Cor de Maria Laguna, Arrieta, Ainhoa

Mataró 3rESOB 22/4/2022

Religió

ACTIVITATS INICIALS DEL BUDISME

· Biografia de buda.

Primerament, un buda és un nom amb

contingut religiós que desperta o té il·luminació
espiritual. En el budisme, aquest despertar
implica un estat de tranquil·litat mental. En la
seva majoria s’atribueixen totes les doctrines i
ensenyanses al lider “budista Gautama”.

Aquesta religió es practica en països com: La

Xina, India, Sri Lanka, Camboya, Laos, Myanmar
i Tailandia.

· Quins símbols budistes n’hi ha?

En el budisme hi ha 8 principals simbols budistes que són els més coneguts. I són
els següents:

-El nus infinit: Representa la relació entre el camí

espiritual, el fluix del temps i el moviment dins allò
que és etern.

-El cargol: Es relaciona amb el so dels ensenyaments

de Buda. Representa alegria.

-El para-sol: Actua com a objecte protector. Significa

protecció davant protecció del patiment, ments
negatives, pensaments destructius o altres forces
nocives.

-La flor de lotus: Representa la il·luminació, la saviesa,

també és utilitzada per impartir la naturalesa de la
humanitat i puresa a la ment.

-Els peixos daurats: Es diu que els dos peixos

representaven els rius Ganges i Yamuna. Els dos
peixos són un símbol de fortuna, fertilitat i llibertat.

-El gerro preciós: Es relaciona amb les ensenyanses

de buda. Conté riquesa espiritual, prosperitat, salut i
felicitat.

-La roda: Representa els senders, els diferents senders

per arribar a Buda, els vuit radis d’aquesta roda són
aquests vuit camins: Visió correcta, pensament
correcte, parla correcta, acció correcta, mitjà de vida
correcte, esforç correcte, atenció correcta i concentració correcta.

-La bandera de la victòria: Simbolitza el triomf de la saviesa, el triomf dels

ensenyaments impartits per Buda sobre la ignorància, els obstacles i temptacions.
· Llegendes i mites sobre Buda.

La llegenda de la dent de Buda.

La mitologia budista compren sistema de creences relativament extensa que ha

estat influenciada i ha adoptat els mites de nombroses cultures, començant
inicialment per l'antiga cultura Gandhara.

Les diferents escoles budistes han creat i mantingut una gran quantitat de
literatura mitològica. El mite central del budisme és la vida de Buda. Això s'explica
en termes relativament realistes en els primers textos, aviat es van convertir en
una complexa mitologia literària. El motiu principal d'aquesta història, i la
característica més distintiva del mite budista, és la renúncia de Buda: deixar la
seva llar i la seva família per a una recerca espiritual. Al costat d'aquest mite
central, les tradicions contenen un gran nombre d'històries més petites, que
normalment se suposa que transmeten un ensenyament ètic o budista. Aquests
inclouen els populars Jātakas, contes populars o llegendes que es creu que són
vides passades de Gautama Buda. Com que es consideren episodis de la vida de
Buda, aquí es tracten com a "mite", en lloc de distingir entre mite, llegenda i conte
popular.[2]

Els mites budistes es mantenen en els textos, i al costat de les tradicions orals, la
narració d'històries, així com les narracions creatives de mites en el teatre o les
obres d'art.[3][4] Aquesta mitologia creativa continua fins als nostres dies i
compren adaptacions cinematogràfiques, televisives i musicals dels mites
budistes.

El mite sempre ha estat una part important de la manera com els budistes es
veuen a si mateixos i formen comunitats. Les actituds envers els mites varien, des
de persones que veuen les històries com a fets totalment reals, mentre que altres
les veuen com a simbòliques. El terme"mite" no implica un judici de valor o
veritat. Més aviat, es refereix a l'estudi de les històries sagrades i el seu significat
dins d'una comunitat.

· Els monjos, els lames

En el budisme tibetà, el lama és un mestre

espiritual, algú capaç de mostrar a altres el camí
inequívocat a l'alliberament i la il·luminació.

Els monjos budistes tenen respecte per la natura,

i per això la seva alimentació s'encaixa sempre en
cuidar moltíssim tot el que es menja, i si pot ser,
plantar-ho i cultivar-ho ells mateixos.

Els monjos del theravada i del mahayana tenen prohibida l’activitat sexual. Al
budisme Vajrayam de l'Himàlaia, els lames que no han estat ordenats monjos
poden casar-se i tenir fills. Sempre va ser acceptat, fins i tot pel mateix Buda
Gautama.
Segons aquests, la tècnica per meditar bé consisteix a concentrar-se en la
respiració. Contar cada vegada que inhalem i exhalem. Primer prendre aire pel nas,
treure'l per la boca i repetir lentament fins a tres. Després continuar respirant
només pel nas a un ritme normal, ni a poc a poc ni ràpid.

No és per tant un bhikkhu, monjo, només perquè demana almoina a altres, ni per
adoptar una aparença es converteix un en
bhikkhu. Aquell que sotmet el mal, sigui gran o
petit, aquest és un bhikkhu, perquè ha vençut
tot malament.

A més a més una dada curiosa es què gràcies a

un monjo budista s’ha descobert què meditar
cada dia pot retrasar l’envelliment del cervell.

· Festes i tradicions budistes

Els budistes cebren cada any moltes festes que al pas dels anys s’esdevenen com a
tradicions, n’hi ha moltes però a l’India es celebren més les 10 següents:

1. Buda Purnima: Es creu que el naixement de buda és

la reencarnació de Lord Vishnu. Buda Purnima se
celebra en dia de lluna plena commemorant els tres
esdeveniments que van tenir lloc a la seva vida el mateix
dia. El Buda Purnima se segueix celebrant com a festival
important celebrat pels budistes. El dia es diu Vesak.

2. Ullambana: Es celebra el dia 15 de juliol del calendari

lunar. La paraula Ullambana és una transcripció del
sànscrit amb un significat similar “d’alliberament del
patiment”. Es refereix a la salvació per les ànimes
turmentades a l'infern i està relacionada amb el
concepte de pietat filial. Els budistes de tot el món
ofereixen menjar i oracions tant als seus avantpassats
morts com als pares i ancians vius.

3. Losar: Les persones s'adornen amb roba nova i visiten

els seus familiars per divertir-se. Ofereixen oracions i
benediccions als temples per a una bona salut i
harmonia. Hi ha una dansa anomenada Cham realitzada
pels monjos als monestirs budistes. Simbolitza la
victòria del bé sobre el mal. El festival marca el
començament d'un any nou per als tibetans.

4. Dia de Magha Puja: El dia de lluna plena, del tercer

mes lunar, és a dir, març se celebra com el dia de Magha
Puja. Aquest dia commemora l'important
esdeveniment a la vida de Buda. És el dia històric quan
1250 budistes es van unir per resar i presentar els seus
respectes a Buda.

5. Dia de Asalha Puja: Aquest festival es celebra el dia

de lluna plena del vuitè mes lunar. Commemora el dia
que Buda va oferir el seu primer ensenyament sobre els
cinc ascetes al parc dels cérvols a prop de la ciutat
sagrada de Benarés a Índia – Sarnath. Generalment se
celebra amb lectures de les escriptures budistes.
6. Uposatha: Aquests són quatre dies sants que es
celebren cada mes. Es celebren durant les llunes noves,
llunes plenes i cambres de llunes. Aquests són dies de
dejuni per als budistes, generalment s'abstenen de
menjar qualsevol cosa aquests dies.

7. Rumtek Chaam: És també conegut com el Centre

Dhamrachakra, és un prominent monestir budista ubicat
a Sikkim. Actualment és un punt de tensió secratriana
degut a la controvèrsia de Karmapa que és part de
l'escola de budisme tibetà KarmapaKagyu. Aquest dia és
celebrat pels budistes a Sikkim que ofereixen oració i
respecten al Guru Rimpoché. El moviment Tse tu Chaam
representa les vuit aparicions de Guru.

8. Festival Hemis: Se celebra anualment en el mes lunar

del calendari tibetà i també celebra el naixement de
Guru. Se celebra amb decoracions a la ciutat i al monestir
de Hemis. Els natius vesteixen vestits tradicionals i
colorits. Els lames ballen al voltant de l'asta de la bandera
del pati al monestir al ritme de tambors, platerets i
banyes llargues. La dansa Chaam també es fa durant les
celebracions.

9. Dia de Pavarana: Es celebra a la lluna plena d'Aashvin

del mes lunar, quaresma budista. Allí cada monjo ha de
venir a la comunitat, és a dir, Sangha i expiar un pecat que
hagin comès en els mesos de Vassa. Ara és una tradició
que marca el final de les pluges.

10. Festival de Lumbini: És una celebració anual a l'estat

d'Andhra Pradesh per celebrar l'herència del budisme a
l'estat. Se celebra per observar la importància que va
tenir la religió a l'estat i està organitzat pel Departament
de Turisme del Govern d'Andhra Pradesh.

· Llocs de culte, aprofundir.

Un temple budista és el lloc de culte, resar, per als budistes. En allà inclouen les
estructures anomenades:

Vihara: Chörten:

Chaitya: Wat:

Estupa: Pagoda:
en diferents regions i idiomes. Però hi ha també 4 importants llocs sagrats del
budisme:

- Lumbini: El poble on va néixer el Buda Siddhārtha Gautama.

Es creu que el príncep Siddhartha Gautama va néixer a
Lumbini, un poble de Nepal. Al néixer van predir que
dedicaria la seva vida a l'espiritualitat, per la qual cosa
el seu pare el va tancar al palau i el va envoltar de
comoditats i gent jove.

Un dia, quan el príncep tenia 29 anys va sortir del palau.

Tot i que el seu pare havia ordenat preparar els carrers
per la seva sortida, un home gran es va creuar en el
camí Siddhartha i així va ser com per primera vegada va
conèixer la vellesa, la malaltia i la mort.
- Bodh Gaya: El lloc on Buda es va il·luminar.
Després de conèixer el patiment, Siddhartha va deixar
el palau i va començar una vida dedicada a
l'espiritualitat. Va intentar assolir la il·luminació a base
de privar-se de qualsevol desig. En una ocasió es va
desmaiar causant-li gairebé la mort en un riu per no
menjar. Aleshores, Siddhartha es va seure sota un arbre
Bodhi en un poble anomenat Bodh Gaya amb la
determinació de no aixecar-se fins a trobar la resposta
al patiment. Després de 49 dies de meditació, va assolir
la il·luminació i va deixar enrere el patiment i la roda de
la reencarnació en què creuen que tots estem atrapats,
el samsara.

- Sarnath: On Buda va donar el seu primer sermó.

Després d'il·luminar-se i de reflexionar sobre si havia
d'explicar com ho havia aconseguit o no, Siddhārtha,
ara Buda, va donar el seu primer sermó a la ciutat de
Sarnath (al costat de Varansi). Jo vaig visitar aquesta
ciutat fa uns anys. Hi ha una enorme estupa (Dhamek
Stupa) construïda el 500 dC. per reemplaçar una altra
que es va construir el 250 a.C.

- Kushinagar: On Buda va morir.

Als 80 anys, Buda va anunciar que aviat abandonaria el

cos terrenal. Poc després va patir una intoxicació
alimentària i es va posar greument malalt. Va morir en
un bosc proper a Kushinagar envoltat dels seus
seguidors. I així va néixer el Budisme.

· Comparar els vuit viaranays amb els deu manaments.

- Els 8 viaranays
- Els 10 manaments

La comparació que hi ha entre els 8 viaranays i els 10 manaments és què els 8

viaranays o també anomenats “el noble camí òctuple” és un dels ensenyaments
budistes fonamentals; la quarta part de les Quatre Nobles Verdades. A la
simbologia budista, el noble camí és usualment representat amb la roda del
dharma, on cada raig representa un element del sender. En canvi els deu
Manaments, també coneguts com el Decàleg, són un conjunt de principis ètics i
d'adoració, en el judaisme i el cristianisme. Inclouen instruccions de com adorar
només un Déu i guardar el dia de repòs, així com també hi ha prohibicions. Aquests
manaments apareixen dues vegades a la Bíblia hebrea, als llibres d'Èxode i
Deuteronomi. Els 8 viaranays et mostren els camins bons que pots seguir per a la
teva vida i els 10 manaments són “normes” que has de tenir present per a la teva
vida per també anar pel bon camí.

· Creació de la pròpia mandala.

El seu origen és a l'Índia i el seu nom en sànscrit significa “cercle sagrat o roda”,
encara que poden tenir diferents formes geomètriques possibles.
Mandalas no és només un adorn, per als budistes, és un centre de meditació, la
“creació i el recorregut” que mostra les vivències del moment de qui ho dissenya i
sent la via de connexió entre l'home i la divinitat. Això significa la infinitat de
l'univers mitjançant l'equilibri dels elements visuals.

Van ser utilitzades en moltes cultures i religions com la cristiana, la hinduista,

budista i en algunes tribus indígenes, com un element artístic o un mitjà perquè la
persona es trobe amb ella mateixa.

Els mandales s'usaven a

l'antiguitat amb finalitats
religioses o místiques. Cada
cultura tenia la seva pròpia
manera d'elaborar-los així
com una finalitat concreta.
L'objectiu que tenia el seu ús
estava normalment
relacionat amb rituals o
cerimònies de diferents
tipus. Servien tant per a la decoració de temples com per focalitzar l'acte de la
meditació o fins i tot com a amulet per espantar els mals esperits.