4. Nacionalisme, imperialisme i socialisme a l’Europa del segle XIX.

1. Nacionalisme:

- Concepcions:
- Il·lustrada: es forma per la decisió voluntària d’un grup de persones. Els
ciutadans d’una nació comparteixen lleis, drets i deures.
- Romàntica: nació com a “ésser viu” creat fa segles i amb una cultura, llengua
i història pròpies. Amb dret a organitzar-se en un Estat sobirà.

- Polítiques seguides pels estats-nació del segle XIX:

- Sentiment nacional i orgull patriòtic.
- Expansió de l’ensenyament en una llengua nacional.
- Tradicions, banderes, himnes… símbols de país.
- Competicions esportives.

- Tipus de moviments nacionalistes del segle XIX:

- Disgregadors (Bèlgica 1830, Grècia 1829, Sèrbia, Romania, Montenegro,
Bulgària, Albània…).
El cas català:
- Cultura: La Renaixença és el moviment cultural català dins del
Romanticisme europeu. Defensa els elements d’identitat catalana,
especialment la llengua.
- Economia: la indústria catalana té la demanda constant de
proteccionisme, per garantir-se així, el mercat castellà.
- Política:
- manifestos i programes (pex: Bases de Manresa 1892).
- ús de la llengua catalana.
- lleis per afavorir la indústria.
- defensa del dret civil català.
- creació dels primers partits polítics (a partir del Desastre del
98).
Activitat 1: exercicis nacionalisme
- Unificadors (Itàlia i Alemanya).

Activitat 2: treball voluntari (unificació alemanya)

2. Imperialisme:

- Definició: control d’un Estat sobre territoris aliens al seu àmbit geogràfic.

- Causes:
- demogràfiques (“excés” de població europea).
- econòmiques:
- territoris on invertir.
- recerca de matèries primes.
- mà d’obra barata.
- polítiques (nacionalisme, prestigi…)
- científiques i tècniques:
- estudis i societats geogràfiques, exploracions.
- superioritat tècnica i militar.
- ideològiques:
- racisme, darwinisme social.
- paternalisme.
- etnocentrisme.

- Protagonistes:
- Imperi Britànic.
- Imperi Francès.
- Imperis europeus (Rússia, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Portugal, Espanya).
- Imperis extraeuropeus (EUA i Japó).

- Tipus d’imperis colonials:

- Colònies d’explotació.
- Colònies de poblament (dominis).
- Protectorats / concessions.

- Conseqüències:
- Resistències a l’imperialisme:
- a les colònies (guerres de l’Opi, guerra dels Bòxers, Cipais, Etiòpia,
guerra Zulú, conquesta de l’Oest…)
- a les metròpolis (IIa AIT i missioners).
- Demogràfiques:
- a les colònies:
- baixa la mortalitat (medicina).
- desequilibri recursos / població.
- reduccions dràstiques en algunes zones (malalties) ->
repoblació.
- a les metròpolis:
- Econòmiques:
- a les colònies:
- establiment d’infraestructures destinades a l’exportació de
matèries primes.
 - substitució de l’agricultura de policultiu i autosuficient per una
d’exportació.
- canvis en el paisatge i medi natural (plantacions).
- a les metròpolis:
- estímul a la industrialització (matèries primes i mà d’obra
barata).
- Socials:
- a les colònies:
- les elits locals queden desplaçades i sovint assimilades
- proletarització de les majories socials.
- Polítiques:
- a les colònies:
- marginació de les classes mitges natives: focus de conflictes.
- Culturals:
- a les colònies:
- pèrdua d’identitat.
- llengües autòctones desprestigiades.
- només l’islam i el budisme i l’hinduisme resisteixen l’impuls del
cristianisme.
- Geogràfiques:
- a les colònies:
- fronteres artificials.
- alteració dels ecosistemes naturals.
- Conflictes entre potències:
- tensions entre potències (Fashoda, guerra Anglo Boer).

Activitat 3: fonts primàries i secundàries

Activitat 4: ampliació i reforç

3. Moviments obrers.

La majoria de la població (el proletariat) viu en condicions molt dures:

- jornades laborals de fins a 16 hores,
- salaris de fam.
- explotació laboral femenina i infantil.
- sense metges.
- sense vacances.
- habitatges reduïts i amb condicions higièniques precàries.
- grans taxes d’alcoholisme.

Amb aquesta situació alguns treballadors van prenent consciència que units poden fer
alguna cosa per millorar-les. Les primeres demandes són: millores salarials i reduccions de
jornada.
La primera reacció dels obrers davant la precarietat és el ludisme. El 1838 neix a Anglaterra
el moviment cartista, i poc a poc aquest moviment anirà cristal·litzant amb la creació de les
primeres associacions obreres: les Trade Unions, que ja es pot considerar un sindicat.

Més endavant van sorgint noves propostes més elaborades:

- el socialisme utòpic (Saint-SImon, Fourier, Blanc, Owen…): es dissenyen comunitats
apartades on les condicions de vida i treball són més dignes per la classe obrera.
Necessitaven una forta inversió… de la burgesia, que mai va voler fer-la.
- el socialisme científic, el marxisme. Marx defensava que els obrers havien d’unir-se i
conquerir el poder. Des del control de l’Estat és des d’on es podria acabar amb les
desigualtats i aconseguir una societat sense classes socials. Per fer-ho és necessari
crear partits polítics i guanyar les eleccions. L’anàlisi de Marx criticava la “plusvàlua”,
els diners que aconseguien els amos amb la feina dels seus treballadors, i que per
tant, segons Marx, hauria d’anar a parar als treballadors. Pel filòsof alemany la
història evoluciona per la lluita de classes (dominants versus dominats).
- l’anarquisme (Proudhon, Bakunin, Kropotkin). Es caracteritzen pel seu rebuig frontal
a la propietat privada, i al poder, que segons ells, corromp per naturalesa. Per tant
no volen conquerir l’Estat (el poder) si no destruir-lo. El mitjà per fer-ho és la vaga
general revolucionària.

La Comuna de París i les Internacionals (AIT).

Activitat 5: el moviment obrer