EL MUGRÓ (Un conte de por)

Vam arribar, fa ara, tota la vida. Al començament, no ens vam adonar de

la seva presència. Vam néixer i vam créixer a la falda del mugró. Pot ser,
hauríem de dir a l'arèola. Any darrere any, anàvem arrelant-nos en aquell territori
que ens donava l'energia, l'aliment de l'esperit que feia moure'ns. La suavitat, la
bellesa de l'entorn ens abraçava com una mare i nosaltres ens deixàvem estimar
i seduir per les seves gràcies.
El Massís, com li deien els més madurs del territori, ens estimava com a
veritables fills i filles. Ens nodria, ens confortava, protegint-nos i omplia les
nostres ànimes.
I en aquell moment en què... com dir-ho?...
la consciència d'esdevenir un esclau, un esperit captivat per l'essència
divina d'un mugró gegant, ens tenallava el coll, ens esclafava el pit d'una manera
tirana i perversa que, només l'abandó, la pèrdua de tota resistència, podia
salvar-nos.
Així és com el Massís ens devorava. Allò que pensàvem que eren les
nostres arrels, en veritat eren les seves. Allò que creiem que ens alimentava, en
realitat ens digeria. I encara així, donàvem gràcies per ser filles i fills seus i fruir
de la seva identitat que de debò, era la nostra.