El contingut del libre eobrix ls objectius del programa ficial per a Fobtenci6 del Certificat de grau mitja de la Junta Qualifieadora de Valencia (C1) Concixement © Del tents Joss Ps Alabodt Igual, Joon Campos Aucejo, Pilar Embid Giner mpressiés IMPRESSA.ES sb 978 84-8025. 4: Ve2864.2010pre sentaci 6 Les proves per a obtencio dels cetificatsoficials ad- ministratius de coneixement de valencia de la Junta Qualficadora tenen un efecte beneficiés sobre la po- biscio valenciana. Milers de valencianes i valencians Sacasten any rere any 2 I'estudi de la nostra llengua tesstimulats pels cursos digits, precisament, a la supe- racié de les proves de la JOCV. Par aixb, els autors del libre ‘act d’alla, grau mitja ‘yolem que tga una resposta a la demanda d'un alum: rat que necessita materials per a l'estudi, Perd tarnbe vvolem que siga alguna cosa més que un receptat d'ur Géncia pera superar un examen, El nostre objectiu 6s que l'alumnat hi trobe respostes clares i efectves 3 ‘qualseval dubte que li puga sorgiren as quotidia de la lengua, Esta nova edicid de D'aclie'alla, grau mitja sha ela- borat terint en compte els objectius, els continguts il ‘made! de les proves noves dela Junta Qualificadora de ‘Coneixeenents de Valencia (Naves proves, 2008), que al mateix temps s'han inspieat en el Marc europeu ‘comit de referéncia per a Vaprenentatge, Fensenya- ment i 'avaluacio de lengties (2002) que marca els ‘objectius, continguts i nivells de Venseryament de les llengues d'Europa. Este libre nou correspon al nivel ct ‘Aix atest, pet 3 Velaboracis de! libre shan tingut en compte diverses gramatiques i manuals pee, sobretot, la Gramotica normative valenciana de (‘Academia Valen lana de la Lengua (2006) | el Dicionari ortografic ide pronunciacié del valencia (2008) de la mateba instituco, textos normatius de referencia imprescindible pera unes proves que recessariament shi han ofadequar Ladministracio avtonémica valenciana ha adoptat els titers que han inspirat estes dos obres' altres acords de l‘entitat normativa oficial del valencia i, en conse- ‘qliencia, les proves de la Junta Qualificadora de Co- ineixements de Valencia s'hi han adaptat. Nosaltres, com a autors d'un manual de llengua que pretenem ‘que siga un instrument idoni perque la persona que 5 presente a les proves les supere amb exit, hem optat per emprar les mateixes modalitats i caracte- ristiques linguistiques amb qué es plantegen les pre- guntes de l'examen ‘Atal respecte, ia d’ebsenvar “la recuperacié ila prio- fitzacio de les variants valenclanes genuines” ~el pr ‘mer principi que ha prevalgut ena redaccio de les dos byes de referencia, 'usuari de D'aef dalla, grau _mitja, trobara que en la redaccié de les parts exposi- twes i instructives del libre els autors hem optat per usar Naccentuacié gréfica segons la modalitat occ dental, les foxrmes dels demostratius simples, els pas- sessius tonics en u, les formes verbals incoatives en -isc, tk, els imperfets de subjuntiu en 22, -279, ~ia, elsinfinitius tindre, vinore, valdre i els seus composts, les variants en ~i¢’alguns particips, la conjuncio men- tres, la distincid de les prepasicions per| per a davant infinity, I'ds de la preposicig com a tant en sentit predicatiu com comparati, la concoreanca del part: ipi passat amb el pronom acusatiu de tercera per ‘ona, aii com la fraseologia il exc vis en els parlars valencians actuals | documentats en els nostres es- criptors classics i moderns. ‘Aixé no obstant, al costa d'esta opcié preferentment Crientativa ino excloent, | teninten compte també el ‘éegon principt que ha regulat la redaccio de les dos publicacions normatives esmentades de VAVL —"Ia Convergencia amb les solucions adoptades en els al tres teritoris que compartiven La nostra lengua, a fi de garantir-ne la cohes pertinent"; | amb la finali- tat que l'alumnat es familaritze amb estes altres for- mes també valencianes (que na s6n, ni de bon tros, alienes a la tradicié escrita valenciana ni exclusives dels ates teritoris amb qué campartim la nostra llen- ua}, els autors hem mantingut les variants correspo- nents en alguns textos com a formes opcionels a les {que s‘usen com a preferents en tes proves de la CV. La quantitat de libres que hem consuitat és abundant. {Wegeu-ne la relacié en l'apartat de bibliografia). Aiki mateix, hi ha moltsllocs web d'internet que contenen. tun bon grapat de pagines molt atis per a lestudi de lallengua Finalment, agraim a totes les persones que ens han et artibar diversos suageniments perque esta obra in corpore observacions que miioren l'edicié anterior, Ellibre sch dalla, grau mit{2, conté huit unitats en qué es treballen els objectius | els comtinguts de les pro: ‘ves noves de la JQCY: En el libre s‘inciou el solucionar’ de les activitats escrites i un CD de suport per a les acti- vitats d’elocueié, Cada tema t@ una estructura similar als models de prova publicats, Els temes, com les proves, agrupen les quatre arees segilents: 1) comprensié lectora Enesta area es plantegen, a partirde textos es- its, dferents activitats de comprensié-lectora, 2) expressi6 escrita En este apartat s‘explica la tipologia textual amb la corresponent exemplificacié | les pro» postes per a practicar. Es teballen, a més, totes les propietats que son necessaries per a fer un bon eserit: adequacié, coheréncia, co- hesi6... 3) estructures lingiistiques En este subapartat es treballa el léxc en ge naral i els vocabularis especialitzats (del tu risme, del medi ambient, de les arts, ete.). Tambeé es treballa la tearia i la practice de la Estructura de Ia prova (C1) 4) fraseologia, aici com la creaci lexica, els re+ gistres, els neologismes, els barbarismes, etc En esta part figuren els continguts i les activi tats corresponents a les qUestions aramaticals morfosintactiques (els verbs, els pranams fe- bles, les prenosicions, els relatius, ets posses- sius, etc) ortografi En este bloc s'exercita la normativa ortogr® fica; ésa dir, totel quees referixa I'ds correcte de Jos lietres ‘expressié | interaceié orals En esta area es proposen practiques d'expres- sié oral a partir de lectures, situacions comu- nicatives f practiques d'elocucio estandard “La persona que aspire a superar la prova del grau mitja (C1), ha de ser capac de comprendre una amplia gamma de textos largs | complexos, i de reconéiaer-ne él sentit implicit. Ha de poder expressar-se amb fluidesa i es- ppontaneltat sense haver de buscar d'una manera molt evident paraules o expressions. Ha de poder uliltzar la lengua de manera flexible | eficac per a propésits socials, academics | professionals. Ha de poder produir textos lars, ben estructurats | detallats sobre temes complexos, i ha de demostrar un Us.controlat d’estructures orga- nitzatives, de connectors i de mecanismes cle cohesi6.” ie ava iio comprensié S'ha de legir un text irespondre a diverses preguntes del tis: eleccio maltiple, lectora de VI, de contingut, de deriai, de sintes 0 de snonimia, textual 1c expressis ‘ha de eedactaun text formal de 200 paraules. | escrita Sha deserve un dicta de 100 parauies, aproximadament a Stha de contestar un test de 60 preguntes, amb tres respostes posses, sobre: structures ‘Rxici semantca (15 ems) 3 HingUistiques - morfologia | sintan (30 ltems) al ‘togrfia (15 hems) | express Sha de lag en veu alta un text, ferne una exposico orl mantindré una interior jinteraccié orals uc amb les peesones examinadares. anyvunitat 4 uunitat 2 vunitat3 unitat & wunitat 5 unitat 6 uunitat 7 wunitar s Instruceions pera com- El text narra El text descriptia Eltextinstructiniel Eltextexpositiu —-Eltextargumentatia El text administratiu El text periodistic retire millor un text edict comprensié leetora peaertcerall ee Instruccions pera El text conversacional lorar ta lectura, La lengua oral Lanarraci6. La descripeis Les instruccions Lexposicis o expli: Vargumentacié Ladocumentacia Els mitjans de co- Propictats del text: Tade- Propietats del tent: la Propictats deluext:la “C46 La concordanca ee eae quaci6 coheréncia ccohesio, Lasinonimia Lanominalitzacis °° La monosémia ila polisé- Els signes dé puntuacié Els connectors anit igo ena ‘exprossia escrita mis Les maitiscules i les m- Les conjuncions ions pera Instruccions pera eacis Lhomenimia nscules ates prendre apunis blonifearSesruc+ 4 formulas homofonia i Yhomografia lesa rarla redaccié La paronimia Lesquema Vocabularidelesarts Wocabulari dels successosVocabulari del turisme Vocabulari dela puiblici- Vocabulari deles Vocabularide export: Vocabulari del medi Vocabulari dels pale e rent ia gine tatidela propaganda noves ecnologies Mocs iequipaments ambient jans de comunicacio er see ie La composici¢ Lapeceé len ls pdt Necabulai dela po Els refranys La metonimia ila sindcdo- Hac ats A ’ Les onomatopeies que . vulgarismes Lafleniédel nom ide Elvverb:elasses de verbs Les formes no perso- Els pronoms personals Lacombinacié de Ell relatins Les preposicions Els adverbis Vadjectia is posisatius pala ee fore Pronoms feb1eS ris imtarrogatius Lap pectionise er Larticle Hci Els quantita Bis pronoms bles Limpert nics gy bals ertructures - Els dicties Els indefinits Els present d'indieati Sen Tingiistiques —morfoloaia | El present de ubjuntin Etpassatperifrstie © sintax! - i el passat simple Limperatin El perfet dindicatin Limperfet de sub- junio Kalfabet Lapostrofasié tara eer Lesietres bpd, ue Les lletes bv Les letres.s,¢, jeldi Leslleies;, giels Lallletra eiels ai. Jes letres compostes gratis ila letra mods. digrafs og, 3 grafse, ig coante itlabe Lacontraceié a ae mene Laccentuacié grafica La letra Ir ‘Les llptres mae Val a ditresi Lalletrariel digiafrr ——grafiny lectura Algunes habilitats per a intervencio ser millors conversi- oral dors ‘expressio i interaccié orals elocudi@ ‘Lengua, norma i parla Les consonants ritiques _L¢s consonants nasals Les.consonanisoclusi- Les consonants biv Les consonants, Les consonanis Les consonants estindard vocals oobertest Lallewrah Les consonants laterals = oats frisatives alveolar palatals sonores_palatals sordes tanicades El pronom ho prova de mostracomprensié lectora Instruccions per a comprendre millor un text Feu una lectura general sense entrar en els detalls. En este cas concret, legiu primer la columna de la dreta en ‘qué s*ha transcrit la mateixa conversaci6 de a columna de 'esquerra amb les correccions propies de |'escriptura. Legis després la columna de l'esquerra en que s'ha transcrit la conversaciO amb anotacions propies de l'orali- ‘tat dela prondncia colloquial. Llegiu a cont uacié les observations de les practiques d'elocuci6 de l’area d’ex- pressig i interaccio orals. En cada anotacié trobareu V'explicacié a la caracteristica que sha considerat destacar de [a llangua oral espontania Na vos detingueu quan hi haja una paraula © un enunciat que no entengueu. Tracteu de suposar un significat valentevos del context. Després compraveu sis'han confirmat o no les vestres hipbtesis. Per a comprendre un text globalment no cal entendre’n cada paraula, En qualsevol cas, al-final de la lecture €s convenfent que con- sulteu el diceionari ‘Adoneu-vos de quin és el tema del text. feu una segona lectura del text i subratlev-ne tes paraules elau. Amb estos paraulos s'expressen les idees prin Gipals. Localitzeu també idees a intencions no-explicites (ices morals, politiques, et). El text conversacional @ regis atentament els textos icontesteu les preguntes que hiha a continuacie. Si ell pagava la fusta, jo pintava el quadro CONVERSACIO TRANSCRITA AME ANOTACIONS PROPES DE LORALITAT | DELA PRONUNCIA COL LOQUIAL —Tinc la impressié que en la teua pintura ta~ ‘gra{da]! contraposar joventut i vellea?... // —Bé, el pintar? el mateix quadroé és / jo sem- pre tine la mateixa / la mateixa obsessié / i és yore’ qué botons® fem en este” / en este? mén/ qué fem act / i /ime done c6nter® que / que és ‘un mén ple de contradiiccions / per® ple de con- twadiccions i de / de bi / de bipolaritzacions / i LA MATEIXA CONVERSACIO TRANSCRITA AMB LES CORRECCIONS PROPIES DE LESCRIPTURA Tine la impressi6 que en la teua pintura a+ srada cont —Bé, el fet de pintar el mateix quadro... Jo sem- pre tinc la mateixa obsessi, i és veure qué fem en este mén, que fem aci, i mladone que és un ‘mén ple de contradiccions, perd ple de contra- jecions i de bipolaritzacions, I justament el fet diemprar un element jove i un element vell, o- raposar joventut i vellesa... jusiamenft}? el emplear!® un element]? jove id un elemen{t]? vell / els dos a sovinft]!! cara a cara com / com miran{t]?-se!? /a mi aixd / sempre m’ha / m(ha llamat!? mol{t? V'atencio itralchte? dea vore’ si pintan{t]? jo eixos dos elements? i eixos dos rostres miran{t]?-se puc complrlendre® algo! de / de qué dimonis!® fem act / per qué mos!® fem vells /i/i en fi/ per qué som tan diferen[t]s? quan / quan som jovens'? i quan som vells / tot aixd de Fexpe= rigneia / tot aixd ja sé que aixd pesa molft}? no2!® / perd que no em servix!? en este? momen{t? I! —MVagradaria saber quan acabaras ¢l quadro* ‘que estis pintan{t]? en Ta iglésia® del teu poble'/ —Que quan Vacabaré / dius? // UB2! / Hum hum?! / pues?? | pues?? jo /pse?S / no vulle™* dirsho ja / hum?" / no vulle™ dir quan i! +A pesar de tot diré que/ que m‘havia fetta /les ganes.de / d'acabar-lo este any25 / este? estitt | pert aixd ja fa. / ja fa / fa set anys que ho estie dien[t]? / no?! / i no sé / ¢s possible que si / que acabe el quadro este? / este! estiu If tin- dria que? // —Corn el vas ascomengar27? —Bé | és / va ser una / una porfia’® que vam fer ene?” poble / alli™/ en Valtar major n'hi®! haviaun / ece™ un retaule / bah?" / retaule no era/ perqué era d’eseaiala / per lo tan{t}?33 To™ de table?5 / lo™ de tabla°> ja no té nin- sun’® sentit /era un retaule d'escaiola fet des pués?” de la guerra / no estava pintat festava / era® / d’escaiola blanca i shha acabat /i era mollt? ¢ mol[t]? / moll}? roin*® / estava mol[t:? / mol{t]? desgastat (caia"™ a trossos i el Jee fel curat? / el refe]tor? que hii havia / ja sl coneixes / pues? / eee"? / va voler Fer alli*? una especie de/ Mevar allo i fer una / eee"? / una especie de / una vidriera /f »Lo™ que passa és que val mol(t]? / mol{t]? fer tuna vidriera / jal mateix tem[p]s? quedava /Ia part aon anava fa vidriera / allf darrere que- dava una placeta molt) alta a on els xiquets tenien / podien trencar-la / pues”? si posaven vint els dos caraa cara, com si es miraren, aixd sempre m’ha cridat molt l'atencié i tracte de veure si pintant eixos dos elements, eixos dos rastres mirant-se puc comprendre un poc mi: llor qué fem act, per qué ens fem vells i, en fi, per que som tan diferents joves i quan som vells, tot aixd de Fexperigneia ja sé gue pes molt, no? Perd no em servis en este moment. Vagradaria saber quan acabaris el quadro que estas pintant en Fesglésia del teu poble, —Que quan Facabaré, dius? UFl, No vull ho, no vull dir quan. A pesar de tot diré que m‘havia fet ganes d’a~ cabar-Jo enguany. este estitt, perd aixd ja fa set anys que ho dic, i no ho sé, és possible que sf ‘que acabe el quadro este estiu, hauria de. —Com el-vas comencar? —Bé, va ser una aposta que vam fer en el poble, Alli, en Yaltar major hi havia un retaule -retanle no-era, perqué era descaiola, per tant aixb de “table” 0 “tabla” no té cap sentit tun retaule d’eseaiola fet després de la guerra No estava pintat, era d'eseaiola blanca i era molt roin, Estava molt desgastat. Queia a tros- sos iel rector que hi havia ~ja el coneixes-, va voler fer-hi una espécie de vidriera, evar alld iifer una vidriera. oPerd fer una vidriera val molt §, al mateix temps, a la part de darrere d'on anava la vi- driera quedava una placeta molt alta des d’on els xiqueis podien trenearla. Fins i tot si posaven tela metal-lica l’haurien desen-tela metal-lica ara ja "haurien desenganxal dal! Fimés que res / eee? /els quartos“* / allo valia mol{t}s® dinefr}s? // liparlan{t]? d'aixd en el bar / el fuster del poble va dir / va dir que si feen‘® un quadrot o si jo fea*® un quadro* / ell pagava la madera? / mira / jo vaig dir que si ell pagava la madera? jo pintava el quadro* i feee*? / i lo* que va as- ‘somengar? aixina’® / com una porfia® com un / com un joc / eee? / pues” se?? va tirar avan[t}? // sTvan passar coses curioses / van anar a dema- nar permis a lobispat®® / jo no sé en*" qui van parlar Ta / eee"? / Ia junta parroquial / even / eren gen{t]? molf¢? Jove / ara no bi ba junta ni Thi ha res /ijo.no sé 1o¥ que ef}? van dir a Tobispat®® ni en’? qui van parlar/ per® quan van vindre* van dir que sf / que els havien domat permis / cosa que después®? va resultar que no / que no els havien donat permis ni res/ perd vam rar el vetaule aquell/ el Buster va posar la fusta / I me®3 vaig posar a pintar / i avanle)?/ tu! 1) Haureu comprovat que el text de les dos co- lumnes presenta algunes ciferencies, ja que aid com en la de la dreta teniu un escrit nor mativitzat (és a die, que atén a la normativa, en lade 'esquerra stha tractat de transcriure una aproximacié oral del mateix text, Potser alguns creureu que hi ha algunes llengies, més que algunes alttes, que “s'escriuen cam es parlen”. Qué en pensau? Es aixo veritat 0 tna fallacia? Podrieu posar exemples de les vostres apreciacions? 2) Quan fem alguna afirmacié a proptsit de “totes les llengles”, en realitat ens referim només a les poques que coneixem. | bé, gcfeiew que, en general, “totes les lenges tenen una modalitat colloquial per a situa- ions informa'si una modalitat elaborads per a situacions més formals? 3 {Podtieu aplicar la resposta anterior (siga la ‘que siga) ales llengiies aficanes que ha viscut al colonielsre europeu (e! sual, per exemple, la lengua vehicular més éxtensa de rota Africa centrooriental, entre Somalia i Mocambic), 0 a les llenaues aborigens aus vralianes? ganxada perd, més que res, és que allo valia molis diner aI partant dlaixd en el bar; el fuster del poble va dirva dir que si feien un guadro, o si jo feia un quadro, ell pagava la fusta, I, mira, jo vaig aque si ll pagava la fusta, jo pintava el quadro-i ‘una cosa que va comengar aixf, com uncom un joc, Va tirar avant. vI yan passar coses curioses, Van anara dema- nar permis al bisbat —jo no sé amb qui va parlor Ia junta parroquial; eren gent molt jove, ara no hi ha junta ni res. Jo no sé qué els van dir al bisbat ni amb qui van parlar, pero quan van vin- dre van dir que sf que els havien donat permis, cosa que després va resiltar que no era certa, no els havien donat permis ni res, perd vam tirar el retaule aquell, el fuster va posar la fusta i em vaig posar a pintar Cavant, tu 4) eSoude opinié que el leaguatgecoloquial de qualseval lengua no pot ser acceptable perque conté un seguit d’elements imprapis, {que “tot el mon” hata de fer el maxim es- forc pera “parlar bé" sempre? O.creieu-que els pariants discriminen perfectament uns sos uns altees depenent de la stuaci co- municatva? 5) Sila resposta anterior és positiva, :tots els pariants estan en disposicio de poder fer una tal distine, © només aquells que han aprés «orn mllorar expressié de la seua llengua i ppoden usar una modalitat més formal quan hho creuen convenient? Vosatres, en quines Situacions creieu que ho haurieu de fer? cA expressié escrita La Ilengua oral E! llenguatge ¢s la facultat humana d'emprar un determinat cod de signes (una lengua) per a transmetre neixements, censaments, sentiments, etc,, a un interlocutor capac d‘interpretar estos mateixos signes (6 siga, ‘de comprendre ia mateixa llengua) La llengua oral, 0 verbal, ¢s el conjunt denunciats producte de ta vocalitzacié de les persones, que té una ex tencia fonica i auditiva, uns continguts significatius i una finalitat comunicativa, La llengua oral &, per tant, un conjunt d’enunciats. En totes les llengdes, la modalitat oral ha precedit crono: logicament la transcripcié escrita. Fins i tot hi ha llengles que no han conegut l'escriptura. Tots els parlants tenen la capacitat del llenguaige oral, perd no-tots tenen accés a V'alfabetitzacks, U'escriotura 4s la representa- Cid grafies d’una determinada llengua, La codificacio ortogratica és la sisteratitzaco convencional amb que trangcriuen els elements d’una llengua e's seus usuaris. Les faltes &’ortografia son producte del desconeixement i de la fata d'instruccié desta convencis Caracteristiques de Voralitat ta modaltat oral 65 una forma d'expressio agil i immediata que utilitza el canal auditiy, per la qual cosa és i reversible, ot | que e! parlant pot introduir modificacions | correccions sobre la marxa. En fa comunicacié oral en que estan presents els interiocutors t¢ gran importancia el context i els elements no verbals (la gestualitar, la conducta, 'aspecte, els complements) que uitlitzen els parlants o que els caracteritzen. En la comunicaci oral fen que e's interlocutors ne coincidixen en Iespai (per telefon) intervenen altres estratégies.comunicatives per a supii la falta-de content situacional. Entre un text oral i un text eserit poder discernir les diferéncies seguents rer ou Tear sce 1. Entonacis success de tons al llag d'una sequéncia, 1, Entonaci no en té, es marca amb signes de puntuacid ais com de pauses i sents, i dlentonacio convencionas, 2. Repiticions: ex diu de nou allé-que ja's‘ha dit per a 2. Repeticions: la planificaco del text escrit les esquiva, dont temps a pensar en el que es did a continuadé. 3. Vacillacions, dubtes: Ia planificacié del text escrit es 3. Vacilacions, dubtes: el pariant no pot evitarlos. ‘nulla 4. Marques dialecals (geogrdiques, socials} que caracie: 4. Marques diaectals: solen eiatarse, ies neutraltzen en ritze1 express del parlant. Ja modaltat estandard 5, Grav de formaltat bat quan es parade termes generals, 5. Grau de formalitat mijé ¢ elevat, quan sfescru sobre 6, Oradans simples, predomi dea juxtaposicio. ftemes especialtzats 7, Frases inacabades | frases massa larques. 6, Oracions més compleres, predomini de la subordinscis 8, Anacoluts:construccis gramaticalen qué la daivera part 7. Frases acabades, control de la argiia dels periods. ‘d'una oracié no continua sintacticament a primera. 8, Anacoluts: en el proces d'escriptura s'esmenen. 9. Livi improwisat, a vegades pac preciso pc formal, 9, Lexic soleccionat i, quan cal, mol formal 10, S'empren paraules buides imots crossa 10. Steviten les paraules buides no s‘empren mots cross Estes caracteristiques dela lengua oval depenen de la situaclé comunicatia i del coneixernent de la lengua que tinguen els pariants, els.quals, en la mesure que poden, tracten de millorar la seva elocucié quan han de pariar en pobiic, quan s‘han de dirgir a un superior © quan consideren que els convé donar una imatge millorada ells mateiios, 5.3 dir, quan opten per una modalitat de lengua més formal. Ferd no tots poden ferho, ja que no tots han tingut la mateine instruceié lingistica ni s"han socialtaat de la mateixa manera. La major part, 90 cobstant aid, saben adequar-se perfectamenta la situacid comuiicativa pera tindre un comportament lings tic convenient.La conversacié La modalitat basica de comunicacié verbal &§ la conversaci. Quan els interlacutors es troben en un mateix lac, conversen cara a cara. amés dees paraules, usen una serie completissima elements comunicatus que inclouen fa gestualitat, la mirada, Vraspecte, Ventonadis, la modula de la veu, el posar, etc. La preséncia de alte facta enormement la comunicacio. El disleg 65 el procediment de sacalitzacié fonamental entre als incividus. Els textos conversacionals s6n ovals generalment espontanis, ot i que els interiacutors també paden planifcar-los en determinats Contextos no espontanis, com acorre en el percdlsme audiovisual den els debats publics. Estructura del text conversacional les au gu 90 is dies dela setmana algunes paravles acabades en -s latinisrnes en us paraules compostes acabadas en ral dels noms es forma afégint una s al singular. Cal tindre en compte, perd, els casos bier carros, cates, avis, tibus coats, bec, fils, companys, ponts, records actrius, us, ous, res, wavs ‘cas, fags fakes ntraxs, ests, tna, vertens maharaiés, momas, sof, tarannas: bebés, comiés, tupés: esquls, freness; rondés,platés: bambls, hie diss tabds, xampis, pee tribuns les as, es es, fos emes; es des, es res, ebsrmis; els parques, els percs, ats ss, es nos, ‘marquetings, parquings, rénquings mans, cosins, terraplens, frens, huracans. lleons, ‘aos; parb alguns poden ometre o no [ani homensinames, jovensioves, margensimarges, ravesiravens, wlrgensiverges Fracessos, nestos, passos, congressos, interessos ‘anisses, GraNSSO%, pastissos, 2TOs50S, 05503, 1705" 0s, russ, tramussos, per hy ha moltes excepcions uises, gasas, gimnases. compromsos, matisos, pa fhe, sncios, pesos, permibos, aburos, desisns locos; calainos, peixos; sufbeos: cartutxas, discshesces imanifestimanifestes (ped hosts i posts) Contestleantortos A esigslesfos (pero preferible rags a rajast alancatatances bocafboques botjaboriges platiplatges vogarvagues pareiguafparaigaes pasquafoasqies duns, dimarts, dimecres, dijous, dvendres (perd dissabterdissabrtes| ciurmengelarumenges) catles, biceps, coos, cies, croquis, cuts, ens, fons, apis. ‘plus, socors, temps, fe0m0s, urbs cactus, fetus, focus, globus, pores pus, vitus compiagotes, quardamobles, lavaplats 0 rentapiats (per tun rentavaivelb), penja-robes,salvaves, trencactosques El nombre de adjectiu La formacis del phral én Facet segue es matsiesnormes que ta del com naan: SRCULAR URAL -€ tora) serese ceresives ~able agredable agradables al ‘onl ‘uals 4 1 ene! cues eral) ie ee cebit obbits -ant amargant amergants vent pudent pudents = sud aubces surdoces Imercalen navoctore 4° ee tel te avant cela s cs ic cos fies Ps velog velogos veloces convis oncavafics: -ga/-gues, 8 te tl tol 3 iS is) tk) 4 De ‘al tt aa eas ta i) f F eletoet io tal ease thw " » Ho hac i 1 (loitiainay j 1 a (asl «ila ikl i L eefoel ea tH M— eme(oem. ema) tnt , Nene oen, ena) tn) i om (0) s 1 ; Pope irl 4 ale ikl Fleece ears i Bw: S esse(o-es, essa) zi : 2 ; Tite tt i iia fa iol iw v vw oI fe W veidoble wi iwi : in} KX icaex tw tis) B Yi grege i z 2 ta bl zebra, pinzell sete, beuneDigrafs Els digrafs s6n combinacians de dos letres que representen un Unic so consonant. DIGRAF — WOM DEMS: a acu uiaire, morgue i ‘ge tet, vaia q fete raps fat nv %y ene greg yop, castanya,afory av au quimera, aquest me doble terra, correo s ese doble smasatge, mis © tege Feige, nantagisto y te jot play. pitfor % eis fer empatx © teeta hereon), Fwmaltar x ese ce escena, ascnsor la tz té en alguns casos un valor de tleta composta, en paraules com ara fretze, setzeO Aa Cal ne a te er vacler ig funelona com a clgraf només darere dana vocal tonica que no sig i (fis. vei 909, Jigs el cas d'une (enmig, desig) € a ga que es pronuncia com a palatal atricada sorda Lletres compostes Las lletrs compostes s6n combinacions que represent es puguen prenunciar com a simples. ‘ten dos consonants © una consonant geminada, encara que ena ceed ott aes avn emeeme immens, immaterial An ene ene innocents, innavegable tl twee ‘amet, guatles Cl te ele doble enroilable, rathedor ten teeme setmana, antmeticament tn teene coma, éénic " ‘ele geminada igor, pel tela Lletres modificades Hi ha, també, una série de letres que es poder modificar amb signes diacritics [Lama eoRCAON wow aa pares a a accentuada fragi, bar e amb accent gieu femur, Novetle é ani accent agut Dé, arin i jaccentuada Inch, fatima 7 i amb sieves eecaina, veinat 8 ‘oamb accent gteu ail, propasit 6 amb accent agut ‘caval, tora a 4 accenuade ati, mend a u amb dieres! (questions, alghes ‘ cetrencada cago, fak, La sil-laba La slabaés una unitat fonetica de V'acte de para, que ariculem amb un colp de veu. Esta formada necessa+ rament per una vocal, que pot anar precedid © sequida d'una o diverses consonants: ma-pa (cada si-laba te tuna consenant), cunts (hi ha una vocal | quate consonants) Dracord amb el namibre de sillabes, les paraules es classfiquen en monos|Habes si tenen una sola siMaba: pi, 581, peu; ipaisihlabes quan en tenen més d'una (bist-labes si en tenen dos: au-re;trisilabes sien tenen tres: e-e-fant;terasiabes sien tenen quatre: a-com-pe-nyar). La sil-laba tonica En tota paraula polisitlaba hi ha una sitlaba més forta que la resta, la sihiaba tonica; les altres si-labes s6n dto- ines, Ai, en la paraula cosina, si és la siblaba tOnica; co. na, les atones [Bis monostlabs poden ser tonics (tu, qui, qué, lun, carn) o tons ta, el, de, en, que, uns) El diftong i el hiat Un diftong és una si-laba formada per una vocal | una jo una u no wocaliques. Cal tindre en compte els casos seglents = Dos wocals en contacte na formen mai diftong: a-e-ro-port, real, ~ La ila u precedides d’una consonant (que no siga quo gu) | sequides d'una vocal (a, ¢, 0) no formen dif: tong: tha, cua, cooncia Hiha dos classes de dlftong: 4 1} Silz 70 law es troben davant de la vocal del nucii de la siblaba son semiconsonants, i els diftongs son sreinents, 2) Silz fo lav es troben darrere de la vocal de! nuclide la siblaba son semivacals, els diftongs son de- cree Lao la uconsonantiques formen sillaba amb la jan-qui, lode, fora, quasien ‘vocal segient, 3 principide mot o entre dos vocals usdl,ca-uen, creuen, d-uen quant, se-gGent, pin-g0i, ai-gue-ta Baten Soren gus eset ete ‘ua-te, ques-0:0, torva-gi quo-t0 31,8, i, 01, ui ‘mai, ak.gua relma, nowil bona. cul-na U, eu, fu, 84, UU ‘Cay, peu, nue, se-mou, duu, Hu Eltrifiongés una sil-labe constituida per tees vocals, i ¢s el resultat de la combinacié d'un diftang creixent (0 una 'o.una u consonantiques} més un de decreixent. Els triftongs s6n bastant rars en valencia: axguattar, Pa-ra-gusi Grbi-guey, feieu, cre-uew Elhiat és la concurréncia de des vocals contigites que pertanyen a dos si-labes diferents (i que, per tant, no for Men diftong). Hi ha hiat en els casos seguents: —Una vocal ju, precedida de consonant diferent de qu, gu i sequida de vocal: fa-mi-lra, su-an = Dos vocals que formarien diftong, pero com que la seqona vocal 65 tania, s'accentua: we, tat =a jh intervocdlica indica que hi ha un hiat: pro-hibir, ve-hircle 19 A Que aparece molt paques paraules pat reir 9 u: eure A, BBQuan Vescriptura arriba ~ Si que es pot deixar una ‘by majoritaria ©) triomfen 4) societat ©) renuncia 1) propies @) gratificacié a) eeen- no molt alt, més aines bai estatura tenia un posar un pac efeminat. 8 agosarat, atrevit | valent 4 2) Ens va fer Valto un home que. no SEs ara serena o si fun duia una gorra de plat també es dedi waa lestraperto cage ie ee sno podia cut ‘ip L ai, que no puc Segui Ne en eee est .Tearregat com anawa massa. Aquell de la lia cdrrer més que jo. sm va entrar, que passant i, alli mateix quasi fitant vaig desviar. Pare i deixe la . Tespere, vine aci, amb ic la jugue. Jo només amb ns. Jo tena el cap volat. Fa quell ve. [oe dic: No sem- cclafaria el cap d'una punyads. Tu no saps dir? Costava molt de dir?: $éc jo, Vicentet, que vaig me i ee dards que jo. “ ava posat a anay amb bi- i ic, Ens vam assere- Oe i ‘Oué fem ara? Oud fer ic ¥éiem dormir, perd només descansavem. Vani aurea manta i me a ajocar vora iS del cementeri, en- ageeberes i amb la seua, les tres 0 les qua te del mati i vam moureamb tota la precauci6, ‘Bis altres cine que wenien no van tindre tanta sort. Volent fugir tots alhora es van accelerar, les rodes van tocar unes ambaltres é van eaure ‘enun bolichomesi bieieletes, tots per terra, els tuns damunt dels altres, Tels van agarrar, ~ No van declarar el meu nom, ‘cro Lanne: Qua ante Lstropr ape ether LVanica manera de salvar-se era. ) tirar el budell per la gola, by) eixira la provessé ) estirar el budell fer larga la processé, ex jueu el significat de les frases seguents, un xic, no sé com dieho: una miqueta pansit b) Anavern tirant de manillar i portamaletes, aquell em reptava a mi vwaig fer 'exteem per no pordre welacitat, 18) Per dos saqu a) Pere 5 d'arrOs, faré joel Tour de Franca,