SOCIOLINGUISTICA.

pdf

Ireneizs

Lengua Valenciana

1º Asignaturas comunes

PAU Comunidad Valenciana

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 BLOC DE NOCIÓ DE SOCIOLINGÜÍSTICA

LES LLENGÜES EN CONTACTE

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
El contacte de llengües es produeix quan un mateix territori presenta una realitat plurilingüe. El
sociolingüista Uriel Weinreich va introduir el concepte de llengües en contacte per a fer referència a la
relació que s’estableix entre dues llengües. Hi ha dues situacions de contacte de llengües:

SITUACIÓ 1 - BILINGÜISME

Alternança d’ús de dues o més llengües.

Bilingüisme individual : capacitat d’una persona per comunicar-se correctament en dues llengües.

1) Grau d’ús de les llengües - bilingüisme passiu / actiu

El parlant coneix dues llengües però una no l’empra (passiu); o coneix i empra les dues
llengües (actiu).

2) Coneixement de les llengües - bilingüisme simètric / asimètric.

Reservados todos los derechos.

És simètric si el parlant domina per igual les dues llengües en tots els àmbits d’ús. Si no, és
asimètric.

3) La motivació - Bilingüisme natural /integrador / instrumental.

El individu pot parlar les dues llengües des de menut (natural), aprendre una llengua per a
integrarse en una societat (integradora) o pot aprendre un nou idioma per qüestions laborals
(instrumental).

Bilingüisme territorial : L'espai grogràfic està dividit en dues zones i en cada una es parla una llengua
diferent.

El bilingüisme social : Es produeix quan el bilingüisme individual afecta a grups socials, de manera
que conviuen dues llengües i l’ús d’una o altra depén de les normes o convencions

SITUACIÓ 2 - DIGLÒSSIA

Dues llengües comparteixen un territori però es vinculen a funcions socials diferents (la llengua A és la
prestigiosa i la llengua B té menys prestigi). En aquesta situació sociolingüística les dues llengües es
distribueixen de manera desigual en els diversos àmbits d’ús.

Hi ha quatre combinacions bàsiques possibles de diglòssia i bilingüisme.

1) Diglòssia i bilingüisme: la societat sap parlar les dues llengües i les empren en situacions
diferents. Per això es diu que el bilingüisme social i diglòssia són el mateix. La llengua de
prestigi als àmbits d’ús i la minoritzada als àmbits familiars.

2) Diglòssia sense bilingüisme aparent: una classe social introdueix una llengua que només
coneixen els components del grup.

3) Bilingüisme individual sense diglòssia: els individus d’una societat aprenen una llengua per
voluntat pròpia. No incideix en els usos lingüístics de la llengua pròpia.

4) Ni bilingüisme ni diglòssia: situació pròpia de les comunitats monolingüístiques.

La diglòssia genera desigualtats lingüístiques que tenen com eixida la substitució lingüística de la
llengua minoritzada, per tant la seua desaparició o la normalització lingüística i la recuperació del usos
que aquesta havia perdut.

LES RELACIONS ENTRE LES LLENGÜES

Segons el nombre de parlants es pot divir entre llengua minoritària (pocs parlants) i llengua
majoritària (elevat nombre de parlants). També es pot diferenciar entre la llengua dominant (s’usa en

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5593703
 molts àmbits d‘ús) i llengua minoritzada (es fa servir en poques situacions comunicatives) segons en
els àmbits d’ús que s’usen.

EL CONFLICTE LINGÜÍSTIC

El conflicte lingüístic es produeix quan dues llengües en un territori tenen una distribució
desequilibrada: la llengua A ocupa la majoria d’àmbits d’ús i la llengua B és minoritzada. El conflicte
lingüístic té dos desenllaços possibles:

DESENLLAÇ 1 - SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA

Procés per mitjà del qual la llengua d’un territori (llengua A) és reemplaçada gradualment per una
altra (llengua B) fins que la llengua A s'extingeix. Fins a la consumació es dóna un procés

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
d’abandonament progressiu de la llengua A:

Monolingüisme en la llengua pròpia - s’usa la llengua A en tots els àmbits.

Bilingüització - per causes la llengua B s’introdueix en les relacions que s’estableixen entre el parlants i
aprenen aquesta llengua perque esdevé la de prestigi. Pot durar segles.

Monolingüisme en la segona llengua - descendents dels parlants a soles son capaços d'expressarse
en la llengua B. Aquestos són els factors que fan que tinga lloc la substitució:

1) Interrupció de la transmissió generacional : Els educats en llengua A decideixen educar als

seus fills en llengua B per el desprestigi i restriccions en l’ús social de la llengua A.

Reservados todos los derechos.

2) La influència de les classes altes i de les ciutats : el procés comença a les classes altes que
resideixen a les ciutats i són permeables a les innovacions.

DESENLLAÇ 2 - NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Procés a través del qual es dota a la llengua minoritzada d’un conjunt de normes que la regulen i que
en promouen l’ús perquè torne a accedir als àmbits d’ús que havia perdut.

Aquesta depén de l’aplicació d’una política lingüística favorable, però també de la implicació social
dels parlants.

Aquestes són les tres fases bàsiques de tota normalització lingüística :

1) Normativització: fixació de normativa amb regulació ortogràfica, gramtical, sintàctica i lèxica

comú a tots els parlants.

2) Estandardització: Difusió de la normativa mitjançant les escoles i els mitjans de comunicació.

3) Planificació lingüística: mesures i decisions que cal prendre per dotar de marc legal a la
llengua que afavorisca l'extensió social. Els tres àmbits són l’educació, els mitjans de
comunicació i l’administració.

EL PROCÉS DE NORMATIVITZACIÓ DE LA NOSTRA LLENGUA

La primera etapa va anar del final del segle XIX a la primera meitat del segle XX.

1) Al final del segle XIX, el modernisme va impulsar una reforma lingüística diveulgada a través de
la revista L’Avenç.

2) Al començament del segle XX, els noucentistes culminaren la iniciativa modernista que
conseguí algunes fites fonamentals: I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906);
Fundació de l'Institut d'Estudis Catalans (1907); aprovació de les normes ortogràfiques i
gramaticals(1913); diccionari general (1932); Normes de Castelló (1932).

La segona etapa es va desenvolupar en la segona meitat del segle XX.

Tenemos lo que nos faltaba: Imprime tus apuntes al mejor precio y recíbelos en casa
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5593703
 1) Cal destacar la tasca del filòlegs Carles Salvador, Sanchis Guarner i Enric Valor, que van
desenvolupar i consolidar les Normes de Castelló.

2) Amb la democràcia, l'any1978 es funda l'Institut Interuniversitari de Filologia Valencia (IIFV) i

l'any 1998 es crea l'Acadèmia Valenciana de la Lengua (AVL).

LES ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES

Són els sentiments i comportaments que tenen els parlants envers una llengua o varietat lingüística
determinada.

Les actituds poden ser favorables tant per a la normalització com per a la substitució lingüística i
poden ser principalment de dos tipus :

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Consciència i lleialtat lingüística - voluntat de mantenir l’ús de la llengua minoritzada en tots els
àmbits.

Prejudicis lingüístics - judicis de valor sense base que emeten sobre les dues llengües en contacte. Es
resumeixen en la consideració de la llengua minoritzada com inferior a la dominant. Reflex de situació
d’autoodi en que hi ha una situació conflictiva amb la llengua i cultura pròpia.

LES POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES. EL MARC LEGAL I LA SITUACIÓ ACTUAL DEL VALENCIÀ

ELS MODELS DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

La política lingüística fa referencia a les accions impulsades per a articular els usos de les llengües. En

Reservados todos los derechos.

distingim cinc models:

1) Monolingüisme: una única lengua oficial per al conjunt de l'estat.

2) Protecció de les minories lingüístiques: una única llengua oficial a l'estat amb mesures per a
protegir el idiomes no oficials.

3) Autonomia lingüística: una lengua oficial per a tot l'estat i la resta són cooficial en zones
concretes.

4) Federalisme lingüístic: cada unitat federada té una lengua pròpia i totes tenen la consideració
d'estatals.

5) Plurilingüisme institucional: diverses llengües estatal amb adopció de mesures perquè siguen
conegudes i utilitzades en tot l'estat.

EL MARC LEGAL DE LA NOSTRA LLENGUA

La política lingüística de l'Estat espanyol es basa en l'autonomia lingüística: el castellà és lengua oficial
en tot l'estat i la resta són cooficials als territoris on es parlen.

El marc legal de les llengues a la Comunitat Valenciana s'articula al voltant de tres documents:

1) La Constitució de 1978
2) L'Estatut d'Autonomia de 1982
3) La Llei d'ús i ensenyament del valencià de 1983.

LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA NOSTRA LLENGUA

Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana : norma bàsica de les comunitats autònomes en la

qual es determina el nom, la delimitació territorial, els òrgans autonòmics i les llengües oficials.

Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV) : aprovada en el 1983 va ser la encarregada de dur a terme
les normes imposades per l’Estat d’autonomía de la Comunitat Valenciana. Va normalitzar l’ús del
valencià en l’administració, l'ensenyament i els mitjans de comunicació arreu la Comunitat
Valenciana. Es concreta en els àmbits següents.

Tenemos lo que nos faltaba: Imprime tus apuntes al mejor precio y recíbelos en casa
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5593703
 1) Administració - publicació bilingüe de tots els documents. Dret de comunicar-se en valencià i
s’assumeix el coneixement de la llengua per part dels funcionaris per garantir la comunicació.
Compromís de fomentar el valencià en activitats econòmiques, administratives, sindicals…

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
2) Ensenyament - valencià en tots els nivells educatius del territori on predominen els
valencianoparlants i en els castellanoparlants de manera progressiva. Els professors ha de
conéixer el castellà i el valencià.

3) Mitjans de comunicació - dret de ser informats en valencià. Consell compromet a garantir

presència adequada del valencià a la ràdio i televisió públiques i fomentar les manifestacions
culturals i artístiques en valencià.

L’acadèmia valenciana de la llengua (AVL) - determina i elabora la normativa lingüística del valencià.
És de compliment obligatori en administracions de la Comunitat Valenciana, ensenyament i medis de
comunicació.

Les obres més importants són “Gramàtica normativa valenciana” (2006) i “El diccionari normatiu
valencià” (2014). També ha publicat sobre la toponímia dels pobles valencians, vocabulari i estudis

Reservados todos los derechos.

lingüístics.

Es destacable la tasca que fa per fomentar l’ús del valencià mitjançant cursos a les universitats
estrangeres, programes de ràdio en valencià i publicacions de premsa.

A més a més nomena un escriptor de l’any en valencià per acostar els escriptors valencians.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5593703