L’accent gràfic per ct

Accentuació de la e

La e acostuma a portar accent obert.

E en paraula aguda

—Quan la e és una paraula aguda és oberta en la majoria dels casos:

cafè, comprèn, promès...

—Però també hi ha e que porten accent tancat:

substantius acabats en -és: excés-excessos, congrés-congressos...

els adverbis bé, també, després, només...

terminacions de futur, imperfet de subjuntiu i passat simple: vindré, portés, begué....

formes de present dels verbs

—acabats en -tendre: pretén, estén...

—encendre: encén

—compostos de tenir i venir: reté, prevé...

E en paraula plana i esdrúixola

—Quan la e és en una paraula plana o esdrúixola és quasi sempre oberta:

fèrtil, aparèixer, pèsol, paciència...

—Hi ha, però, un nombre reduït de casos en què la e porta accent tancat:

1. els noms i adjectius: cérvol, préssec, préstec, llépol, feréstec i església.

2. alguns verbs:

infinitius: créixer, néixer, prémer, ésser...

imperfet de subjuntiu i passat simple: portéssiu, volguérem...

Accentuació de la o

O en paraula aguda

—Quan la o és en una paraula aguda és tancada en la majoria dels casos: perdó, camió,
planificació, divisió...

—Però també hi ha alguna o en mots aguts que porta accent obert:

substantius: arròs, espòs, ressò, repòs, talòs...

però, això, allò, de debò..

O en paraula plana i esdrúixola

—Quan la o apareix en una paraula plana o esdrúixola és quasi sempre oberta: pròpia,
fenòmens, pròleg...
—Hi ha, però, un nombre reduït de casos en què la o porta accent tancat:

els substantius i adjectius: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora...

alguns verbs:

infinitius: córrer i derivats (recórrer...)

formes del verb ésser: fóssiu, fórem...

L’accent diacrític:

A vegades accentuem algunes paraules amb la intenció de distingir-les d’altres perquè s’escriuen de la
mateixa manera però tenen diferent significat. Ara bé, en aquestos casos no apliquem les regles
d’accentuació. Això sí, hem de saber els significats de cada paraula per saber si hem o no d’accentuar.