5 Arquitectura i Urbanisme L’urbanisme en epoca romana Josep Ma. Sabater i Chéliz Sota aquest titol —potser un xic massa ampli— ens proposem parlar de, O — lespai construit de les ciutats, resultat de la forma originsria del terreny i de les posteriors intervencions —construccions— de I’home, — el territori organitzat, colonitzat, — i també com aquest espai és utilitzat, i alhora conformat, per les activitats que en ell es desenvolupen, — val a dir, en conseqiincia, com és legit, entés, pensat, apropiat, transformat i projectat, r)| i Ooo Opa ret t 6 ToL Ho an) IL), cl Cc WFJCGS0R0 S6b500a5R Sd Seal [ons | GIO 1 Timgad o Thamugadi. Ciutat de la Numidia (avui Argelia), abandonada al segle Vil d.C. 1" en el mén roma occidental i des del segle IV a.C. fins al 1V d.C. és a dir, aproximadament, des de la reconstruccié republicana de Roma després del seu incendi pels gals fins al trastlat de la capitalitat_ a Bizanci-Constantinoble. Als llocs on han subsistit velles estructures urbanes (sectors «histdrics» de ciutats construits en els dltims segles, fins i tot al segle XVI, dificilment d’abans com a conjunts d’una certa entitat...) disposem de Iescenari urba, bé que sempre alterat pels temps. Aleshores, amb una mica d'imaginacid degudament alimentada amb les dades precises de les seves condicions econdmiques, socials, politiques i culturals podem arribar a una idea prou correcta de com era la vida urbana i el funcionament de la ciutat, fer l'experigncia estética de moure'ns per ella i re-prodvir simular les vivencies «urbanes» dels seus ciutedans. Aixd és dbviament. més dificil a mesura que anem enrera en el temps... Llavors, per a conéixer Jes ciutats romanes ens hem de referir a, — una colleccié d'espléndids edificis publics, avui normalment reduits a la categoria de «monuments», és a dir, buits de Ilur contingut original i aillats en un context alié. les restes arqueoldgiques que ens proporcionen les excavacions: el que queda de les edificacions un cop enrunades, és a dir, els fonaments iVarrencada dels murs (excepcié feta dels casos una mica excepcionals d'Herculano, Pompeia, etc.) — un rastre més subtil de la planta de les ciutats mitjangant llur «meméria» en actual planta, fenomen que en diem la Hei de la persisténcia de! planol». Aixi dones, amb els elements arquitectdnics supervivents (generalment singulars), la matriv on s‘insereixen (el «planol» o planta de la ciutat) i les velles persisténcies rastrejades a les ciutats actuals, intentarem donar una idea de com era I'urbanisme roma Cal veure les seves dues cares, — Roma, la ciutat, la capital del mén (Caracalla fa «ciutadans» de Roma tots els habitants de |'imperi), les fundacions romanes. Potser convingui comengar per parlar d’aquestes viles i ciutats de nova creacié: llur urbanisme, en tant que no parteix de cap preexisténcia (fora dels condicionaments naturals) expresso amb tota puresa els principis abstractes d'ordenacié urbana, el «model» de civtat ideal Aleshores, podem constatar els seguents trets, — el perimetre regular, — la reticula urbana també regular, amb insulae generalment quadrades o rectangulars, amb dimensions entre 70 x 70 m. i 150 x 150 m., —~ tanmateix, aquesta xarxa’ (prolongacié dels tragats grecs d’Hipodamus de Mileto) esta jerarquitzeda per dos carrers ortogonals, decumanus i cardus maximus, la cruilla dels quals tendeix a coincidir amb el centre geometric 1 funcional, — en relacié amb aquesta xarxa i els seus dos carrers principals, ocupant una o varies insulae, es disposen en el que avui en dirlem «equipaments» segons un programa que inclou el forum, el palau de l'administrador roma, el temple, les 12 termes, el mercat, el servei daigles, ete. — L’esquema s’adapta amb flexibilitat perd amb seguretat als elements locals. una via, un pont, la topografia del terreny, etc Hom ha vist en aquest’ model de ciutat una conseqincia del castrum o campament militar i dels usos i practiques dels exércits romans, com un altre fet, la centuriatio, del que en parlarem després. Penso que aixd és una visid escindide sobre una societat molt practica i racional, que aplica unes mateixes regles a una série de problemes diversos: ja sia Vorganitzacié d'un edifici, d'una civtat, d'un territori i, fins i tot, del mateix imperi. | també, com és logic, d'un eastrum. En qualsevol cas cal contemplar la nova ciutat romana dintre de la rica tradicié urbanistica de les noves civtats, reals o ideals, i que des dels assiris o el regne d’Urartu passa pels tragats hipodamics, les fundacions romanes, les bastides franceses, els pobles de la colonitzacié catalana de Mallorca i Llevant, l’esplendorés episodi de les noves ciutats d’Indies, els tracats classicistes —aulics i burgesos—, els eixamples del segle XIX, etc... | encara, dins d'aquesta tradicié, assenyalem el paper important del model roma de nova civtat en I'evolucié dels esquemes ordenadors reticulars 0 en «quadricula», Fins 1 tot és possible relacionar la recuperacié pel Renaixement dels principis hellenistics d’ordre i composicié no només a partir dels grans edificis grecs i romans que encara restaven més o menys en peu, sind també mitjangant ‘ordre subjacent —en sentit literal— a viles i ciutats de fundacié romana, que encara podien proposar, encara que fos distorsionat, un cert tipus.de planta de ciutat Paralelament a la fundacié de ciutats ex novo segons l'esquema reticular, s'assisteix també a la parcellacié i repartiment de les ‘terres de conreu d'acord amb les mateixes regles: uns limites o vies rurals ortogonals (decumani i cardines) separades entre elles 20 actus (uns 700 m.) i delimitant, en conseqiéncia, unes macroparcelles de, aproximadament, 50Palau de l'emperador Dioclecia a_ Split, a la Dalmacia (Jugoeslavia). Cap al 300 4.C. hectares: les centuriae. La centuriatio és la base d’una colonitzacié agricola que no solament proveeix d’una parcellacié adaptable a un, dos o més colons, sind que també crea sobre el una xarxa de camins molt potent —i la millor prova d'aixd que diem és com ha suportat el pas del temps a les regions italianes de VEmilia o el Veneto—. territori Roma ja és una altra historia. Al segle II d.C. té una poblacié entre 700.000 i 1.000.000 d’habitants i una estructura urbana el trets originals de la qual han estat configurats set segles enrera. Poques ciutats de I'imperi s‘apropen a aquest tamany; només Constantinoble —quan sigui la capital hereva de: Rome— arribara als 500.000 habitants, perd després ja la segueix Leptis Magna (avui Homs, a Libia), amb 100.000 habitants. (Hem deixat a part ciutats orientals’ que ja eren molt grans abans d'ésser conquerides pels romans: Alexandria, Antidquia, etc.). Dones bé, és evident que les regles de racionalitzacié aplicades pels romans a les ciutats de tamany.mitja o petit, siguin de nova planta o com a operacions en un teixit ja existent, no tenen cap exit quan s’apliquen a un organisme com Roma o Constantinoble. L’abandé i decadéncia de Roma no solament reflecteix les insuperables dificultats econdmiques i 8 militars @ que ha arribat el sistema roma, també posa de manifest fins a quin punt el manteniment de Roma s‘havia convertit en una carrega pesant —degut a les disfuncions de la civtat— que ja no podia ésser compensada pel seu prestigi Totes les intervencions sobre la ciutat —fins i tot les més radicals fetes per en Nerd després de lincendi del 64 d.C_— no aconsegueixen una «infraestructura» prou potent: la xarxa vidria és molt tortuosa i només té una longitud total de 85 km. (per a una ciutat, no ho oblidem, de prop ‘del _milié d'habitants), comptant els itinerae exclusivament peatonals; al centre de Roma només hi ha dos viae que permeten Vencrevament de dos carros, la resta sén actus pels uals només pot passar un carro i prou; la circulacié és tan dificil que César prohibeix el transit de carros al llarg del dia, i ho han de fer a la nit, qua no hi ha viananits, etc. La mateixa xarxa de clavegueres gairebé no donava servei als edificis| privats. (1) Perd ens equivocariem si entenguéssim Vurbs romana com desorganitzada, La seva ordenacié no ve ja donada pel Ilenguatge dels espais exteriors, els carrers i les places, siné per l'espai construit, interior: forums, termes, mercats, teatres, circs, ete. Roma és la civtat construida mitjangant els edificis publics i no pas pels privats, que més aviat constitueixen la farda, el farciment dels Ilocs buits que deixa la xarxa de grans edificis de estatAixd també esta en relacié amb V'abundancia dels edificis publics —«equipaments»— ciutadans i amb Hur potncia com objectes arquitectdnics (forum de Traja, termes de Caracalla, Panted, amfiteatre, etc.). Ve't aqui la potser més significativa aportacié romana a l’enriquiment del repertori déeines diintervencié urbanistica, certament en relacié amb una aportacié també singular a l'arquitectura: una nova concepcié espacial (2) que estructura l'espai interior, edificat, com element autdnom, articulat dintre de Mestructura FTP a date Cart @ iMOLA urbana. Quan a l’época dels Severs es fa un planol de la forma urbis (en marbre) no es fa distincié entre carrers, places, interiors d'edificis: de tal manera eren entesos l'espai i la ciutat. Aquesta manera d'intervenir a la civtat es donara en molt menor mesura a les provincies, perd també es donara i amb Vevident objectiv d’aconseguir prestigi o consensus social, al reproduir aixi els La centuriatio a "Emilia.La forma urbis Romae (203421 d.C.) mecanismes de la metrdpoli, on aquesta grandiosa escena urbana ve evidentment lligada al singular fenomen de I'Imperi i els seus mecanismes econdmics { socials Per acabar voldria fer veure les dificultats de la que hem anomenat «lei de la persisténcia de! planol» per tal d’entendre que un tracat roma, regular, com hem dit, ens arribi avui gairebé irreconeixible en la seva pretesa regularitat. Dalt de la Vila, posem per cas. Carrers medievals i vies romanes amb prou feines coincideixen en Hur tragat. A V'Edat Mitjana les velles ciutats romanes s‘han despoblat. Es déna el fenomen de la contraccié de les civtats a nuclis emmurallats més reduits, acompanyat a vegades de la destruccié sistematica dels edificis de fora del nou recinte urba Simultaniament a la decadéncia de la cultura urbana es produeix una desvaloritzacié de la forma, un replegament de l'arquitectura i Vurbanisme a una practica totalment desmaterialitzada, expressiva de la nova societat medieval. La perdua de ordre classic, el desdibuixament de! «planol» de les ciutats, ho hem d’entendre com a resultat d'una inversié de valors en que Roma i la seva cultura seran mirades amb ‘una total hostilitat, «Babilonia, la gran, la mare de les prostitutes i de les coses nauseabundes de ta terra Ail Ai! La ciutat ma: Babildnia, la civtat poderosa! Com, en una sola hora, tha vingut el castig! Com, en una sola hora, ha quedat assoladal Allelvial Com ha comencat a regnar el Senyor, Nostre Déu, el Dominador de tot!» (Fragment de l’Apocalipsi, Sisé Septenari, Set locucions del Cel) 15NOTES 1. Per a més details veure Leonardo Benevolo, Disefo de {a ciudad, Vol. 2 EI arte y la ciudad antigua, México, 1978. 2. Per a Giedion es tracta de la —histdricament— segona concepcis de de 4 a 16 Vespai exterior, propia d’Egipte i Mesopotamia, com a volums d’espais radials, Sigfried Giedion, La arquitectura, fenémeno de transicién, Barcelona, 1975 i Christian Nolberg-Schulz, Significato nell’architettura occidentale, Milano, 1974, Dalt de la Vila. Dificultats de lectura del planol roma a la trama actual.