Literatura Valenciano

LITERATURA-VALENCIANO.
pdf
corluma_tiktok
Lengua Valenciana
1º Asignaturas comunes
PAU Comunidad Valenciana
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
1. EXPLICA EN QUINA MESURA EL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC DELS ANYS POSTERIORS A
LA GUERRA FINS ELS ANYS 70 CONDICIONA LA PRODUCCIÓ NARRATIVA DE L’ÈPOCA
La guerra civil (1936-1939) amb la pèrdua del bàndol republicà comportà la instauració a l’Estat Espanyol
d’una dictadura política.
Les conseqüències de la guerra civil foren entre altres la castellanització de la societat: l’única llengua
oficial era el castellà, i el valencià esdevingué d’àmbit d’ús privat i va quedar exclòs de l’ensenyament, dels
mitjans de comunicació i d’administració. També es va produir una repressió política per això molts autors com
Mercè Rodoreda van haver d’exiliar-se; i es va instaurar la censura.
Les etapes de la literatura de postguerra foren: l’etapa de salvació i reorganització immediata on no es va

poder publicar res en català, l’etapa de consolidació d’una infraestructura bàsica on vam assistir a una tímida
obertura i s’instaurà el premi Joanot Martorell i Víctor Català, i l’última fou l’etapa de la represa cultural on
s’incrementa el nombre d’obres en català.
La producció narrativa durant el franquisme se centra en la novel·la (Incerta glòria de Joan Sales) i el

conte (Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders).
Les tendències narratives de la postguerra foren la novel·la psicològica on s’endinsa en la ment dels
personatges (La plaça del diamant de Mercè Rodoreda), la novel·la realista on es denuncien les injustícies
socials (Com ganivet o flames de Josep Maria Espinàs) i les obres que utilitzen procediments innovadors
(Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo).
Per acabar, la producció narrativa va estar caracteritzada per una repressió política cap a la llengua i cultura
catalanes que va deixar la literatura en grau zero, afortunadament, no s’hi va deixar d’escriure i moltes obres
d’aquell moment gaudeixen de grans reconeixements.
2. QUÈ DESTACARIES DE LA NARRATIVA DELS ANYS 70 FINS L’ACTUALITAT?
El context històric dels anys 70 es divideix en dues etapes: la transició política (1975-1982) marcada per
la mort de Franco, la desaparició de l’aparell repressor i la constitució de 1978. L’altra és la consolidació de la
democràcia (des de 1982) en la qual al País Valencià s’aprovà l’Estatut d’Autonomia, el qual reconeix
l’oficialitat del valencià; i la llei d’ús i d’ensenyament del Valencià, de manera que el valencià comença a ser
utilitzat a l’ensenyament, administració i mitjans de comunicació.
Les característiques generals de la narrativa d’aquesta etapa són: l’actitud lírica i intimista, culturalisme, la
transgressió moral i ideològica, la ruptura amb els valors tradicionals i familiars, i la incorporació de la cultura
moderna a la literatura.
Les tendències són: la novel·la històrica que mostra la història del País Valencià (Crim de Germania de
Josep Lozano), la novel·la realista evolucionada per a un públic convencional, inspirades en records de la
infantessa (Els cucs de seda de Joan Francesc Mira), novel·la del canvi on les normes narratives s’alteren i
tracten temes poc convencionals (Ramona Rosbif d’Isa Trolec) i novel·la de gènere de gran varietats degut a
que la llengua s’incorpora a l’ensenyament i apareix un nou públic.
En conclusió, a partir dels anys 70 apareixen una sèrie de joves escriptors que consolidaran la narrativa en
català i es convertiran en referents.
3. CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS DE L’OBRA D’ENRIC VALOR
Enric Valor fou un escriptor i gramàtic valencià que destaca per la seua faceta com a gramàtic, rondallista
i novel·lista, a més de jove, es va vincular als moviments de defensa de les llibertats.
Com a gramàtic, és el principal impulsor de la difusió de les normes ortogràfiques de Castelló al País
Valencià i va escriure La flexió verbal.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4069608
També es va dedicar a la reelaboració de contes populars valencians transformant-los fins aconseguir contes
cultes que van ser publicats baix el nom de Rondalles valencianes.
En les seues novel·les, Valor fa una crònica del període històric que va viure i plasma la toponímia,
geografia i fauna de la Foia de Castalla, de la Comarca de l’Alcoià i les Serres d’Aitana i Mariola. Les seues
novel·les més importants són: L’ambició d’Aleix, La idea de l’emigrant i el Cicle de Cassana format per: Sense
terra promesa, Més Enllà de L’horitzó i Temps de batuda. És un conjunt novel·lístic que transcorre a Cassana
on reflecteix l’estil de vida de la societat valenciana de principis dels anys XX amb el rerefons de la Primera
Guerra Mundial i els personatges estan dotats d’una gran profunditat psicològica.
L’obra d’Enric Valor està caracteritzada per una gran riquesa lèxica, domini absolut del llenguatge i
descripcions molt detallades. Valor empra la tècnica de l’estil indirecte lliure, narrador omniscient i subjectiu i
dóna arguments sòlids. Les seues obres narren detalladament la vida social del sud del País Valencià i descriuen
la natura d’una manera realista aconseguint un equilibri entre realisme i idealització sense lirisme. També
mostra tant la part positiva com negativa dels costums tradicionals.
Per concloure, Enric Valor és l’escriptor que millor representa la continuïtat ininterrompuda de la tradició
lingüística valenciana d’abans i després de la Guerra Civil.
4. LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA DE MERCÈ RODOREDA INCIDEIX SOBRE LA PSICOLOGIA

DELS PERSONATGES, ESTÀS D’ACORD AMB AQUESTA ASSEVERACIÓ?
Mercè Rodoreda va partir l’exili arran la Guerra Civil, que juntament amb les relacions amoroses van
marcar un abans i després en la seua vida i per tant, va quedar reflectit en la seua obra literària. En la producció

novel·lística cal distingir tres etapes: les obres de joventut (Aloma i Sóc una dona honrada?), obres de
maduresa (La plaça del diamant) i obres de vellesa (Mirall trencat i Quanta, quanta guerra!).
La característica fonamental de les seues obres és la profunditat psicològica dels personatges complexos i
altament contradictoris penetrant en la seua consciència. Les seues obres estan escrites en estil indirecte,
monòleg interior, empra psico-relats i un llenguatge i unes expressions que imiten la llengua oral.
Les característiques de la producció literària de Mercè Rodoreda queden clarament plasmades en l’obra La
plaça del diamant que narra la vida de Natàlia des dels seus inicis de joventut durant la II República fins els
anys de postguerra. Aquesta obra és una història d’opressió i d’alliberament (Natàlia pateix la submissió d’en
Quimet), està plena de símbols que serveixen per expressar els pensaments interiors (l’evolució dels coloms),
està escrita en primera persona i penetra en la psicologia dels personatges i de vegades es confonen amb els
pensaments dels personatges. Cal afegir que també fa una reflexió sobre el pas del temps.
En definitiva sí que estic d’acord amb l’asseveració de l’epígraf com he anat detallant més amunt.
5. EXPLICA EN QUINA MESURA LA NARRATIVA CURTA DE QUIM MONZÓ REFLECTEIX LA

SOCIETAT CONTEMPORÀNIA I AMB QUINS RECURSOS LITERARIS HO FA
Quim Monzó és destacat articulista, contista i novel·lista català premiat en diverses ocasions.
La seua literatura periodística proporciona un testimoni del seu temps i els temes més recurrents són
l’espanyolisme tronat i el subnacionalisme català.
Monzó a través del conte vol fer ressò de les contradiccions exasperants de la societat contemporània,
alguns dels reculls són: Mil Cretins i Vuitanta-s is contes.
Cal recordar que també va escriure novel·les com La magnitud de la tragèdia. La seua obra narrativa planteja
una sèrie de temes com els conflictes sentimentals, reflexiona sobre l’acte d’escriptura, denuncia les vanitats del
món contemporani i reescriu episodis literaris en clau irònica o deformada com La metamorfosi de Kafka.
Tenemos lo que nos faltaba: Imprime tus apuntes al mejor precio y recíbelos en casa
Els relats breus presenten unes característiques: hi ha pocs personatges però amb gran profunditat
psicològica, a més solen ser anònims desorientats que viuen en una gran ciutat i són víctimes de problemes
diversos; l’estructura es basa en una situació rutinària que es converteix en un infern i desemboca en una
sorpresa final que produeix una situació còmica i absurda, també poetitza els mites de la societat de consum i
escriu metaficció. Els recursos literaris que empra és la ironia, el sarcasme amb un llenguatge col·loquial i
innovador esquivant el melodrama.
Per concloure, l’obra de Monzó reflecteix les preocupacions i inquietuds de la societat contemporània,
concretament, el drama de la incomunicació en les relacions socials, i la solitud de l’individu en un món
massificat i per a fer-ho més palès fa l’ús de la deformació, la caricatura i l’absurd.
6. LES TENDÈNCIES MÉS RELLEVANTS DE LA POESIA ENTRE LA POSTGUERRA I FINS
DELS ANYS 70
La dictadura franquista comportà una pèrdua de les llibertats i una repressió cap a la llengua i cultura
catalanes. La poesia fou l’únic gènere que va seguir conreant-se. Als anys 40 s’iniciaren unes tertúlies i
reunions i a partir de 1946 augmentaren les publicacions.
Durant 1939 i 1951 es va desenvolupar la poesia de tradició simbolista (postsimbolisme) on els poetes
s’aïllaren de la realitat. La temàtica estava relacionada amb l’angoixa vital i qüestions transcendentals (Déu i
Mort). Utilitzen la símbols, metàfores i el vers lliure.
Altra tendència fou la poesia de tradició avantguardista on tracten temes surrealistes relacionats amb
l’absurd del món i la vida; reelaboren poemes d’altres autors i introdueixen temes eròtics. Els poetes fan una

investigació pràctica sobre el llenguatge i tenen una actitud experimentalista. Alguns foren: Joan Sales amb els
poemes visuals.
A la segona meitat dels anys 50, naix als medis universitaris la poesia del realisme social i es va convertir
en els 60 en un instrument polític de compromís social i el poeta se solidaritza amb la societat. L’acte d’escriure
ja no és intimista. El llenguatge és directe i col·loquial. Un exemple és Vacances pagades de Pere Quart.
Finalment s’ha d’esmentar la nova cançó que recupera l’ús del català en la música i moltes cançons
difonien missatges antifranquistes com Al vent de Raimon i l’Estaca de Lluís Llach.
Per concloure, gràcies al Grup Poètic de Postguerra es va conrear el postsimbolisme i l’avantguardisme; i la

poesia del realisme social fou impulsada per un grup d’estudiants opositors a la dictadura abans d’estendre’s a
altres sectors.
7. LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA POESIA ACTUAL
A final dels anys 60 el Realisme va entrar en crisi i la nova generació de poetes desplaçaren l’accent social
a l’accent individual. Un autor destacat és Pere Gimferrer amb Els Miralls.
La poesia dels anys 70 permet al poeta accedir al món de les idees i desenvolupar actituds relacionades amb
el món oníric. Els poetes adopten una actitud de revolta contra l’educació rebuda i recorren als records, desitgen
incorporar-se a la modernitat i plantegen punts de vista innovadors i els seus poemes es caracteritzen per la
intertextualitat. Per altra banda, els poetes se centren en l’escriptura i adopten actituds intimistes amb un
llenguatge ple d’imatges, metàfores i símbols.
Els poetes que conreen la poesia dels anys 80 encara s’oposen al Realisme i elaboren una visió de la realitat
a través del “jo” i de la suma de vivències personals.
A la dècada dels 90 es produeix un canvi i tendiran a l’autobiografisme, l’intimisme i es manifesten

escèptics cap al món que els envolta. Aquestes dues dècades es caracteritzen per una poesia simbòlica, els
poetes dubten de la vida quotidiana i s’aprofiten de totes les tècniques poètiques. Un autor destacat és Vicent
Cabrera.
Per concloure, la poesia ha anat evolucionant des dels anys 70 fins l’actualitat cap a l’individualisme i
intimisme, i es mostra escèptica amb el món.
8. LES PRINCIPALS APORTACIONS DE VICENT ANDRÈS ESTELLÉS AL GÈNERE POÈTIC
Vicent Andrés Estellés és considerat el poeta valencià més important des d’Ausiàs March. Periodista i poeta
que va patir la persecució de la censura i la seua poesia tingué un fort impacte sociopolític durant la transició i
estigué lligada a la recuperació cultural. Fou Premi d’Honor a les Lletres Catalanes.
Encara que la seua obra s’inicià en la Postguerra no es va difondre fins la dècada dels 70 quan es va fer
conèixer amb el poemari Ciutat a cau d’orella. A partir de 1970 va publicar entre altres, La clau que obri tots
els panys i El llibre de les meravelles, l’obra més representativa, que és la crònica després de la Guerra Civil on
el “jo” poemàtic va per València de la postguerra i mostra tota la misèria.
L’obra d’Estellés és de tradició simbolista però l’estil es propi de la poesia realista dels anys 60.
Estellés tracta temes típics de la postguerra com la fam, la mort, el dol i la misèria, i temes prohibits i perseguits
d’aquest període (amor, sexe). A més dóna importància a la pàtria, la llengua i trobem referències a la tradició

clàssica i esmenta autors medievals de la cultura catalana.
Pel que fa al seu estil, mescla la llengua literària amb un estil col·loquial, destaca una particular
elaboració estilística, apareix sovint un destinatari, el poeta explica històries del seu entorn i fa ús de mètriques
clàssiques. També destaca l‘adjectivació dels seus versos.
Per finalitzar, Estellés mostra un testimoniatge de l’època viscuda i té una sensació d’angoixa per la
monotonia de l’existència humana i per l’opressió política i moral del franquisme. A més, és considerat un dels
màxims renovadors de la nostra poesia contemporània.
9. LES CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS DE LA PRODUCCIÓ POÈTICA DE

SALVADOR ESPRIU
Després de la Guerra, Salvador Espriu formà part de la resistència interior, va tenir un exili interior i
continuà la seua obra pels camins de la clandestinitat.
La seua obra poètica gira entorn de temes com la mort en la dimensió individual o col·lectiva, la llengua, la
pàtria i predomina el pessimisme, utilitza la mitologia amb caràcter moralitzant. Pel que fa a l’estil, trobem una
densitat i hermetisme en el llenguatge, aparició de mots que esdevenen símbols.
La mitologia espriuana es caracteritza per la presència de figures i escenaris mítics influïts per la Bíblia i
la mitologia grega, i trobem molta simbologia, per exemple identifica Catalunya amb “Sinera” (Arenys).
Durant la seua etapa existencialista va escriure poemaris que configuren el Cicle Líric que tracta sobre
l’existencialisme, l’angoixa i la solitud i la mort dels seus estimats. Obres: Mrs Death.
L’última etapa és la del realisme social. L’obra més destacada és La pell de brau on presenta reflexions
sobre la diversitat i la tolerància, empra tècniques antigues i s’adreça a Sepharad (Península Ibèrica) per
denunciar les injustícies que seguiran a la guerra civil i equipara l’exili dels jueus amb el de la postguerra i
demana que Espanya siga un lloc de convivència, respecte i llibertat.
Per concloure, l’obra d’Espriu està caracteritzada per la gran capacitat per descriure en termes
transcendentals, la història col·lectiva i una gran complexitat temàtica que han fet que siga considerada com una
de les més importants de la literatura catalana del segle XX.
10. EL GRAN RESSÒ SOCIAL DE LA POESIA DE MIQUEL MARTÍ I POL
Miquel Martí i Pol va participar durant la dictadura franquista en nombroses activitats socioculturals
catalanistes, va formar part del nucli inicial de la Nova Cançó com a cantautor.
La vida de Miquel Martí i Pol va estar marcada pel seu poble, la seua condició obrera i les conseqüències
de l’esclerosi múltiple això ho veiem reflectit en les característiques de la seua obra, a més, els temes tractats
són propis de la vida quotidiana. Pel que fa a l’estil, usa un llenguatge directe.
La seua producció poètica es divideix en distintes etapes. La primera és l’etapa social on es qüestiona el
catolicisme imperant en la societat; l’etapa intimista que tracta temes com l’angoixa, la solitud i la mort arran
la seua malaltia; l’etapa optimista està marcada per una poesia amorosa i va escriure Estimada Marta, en
l’etapa de maduresa s’autoanalitza i l’última és l’etapa del desconcert vital per la inseguretat i desengany amb
la política i va escriure el Llibre de les solituds.
L’obra de Miquel Martí i Pol ha tingut una gran una gran difusió. La seua fama començà amb els cinc
volums de Llibres de Mall. L’obra s’ha traduït a nombroses llengües i ha rebut diverses distincions i premis:
Premi d’Honor de Lletres Catalanes i el Parlament de Catalunya el va proposar el Premi Nobel de Literatura.
L’èxit és tal volta conseqüència de les constants aparicions als mitjans de comunicació, al seu caràcter popular i
al realisme de les seues composicions poètiques, i Lluís Llach va ajudar a popularitzar-lo realitzant versions
musicades amb el qual va mantenir una forta amistat. Miquel Martí i Pol va dedicar el Llibre de les solituds a
Pep Guardiola i la seua parella per la seua gran amistat.
Per concloure, Miquel Martí i Pol va tenir un gran ressò social i és considerat el poeta més llegit en llengua
catalana.
11. LA REPERCUSSIÓ DE L’ASSAIG DE JOAN FUSTER EN EL CONTEXT DE L’ÈPOCA
Joan Fuster és considerat l’assagista en llengua catalana més important des de la Guerra Civil. Fuster tenia

una mentalitat crítica i una personalitat sarcàstica que es van veure reflectides en els seus assajos i, destaca el
seu compromís amb la recerca de la identitat valenciana. També va escriure narrativa, però ens centrarem en la
seua obra assagística.
A més, va haver de vèncer unes dificultats per escriure i donar a conèixer la seua obra que són la censura,
hostilitats, falta de mitjans, absència d’ambient cultural i el silenci dels mitjans de comunicació, a més, va
conrear un gènere, l’assaig, caracteritzat per la subjectivitat i l’obertura a la crítica, per això durant el
franquisme fou considerat un gènere “perillós” per la seua forta càrrega ideològica i a més, el fet de estar escrit
en català augmentava els conflictes que van derivar en dos atemptats.
Fuster tenia l’objectiu de desemmascarar les fal·làcies i falses conviccions i per a aconseguir-ho, mostrava
un tema des de punts de vista diferents.
L’obra assagística de Fuster s’agrupa en obres de temàtica humanista on reflexiona sobre l’ésser humà i
qualsevol aspecte de la realitat circumdant com la llibertat (Diccionari per a ociosos). En les obres de crítica i
d’històries literàries, Fuster analitza la història catalana amb ulls crítics i realitza escrits sobre escriptors
valencians del segle XV com Ausiàs March. Per últim les obres de caràcter civil i social són les més
polèmiques i influents perquè investiguen sobre la identitat col·lectiva dels valencians, sense deixar indiferent a
ningú( Nosaltres els Valencians).
Pel que fa al seu estil, tracta de captar l’atenció del lector mitjançant preguntes obertes, usa un llenguatge
connotatiu on recorre a eufemismes de doble sentit, empra el to irònic i escriu una prosa directa.
El llibre Nosaltres els valencians fou el que més impacte va tenir en la societat valenciana dels anys 60 i 70.
Fa un examen de consciència i reflexiona sobre el passat i present dels valencians com a poble, i tracta
l’autoodi, el provincialisme, la manca d’una força social compromesa. Conclogué en que l’annexió de la Corona
d’Aragó a Castella i la formació de l’Espanya va provocar un declivi del país i proposava connectar el País
Valencià a altres pobles de llengua catalana.
Tot l’esforç de Fuster va despertar la consciència valencianista entre els joves universitaris dels 60 i creà una
cultura nacional i moderna. A més es van crear noves editorials i els Premis Octubre que van permetre la
inserció d’autors valencians a la normalitat catalana. Un dels fets més importants fou la manifestació del 9
d’octubre de 1977 en reivindicació de l’Estatut d’Autonomia.
Per concloure, Fuster ha estat l’intel·lectual que ha aconseguit amb les seues idees nacionals mobilitzar els
valencians ja que els seus escrits van qüestionar amb eficàcia la nostra identitat i gràcies a la seua producció
literària es constituí en una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana.
12. MIRA HA REFLEXIONAT EN ELS SEUS ASSAJOS SOBRE LA NOSTRA REALITAT

CONTEMPORÀNIA. EXPLICA-HO
Joan Francesc Mira ha rebut nombrosos reconeixements com el Premi d’Honor a les Lletres Catalanes. És un
considerat un ciutadà compromès amb el seu país.
A finals dels 70 va escriure nombrosos articles sobre temes d’actualitat amb una prosa en llengua estàndard
encara que destaca un cert pessimisme.
Pel que fa a la narrativa, va escriure novel·les ambientades a l’època de la Dictadura que mostraven
aspectes relacionats amb la resistència antifranquista. Una obra important és Cucs de Seda que mostra un
realisme de caràcter rural de la postguerra, fidel a la llengua i planteja la necessitat de recuperar el passat de la
col·lectivitat per tal de recuperar la llengua.
Per altra banda, en la seua obra assagística hi ha una reflexió política sobre el nacionalisme, la relació entre
la cultura i el poder, l’evolució de les identitats i la consciència col·lectiva.

Va escriure assajos socioculturals on es preocupa per la geografia, l’antropologia, la lingüística i la història.
Als assajos històrics fa un recull de la història del País Valencià i reflexiona sobre les biografies d’alguns
personatges valencians. Els assajos polítics més importants són Crítica de la nació pura, per a ell, la nació és
una creació social que es construeix dia a dia i que en certa mesura depèn dels símbols. A més, afirma que els
humans necessitem tenir una identitat de grup, una “nació cultural” que no sobreviu sense una “nació política”.
L’altre assaig polític és Sobre els valencians on creu que la identitat valenciana és confusa , ja que ens aboca
a la subalternitat i la desintegració per part de la castellana . Ens decobreix la “via valenciana”, la qual no té en
compte els valencians que volen assimilar-se als espanyols per manca d’un nacionalisme propi i també va contra
aquells que creuen que la solució és unir-se al a nació catalana. Joan F.Mira té l’esperança que la seua obra
contribuirà al procés de reconciliació i retrobament del nostre territori amb ell mateix . Ha reflexionat sobre quin
país som i quin projecte col·lectiu tenim per a preservar allò que som.
Per concloure, Mira ha reflexionat sobre la qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se’n deriven.
A més, Mira destaca per la seua actitud crítica respecte a les conviccions absolutes.
13. LA RENOVACIÓ TEATRAL DES DE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70
El teatre va començar amb una forta censura als inicis de la dictadura però al llarg del temps va produir-
se una obertura que donarà lloc a la introducció d’innovacions.
Durant el període entre 1939 i 1946, el règim franquista va implantar una censura que va prohibia
publicar i representar qualsevol text dramàtic. A partir de 1946, es va permetre la representació d’autors
catalans del segle XIX com Àngel Guimerà o d’autors anteriors a la Guerra Civil que no hagueren pres partit en
el conflicte bèl·lic. Al País Valencià s’acceptaren els miracles Vicentins, sainets i alguna peça de teatre de Martí
Domínguez.
Durant els 50, es va relaxar la pressió contra el català i es van permetre algunes traduccions que posà en
contacte el teatre català amb l’europeu. Van sorgir nombrosos grups teatrals d’aficionats amb una actitud
combativa interessats a seguir les novetats teatrals europees. Un exemple de companyia fou l’Agrupació
Dramàtica de Barcelona.
Per altra banda els dramaturgs més importants foren Joan Oliver i Salvador Espriu. Joan Oliver
després d’acabar la guerra va traduir al català peces teatrals d’autors com Bertolt Brecht. Salvador Espriu, va
escriure Antígona que tracta de la lluita entre germans i la posterior reconciliació.
En la dècada dels 60, cal destacar la dramatúrgia que s’esdevé dins dels paràmetres del Realisme
Social. Aquest teatre tingué dues branques, el teatre document , que es tractava d’un treball de recerca i la sàtira
política que criticava de manera humorística.
Als anys 70 aparegueren grups que oferien espectacles amb noves tècniques dramàtiques com el mim o
la provocació.
Al País Valencià el panorama teatral del període fou totalment desèrtic. Només hi havia dues
companyies de teatre i fins als 70 sols s’havien publicat 4 obres en català. Podem destacar el Teatre Estudi de
Lo Rat Penat que pretenia dignificar l’escena valenciana i cal citar Martí Domínguez pel seu compromís per
renovar el teatre català de postguerra.
Per concloure, el teatre ha experimentat una gran evolució des dels anys 40 fins els anys 70 on s’han

introduït moltes innovacions comentades anteriorment.
14.CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE L’ESCRIPTURA TEATRAL ACTUAL
La fi de la dictadura franquista i la transició van permetre la renovació del teatre català.
Als anys 60 va nàixer el teatre independent (Realisme Social) que rebutjava el teatre comercial i
entreteniment, i va convertir el teatre en un instrument de lluita. Als anys 70 van canviar de pràctica escènica
ara “tot era col·lectiu i tots feien de tot” i nega la figura de l’autor com a part fonamental. Algunes
característiques d’aquest teatre són entre altres la diferenciació entre teatre i literatura dramàtica, i està dedicat a
un públic més ample. A partir dels anys 80 augmentà la creació de companyies teatrals.
Les diverses característiques del teatre actual són entre altres, la improvisació d’espai, per exemple el
grup La Cubana comença els espectacles fora del recinte teatral. A més, deixa d’haver-hi un escriptor únic,
participen tots en la redacció del text ajustant-se als canvis del públic, de l’època o la ciutat on es representa. Es
dóna molta importància al director escènic, ja que és qui decideix els detalls de tot allò que es va a representar.
Per altra banda, s’allibera de les antigues convencions, innova, es posen en qüestió aspectes com el diàleg, i
investiga el teatre dels països orientals com de la Xina. Per últim barreja diferents mitjans expressius i
s’introdueixen les noves tecnologies com el Tricicle amb el mim i Els comediants amb el circ on trobem
projeccions acompanyant l’espectacle.
Els autors més importants són Pasqual Alapont que combina la narrativa i el teatre, l’obra més coneguda
és Tirant lo Blanc i Rodolf Sirera que és l’autor clau en la renovació del teatre valencià contemporani, aquest va
escriure Amar en tiempos revueltos, La veu del teatre.
Per concloure, les característiques bàsiques de l’escriptura del teatre actual s’han anat perfilant al llarg
dels anys a partir de la Guerra Civil.
15. ELS TEMES MÉS IMPORTANTS DE L’OBRA TEATRAL DE MANUEL DE PEDROLO
Manuel de Pedrolo va ser un escriptor que no es va deixar vèncer per la censura franquista. Pedrolo és
considerat un autor polifacètic que va cultivar pràcticament tots els gèneres narratius.
Pedrolo defenia que el teatre català estava tenyit de les novetats del teatre europeu. Va aconseguir un
teatre molt personal i atractiu. Algunes de les característiques més importants són la influència de
l’existencialisme, on analitzava des de diferents perspectives el sentit de la vida i la llibertat, i del teatre de
l’absurd que es caracteritza per trames que pareixen no tenir sentit, diàlegs repetitius i solen crear una
atmosfera onírica.
Els temes predominants són la defensa de la llibertat, la rebel·lió contra l’opressió (repressió sexual i
política i l’alineació humana), la solitud, els conflictes socials i la visió del món futur. Aquests temes els
examina i els tracta des de diferents angles.
Les seues obres solien tenir una ambientació imprecisa de temps i lloc per passar la censura.
Els personatges esdevenen símbols i serveixen per a denunciar les injustícies que es produïen a
l’Espanya franquista. Sembla que viuen separats del món exterior, són ésser empresonats que combaten entre el
desig d’alliberar-se i el temor per fracassar en l’intent.
Les primeres obres, eren d’ambientació realista. Un exemple és La nostra mort. Després, va escriure
una sèrie d’obres centrades en l’existència humana i la llibertat reprimida durant el franquisme, aquestes
característiques són típiques del teatre de l’absurd. Una obra és Cruma. Per últim, a l’última etapa, mostra una
influència del teatre èpic i creixent intencionalitat de les seues obres però mostra un desengany per
l’escriptura dramàtica. Va escriure La sentència.
Per finalitzar, el teatre de Manuel de Pedrolo és pessimista quan tracta els problemes col·lectius
analitzats des de diverses maneres.
16. EXPLICA L’OBRA TEATRAL DE BENET I JORNET I LA SEUA RELACIÓ AMB EL MÓN
AUDIOVISUAL
Benet i Jornet ha esdevingut l’autor més important del teatre actual català perquè ha aconseguit estrenar
totes les seues obres.

La temàtica de les obres són la reflexió sobre el compromís amb la societat, la passió per l’escriptura
teatral, la raó davant la irracionalitat i la màgia, i la reflexió sobre el sentit de l’existència, la felicitat...
La seua obra pateix una gran evolució. En la seua primera etapa, Benet i Jornet experimenta una
evolució paral·lela a la literatura de postguerra i responen al realisme social i estan influïdes pel teatre espanyol i
per autors nord-americans. Una obra és Una vella, coneguda olor.
A la segona etapa, a partir dels 70 presenta una renovació i introdueix noves tècniques dramàtiques. A
més, analitza l’època franquista i les seues conseqüències (Quan la ràdio parlava de Franco), reflecteix la
complexitat de les relacions humanes on tracta el compromís de l’individu amb la seua societat i el conflicte
entre la raó i l’irracionalisme (Revolta de bruixes), per altra banda, adapta obres d’autors clàssics com Història
del virtuós cavaller Tirant lo Blanc i conrea històries per a xiquets com El tresor del pirata negre.
Les seues obres més importants són Desig on els protagonistes exposen la seua visió de passió i
sentiments i Fugaç on s’analitza el sentit de l’existència i observa que la infelicitat és l’estat natural de l’ésser
humà.
A banda, Benet i Jornet ha escrit guions de diverses telesèries com Poble nou que va tenir gran èxit
degut a que fou la primera telenovel·la en català de TV3. La base eren dos temes clàssics: el canvi de fortuna
d’una família i la contraposició entre el vell i el nou. Altres telesèries foren Amar en tiempos revueltos i Mirall
trencat.
Algunes obres de les seues teatrals s’han dut a la gran pantalla; i també a exercit com a director de
programes de televisió com El tiempo es oro.
Per concloure, l’obra teatral de Benet i Jonet està íntimament relacionada amb el món audiovisual com
hem anat explicant anteriorment.

Literatura Valenciano

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Literatura Valenciano

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LITERATURA-VALENCIANO.

PAU Comunidad Valenciana

Reservados todos los derechos.

Les etapes de la literatura de postguerra foren: l’etapa de salvació i reorganització immediata on no es va

Reservados todos los derechos.

2. QUÈ DESTACARIES DE LA NARRATIVA DELS ANYS 70 FINS L’ACTUALITAT?

3. CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS DE L’OBRA D’ENRIC VALOR

4. LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA DE MERCÈ RODOREDA INCIDEIX SOBRE LA PSICOLOGIA

Reservados todos los derechos.

5. EXPLICA EN QUINA MESURA LA NARRATIVA CURTA DE QUIM MONZÓ REFLECTEIX LA

Reservados todos los derechos.

Per concloure, gràcies al Grup Poètic de Postguerra es va conrear el postsimbolisme i l’avantguardisme; i la

7. LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA POESIA ACTUAL

A la dècada dels 90 es produeix un canvi i tendiran a l’autobiografisme, l’intimisme i es manifesten

Reservados todos los derechos.

9. LES CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS DE LA PRODUCCIÓ POÈTICA DE

10. EL GRAN RESSÒ SOCIAL DE LA POESIA DE MIQUEL MARTÍ I POL

11. LA REPERCUSSIÓ DE L’ASSAIG DE JOAN FUSTER EN EL CONTEXT DE L’ÈPOCA

Reservados todos los derechos.

12. MIRA HA REFLEXIONAT EN ELS SEUS ASSAJOS SOBRE LA NOSTRA REALITAT

Reservados todos los derechos.

13. LA RENOVACIÓ TEATRAL DES DE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70

Reservados todos los derechos.

14.CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE L’ESCRIPTURA TEATRAL ACTUAL

La fi de la dictadura franquista i la transició van permetre la renovació del teatre català.

15. ELS TEMES MÉS IMPORTANTS DE L’OBRA TEATRAL DE MANUEL DE PEDROLO

Reservados todos los derechos.

You might also like