Països Catalans
Manifestacions del Primer de Maig
Els sindicats nacionalistes
al Fossar de les Moreres
Uns centenars de persones - e n t r e quatre-centes i mig
m i l e r - s'aplegaren ahir al matí al Fossar de les Moreres,
arran de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona,'
acudint a la convocatòria feta per quatre organitzacions
sindicals nacionals catalanes, Solidaritat d'Obrers de Ca-
talunya, Col·lectius Obrers en Lluita, Col·lectius de Treba-
lladors i Sindicat de Treballadors de la Garrotxa.
Els parlaments de l'acte s'iniciaren
cap a tres quarts d'onze del matí
q u a n la p r e s e n t a d o r a va dir q u e
«aquesta és la primera vegada que
Xavier Cassassas, Carles Jaume Andreu, Aureli Solsona i Xavier Mitjà can-
taren la Internacional i els Segadors al Fossar. (Foto Robert)
- • sr*
a •
fmcti» à » ««3? Smí" sgí» àè«r -is»
Avui recomana
Cançó
Maria del Mar Bonet (València,
al València Cinema, avui a les
22.30)
Frase
«L'intel·lectual i el polític es-
panyol sincerament liberals han
acabat per comprendre que men-
tre Catalunya no gaudeixi de lli-
bertat tampoc ells no gaudiran
de llibertat; per a subjectar-nos
c a l d r à s e m p r e una d i c t a d u r a ,
que ferirà llur esperit i atacarà
llurs anhels civils».
Jaume Aiguader i Miró al seu
llibre «Catalunya i la revolució»
(1931)
Llibre
«Història de Lleida explicada
als joves», de Josep Vallverdú.
Lleida, 1979. Dilagro edicions.
Il·lustracions Víctor P Pallarès.
207 pàgines.
JOSEP VALLVERDÚ J popular, començà la manifestació de
IL·LUSTRACIONS V**PM.ÍAHÈS I
HISTORIA!
DE LLEIDA
EXPLICADA
ALS JOVES I
Resum, en llenguatge planer i
g r a n s e n t i t de c o n j u n t , de la
història lleidatana.
Restaurant
«Can Misèries» (Barcelona,
Borrell, 106, Carta 700/900 pes-
setes) \ da per Avel-lí Artís, E A Moliné i
Cuina catalana
Arxiu Municipal de Girona. Avui. 2/5/1979. Pàgina 6
els treballadors i sindicats nacionals
catalans celebren el Primer de Maig,
dia internacional del treball». El torn
de parlaments que seguiren foren
* * p * - «sí w « mç * » • ->«
;>• t*t&' té iéü» s iis* Si »h •
pronunciats per Carles Jaume An-
dreu, Aureli Solsona, Xavier Mitjà i
Xavier Cassassas. Cada un dels dife-
rents parlaments foren corejats per
distints crits per la gernació, entre al-
tres «independència», «Obrers, cam-
perols, socialisme, independència» i
«Unitat Sindical als Psïsos Cata-
lans.»
Jaume Andreu, en representació
del Centre Autonomista de Depen-
dents del Comerç i de la Indústria
- C A D C I - , parlà en primer lloc as-
senyalant que «fa quaranta-tres anys
Mil cinc-cents gironins
seguiren CCOO i UGT
Unes mil cinc-centes persones van
assistir ahir a la manifestació convo-
cada per UGT i CCOO amb motiu de
la festa del Primer de Maig. La mani-
festació va sortir a les dotze del matí
de la plaça de Sant Agustí i, per la
Gran Via i carrer Joan Maragall, va
dirigir-se fins a la plaça de Catalu-
nya. Durant el recorregut es varen
cridar consignes com «devolució pa-
trimoni sindical», «la AISS es nues-
tra unitad sindical», «Visca el Primer
de Maig», «Aquí no se ve la bandera
de UCD», «Queremos estatuto de los
trabajadores», «Trabajo sí, paro no»,
«Espanya demà serà republicana».
Cal constatar que, en algunes oca-
sions, alguns crits que partien dels
assistents han estat apagats pels dos
cotxes que llançaven les consignes.
Al llarg dels més o menys cent cin-
quanta metres de la manifestació hi
havia una trentena de pancartes, així
com algunes banderes vermelles i
republicanes i una d'andalusa. Ana-
va encapçalada pels dirigents de les
dues centrals convocants, seguits
pels senadors Ferré i Sobrequès així
com alguns diputats i regidors de
l'ajuntament de Girona. Hi era també
present el batlle Joaquim Nadal i Fa-
rreras.
En arribar a la plaça de Catalunya,
els secretaris de les federacions de
Girona de CCOO i UGT varen pren-
dre la paraula per tal d'adreçar-se al
miler i mig de manifestants. En els
respectius parlaments varen atacar
el govern d'UCD per considerar «que
AVUI
els enemics de Catalunya van desfer
el CADCI, que ara reneix i ve a dir-
vos per primer cop que tornem a es-
tar en lluita per la nostra pàtria Cata-
lunya»; recordà en les seves parau-
les els morts de 1714 enterrats a
l'indret i va fer avinent que la majoria
d'ells eren treballadors dels diferents
gremis que tenien cura de la defensa
de la ciutat.
Pels Col·lectius de Treballadors va
parlar Aureli Solsona, tot afirmant
que la jornada d'enguany del Primer
de Maig «quedarà inscrita dins la
lluita del moviment obrer català que
p o s a la p r i m e r a p e d r a p e r a la
convergència dels diferents sindi-
cats que d'aquí a un temps puguin
esdevenir l'única representació dels
o b r e r s d e l s Països Catalans.»
Esmentè la crida feta pels COLL a les
altres centrals sindicals nacionals ca-
talanes i es va doldre del fet que fins
ara no hagi estat donada una respos-
ta positiva a la seva crida.
Xavier Mitjà, del Col·lectius de Tre-
b a l l a d o r s , va d i r q u e la d i a d a
d'enguany s'inscrivis dins la incerte-
sa de la c r i s i e c o n ò m i c a i
l'enduriment de les patronals en la
negociació col·lectiva dels darrers
mesos. Demanà que totes les orga-
nitzacions «exigeixin subsidis sufi-
cients per als parats, inversions pú-
bliques per a crear llocs de treball i
ajut municipal als parats».
Finalment, Xavier Cassassas, ele-
git fa poc secretari general del SOC,
va prendre la paraula per a dir que
eren allí no pas en memòria dels
màrtirs de Chicago sinó dels qui
possibilitaren el 1854 la primera va-
ga general a Catalunya i els qui pos-
sibilitaren la creació dels primers
sindicats catalans fa més de cent
trenta anys; féu esment del perquè
encara no havien donat resposta a la
crida feta pels col·lectius de Treballa-
* dors «el procés d'unió no pot fer-se
de qualsevol manera, cal fer sindica-
lisme nacional català amb
independència dels partits polítics i
amb el temps necessari».
Acabat l'acte al Fossar, els allí
aplegats anaren cap als jardins de la
part alta del passeig de Gràcia a la
cruïlla amb la Diagonal.
S'adheriren a l'acte, Estat Català,
LAB d'Euskadi, PSAN, BCT, IPC
FNC, CADCI, LSTV, CCTTPV, HASI,
ERC, JSAN i Sindicat de Treballa-
dors de la Garrotxa.
r e p r e s e n t a els i n t e r e s s o s de les
grans patronals, i que està vinculat a
la banca i a les multinacionals». Es
reclamà també la devolució del patri-
moni sindical i la discussió a les
Corts d'un estatut del treballador. En
aquest sentit varen dir: «A partir
d'ara que la democràcia entra als
ajuntaments, s'han acabat les caci-
cades». L'acte es va acabar amb el
cant de la Internacional i Els sega-
dors.
Per la seva banda CNT, Col·lectiu
de Treballadors, CSUT, USO, OCE-
Bandera Roja, PSAN i PSC varen
manifestar que no s'adherien a la
manifestació perquè «considerem
que el Primer de Maig és ei dia de
tots els t r e b a l l a d o r s i no n o m é s
d'aquestes centrals reformistes, que
és el que, segons sembla, ens volen
fer creure».
Acte a Lloret de Mar
Unes tres-centes persones van
concórrer a Lloret de Mar (la Selva) a
la m a n i f e s t a c i ó convocada per
CCOO i UGT. La marxa acabà a la
plaça de la vila amb els parlaments
dels dirigents locals d'ambdues cen-
trals. Cal dir que la majoria munici-
pal no va deixar col·locar un entaulat
a la plaça com en d'altres ocasions
s'ha fet. No es produïren cap mena
d'incidents, informa Joan Martí.
Informació de Barcelona realitza-
Joan Subirà.
Dimecres, 2 maig 1979 - Pàgina 6
Els cenetistes contra
CCOO i UGT, a Sants
La mesa del míting cenetista a les Cotxeres de Sants feia ei signe de saluta-
ció anarquista mentre els altaveus difonien l'himne «A les barricades» amb
ritme pop. (Foto Albert Olivé)
El darrer parlament fou a càrrec
d'Enrique Marcos, secretari «nacio-
nal» de la CNT espanyola. Les seves
paraules foren les més dures i pro-
v o c a d o r e s . C o m e n ç à p a r l a n t de
l'espoliació del patrimoni sindical,
aclarint que també s'havia espoliat la
CNT de la glòria d'haver fet grans
o b r e s a u t o g e s t i o n a d e s d u r a n t la
guerra. «S'ha dit que vam cremar es-
glésies i matar capellans, però no
s'ha dit que vam fer carreteres i la
vall del metro que passa per aquí el
c o s t a t , ni q u e v a m d e i x a r l e s
fàbriques en perfecte funciona-
ment». Després va dir que no fou
F r a n c o qui va s u p r i m i r l'Estatut,
perquè la Generalitat ja l'havia des-
truït en donar el poder als comunis-
tes l'any 1937. També blasmà els lí-
d e r s dels p a r t i t s d ' e s q u e r r a per
asseure's a sopar 'amb els assassins
de molts dels treballadors d'aquests
partits». Després de criticar els pe-
riodistes «que sembla que escriguin
els articles de la comuna estant»,
afirmà que la CNT respondrà a la
força amb la força de la justícia i que
empunyarien les armes
jeypl^ciQn^rj^s.; «Si cal ».. n
M è n t r e s t a n t , però, cal fer f e i n a
revolucionària, afegí. En acabar el
míting, començà la manifestació ca-
rrer de Sants amunt fins a Collblanc.
Malgrat els crits contra la policia, els
militars, els sindicats «grocs», el go-
vern i el capital, la força pública no
es va fer visible i no hi hagué inci-
dents de violència física.
Festa i manifestació
a Tarragona
La celebració del Primer de Maig a
la ciutat de Tarragons va aplegar mig
miler de manifestants. Les centrals
sindicals CCOO i UGT havien convo-
cat la manifestació que recorregué
els carrers de la ciutat.
A més de la manifestació aquestes
centrals tsmbé organitzaren una fes-
ta popular al mig de la Rambla. Hi
hagué música, jocs infantils, actua-
ció de colles castelleres, pintada de
murals, c o n c u r s o s de dibuix i
d'altres actes. En acabar-se la festa
la diada del treball.
Els m a n i f e s t a n t s van corejar
eslògans sobre la plenitud de drets i
llibertats sindicals, contra la crisi i
l'atur i a favor de la devolució del pa-
trimoni sindical.
Míting d'USO a Reus
Per la seva banda, la central sindi-
cal USO va o r g a n i t z a r un acte a
Reus, capital del Baix Camp. Consis-
tí en un míting sobre el sentit del Pri-
mer de Maig, la defensa dels llocs de
treball, la problemàtica de la dona
treballadora i la unitat dels treballa-
dors.
No va ser la central USO l'única a
mostrar-se disconforme amb CCOO
i UGT per no haver estat cridada a
l'organització de la diada a Tarrago-
na. Les centrals CSUT i SU també es
van queixar de la marginació que els
havien imposat les centrals
majoritàries i van fer avinent que la
fita principal del Primer de Maig és
assolir la unitat sindical. Pel seu
compte, doncs, van organitzar una
altra manifestació pels carrers de
L'esperit deís fets de m a i g del
1937 va reviure ahir a les Cotxeres
de Sants. El míting dels anarco-sin-
dicalistes en ocasió del Primer de
Maig atacà comunistes i socialistes
de ser aliats del govern capitalista.
La manifestació subsegüent va fer
sentir les mateixes consignes des de
la plaça de Salvador Anglada fins a
Collblanc.
Unes tres mil persones
s'aplegaren a les Cotxeres ahir a les
11 del matí. Les banderes vermelles i
negres i les pancartes cenetistes
onejaven sovint. Tot l'acte es va fer
en castellà. El primer de parlar fou
M a r c e l i n o Reyes, secretari del
comitè local de la CNT de Barcelona,
recentment elegit. Va dir que allò no
era una festa ni calia celebrar res, si-
nó un dia més de lluita de classe.
Atacà els sindicats CCOO i UGT,
acusant-los de corretges de trans-
missió. El públic els va titllar de sin-
dicats grocs amb la música de «Ye-
llow submarine».
D'altreg qüestions tractades en els
p a r l a m e n t s del míting van ser
l'amnistia total, l'alliberament dels
s e i x a n t a d e t i n g u t s de la CNT
especialment els implicats en el
cas de l'atemptat a Scala-, les ca-
lúmnies de la premsa burgesa i la di-
rigida per burgesos infiltrats,-l'atur
creixent i el terrorisme d'Estat, la dis-
s o l u c i ó dels cossos repressius,
etcètera. En un moment donat es va
calar foc públicament a un exemplar
del diari madrileny «El País» pel-
que ha publicat de la CNT.
Tarragona. Hi participà un centenar
de p e r s o n e s a m b pancartes
d'aquestes centrals i fent crits
al·lusius a la diada dels treballadors i
llurs reivindicacions laborals. En tots
aquests acttes no hi hagué incidents
ni enfrontaments amb la força públi-
ca.
FARMACIES
BARCELONA
OBERTES DIA I NIT
de les 9 d'avui a les 9 de demà
(NOMÉS A M B RECEPTA M E D I C A )
ALMIRALL.
ANGLES.
- Elcano, 70 - Rades.
Pg. Gral. Mola, 17 - Prov - Rosse-
Iló.
BARRI. - Parcerisas, 17-19 - (Badal).
BERGE. - Ntra. Sra. del Port, 255 - Altos Hor-
nos.
CALVET. - Av. V. Montserrat, 229 - Segle XX.
CERCAVINS. - Unió, 6 - Rambla del Centre.
CLEMENTE. - Luchana, 48 - Llull.
C O S T A . - C e r d e n y a , 520-522 - S o b r e Gral
Sanjurjo.
COSTA. - Lluch, 12 - Pg. Valldaura.
ESPADA. - Madrid, 103-105 - Cte. Benítez - Es-
glésia.
ESTRANY. - Via Augusta, 189 - Calvet.
FERRER. - PI. St. Agustí Vell, 11 - Carders.
GRAELLS. Menèndez Pelayo, 67 - Travesse-
ra.
GUINART. - St Andreu, 306 - Santa Marta.
JIMENEZ. - Montnegre, 11-13 - Equador.
M A S S A N A . - Pg. Dom Bosco, 57 - Mtre. Falla.
O'CALLAGHAN. - Bda. Mercat, 2 - PI. Eivissa.
PONS C. - Rbla. Catalunya, 89 - Mallorca.
SALMERON. Beato Almato, 20 - Pg. N. S
Coll.
TRIAS. - Pge Ant° Gassol, 22 - Bac de Roda.
VEHI. - Aneto, 14 - Turó de la Peira.