Unitat 6.

Els contractes privats en l’empresa

© McGraw-Hill
1. El contracte Unitat 6

El contracte existeix des que una persona o més

consenten obligar-se, respecte d’una altra o unes
altres, a donar alguna cosa o prestar algun servei.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

1. El contracte

Requisits i elements

© McGraw-Hill
 Unitat 6

1. El contracte

El procés de contractació

Una vegada formalitzat el contracte, és possible que les parts

contractants tinguin discrepàncies pel que fa a la interpretació del
contingut, cosa que pot portar a voler rescindir-lo o anul·lar-lo.

A més, hi ha casos en què la signatura privada del contracte no és

prou i cal fer-lo constar en document públic.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

1. El contracte

El procés de contractació

A. Eficiència

Quan les parts contractants signen un contracte, que compleix

els requisits de validesa que ja hem comentat, aquest contracte
serà obligatori automàticament, i no podrà deixar-se a l’arbitri
d’un dels contractants.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

1. El contracte

El procés de contractació

B. Interpretació

El CC indica que «si els termes d’un contracte són clars i no deixen
dubte de la intenció dels contractants, s’estarà al sentit literal de les
seves clàusules». Però, si el text del contracte és contrari a la
intenció de les parts contractants, prevaldrà aquesta última.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

1. El contracte

El procés de contractació
C. Rescissió
Hi ha motius previstos legalment que permeten la rescissió del contracte, en
situacions en què una de les parts en surt perjudicada, però sempre que el perjudicat
manqui d’un altre recurs legal per obtenir la reparació del perjudici.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

1. El contracte

El procés de contractació
D. Nul·litat i anul·labilitat dels contractes

Un contracte és nul quan hi falta algun dels requisits essencials:

consentiment, objecte o causa. En aquests casos l’acció per sol·licitar-
ne la nul·litat és imprescriptible. No obstant això, quan és un altre el
vici que concorre en el contracte, l’acció per sol·licitar-ne l’anul·lació
dura quatre anys.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

1. El contracte

Els contractes privats: civils i mercantils

Els contractes
privats són els
que es
formalitzen entre
contractants que
no són
Administració
pública.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

2. Contractes de compravenda

Pel contracte de compravenda, un dels contractants s’obliga a

lliurar una cosa determinada i l’altre a pagar per aquesta un preu
cert, en diners o signe que els representi.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

2. Contractes de compravenda

Hem de diferenciar la compravenda civil de la mercantil.

Aquestes són algunes operacions econòmiques que no són
mercantils:

© McGraw-Hill
 Unitat 6

2. Contractes de compravenda

Perquè l’operació mercantil de compravenda sigui efectiva, el CCo estableix

una sèrie de drets i obligacions per al comprador i el venedor que recollim en
la Taula 6.3.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

2. Contractes de compravenda

© McGraw-Hill
 Unitat 6

2. Contractes de compravenda

A. Contractes de compravenda especials

El contracte de compravenda pot experimentar lleus modificacions o

ajustos, amb la finalitat d’adaptar-se a unes característiques
determinades de certs negocis.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

2. Contractes de compravenda

A. Contractes de compravenda especials

© McGraw-Hill
 Unitat 6

2. Contractes de compravenda

B. Contractes de subministraments

És un contracte pel qual el subministrador s’obliga a proveir el

subministrat de béns mobles a canvi d’una contraprestació periòdica,
evitant així la celebració de contractes de compravenda successius.
Per tant, el subministrament ha de tenir una periodicitat continuada
i no ser excepcional.

Es tracta d’un contracte atípic, que es regula pels pactes per les parts
i, en defecte d’això, per l’article 325 del CCo i l’article 1425 del CC, en
funció de la finalitat.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

2. Contractes de compravenda

C. Diferències entre contractes

Hi ha diferències entre el contracte de compravenda i el de

subministraments, com:

© McGraw-Hill
 Unitat 6

3. Contractes d’arrendament

Quan pensem en el dret a usar un bé, sense ser-ne propietaris, hem de tenir
constància que no solament parlem de béns o coses (arrendament de coses),
sinó que també podem prestar temporalment un servei (arrendament de
serveis) o fer una obra determinada (arrendament d’obra).

Cal tenir en compte que els béns fungibles que es

consumeixen amb l’ús no poden ser matèria d’aquest
contracte.

Són elements essencials d’un contracte d’arrendament:

• La cessió de l’ús d’una cosa.
• El preu cert.
• La durada temporal.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

3. Contractes d’arrendament

Arrendaments de coses

En l’arrendament de coses, una de les parts s’obliga a donar a

l’altra el gaudi o l’ús d’una cosa per un temps determinat i un preu
cert.

El terme cosa és molt ampli, motiu pel qual hem de fitar-lo per
adaptar-lo al nostre interès empresarial. Per tant, distingirem entre:
l Immobles: locals comercials, naus industrials.
l Béns mobles no fungibles: màquines, vehicles, equips informàtics,
etc.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

3. Contractes d’arrendament

Arrendaments de coses
A. Arrendaments de local de negoci
Aquest tipus d’arrendaments es donen quan l’arrendador cedeix l’ús
d’un immoble a l’arrendatari perquè aquest pugui exercir-hi una activitat
professional o comercial, per un temps i un preu determinats.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

3. Contractes d’arrendament

Arrendaments de coses
A. Arrendaments de local de negoci

Obligacions i drets d’arrendador i arrendatari.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

3. Contractes d’arrendament

Arrendaments de coses
A. Arrendaments de local de negoci

Obligacions i drets d’arrendador i arrendatari.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

3. Contractes d’arrendament

Arrendaments de coses
A. Arrendaments de local de negoci

Obligacions i drets d’arrendador i arrendatari.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

3. Contractes d’arrendament

Arrendaments de coses
B. Arrendament financer o lísing

Conegut com a arrendament financer, el lísing és un contracte pel qual una

empresa (arrendador) cedeix a una altra (arrendatari) l’ús d’un bé comprat
per l’arrendador seguint les instruccions de l’arrendatari, durant un temps
determinat i a canvi del pagament d’unes quotes periòdiques per part
d’aquest, que té la possibilitat d’exercir una opció de compra en acabar el
contracte equivalent al valor residual.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

3. Contractes d’arrendament

Arrendaments de coses
B. Arrendament financer o lísing
Participants en
el lísing.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

3. Contractes d’arrendament

Arrendaments de coses
C. El rènting

El rènting és el contracte d’arrendament operatiu de béns mobles no

fungibles, tant productius com de consum, pel qual l’arrendador, a més de
cedir-li l’ús del bé a l’arrendatari, li ofereix l’opció de substituir-lo i ampliar-lo,
així com de serveis relacionats amb aquest.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

3. Contractes d’arrendament

Arrendaments d’obres o serveis

El contracte d’arrendament d’obres o serveis té les característiques

següents:
l És un contracte consensual.

l És bilateral i onerós, ja que hi ha obligacions recíproques i

remunerades.
l És un contracte temporal, tot i que sigui indefinit, ja que el CC

prohibeix en l’article 1583 l’arrendament per a tota la vida.

Un cas clar d’arrendament de serveis és el contracte de treball.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

4. Contractes d’assegurances

La Llei de contracte d’assegurança (LCA) defineix el contracte

d’assegurança com aquell pel qual l’assegurador s’obliga, mitjançant el
cobrament d’una prima i per al cas que es produeixi l’esdeveniment
el risc del qual és objecte de cobertura, a indemnitzar, dins dels límits
pactats, el mal produït a l’assegurat o a satisfer un capital, una renda
o altres prestacions convingudes.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

4. Contractes d’assegurances

Elements del contracte d’assegurança

© McGraw-Hill
 Unitat 6

4. Contractes d’assegurances

Tipus d’assegurances

Segons la llei que els regula, hi ha diferents tipus i modalitats de

contractes d’assegurances. Principalment, poden classificar-se
entre els que són contra danys i els que són per a cobertures de
persones. Aquí ens centrarem en els primers, que són els que es
formalitzen més sovint.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

4. Contractes d’assegurances

Tipus d’assegurances

© McGraw-Hill
 Unitat 6

5. Contractes de col·laboració

Característiques d’alguns dels contractes de col·laboració més rellevants:

© McGraw-Hill
 Unitat 6

5. Contractes de col·laboració

Característiques d’alguns dels contractes de col·laboració més rellevants:

© McGraw-Hill
 Unitat 6

5. Contractes de col·laboració

El facturatge

El facturatge (factoring) és un contracte pel qual una empresa

(cedent), cedeix els seus crèdits comercials a una empresa de
facturatge (factor), normalment una entitat financera, perquè
aquesta dugui a terme una sèrie de serveis, com ara la gestió de
cobraments, l’administració de la cartera a cobrar, l’anàlisi dels
deutors i, si escau, la bestreta dels cobraments i la cobertura
d’insolvència.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

5. Contractes de col·laboració

El facturatge

Hi ha dos tipus de modalitats de facturatge: sense recurs o amb

recurs.

l El facturatge sense recurs implica que l’entitat de facturatge

assumeix el risc d’insolvència del deutor.
l El facturatge amb recurs implica que el cedent respon de la
solvència del deutor.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

5. Contractes de col·laboració

El facturatge

Cicle del
facturatge.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

5. Contractes de col·laboració

El facturatge

Els avantatges que presenta aquest contracte són amplis:

l Amplia la capacitat de finançament i proporciona liquiditat immediata, ja

que finança l’import de les vendes.
l Millora les ràtios d’endeutament i de circulant, ja que elimina els
comptes a cobrar.
l Evita el risc de fallits per insolvència.
l Redueix les gestions per impagaments, morositat i fallits.
l Augmenta l’eficàcia de la gestió de cobraments.
l Permet una planificació millor de la tresoreria, ja que evita possibles
desviacions.
l Facilita un control estadisticocomptable eficaç de la cartera de factures.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

5. Contractes de col·laboració

La confirmació de pagaments

La confirmació de pagaments o confirming és un servei de

tipus administrativofinancer, pel qual una entitat financera
gestiona els pagaments que una empresa té amb els seus
proveïdors, i dona l’opció a aquests últims d’avançar els
cobraments.

© McGraw-Hill
 Unitat 6

5. Contractes de col·laboració

La confirmació de pagaments

Cicle de la
confirmació de
pagaments.

© McGraw-Hill