refereix
als dispositius d’ancoratge per a teulada, i és poc
comú el seu ús en treballs verticals.
Dins dels dispositius tipus A.1, hi ha dos tipus: els «mecànics» i els «químics».
Ancoratge mecànic
Tipus d’ancoratge que es fixa a l’estructura, substrat o suport per la pressió que exerceix el
mecanisme d’expansió que porta incorporat sobre les parets de l’orifici foradat. A causa de
les tensions i les forces que fa per l’expansió sobre aquestes, ha de ser instal·lat en suports o
substrats massissos i compactes, tipus formigó, pedra, etc.
1Perforar
Femella de pressió.
Marca profunditat
i límit de pressió.
2. Netejar
Plaqueta/
Punt d’ancoratge.
Norma tècnica.
3. Introduir
4. Collar i testar
38
Ancoratge químic
El seu funcionament es basa en el contacte o l’adherència de compostos químics tipus resina
a les parets del forat o l’orifici realitzat mitjançant trepants. La seva característica principal
és que crea menys tensions i esforços sobre el substrat o suport sobre el qual s’instal·la, per
la qual cosa són adequats per a aquells menys compactes, tipus maó, pedra no compacta,
etc., encara que també es pot utilitzar sobre suports o substrats compactes. Igual que en els
dispositius d’ancoratge mecànics, han de portar un punt d’ancoratge d’acord amb la norma, per
ser incorporat a aquest, o ha de formar part inseparable del dispositiu d’ancoratge en el qual es
connectaran els altres dispositius i elements que componen les esteses de treball i seguretat
(mosquetons, cap d’ancoratge, dispositius de progressió, arnès de seguretat, etc.).
Vareta amb punt d’ancoratge incorporat.
Vareta sense punt d’ancoratge incorporat.
Norma tècnica
Compostos químics Marques Necessita la instal·lació d’un dispositiu
de profunditat d’ancoratge amb un punt d’ancoratge.
i de pressió.
En la instal·lació dels dispositius d’ancoratge tipus A.1 químics, pot ser necessari per a
determinats tipus l’ús d’elements, tamisos o casquets que facilitin la compactació i/o el
repartiment dels compostos químics utilitzats per evitar-ne la dispersió en el forat o orifici
realitzat, o facilitar-ne un repartiment de manera homogènia, i així arribar a les resistències
exigides per la norma UNE/EN 795:2012.
Caldrà, a més, utilitzar altres elements com
pistoles d’injecció, cànules o filtres per poder
injectar el compost químic i aconseguir la
profunditat necessària, així com permetre, en
el cas d’aquestes últimes, la barreja correcta
del producte.
Igual que en els dispositius tipus A.1 mecànics, en els químics cal testar-ne la resistència,
però a diferència dels primers en aquests és imprescindible, i encara més necessari seguir les
instruccions del fabricant en relació amb aspectes com: la neteja i adequació de l’orifici o forat
on s’instal·laran, la temperatura ambiental del lloc, la humitat del suport o substrat, els temps
d’enduriment i adormiment, la profunditat i diàmetre de l’orifici o forat, la neteja d’aquest, etc.
En la instal·lació d’aquest tipus de dispositius d’ancoratge, és important que s’observin els
passos següents a l’hora de garantir el seu ús d’acord amb les resistències que marca la norma
UNE/EN 795:2012.
39
A banda d’aquests passos comuns, tal com s’indicava anteriorment per als dispositius de tipus
químics, cal tenir-ne en compte un altre i és el temps d’enduriment i assecat, que ve determinat
per les instruccions de muntatge que facilita el fabricant.
A l’annex C d’aquest document s’adjunta una fitxa de planificació i supervisió d’una instal·lació
de capçalera per a diferents instal·lacions de dispositius d’ancoratge. S’hi detalla un apartat en
el qual l’instal·lador ha d’omplir les resistències dels diferents dispositius instal·lats, sobretot
pel que fa als de tipus A1, d’acord amb els requeriments de la norma UNE/EN 795:2012 que, un
cop instal·lats i realitzades les proves de resistències a les quals han de ser sotmesos, han de
resistir o suportar una càrrega de 12 kN, en el cas que es conegui la seva resistència de partida
perquè la determina el fabricant, o de 18 kN, en el cas que la seva resistència de partida, quant
a la instal·lació, sigui desconeguda.
Aquesta quantitat de càrrega nominal de resistència, que han de resistir els dispositius
d’ancoratge tipus A1 i també els dispositius tipus B, C i D, és superior a la que s’especificava en
la norma UNE/EN 795:1996, la qual està harmonitzada i l’establia en 10 kN.
És cert que la norma de 2012 no està harmonitzada com s’ha explicat anteriorment, i que
tampoc és aplicable als dispositius tipus A1, C i D, a l’efecte de les exigències de les normes
sobre equips de protecció individual, però, atès que aquesta norma de 2012 suposa un clar
avenç en molts aspectes respecte a l’anterior, el fet de requerir o exigir una resistència nominal
dels dispositius d’ancoratge superior a l’anterior norma és rellevant des del punt de vista de
la seguretat i salut dels treballadors que duen a terme treballs en altura i treballs verticals, i
s’emmarca dins de l’àmbit dels principis que la mateixa Llei de prevenció de riscos laborals
estableix en indicar que s’ha d’observar l’evolució de la tècnica, la seguretat, etc.
Dispositius d’ancoratge tipus B

Dispositiu d’ancoratge amb un o més punts d’ancoratges incorporats, sense que per al seu ús
calgui un ancoratge estructural ni elements de fixació per ser fixat a una estructura.
1
Dispositiu: tipus trípode.
1 Punt d’ancoratge
2. Dispositiu d’ancoratge
2
40
3
Dispositiu: tipus eslinga o cinta
2
2. Punt d’ancoratge
1 3. Suport del dispositiu d’ancoratge
3
Dispositiu: tipus subjecció biga
2 1 Punt d’ancoratge
2. Sistema de subjecció i bloqueig
3. Suport biga
Dispositiu: tipus subjecció porta.
2. Suport dispositiu punt d’ancoratge.
3 1 2 3. Suport o estructura porta, finestra, etc.
Aquests dispositius d’ancoratge es troben sota la Directiva 89/686/CE, i per tant els són
d’aplicació les disposicions sobre equips de protecció individual transposades a la legislació
d’estats membres de la Unió Europea; a Espanya, el RD 773/1997 destaca entre les seves
exigències d’ús les del manteniment, verificació, control. Aquests dispositius d’ancoratge es
consideren EPI en poder ser transportats (portàtils) pels treballadors verticals i perquè, a
diferència de la resta dels dispositius que recull la norma, la seva instal·lació pot ser o no sobre
una estructura, suport o substrat.
En el cas d’utilitzar alguns dispositius d’ancoratge tipus «B» en les tècniques de treballs
verticals a l’hora de fer les instal·lacions de capçalera, fins no fa poc temps no hi havia al mercat
dispositius que tinguessin una determinada longitud perquè s’instal·lessin, per exemple, sobre
determinats ancoratges estructurals, com ara: cassetons d’ascens, accessos a cobertes, etc.
En aquells llocs on no era possible instal·lar altres dispositius d’ancoratge, normalment es
realitzaven les instal·lacions de capçalera amb cordes (del mateix tipus que les que s’utilitzen
41
per a progressió), ja que estan pensades per suportar càrregues en vertical no en horitzontal
(UNE/EN 1891), o bé amb cintes o eslingues que no corresponen amb el que disposa la norma
UNE/EN 795:2012, perquè es tracta de dispositius per a la manipulació i l’elevació de càrregues.
En l’actualitat, hi ha al mercat eslingues o
cintes que són conformes a la norma abans
indicada i que tenen una longitud suficient (10,
15, 20 m) perquè es puguin instal·lar sobre
grans ancoratges estructurals, com els que
s’han indicat anteriorment, de manera que
no s’han de fer instal·lacions de capçalera
amb cordes o amb eslingues o cintes que no
compleixin amb l’esmentada norma tècnica.
Dispositius d’ancoratge tipus C

Els dispositius d’ancoratge que tenen aquesta denominació es refereixen principalment al que
es coneix com les «línies de vida» horitzontals, és a dir, no s’aplica a les línies de vida vertical
(flexibles o rígides), les quals han d’observar-se sota el que disposa la norma UNE/EN 363:2009
i la norma UNE/EN 353 sobre els dispositius anticaigudes (tipus 1 i 2) que s’hi instal·len.
Segons la definició que en fa la norma UNE/
EN 795: 2012, per dispositiu d’ancoratge tipus
«C» s’entén:
«Dispositiu d’ancoratge que empra una
línia d’ancoratge flexible que es desvia de
l’horitzontal no més de 15º (la desviació es
mesura entre el punt extrem d’ancoratge i els
ancoratges intermedis, en qualsevol punt al
llarg de la longitud de la línia d’ancoratge).»
Aquesta definició si més no és incompleta,
perquè no recull la major part dels
components i elements que formen part
del dispositiu d’ancoratge perquè aquest es
pugui instal·lar i posar en funcionament.
La definició que es recull a la nota tècnica
de l’INSSBT núm. 843 sobre dispositius
d’ancoratge tipus «C», és la següent:5
«Dispositiu d’ancoratge de classe C: dispositiu
d’ancoratge proveït d’una línia d’ancoratge
flexible que no es desvia de l’horitzontal més
5 Vegeu NTP 843.
42
de 15°, pot incorporar punts d’ancoratge que llisquen al llarg de la línia per unir l’equip de protecció
individual contra caigudes o unir-se a aquest a la línia directament.»
Una definició del que es podria entendre per «línia de vida», que és un terme que en la normativa
legal o tècnica no es troba, ja que s’utilitza la denominació de línia d’ancoratge flexible (cinta,
cable, corda, etc.), podria ser la següent:
«Dispositiu d’ancoratge que es compon d’una línia d’ancoratge flexible (corda, cable, cinta, etc.), fixada
a una estructura, suport o substrat, mitjançant altres dispositius d’ancoratge (A1 principalment),
que permet a l’usuari connectar els components que formen part del seu equip de protecció contra
caigudes per poder accedir a determinats llocs i evitar una caiguda en altura a diferent nivell».
Cal tenir en compte respecte dels equips de protecció contra caigudes el que disposa la norma
tècnica UNE/EN 363:2009 per la interrelació que té sobretot en els sistemes de subjecció i
retenció amb aquest tipus de dispositius d’ancoratge «C».
Igual que els dispositius d’ancoratge tipus A i els dispositius d’ancoratge tipus D, les línies de vida
no són considerades equips de protecció individual, per la qual cosa no estan dins d’aplicació
o en conformitat amb el que disposa la Directiva 89/686/CE, RD 773/1997, RD 1407/1992, la
normativa dels quals no és aplicable. Però això no vol dir que no s’hagin de complir una sèrie
d’obligacions i exigències, sobretot pel que fa a la planificació, la instal·lació, la certificació de la
instal·lació, les revisions, etc., tal com es fa amb altres dispositius d’ancoratge com els tipus A,
per exemple, i en el cas d’aquests dispositius d’ancoratge els establirà el mateix fabricant, que
ha de donar les instruccions pel que fa al muntatge dels elements i components, i és el mateix
moltes vegades que instrueix o forma els muntadors de les seves línies de vida, per així donar-
los la conformitat i la certificació corresponents.
Sobre el tema de línies de vida, en l’actualitat hi ha moltes publicacions, estudis, articles,
instruccions de muntatge que es poden consultar a pàgines d’Internet, sol·licitar als fabricants
o comprar en botigues especialitzades
És important indicar, tal com es feia anteriorment, que la norma UNE/EN 795:2012 pel que
fa als dispositius d’ancoratge tipus C només s’aplica quan estan dissenyats perquè els utilitzi
un sol usuari. Si aquests dispositius d’ancoratge són dissenyats perquè els utilitzi més d’un
usuari, llavors s’ha de tenir en compte el que disposa l’estudi tècnic TS16415: 2013. En aquest
sentit, en el cas de les tècniques d’accés i posicionament per cordes, ha de ser el fabricant,
una vegada s’instal·li la línia d’ancoratge flexible i se’n certifiqui el muntatge, el que indiqui
que aquesta pot ser utilitzada per a suspensió de treballadors verticals; en cas contrari, com
s’indicava anteriorment, s’ha d’utilitzar com un sistema de protecció individual contra caigudes
(subjecció, retenció, etc.) dels que preveu la norma UNE/EN 363:2009.
Els dispositius d’ancoratge tipus «C» poden ser fixos o portàtils, segon l’ús temporal o indefinit
que se li vulgui donar, i en l’actualitat són molts els fabricants que distribueixen diferents tipus
i models, de manera que en la planificació de treballs en altura s’han d’adequar al lloc on
s’instal·laran i tenir en compte una sèrie de detalls o factors tècnics, entre els quals s’han de
tenir en compte els següents:
43
• La resistència de l’estructura, suport o substrat on s’instal·laran.

• La distància lliure de caiguda disponible. Es tracta de la distància mínima
que hi ha d’haver perquè en el cas que es produeixi una caiguda l’usuari
no impacti contra cap objecte o al terra. Per al seu càlcul, cal tenir en
compte aspectes com l’altura dels usuaris, la fletxa que es produeix sobre
la línia d’ancoratge flexible per la caiguda, si es fa servir o no absorbidor
d’energia, més la distància de seguretat.
• L’ambient del lloc on s’instal·la la línia d’ancoratge flexible, a fi de
mantenir el seu ús en perfectes condicions davant les agressions dels
agents climàtics.
• La longitud de la línia d’ancoratge flexible que vindrà determinada per la
longitud del lloc de treball que necessita cobrir per prevenir una caiguda
en altura. Aquest aspecte tècnic fa necessari que s’hagi de fer una nota
de càlcul específica en la qual se’n dissenyi la instal·lació, la necessitat de
posar punts intermedis i a quina distància, etc.
• La línia d’ancoratge flexible no es pot separar de l’horitzontal més de 15
graus.
• Si el punt d’ancoratge mòbil pot ser retirat de la línia d’ancoratge flexible
o no.
• El seu disseny i la utilització de l’equip de protecció anticaigudes ha
de garantir que la força d’impacte o el xoc que pugui arribar a l’usuari,
en el cas d’una caiguda en altura, no pot ser superior als 6 Kn. En
aquest aspecte tècnic, juga un paper fonamental tant l’absorció que
tingui la línia d’ancoratge flexible, per mitjà dels absorbidors que hi
estan instal·lats, com l’absorbidor que l’usuari pugui portar a l’equip de
protecció anticaigudes.
• S’ha de tenir en compte, a més de
la planificació, supervisió, revisions,
etc., un aspecte important, que és
el de poder fer una evacuació i un
rescat de l’usuari quan hi ha hagut
una caiguda en altura, de manera
que el disseny, la planificació i la
instal·lació han de tenir en compte
aquest aspecte.
• A l’hora que un treballador vertical, o qualsevol usuari, utilitzi el
dispositiu d’ancoratge tipus «C» instal·lat, cal primer que rebi la formació
corresponent i que estigui disponible al lloc on es trobi instal·lada la
corresponent informació sobre aquest, que ha de facilitar com a mínim
44
dades com: el tipus de línia de vida instal·lada, la identificació del fabricant,

la de l’instal·lador; l’any de fabricació, l’any de muntatge, les dates de
les revisions realitzades, el croquis i recorregut, i en el cas que el punt
d’ancoratge mòbil o «carro» es pugui retirar i tornar a instal·lar sobre
la línia d’ancoratge flexible, si aquest està disponible al lloc on es troba
instal·lada o no.
Punt d’ancoratge mòbil

Absorbidor Absorbidor
Ancoratge intermedi, tipus pal, planxa, placa, etc.
Ancoratge d’extremitat Ancoratge d’extremitat
La norma UNE/EN 795:2012 determina que en el lloc de la instal·lació d’aquests dispositius

de tipus C ha d’haver-hi la informació suficient sobre aquesta per tal que l’usuari conegui
determinats aspectes com:
• Direcció i localització de la instal·lació.

• El nom i adreça de l’empresa instal·ladora.
• El nom de la persona responsable de la instal·lació.
• Identificació del producte (fabricant del dispositiu d’ancoratge, tipus,
model/article.)
• Dispositiu de fixació (fabricant, producte, tracció permissible i forces
transversals)
• Pla esquemàtic d’instal·lació, informació pertinent d’on es troben
localitzats els punts d’ancoratge. El pla esquemàtic ha de trobar-se fixat
a l’edifici de manera que sigui visible per a tothom.
45
• L’instal·lador ha de signar els documents d’instal·lació que han de

contenir, com a mínim, la informació següent relativa a l’ancoratge:
— Que ha estat instal·lat segons les instruccions del fabricant.
— Que aquesta instal·lació s’ha dut a terme segons el pla de muntatge
(resistències, instal·lació de punts intermedis, etc.)
— Que ha estat fixat sobre un tipus de substrat, suport o estructura
(formigó, pedra, maó, etc.).
— Que ha estat fixat de la manera especificada en el pla de muntatge
respecte als seus components i elements (cargols, materials, posició
i inclinació, etc.).
— Que va ser disposat segons les indicacions del fabricant.
— Que es facilita informació fotogràfica i documentació general,
principalment de les zones de fixació a l’estructura, suport o substrat,
i que, un cop completada la instal·lació, no queden a la vista.
A part dels dispositius d’ancoratge tipus «C», línies de vida horitzontals, estan el que s’anomena
línies de vida vertical.
Anteriorment s’indicava que les anomenades línies
de vida verticals no són conformes a la normalització
que estableix la norma UNE/EN 795:2012, per a les
línies d’ancoratge flexibles tipus «C», és a dir, no
tenen norma, però sí que en els processos de treball Ancoratge d’extremitat
en altura per dur a terme treballs verticals són
Absorbidor
imprescindibles per tal que els treballadors puguin
accedir a la zona de treball en altura, i cada vegada
són més visibles en accessos a cobertes, teulades, Línia d’ancoratge
flexible (corda o cable)
plataformes, estructures en altura, i són instal·lades
sobre una escala o sobre una estructura, de forma Ancoratge intermedi
permanent o temporal.
Dispositiu anticaigudes
És recomanable que de manera anàlega a l’hora (UNE/EN 353-1:2014 /
UNE/EN 353-2:2002)
d’instal·lar aquestes línies de vida verticals es tinguin
en compte les mateixes o moltes de les exigències pel
que fa a planificació, supervisió, muntatge, resistències,
etc., que es tenen en compte en la instal·lació dels Contrapès
dispositius d’ancoratge de línia flexible que estan
normalitzats sota la norma UNE/EN 795:2012.
46
En la instal·lació de línies de vida vertical s’han d’observar, per tant, les mateixes exigències,
però a més cal tenir en compte aspectes específics que les afecten, com la utilització de
dispositius anticaigudes lliscants que poden estar fixats de manera permanent (no es retiren)
o que s’instal·len quan s’han d’utilitzar, i poden ser de dos tipus: per a línia d’ancoratge rígida
UNE/EN 353-1:2014 o per a línia d’ancoratge flexible UNE 353-2:2002.
Dispositius d’ancoratge tipus D

En l’activitat dels treballs verticals, no és gaire habitual la utilització d’aquest tipus de dispositius
d’ancoratge, ja que normalment s’utilitzen més per a treballs en altura, és a dir, accés i
posicionament en altura, però no per suspensió. Normalment, aquest tipus de dispositius estan
instal·lats com a sistemes de retenció, subjecció i anticaigudes, d’acord amb el que disposa la
norma UNE/EN 363:2009, per tal de prevenir la caiguda en alçada d’un treballador.
Però pot passar que, com en el cas dels dispositius d’ancoratge tipus «C», en un lloc de treball
s’instal·lin aquest tipus de dispositius d’ancoratge tipus «D» i se’n permeti la utilització per fer
treballs verticals.
En qualsevol cas, s’han d’observar, de manera semblant al que passa amb els dispositius
d’ancoratge tipus «C», les exigències, requisits, resistències que s’han de tenir en compte en
la seva instal·lació i el seu muntatge, i les normes d’ús, informació, formació dels usuaris, etc.
Segons la norma UNE/EN 795:2012, s’entén per dispositius d’ancoratge tipus «D»:
«Dispositiu d’ancoratge que empra una línia rígida la qual es desvia de l’horitzontal no més de
15º (la desviació es mesura entre l’ancoratge en el punt extrem i els ancoratges intermedis, en
qualsevol punt al llarg de la longitud de la línia d’ancoratge).»
En vista d’aquesta definició del dispositiu d’ancoratge tipus «D», l’única diferència amb el
tipus «C» és que en aquest s’utilitza una línia d’ancoratge flexible (cable, corda o cinta) i en
el dispositiu d’ancoratge tipus «D», una línia d’ancoratge rígida (raïl). Aquesta definició es pot
considerar igualment incompleta, ja que, com en el cas dels altres dispositius d’ancoratge, li
falta considerar els elements que el componen, a més d’indicar que el treballador o usuari
connecta el seu equip de protecció individual contra caigudes..
Dispositius d’ancoratge A1
Punts d’ancoratge mòbils Raïl
47
Dispositius d’ancoratge tipus E

Aquest és l’últim dels tipus de dispositius d’ancoratge que es preveu dins de la norma UNE/
EN 795:2012. Aquest dispositiu d’ancoratge tampoc és dels més utilitzats en l’execució de les
tècniques d’accés i posicionament en altura (treballs verticals), si bé és cert que en l’actualitat
alguns fabricants estan oferint al mercat dispositius d’aquest tipus, que són una solució tècnica
davant de determinades situacions de treball temporal en altura, sobretot en llocs on la instal·lació
d’altres dispositius d’ancoratge, tipus A1 i B, tècnicament no és possible per la configuració i el
tipus d’estructura, suport o substrat, per la protecció que té el lloc (patrimoni per exemple), etc.
La definició que la norma UNE/EN 795:2012 fa d’aquest dispositiu és la següent:
«Dispositiu d’ancoratge per utilitzar en superfícies de fins a un 5è de desnivell des de l’horitzontal on
el seu rendiment recau solament per la seva massa i la fricció d’aquest amb la superfície.»
Tenint en compte aquesta definició, i tenint en compte que la norma tècnica de l’INSSBT, NTP 809,6
tampoc no defineix què s’entén per dispositiu d’ancoratge tipus «E», cal ressenyar que la definició
de la norma tècnica, igual que passa amb la definició d’altres dispositius d’ancoratge, no té alguns
elements i termes importants a l’hora d’entendre què s’entén per dispositius d’ancoratge tipus «E».
Una definició aproximada de la qual es pot entendre com a dispositiu d’ancoratge tipus «E»
seria la següent:
«Dispositiu d’ancoratge que s’utilitza per ancorar un equip de protecció individual contra
caigudes d’acord amb la norma tècnica UNE/EN 363:2009 sobre superfícies amb un grau màxim
de desnivell de fins a 5è des de l’horitzontal, el funcionament del qual es basa en el seu pes o
massa i la fricció que, com a conseqüència d’aquest, s’exerceix sobre la superfície sobre la qual
s’instal·la o es diposita.»
En el cas dels treballs verticals, respecte del que considera la UNE/EN 363:2009, cal recordar
que es tracta d’un equip de treball per executar treballs temporals en altura segons disposa
el RD 2177/2004, encara que la norma UNE/EN 363:2009 ho consideri un equip de protecció
individual contra caigudes, de manera que en relació amb la normativa legal, i en el cas que
s’utilitzi aquest dispositiu d’ancoratge tipus «E» per dur a terme treballs verticals, caldria no
solament la utilització d’un únic dispositiu d’ancoratge tipus «E», sinó de dos, ja que la norma
legal indicada exigeix que tant la corda o línia de treball com la corda o línia de seguretat
s’instal·lin de manera separada i sobre ancoratges fiables. Per tant, aquest tipus de dispositius
d’ancoratge tipus «E» s’utilitza principalment com a sistema de protecció individual contra
caigudes per als sistemes de retenció, anticaigudes, subjecció, que recull l’esmentada norma
tècnica, però molt poc en l’execució de treballs verticals.
Alguns fabricants de dispositius d’ancoratge tipus «E», anomenats de pes mort, han dissenyat i
han posat al mercat diferents models, amb resistències d’acord amb la norma, que es podrien
utilitzar en les tècniques de treballs verticals, però el seu ús pot crear certa confusió perquè
els punts d’ancoratge es troben situats sota el mateix dispositiu d’ancoratge tipus «E» i, per
tant, no compleixen el que la norma legal estableix pel que fa a la instal·lació de la corda o
línia de treball i seguretat de manera «independent»; en el cas d’aquest tipus de dispositius
6 Vegeu: NTP 809
48
d’ancoratge, les cordes estan instal·lades sobre un mateix suport o estructura que, en cap cas,
és un ancoratge estructural, tot el contrari, ja que, tal com indica la norma UNE/EN 795:2012,
el seu funcionament es basa en la fricció i pes que exerceix sobre una determinada superfície.
Un exemple és:
Contrapesos Punts d’ancoratge
Contrapesos
Estructura o bastidor
amb sistema d’ajustament
de longitud, amortiment
i bloqueig.
Rodes per a moviment

amb sistema de bloqueig.
Veient la imatge anterior, es pot comprovar que la independència dels punts d’ancoratge per a
corda de treball i de seguretat queda una mica en dubte si s’utilitza un de sol, ja que tots dos
estan sota el mateix dispositiu d’ancoratge tipus «E» , de manera que seria recomanable i/o
necessari utilitzar dues unitats d’aquests dispositius per dur a terme treballs verticals. Aquest
tipus de model pot ser, però, una solució tècnica a tenir en compte quan no és possible instal·lar
un altre tipus de dispositius d’ancoratge per fer les tècniques de treballs verticals perquè no es
poden instal·lar sobre l’estructura, suport o substrat, o per la protecció que tenen els llocs de
treball.
Tal com s’ha indicat anteriorment, aquest tipus de dispositius d’ancoratge tipus «E» estan
principalment pensats per realitzar treballs en altura on instal·lar sistemes de protecció
individual contra caigudes en altura com retenció, subjecció, anticaigudes i, si escau, salvament
o rescat. Alguns models o tipus serien els següents:
Com a la resta de dispositius d’ancoratge que preveu la norma UNE/EN 795:2012, cal complir
amb les instruccions que facilita el fabricant. A més, cal recordar que aquest tipus de dispositius
segons aquesta norma es consideren EPI, amb el que això comporta, tal com s’ha comentat en
altres apartats d’aquesta publicació.
49
Planificació i muntatge
Encara que la normativa explícitament no ho indica, del que disposen alguns dels seus apartats,
principalment en el RD 2177/2204, pel que fa a l’elecció de l’equip de treball més adequat per
executar treballs temporals en altura, es pot deduir que, a l’hora d’executar treballs verticals, la
planificació i supervisió dels dispositius d’ancoratge (instal·lacions de capçalera) és obligatòria.
Aquesta obligació es basa en la necessitat d’evitar que hi hagi riscos que puguin afectar la
seguretat i salut dels treballadors, tal com disposa l’apartat 4.1.4 de l’esmentat reial decret, que
concorda amb el que estableix la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, que estableix que
el treball vertical s’haurà de planificar i supervisar adequadament perquè es pugui socórrer un
treballador suspès de cordes de manera immediata.
Amb aquest objectiu, la planificació i supervisió en els processos de treball és fonamental no
solament pel que fa a l’execució, sinó també en relació amb altres factors amb base legal, com
és el que s’estableix a l’hora d’haver de rescatar i evacuar un treballador que hagi patit un
incident o accident suspès de cordes.
En aquest procés de planificació i supervisió juguen un paper fonamental els professionals
als quals va dirigida aquesta publicació, ja que són ells els que han de fer-les, en dissenyar,
projectar i dirigir com es duran a terme els treballs i les tasques per executar treballs en altura
amb aquest equip de treball.
Per tant, el coneixement previ del que comporta una execució de treballs en altura amb treballs
verticals els facilitarà poder planificar-los adequadament i supervisar-los posteriorment.
En aquest sentit, han de tenir present algunes qüestions importants que, de manera esquemàtica,
són les següents:
• Anàlisi i estudi del lloc o zona de treball (coberta, teulada, estructura,

etc.) on es realitzaran les instal·lacions de capçalera.
És imprescindible una anàlisi i un estudi del lloc de treball on es faran els
muntatges de les instal·lacions de capçalera no solament per seleccionar
quin es farà servir, sinó per tenir en compte:
— Si per accedir-hi és necessari la instal·lació prèvia de sistemes de
protecció individual contra caigudes d’acord amb la norma UNE/EN
363:2009, en relació amb la norma UNE/EN 795:2012.
— Si, un cop s’hi ha accedit, és transitable, i si cal la instal·lació de
sistemes de protecció individual contra caigudes d’acord amb la
norma abans indicada, previs a la instal·lació de les capçaleres per
fer els treballs verticals, que permeten transitar-hi durant el temps
d’execució dels treballs i tasques.
— La necessitat d’instal·lació de mesures de protecció col·lectiva
(passarel·les de pas, baranes, xarxes anticaigudes en buits, etc.
— La necessitat d’instal·lació de mesures de protecció a tercers.
50
— La planificació de les instal·lacions de capçalera a l’hora comprovar

la idoneïtat dels ancoratges estructurals existents, la seva resistència
i, si escau, la del suport, substrat o superfície sobre el qual s’instal·li
un dispositiu d’ancoratge normalitzat, així com la planificació de les
mesures d’emergència, sobretot pel que fa als treballs verticals, i
considerar si cal realitzar una instal·lació de capçalera específica per
a l’execució, si és el cas, d’aquest tipus de maniobres.
• Elecció dels dispositius d’ancoratge normalitzats a instal·lar.
Després de l’anàlisi i l’estudi de la zona de treball en altura, cal triar els
dispositius d’ancoratge més adequats que s’han d’instal·lar i les esteses
de treball i seguretat per dur a terme els treballs verticals.
• Instal·lació, requisits de la norma tècnica.
S’ha de procedir partint de l’elecció dels dispositius d’ancoratge; la
instal·lació l’haurà de fer el personal competent, sempre seguint les
indicacions i instruccions del fabricant.
• Angulacions, repartiment de càrregues als dispositius d’ancoratge,
dimensionament i nusos d’ancoratge.
En el procés d’instal·lació dels dispositius d’ancoratge, s’han de tenir en
compte les especificacions i instruccions del fabricant, si és conegut, i
com a normes principals pel que fa a la planificació de les instal·lacions
de capçalera s’han d’observar, entre d’altres, les següents:
— En la planificació de la instal·lació dels dispositius d’ancoratge, sobretot
en relació amb els tipus A i B, és important tenir en compte els angles
que es produeixen en instal·lar les cordes, treball i seguretat, de cara
als esforços i les tensions que han de suportar per les energies que
es produeixen per una caiguda en altura, igual que el que porta a les
cordes, principalment a la corda de seguretat.
% de càrrega sobre Esforç sobre

ANGLE
Força de xoc els ancoratges els ancoratges
(Graus)
F1 i F2 F1 i F2
0º 6 KN 50 % 3 KN
30º 6 KN 52 % 3,1 KN
60º 6 KN 58 % 3,4 KN
90º 6 KN 71 % 4,2N
120º 6 KN 100 % 6 KN
150º 6 KN 174 % 10,4KN
160º 6 KN 287 % 17,2 KN
170º 6 KN 575 % 34,5 KN
175º 6 KN 2.865 % 172 KN
51
A més, caldrà tenir en compte no solament els angles que es formen

en la instal·lació de capçalera principal, sinó en aquelles altres que
es facin, per exemple en haver de fraccionar les cordes per l’altura,
o per poder arribar a la zona de treball vertical en haver de treballar
en una façana en què hi ha un gran ràfec, etc. Aquest fraccionament
no és res més que una altra instal·lació de capçalera, secundària de
la principal, en què també s’han de respectar les exigències pel que
fa al seu procés d’instal·lació (dispositius d’ancoratge normalitzats,
resistències, documentació, etc.), entre les quals hi ha la dels angles
i cordes que es creen.
Instal·lació capçalera
principal
fraccionament
Altres vegades, cal tenir en compte les angulacions que es creen quan
s’han de reenviar les cordes, per exemple, quan cal portar-les a una
zona de treball vertical on no hi ha la possibilitat de fer una instal·lació
de capçalera específica.
Reenviament
o desviament.
principal.
Zona treball vertical
52
— La distribució dels dispositius d’ancoratge en funció de les

resistències calculades que suporta l’estructura, suport o substrat, de
manera que hi hagi una distància i una separació adequades per a un
adequat repartiment les càrregues entre ells, així com dimensionar la
instal·lació de capçalera; s’instal·larà més d’un dispositiu d’ancoratge
per assegurar que, davant d’una possible caiguda en altura, la
instal·lació resistirà els esforços i les tensions que se’ls transmetin
per l’energia que aquesta produeix. Tal com coneixen els professionals
als quals va dirigida aquesta publicació, també cal tenir en compte
en la instal·lació dels dispositius d’ancoratge, tipus A principalment,
aspectes com la distància a la vora, la direcció de la càrrega, les
propietats mecàniques d’aquests (tensió de trencament, límit elàstic,
etc.) temperatura (químics), així com la utilització d’eines o maquinària
de col·locació adequades per a la seva correcta instal·lació.
— A les instal·lacions de capçalera, també és important tenir en compte
els nusos d’ancoratge que es faran, ja que els nusos afecten la
resistència de les cordes; és a dir, cal planificar que els nusos que es
faran a les cordes a l’hora d’instal·lar-les en els dispositius d’ancoratge
per mitjà de connectors siguin els adequats. El nus de vuit doble, el
nus de vuit de doble orella o el de baga simple són alguns dels més
utilitzats com a nusos d’ancoratge.
— Un tema de debat i que en el sector dels treballs verticals té
detractors i benefactors és el de «reassegurar». Fins no fa gaires
anys, reassegurar les instal·lacions de capçalera era una pràctica
molt habitual. Tanmateix, en l’actualitat hi ha un corrent «doctrinal»
entre els professionals dels treballs verticals que considera que
reassegurar és innecessari quan la instal·lació de capçalera principal
s’ha instal·lat correctament i no es tenen «dubtes» sobre la seva
resistència. Reassegurar, en si, és una altra instal·lació de capçalera
secundària o redundant que s’instal·la segons els benefactors per
garantir més seguretat, però que en paraules dels detractors és
perquè es dubta de la seva resistència o no es té clar que pugui resistir.
Les dues postures poden tenir la seva acceptació, però el que sempre
ha de quedar clar és que la seguretat és el primer, i per això qualsevol
instal·lació de capçalera s’ha de planificar, instal·lar i comprovar si
compleix les resistències exigides per la norma tècnica o pels càlculs
fets pel professional que hi està capacitat.
• Test i resistències.
Pel que fa a aquest tema, els dispositius d’ancoratge que s’utilitzin per fer
les instal·lacions de capçalera en funció de la seva tipologia han de tenir les
resistències que marca la norma tècnica de referència, la norma UNE/EN
53
795:2012. Si escau, respecte dels ancoratges estructurals, suports o substrats

on s’instal·lin, s’ha de fer l’anàlisi i els estudis necessaris pel personal competent
per certificar que poden resistir els esforços i les tensions a què poden estar
sotmesos com a conseqüència d’una caiguda en altura.
La norma tècnica abans indicada estableix una sèrie de proves de

resistència, dinàmiques i estàtiques que s’han de fer en els dispositius
d’ancoratge. És important conèixer-les, així com les proves que s’han de
dur a terme sobre els dispositius d’ancoratge instal·lats, de manera que
se’n pugui verificar les resistències per poder treballar amb seguretat.
En el cas dels dispositius d’ancoratge tipus A, les proves es fan per
comprovar la resistència exigida en funció de les forces o tensions que es
generen per extracció, cisallament i torsió.
Per fer els tests de resistències, sobretot en dispositius d’ancoratge que
s’instal·laran sobre estructura, suport o substrat, hi ha diversos sistemes,
com poden ser les claus dinamomètriques, trípodes de forces, etc. En el
procés de mesurament, cal tenir en compte que una cosa és el parell de
serratge que marca el fabricant i una altra la resistència que pot suportar
el dispositiu d’ancoratge, que moltes vegades és superior.
També és important, a l’hora de col·locar els dispositius d’ancoratge, tenir
en compte les marques i les indicacions que figuren en aquests per a un
muntatge i un funcionament correctes.
• Documentació i certificació.
Tal com s’indicava anteriorment, cal una planificació i una supervisió, i la
manera d’acreditar que efectivament s’han dut a terme és per mitjà de
l’emissió de la documentació corresponent en la qual s’han de recollir
totes les dades relatives a les instal·lacions de capçalera, en funció del
que s’ha indicat anteriorment, i a més aquesta se certifica.
Un exemple de documentació i de certificació d’una instal·lació de
capçalera, dispositius d’ancoratge, és el que conté la norma UNE/EN 795:
2012 en el seu Annex A.7
7 Model instal·lació i certificació de dispositius d’ancoratge.
54
4.3. Esteses de treball i seguretat
Per estesa de treball i seguretat s’entén d’una banda la corda o línia de treball per progressar-
hi en altura (estesa de treball), i la corda o línia de seguretat per evitar una caiguda en altura
(estesa de seguretat), que s’instal·len en els punts d’ancoratge d’una instal·lació de capçalera.
Tal com la normativa indica i com s’ha comentat anteriorment en aquest document,8 els punts
d’ancoratge als quals s’instal·len dues cordes han de ser fiables i independents. Però a més d’aquestes
exigències, a les instal·lacions de capçalera per a treballs verticals, pel que fa a la instal·lació de les
dues cordes sobre aquesta, s’han de tenir en compte algunes qüestions importants de cara a la
seguretat de la feina. En l’apartat següent, es fa referència a quines són les més rellevants.
4.3.1. Instal·lació i muntatge

Un cop instal·lada o realitzada la instal·lació de capçalera, el procés d’ancorar la corda de
seguretat i la corda de treball als punts d’ancoratge d’aquesta no és una qüestió complexa, tot
i que sí que s’han de tenir en compte uns requisits i/o exigències que venen determinades, pel
que fa a l’observança, per les característiques i les condicions físiques del lloc on s’executin els
treballs verticals.
La primera és la relativa a una adequada
separació de les cordes, és a dir, la distància
entre elles. No hi ha una distància estàndard
o fixa, però el recomanable és que hi hagi Separació
aproximadament un metre o una mica més
de distància entre elles.
Els motius pels quals cal deixar aquesta
distància obeeixen a qüestions més
pràctiques, com ara al fet que el funcionament
del dispositiu anticaigudes sigui millor, així
com la identificació de la corda de seguretat, i
que no estigui davant del treballador vertical,
perquè l’incomodaria constantment a l’hora
de realitzar els treballs i les tasques.
Una altra qüestió important en la instal·lació de la capçalera per a treballs verticals és tenir en
compte la seva altura d’instal·lació, ja que amb això s’afavoreix enormement la instal·lació dels
diferents dispositius, així com l’accés a la zona de treball vertical, dispositius d’ancoratge.
Finalment, no s’ha d’oblidar en la instal·lació de les esteses de treball i seguretat la protecció de
les dues cordes, seguretat i treball. Protecció que ha de ser independent, és a dir, una protecció
per corda, no les dues protegides amb el mateix protector. El fet de separar les cordes és una
mesura que obliga a fer servir protectors independents.
8 Fiabilitat de dispositius d’ancoratge.
55
A banda de protegir les cordes a la zona

superior, o a la zona on hi hagi fregament,
abrasió o estiguin en contacte amb superfícies
que les puguin danyar, pot ser necessari
protegir la corda o cordes d’altres agressions
que es produeixen per les mateixes tasques
o treballs que realitza el treballador vertical,
per exemple, de tall, soldadura, etc. Al
mercat hi ha diferents tipus de protectors
que permeten protegir les cordes d’aquests
riscos, i també hi ha una sèrie de mesures
basades en tècniques verticals a l’hora de
protegir les cordes d’aquests riscos, com
la instal·lació de cadenes o cables que
garanteixin la seguretat del treballador
vertical.
56
5. Mesures de seguretat en treballs verticals
5.1. Planificació i supervisió
D’acord amb el que indica l’apartat anterior sobre la planificació i supervisió, dins d’aquestes
actuacions, també cal tenir en compte l’observança, l’aplicació i el control de les mesures de
seguretat que s’han d’implementar abans i durant la realització de treballs en altura amb
tècniques de treballs verticals.
Aquestes mesures de seguretat han d’estar basades en una avaluació de riscos, que és l’eina
fonamental que determina que el treball vertical és segur, és a dir, que es pot executar de
manera segura segons l’avaluació del lloc de treball del treballador vertical; tot això d’acord
amb el que indica el punt 4.1.3 del RD 2177/2004., que a més estableix:9 «... sempre que la
utilització d’un altre equip de treball més segur no estigui justificada».
En relació amb la justificació, cal puntualitzar un seguit de qüestions importants, ja que sempre
es «margina» la feina vertical en l’elecció dels equips de treball per executar treballs temporals
en altura, davant dels que sí que estan regulats per aquest reial decret, però a més respecte
d’altres que no hi estan recollits, com poden ser les plataformes elevadores.
Tal com s’indicava al principi d’aquesta publicació, el treball vertical és una activitat empresarial
i professional que té des de fa molt de temps el seu «espai» al mercat laboral, econòmic, social,
etc., i a la qual s’exigeix, com en altres equips de treball per executar treballs temporals en
altura, una sèrie d’obligacions, exigències, condicions i requisits en matèria de planificació,
execució i sobretot en prevenció i seguretat.
És cert que és una activitat de risc, o amb riscos especials, i per això s’ha d’exigir que es
compleixin al màxim les normes de seguretat i salut que els són aplicables i que són inherents
a la seva execució. Si aquestes es compleixen, el treball vertical és segur, com els equips de
treball per executar treballs temporals en altura, recollides al reial decret.
Hi ha moltes opinions, consideracions i fins i tot decisions contràries a la seva utilització, però
també hi ha raons i arguments que desvirtuarien aquestes opinions i afirmacions. N’hi hauria
prou amb assenyalar o esmentar les dades de sinistralitat de l’activitat dels treballs verticals,
que són inequívocament inferiors, comparativament parlant, que les de qualsevol altre equip
de treball per a executar treballs temporals en altura, com bastides i escales (les plataformes
elevadores no estan recollides), la qual cosa indica que aquesta activitat és segura. Aquí és
important prendre en consideració la diferència entre accidents per caiguda en altura a diferent
nivell en general, des d’una coberta, plataforma, instal·lació, teulada, etc., de l’accident per
caiguda en altura que es produeix per trencament de les cordes o perquè fallen els sistemes de
subjecció. Són dos tipus d’accident totalment diferents, i en relació amb el segon són molt pocs
els que s’han produït en els darrers 25 anys.
9 RD 2177/2004 - 4.1.3.
57
És segura perquè la prevenció, seguretat i la formació, els procediments de treballs, etc. són
inherents a la planificació i l’execució de l’activitat. I ho és des del mateix moment en què
el treballador vertical ha d’accedir al lloc de treball en altura, en què utilitza un sistema de
protecció individual contra caigudes, fins i tot per transitar-hi, i posteriorment, en què utilitza els
dispositius per executar les tècniques d’accés i posicionament per corda.
No és possible determinar a priori que hi hagi uns equips de treball més segurs que d’altres a l’hora
de dur a terme treballs temporals en altura, perquè en considerar-se que a falta d’una plataforma
segura, estable i fixa des de la qual es puguin executar, la realització d’aquest tipus treballs en altura
pot i ha de ser també segura amb qualsevol dels equips de treball que s’indiquen en aquest (d’acord
amb el que disposa la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, en concret en
els seus articles 15, 16 i 17, i en l’article 3 d’aquest reial decret, el RD 2177/2004).
Per tant, davant la manca d’una superfície segura per executar treballs temporals en altura,
l’elecció d’un equip de treball dels que regula el RD 2177/2004 no ha d’estar condicionada
perquè un equip sigui més segur que un altre; si fos així, es vulneraria el principi que figura a
la normativa preventiva que estableix pel que fa a la prevenció de riscos: la selecció de la/les
mesura/es preventiva/es apropiada/es davant un determinat perill s’ha de fer d’acord amb els
resultats de l’avaluació dels riscos que puguin derivar d’aquest perill.
L’elecció d’un equip o un altre per fer un treball temporal en altura no s’ha d’emmarcar dins de
la subjectivitat o l’apreciació de seguretat sense més ni més, sinó que cada un evita una sèrie
de riscos i, al seu torn, el seu ús en té d’altres que li són inherents, la qual cosa obliga a aplicar
un seguit de mesures de seguretat perquè així ho entén com a segur. S’ha de tenir en compte, a
més, que la comparació entre ells és com a mínim difícil, ja que ni les característiques, ni la seva
composició, ni l’ús, ni les condicions per al seu ús, ni la seguretat, ni la instal·lació, així com els
requisits previs de seguretat , la formació necessària, etc., són els mateixos.
El RD 2177/2004 estableix quines condicions s’han de tenir en compte a l’hora de dur a terme
un treball temporal en altura quan no sigui possible fer-lo des d’una plataforma segura, estable
i fixa, i exigeix que sigui l’avaluació de riscos la que indiqui que aquest es pot fer amb l’equip de
treball triat, ja que és segur, perquè així ho ha determinat aquesta, sense que en cap moment
s’indiqui que d’entrada hi ha uns equips més segurs que altres.
En qualsevol cas, caldrà determinar, i així ho ha de fer l’avaluació de riscos, en quin tipus
de tasques i per a quines actuacions és convenient o no la utilització d’un equip de treball o
un altre, i per a això s’han de tenir en compte factors com la formació dels treballadors, les
mesures de seguretat, els requisits o les exigències en cas de màquines, les certificacions dels
equips, els riscos derivats de l’ús de l’equip, les mesures de protecció col·lectiva o a tercers que
s’ha d’aplicar, les condicions meteorològiques, la utilització d’equips de protecció individual,
les condicions del lloc de la instal·lació, la superfície sobre la qual es treballarà o es farà la
instal·lació, l’exposició al risc, la freqüència de pas, l’altura a la qual es treballa, la supervisió, la
planificació de les emergències, el muntatge i desmuntatge dels equips per executar treballs
temporals en altura, etc. És a dir, mesures i exigències que en qualsevol cas no determinen en
principi ni a priori si un equip és més segur que un altre.
D’altra banda, afirmar que un equip o uns equips de treball és/són en principi o a priori més
segurs que un/s altre/s suposa provar que aquests equips efectivament són més segurs.
58
Aquesta consideració obliga a concretar de quina manera i sobre quina base es pot establir
que un equip de treball és més segur que un altre. És a dir, s’hauria d’establir un procés per
determinar sobre la base de quins criteris, premisses, barems, índexs, comparatives etc., es
fonamentarà el professional que considera que un equip de treball és més segur per exemple
que el treball vertical, ja que tots i cada un dels equips que enumera el RD 2177/2004 han de
complir una sèrie de requisits i mesures de seguretat pel que fa a la seva utilització, que de
cap manera determinen en principi o a priori que un o uns siguin més segurs que d’altres. És
l’avaluació del risc que s’encarrega de fer-ho.
El treball vertical és segur perquè així ho disposa un document com l’avaluació de riscos, que
determina que la seva utilització és segura i ho justifica, discrepant d’una altra interpretació
i resultat, sobre la base també del fet que, si es parteix de la premissa que la utilització de
qualsevol equip de treball dels indicats en aquesta normativa respon a la necessitat de protegir
una situació de treball en altura que no pot fer-se de manera segura, és a dir, des d’una superfície
adequada, això fa que per a la utilització d’aquests equips de treball calgui establir uns criteris
i unes disposicions específiques d’utilització.
En aquest sentit, la mateixa Guia tècnica d’equips de treball editada pel INSSBT de 2011, en el
seu apartat o annex sobre la utilització dels equips de treballs per executar treballs temporals
en altura, estableix que la utilització de les tècniques d’accés i posicionament en altura, treballs
verticals, són legals, i la seva utilització està justificada en funció de les tres consideracions
que manifesta, sense que siguin limitadores respecte de l’elecció dels equips de treball per a
treballs en altura, ja que considera, com fa el mateix RD 2177/2004, que cal tenir en compte
les condicions tècniques del lloc on està previst executar els treballs en altura, així com la
freqüència de pas, l’exposició i la durada d’aquesta exposició al risc dels treballadors, l’altura a
la qual s’han d’executar els treballs, la durada d’aquests, etc.
Tant les escales, les bastides, l’ús de cordes, fins i tot les plataformes elevadores, que no es
recullen en el RD 2177/2004 com un equip de treball per realitzar treballs temporals en altura,
però que s’intenten ficar amb calçador a la mateixa guia tècnica i equiparar-les amb aquests,
per a una utilització adequada requereixen, entre altres coses: que l’equip disposi de segell
de conformitat CE; que compleixi les exigències de les normes tècniques UNE que els puguin
ser aplicables; que es duguin a terme accions específiques per a la seva instal·lació; que se
segueixin escrupolosament les indicacions del fabricant; que els treballadors hagin rebut una
formació específica, adequada i suficient; en la majoria dels casos la seva utilització habitual va
associada a la utilització d’EPI, i les males pràctiques en el seu ús poden fàcilment ocasionar, i
de fet ocasionen, accidents fatals.
Per exemple: si un treballador surt llançat de la cistella d’una PEMP perquè estava treballant
amb el braç articulat al màxim de la seva extensió i es produeix un «efecte fuet» en el moment
de foradar sobre una paret, es considera o es pensa que l’equip no és segur? Per descomptat
que no. Probablement el fabricant estableix que el treballador ha de comptar amb un arnès
fixat a la cistella i establirà un rang d’extensió del braç per a la realització de treballs amb
maquinària. O si una PEMP instal·lada en vehicle portador bolca en estendre el braç, perquè no
s’ha anivellat adequadament ni s’han instal·lat els estabilitzadors, o si el treballador s’aixafa
contra una estructura que no havia vist mentre s’eleva, o si s’hi desplaça amb tot el braç estès,
es considera que aquesta plataforma és menys segura que una escala? Segur que no, altra
59
vegada és un error d’utilització. Aquest tipus d’accidents, que lamentablement succeeixen

sovint, no poden fer-nos pensar que una bastida, per exemple, és més segur que una PEMP.
Per això, de la mateixa manera, si té lloc un accident des d’una bastida perquè es va treure la
protecció col·lectiva per fer una tasca i no es va tornar a col·locar, o si un treballador es penja
d’una sola corda per fer treballs verticals amb equips d’alpinisme, no es pot pensar que una
plataforma elevadora és més segura que aquests equips.
Per tot això es considera que tots els equips de treball recollits en la normativa són equips
de treball legals i igualment segurs, sempre que se segueixin i es compleixin, de manera
adequada, totes i cada una de les disposicions de seguretat que s’hi exigeixen, i en el cas dels
treballs verticals es determinen, i són les exigències en altres casos, si més no laxes. De cara a
seleccionar un equip de treball o un altre per fer una tasca determinada en altura, caldrà tenir
en compte les diferents variables anteriorment comentades, i que han d’estar reflectides en
l’avaluació de riscos i en la concreció de mesures preventives i correctores si escau.
Aspectes generals
En l’execució dels treballs verticals, pel que fa a l’adopció de mesures de seguretat basades
en l’avaluació de riscos, s’identifiquen dues parts. La primera obeeix a aquelles que són
consubstancials al lloc de treball, pel que fa als riscos que es troben en aquest, i l’altra és
específica de la realització de les tècniques de treballs verticals.
Sense ànim de ser exhaustius, tot seguit es detallen les mesures més comunes d’ambdues
parts, començant per les de caràcter general:
• Identificació i previsió de mesures de seguretat davant els riscos (físics,

químics, biològics, psicosocials).
És important tenir en compte a l’hora de planificar un treball temporal en
altura utilitzant treballs verticals, i també a l’hora de supervisar-lo durant la
seva realització, que en el lloc de treball, a banda del risc «general» de caigudes
en altura a diferent nivell, en poden haver-hi d’altres que determinaran la
necessitat d’aplicar mesures de seguretat per reduir-ne el risc.
• Designació del recurs preventiu.
En relació amb la designació i presència del recurs preventiu en les obres
de treballs verticals, cal ressenyar el que disposa la normativa existent
tant en la Llei de prevenció de riscos laborals, art. 32 bis desenvolupats
pel RD 604/2006, i incorporats com a article 22 bis en el RD 39/1997
pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció (RSP), així com
en la NTP 994 de l’INSSBT,10 i el que indica el criteri tècnic 83/2010 de
la Direcció General de Treball que estableix els supòsits en els quals la
presència del recurs preventiu, com a mesura preventiva, és obligatòria.
10 Vegeu NTP 994 INSSBT.
60
En aquest sentit, en els llocs o centres de treball on es duguin a terme

treballs verticals, la presència del recurs preventiu és obligatòria, ja que
el punt primer apartat B de l’esmentat criteri tècnic s’indica:
«... Quan es realitzin activitats o processos que reglamentàriament siguin
considerats com a perillosos o amb riscos especials (art. 32 bis 1 b) LPRL
i art. 22 bis 1 b) RD 39/97).
Aquest apartat es va concretar pel RD 604/2006, de 19 de maig, que va
modificar el RD 39/1997, en considerar com a activitats o processos
perillosos o amb riscos especials els següents:
— Feines amb riscos especialment greus de caiguda des d’altura
— Feines amb risc de soterrament o enfonsament.
— Activitats en què es facin servir màquines que no disposin de declaració
CE de conformitat perquè la seva data de comercialització sigui
anterior a l’exigència d’aquesta declaració amb caràcter obligatori.
— Feines en espais confinats.
— Feines amb risc d’ofegament per immersió.»
• Senyalització, tancament i identificació de les zones de treball.
Una mesura important des del punt de vista preventiu és senyalitzar,
protegir o identificar el lloc de treball on es duen a terme obres amb
treballs verticals.
Cal informar de les dades d’identificació de les zones de treball, l’empresa
que el duu a terme i les seves dades, i les imatges dels senyals en relació
amb obligacions, perill i prohibició.
En aquest sentit, cal tenir en
compte el que disposa el Reial
decret 485/1997, de 14 d’abril,
sobre disposicions mínimes de
senyalització, de seguretat i salut a
la feina, i el que indica la Guia tècnica
de l’INSSBT que l’interpreta.11
Però en cap de les dues disposicions
no hi ha un senyal o cartell
identificatiu adequat que informi de
la realització de treballs verticals,
és a dir, que hi ha treballadors
verticals que estan suspesos de
corda, i, per tant, s’ha d’evitar
l’accés de tota persona aliena a
11 Vegeu la nota tècnica INSSBT sobre senyalització.
61
l’obra a les zones de treball en què es duguin a terme les seves feines. En
el seu moment, es va proposar un cartell identificatiu tant d’informació pel
que fa a obligacions i a perill que no han estat «validats oficialment», però que
poden perfectament cobrir aquesta necessitat, i el seu ús és recomanable.
• Dotacions de proteccions col·lectives o a tercers.
A l’hora de planificar i supervisar les obres a realitzar amb treballs
verticals, juntament amb tot el que fa referència a la utilització dels
sistemes de subjecció per executar les feines mitjançant l’ús d’aquestes
tècniques, cal, planificar, instal·lar i supervisar també les mesures de
protecció col·lectives i/o a tercers que caldrà per evitar riscos comuns
a les zones de feina, com caiguda en altura a diferent nivell des de la
coberta, teulada, etc., o caiguda en altura en els accessos a aquests,
caigudes d’objectes en manipulació, projecció de particular, abalisament
i protecció de les zones inferiors de trànsit, etc.
Algunes d’aquestes mesures de protecció col·lectiva o individual
comportaran que s’han de demanar les autoritzacions i llicències
corresponents, així com que s’hagin de complir una sèrie de normes de
muntatge, assegurament, resistències, etc., en funció de la normativa
corresponent i les normes tècniques que els són aplicables.
• Comprovació i adequació de vies o zones de desplaçament o circulació.
Pel que fa a organització en les zones de treball, cobertes, teulades, etc. on
es duen a terme treballs verticals, cal mantenir una correcta adequació
de les zones de trànsit a fi d’evitar caigudes al mateix nivell. Per a això, és
important senyalitzar i abalisar les zones per on passen les cordes de les
esteses de seguretat, tant per protegir-les de trepitjades, com per evitar
entrebancs.
També caldrà delimitar la zona d’apilament de materials, eines,
maquinària, etc. per evitar aquest mateix risc.
62
• Planificació i mesures d’emergència.

Dintre de les mesures de planificació, una de les més importants és
analitzar i estudiar les condicions i característiques físiques del lloc de
treball per establir la informació que ha de figurar al lloc de treball a
l’efecte de contactar i conèixer els diferents agents que han d’intervenir i
notificar una situació d’emergència, així com les pautes d’actuació quan
se’n presenti una, i en el cas dels treballs verticals cal identificar els
responsables i representants de la/les empresa/es que duen a terme les
feines. Aquesta informació ha d’estar visible i accessible en tot moment.
Aquesta planificació general és independent de la que s’ha de fer a
l’efecte dels treballs verticals específicament i que es recull a l’apartat
6.2 d’aquest document.
• Dotació d’instal·lacions de subministraments, higiene i benestar.

Amb caràcter general en les obres en altura executades amb
treballs verticals, dintre de la planificació s’ha de tenir en compte els
subministraments i serveis necessaris per a la realització de les feines.
S’ha de facilitar als treballadors verticals l’adequat accés als
subministraments necessaris (electricitat, aigua, etc.,) així com a d’altres
que puguin necessitar, a més dels relacionats amb la seva higiene i neteja,
i se’ls ha de facilitar també treballar en les millors condicions ambientals
possibles, com per exemple mitjançant la utilització d’elements que
permetin treballar en condicions més agradables davant de condicions
climàtiques adverses que es poden presentar durant la realització dels
treballs (calor, pluja, fred, vent, etc.).
• Subcontractació i coordinació empresarial.
Segons el tipus de client que contracta les empreses de treballs verticals,
es pot presentar la figura de la subcontractació en les seves diferents
63
facetes; l’empresa de treballs verticals és subcontractada i l’empresa de

treballs verticals subcontracta.
Donada la transversalitat d’aquesta activitat, la subcontractació dins
d’aquesta activitat pot tenir un tractament diferent segons el sector en
què es faci. Pel que fa al sector de la construcció, s’ha d’observar el
que disposa la Llei 32/2006 reguladora de la subcontractació en l’àmbit
d’aquest sector i el que disposa el RD 1109/2007 de desenvolupament de
l’esmentada llei.
D’acord amb el que disposa l’àmbit d’aplicació del conveni del sector de
la construcció, els treballs verticals es troben sota aquest àmbit, i per tant
s’ha d’observar la normativa que és aplicable a aquest sector, entre la qual
es troba la relativa a la subcontractació. Però pot passar que l’empresa
de treballs verticals està aplicant un conveni sectorial, per exemple de
neteja, metall, etc., perquè la seva activitat s’entén que es troba sota els
criteris d’aplicació d’aquests convenis sectorials.
En general, la majoria de les empreses de treballs verticals duen a terme
treballs de manteniment, rehabilitació, conservació, instal·lació, etc., en
edificacions, estructures, etc. que es poden entendre com a obres de
construcció, per la qual cosa que els és aplicable el que disposa relació
amb la subcontractació pel que fa a obligacions i limitacions.
Tant en el cas que hi hagi subcontractació en una obra de treballs
verticals, o en el cas que l’empresa de treballs verticals sigui contractada
per executar un treball vertical, en un centre de treball on hi hagi altres
empreses executant treballs, tal com coneixen de sobres els professionals
als quals va dirigida aquesta publicació, s’ha de complir amb el que es
disposa per a la coordinació d’activitats empresarials.
Aspectes particulars
Des del punt de vista dels aspectes particulars que s’han de tenir en compte en relació amb les
mesures de seguretat a planificar i supervisar en els treballs verticals, a banda de complir el que
s’indica sobre els sistemes de subjecció (instal·lacions de capçalera), instal·lació de les esteses de
treball i seguretat, ús de dispositius normalitzats per a la realització de les diferents maniobres o
tècniques, s’han de tenir en compte algunes mesures específiques que n’afecten l’execució.
• Mesures de seguretat en funció de les feines o tasques a realitzar.

El treballador vertical, a banda de progressar per les cordes, ha de dur a
terme una feina o tasca. Atesa la diversitat d’aquestes (pintura, soldadura,
lampisteria, electricitat, obra, etc.), i la varietat d’eines, maquinària,
64
materials, així com d’equips i elements a instal·lar, reparar, substituir, etc.

que utilitza i maneja, es fa necessari que, en funció del que s’hagi de fer,
s’adoptin un seguit de mesures de seguretat adequades a cada situació.
Entre altres aspectes, per poder adoptar les mesures de seguretat
pertinents s’han de tenir en compte els següents, alguns dels quals han
estat comentats anteriorment:
— Riscos genèrics i específics.
— Tasques o feines a executar, durada d’aquestes.
— Equip vertical personal. Components i ús.
— Proteccions col·lectives i a tercers.
— Planificació de les instal·lacions de capçalera (dispositius d’ancoratge,
revisions d’aquestes i informació a l’usuari) (EN/UNE 795:2012).
— Fases de treball (prèvia, inicial, execució, final).
— Organització i funcions de l’equip de treball. Formació adequada i
específica.
— Dificultat de les tasques (moviments, desplaçaments, trànsits).
— Sistema de treball i manipulació de càrregues en altura (penjada i
subjecció de càrregues).
— Planificació del temps de treball.
— Condicions meteorològiques i ambientals.
— Organització i neteja del lloc de treball. Apilament de materials, eines
i altres mitjans necessaris per executar les tasques.
— Planificació dels rescats i evacuacions. Equips específics.
— Pla d’emergències.
— Recursos preventius.
65
6. Procediment de treball
De conformitat amb el que hi ha disposat a la normativa aplicable al sector de la construcció, RD

1627/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat en les obres de construcció, com de sobres
coneixen els professionals a qui va dirigida aquesta publicació, hi ha un seguit d’obligacions pel que fa la
documentació (ESS, EBSS, Pla de seguretat) a preparar per executar una obra, així com la determinació
de les figures i dels agents que intervenen en el procés constructiu, els seus rols i funcions.
Com al principi d’aquest document es manifestava, no s’entra a analitzar aquestes qüestions, sinó
a tractar de manera específica tot allò relacionat amb la realitat del sector dels treballs verticals,
on, pot conjugar-se situacions «senzilles» o «complexes» des del punt de vista de les obligacions,
exigències i requisits que s’han de complir per executar una obra amb treballs verticals.
Generalment, el tipus d’obra que majoritàriament es duu a terme amb aquestes tècniques és una
obra de curta durada, que no té projecte i, per tant, en què moltes de les obligacions, exigències
i requisits establerts no són d’aplicació a aquest tipus d’obra. En aquest sentit, els professionals
a qui va dirigida aquesta publicació coneixen perfectament la normativa i el que hi ha disposat
en una altra documentació com la Guia tècnica de l’INSSBT sobre obres de construcció,12 per la
qual cosa i com ja s’ha indicat no s’entra en la seva anàlisi.
Sí que moltes vegades, sobretot segons el tipus de client, la realitat quant a execució d’obres de
treballs verticals pot diferir molt pel que fa a les exigències que se li puguin realitzar, exigir i complir
per part d’una empresa de treballs verticals. Això no impedeix, que aquesta, així com el client o
promotor de l’obra, hagin de complir i compleixin amb allò estipulat en la normativa vigent d’aplicació.
Independentment, el que amb caràcter general sempre cal dur a terme a l’hora de poder
afrontar l’execució d’un treball temporal en altura amb treballs verticals, és l’elaboració d’un
procediment de treball, que tindrà com a base fonamental el Pla de prevenció de l’empresa, així
com l’Estudi de seguretat i salut, l’Estudi bàsic de seguretat i salut i/o el Pla de seguretat i salut,
o si s’escau, allò disposat en la corresponent avaluació de riscos que s’efectuï del lloc de treball
on s’hagi d’executar els treballs.
Aquest procediment de treball, que es basa en aquests documents o que en forma part, pot ser,
igualment, el projecte tècnic que la direcció facultativa ha de presentar a l’hora de sol·licitar una
llicència de despenjament vertical, tal com sol·liciten algunes administracions
Administracions municipals amb caràcter general, és a dir, valorant que l’actuació més comuna que
es duu a terme amb treballs verticals, el de la rehabilitació i el manteniment d’edificis en medi urbà.
En el que coincideixen aquests dos exemples de documents que s’exigeixen, és que han de ser
tramitats per la direcció facultativa i han de comptar amb un projecte tècnic signat pel tècnic
competent, que ha de complir una sèrie de requisits i incloure-hi una determinada informació.
Sobre la base d’això, en aquest apartat es detallen els aspectes generals i particulars que ha de
contenir un procediment de treball, perquè formi part d’aquest projecte tècnic si escau, utilitzant
les tècniques de treballs verticals per a l’execució d’un treball temporal en altura.
12 Vegeu: Guia obres de construcció, INSSBT.
66
En l’elaboració d’un procediment de treball en treballs verticals s’han de tenir en compte o partir
de la diferenciació clara de quatre 4 etapes, que corresponen a les 4 grans fases d’execució
d’una obra. Es tracta d’una proposta per a la seva realització, que es pot tenir en compte o no.
Les quatre fases que es distingeixen són:
• Prèvia
• Inicial
• Execució
• Finalització
Cadascuna de les 4 etapes que transcorren des de l’inici a la finalització dels treballs es
divideixen, al seu torn, en 3 categories: aspectes preventius, aspectes administratius i mitjans
tècnics i materials. Aquesta divisió es realitza, a manera de llista de control, per tal de crear una
eina senzilla de suport per al compliment dels requisits normatius derivats de la realització de
treballs verticals.
6.1. Fases i llista de control
Tal com s’indicava anteriorment, a continuació, es detallen els aspectes essencials de la primera
de les fases:
Fase prèvia
• Identificació i informació de les vies d’accés i evacuació.
• Anàlisi d’afectacions a tercers i necessitats de proteccions.

Prevenció
i seguretat • Identificació i valoració dels riscos laborals recollits a l’Estudi de seguretat i
salut o en l’Estudi bàsic.
• Previsió de les mesures preventives i correctores.
• Identificació de l’emplaçament de l’obra.
Aspectes • Càlcul inicial del termini dels treballs i la planificació prèvia.

administratius • Gestió necessària per als subministraments i proveïments de l’obra.
• Previsió de mitjans de coordinació en obra.
Mitjans tècnics • Previsió inicial de mitjans materials: eines, equips de treball i seguretat,
i materials material, etc.
67
Llista de control de la «Fase prèvia»

Aquesta fase correspon a la fase prèvia a l’execució dels treballs, és a dir, són aquells treballs
necessaris per tenir una vista general de l’abast i dels requisits derivats de la futura actuació.
• Identificar l’emplaçament on es duran a terme els treballs.

S’ha de localitzar exactament l’adreça física on es duran a terme els
treballs amb la finalitat de conèixer les característiques de la zona i poder
localitzar-hi els hospitals, centres assistencials, bombers i altres serveis
d’emergència propers.
• Concretar l’abast dels treballs a realitzar.
És necessari conèixer l’abast dels treballs per fer una previsió dels equips
humans i materials que seran necessaris.
• Calcular la durada dels treballs i una petita programació d’aquests.
Una planificació dels treballs donarà una idea general de les necessitats
d’instal·lacions d’higiene i benestar, reunions de prevenció amb empreses,
etc.
• Definir les vies d’accés i evacuació.
Una vegada localitzat l’emplaçament de l’obra, s’han d’establir les vies
d’accés i d’emergència que s’utilitzaran per comprovar quan ja s’és a
l’obra que aquestes són practicables.
• Identificar possibles interferències: serveis, via pública, etc.
Contactar amb les empreses de serveis per demanar els plànols de
localització dels serveis que puguin quedar afectats durant la realització
dels treballs. També és important tenir en compte solucions per no deixar
fora de servei els accessos d’altres empreses alienes als treballs.
• Identificar possibles afectacions a tercers i definir procediments i
proteccions necessàries per evitar-les i/o minimitzar-les.
Amb la finalitat d’evitar danys sobre terceres persones o empreses, s’ha
de realitzar una anàlisi d’afectacions i definir les proteccions i protocols
de treball.
• Fer una previsió dels mitjans de coordinació que seran necessaris:
reunions periòdiques amb altres empreses, direcció facultativa,
coordinador de seguretat i salut, etc.
En funció de la complexitat dels treballs, el temps de durada, el volum
d’empreses que intervindran en l’obra i la planificació prèvia, s’han de
fer una previsió de la periodicitat de les reunions per tractar els temes
de prevenció amb els agents que intervenen en l’obra (contractistes,
subcontractistes, coordinador de seguretat i salut, etc.).
68
• Definir els mitjans materials que seran necessaris per realitzar els
treballs: maquinària, operaris, etc.
Dur a terme una previsió inicial dels equips necessaris per realitzar els
treballs amb la finalitat de poder identificar els requisits legals que se’ls
apliquen (per exemple màquines, equips de treball, Epi, etc.).
• Identificar els possibles riscos.
Realitzar una identificació de riscos en funció del que hi ha especificat
a l’Estudi de seguretat i salut, l’experiència derivada de treballs previs
semblants, els procediments de treball concrets de l’empresa, etc.
• Fer una previsió de les mesures preventives.
En funció dels riscos identificats, s’ha de definir l’actuació per eliminar-
ne tants com es pugui, i dur a terme una previsió de quines seran les
mesures preventives necessàries per minimitzar-ne la resta.
• Realitzar les gestions necessàries per obtenir els serveis.
Atesa la necessitat de lliurar documentació per a l’alta dels serveis (aigua,
llum, etc.), és recomanable que s’iniciïn els tràmits tan aviat com es pugui.
• Definir els requisits formatius dels operaris per a l’execució dels
treballs.
Una vegada identificats els treballs, els mitjans materials per a la seva
execució, els riscos que aquest treball comporta i les mesures preventives
associades, s’han de definir quins són els requisits formatius per dur
a terme l’actuació (requisits tant professionals com de coneixements
preventius).
69
Fase inicial
• Identificació i previsió de mitjans de seguretat davant els riscos (físics,

químics, biològics, psicosocials).
• Designació del recurs preventiu.
• Senyalització, tancament i identificació de les zones de treball.
• Dotacions de proteccions col·lectives o a tercers.

Prevenció
i seguretat • Comprovació i adequació de vies o zones de desplaçament o circulació.
• Informació dels riscos.
• Planificació i mesures d’emergència.
• Dotació d’instal·lacions d’higiene i benestar.
• Reunions de coordinació empresarial.
• Llicència, permisos i llibres requerits.
• Identificació del promotor, la contracta i subcontracta. Dades de la direcció

facultativa. Dades del coordinador de seguretat, encarregat o supervisor, etc.
Aspectes • Identificació i dades del personal designat per executar els treballs.
administratius • Qualificació i formació del personal.
• Documentació en matèria de riscos laborals (concert SPA, vigilància de la

salut, Pla de seguretat i salut).
• Reunions de coordinació dels treballs.
• Serveis i subministraments del lloc de treball.
• Comprovació de l’ordre i la neteja.
• Establir i informar sobre els processos d’emmagatzematge, dipòsit i retirada

de materials perillosos.
Mitjans tècnics • Establir i informar sobre processos d’emmagatzematge i retirada de runes.

i materials • Dotació d’equips de treball vertical.
• Dotació d’equips de protecció individual.
• Dotació de sistemes i equips de comunicació.
• Dotació d’eines, màquines (documentació), roba de treball i materials per a

l’execució dels treballs.
70
Llista de control de la «Fase inicial»

Aquesta fase correspon a la fase inicial dels treballs, on es realitzen les gestions oportunes per,
seguidament, iniciar els treballs.
• Obtenir les llicències, els permisos i altres tràmits administratius

necessaris per poder executar els treballs.
Segons la comunitat autònoma i el municipi on es duguin a terme els
treballs, així com les característiques pròpies de l’actuació, els tràmits
administratius i els seus requisits poden variar (llicència d’obres, llicència
d’ocupació de la via pública, etc.). És per això que resulta imprescindible
consultar l’administració local sobre els requisits per iniciar una obra al
municipi.
• Dur a terme una planificació detallada dels treballs.
En aquesta fase inicial, és el moment en què s’ha de dur a terme la
planificació detallada de l’obra, amb la finalitat de detectar el camí crític
d’execució. Aquesta planificació permetrà fer un seguiment dels treballs
i planificar amb temps les necessitats en matèria preventiva.
• Avaluació de riscos i planificació de l’activitat preventiva.
Per poder iniciar els treballs i dur a terme certs tràmits administratius, és
necessari fer l’avaluació de riscos i la planificació de l’activitat preventiva
(aquesta activitat haurà d’estar integrada en la planificació dels treballs).
Si l’empresa actua com a contractista, aquests documents estaran
integrats en el Pla de seguretat i salut.
• Obtenir les dades de contacte del promotor, de la direcció facultativa,
del coordinador de seguretat i salut, i d’altres òrgans que hagin de ser
notificats en cas que es produeixi una incidència.
Resulta imprescindible no solament obtenir les dades dels agents que
intervenen en l’obra, sinó també establir el protocol d’avisos en cas de
produir-se una incidència.
• Obtenir les dades de la resta d’empreses contractistes, així com de les
empreses amb què s’hagin de subcontractar els treballs encomanats.
Aquestes dades facilitaran la coordinació d’activitats empresarials, així
com posar-se en contacte amb les empreses en el cas d’alguna anomalia
que els afecti.
• Designar l’encarregat dels nostres treballs en l’obra.
Serà la persona encarregada de donar les ordres als treballadors i tindrà
cura que els treballs es realitzin correctament. També serà el responsable
de comprovar que s’utilitzen les mesures de prevenció adequades.
71
• Designar els recursos preventius.

Serà l’encarregat de supervisar que els treballs es realitzen d’acord amb
el que hi ha establert al Pla de seguretat i salut. També podrà indicar la
necessitat de recollir-hi aspectes no inclosos en el Pla.
• Designar els treballadors que hagin d’executar els treballs.
S’ha d’identificar, amb prou temps, els treballadors que duran a terme els
treballs.
• Comprovar que els treballadors compleixen amb els requisits
necessaris per efectuar els treballs, i que hi ha un registre de tots
aquests aspectes: formació, aptitud mèdica, lliurament d’EPI, etc.
Abans d’iniciar els treballs, s’ha de recopilar els documents acreditatius
de cada treballador i tenir-los localitzats per poder donar-los a l’empresa
contractista o al coordinador de seguretat i salut de l’obra.
• Informar els treballadors dels riscos identificats, així com de les
mesures preventives associades.
Quan ja s’ha identificats els treballadors i s’ha comprovat que compleixen
els requisits per treballar, se’ls ha d’informar sobre els riscos a què poden
estar exposats (tant els derivats de la seva activitat com els que poden
ser causats per empreses concurrents) i les mesures que han d’adoptar
per prevenir-los.
• Dotació d’equips (entre els quals s’han d’incloure sistemes de
comunicació i instal·lacions d’higiene i benestar), proteccions
individuals, proteccions col·lectives i proteccions a tercers.
Abans que els treballadors siguin a l’obra, s’ha de dur a terme la dotació
dels materials necessaris per realitzar els treballs en òptimes condicions
de seguretat, així com d’instal·lacions d’higiene i benestar.
• Fer una reunió amb el coordinador abans d’iniciar l’activitat amb la
finalitat de comprovar que s’ha lliurat tota la documentació per iniciar
els treballs: Pla de seguretat i salut, concert amb el servei de prevenció,
documentació preventiva dels treballadors, etc.
D’aquesta manera s’evitarà que el coordinador prengui mesures contra
l’empresa, com ara fer una anotació en el llibre d’incidències o paralitzar
els treballs. En cas que l’empresa actuï com a subcontractista, la reunió
s’ha de fer amb el contractista.
• Reunió de coordinació amb empreses.
Per dur a terme una correcta actuació en matèria preventiva, s’ha
d’organitzar una primera reunió de coordinació empresarial amb la
finalitat d’informar-se recíprocament dels riscos que comporten les
activitats que s’efectuen a l’obra.
72
• Comprovar el bon estat de les vies d’accés i evacuació; en cas necessari,

efectuar-ne l’adequació.
Aquesta comprovació serà d’utilitat per indicar les vies d’evacuació o
l’itinerari que han de seguir els serveis d’emergències externs en cas que
es produeixi un incident.
• Fer la tanca de la zona d’actuació i la senyalització corresponent.
La zona d’influència ha de ser senyalitzada i protegida enfront de l’accés
de persones alienes als treballs.
• Comprovar el bon estat de les màquines que s’utilitzaran, així com que
compleixen amb la legislació vigent: marcatge CE, revisions, etc.
Una verificació d’aquest tipus pot evitar situacions desagradables que en
altura poden desencadenar un accident greu o mortal.
73
Fase execució
• Supervisió per part del recurs preventiu.
• Instal·lació de les proteccions col·lectives i a tercers.
• Instal·lació i verificació de bon estat de la senyalització, tancament i

identificació del lloc de treball.
• Manteniment i control de l’adequació de vies o zones de desplaçaments o

circulació.
• Correcció de les mesures de prevenció i seguretat i informació d’aquestes

Prevenció mesures.
i seguretat • Comprovació de les mesures d’emergència, revisió, verificació i control dels
equips d’avaluació i rescat.
• Utilització dels equips de protecció individual.
• Comprovació del bon ús de les eines, màquines, materials, roba i altres estris
utilitzats durant el treball.
• Verificació i comprovació del bon ús de seguretat dels sistemes de subjecció o

instal·lacions de capçalera
• Control de l’execució dels treballs i de les mesures de seguretat i salut

aplicades durant l’execució.
Aspectes
administratius • Acreditació i documentació dels respectius processos de revisió i control.
• Instal·lació dels sistemes de subjecció o instal·lacions de capçalera
• Revisió de l’estat i del funcionament dels serveis i subministraments.
Mitjans tècnics • Supervisió i control de l’emmagatzemament, dipòsit i retirada de materials

i materials perillosos.
• Supervisió i control de l’emmagatzemament i retirada de runes.
• Comprovació de l’ús i bon estat dels sistemes i equips de comunicació.
74
Llista de control de la «Fase d’execució»

La fase d’execució és pròpiament el moment en què es realitzen les activitats en l’obra. En
aquesta fase es materialitzen les actuacions dutes a terme fins al moment.
• Efectuar una anàlisi de la morfologia i l’estructura del lloc de treball.

Analitzar la zona de treball permetrà establir les zones òptimes per a
l’ancoratge de les línies de treball i seguretat. També serà útil per detectar
zones febles o que puguin ocasionar problemes en el procés de treball.
• Comprovar que es tenen els subministraments i serveis necessaris.
Comprovació dels subministraments sol·licitats (aigua, electricitat, etc.).
• Comprovar que es tenen tots els equips necessaris per realitzar els
treballs (especialment els de comunicació).
Comprovar que es tenen i funcionen els equips necessaris per dura terme
els treballs (trepants, cisalles i altres eines elèctriques, walkies i eines
manuals).
• Comprovar el bon estat dels equips de treball, dels equips de treball
vertical i dels equips de protecció.
Un cop verificat l’estat de la maquinària, s’ha de comprovar també l’estat
dels equips de treball, de les línies de seguretat i de treball, així com de
tots els components de suspensió i EPI.
• Verificar els treballs que es duran a terme i aclarir qualsevol dubte que
sorgeixi sobre la seva execució.
Una bona comprensió de les operacions a fer evita possibles errors
i rectificacions i redueix l’exposició als riscos derivats dels treballs
verticals.
• El recurs preventiu haurà de vetllar perquè es compleixin les previsions
que contempla el Pla de seguretat i salut, així com informar sobre
qualsevol desviació no recollida.
El recurs preventiu en aquest tipus de treballs és fonamental ja que pot
indicar desviacions sobre el procediment de treball previst i detectar
necessitats no previstes en el Pla de seguretat i salut.
• Els treballadors respectaran en tot moment les mesures preventives
necessàries per executar els treballs amb un nivell de seguretat òptim.
La conscienciació dels treballadors sobre el respecte envers el
procediment de treball i les mesures preventives descrites, ajudaran en
les tasques del recurs preventiu i evitaran un gran nombre d’accidents.
• Instal·lar la senyalització.
Abans d’iniciar la col·locació de les proteccions, és recomanable instal·lar
la senyalització amb la finalitat d’informar la resta de personal i les
persones alienes als treballs dels riscos d’entrar a la zona (tot i que en
aquest moment encara no s’han iniciat cap tipus de treball).
• Instal·lar les proteccions col·lectives i proteccions a tercers.
En previsió de possibles danys a persones alienes als treballs i a les
75
persones que els duen a terme, s’han d’instal·lar totes les proteccions
necessàries per evitar accidents i danys a tercers.
• Instal·lar els sistemes de subjecció i les instal·lacions de capçalera
necessàries per dur a terme els treballs verticals.
En aquest moment, s’ha de començar a instal·lar els sistemes necessaris
per efectuar els treballs.
• Dur a terme una última verificació de les mesures d’emergència i dels
equips d’evacuació i rescat.
Just abans de començar els treballs, és recomanable que es revisin per
última vegada les mesures que cal prendre en cas d’emergència, els
equips i procediment d’evacuació i de rescat, i el bon funcionament dels
equips de comunicació.
• Quan la zona ja estigui assegurada, iniciar els treballs.
En aquest moment, una vegada comprovat que tot està correcte, es
procedeix a iniciar els treballs pròpiament dits.
• Control continu sobre el nivell d’ordre i de neteja de la zona de treball,
així com de les vies d’evacuació dels residus.
És important mantenir l’ordre i la neteja, fins i tot en els treballs verticals.
76
Fase final
Prevenció • Desinstal·lació i retirada de les proteccions col·lectives i a tercers.

i seguretat • Retirada de senyalització, tancament i proteccions.
Aspectes • Inspecció final d’obra.

administratius • Documentació final d’obra.
• Treballs finals d’obra i neteja.
Mitjans tècnics • Retirada de materials perillosos.

i materials • Retirada de runa.
• Recollida i emmagatzematge dels equips de treball i seguretat.
Llista de control de la «Fase de finalització»

És la fase final d’obra, on es prepara l’obra per al seu lliurament al client.
• Retirar les proteccions col·lectives i proteccions a tercers que s’hagin

instal·lat.
Efectuar la retirada de les proteccions col·lectives de manera que la
retirada no comporti riscos per als treballadors ni per a terceres persones.
• Retirada de la senyalització.
És recomanable, en la mesura que es pugui, retirar la senyalització
després d’haver retirat les proteccions col·lectives (sempre que això no
comporti un risc més gran que fer-ho al revés).
• Recollida dels equips de treball i emmagatzematge correcte.
Es verifica l’estat dels equips de treball, es rebutgen els que hagin quedat
inservibles i se n’emmagatzema la resta.
• Recollida dels equips de protecció individual i emmagatzematge
correcte.
Es verifica l’estat dels equips de protecció, es rebutgen els que hagin
quedat inservibles i se n’emmagatzema la resta.
77
• Retirada i gestió de materials perillosos.

Tots aquells materials que tinguin la consideració de perillosos, s’hauran
de gestionar de la manera correcta.
• Treballs finals de neteja.
Una vegada finalitzats els treballs, s’ha de realitzar una neteja a fons per
deixar-ho tot en correcte estat d’ordre i neteja.
• Inspecció final d’obra.
És la verificació final que els treballs s’han realitzat correctament.
6.2. Planificació d’emergències
A la normativa d’aplicació als treballs verticals, una de les exigències a què se li dona més
rellevància és que s’actuï per poder socórrer un treballador suspès de cordes. Ho disposa
el RD 2177/2004, ho interpreta la Guia tècnica d’equips de treball de l’INSSBT, i tot això en
compliment del que es disposa a la Llei de prevenció de riscos laborals 31/1997, en els seus
articles 16, 20 i 23.
L’article 20 de l’esmentada Llei, disposa:
«L’empresari, tenint en compte les dimensions i l’activitat de l’empresa, com

també la possible presència de persones que en siguin alienes, ha d’analitzar
les possibles situacions d’emergència i adoptar les mesures que cregui
convenients en matèria de primers auxilis, lluita contra incendis i evacuació
dels treballadors; amb aquesta finalitat, ha de designar el personal encarregat
de posar en pràctica aquestes mesures i ha de comprovar periòdicament,
si cal, que funcionin correctament. Aquest personal ha de tenir la formació
necessària, ser suficient en nombre i disposar del material adequat, segons les
circumstàncies indicades més amunt.
Per a l’aplicació de les mesures adoptades, l’empresari ha d’organitzar les
relacions necessàries amb serveis externs a l’empresa, particularment en
matèria de primers auxilis, assistència mèdica d’urgència, salvament i lluita
contra incendis, de manera que en quedin garantides la rapidesa i l’eficàcia.»
78
D’altra banda l’INSSBT, ha publicat diferents notes tècniques sobre l’elaboració de plans
d’emergències, notes tècniques: 361, 791, 818, 850 i 888. Del que es disposa en aquestes notes
destaca la definició que es recull en la NTP 361:
«El pla d’emergència és la planificació i l’organització humana per a la utilització

òptima dels mitjans tècnics previstos amb la finalitat de reduir al mínim les
possibles conseqüències humanes i/o econòmiques que poguessin derivar-se
de la situació d’emergència.»
De la definició es desprèn que el pla d’emergència busca optimitzar els recursos disponibles,
per la qual cosa la seva implantació implica haver dotat prèviament l’edifici de la infraestructura
de mitjans materials o tècnics necessaris en funció de les característiques pròpies de l’edifici i
de l’activitat que s’hi duu a terme.
«Això, al seu torn, comporta haver, prèviament, realitzat una identificació

i anàlisi dels riscos o deficiències de l’edifici, imprescindible per conèixer la
dotació de mitjans de prevenció i protecció que s’hi necessiten.
Només en aquest moment, quan l’edifici està correctament equipat, es pot
parlar de la implantació d’un pla d’emergència si volem tenir la certesa que
aquest pla serà operatiu i eficaç. En cas contrari, disposarem d’un document
més o menys correcte, però ineficaç en la seva posada en pràctica.»
En l’execució dels treballs verticals,

la planificació o l’elaboració d’un pla
d’emergències és absolutament necessària.
A part de tenir o recollir totes les exigències
generals que s’emmarquen dins de la
normativa indicada anteriorment, ha d’estar
enfocat a socórrer immediatament un
treballador que ha patit un incident o ha
tingut un accident mentre estava suspès de
les cordes.
Aquesta importància ve donada, principalment, pels riscos derivats de l’ús d’un arnès de
seguretat anticaigudes. En cas que un treballador vertical pateixi una caiguda en altura estant
en suspensió de cordes, pot passar que per l’impacte o la força que rebi el seu cos (mai ha de
ser superior a 6 Kn, tal com disposa la norma tècnica UNE/EN 363: 2009), quedi inconscient o
immòbil perquè s’hagi donat un cop amb la façana o contra algun altre objecte. En aquestes
79
situacions, o altres de semblants, s’ha de socórrer el treballador vertical per alliberar-ho de la

pressió que li exerceix l’arnès de seguretat en quedar-ne suspès.
Diversos estudis i protocols experimentals realitzats en individus que van romandre suspesos
dels seus arnesos han demostrat, clarament i sense cap mena de dubte, que aquesta situació
deriva en simptomatologies de diversa importància i gravetat per a la salut de l’afectat. Aquest
conjunt de símptomes és el que s’anomena síndrome de l’arnès o trauma de la suspensió.
És important informar que la majoria
d’aquests estudis se centren en un àmbit
concret, l’esportiu (escalada principalment),
en què utilitzen arnesos de cintura, diferents
dels que es fan servir en l’àmbit professional
dels treballadors verticals. En aquest àmbit
tampoc s’empren dispositius encarregats de
reduir la força de xoc, com els absorbidors Anella
d’energia, o les mateixes cordes, que
també absorbeixen energia, i el que és més
important, l’ús d’una cadira o seient de treball.
Com s’indicava a l’apartat d’aquesta publicació
referit a la cadira o seient de treball, quan el
treballador vertical hagi de fer treballs o tasques
suspès de cordes per un temps superior a 30
minuts, és necessari que utilitzi una cadira o
seient de treball, atès que és una exigència
legal, tal com disposa el RD 2177/2004.
L’ús de la cadira o seient de treball quan es produeix un incident o accident d’un treballador
vertical suspès de les cordes, evita que l’arnès de seguretat pressioni el seu cos, en descansar
el pes del cos sobre la cadira. A més a més, el fet que el dispositiu anticaigudes s’ancori a l’anella
esternal de l’arnès de seguretat fa que el treballador vertical, en cas de quedar inconscient o
immòbil, quedi dret, és a dir, que el seu cap no quedi per sota de l’horitzontal del seu cos. D’aquí
la importància d’ancorar el dispositiu a l’anella esternal i utilitzar un element d’amarrament o
baga d’ancoratge en el seu cap curt, amb l’absorbidor d’energia.
A la planificació d’emergències de rescat d’accidentats en suspensió de cordes han de tenir-se
en compte determinades variables específiques d’aquesta activitat, i que sense ser exhaustius
serien les següents:
80
• En el lloc de treball on s’executin treballs temporals en altura, utilitzant

les tècniques de treballs verticals, ha d’haver-hi com a mínim dos
treballadors verticals amb prou formació per poder realitzar les maniobres
específiques i adequades de rescat d’accidentats en suspensió, basant-
se en les possibles situacions d’actuació que es puguin presentar per les
característiques i condicions físiques dels llocs o zones de treball on es
duen a terme els treballs verticals.
• Segons característiques físiques de l’obra i els llocs on es realitzaran els
despenjaments, s’hauran de preveure i instal·lar els sistemes de subjecció
necessaris per instal·lar una estesa de progressió i seguretat, específica
per ser utilitzada en cas de rescat. És important, per tant, una anàlisi
prèvia del lloc o llocs de treball per preveure una actuació de rescat i
on la realització d’aquest rescat requereix maniobres o progressions
complexes.
• El que és normal és que quan calgui socórrer un treballador vertical es
pugui fer evacuant-lo per la part inferior de l’edifici, instal·lació, etc. per
ser atès pels serveis sanitaris. En cas que no pugui ser així, i s’hagi de
pujar el treballador accidentat fins a la teulada, coberta, plataforma, etc.,
hauran, com s’ha indicat abans, de preveure la instal·lació de sistemes de
subjecció, on s’instal·lin els dispositius que permetin hissar-lo (politges,
polispasts etc.), serà necessari la seva previsió i muntatge, quan es
requereixi haver de fer desplaçaments de l’accidentat en la vertical.
• A l’obra hi haurà en tot moment, fàcilment identificable i accessible, una
bossa de treball preparada per ser utilitzada pel rescatador quan així
es necessiti. Principalment la figura del rescatador s’identifica amb el
company que està treballant amb l’accidentat, però també amb aquell
altre professional que pugui fer-ho o amb els professionals de serveis
d’emergències, com els bombers, que tinguin la formació i el coneixement
necessari per efectuar-ho.
Aquesta bossa contindrà com a mínim tot això:
Equip de treball (sistema o corda de treball)
– Arnès integral o complet (UNE/EN 358,813).
– Baga d’ancoratge (UNE/EN 354).
– Mosquetons amb dispositiu de seguretat automàtic (UNE/EN 362).
– Dispositius de regulació de corda per a ascens (UNE/EN 12841 Tipus B).
– Dispositius de regulació de corda per a descens (UNE/EN 12841 Tipus C).
– Corda de treball semiestàtica (UNE/EN 1891 Tipus A).
Equip vertical de seguretat o de protecció individual anticaigudes (sistema o corda de

seguretat):
– Casc de seguretat amb barballera. (UNE/EN 397).
– Arnès integral o complet (UNE/EN 361).
– Absorbidor d’energia (UNE/EN 355).
– Mosquetons amb dispositiu automàtic. (UNE/EN 362).
– Dispositius de regulació de corda (UNE/EN Tipus «A»).
– Corda de seguretat semiestàtica (UNE/EN 1891 Tipus «A»).
81
Altres equips auxiliars:

– Protectors de corda (adequats a la superfície de contacte o frec. No disposa de norma
UNE/EN).
– Politges per desmultiplicacions i manipulació de càrregues.
– Cintes i eslingues per a instal·lacions (UNE/EN 795 ancoratges tipus B).
• L’actuació de xoc davant un accident, en un primer moment, és sempre

la mateixa es produeixi aquest accident on sigui. Es tracta d’una sèrie
de principis bàsics de seguretat, aplicables a qualsevol situació, conegut
com el protocol PAS:
PROTEGIR ALERTAR SOCÓRRER
• Tots els treballadors verticals que treballin a l’obra tindran la corresponent

formació en matèria d’evacuació i de rescat com estipula en el RD
2177/2004 apartat 4.4.1.f). I en funció de les característiques del lloc de
treball, és necessari que es demani la presència de treballadors amb
una formació avançada per a la realització del rescat que sigui necessari
efectuar.
• S’haurà de col·locar a l’obra el corresponent cartell d’informació de
serveis d’emergències i avís a les autoritats i mitjans d’assistència.
• Els treballadors verticals hauran de disposar d’un sistema de comunicació
per a les situacions on no hi hagi contacte visual, i en tot moment han de
tenir una permanent localització i comunicació entre ells segons un codi
de pautes.
• Els treballadors verticals aplicaran les maniobres de rescat, evacuació
o autorescat adequades a cada situació d’emergència o accident, i sobre
les quals tenen una correcta formació i coneixement previ, sent per a això
degudament informats del procediment i de les característiques del lloc o
zona de treball.
• Els materials i equips definits i avaluats per a emergències estaran
disponibles i no seran utilitzats en treballs rutinaris. Tot el personal de
l’obra en coneixerà la localització i hi tindrà accés en les condicions que
es determinin.
• En funció del tipus d’accident o de gravetat, s’haurà d’avaluar la necessitat
d’avisar els serveis d’urgència per al posterior trasllat de l’accidentat al
centre sanitari.
• En els treballs verticals hi ha una sèrie de principis molt importants a
l’hora d’executar les tècniques d’evacuació i rescat, i que són:
– Garantir la seguretat dels rescatadors.
– Garantir la seguretat de l’accidentat.
– No agreujar les lesions.
– Estalviar temps i esforç.
– Rendibilitzar esforços.
• En cas d’accident, es donarà el corresponent avís a l’autoritat laboral, al
Servei de prevenció i/o mútua i es realitzarà l’oportuna investigació de
l’accident.
82
7. Formació
En relació amb el tema de la formació en matèria de treballs verticals, és necessari fer una
distinció entre la formació gremial, la formació en matèria de prevenció de riscos laborals
que ha de tenir un treballador vertical, i la que aquest treballador ha de tenir en tècniques de
progressió per cordes.
En aquest sentit, es pot diferenciar entre els aspectes generals de la formació, i els que de
manera particular fan referència a la formació específica en tècniques de treballs verticals.
7.1. Aspectes generals
En relació amb aquests aspectes, com abans s’avançava, segons les disposicions de la Llei de
prevenció de riscos laborals, Llei 31/1995, es disposa a l’article 19:icle 19.
1. En compliment del deure de protecció, l’empresari ha de garantir que

cada treballador rebi una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada,
FORMACIÓ DELS TREBALLADORS. Llei 31/1995. Article 19.
en matèria preventiva, tant en el moment de la seva contractació,
independentment de la modalitat o la durada d’aquesta, com quan
s’esdevinguin canvis en les funcions que exerceixi o s’introdueixin noves
tecnologies o canvis en els equips de treball. La formació s’ha de centrar
específicament en el lloc de treball o la funció de cada treballador, cal
que s’adapti a l’evolució dels riscos i a l’aparició d’altres de nous i s’ha de
repetir periòdicament, si fos necessari.
2. La formació a què es refereix l’apartat anterior s’ha d’impartir, sempre
que sigui possible, dins la jornada laboral o, si no fos possible, en altres
hores però descomptant de la jornada les hores que s’hi hagin esmerçat.
La formació pot ser impartida per l’empresa amb mitjans propis o bé
concertada amb serveis externs, i en cap cas el seu cost no ha de ser a
càrrec dels treballadors.»
Complementant aquesta disposició legal, el Conveni general del sector de la construcció13 indica
que per a aquest sector s’han d’observar una sèrie de disposicions, i el que hi ha indicat a l’Annex
XII d’aquest conveni sobre els cicles de formació en matèria preventiva per als treballadors
adscrits a aquest sector.
A més a més d’aquesta formació en matèria de prevenció de riscos laborals, s’haurà d’exigir
al treballador vertical, i a l’empresari si s’escau, que tingui la formació demanda per poder
exercitar el gremi corresponent (lampista, electricista, etc.).
13 Vegeu: Conveni general del sector de la construcció.
83
7.2. Aspectes particulars
A més a més de la formació generalista que ha de tenir i acreditar un treballador, qui vulgui
dur a terme treballs verticals s’ha de formar en aquesta matèria en funció d’uns continguts
formatius, que es recullen en l’apartat 4.4.1 f) del RD 177/200414 sobre treballs temporals en
altura, on es disposa que:
«...D’acord amb les disposicions de l’article 5, s’impartirà als treballadors

afectats una formació adequada i específica per a les operacions previstes,
destinada, en particular, a:
1. Les tècniques per a la progressió mitjançant cordes i sobre estructures.
2. Els sistemes de subjecció.
3. Els sistemes anticaigudes.
4. Les normes sobre la cura, el manteniment i la verificació de l’equip de
treball i de seguretat.
5. Les tècniques de salvament de persones accidentades en suspensió.
6. Les mesures de seguretat davant condicions meteorològiques que puguin
afectar la seguretat.
7. Les tècniques segures de manipulació de càrregues en altura.»
D’acord amb la Guia tècnica d’equips de treball publicada per l’INSSBT l’any 2011:15
«...Aquest programa formatiu, escalonat i progressiu, hauria d’incloure els

entrenaments, les pràctiques o els simulacres necessaris per poder efectuar
els treballs de manera segura, incloent-hi tècniques de rescat i d’autorescat,
i promoure la millora contínua en l’adquisició i la posada en pràctica de
coneixements i capacitats, perquè els treballadors siguin capaços de poder
actuar amb la suficient iniciativa i eficàcia preventiva en totes les situacions
de treball, i en particular en aquelles amb condicions especials i d’emergència,
que poguessin presentar-se.»
14 Vegeu: Apartat 4.4.1 f) RD 2177/2004.

15 Vegeu: Guía tècnica d’equips de treball, INSSBT.
84
Aquesta exigència legal, juntament amb el que s’indica a la Guia tècnica,

de formar els treballadors verticals, en l’actualitat manca d’un suport o
reconeixement en l’àmbit professional, perquè no hi ha una acreditació
professional que reconegui aquesta professió, i no hi ha un programa formatiu
que concreti càrrega horària, requeriments dels docents o formadors, i/o
exigències quant a dotacions específiques dels centres de formació, etc.
Davant aquesta situació, han estat les associacions empresarials i/o
professionals, tant a Espanya, com en la resta d’Europa i altres països, les que
s’han encarregat de crear, estructurar i acreditar el procés formatiu en aquestes
tècniques, perquè aquesta activitat tingui un reconeixement professional. A
Espanya, l’associació de referència és l’Associació Nacional d’Empreses de
Treballs Verticals (ANETVA), que, des de l’any 1993, ha fomentat la formació
en treballs verticals, creant una classificació professional estructurada en 3
nivells (Nivell Of.-Basic, Nivell Of.-II i Nivell Of.-III), de manera que per obtenir
l’acreditació corresponent és necessari superar un curs formatiu amb una
càrrega horària determinada, que en un 95 % són pràctiques, és a dir, des del
primer moment es realitzen pràctiques de les diferents maniobres, i la part
teòrica està integrada en aquesta pràctica.
El pas d’un nivell formatiu a un altre requereix el compliment d’una sèrie
de requisits, el principal és la maduresa professional, de manera que s’ha
d’acreditar un nombre determinat d’hores d’experiència per passar d’un nivell
professional a un altre. A part d’aquesta maduresa professional, és necessari
acreditar formació en àrees com ara prevenció de riscos laborals, primers
auxilis, etc., tot això permet al professional dels treballs verticals tenir una
capacitació i unes competències, que en funció del seu nivell, el facultaran
per dur a terme i assumir determinades funcions i responsabilitats. El RD
2177/2004, en relació amb la formació que han de tenir els tècnics de treballs
verticals, estableix que aquesta formació ha de ser «adequada i específica per
a les operacions previstes».
Aquesta frase indica que la formació en aquestes tècniques, com diu la Guia tècnica d’equips
de treball de l’INSSBT, ha de ser estructurada, progressiva i escalonada, per aquest motiu la
classificació professional d’ANETVA encaixa dins dels requeriments de la normativa, és més,
aquesta associació, en la seva funció de representant del sector, va proposar en el procés
de transposició de la Directiva 45/2001/CE, derogada per la Directiva 104/2009/CE, que la
formació fos estructurada en nivells, progressiva, escalonada, i que hi hagués una acreditació
amb reconeixement oficial i professional. Aquestes propostes van ser valorades, i algunes es
van incloure en la posterior guia tècnica que va elaborar l’INSSBT i que es va publicar l’any 2011.
85
El que sí que es va incloure en aquest Reial decret 2177/2004 va ser l’enumeració de continguts
bàsics de la formació, els 7 apartats que figuren en aquest. És gairebé, amb total seguretat,
l’única norma nacional que inclou aquest contingut, en comparació de la resta de normes
d’altres països europeus que van transposar l’esmentada Directiva Europea de 2004.
A la taula següent es recull l’estructura formativa d’ANETVA:16
• Major d’edat Curs Treballs

verticals de 40 h. Vàlida per 2 anys
• Apte metge avaluatiu
• Major d’edat
• Apte metge
• Experiència mínima de 600
h com a tècnic vertical Of.- Curs Treballs
Basic verticals de 40 h. Vàlida per 2 anys
• Tenir vigent l’acreditació de avaluatiu
nivell Of.-Basic
• Acreditació formació en
primers auxilis
• Major d’edat
• Apte metge
• Experiència mínima de 600
Curs Treballs
h com a tècnic vertical Of.-II
verticals de 40 h. Vàlida per 3 anys
• Tenir vigent l’acreditació avaluatiu
d’Of.-II
• Acreditació tècnica bàsica
en PRL
16 Vegeu el web d’ANETVA.
86
Respecte d’aquesta estructura, és necessari destacar que tots els cursos són avaluatius, de
manera que si no se supera la part pràctica, no s’obté l’acreditació, encara que se superi la
part teòrica. El procés avaluatiu és realitzat per un avaluador, i el formatiu, per un formador, de
manera que es garanteixen aspectes com la imparcialitat i l’objectivitat.
Un cop obtinguda l’acreditació professional (també emet un carnet professional), la validesa
d’aquesta acreditació varia en funció del nivell obtingut. Finalitzat el termini de validesa de
l’acreditació,17 el tècnic de treballs verticals ha de renovar-la, mitjançant la realització d’un
reciclatge, que té com a objectiu verificar que manté el nivell de coneixements, capacitats,
competències necessàries amb el nivell professional que tingui, i sobretot com indica la Guia
tècnica d’equips de treball de l’INSSBT, per verificar
«...que els treballadors siguin capaços de poder actuar amb prou iniciativa i eficàcia preventiva
en totes les situacions de treball, i en particular en aquelles amb condicions especials i
d’emergència, que poguessin presentar-se».
Aquest procés de reciclatge no és avaluatiu, des del punt de vista de la superació d’una prova
com a tal, però sí que pot passar que el tècnic vertical no el superi en considerar el formador
que no té el nivell necessari per superar el reciclatge.
Paral·lelament a la classificació professional que s’ha indicat abans, ANETVA té reconegut un
nivell docent: el formador. Aquest formador forma i, si s’escau, avalua els futurs tècnics de
treballs verticals. Com a requisits per ser formador reconegut per ANETVA, s’estableix que ha
de tenir acreditació de nivell Of.-III, experiència professional reconeguda i acreditada en treballs
verticals, i ha de superar un examen d’accés.
17 Vegeu: Verificador de caducitat carnets professionals ANETVA.
87
La formació acreditada per ANETVA s’imparteix en centres de formació reconeguts per aquesta
associació. Per a l’obtenció d’aquest reconeixement, les empreses que vulguin donar formació
d’ANETVA, han de complir uns requisits: l’activitat principal ha de ser la formació; disposar
d’instal·lacions amb altura superior a 7 metres; disposar de dotacions i simuladors per realitzar
les tècniques i maniobres inherents a aquesta activitat; sistemes de subjecció que compleixin
la norma tècnica i processos d’instal·lació corresponents; certificacions de les instal·lacions;
nombre suficient d’equips, dispositius, elements, etc.; complir amb la normativa de llocs o
centres de treball; tenir els corresponents permisos, llicències, autoritzacions, etc.; disposar
d’aules, mitjans audiovisuals; comptar amb formadors acreditats per l’associació; comptar
amb tècnics superiors en prevenció de riscos laborals, etc. En conjunt, una sèrie de requisits i
d’exigències, perquè la formació en aquestes tècniques es faci amb les majors garanties.
Com s’indicava abans, l’estructura professional és molt similar a la que se segueix en altres
països de l’entorn europeu, com ara Alemanya (FISAT), França (SFETH), Noruega (SOFT), Gran
Bretanya (IRATA), com a associacions més rellevants però també n’hi ha a Bulgària, Romania,
Polònia, Suïssa, etc. i, per exemple als Estats Units, Austràlia, el Brasil, etc., on hi ha una
associació de referència.
ANETVA, juntament amb les associacions d’Alemanya, França i Noruega, des de l’any 2011,
forma part com a membre fundador del Comitè Europeu per als Treballs Verticals (ECRA),18 que
és la referència pel que fa a formació professional en treballs verticals en el marc de la Unió
Europea. En aquest sentit, l’any 2016, els membres d’aquest comitè europeu van participar en
la creació de la Certificació Professional Europea en Treballs Verticals (EPCRA). 19
18 Vegeu el web d’ECRA.

19 Vegeu el web d’EPCRA.
88
És important que els professionals a qui va dirigida aquesta publicació, quan planifiquin,
supervisin i/o dirigeixin projectes d’execució d’obres de treballs temporals en altura realitzats
amb aquestes tècniques, exigeixin i comprovin que els tècnics de treballs verticals que els
duen a terme tinguin la formació que en aquest apartat de formació s’ha detallat, és a dir,
formació en matèria preventiva, formació gremial (en el cas de ser exigible) i formació en
tècniques de treballs verticals. En relació amb aquesta última formació, haurà de certificar-se
documentalment, prenent com a referència l’emesa per una entitat de reconegut prestigi, a
Espanya ANETVA, davant la falta d’un reconeixement «oficial».
89
8. Camps d’aplicació
Aquesta publicació se centra en l’aplicació dels treballs verticals dins del sector de la construcció,
però aquesta activitat, com s’ha comentat, entronca amb diversos sectors i activitats que no són
construcció. Entre altres camps d’aplicació podrien, de manera no exhaustiva, ser els següents:
Reparació i manteniment d’edificis
Neteja de façanes i estructures, vidres
Manteniment i instal·lació de sensors, línies de vida, mesuraments, protecció de la corrosió, etc.
90
Treballs en llocs de difícil accés, espais confinats, evacuació i rescat en cobertes de naus industrials, xemeneies de
plantes de producció, etc.
Manteniment de centrals de producció d’energia, preses, centrals hidroelèctriques, centrals nuclears, etc.
91
Manteniment i instal·lació d’equips d’aire condicionat, instal·lacions de gas, antenes, tancaments, xemeneies, etc.
Treballs específics en grans infraestructures, ponts d’autovies, ferrocarril, aeroports, etc.
Treballs en edificis i elements arquitectònics de patrimoni cultural i històrics
92
Control d’aus i plaga en altura. Instal·lació de xarxes anticoloms, sistema de punxes, eliminació d’eixams, etc.
Protecció de talussos i parets rocoses, poda en altura
Instal·lació d’elements publicitaris, tanques, xarxes sobre bastida, cartells, etc.
93
9. Normativa d’aplicació
A continuació, es detalla i relaciona la normativa més rellevant que afecta l’activitat dels
treballs verticals, destacant específicament el RD 2177/2004 de 12 de novembre per regular—
la directament.
Disposicions generals
— Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.
— Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de
prevenció.
— Reial decret 171/2004, de 30 de gener, pel qual es desenvolupa l’article 24 de la Llei
31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, en matèria de coordinació
d’activitats empresarials.
— Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre, sobre les disposicions mínimes de seguretat i
salut en les obres de construcció.
— Llei 20/2007, d’11 de juliol, de l’Estatut del treballador autònom.
Subcontractació
— Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la
construcció, modificada per la Llei 25/2009, de 22 de desembre.
— Reial decret 1109/2007, de 24 d’agost, pel qual es desenvolupa la Llei 32/2006, de 18
d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció, modificat pel
Reial decret 327/2009, de 13 de març, i Reial decret 337/2010, de 19 de març.
Llibre de visites i comunicació d’obertura

— Reial decret llei 1/1986, de 14 de març, de mesures urgents administratives, financeres,
fiscals i laborals.
— Resolució de 18 de febrer de 1998, de la Direcció General de la Inspecció de Treball i
Seguretat Social, sobre el llibre de visites de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
— Resolució d’11 d’abril de 2006, de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, sobre el
llibre de visites de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
— Ordre TIN/1071/2010, de 27 d’abril, sobre els requisits i dades que han de reunir les
comunicacions d’obertura o de represa d’activitats als centres de treball.
Edificació
— Decret 462/1971, d’11 de març, pel qual es dicten normes sobre la redacció de projectes
i de direcció d’obres de l’edificació.
— Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació.
— Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació.
94
Maquinària
— Reial decret 836/2003, de 27 de juny, pel qual s’aprova una nova instrucció tècnica
complementària «MIE—AEM—2» del Reglament d’aparells d’Elevació i manutenció,
referent a grues torre per a obres o altres aplicacions.
— Reial decret 837/2003, de 27 de juny, pel qual s’aprova el nou text modificat i refós de la
instrucció tècnica complementària «MIE—AEM—4» del Reglament d’aparells d’elevació
i manutenció, referent a grues mòbils autopropulsades.
— Reial decret 1644/2008, de 10 d’octubre, pel qual s’estableixen les normes per a la
comercialització i posada en servei de les màquines.
Equips i elements auxiliars

— Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes
de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball.
— Reial decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel qual es modifica el Reial decret
1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat
i salut per a la utilització per parts dels treballadors dels equips de treball, en matèria de
treballs temporals en altura.
— Ordre FOM/3818/2007, de 10 de desembre, per la qual es dicten instruccions
complementàries per a la utilització d’elements auxiliars d’obra en la construcció de
ponts de carretera.
Electricitat
— Reial decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per a la protecció de la
salut i seguretat dels treballadors davant del risc elèctric.
— Reial decret 842/2002, de 2 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament electrotècnic per a
baixa tensió.
— Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç pel
qual s’aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en
línies elèctriques d’alta tensió.
Convenis col·lectius
— Conveni general del sector de la construcció.
— Conveni col·lectiu general de ferralla.
— Acord estatal del sector del metall.
Guies tècniques
— INSSBT: Guia Tècnica del Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen
les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció
— INSSBT: Guia Tècnica del Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s’estableixen
les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels
equips de treball.
95
— INSSBT: Guia tècnica del Reial Decret 486/1997, pel qual s’estableixen les disposicions
mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.
— INSSBT: Guia tècnica del Reial Decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions
mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de
protecció individual.
— INSSBT: Guia tècnica sobre la transició dels equips de protecció individual de la Directiva
89/686 / CEE (Reial Decret 1407/1992) al Reglament (UE) 2016/425.
NTP INSSBT
— NTP 030: Permisos de treballs especials.
— NTP 123: Baranes
— NTP 124: Xarxes de seguretat.
— NTP 197: Desplaçaments de persones sobre grues torre.
— NTP 223: Treballs en recintes confinats.
— NTP 408: Escales fixes de servei.
— NTP 448: Treballs sobre cobertes de materials lleugers
— NTP 560: Sistema de gestió preventiva: procediment d’elaboració de les instruccions de
treball
— NTP 562: Sistema de gestió preventiva: autoritzacions de treballs especials.
— NTP 564: Sistema de gestió preventiva: procediment de contractes.
— NTP 774: Sistemes anticaigudes. Components i elements.
— NTP 789: Ergonomia en treballs verticals: el seient.
— NTP 803: Encofrat horitzontal: proteccions col·lectives (I).
— NTP 804: Encofrat horitzontal: proteccions col·lectives (II)
— NTP 809: Descripció i elecció de dispositius d’ancoratge.
— NTP 816: Encofrat horitzontal: proteccions individuals contra caigudes d’altura.
— NTP 843: Dispositius d’ancoratge de classe C.
— NTP 893: Ancoratges estructurals.
— NTP 1108: Seguridad en trabajos verticales (I): Riesgos y medidas preventivas.
— NTP 1109: Seguridad en trabajos verticales (II): Técnicas de instalación.
— NTP 1110: Seguridad en trabajos verticales (II): Equipos del sistema de acceso mediante
cuerdas.
— NTP 1111: Seguridad en trabajos verticales (II): Técnicas de progresión.
Normes en/une
— EN 341: 2011: Equips de protecció individual contra caiguda d’altures. Dispositius de rescat.
— EN 353-1: 2014: Equips de protecció individual contra caigudes d’altura. Dispositius
anticaigudes lliscants sobre línia d’ancoratge. Part 1: Dispositius anticaigudes lliscants
sobre línia d’ancoratge rígida.
96
— UNE-EN 353-2: 2002: Equips de protecció individual contra caigudes d’altura. Part 2:
Dispositius anticaigudes lliscants sobre línia d’ancoratge flexible.
— UNE-EN 354: 2011: Equips de protecció individual contra caigudes. Equips d’amarratge.
— UNE-EN 355: 2002: Equips de protecció individual contra caigudes d’altura. Absorbidors
d’energia.
— UNE-EN 358: 2000: Equip de protecció individual per a subjecció en posició de treball
i prevenció de caigudes d’altura. Cinturons per a subjecció i retenció i components
d’amarratge de subjecció.
— UNE-EN 360:2002: Equips de protecció individual contra caigudes d’altura. Dispositius
anticaigudes retràctils.
— UNE-EN 361:2002: Equips de protecció individual contra caigudes d’altura. Arnesos
anticaigudes.
— UNE-EN 362:2005: Equips de protecció individual contra caigudes d’altura. Connectors.
— UNE-EN 363:2009: Equips de protecció individual contra caigudes. Sistemes de protecció
individual contra caigudes.
— UNE-EN 364:1993: Equips de protecció individual contra la caiguda d’altures. Mètodes
d’assaig.
— UNE-EN 365:2005: Equip de protecció individual contra les caigudes d’altura. Requisits
generals per a les instruccions o manteniment, revisió periòdica, reparació, marcatge i
embalatge.
— UNE-EN 365:2005 ERRATUM: 2006: Equip de protecció individual contra les caigudes
d’altura. Requisits generals per a les instruccions d’ús, manteniment, revisió periòdica,
reparació, marcatge i embalatge.
— EN 397:2012+A1:2012: Cascos de protecció per a la indústria.
— EN 795:2012: Equips de protecció individual contra caigudes. Dispositius d’ancoratge.
— UNE-EN 813:2009: Equips de protecció individual contra caigudes. Arnesos de seient.
— UNE-EN 1496:2007: Equips de protecció individual contra caigudes. Dispositius de
salvament mitjançant hissat.
— UNE-EN 1497:2008: Equips de protecció individual contra caigudes. Arnesos de
salvament.
— UNE-EN 1498:2007: Equips de protecció individual contra caigudes. Llaços de salvament.
— UNE-EN 1868:1997: Equips de protecció individual contra caigudes d’altura. Llista de
termes equivalents.
— UNE-EN 1891:1999: Equips de protecció individual per a la prevenció de caigudes des
d’una altura. Cordes trenades amb funda, semiestàtiques.
— UNE-EN 1891:2000 ERRATUM: Equips de protecció individual per a la prevenció de
caigudes des d’una altura Cordes trenades amb funda, semiestàtiques.
— UNE-EN 12841:2007: Equips de protecció individual contra caigudes. Sistemes d’accés
mitjançant corda. Dispositius de regulació de corda.
— UNE-EN ISO 1140:2012: Cordes de fibra. Poliamida. Cordes de 3, 4, 8 i 12 caps.
97
— UNE-EN ISO 1141:2012: Cordes de fibra. Polièster. Cordes de 3, 4, 8 i 12 caps.

— UNE-EN ISO 1181:2005: Cordes de fibra. Manila i sisal. Cordes de 3, 4 i 8 caps.
— UNE-EN ISO 1346:2012: Cordes de fibra. Cinta, monofilament i multifilament de
polipropilè (PP2) i multifilament de polipropilè d’alta tenacitat (PP3). Cordes de 3, 4, 8 i
12 caps.
— UNE-EN ISO 1969:2005: Cordes de fibra. Polietilè. Cordes de 3 i 4 caps.
— UNE-EN ISO 2307:2011: Cordes de fibra. Determinació de certes propietats físiques i
mecàniques.
— UNE-EN ISO 9554:2011: Cordes de fibra. Especificacions generals.
— PNE-CEN/TS 16415: Equips de protecció individual contra caigudes. Dispositius
d’ancoratge. Recomanacions relatives als dispositius d’ancoratge per ser utilitzats per
diverses persones al mateix temps.
98
RD 2177/2004, de 12 de novembre sobre la utilització pels treballadors dels equips de

treball per executar treballs temporals en altura
(Text no complet. Selecció referida als treballs verticals.)
La Directiva 89/655/CEE del Consell, de 30 de novembre de 1989, modificada per la Directiva

95/63/CE del Consell, de 5 de desembre de 1995, va establir les disposicions mínimes de
seguretat i de salut per a la utilització pels treballadors en el treball dels equips de treball.
Totes dues directives van ser incorporades al dret espanyol mitjançant el Reial decret
1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i
salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball.
Posteriorment, va ser aprovada la Directiva 2001/45/CE del Parlament Europeu i del Consell,
de 27 de juny de 2001, per la que es modifica la Directiva 89/655/CEE.
Mitjançant aquest Reial decret, es procedeix a la incorporació al dret espanyol del contingut
de la Directiva 2001/45/CE, per la qual cosa resulta necessari modificar el Reial decret
1215/1997, de 18 de juliol.
En el seu article únic, es presenten les modificacions que s’introdueixen en el Reial decret
1215/1997, de 18 de juliol. La primera modificació, mitjançant la qual es dona nova redacció
al punt 6 de l’apartat 1 de l’Annex I té com a objectiu introduir disposicions específiques
aplicables a les escales de mà, les bastides i els sistemes utilitzats en les tècniques d’accés
i de posicionament mitjançant cordes, comunament coneguts com «treballs verticals».
Mitjançant la segona modificació, s’introdueix un nou apartat 4 a l’Annex II, en el qual
s’inclouen disposicions relatives a la utilització dels equips de treball per a la realització de
treballs temporals en altura. Mitjançant la tercera modificació, s’afegeix un nou paràgraf a la
disposició derogatòria única, de manera que resulten expressament derogades determinades
disposicions incloses en diverses normes i referides fonamentalment a les bastides. Per mitjà
de la disposició addicional única, s’especifica que l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en
el Treball modificarà la guia tècnica relativa a equips de treball i desenvoluparà els criteris
tècnics adequats per al muntatge, utilització i desmuntatge de bastides. Les disposicions
finals primera i segona modifiquen dues normes, el Reial decret 486/1997, de 14 d’abril,
pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball, i el
Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes
de seguretat i salut en les obres de construcció, per tal d’ajustar el seu contingut a allò
que disposa aquest Reial decret. Finalment, la disposició final tercera reconeix el caràcter
de legislació laboral i de norma bàsica de la regulació continguda en el Reial decret. En
l’elaboració d’aquest Reial decret s’ha consultat les organitzacions empresarials i sindicals
més representatives i s’ha tingut en compte la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el
Treball. Aquest Reial decret es dicta de conformitat amb l’article 6 de la Llei 31/1995, de 8
de novembre, de prevenció de riscos laborals. En virtut d’això, proposta dels Ministres de
Treball i Assumptes Socials i d’Indústria, Turisme i Comerç, d’acord amb el Consell d’Estat i
prèvia deliberació del Consell de Ministres en la seva reunió del dia 12 de novembre de 2004,
D I S P O S O:
Article únic. Modificació del Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol, sobre disposicions
mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball. El
Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut per
a la utilització pels treballadors dels equips de treball es modifica en els termes següents:
U. L’apartat 1.6 de l’Annex I, «Disposicions mínimes aplicables als equips de treball», queda
redactat de la manera següent:
99
Continuació RD 2177/2004, de 12 de novembre
«6. Si fos necessari per a la seguretat o salut dels treballadors, els equips de treball i els seus
elements hauran d’estar estabilitzats per fixació o per altres mitjans. Els equips de treball la
utilització prevista dels quals requereixi que els treballadors s’hi situïn hauran de disposar dels
mitjans adequats per garantir que l’accés i la permanència en aquests equips no suposi un risc per
a la seva seguretat i salut. En particular, excepte en el cas de les escales de mà i dels sistemes
utilitzats en les tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes, quan hi hagi un risc
de caiguda d’altura de més de dos metres, els equips de treball hauran de disposar de baranes
o de qualsevol altre sistema de protecció col·lectiva que proporcioni una seguretat equivalent.
Les baranes hauran de ser resistents, d’una altura mínima de 90 centímetres i, quan BOE núm.
274 Dissabte 13 novembre 2004 sigui necessari per impedir el pas o lliscament dels treballadors
o per evitar la caiguda d’objectes, disposaran, respectivament, d’una protecció intermèdia i d’un
entornpeu.
Les escales de mà, les bastides i els sistemes utilitzats en les tècniques d’accés i de posicionament
mitjançant cordes hauran de tenir la resistència i els elements necessaris de suport o subjecció, o
tots dos, perquè la seva utilització en les condicions per a les quals han estat dissenyats no suposi
un risc de caiguda per trencament o desplaçament. En particular, les escales de tisora disposaran
d’elements de seguretat que n’impedeixin l’obertura en ser utilitzades.»
Dos. S’introdueix un nou apartat 4 a l’Annex II, «Disposicions relatives a la utilització dels equips de
treball», el text del qual s’insereix com a annex d’aquest Reial decret, en què s’inclouen disposicions
relatives a la utilització dels equips de treball per a la realització de treballs temporals en altura.
Tres. S’afegeix un nou paràgraf a la disposició derogatòria única, amb la redacció següent:
«Així mateix, queden derogats expressament:
a) El capítol VII del Reglament de seguretat i higiene en el treball, aprovat per l’Ordre de 31 de gener
de 1940.
b) El capítol III del Reglament de seguretat del treball en la indústria de la construcció i obres
públiques, aprovat per l’Ordre de 20 de maig de 1952.»
Disposició addicional única. Guia tècnica.
L’Institut Nacional de Seguretat, Salut i Benestar en el Treball inclourà les modificacions
necessàries en la guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització
dels equips de treball, per tal d’adaptar-la a les modificacions introduïdes per aquest Reial
decret i mantenir-la actualitzada. En particular, l’esmentat Institut inclourà els criteris tècnics
adequats tant per al muntatge, utilització i desmuntatge de bastides, com per a la realització de
les tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes.
Disposició final primera. Modificació del Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen
les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.
Es modifica l’apartat A.9 de l’Annex I del Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen
les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball, que queda redactat de la manera
següent:
«9. Les escales de mà dels llocs de treball hauran d’ajustar-se a allò establert en la seva normativa
específica.»
Disposició final segona. Modificació del Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual
s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.
Es modifica l’apartat C.5 de l’annex IV del Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual
s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, que queda
redactat de la manera següent:
100
«5. Bastides i escales.

a) Les bastides, així com les seves plataformes, passarel·les i escales, hauran d’ajustar-se a allò
establert en la seva normativa específica.
b) Les escales de mà dels llocs de treball hauran d’ajustar-se a allò establert en la seva normativa
específica.»
Disposició final tercera. Fonament constitucional.
1. D’acord amb el que es disposa a l’apartat 1 de la disposició addicional tercera de la Llei 1/1995,
de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, aquest reial decret constitueix legislació laboral,
dictada a l’empara de l’article 149.1.7.a de la Constitució.
2. D’acord amb el que hi ha previst a l’apartat 2 de la disposició addicional tercera de la Llei 31/1995,
de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, aquest Reial decret constitueix norma bàsica
respecte del personal civil amb relació de caràcter administratiu o estatutari al servei de les
administracions públiques, dictada a l’empara de l’article 149.1.18.a de la Constitució.
Donat a Madrid, el 12 de novembre de 2004.

JUAN CARLOS R.
La vicepresidenta primera del Govern i ministra de la Presidència,
MARÍA TERESA FERNÁNDEZ DE LA VEGA SANZ
ANNEX
«4. Disposicions relatives a la utilització dels equips de treball per a la realització de treballs
temporals en altura.
4.1 Disposicions generals.
4.1.1 Si, en aplicació del que es disposa en la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de
riscos laborals, en concret, en els seus articles 15, 16 i 17, i en l’article 3 d’aquest Reial decret, no
poden efectuar-se treballs temporals en altura de manera segura i en condicions ergonòmiques
acceptables des d’una superfície adequada, es triaran els equips de treball més apropiats per
garantir i mantenir unes condicions de treball segures, tenint en compte, en particular, que haurà
de donar-se prioritat a les mesures de protecció col·lectiva enfront de les mesures de protecció
individual i que l’elecció no podrà subordinar-se a criteris econòmics. Les dimensions dels equips
de treball hauran d’estar adaptades a la naturalesa del treball i a les dificultats previsibles i hauran
de permetre una circulació sense perill.
L’elecció del tipus més convenient de mitjà d’accés als llocs de treball temporal en altura haurà
d’efectuar-se en funció de la freqüència de circulació, l’altura a què s’hagi de pujar i la durada de
la utilització. L’elecció efectuada haurà de permetre l’evacuació en cas de perill imminent. El pas
en totes dues direccions entre el mitjà d’accés i les plataformes, taulers o passarel·les no haurà
d’augmentar el risc de caiguda.
4.1.2 Sobre escales de mà.
4.1.3 La utilització de les tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes es limitarà a
circumstàncies en què l’avaluació del risc indiqui que el treball pot executar-se de manera segura
i en què, a més, la utilització d’un altre equip de treball més segur no estigui justificada.
Tenint en compte l’avaluació del risc i, especialment, en funció de la durada del treball i de
les exigències de caràcter ergonòmic, haurà de facilitar-se un seient proveït dels accessoris
apropiats.
4.1.4 Segons el tipus d’equip de treball triat conforme als apartats anteriors, es determinaran
les mesures adequades per reduir al màxim els riscos inherents a aquest tipus d’equip per als
treballadors. En cas necessari, s’haurà de preveure la instal·lació d’uns dispositius de protecció
101
contra caigudes. Aquests dispositius hauran de tenir una configuració i una resistència adequades
per prevenir o aturar les caigudes d’altura i, en la mesura que es pugui, evitar les lesions dels
treballadors. Els dispositius de protecció col·lectiva contra caigudes només podran interrompre’s en
els punts d’accés a una escala o a una escala de mà.
4.1.5 Quan l’accés a l’equip de treball o l’execució d’una tasca particular exigeixi la retirada
temporal d’un dispositiu de protecció col·lectiva contra caigudes, hauran de preveure’s mesures
compensatòries i eficaces de seguretat, que s’especificaran a la planificació de l’activitat preventiva.
No podrà executar-se el treball sense l’adopció prèvia d’aquestes mesures. Una vegada finalitzat
aquest treball particular, ja sigui de forma definitiva o temporal, es tornaran a col·locar en el seu lloc
els dispositius de protecció col·lectiva contra caigudes.
4.1.6 Els treballs temporals en altura només podran efectuar-se quan les condicions meteorològiques
no posin en perill la salut i la seguretat dels treballadors.
4.2 Disposicions específiques sobre la utilització d’escales de mà.
4.3 Disposicions específiques relatives a la utilització de les bastides.
4.4 Disposicions específiques sobre la utilització de les tècniques d’accés i de posicionament
mitjançant cordes.
4.4.1 La utilització de les tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes complirà les
condicions següents:
a) El sistema constarà com a mínim de dues cordes amb subjecció independent, una com a mitjà
d’accés, de descens i de suport (corda de treball) i l’altra com a mitjà d’emergència (corda de
seguretat).
b) Es facilitarà als treballadors uns arnesos adequats, que hauran d’utilitzar i connectar a la corda
de seguretat.
c) La corda de treball estarà equipada amb un mecanisme segur d’ascens i descens i disposarà
d’un sistema de bloqueig automàtic amb la finalitat d’impedir la caiguda en cas que l’usuari perdi
el control del seu moviment. La corda de seguretat estarà equipada amb un dispositiu mòbil
contra caigudes que segueixi els desplaçaments del treballador.
d) Les eines i altres accessoris que hagi d’utilitzar el treballador hauran d’estar subjectes a
l’arnès o al seient del treballador o subjectes per altres mitjans adequats.
e) El treball haurà de planificar-se i supervisar-se correctament, de manera que, en cas
d’emergència, es pugui socórrer immediatament el treballador.
f) D’acord amb les disposicions de l’article 5, s’impartirà als treballadors afectats una formació
adequada i específica per a les operacions previstes, destinada, en particular, a:
1. Les tècniques per a la progressió mitjançant cordes i sobre estructures.
2. Els sistemes de subjecció.
3. Els sistemes anticaigudes.
4. Les normes sobre la cura, manteniment i verificació de l’equip de treball i de seguretat.
5. Les tècniques de salvament de persones accidentades en suspensió.
6. Les mesures de seguretat davant condicions meteorològiques que puguin afectar la seguretat.
7. Les tècniques segures de manipulació de càrregues en altura.
4.4.2 En circumstàncies excepcionals en què, tenint en compte l’avaluació del risc, la utilització
d’una segona corda faci més perillós el treball, podrà admetre’s la utilització d’una sola corda,
sempre que es justifiquin les raons tècniques que ho motivin i es prenguin les mesures adequades
per garantir la seguretat.»
102
Guia tècnica INSSBT Equips de treball
4. Disposicions relatives a la utilització dels equips de treballs temporals en altura

S’entén per «treballs temporals en altura» aquells que s’executen en qualsevol àmbit, ja
sigui industrial, de la construcció, agrícola i forestal, o de serveis, en un lloc per sobre d’un
nivell de referència, entenent com a tal la superfície sobre la qual pot caure un treballador
quan utilitza algun dels equips de treball següents a què es refereix aquest Reial decret:
— Escales de mà, és a dir, escales que es poden transportar manualment, sense ajuda
mecànica.
Entre aquestes s’han de considerar les escales suspeses rígides i les de corda. Per a més
informació, vegeu els comentaris a l’apartat 4.2.
— Bastides, és a dir, equips de treball, compostos per una sèrie d’elements, muntats
temporalment o instal·lats de manera permanent, previstos per dur a terme treballs en
altura i/o que permeten l’accés als diferents llocs de treball, així com la provisió de les
eines, productes i materials necessaris per a la realització dels treballs. Aquest concepte
engloba diversos tipus d’equips de treball indicats en els comentaris a l’apartat 4.3. Per
a les finalitats d’aquest Reial decret, no es consideren com a bastides altres estructures
similars, la funció exclusiva de les quals és la de suportar i transmetre càrregues,
denominades «cintres», ni les estructures de bastides utilitzades exclusivament com a
protecció perimetral.
— Sistemes d’accés mitjançant corda utilitzats en les tècniques d’accés i de posicionament
mitjançant cordes (treballs verticals), per realitzar treballs temporals en altura. Per a més
informació, vegeu els comentaris a l’apartat 4.4.
4.1 Disposicions generals
4.1.1 Si, en aplicació del que es disposa a la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció
de riscos laborals, en concret, en els seus articles 15, 16 i 17, i en l’article 3 d’aquest Reial
decret, no poden efectuar-se treballs temporals en altura de manera segura i en condicions
ergonòmiques acceptables des d’una superfície adequada, es triaran els equips de treball
més apropiats per garantir i mantenir unes condicions de treball segures, tenint en compte,
en particular, que haurà de donar-se prioritat a les mesures de protecció col·lectiva enfront
de les mesures de protecció individual i que l’elecció no podrà subordinar-se a criteris
econòmics. Les dimensions dels equips de treball hauran d’estar adaptades a la naturalesa
del treball i a les dificultats previsibles i hauran de permetre una circulació sense perill.
El paràgraf primer d’aquest apartat indica que els treballs temporals en altura s’han
de realitzar prioritàriament sense necessitat d’utilitzar equips de treball, és a dir, des
d’emplaçaments fixos, sempre que estigui garantida la seguretat davant de qualsevol perill i
que el treball es pugui realitzar en condicions ergonòmiques acceptables.
Si no és possible complir amb les dues premisses anteriors, es triaran els equips de treball
més apropiats per garantir i mantenir unes condicions de treball segures. Es recorda, un cop
més, un principi fonamental per a la prevenció de riscos: la selecció de la(es) mesura(es)
preventiva(es) apropiada(es) davant un determinat perill ha de fer-se conforme als resultats
de l’avaluació dels riscos que puguin derivar-se d’aquest perill. És a dir, la selecció i utilització
de l’equip de treball idoni per realitzar un determinat treball en altura estarà condicionat per
aquests resultats i, en cap cas, tal com s’indica en aquest apartat, per raons de tipus econòmic.
Al mateix apartat s’estableixen criteris generals a tenir en compte per a l’avaluació de
riscos i per a la selecció de les mesures preventives apropiades, en què es donarà prioritat
a les mesures de protecció col·lectiva, com ara baranes, plataformes o xarxes de seguretat,
davant de les mesures de protecció individual, com ara sistemes de subjecció o anticaigudes
per a persones. Referent a això, no haurien d’obviar-se els criteris generals indicats en els
comentaris a l’apartat 3.b) de la part C de l’Annex IV de la Guia tècnica per a l’avaluació i
prevenció dels riscos relatius a les obres de construcció.
103
Continuació Guia tècnica INSSBT Equips de treball
En particular, per a l’avaluació de riscos i l’elecció dels equips de treball, es tindran en compte els
aspectes següents:
— tipus de treball a executar;
— fases d’execució, incloent-hi, si s’escau, el muntatge i desmuntatge de l’equip de treball;
— tasques a dur a terme en cada fase;
— condicions ergonòmiques i dificultats de les tasques, tenint en compte els moviments i gestos
necessaris per realitzar-les;
— materials, eines i altres mitjans necessaris per executar les tasques;
— durada de les tasques;
— altura i ubicació del lloc de treball;
— nombre de persones previstes per executar les tasques;
— condicions del lloc on està previst situar l’equip de treball.
Als apartats 4.1.2 i 4.1.3 s’indiquen criteris específics per a les escales de mà i per a les tècniques
d’accés i de posicionament mitjançant cordes, respectivament.
L’elecció del tipus més convenient de mitjà d’accés als llocs de treball temporal en altura haurà
d’efectuar-se en funció de la freqüència de circulació, l’altura a què s’hagi de pujar i la durada de
la utilització. L’elecció efectuada haurà de permetre l’evacuació en cas de perill imminent. El pas
en totes dues direccions entre el mitjà d’accés i les plataformes, taulers o passarel·les no haurà
d’augmentar el risc de caiguda.
4.1.3 La utilització de les tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes es limitarà a
circumstàncies en què l’avaluació del risc indiqui que el treball pot executar-se de manera segura
i en què, a més, la utilització d’un altre equip de treball més segur no estigui justificada.
El paràgraf primer d’aquest apartat estableix que, perquè es puguin utilitzar les tècniques d’accés i
de posicionament mitjançant cordes, s’han de complir dues condicions:
— que el resultat de l’avaluació de riscos, realitzada tenint en compte els aspectes indicats en
els comentaris a l’apartat 4.1.1, mostri que el treball pot executar-se de manera segura amb
aquestes tècniques,
— i a més, que no estigui justificada la utilització d’altres equips de treball, en principi, més segurs,
per exemple:
Les plataformes elevadores mòbils de personal, plataformes elevadores sobre pal, plataformes
suspeses de nivell variable, bastides de façana de components prefabricats o torres d’accés i
torres de treball mòbils.
Poden ser raons per les quals no estigui justificada la utilització d’altres equips de treball, en principi
més segurs, les següents:
1) No és tècnicament possible realitzar el treball amb aquests equips. Podria ser el cas de treballs a
l’interior d’espais confinats, o de pous, on resulti inviable introduir, o muntar, aquest tipus d’equips.
2) El muntatge i/o la utilització d’aquests equips pot donar lloc a riscos més elevats que els derivats
de realitzar el treball amb tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes.
Podria ser el cas de l’accés a objectes naturals (arbres, parets rocoses), construccions (façanes
d’edificis, cobertes, dics, talussos, ponts, sitges, etc.), instal·lacions (pals, estructures, torres de
telecomunicació, línies elèctriques aèries, etc.).
3) El treball a realitzar és de curta durada, o es tracta d’una situació que requereix una intervenció
urgent i el temps necessari per disposar de l’equip de treball adequat o per al muntatge
d’aquest és molt superior al que es necessita per a la intervenció amb les tècniques d’accés i de
posicionament mitjançant cordes, sent la rapidesa de la intervenció el factor determinant per a la
seguretat de les persones a auxiliar, rescatar o protegir.
Podria ser el cas de: la reparació de trencaments de conductes d’aigua potable en celoberts; la
reparació de trencaments de baixants d’aigües residuals; operacions d’auxili i salvament en espais
confinats, pous, penya-segats, cisternes; sanejaments preventius en façanes o col·locació de malles
envolupants per evitar despreniments que puguin provocar danys a vianants, etc.
L’aplicació de les disposicions de l’apartat 4.4 és una garantia que es compleixen les condicions per
a l’execució de manera segura d’aquest tipus de treballs.
104
Tenint en compte l’avaluació del risc i, especialment, en funció de la durada del treball i de
les exigències de caràcter ergonòmic, haurà de facilitar-se un seient proveït dels accessoris
apropiats.
Tenint en compte els resultats de l’avaluació del risc i una vegada adoptada la decisió d’utilitzar
aquestes tècniques, conforme a allò indicat en el paràgraf primer d’aquest apartat, serà necessari
determinar si, en funció de la durada del treball i de les exigències de caràcter ergonòmic, s’ha de
proveir el treballador d’un seient o d’una cadira, amb respatller, tret que no fos aconsellable per
l’activitat a desenvolupar.
Així mateix, hauria d’estar dotat dels accessoris necessaris per a l’execució del treball. En aquest
sentit, seria indicat dur a terme una avaluació de riscos específica des del punt de vista ergonòmic
per poder fixar els requisits idonis del seient.
Aquest seient no hauria de ser un element improvisat, per exemple, el fabricat per l’usuari amb un
tauler de contraplacat, i hauria de tenir prou resistència per a la comesa a executar, en particular,
quan el treballador hagi de romandre suspès, habitualment, durant un temps perllongat i/o quan
les exigències de caràcter ergonòmic puguin comportar l’execució de certes operacions pesades,
manipulació de càrregues, gestos i postures susceptibles de generar trastorns musculoesquelètics,
ús d’eines o utillatges complexos, etc.
Pel que fa a això, poden resultar útils les recomanacions per a la selecció del seient, de l’apartat 5 de
la NTP núm. 789 Finalment, no s’ha d’oblidar la importància que, des del punt de vista ergonòmic, té
l’organització del treball i, més concretament, la distribució de les pauses i dels descansos al llarg de
la jornada. El seient pot complementar, però en cap cas substituir, aquestes mesures organitzatives.
Documents d’interès:
NTP núm. 789
4.1.4 Segons el tipus d’equip de treball triat conforme als apartats anteriors, es determinaran
les mesures adequades per reduir al màxim els riscos inherents a aquest tipus d’equip per als
treballadors. En cas necessari, s’haurà de preveure la instal·lació d’uns dispositius de protecció
contra caigudes. Aquests dispositius hauran de tenir una configuració i una resistència adequades
per prevenir o aturar les caigudes d’altura i, en la mesura que es pugui, evitar les lesions dels
treballadors. Els dispositius de protecció col·lectiva contra caigudes només podran interrompre’s
en els punts d’accés a una escala o a una escala de mà.
Una vegada triat l’equip de treball necessari després de l’avaluació de riscos i tenint en compte les
instruccions corresponents de muntatge, ús i manteniment elaborades pel fabricant, importador
o subministrador, es considera que s’han determinat les mesures adequades per reduir al màxim
els riscos inherents a aquest tipus de treballs. No obstant això, quan no hagin estat resoltes les
situacions de risc detectades en l’avaluació, o davant la generació d’una nova situació de risc no
prevista, s’haurà de preveure la instal·lació complementària de dispositius de protecció col·lectiva
contra caigudes, com poden ser les xarxes de seguretat, i, si això no és possible, cal recórrer a la
utilització d’EPI contra caigudes d’altura.
Quan s’utilitzin xarxes de seguretat, aquestes hauran de ser conforme als requisits de seguretat,
instal·lació i mètodes d’assaig recollits en les normes UNE-EN 1263 parts 1 i 2, així com a allò indicat
als articles 193 i 194 del IV CGSC.
Podran interrompre’s els dispositius de protecció col·lectiva sempre que sigui necessari disposar
de punts d’accés a una escala o a una escala de mà, mentre sigui estrictament necessari mantenir
aquests accessos i evitant generar riscos suplementaris per als treballadors. L’obertura hauria de
limitar-se a l’espai estrictament necessari per permetre l’accés.
Normes d’interès
UNE–EN 1263–1 i 2
4.1.5 Quan l’accés a l’equip de treball o l’execució d’una tasca particular exigeixi la retirada
temporal d’un dispositiu de protecció col·lectiva contra caigudes, hauran de preveure’s mesures
compensatòries i eficaces de seguretat, que s’especificaran a la planificació de l’activitat
105
preventiva. No podrà executar-se el treball sense l’adopció prèvia d’aquestes mesures. Un cop
acabat aquest treball particular, ja sigui de forma definitiva o temporal, es tornaran a col·locar en
el seu lloc els dispositius de protecció col·lectiva contra caigudes.
Si la necessitat d’accés a un equip de treball o l’execució d’una tasca particular ho requereix, per
exemple, en operacions de càrrega de material (vegeu la Figura 35), podrien retirar-se temporalment
els dispositius de protecció col·lectiva contra caigudes, bé siguin xarxes de seguretat, bé siguin
sistemes provisionals de protecció de vores, sempre que a la planificació de l’activitat preventiva
s’hagin previst altres mesures eficaces de seguretat que compensin els riscos de caiguda analitzats
en l’exercici de la tasca particular.
Les mesures compensatòries a què fa referència aquest apartat estan basades en la utilització, pels
operaris en situació de risc, d’EPI contra caigudes d’altura, que satisfacin l’establert en els Reials
decrets 1407/1992 i 773/1997. La seva utilització hauria d’anar, si pot ser, associada a l’existència
de punts d’ancoratge independents dels equips de treball.
Finalitzades les tasques, es tornaran a col·locar els dispositius de protecció en el lloc, forma i
manera originals.
4.1.6 Els treballs temporals en altura només podran efectuar-se quan les condicions
meteorològiques no posin en perill la salut i la seguretat dels treballadors.
Diverses condicions meteorològiques, com ara una excessiva velocitat del vent, llamps, calamarsa,
pluja intensa o temperatures molt altes, podrien tenir un efecte perjudicial sobre la seguretat de
l’equip o exposar directament les persones a un perill, la qual cosa pot significar que els treballs
hagin d’interrompre’s. En relació amb el vent, els valors límit per a una utilització segura d’un equip
de treball estaran establerts pel fabricant; en el cas de les bastides, aquests valors s’ajustaran als
límits establerts en la nota de càlcul corresponent i, si s’escau, en el pla de muntatge, utilització i
desmuntatge de la bastida.
Per tant, cal que es donin les instruccions necessàries sobre les mesures o accions que s’han de
prendre en aquestes condicions meteorològiques.
Determinades condicions climàtiques es poden combatre equipant els treballadors amb roba
adequada.
Per exemple: per compensar l’efecte de les variacions tèrmiques es recomana roba de treball
adequada al clima o ambient de la zona, en equilibri amb l’activitat associada al treball.
Vegeu, així mateix, els criteris indicats en els comentaris als apartats 1.6, relatiu a l’estabilitat dels
equips de treball, i 2.2 a) de l’Annex I, relatiu a la resistència i l’estabilitat dels equips per a l’elevació
de càrregues, i a l’apartat 3.2. g) d’aquest Annex II, relatiu a l’ocupació a l’aire lliure d’equips de
treball per a l’elevació de càrregues no guiades.
4.4 Disposicions específiques sobre la utilització de les tècniques d’accés i de posicionament
mitjançant cordes.
S’anomenen «tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes» (treballs verticals) les
tècniques per dur a terme treballs temporals en altura que es basen en la utilització d’un sistema per
a l’accés i el posicionament mitjançant cordes, que es compon d’una línia de treball i d’una línia de
seguretat, fixades per separat, que s’utilitza per accedir i sortir del lloc de treball, i que es pot utilitzar
per a subjecció i evacuació o, si s’escau, per a rescat. Aquestes tècniques podrien ser utilitzades per
accedir a objectes naturals (arbres, parets rocoses), subsol (pous), construccions (façanes d’edificis,
dics, talussos, ponts, sitges, etc.), instal·lacions (pals, estructures, torres de telecomunicació, línies
elèctriques aèries, etc.) o llocs especials (espais confinats) i poder realitzar un determinat treball.
4.4.1 La utilització de les tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes complirà les
condicions següents:
a) El sistema constarà com a mínim de dues cordes amb subjecció independent, una com a mitjà
d’accés, de descens i de suport (corda de treball) i l’altra com a mitjà d’emergència (corda de
seguretat).
106
b) Es facilitarà als treballadors uns arnesos adequats, que hauran d’utilitzar i connectar a la
corda de seguretat.
c) La corda de treball estarà equipada amb un mecanisme segur d’ascens i descens i disposarà
d’un sistema de bloqueig automàtic amb la finalitat d’impedir la caiguda en cas que l’usuari
perdi el control del seu moviment. La corda de seguretat estarà equipada amb un dispositiu
mòbil contra caigudes que segueixi els desplaçaments del treballador.
Els aspectes característics de les tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes són els
següents (vegeu la Figura 64):
— El sistema utilitzat es compon d’una línia de treball, com a mitjà d’accés, ascens, descens i
subjecció, i d’una línia de seguretat, com a mitjà de protecció anticaigudes o d’emergència.
— El treballador ha d’utilitzar un arnès que disposi dels elements d’enganxada necessaris per
connectar els dispositius de regulació de corda.
— El treballador roman suspès de la corda de treball i, habitualment, utilitza un seient mentre fa la tasca.
C D Figura 64.
Exemple de sistema per a l’accés i el posicionament
mitjançant cordes.
A Punt d’ancoratge
B
B Arnès
C Línia de treball
D Línia de seguretat
Totes dues cordes, la de treball i la de seguretat, han de disposar d’ancoratges independents i

compatibles, que no s’interfereixin mútuament, de manera que la corda de seguretat es pugui muntar
en forma paral·lela i independent a la corda de treball (vegeu Figura 65). El tipus de corda i la seva
resistència seran els adequats a la seva funció, conforme a la informació subministrada pel fabricant.
Figura 65.
Ancoratges de les cordes de seguretat i de treball
independents.
La necessitat de «subjecció independent» que estableix la disposició fa referència al punt d’ancoratge

A mostrat en la Figura 64, i els ancoratges han de ser considerats com a elements clau per garantir
la seguretat, per la qual cosa haurien de ser indiscutiblement fiables i independents entre si.
La selecció i col·locació dels diferents ancoratges estructurals requereix uns coneixements
específics de l’estructura interna i de la resistència dels materials de construcció on seran
col·locats per garantir que la seva resistència i independència compleixin les sol·licitacions a què
seran sotmesos.
És essencial que els ancoratges estructurals es muntin, provin i inspeccionin per personal competent.
La NTP núm. 893 conté informació tècnica detallada sobre els ancoratges estructurals.
107
Quant als dispositius d’ancoratge, la norma UNE-EN 795 específica els requisits i mètodes d’assaig
aplicables a aquests dispositius. La NTP núm. 809 conté informació tècnica detallada sobre els
dispositius d’ancoratge.
La selecció concreta del tipus d’ancoratge a utilitzar hauria d’estar ben detallada a la planificació
prèvia de la tasca requerida en aquest Reial decret, per a aquest tipus de tècniques d’accés i de
posicionament per a treballs temporals en altura.
Es considera «corda de treball» («línia de treball» segons la norma UNE-EN 12841 «Equips de
protecció individual contra caigudes. Sistemes d’accés mitjançant corda. Dispositius de regulació
de corda») la línia d’ancoratge utilitzada principalment per a suport durant l’accés a la posició de
treball, la sortida i la subjecció a aquesta corda. Aquesta corda roman en tensió a causa del pes de
l’operari mentre realitza la seva tasca, accedeix o surt de la posició de treball.
Es considera «corda de seguretat» («línia de seguretat» segons la norma UNE-EN 12841) la línia
d’ancoratge subministrada com a garantia de seguretat.
Aquesta corda, a diferència de la corda de treball, únicament estarà en tensió a causa del pes de
l’operari en el cas de fallada en el subsistema corresponent a la corda de treball.
Les cordes, tant la de treball com la de seguretat, responen, normalment, al tipus A de la norma
UNE-EN 1891. Les cordes que compleixen aquesta norma són EPI i, per tant, han de portar marcatge
CE. La Figura 66 mostra un exemple de la composició d’una corda de tipus A.
Ànima
Funda Figura 66.
o camisa Identificació
Exemple de composició d’una corda
de tipus A.
Tant en la línia de treball com en la de seguretat, s’utilitza un dispositiu de regulació de corda que
permet a l’usuari variar la seva posició al llarg d’aquesta i estar protegit contra una caiguda d’altura.
Els dispositius de regulació de corda se subdivideixen en els tipus A, B i C següents (vegeu la Figura 67):
— Tipus A: dispositiu de regulació de corda per a una línia de seguretat que acompanya l’usuari
durant els canvis de posició i/o permet la regulació de la línia de seguretat, i que es bloqueja
automàticament sobre la línia de seguretat sota l’acció d’una càrrega estàtica o dinàmica.
— Tipus B (dispositiu d’ascens per a línia de treball): dispositiu de regulació de corda accionat
manualment que, quan s’enganxa a una línia de treball, es bloqueja sota l’acció d’una càrrega en
un sentit i llisca lliurement en sentit oposat.
— Tipus C (dispositiu de descens per a línia de treball): dispositiu de regulació de corda per
fregament, accionat manualment, que permet a l’usuari aconseguir un moviment de descens
controlat i una aturada, sense mans (element de bloqueig mans lliures), en qualsevol punt de
la línia de treball. Aquest dispositiu pot incloure un element de bloqueig antipànic, que atura
completament el descens i, per tant, evita un descens incontrolat o una caiguda si l’usuari es
deixa portar pel pànic i acciona el dispositiu de regulació de corda més enllà dels paràmetres de
control del descens previstos.
108
Tipus A Tipus B Tipus C

Dispositiu de regulació per Dispositiu d’ascens per a Dispositiu de descens per
a la corda de seguretat. la corda de treball. a la corda de treball.
Figura 67. Exemple de dispositius de regulació de corda.
Es pot donar el cas que un dispositiu de regulació corda sigui conforme amb més d’un dels tipus
indicats anteriorment. La norma UNE-EN 12841 «Equips de protecció individual contra caigudes.
Sistemes d’accés mitjançant corda. Dispositius de regulació de corda» especifica, entre altres
aspectes, els requisits, el marcatge i la informació a subministrar pel fabricant en relació amb
les característiques i la utilització dels dispositius de regulació de corda. No és obligatori en tots
els casos que les cordes a utilitzar amb aquests dispositius siguin conformes a la norma UNE-EN
1891, però per a cada sistema només es poden utilitzar els components indicats pel fabricant, que
assumeix la responsabilitat del conjunt i el certifica.
Tal com s’indica en el punt b) d’aquest apartat, s’ha de proporcionar al treballador un arnès adequat.
Aquest arnès hauria de disposar de dos elements d’enganxada independents per connectar-los a
la corda de treball i a la corda de seguretat, respectivament. El fullet informatiu de l’arnès hauria
d’indicar la forma correcta de realitzar les connexions (vegeu la Figura 68).
Figura 68.
forma correcta de realitzar les connexions.
Els arnesos a què es refereix el punt b) d’aquest apartat, així com els connectors i els dispositius
de regulació de corda, es consideren EPI. Per tant, han de satisfer l’establert per a aquests
equips en el Reial decret 1407/1992. És a dir: disposaran del marcatge CE, que comprèn quatre
dígits corresponents a l’organisme notificat que duu a terme el control de la producció, i del fullet
informatiu del fabricador.
Així mateix, seguint els criteris de la norma UNE-EN 12841, relativa als dispositius de regulació
de corda, s’hauria de tenir en compte que la informació subministrada pel fabricant hauria de
comprendre la que fa referència a les línies de treball i seguretat (incloent-hi una llista de tipus de
109
línies amb què el dispositiu de regulació de corda ha estat assajat), els diàmetres màxim i mínim
per a aquestes línies, els elements d’amarratge i els connectors a utilitzar conjuntament amb el
dispositiu de regulació de corda. Quant a la seva selecció, utilització i manteniment, s’haurà de
complir allò estipulat pel Reial decret 773/1997.
Els EPI que formen part d’un sistema per a accés i posicionament mitjançant cordes hauran de ser
compatibles entre si i muntar-se, connectar-se i utilitzar-se seguint el fullet informatiu del fabricador.
Quan siguin previsibles possibles deterioracions per agressions mecàniques (com ara abrasions,
fricció o talls) produïdes per vores de forjat, ràfecs, instal·lacions de capçalera, etc., haurien
d’utilitzar-se elements per a la protecció de les cordes, que no afectin la seva funció (fundes, cobertes
o protectors). (Vegeu la Figura 69.)
Si hi ha qualsevol defecte, anomalia o deteriorament que pugui minvar les prestacions d’aquests
EPI, per exemple, com a conseqüència d’una caiguda, s’haurien de rebutjar i retirar immediatament.
d) Les eines i altres accessoris que hagi de fer servir el treballador hauran d’estar subjectats a
l’arnès o seient del treballador o subjectats per altres mitjans adequats.
Figura 69.
Exemples d’elements
de protecció de cordes.
Figura 70.
Eines o altres
accessoris units Figura 71.
a l’arnès o al Utilització d’una
seient mitjançant tercera corda auxiliar.
connectors
i cordinos.
Les eines manuals i altres accessoris de poc pes poden assegurar-se mitjançant connectors,
cordinos (cordes de diàmetre inferior a 8 mm), cintes, eslingues o bandes apropiades i resistents,
per evitar la seva caiguda (vegeu la Figura 70). La subjecció pot realitzar-se en zones específiques o
punts de connexió dissenyats per a aquesta funció en l’arnès i/o en el seient, si se’n disposa.
Altres mitjans adequats podrien ser una bossa de material, una bossa de transport o un recipient
adequat que permeti al treballador un accés segur a les eines i n’impedeixi la caiguda.
En els casos en què es necessiti fer servir eines portàtils (motoritzades), un gran nombre d’eines,
materials o productes diversos, etc., pot ser necessari utilitzar cordes auxiliars addicionals, de
resistència adequada a les càrregues, amb ancoratges independents, que no afectin els corresponents
a la corda de treball i a la corda de seguretat, tenint en compte els gestos i les postures necessàries
per accedir, utilitzar i deixar les eines o els materials (vegeu la Figura 71).
e) El treball haurà de planificar-se i supervisar-se correctament, de manera que, en cas d’emergència,
es pugui socórrer immediatament el treballador.
La planificació dels treballs a dur a terme amb aquestes tècniques requereix conjugar i harmonitzar
110
una sèrie de coneixements, capacitats i experiència en cadascun dels aspectes següents:

— Tipus de treball a dur a terme (vegeu referent a això els comentaris a l’apartat 4.1.3).
— Mètodes i modalitats d’instal·lació, manteniment, utilització, desmuntatge i control dels equips de
treball apropiats per a l’aplicació d’aquestes tècniques i de les mesures preventives corresponents,
per evitar danys als treballadors i a tercers. En relació amb la instal·lació, s’haurien de tenir
en compte les possibles alternatives, incloent-hi les possibilitats d’accés, solidesa, fiabilitat i
resistència dels llocs o zones on es necessita establir els ancoratges.
— Tècniques i mètodes d’autorescat que permetin al treballador que es valgui per ell mateix
participar en el rescat o autorescatar-se, i de rescat que permetin, ben ràpidament, auxiliar,
socórrer i, en cas necessari, evacuar un treballador que no estigui en condicions de fer-ho per
ell mateix. Aquestes operacions han de realitzar-se de manera que no agreugin les lesions o
problemes de salut de les persones a rescatar i evitin o redueixin a límits tolerables els possibles
riscos que poguessin presentar-se per al o als rescatadors.
Així mateix, perquè el treballador pugui ser rescatat immediatament en cas d’emergència, es
necessita que, en el lloc de treball, hi hagi sempre treballadors que coneguin i sàpiguen executar les
tècniques d’evacuació i de rescat idònies per a aquest tipus de treballs temporals en altura.
Per a això, cal que el treball es planifiqui de manera que els treballadors implicats puguin observar-se
(mantenir-se permanentment durant el treball en el camp de visió) i comunicar-se en tot moment, tenint en
compte les característiques del lloc de treball, i que aquests treballadors, a més de tenir els coneixements
i les habilitats necessaris, disposin dels mitjans necessaris específics per respondre aquesta exigència.
En tot cas, els articles 32 bis 1b) de la LPRL i 22 bis 1b) del RSP inclouen els treballs amb riscos
especialment greus de caiguda des d’altura, entre els quals es troben els treballs en què s’utilitzen
tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes, en el llistat d’activitats o processos
perillosos o amb riscos especials en què és preceptiva la presència d’un recurs preventiu.
f) D’acord amb les disposicions de l’article 5, s’impartirà als treballadors afectats una formació
adequada i específica per a les operacions previstes, destinada, en particular, a:
1) Les tècniques per a la progressió mitjançant cordes i sobre estructures.
2) Els sistemes de subjecció.
3) Els sistemes anticaigudes.
4) Les normes sobre la cura, manteniment i verificació de l’equip de treball i de seguretat.
5) Les tècniques de salvament de persones accidentades en suspensió.
6) Les mesures de seguretat davant condicions meteorològiques que puguin afectar la seguretat.
7) Les tècniques segures de manipulació de càrregues en altura.
La formació que l’empresari ha d’impartir als treballadors ha de respondre a un programa que
reculli coneixements i pràctiques sobre allò indicat en els punts 1 a 7.
Aquest programa formatiu, escalonat i progressiu, hauria de comprendre els entrenaments, les
pràctiques o els simulacres necessaris per poder efectuar els treballs de manera segura, incloent-
hi tècniques de rescat i d’autorescat, i promoure la millora contínua en l’adquisició i la posada en
pràctica de coneixements i capacitats, perquè els treballadors siguin capaços de poder actuar amb
prou iniciativa i eficàcia preventiva en totes les situacions de treball, i en particular en aquelles amb
condicions especials i d’emergència, que poguessin presentar-se (vegeu la Figura 72).
Figura 72.
Simulació de rescat.
111
4.4.2 En circumstàncies excepcionals en què, tenint en compte l’avaluació del risc, la utilització d’una
segona corda faci més perillós el treball, podrà admetre’s la utilització d’una sola corda, sempre que
es justifiquin les raons tècniques que ho motivin i es prenguin les mesures adequades per garantir
la seguretat.
Tal com s’indica en aquest apartat, és possible que es presentin circumstàncies excepcionals en
què els resultats de l’avaluació de riscos mostrin que la utilització d’una segona corda seria més
perillosa que utilitzar-ne només una.
No s’hauria de confondre aquest tipus de treballs excepcionals, amb un sistema d’accés i de
posicionament amb una sola corda, amb aquells en què es grimpa (per exemple en una torre
elèctrica) o es treballa amb perill de caiguda en una plataforma elevada i s’utilitza una sola corda,
però associada al sistema anticaigudes, no estant mai el treballador «suspès».
A la planificació de la tasca es detallaran les raons tècniques que justifiquen la utilització d’una sola
corda, i es descriuran els riscos que augmenten per l’ús de dues cordes en la preceptiva avaluació,
i quines són les mesures preventives alternatives que s’han previst per garantir la seguretat en
aquestes circumstàncies excepcionals, informant els treballadors i els seus representants d’aquestes
mesures i de les mesures preventives alternatives, podent ser considerades tasques excepcionals,
per exemple, treballs en llocs estrets i de molt difícil accés on es podrien generar enrotllaments
entre totes dues cordes que bloquegessin el treballador suspès en els seus moviments d’ascens/
descens (com, per exemple, en treballs de manteniment en conductes verticals d’accés a pous
desproveïts d’escales o amb aquestes en mal estat).
Altres casos en els quals es podria haver d’utilitzar una sola corda són els treballs de poda o també
podria ser el cas dels treballs preparatoris per fixar els ancoratges, sent l’avaluació de riscos la que
ho justifiqui com s’indica anteriorment.
La utilització d’un cinturó de subjecció amb el seu element d’amarratge regulable que abraci l’arbre
una vegada posicionat, en el treball de poda, a més de facilitar la realització de la tasca, podria
contribuir a una millora de la seguretat, sempre que fos factible.
En aquests supòsits, s’hauria d’evitar un minvament de les prestacions i resistència, millorant, si
és possible, la seguretat de l’ancoratge, mantenint els equips en perfecte estat de funcionament
mitjançant la cura i el manteniment adequats i la substitució d’elements desgastats, cuidant
la protecció dels equips durant la seva utilització per eliminar la possibilitat que pateixi
deteriorament, etc.
112
10. Glossari
Absorbidor d’energia
Element d’un sistema anticaigudes, destinat a absorbir la força de xoc que es genera per
una caiguda. Amb el seu ús es disminueixen les conseqüències per a l’usuari. Està constituït
per una cinta doblegada i cosida, les costures de la qual es trenquen gradualment absorbint
l’energia que provoca la caiguda.
Ancoratge mecànic
Perforació d’un element constructiu apropiat on s’introdueix una tija metàl·lica que permeti
connectar els sistemes de subjecció i seguretat en tècniques de treballs verticals pel seu
costat exterior. La tija queda fixada per la pressió que exerceix el mecanisme d’expansió
sobre les parets de l’orifici trepat.
Ancoratge químic
Perforació d’un element constructiu apropiat que s’omple amb resines i on s’introdueix una
tija metàl·lica que permeti connectar els sistemes de subjecció i seguretat en tècniques de
treballs verticals pel seu costat exterior. La tija queda fixada per la pressió que exerceix el
mecanisme d’expansió sobre les parets de l’orifici trepat.
Arnès de seguretat anticaigudes
Dispositiu dissenyat ergonòmicament que envolta el cos d’usuari i que té com a finalitat
bàsica evitar la caiguda i/o retenir l’usuari en el seu lloc de treball. Consta de bandes o
elements flexibles de cinta plana de niló que reparteix per la cintura, cames i espatlles
els possibles esforços originats durant el seu ús. Per a més confort està cobert amb roba
enconxada.
Autoauxili o autorescat
Conjunt de tècniques verticals que permeten a un o més companys de l’accidentat, amb
el material disponible en el lloc de treball, treure el treballador ferit de la situació de
suspensió en altura. Segons el lloc, l’altura, i altres factors que afectin el lloc de treball, es
podrà baixar l’accidentat dipositant-lo en la base de la vertical, o pujar-ho fins al lloc on
haurà de ser atès pels serveis mèdics d’urgència necessaris. Les tècniques d’autoauxili i
autorescat han de ser planificades a més d’entrenades i de practicades periòdicament.
Seient o cadira de treball
Es tracta d’un seient que permet al treballador una millor i més còmoda postura de treball en
alliberar la pressió que l’arnès integral exerceix sobre el seu cos per l’efecte de la suspensió.
És un element absolutament imprescindible, quant a la seva utilització, quan els treballadors
hagin d’estar en suspensió de les cordes durant períodes superiors a 30 minuts.
Barballera
Dispositiu integrat en el casc de seguretat, que té com a finalitat evitar la caiguda accidental,
permetre un correcte ajustament del casc mentre es realitzen els treballs. Es compon
d’arnès de cintes subjectades a l’estructura del casc i d’una terminació que es posa i
s’adapta a la barbeta del treballador, de manera que permeten la regulació i l’ajustament
del casc i n’evita la possible caiguda.
113
Bossa de treball
Sac que serveix per guardar i transportar l’equip vertical personal. També serveixen per
guardar i transportar eines petites i materials mentre es realitza l’accés a la zona de treball
i durant el desenvolupament d’aquest. Sol estar proveït de dues corretges, d’una nansa i
d’un punt d’enganxament que serveix per ser hissat.
Baga d’ancoratge
Dispositiu o element de poliamida, cinta o corda, que permet connectar l’arnès integral als
dispositius de regulació per corda tipus A, B i C i/o a elements estructurals, ancoratges,
etc. Cal dir que la tradicional utilització d’aquest element respon a criteris de comoditat i
d’operativitat durant la realització del treball.
Xapa o plaqueta
Peça metàl·lica dissenyada específicament per fer d’unió entre un ancoratge i un mosquetó;
té dos orificis, un per fixar-la a l’ancoratge mitjançant rosca o pern, i un altre preparat per
rebre el mosquetó.
Canvi de direcció
Tècnica o maniobra utilitzada en treballs verticals que consisteix a canviar de la progressió
per cordes de descens a la d’ascens i viceversa.
Casc de seguretat per a treballs verticals
Equip de protecció destinat a protegir el cap del treballador vertical de determinats riscos,
com ara cops, impactes, descàrregues elèctriques, cremades, etc. Es compon d’un casquet
rígid, d’un arnès amb barballera i altres dispositius de regulació i d’ajust.
Cintes o eslingues
Són bandes de fibres tèxtils de construcció similars a la dels arnesos. Les seves aplicacions
són variades: instal·lació sobre ancoratges constructius per realitzar les instal·lacions de
capçalera, punts de desviament intermedis entre cordes i línies, elements d’amarrament
de l’equip de treball, de l’eina, etc. En funció de la comesa que se’ls doni, hauran de complir
una norma UNE-EN o una altra.
Cordino
Corda fabricada en poliamida (niló) d’escàs diàmetre (< 9 mm). S’utilitzen freqüentment
com a cordes auxiliars per penjar dels llocs habilitats al cinturó de l’arnès integral o de la
cadira o seient de treball eines de mida petita.
Cordes per a treball vertical
Les cordes, tant per a l’estesa de treball com la de seguretat, aptes per a treballs verticals
són les cordes semiestàtiques. Cordes tèxtils fabricades en niló o resina sintètica
de poliamida composta per l’ànima, part interior i, en l’exterior, per la funda o camisa.
A aquests dos elements principals se li afegeix una fibra plana de color que defineix el
material que compon la corda i l’any de fabricació i altres dades d’interès. La corda per
a treballs verticals és un dels components més importants d’aquest equip de treball per
executar treballs temporals en altura, perquè a més de subjectar i aturar la caiguda, ha
d’absorbir l’energia o força de xoc que aquesta genera.
114
EPI contra caigudes d’altura

Equip destinat a subjectar una persona a un punt d’ancoratge per evitar qualsevol caiguda
d’altura o per aturar-la en condicions de seguretat.
Malaltia professional
Dany o alteració de la salut causat per les condicions físiques, químiques i biològiques
presents en l’ambient de treball.
Equip de treball
Qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació utilitzada en el treball.
Equip vertical personal
Conjunt d’elements i dispositius que utilitza un treballador vertical per a l’execució de les
tècniques d’accés i de posicionament per corda. Es divideix en dos equips: equip de treball
i equip de seguretat o de protecció anticaigudes.
Espai confinat
Lloc de treball amb obertures d’entrada i sortida limitades o reduïdes, o fins i tot sense
sortida possible per a persones, amb poc ventilació, o desfavorable, on poden acumular-se
contaminants tòxics o inflamables, amb una atmosfera amb deficiència d’oxigen i que no
està dissenyat per a una ocupació contínua pels treballadors.
Factor de caiguda
Índex numèric que indica la gravetat d’una caiguda potencial. Es defineix com la relació existent
entre la distància de caiguda d’un objecte i la longitud de la corda que atura la caiguda.
Fletxa
Distància màxima entre la recta d’unió dels nusos extrems d’una barra o els extrems d’un
cable i la deformació d’aquests.
Fraccionament
Punt d’ancoratge intermedi en una corda instal·lada.
Maniobra de pas de fraccionament
És la tècnica que consisteix a fraccionar les esteses de treball per mitjà de sistemes de
subjecció intermedis amb la finalitat d’evitar fregaments, balancejos o l’efecte io-io de
les cordes quan les esteses són de gran longitud. El fraccionament ha d’estar igual de
dimensionament, quant a la seva resistència i fiabilitat que la instal·lació o sistema de
subjecció de capçalera.
Força de xoc
Força de xoc o impacte que es transmet a l’estesa de la corda de seguretat, connectors,
dispositiu de regulació de corda tipus A (anticaigudes), absorbidor d’energia, arnès, etc., i al
treballador vertical accidentat.
Baga
Bucle resultant després de la realització d’un nus, per exemple de nus de baga simple.
La instal·lació de capçalera comprèn la instal·lació dels diferents dispositius d’ancoratge
que componen el o els sistemes de subjecció, on se subjecten o ancoren per separat tant
la corda o línia de treball com la corda o línia de seguretat, per accedir a la zona vertical on
115
s’executen els treballs o tasques. La realització de la instal·lació de capçalera es basa en la

instal·lació de dispositius d’ancoratge, segurs, fiables i per separat. Un o uns quants per a
la línia o corda de treball i un altre o uns quants per a la línia o corda de seguretat.
Línia d’ancoratge
Instal·lacions que es componen de cables o cordes, molles absorbidores, tensors, pals
de subjecció, etc., i que si són verticals constitueixen un sistema anticaigudes, i si són
horitzontals constitueixen un dispositiu d’ancoratge. Poden ser fixes o temporals, i en la
seva instal·lació s’ha de respectar i complir les instruccions del fabricant.
Maillons
Connector format per un anell de metall, la seva obertura i tancament s’aconsegueix
mitjançant el cargolament i descargolament complet d’una peça sobre el cèrcol metàl·lic.
Es diferencien dels mosquetons per l’absència de frontisses i de ressort de tancament.
Marcatge CE
Emblema que es col·loca en un producte, en un lloc visible, per indicar que compleix amb
els requisits essencials establerts per la Unió Europea.
Mosquetó
Element de connexió format per una anella de ferro, acer o aliatge lleuger amb una
obertura que es tanca o bloqueja automàtica o manualment mitjançant un ressort amb
tancament de seguretat per evitar-ne l’obertura accidental, i que té com a funció connectar
els diferents equips o elements que s’utilitzen en treballs verticals.
Pas d’obstacles
Tècniques o maniobres utilitzades en treballs verticals que consisteixen a continuar la
progressió per les cordes salvant algun nus o empalmament o quan es necessita canviar
a una altra corda, o quan s’ha de salvar un fraccionament.
Pescant
Element auxiliar resistent, normalment metàl·lic, que s’utilitza per instal·lar proteccions
col·lectives i a tercers durant la realització dels treballs verticals. Sol tenir forma d’esquadra
i ancoratges per facilitar la subjecció als elements estructurals d’un edifici, indústria,
instal·lació, etc., i per subjectar les proteccions que s’instal·lin amb aquesta finalitat.
Politja:
Element auxiliar compost d’un o diversos politjons i d’un o diversos orificis de subjecció
que permet i facilita la manipulació de càrregues, gràcies a l’avantatge mecànic que
proporciona. Poden incloure un sistema de bloqueig automàtic que facilita la realització
de diferents tècniques amb seguretat. El seu ús també és imprescindible en algunes
maniobres o tècniques de treballs verticals, com per exemple en el rescat.
Progressió sobre cordes
Tècnica vertical que permet mitjançant la utilització de diferents dispositius de regulació de
corda ascendir-hi o descendir-hi.
Protector de corda
Element resistent que s’interposa entre una corda i la superfície contra la qual està fregant
o pressionat amb la finalitat de protegir-la.
116
Resistència al trencament
Força a partir de la qual un material o equip pot trencar-se quan se sotmet a una tracció
lenta (càrrega estàtica) o cop sec (càrrega dinàmica)
Seguretat en el treball
Conjunt de disciplines científiques i tècniques que identifiquen, avaluen i controlen els
factors de risc relacionats amb l’estructura del centre de treball, les seves instal·lacions,
les màquines, els equips de treball, els processos i els productes, assenyalant les mesures
col·lectives o individuals per a la seva prevenció.
Sistemes anticaigudes
Norma EN 363-2009.
Conjunt de components destinats a protegir l’usuari contra les caigudes des d’una altura,
i es compon d’un dispositiu i un sistema de fixació, que es pot connectar a un punt
d’ancoratge fiable.
Té com a objectiu aturar la caiguda d’un treballador vertical que cau. Així mateix, i dins
d’aquest objectiu, ha d’aconseguir que el treballador en la seva caiguda recorri tan poca
distància com pugui, que freni la seva caiguda amb les menors conseqüències possibles
per a ell, i que el mantingui en suspensió fins al seu auxili o dugui a terme un autorescat.
Sistema de posicionament
Conjunt d’elements i equips que permeten la subjecció i retenció del treballador vertical
en altura. Està compost per ancoratges, corda de treball, arnès integral, dispositius de
regulació de corda, mosquetons, etc.
Substrat
Estrat que serveix de suport per a la instal·lació dels sistemes de subjecció utilitzats en
treballs verticals.
Treballador vertical
Professional que realitza i executa les tècniques d’accés i de posicionament per corda
en altura per tal de realitzar una tasca o treball. És imprescindible que estigui format i
capacitat en funció d’un nivell de coneixements i d’experiència per a la seva execució.
Treballs verticals
Denominació INSSBT: Equip de treball per executar treballs temporals en altura mitjançant
l’ús de tècniques que es basen en la utilització de cordes, ancoratges i aparells o elements
de progressió (ascens, descens, canvi de direcció), juntament amb sistemes anticaigudes
i altres accessoris específics, necessaris per accedir a objectes naturals (arbres, parets
rocoses), subsol (pous), construccions (façanes d’edificis, cobertes, dics, talussos, ponts,
sitges, etc.), instal·lacions (pals, estructures, torres de telecomunicació, línies elèctriques
aèries, etc.) o llocs especials (espais confinats) i poder realitzar un determinat treball.
Estesa de treball i seguretat
És el conjunt format per la instal·lació de capçalera, la corda de treball i la corda de
seguretat o de protecció anticaigudes.
117
11. Bibliografia d’interès
Guia seguretat i salut. ANETVA 2016
Manual de formació en tècniques de treballs verticals. ANETVA 2017
NTP i guies INSSBT
118
Annex A.1.
MODEL FITXA DE CONTROL D’EQUIP DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL
Denominació EPI Empresa
Marca Centre de treball
Consulta als
Data d’adquisició
treballadors (*)
Data de caducitat Data de la consulta
(*) Participació dels treballadors en la selecció de l’EPI a través d’organs consultius corresponents
LLOC DE TREBALL ON ÉS NECESSARI L’ÚS DE L’EPI
Risc/cos per als treballadors que Característiques del lloc de treball Característiques dels treballadors
Lloc / Àrea de treball
necessiten EPI (Art. 4) (Art. 5.1.a) (Art. 5.1.b)
CARACTERÍSTIQUES DE L’EPI
Característiques significatives (Art. 6.1. i 6.2.) Normes armonitzades aplicables (Art. 6.1. i 6.2.) Utilització conjunta amb d’altres EPI (Art. 5.2.)
FORMACIÓ I INFORMACIÓ RELLEVANT PER ALS TREBALLADORS (**) (Art. 7 i 8)
Instruccions d’ús Instruccions de manteniment (***)
(**) Annexar un fullet informatiu o qualsevol informació relativa a l’EPI que sigui d’interès per a la informació i formació pels treballadors, tal com continguts, durada, qui, quan, com s’imparteix, etc.
(***) Annexar les instruccions de manteniment indicant les operacions necessàries, qui en serà responsable i quan s’hauran de realitzar.
OBSERVACIONS
Empresari responsable Firma del treballador Data
119
Annex A.2.
MODEL FITXA DE LLIURAMENT EQUIP DE PROTECCIÓ INMDIVIDUAL
DADES DEL TREBALLADOR
Nom
Lloc de treball
EQUIP DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL
Tipus d’EPI Marca Model
Característiques
personnals que s’han
tingut en compte
(talla, sexe, possibles
alèrgies, etc.)
Data de lliurament Nombre d’unitats lliurades
INFORMACIÓ I FORMACIÓ
Data
Data
Informació rebuda
Data
Data
Data
Data
Formació rebuda
Data
Data
ÚS DE L’EPI
El destinatari de l’EPI es compromet a:

• Utilitzar l’equip en totes les situacions que se li hagi indicat i sempre que accedeeixi a àrees d’ús obligatori
• Seguir les instruccions rebudes en quant a la cura i manteniment de l’equip
• Consultar qualsevol dubte sobre la utilització de l’equip
• Informar immediatament de qualsevol defecte, anomalia o dany que detecti en l’equip
OBSERVACIONS
Signatura del treballador Data
120
Annex A.3.
MODEL FULL DE MANTENIMENT, REVISIÓ I CONTROL D’EVP
Article/Model: Identificació:
Fabricant: Proveïdor:
Codi d’identificació de
Núm. de sèrie:
l’empresa:
Data d’adquisició: Data del primer ús: IMATGE INICIAL
Identificació de l’usuari: Final de la vída útil:
Identificació del responsable

Data d’entrega o primer ús:
de revisió:
Data de la pròxima revisió: Any de fabricació:
REVISIÓ EFECTUADA
Data
Núm. Accions de revisió Tipus de revisió Estat Observacions
revisió
Visual: Bo Vigilar Dolent
Funcional: Bo Vigilar Dolent
Firma del revisor:

RESULTAT Apte Retirar Reparar
Comentaris:
IMATGE DESPRÉS
DE LA REVISIÓ
Firma de l’empresa:
Aquest document certifica que s’ha fet les revisions, el manteniment, el control i la verificació de l’equip descrit a la capçalera, d’acord amb el que disposa la
normativa vigent en matèria de prevenció de riscos laborals i en els corresponents manuals d’ús de cada fabricant per a la seva utilització i ús.
121
Annex B.
LLISTA DE CONTROL PROCEDIMENT DE TREBALL 1/6
DADES D’IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ DEL CENTRE DE TREBALL/OBRA
Data
Núm. associat
visita
Nom associat
Representant
Encarregat
Lloc visita 1 Localitat
Lloc visita 2 Localitat
LLOC O CENTRE DE TREBALL VISITAT
Lloc de treball
Tipus d’obra
Altura aproximada Façana Coberta plana Coberta inclinada Altres
Descripció breu
Identificació
de l’accés a l’obra
Requisits per a l’accés

a l’obra
Senyalització
Sí No Adjuntar fotografies
de l’obra
Responsable
Direcció facultativa Sí No Subcontracte Sí No Coordinació de seguretat Sí No Llibre de subcontractació Sí No
Llicència d’obra Sí No Obertura de treball Sí No Observacions
Estudi de seguretat Sí No Estudi bàsic Pla de seguretat Procediment de treball ERL
Recurs preventiu Sí No Indicar
122
Annex B. Continuació
PLANIFICACIÓ I MESURES D’EMERGÈNCIA I RESCAT
específica
Informació de serveis assistencials Sí No → Hospital Serveis sanitaris Bombers Policia
Sí No
Responsable
En cas afirmatiu,
descriviu-lo
Hi ha un protocol breument
d’emergència establert?
Equip específic Sí No
Sí No
Mitjans
Detall dels equips
Sí No
Altres
TREBALLADORS VERTICALS
Nombre de
Formació
treballadors
Amb acreditació Sense acreditació

professional professional
SISTEMES DE SUBJECCIÓ
Nombre d’esteses
Dispositius d’ancoratge separats Sí No → Per a cada corda Per a cada treballador
de treball
Fabricant
Instal·lador
Norma
Test de resistència Sí No → Registre Sí No Comprovació Sí No Fotografia Sí No
Planificació Sí No → Responsable
Suport
Nusos ancoratge Vuit Baga simple Nou Vuit doble orella Empalmament i unió Altre
Separació de cordes Sí No Protecció de cordes Sí No Elevació de les cordes Sí No
Cordes diferents Sí No Llastat de cordes Sí No Longitud de les cordes Bé Malament
Marcatge de les cordes Sí No Nús final Sí No
123
Descripció
instal·lació
de capçalera
Reenviament Sí No Reasseguraments Sí No Fotos Sí No
Observacions
ALTRES SISTEMES DE SUBJECCIÓ I MESURES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA I A TERCERS
Vertical Sí No Conforme norma Sí No

Línia de vida Sí No
Sistema d’accés
Horitzontal Sí No Per a 1 usuari + 1 usuari
a lloc de treball
Plataforma de pas: Ascensor Escala Altres
Proteccions Baranes Xarxes de protecció Passarel·La de pas Mur perimetral Bastida amb safates
Descripció
de la instal·lació
Ocupació via pública Sí No Reasseguraments Sí No Fotos Sí No
Comentaris
i observacions
Detallar mesures
PC i a tercers
Responsable
Certificacions
Sí No Indicar
de muntatge
EQUIP VERTICAL PERSONAL
COMPONENTS EQUIP 1 ESTAT EQUIP 2 REVISAT CONFORME NORMA
Arnesos de seguretat Sí No Sí No Sí No
Casc de seguretat Sí No Sí No Sí No
Dispositiu de descens Sí No Sí No Sí No
124
COMPONENTS EQUIP 1 ESTAT EQUIP 2 REVISAT CONFORME NORMA
Dispositiu d’ascens Sí No Sí No Sí No
Dispositiu anticaigudes Sí No Sí No Sí No
Mosquetons Sí No Sí No Sí No
Cap d’ancoratge Sí No Sí No Sí No
Absorbidor d’energia Sí No Sí No Sí No
Corda de seguretat Sí No Sí No Sí No
Corda de treball Sí No Sí No Sí No
Protectors de corda Sí No Sí No Sí No
Tipus
Seient de treball Sí No Sí No
Observacions
Tipus
Politges i altres dispositius

Sí No Sí No
auxiliars
Observacions
Tipus
Bossa de treball Sí No Sí No
Observacions
Altres EPI Ulleres de seguretat Calçat de seguretat Roba de treball Protectors acústics Guants de treball
Llibre d’intruccions a disposició

Sí No
dels treballadors
Col·locació del seient de treball Descripció → Fotos Sí No
Sí No
Ús de dispositius o elements no
Fotos Sí No
permesos Descriure →
125
MANIPULACIÓ DE CÀRREGUES I MATERIALS
Hissat . Sistema →
Sistema transport càrregues
Treballador assistit Corda auxiliar Directament
i eines
Descens.Sistema
Zona d’apilament: Sí No
Organització del lloc de treball Delimitació Sí No Observacions →
Fotos Sí No
Ús d’eines de soldadura, etc. Sí No
MESURES PREVENTIVES I DE SEGURETAT DEL LLOC DE TREBALL
Condicions climàtiques.
Mesures
Pauses de treball Sí No
Horari de treball hivern Horari de treball estival
Lloc de treball Aire lliure Interior
Riscos Químic Avaluació Sí No
Biològic Avaluació Sí No
Explosiu Avaluació Sí No
Incendi Avaluació Sí No
Elèctric Avaluació Sí No
Ambiental Avaluació Sí No
Altre Avaluació Sí No
Permisos i autorització Sí No
Mesures adoptades
Treballadors informats Sí No
Treballadors formats Sí No
126
COMENTARIS I VALORACIONS
Observacions generals
Valoració
127
Annex C.
PLA ESQUEMÀTIC D’INSTAL·LACIÓ DE CAPÇALERA 1/3
CONSTRUCCIÓ / ESTRUCTURA
Núm. d’ordre
Direcció
Tipus d’edifici
Forma de teulada
Observacions
Dispositiu d’ancoratge
que s’utlitzarà
CLIENT
Nom Persona de contacte
Adreça Telèfon
INSTAL·LADOR
Encarregat d’instal·lació
Nom
Formació/experiència
Adreça
Telèfon
DISPOSITIU D’ANCORATGE
Fabricant
Característiques
Identificació/Model tipus
MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ
Component 1 Gruix mínim

(P. ex. sostre de formigó) (P. ex. 250 mm)

(P. ex. pilar de formigó) (P. ex. 500 mm)

(P. ex. armament de formigó) (P. ex. mín. C25/30)
128
Annex C. Continuació
FIXACIÓ TACS
Data de fixació Diàmetre forat trepant mm
Profunditat forat trepant mm

Observacions
Gir nm
Cx
Distància de la vora
Cy
Situació de la instal·lació
Sx
Espai eix
SY
Distància mín. vora (c)
Tipus
Mín. espai eix (s):
Fabricant Gruix mín. component
Força tensió permesa:

Material
Força compartida
permesa:
Martell Sí No Trepant Sí No Neteja forat del trepant Sí No

Mètode d’instal·lació
Impacte Sí No Sistema humit Sec
Dispositiu de prova Clau dinamomètrica Sí No Prova fixació dispositiu Sí No
Substrat (no es dubta de la seva resistència) Sí No
Instal·lació completada amb les instruccions del fabricant Sí No
Fixadors recomanats Sí No
Llista de control Tots els fixadors han estat fotografiats i s’han identificats amb un número Sí No
Punts d’ancoratge a la vista Sí No
Pla de la instal·lació del lloc d’emplaçament Sí No
Cargol de seguretat a través d’un forat fix tecnològic Sí No
Informació addicional
129
Annex C. Continuació
Pla de la instal·lació
N
O
E
S
Punt d’ancoratge 1 Punt d’ancoratge 8
Resistència de força
requerida (kN), parell de Punt d’ancoratge 4 Punt d’ancoratge 11
serratge [Nm]?
Punts d’ancoratge
addicionals:
Observacions de
l’encarregat de la
instal·lació:
Data de la instal·lació
Firma de l’instal·lador Firma del supervisor de l’empresa
130
Annex D.
Exemple de procediment per a examinacions periòdiques
Revisió periòdica del dispositiu d’ancoratge
SI NO
Està disponible
Inspecció visual, Està identificat
la documentació
test de funció el fabricant?
de la instal·lació?
Examen entre d’altres

de: corrosió, deformació,
trencament, pèrdua
de components, falten
senyals.
Fixació visible Fixació no visible
Resultats
de l’examen
Avaluació conforme
amb les regulacions Avaluació segons les
tècniques de construcció indicacions del fabricant
i en consideració amb mitjançant un test (per
les especificacions de exemple visual i test
càrrega del fabricant, funcional, test estrebada,
CONDICIÓ NO
ACCEPTABLE tipus i subjecció estàtic i dinàmic.
ACCEPTABLE
del muntatge de
l’estructura.
Substitució Senyalització
del dispositiu i documentació
d’ancoratge de l’examen
Substitució
Resultat
del dispositiu
de l’avaluació
d’ancoratge
Documentació
NO S’ACCEPTA
Documentació
O IMPOSSIBLE
AVALUACIÓ
ACCEPTABLE
131

45 - Trabajos Verticales. Técnicas de Acceso y Posicionamiento en Altura

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

45 - Trabajos Verticales. Técnicas de Acceso y Posicionamiento en Altura

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS

I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE BARCELONA

Àrea Tècnica del CAATEEB

Les reunions de Coordinació d’Activitats Empresarials en el

Edita Col·legi d’Aparelladors , Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de

Bages – Berguedà - Anoia

Descripció de les sigles utilitzades 5

Annex A1. Model fitxa de control d’equip de protecció 119

Descripció de les sigles utilitzades

ESS Estudi de seguretat i salut

EBS Estudi bàsic de seguretat i salut

PSS Pla de seguretat i salut

PTV Procediment de treballs verticals

CAE Coordinació d’activitats preventives

LPRL Llei de prevenció de riscos laborals

CSS Coordinació o coordinador/a de seguretat i salut en la fase d’execució

CSS Coordinació o coordinador/a de seguretat i salut en la fase de projecte

TPRL Tècnic superior en prevenció de riscos laborals

ITSS Inspecció de Treball i Seguretat Social

INSSBT Institut Nacional de Seguretat, Salut i Benestar en el Treball

EPI Equips de protecció individual

EVP Equip vertical personal

2. Definició de treball vertical

Què s’entén per treball vertical?

«S’anomenen ‘tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes’ (treballs

«Sistema de protecció individual contra caigudes que permet a l’usuari accedir

• Un sistema que inclou dos subsistemes fixats per separat:

A banda d’aquestes «denominacions» o «definicions», l’Associació Nacional d’Empreses de

«S’anomenen ‘tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes’ (treballs

Treball en altura Treball vertical

3. Equip vertical personal

«Conjunt d’elements, components i dispositius que utilitza un treballador

Línia o corda de seguretat Línia o corda de treball

A més dels dispositius, elements o components de la línia de treball i la de seguretat, formen

3.1. Equip de treball (línia o corda de treball)

3.1.2. Característiques i condicions d’ús

• Permeten al treballador vertical accedir i posicionar-se en altura per dur

3.1.3. Dispositius, elements i components

Línia o corda de treball Dispositiu de regulació de corda

Casc de seguretat per

Altres dispositius de regulació

1 Vegeu Guia tècnica d’equips de treball, INSSBT.

• El seient de treball ha de tenir una forma anatòmica que respecti les

Seient fabricat Seient autofabricat

El professional al qual va dirigida aquesta publicació ha de tenir en compte a l’hora de planificar,

• L’altura de l’edifici, instal·lació o lloc on es posicioni el treballador vertical

• Les condicions físiques i tècniques de l’edifici, instal·lació, estructura per

A l’hora de planificar els treballs o les tasques

• El primer és l’estrep o pedal. Es

s’utilitzi, encara que és recomanable la utilització dels manufacturats

• A part d’aquests dispositius i aparells, cal tenir en compte que dins

3.2. Equip de seguretat anticaigudes

3.2.2. Característiques i condicions d’ús

• Evitar la caiguda d’un treballador vertical, perquè falla o es trenca la línia

3.2.3. Elements i components

Línia o corda de seguretat

2 Vegeu: corda de treball.

3.3. Altres equips i dispositius

3.3.1. Equips auxiliars

Bastidor per a recollida de materials

Bloquejador de peu. Politges

3.3.2. Altres equips de protecció individual

• Ulleres de protecció per protegir de riscos com:

• Mascaretes i sistemes de respiració autònoma per