Parcial Filoso a 3r trimestre

TEMA 1: FAL·LÀCIES NO FORMALS

Una fal·lacia, paraula que ve del llati fallacia: engany, és un raonament erroni però que sembla
correcte i preten ser convincent. Ens vol convèncer no aportant bones raons sinó apel·lant a
elements no pertinents o, ns i tot, irracionals. És a dir que una fal·làcia és un element enganyós.

1. Fal-làcia ad hominem (dirigit contra l'home)

Raonament que consisteix en desacreditar una opinió o argument perquè la persona (i per

extensió: organisme, associació, col:lectiu, partit politic.), que la defensa no ens mereix

credibilitat.

- Els ecologistes diven que consumim massa eñergia; però no en facis cas perquè els
ecologistes sempre exageren
- No tens raó acusant-me d'això, perquè tu sempre em dones les culpes de tot.

- Sempre es queixa, segur que ara tampoc té raó.

- Qui ho ha dit? El Joan? Bah! venint d'ell, ni cas!

Ex. Pedro Sanchez diu: baixarà el preu de la llum; però algú que no li cau bé dirá: no el fasis cas
és un mentider.

2. Fal-làcia ad verecundiam (s'apel la a l'autoritat)

Raonament o discurs en el que es defensa una conclusió o opinió no aportant raons sinó
apel·lant a alguna autoritat intel·lectual, moral.…. Pot ser legitim recórrer a una autoritat
reconeguda en el tema; però no sempre és garantia de que el que a rma sigui cert.

- Segons l'alcalde, el millor per a la salut dels ciutadans és asfaltar totes les places de la ciutat.
per tant, serà convenient fer-ho.

- La mecànica quàntica ha de ser un error. Ho diu Einstein

- Les noies són més intel·ligents que els nois perquè ho han dit a la televisió.

3. Fal·làcia ad baculum (s'apel-la al bastó)

Bastó = autoritat (amenaça)

Raonament en el que per establir una conclusió o posició no s'aporten raons sino que es recorre
a l'amenaça, a la força o a la por. És un argument que permet vèncer, però no convèncer.

- No atenguis el públic de la botiga portant aquest piercing; recorda que qui paga, mana.

- Si no ho aproves tot, no sortiràs el cap de setmana.

- No parlis tant! Per què? Perquè suposo que vols anar de viatge a Itàlia.

Ex. Fora de clase! Per què? Perquè ho dic jo!

4. Fal·lacià ad populum (dirigit al poble provocant emocions)

Raonament o discurs en el que s'ometen les raons adequades i s'exposen arguments falsos

i exagerats que pretenen excitar els sentiments i les emocions dels que les escolten. Es una

argumentació demagògica o seductora, molt utilizada en mitings politics. És utilitzat en la

política i és despectiu

- Hem de prohibir que vingui gent de fora. Què faran els nostres lls si els estrangers els roben la
feina i el pa?

- Cal defensar el comunisme ja que tots els empresaris són uns paràsits que ens xuclen la sang
als treballadors!!! (Hi ha una explotació)

1 de 5
fi
fi
fi
fi
 Parcial Filoso a 3r trimestre

5. Fal·làcia ad ignorantiam (per la ignorància)

Raonament en el que es pretén defensar la veritat (falsedat) d'una a rmació pel fet que no es pot
demostrar el contrari.

- Ningú no pot provar que no hi hagi una in uència dels astres en la nostra vida; per tant, les
prediccions de l'astrologia són vertaderes

- No s'ha pogut demostrar mai amb proves fefaents que existeixi la vida extraterrestre, per tant,
no n'hi ha.

- Ningú ha pogut demostrar que Déu no existeixi, per tant, has de creure que existeix.

- Com que no pots demostrar que ets innocent, ets culpable

- Com que no hem pogut demostrar que en Miquel era culpable, és innocent.

6. Fal·làcia Post hoc... (falsa causa) "Post hoc, ergo propter hoc": després d'això, allò

Raonament que a partir de la coincidència repetida entre dos fenòmens s'estableix, sense
su cient base, una relació causal: el primer és la causa i el segon, l'efecte.

- El càncer de pulmó es presenta (freqüentment) en persones que fumen cigarretes; per tant,
fumar cigarretes és la causa d'aquest càncer (cal observar que si bé és un argument fal·laç, no
es pot establir que la conclusió sigui falsa; es pot arribar a aquesta conclusió per altres vies.)

- El gall sempre canta abans de la sortida del sol. Per tant, el cant del gall provoca que surti el
sol.

- Les vendes de gelat aumenten molt en el mes juny. Els accidents de trà c augmenten molt el
mes de juny. Per tant, el consum de gelats augmenta el risc de tenir un accident de transit.

7. Fal·làcia "tu quoque" (tu també)

Per demostrar que una determinada acusació és falsa, s'acusa a l'acusador d'allò mateix. És de
defensa i justi cació

- No accepto la seva acusació de corrupció ja que diversos membres del seu partit han estat
condemnats per corrupció. Vostè no és ningú per acusar-me.

- Tu que fumes m'estàs aconsellant que jo no fumi?

- No em diguis que no cridi, perquè tu sempre estàs cridant.

8. Fal·làcia "ex populo"

Es defensa determinat punt de vista al legant que tothom o molta gent està d'acord amb

aquesta opinió. Es deixa portar per la massa, falta de personalitat.

- M’has de deixar sortir ns a les dues, tots els pares dels meus amics els ho deixen fer.

- La gent vol veure programes de xafarderies, així que és licit posar-ne.

- Aquesta pel-lícula ha de ser bona perquè l'ha vist molta gent.

- És veritat perquè ho diu tothom.

9. Fal·làcia de l'argument circular

En la demostració d'una conclusió s'utilitza la mateixa conclusió. No s'aporta cap argument ni

ningún tipus de informació.

- L’aigua estava molt calenta perquè tenia una temperatura molt alta.

- Sempre està malhumorat. Per què? Perquè mai està content.

- És pobre perquè no té diners.

- És ateu perquè no creu en Déu.

2 de 5
fi
fi
fi
fi
fl
fi
fi
 Parcial Filoso a 3r trimestre

10. Fal·làcia de «blanc o negre» o del fals dilema

Quan es presenten dues alternatives com les úniques posibles en una questió que, d'altra

banda, no es presenta com un dilema. És a dir, que no hi ha tema mitg, o ets una cosa o ets la
seva contrària.

- Està vostè amb nosaltres o amb les forces del mal?

- Cal triar entre llibertat o seguretat.

- O estàs amb mi o estàs contra mi.

11. Fal-làcia de les preguntes complexes.

Consisteix en una pregunta trampa, de manera que la resposta de l'interlocutor, sigui la que

sigui, implica aceptar un pressupòsit que aquest no voldria acceptar.

- Vostès sempre continuaran fent les mateixes activitats il·legals? (tant si es respon sí com no
s'està reconeixent que s'han fet activitats il legals).

- Has deixat de molestar al meu cosí?

- No tornarás a copiar?

· Sí —acceptes que has copiat i que ho seguiràs fent

· No —acceptes que has copiat en algún moment

TEMA 2: EL PODER DE L’ESTAT

La idea d'Estat (concepte polític) designa un territori delimitat per fronteres on governa una
autoritat (judicial, lesgislatiu i executiu) des de diferents institucions (jurídiques, administratives...)
que té el suport d'un sistema legal. Aquesta autoritat també té la capacitat de crear lleis i utilizar
la força i la violència per fer-les complir i mantenir l’estabilitat i l’ordre.

La Nació (concepte cultural) és un grup de persones amb un conjunt de característiques

comunes, com ara un mateix origen històric, una mateixa lengua, una mateixa religió o uns
mateixos costums i institucions. Tenen a més el sentiment de tenir una identitat pròpia i la
voluntat de defensar-la. Algunes d’aquestes característiques són objectives (geogra a, historia,
estructura econòmica o lengua) i d'altres són subjectives (consciencia de pertànyer a una nació,
lleialtat o voluntat de ser una nació).

Quan l'Estat coincideix amb la nació diem que és un Estat nacional. Però també pot succeir que
un Estat incorpori en el seu interior diverses nacions; aleshores diem que es tracta d'un Estat
plurinacional, encara que històricament, l'estructura i els poder de l'Estat han anat apagant la
realitat plurinacional que es donava dins seu, amb la consegüent extinció de moltes nacions.

Per exemple els “gitanos” podrien considerar-se una nació, ja que son un grup de persones amb
unes característiques pròpies, tenen la seva llengua, la seva religió, meteixes costums…

1. FORMES D’ESTAT

1.1. Estat Autoritari (Absencia de liberiat / No democraia)

demo—poble / cràcia—poder = poder del poble

La seva autoritat és il limitada, no està sotmès a cap tipus de control. No hi ha divisió de

poders. Es re ecteix en la imposibilitat que tenen els ciutadans per a intervenir en els assumptes
d'Estat: no poden elegir els governants, no poden expressar obertament la seva disconformitat.
Tampoc no existeixen òrgans judicial independents respecte del governants. D'aquesta manera,
el individus es troben indefensos davant de qualsevol abús d'autoritat, ja que no tenen un mitjà
legal per a defensar-se.

3 de 5
fi
fl
fi
 Parcial Filoso a 3r trimestre

Podem distingir dos tipus d'Estat autoritari:

• Estat absolutista. És característic de l'inici de l'Edat Moderna. Com a exemples tenim el regnat
de Felip Il a Espanya, el de Lluís XIV a França i el d'Enric VIll a Anglaterra. En totes aquestes
monarquies el poder sobirà és, pràcticament, il·limitat i no està subjecte a restriccions de cap
tipus dins les fronteres del seu domini. Les persones que tenen el poder no són elegides pels
seus súbdits, ni aquests tenen cap manera d'oposar-se, legalment, als seus mandats.

• Estat totalitari o dictadura. (Més modern) És la forma més terrible d'Estat autoritari. A
diferència dels Estats absolutistes, en el totalitarismes existeix un control més exhaustiu de tots
els àmbits socials I personals. En aquestes dictadures l'Estat controla, també, aquells
organismes que no són propiament estatals, com la societat civil, i ns i tot, la vida privada de
les persones. Els mitjans de comunicació, l'educació, les creences religioses, la família... són
estatalment inspeccionats per a evitar oposicions que amenacin l'hegemonia de l’Estat. (Punxar
el telèfon mòvil per saber de que parlen per evitar aquestes oposicions)

1.2. Estat de Dret (llibertat / democràcia) (es basa en la llei)

A diferència del que succeeix en l'Estat autoritari, en un Estat de dret, l'autoritat estatal està
sotmesa al domini de la llei (principi de legalitat). El poder politic, per tant, no es pot exercir
arbitràriament, sino dins dels limits de l'ordenament legal: les persones que manen han de
prendre les seves decisions dins del que marca la llei, amb l'objectiu de protegir els drets
individuals davant els abusos que pugui cometre l'Estat mateix. Aquests drets són, ns i tot,
superiors a l'autoritat estatal, ja que l'Estat els ha de garantir. Són els drets polítics I civils.

Però es Locke qui a nal del segle XVII traca els principis basics del liberalisme, defensant els
drets individuals i l'establiment d'una separació dels poders de l'Estat entre el legislatiu i el
judicial per acabar amb la manca de control sobre l'autoritat del monarques.

D'aquesta manera, l'obra de Locke esdevé cabal per a la con guració de l'anomenada primera

generació de Drets Humans en referència als drets civils i els politics.

• Els drets civils (llibertat de les persones)—són la necessitat de crear un àmbit de llibertat
personal en el qual el poder polític no pogui intervenir. Per exemple: el dret a la vida, a la
llibertat de les persones, a la propietat, llibertat de’expressió… L’estat els a de complir I a de
fer que la gent els compleixi.

• Els drets polítics— per garantir la llibertat individual, tots els ciudadans han de participar en
l’organització de l’estat. Per exepmle: dret a la llibertat d’associació (partits polítics, ONG,
sindicats…) , sufragi universal…

L'Estructura i funcionament de l'Estat de dret pot variar d'un país a un altre, Alguns del seus trets
característics són:

• La Constitució (una única llei)

La Constitució és la llei màxima que regula i estructura el funcionament d'un Estat de dret.
És la llei superior de l'Estat, a la qual s'ha d'ajustar tota la legislació. Per aquesta raó podem
a rmar que els Estats de Dret són Estats constitucionals.

Regeix el principi de legalitat que estableix que tots els ciutadans i ns i tot el mateix Estat s'han
de sotmetre al compliment de la llei, que serà aplicada sense cap tipus de discriminació i amb un
tracte igualitari per a tothom. La Constitució és un límit per als representants perquè el poder
polític no es pot exercir arbitràriament, sino dins els límits de l'ordenament legal.

4 de 5
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 Parcial Filoso a 3r trimestre

• La divisió de poders

El lòsof francès Montesquieu va introduir, al segle XVIII, la idea que, per a evitar els abusos, el

poder mateix havia de posar fre al seu poder. El mecanisme per a fer-ho consisteix a fer recaure
els tres tipus de poder que posseeix (legislatiu, executiu i judicial) en mans diferents i
independents.

a) El poder legislatiu elabora i aprova les lleis i controla l'acció de Govern (poder executiu).

Assumit pel Parlament (representa al poble).

b) El poder executiu aplica les lleis i dirigeix l’organització i la defensa de l'Estat. Assumit pel
Govern.

c) El poder judicial controla el correcte compliment de les lleis i en sanciona l'incompliment.

També vetlla per la constitucionalitat de les lleis aprovades. Assumit per la magistratura,
judicatura o Tribunals.

• Límits de la regla de la majoria (té limitacions, en la democràcia no es permet)

L'exigència d'una democratizació més gran per a les nostres societats no s'ha de confondre amb
l'extensió de la regla de les majories a tots el àmbits socials. Això signi caria confondre el sentit
de la democràcia, lligat al respecte tots els ciutadans, amb un simple sistema de funcionament
per majories. Per això, l'ús de la regla de les majories té almenys dos límits:

a. Els drets individuals, que no es poden sotmetre a votació.

b. Els drets de les minories a defensar la seva posició i a poder convertir-se en majoria. (Se han
de respectar i valorar) els individus aplicats als integrants de minories racials, ètniques, de classe,
religió, lingüístiques o sexe.

5 de 5
fi
fi
fi