AMOR GALDÓN CLEMENTE 4t ESO E

TREBALL CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS

- Qui era Carmelina Sánchez-Cutillas.

Era una historiadora, poeta i novel·lista d’una curiositat infinita que va viure a Altea durant la
seua infantesa i que va morir l’any 2009. Segons el seu fill Lluís del Romero era una narradora
oral, i segons Maribel Guardiola Carmelina es definia com a poeta i com a investigadora de la
història i de la literatura medieval del nostre poble.

Les seues filles la descriuen com una dona vital, imaginativa, sensible i forta i que la rebel·lia
esclatava en els seus poemes. El mar i el cel significaven per a ella la llibertat perquè Carmelina
sempre ha tingut l’anhel de ser lliure. La seua néta Begoña García-Romeu del Romero la
recorda com una antisistema que no callava, es desmarcava i tenia un perquè de les respostes
diferent.

- Obra literària.

Com a escriptora de creació, Carmelina va conrear principalment la poesia i és una de les

figures que conformen la generació poètica dels cinquanta, o de la postguerra, junt amb
Matilde Llòria, Maria Ibars o Maria Beneyto, Beatriu Civera, Maria Mulet, Sofia Salvador, entre
altres. Gràcies a aquest planter podem parlar d’una continuïtat de la literatura en català al País
Valencià durant aquests anys.

Amb la seua novel·la Matèria de Bretanya (1976), guanya el premi Andròmina l'any 1975 i
gaudeix d’una extraordinària acceptació entre el públic lector. Mari Àngels Francés comenta
que usa un llenguatge d’una xiqueta que viu un món paradisíac previ a la Guerra Civil però ho
fa des dels ulls de la dona madura , desencisada i crítica que ella és. Tudi Toró precisa que el
seu valencià és molt acurat, proper i inclusiu i Maribel Guardiola explica que els estudiosos han
comparat l’estil de Matèria de Bretanya amb el de Fuster i Valor com els grans difusors de la
norma i del text escrit en valencià.

En 1957 L’Institut d’Estudis Alacantins publicà un dels seus treballs premiats en el Jocs Florals
de Lo Rat Penat de 1955, Don Jaime El Conquistador i es convertí en el primer llibre publicat
de Carmelina. Carmelina estava enamorada de Jaume I i tant Sor Isabel de Villena com Ausiàs
March eren les figures que ella més estimava.

Marc Granell comenta que a la revista literària Cairell publica una narració que la satisfà prou
titulada A la reverent e honrada Sor Francina de Bellpuig, monja professa al convent de la
Puritat cara cosina nostra (1981), en què Carmelina empra el parany historiogràfic per fer-se
passar com a transcriptora d’un text medieval de Sor Isabel de Villena.

Pel que fa a la poesia, Immaculada Cerdà ens explica el llegat de Carmelina en què s’han trobat
un parell de poemaris inèdits, preparats, ordenats i polits per a editar-los. Entre els quals
destaquem Joiosa guarda i La mort és una novençana que parlen del tema de la mort.

En plena dècada dels seixanta, va publicar uns altres dos poemaris d’estètica realista : Un món
rebel (1964) i Conjugació en primera persona (1969) que Granell qualifica de poesia
batalladora. Carmelina va participar als Estats Units en una espècie d’homenatge als escriptors
valencians, poetes dels anys 60, i li van donar el premi a l’excel·lència per la seua poesia.

1
AMOR GALDÓN CLEMENTE 4t ESO E

TREBALL CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS

Decidiren traduir-li el seu poemari Un món rebel a l’anglés. Aquest poemari és el fruit d’una
experiència amarga, espontània, desarrelada que li ix de sobte. Però segons Mari àngels
Francés és una poesia de denúncia, contra el silenci imposat i que adquireix un to irat en este
primer poemari però que després, com que no està del tot satisfeta, el repensa com a dona i
com a veu femenina i crea Conjugació en primera persona.

Els comentaris dels diferents comissaris al respecte de la poesia de Carmelina són que ella fa
de la quotidianitat el lirisme i que ella expressa la seua necessitat d’escriure poesia com una
necessitat física que la fa tremolar com si s’alçara de jaure amb un home.

La reflexió sobre el passat i sobre els records és una temàtica que s’entreveu en el seu poemari
Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976). Ací és on Carmelina aboca tot el que ella sap i parla
d’un amor inabastable i impossible, tan impossible com un jeroglífic.

El 1980 va publicar el seu darrer poemari Llibre d'Amic e Amada i s’allunya de la vida pública.
Estava enfadada en el món cultural valencià, se sentia maltractada i oblidada, molt
prescindible.

L’últim que va escriure, dos mesos abans de morir, fou una nadaleta. Cada any , ella bastia una
nadaleta que obsequiava als amics. Era un poema breu amb un marcat toc popular.

- L'univers creatiu i emocional de l'escriptora. La "petita pàtria" de Sánchez-Cutillas.

Segons el comissari extern Joan Borja Altea no és solament el rovell de l’ou de la seua
geografia literària sinó que és la concreció d’una idea de la seua pàtria, de la seua nacionalitat.
En Matèria de Bretanya, recrea la seu infantesa i fa moltíssimes referències a l’orografia de la
marina Baixa: les muntanyes Aitana i el Puig Campana, la Serra de Bèrnia entre Calp i Benissa,
el cap Morro de Toix i el far de Punta Albir, fins arribar a la Vall de Tàrbena. També recorre pels
carrers i balcons del seu poble, descriu els jocs infantils, els costums tradicionals per a berenar
mel i pa i esmenta les persones més emblemàtiques com la mare Paula, la mestra cantarrana.

Eixa era la seua petita pàtria i que “la gran, la de tots estava feta de petites com les magranes
que són fetes per pinyons petits i apretats i de la color de la sang”.

- Quins familiars, escriptors i acadèmics apareixen al documental.

Carmelina provenia d’un món burgés i tancat del qual fuig, de tant en tant, per a compartir
tertúlies amb joves poetes i universitaris que escriuen valencià però també amb intel·lectuals
de l’època com ara Sanchis Guarner, gran amic del seu avi, a qui li envia els primers capítols
perquè li’ls corregira.

Va passar la seua infantesa a Altea on va viure sota la influència del seu avi, l'historiador alteà
Francesc Martínez i Martínez, qui tingué una gran influència en seua vida com a escriptora i en
el seu amor als llibres d’història. Prova del que acabem de dir és que el seu avi li va escriure
una dedicatòria en el llibre de poesies de Fray Luis de León del segle XVIII en què deia: “Para
que sea esta joya literaria el primer libro de tu biblioteca”. A més, amb el seu avi, Carmelina
diu que en compte d’anar amb les amigues a jugar, se n’anava amb ell a lo Rat Penat, al Centre
de Cultura, als concerts de la filharmònica i tots els amics d’ell eren amics seus.

2
AMOR GALDÓN CLEMENTE 4t ESO E

TREBALL CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS

Aquests aspectes incideixen, de fet, en la seua posterior activitat intel·lectual. Va cursar els
estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de València i més tard entrà a col·laborar en el diari
Levante, on s'ocupà de les pàgines culturals i escriví articles de tema històric i literari, de fet
estigué col·laborant en el suplement València del diari assíduament amb Beatriu Civera entre
1954 i 1970.

- Quins aspectes t'han encuriosit més de la vida de la poeta.

El que he trobat curiós és que en el documental es diu que Carmelina era l’única dona que li
agradava comprar llibres. Fumava, conduïa i tenia despatx propi. També quan el seu fill Lluís
del Romero recorda que Carmelina tenia una calavera que era per a ella Guillem de Berguedà
amb qui parlava totes les nits a la seua biblioteca.

I quan Begoña García-Romeu del Romero, néta de Carmelina, explica el ritual que havien de
seguir quan entraven i quan eixien del seu santa-santòrum i que consistia a pronunciar unes
paraules mentre entraven: “Con las manos en alto, los ojos cerrados y de espaldas”, i després,
“cuando lo haya conseguido, tengo que abandonar el lugar con las manos en alto, los ojos
cerrados y de espaldas antes de la puesta del sol forastero y con las luces apagadas”.