Tirant lo

blanc

La novel·la de cavalleries

La novel·la cavalleresca

Joanot martorell
ROMANS CORTÈS S. XII-XIII

Romans: França, al segle XII, narracions en vers, es llegien a la cort i, inclouen trama amorosa.

Expliquen la història de cavallers errants vinculats a la cort del rei Artús.

Cavallers com Tristany, Lancelot, Perceval o Ivain abandonen la cort, el seu món amenaçat, i inicien un
viatge, una aventura, per complir la seva comesa; hauran de superar tot un seguit de proves i vèncer
les amenaces abans de retornar victoriosos a la cort i restablir-hi la pau.

En totes aquestes aventures, hi intervenen una colla d’elements meravellosos i màgics, i hi té força
importància la incorporació de la dama, i per tant, l’element amorós.
 Llibres de cavalleries

Narren les aventures i les proeses d’un cavaller errant dotat d’un valor i
una força exagerats, que venç tota mena d’enemics.

El perfil psicològic és estàtic, amb virtuts i defectes abstractes i

inamovibles.
LES NOVEL·LES CAVALLERESQUES

El segle XV influencia corrents estètics de la burgesia

Literatura versemblant

Humanització
Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell
El protagonista és també un cavaller fort i valent, però ho és en
una mesura humana.

El perfil psicològic no és lineal: personatges amb virtuts i defectes.

Accions s’esdevenen d’una manera lògica, sense la intervenció

d’elements meravellosos i màgics.
Tot ocorre en paisatges coneguts i localitzables, i en un temps
pròxim, amb l’esment de personatges històrics.
L’escriu entre 1460-68

En la dedicatòria, afirma que ell és l’únic autor però en l’epíleg se’ns diu l’última part és Martí
Joan de Galba.

Martí de Riquer, des de l’inici fins a l’epíleg és de Martorell.

Coromines, Joan de Galba va preparar el manuscrit per a la impremta, i hi va afegir alguns

canvis.

L’autor, que pertany mitjana noblesa valenciana, és un cavaller bregós, amb una agitada vida
plena d’aventures i afers cavallerescos (estades a corts europees, participació en les gestes del
rei...).
 PARTS DE L’OBRA
TIRANT A ANGLATERRA
Tirant, un jove bretó, es dirigeix a Anglaterra amb motiu de les noces del rei amb la filla del rei de França
acompanyat del seu cosí Diafebus i de molts altres joves.

Pel camí troba un ermità, Guillem de Varoic, que l’aconsella sobre l’ofici de cavaller.

A Londres és armat cavaller i adquireix un gran prestigi, ja que és considerat el millor cavaller de les festes.

TIRANT A SICÍLIA I RODES

De retorn a Bretanya, rep la notícia del setge de Rodes per part dels turcs (fet real que ocorregué l’any
1444). Un cop a Rodes, i després d’un seguit d’estratègies militars, Tirant allibera l’illa i fa fugir els turcs.
 TIRANT A L’IMPERI GREC
 
• Part més extensa a Constantinoble, responent a la demanda d’ajut de l’emperador, per tal de
lluitar contra els turcs

• Referència a un fet real però desenllaç diferent del de la novel·la (Constantinoble caigué a les
mans dels turcs ).

• Inspirat en l’expedició catalana a Orient comandada per Roger de Flor, cabdill dels
almogàvers.

• Dues trames paral·leles: campanyes militars que protagonitza Tirant lluitant contra i, en l’àmbit
de la cort, la història amorosa
TIRANT AL NORD D’ÀFRICA
Tirant s’enfada amb Carmesina per culpa d’un engany ordit per la Viuda Reposada i
marxa nord d’Àfrica i acaba convertint al cristianisme una gran quantitat de sarraïns.
 
TIRANT ALLIBERA L’IMPERI GREC
 Constantinoble encara sota amenaça turca. Tirant venç els turcs i reconquereix tot
l’imperi. L’emperador el nomena el seu hereu i li atorga el títol de César de l’Imperi. Però
Tirant agafa una pulmonia que li provoca la mort, que li sobrevé al llit, després d’haver fet
testament. En saber la notícia, moren de dolor l’emperador i Carmesina.
 La voluntat de reflectir la realitat:

L’obra es situa geogràficament en llocs coneguts i propers.

Cronològicament l’acció transcorre paral·lela a l’època en què escriu.

Fets i personatges reals, ben documentats. Per exemple: les batalles de Sicília i Rodes.

Els esdeveniments dins els límits de la versemblança, i no mitjançant màgia i misteris.

El protagonista: cavaller imaginari però no fantàstic ni idealitzat. Es va basar en el militar Roger de

Flor.

Detalla els costums de l’època: com s’ha de saludar els cavallers, com són les cerimònies religioses, el
preu de les joies, etc.
 Modernitat de l’obra
PERSONATGES
Novetat: es desvincula dels convencionalismes i de les estereotipades conductes de les figures de la
literatura cavalleresca medieval:

No són arquetips ni amb personalitat lineal: són complexos psicològicament i evolucionen :

❑ La valentia en la batalla i, alhora, la timidesa en l’amor del protagonista;
❑ L’amor adúlter i alhora incestuós que l’emperadriu sent per Hipòlit;
❑ L’excentricitat i ridiculesa del rei...
 IRONIA I HUMOR

les proeses de Tirant i els episodis militars són narrats seriosament. Però
quan l’acció se centra en la vida quotidiana i en les intrigues amoroses, la
narració sovint esdevé irònica i humorística.

En aquests passatges, l’autor reflecteix l’ambient de la noblesa valenciana

del seu temps, una realitat que coneix prou bé i que retrata des d’una òptica
pintoresca i divertida.
 LLENGUA I ESTIL

En romanç vulgar de València del seu temps característiques pròpies del dialecte valencià. A
més, arabismes, castellanismes i gal·licismes.

L’ús d’un llenguatge adequat a la situació que viu cada personatge

Per una banda, estil culte, retòric, pompós, solemne, amb el qual els personatges fan llargs parlaments,
lamentacions, rèpliques, com és el cas del plany de Carmesina.

D’altra banda, estil col·loquial, fresc i directe, ple d’expressions familiars, refranys, jocs de paraules i
exclamacions, amb el qual s’estableixen els diàlegs entre els personatges.
AMOR I EROTISME A L'OBRA

Gamma variadíssima de realitzacions: adulteri, lesbianisme, fetitxisme, jocs eròtics,

voyeurisme... Tots els episodis amorosos estan tractats amb desimboltura,
despreocupació i humor.

Personatges femenins són les veritables protagonistes:

❑ Preparen les trobades, concedeixen abraçades, posen a punt els banys i el llits.
❑ Expliquen amb gràcia les escenes més picants i sedueixen amb el seu llenguatge fresc
i enjogassat.

Per altra banda, en alguns episodis hi trobem una visió molt masculina de la sexualitat,
impetuosa i un punt agressiva.
 CARMESINA I TIRANT

Tirant (26-27 anys) representa tots els valors de la cavalleria: l'honor, la lleialtat, el valor, la pietat,
S'enamora de Carmesina d'una manera sobtada, intensa i dolorosa. Punt d’inflexió en la novel·la.
Deixa de ser el cavaller valent, el cavaller ideal que no vol riqueses ni favors perquè l'únic que busca
és triomf i glòria.

Tirant cau de quatre potes en el tipus d'enamorament que havien exaltat els trobadors en els seus
versos: un enamorament intens, que fa perdre el seny. Tirant, abans d'enamorar-se, criticava els
enamorats i considerava que aquesta mena d'amor com un estat d'ofuscació mental.
Carmesina (14 anys) és innocent, tendra, encara que una mica reprimida.Dama
idealitzada de les cançons d’amor trobadoresques: d’una gran bellesa (rossa, blanca i
de llavis vermells) però en el fons inassequible.

Ha estat educada segons els dictats de l’església i les convencions socials, o sigui que
no es deixa anar del tot.

Carmesina té por per culpa de la ideologia que li han imbuït, però també perquè Tirant
és un cavaller de condició social molt inferior a la seva i això no està ben vist. La solució
que té per fer disminuir la diferència és proporcionar riquesa a Tirant, que de retruc li
atorgaran poder.
 Amor pur . Exemples de galanteig contingut i educat

❑ Al principi, abans de declarar-se, li regala un llibre molt ben editat per tal d'enamorar-la

❑ Tirant ha de dissimular el seu enamorament. Quan l'emperador li pregunta què li passa, ell respon que el
seu mal procedeix "de mar", joc de paraules amb "d'amar"

❑ Tirant manifesta el seu amor dient-li a Carmesina que està enamorat de la persona que ella veu reflectida
en el mirall (capítol)

❑ Tirant li vol besar la mà i ella no li permet que li faci un petó a la part de fora, que significa senyoria, però a
la part de dins sí, la qual cosa és un senyal d'amor (cap. 125)

❑ Tirant li demana la camisa que porta Carmesina com a penyora. Ella no deixa que ell la despulli, sinó que
entra a la seva cambra, es canvia de camisa i li dóna la que abans portava.
Exemple dels jocs amorosos de Tirant i Carmesina (capítol 189) on hi ha humor i sensualitat:

Capítol 189.L'escena passa a la cambra de la princesa, on les coses s'enreden i s'entrecreuen en una simpàtica

comèdia d'embolics. Tirant vol tocar Carmesina però com que no ho aconsegueix (les donzelles li agafen les

mans) posa la cama sota les seves faldilles i li toca el sexe amb el peu. Després ell fa brodar la mitja amb joies. A

la cort es sorprenen molt d'aquesta sabata brodada. Carmesina li pregunta amb malícia si aquest costum de

portar una sabata brodada i l'altra no és un costum francès. Ell li recorda el motiu d'aquesta ornamentació, i la

princesa li replica que ja vindrà el temps que podrà portar-les totes dues brodades.
 PLAERDEMAVIDA
La donzella de Carmesina, és el personatge més seductor, vital i juganer.

❑ Alcavota en els amors de la seva senyora i dóna consells als enamorats, els diu com han d’actuar.

❑ Per exemple, a Carmesina li insisteix que es deixi seduir i a Tirant li demana que sigui agosarat. A tots
dos els recomana que aprofitin el temps, que visquin el present, sense mirar ni el passat ni el futur.

❑ El seu llenguatge és espontani, col·loquial, fresc, propi de la llengua oral, ple d’exclamacions, diminutius,
frases fetes o eufemismes.

❑ Exemple de la picardia de Plaerdemavida (capítols 162-163):

❑ Exemple de Plaerdemavida actuant com una alcavota (capítol 231-233).

 ESTEFANIA I DIAFEBUS

Estefania és dama de la cort, filla del duc de Macedònia, donzella de Carmesina.

Diafebus és cosí, company d’armes i confident d’amor de Tirant, gran conestable i comte de
Sant Àngel. Es declaren, es casen en secret (les bodes sordes) i a mitja novel·la es casen
públicament (i obtenen de l'Emperador el ducat de Macedònia.)

Estefania teoritza sobre l'amor. A la novel·la, triomfa l'amor "viciós" que descriu, sense cap
mena de condemna moral per part del narrador. La noia segueix les pautes donades pels
tractats amorosos del moment: primer esperances, després besades, a continuació
abraçades i, per últim, el coit
 L'EMPERADRIU (MARE DE CARMESINA) I HIPÒLIT (COMPANY DE TIRANT)

❑ L'emperadriu és una dona gran que es llança als braços d'un jove que podria ser el seu fill. És una dona
luxuriosa que, com que està casada amb un home vell que no la satisfà.

❑ L’autor no els critica sinó que els permet lliurar-se al plaer sexual amb passió i sense embuts.

❑ Exemple d'aquesta passió (capítol 260): Hipòlit posseeix l’emperadriu al terrat perquè no pot esperar. El
resultat de l’acte és tan satisfactori, per a l’emperadriu, que amagarà el seu enamorat a les seves
habitacions durant tota una setmana.

❑ Darrera d’aquesta història hi ha el mite de Fedra i Hipòlit però en aquest cas no són uns amors tràgics,
sinó que tots dos n’obtenen grans beneficis: ella felicitat sexual a una edat avançada i ell riquesa i la
corona de l’imperi.
VIUDA REPOSADA

És la dida de Carmesina, una dona vella, de l’edat de l’emperadriu. És un personatge

intrigant que actua amb astúcia i perversió.

És l'únic personatge femení que és jutjat per l'autor però no ho és per la seva
conducta, sinó per la seva maldat, que té efectes tràgics en altres personatges.
S’enamora d’en Tirant i, en no ser corresposta, s’inventa argúcies per destruir l’amor de
Tirant i Carmesina.
 GLÒRIA, FAMA, BÉNS MATERIALS I AMOR

Honor, glòria, fama, eren els puntals de la cavalleria. I aquests valors comportaven l'acumulació de riqueses
materials. El pagament del triomf en heroiques batalles es feia en comandaments sobre amplis territoris o rebent
territoris en propietat.

També les dones podien ser una bona font d'ingressos. L'amor era una qüestió sublim, una passió . Ara bé, no s'ha
d'oblidar la importància dels béns materials que influeix en les relacions entre dames i cavallers: si l'home no és de
la mateixa classe social, si no té diners o si només és aspirant a cavaller, la relació no és possible. Exemples de la
importància dels diners en les qüestions amoroses:

❑ L'emperadriu, per assolir l'amor d'Hipòlit i que aquest trenqui la seva dependència de Tirant, li ofereix joies,
robins, diamants...
❑ Carmesina també dóna part del seu patrimoni a Tirant i així aquest millora la seva situació i esdevé digne d'ella.
A la novel·la, les dones són les estimades i també les protectores dels cavallers.
 EROTISME, VIRGINITAT

La virginitat de la donzella, en el món de la cavalleria, té una importància cabdal. Una dona verge és
desitjada per tots els cavallers, que lluiten, entren en duel i, fins i tot, arrisquen la vida per aconseguir-la.
La virginitat de Carmesina: Carmesina preserva la seva virginitat durant bona part de la novel·la. El
matrimoni secret de Tirant i Carmesina té lloc als capítols 271 i 272, on ella es lliura a ell com "lleal muller" i al
revés. Des d'ara són casats, el compromís té una validesa legal però, com que ningú no ho sap, el
matrimoni no es consuma del tot fins molt tard (al capítol 436). La princesa no pot donar-se totalment al seu
marit perquè, si quedés embarassada, la difamarien i l'avergonyirien. Per aquesta raó, la parella gaudeix
del sexe però sense realitzar el coit.
La virginitat d'Estefania: El cas d'Estefania és diferent. Primer ella permet petons i
abraçades i carícies però només de cintura cap amunt.

En una escena de jocs amorosos, ell li troba amagat un paperet a l'escot, un albarà
que és una mena de contracte matrimonial secret . Els dos enamorats s’atorguen un
l’amor amb la promesa de celebrar el matrimoni autèntic en un futur proper, aquesta
vegada davant testimonis. El matrimoni secret comporta tenir relacions sexuals
completes (les bodes sordes). La noia confia que ell mantindrà la seva paraula.