Apunts Català

Llengua oral i llengua escrita

La transformació de la cultura oral (oralitat primària)
Teoria Roman Jakobson
A partir d’una experiència personal, aquest lingüista lloa la riquesa inesgotable de la
llengua oral. Seguint uns models propis del món teatral, considera que “el text ha de
tenir una condició d’oralitat, però aquesta mateixa condició permet una interpretació
diversa, responsabilitat de l’actor i de l’espectador/oient”.
Teoria Jesús Tuson
Rebat la teoria que afirmava que la frontera entre la “barbàrie” i la “civilització” passa
per l’escriptura. Per a ell, l’oralitat forma part de la història de la humanitat des de fa
150.000 anys. Posa l’exemple de pobles indígenes en què mai han necessitat conèixer
l’escriptura (i per tant, els és desconeguda); per tal de transmetre la seva cultura
popular, només els ha calgut la memòria. Pel que fa al món civilitzat, l’escriptura va
arribar molt tard, i en els orígens pertanyia a un grup selecte de privilegiats. El seu
caràcter originària fou com a mesura de comptabilitat l’any 3.300 a.C a Mesopotàmia:
l’administració de les primeres ciutats neolítiques no es podia basar en la memòria i
calia fer registres mercantils, sobre l’assignació de camps de conreu o sobre el
racionament de menjar.
Una altra de les seves teories era que l’escriptura era incapaç de reflectir la riquesa de
la parla: amb l’ús personalitzat i gradual del to i la intensitat, els humans impregnem el
nostre discurs amb matisos emotius. En canvi, la llengua escrita està sotmesa a la
fixació convencional i normativa, donant prevalença a la correcció i al formalisme.
L’escriptura és un territori diferent, amb regles específiques i sota un estricte control
(escrits públics, redactats per ser expressats públicament).
Teoria John Lyons
Fal·làcia clàssica és la consideració de l’escriptura en un estatus superior al de la parla
viva i espontània, trobant-se al cim del llenguatge.
La cultura oral ha patit un procés d’evolució en la història de la humanitat; a l’inici,
aquesta era una cultura sense coneixements sobre l’escriptura, comportant la seva
transmissió oral. Aquesta es considera com a oralitat primària.
La manca de normativa sobre la llengua parlada va provocar un seguit de
conseqüències que han acabat esdevenint característiques de la oralitat primària.
Aquestes són:

 Acumulació: pel fet de no existir-hi cap mena de registre previ, els

coneixements queden registrats al cervell del receptor. A l’hora de transmetre
el missatge, pot variar el contingut segons la percepció de qui la produeix.
 Redundància
En el moment en què s’inicia l’escriptura es produeix una transformació i apareix la
cultura textual, caracteritzada pel seu caràcter audiovisual. Aquesta s’entén com la
segona oralitat, que manté les bases de la primària però ve emmarcada en una cultura
d’alta tecnologia (ràdio, televisió, Internet...). És de caràcter preeminentment oral,
però es sustenta també en la impressió i la imatge audiovisual.
Consta de tres propietats textuals: adequació, coherència i cohesió.

 Adequació: es tracta d’adaptar el llenguatge a la situació comunicativa en què

ens trobem. En el cas dels mitjans de comunicació, farem ús d’un registre
formal i estàndard. L’adequació, doncs, és la propietat d’un text que explica el
grau d’ajustament a una situació comunicativa concreta.
Els principals trets que es donen en els casos d’adequació incorrecta són la
tendència a marcar la procedència dialectal de l’emissor (nivell geogràfic,
social i generacional), l’ús inapropiat de temes generals i especialitzats, el grau
de formalitat i la subjectivitat/objectivitat del discurs.
 Coherència: propietat d’un text que vigila la correcta relació entre els diferents
elements d’una frase o d’una situació comunicativa. Els trets més presents i
que donen lloc a incoherències són la selecció poc acurada de la informació (a
partir de digressions, canvis de tema, repeticions...) i la redundància (producte
d’una planificació desorganitzada o de l’absència de la mateixa).
Vols pomes? Avui jugo a futbol (Incoherència entre termes)
Utilitzar llenguatge formal a un nen petit (Incoherència situació com.)
 Cohesió: propietat d’un text que explica el lligam gramatical i lèxic que uneix
les peces d’un text. La finalitat de la cohesió és la relació correcta entre els
diferents elements d’un text. Els trets propis de la no cohesió són l’ús escàs de
connectors, d’elements paralingüístics (com canvis de ritme, to...) o de
referències exofòriques allunyades del text (jo, tu, aquí, ara...).
Com incideix la gramàtica en aquestes tres propietats
Hi incideix de tres maneres: a través de la percepció de les formes descurades,
oralitzades i emotives.

 Formes descurades: alienes a la correcció normativa

FONÈTICA
o Supressions (eliminació grups consonàntics i/o vocàlics per a una
pronuncia més còmode i espontània)
Vurem què diu radere nostre. Natros hem nat a veure’l a n’ell.
o Afegitons (adicció vocàlica en mots)
Agraieixo que m’ho diguis: la metereologia ha canviat.
o Mutacions (alteració consonàntica i/o vocàlica en la formació d’un mot)
Vas veure que van posar una càmera al cap d’una àliga/àguila?
MORFOLOGIA
o Supressions
Mi-te’l, vol convence’ls i no té prous arguments.
o Afegitons
Quants llàpissos tens?
o Analogies (en el sistema verbal, la conjugació d’un verb seguint el
model arquetípic d’una conjugació concreta, obviant-ne possibles
particularitats)
Coneixo un local que ha romangut obert durant la vaga.
Li agrada el cafè molgut.
SINTAXI
o No-concordances (persona, gènere i/o nombre)
Un 10% dels electors considera positiu [positiva] la decisió del
president.
o Interferències (amb el castellà)
Hi ha que dir [S’ha de dir, cal dir] que no s’ha de treure
conclusions gratuïtes.
o Usos impropis
Li [L’] apassiona el teatre.
L’obra va entusiasmar al [el] públic.
LÈXIC
o Mots imprecisos (escoltar-sentir, precisar-caldre...)
o Interferències (donar-se compte, donar un petó...)

 Formes oralitzades: característiques del canal oral. Correctes normativament.

SINTAXI

 Anacolut (construcció gramatical en què no lliga la darrera part amb la

primera)
S’ha de respectar i tenir cura [de tenir cura] de la natura.
On es juga [on?] i es parla millor de l’home modern.
Escriure costa a tothom: uns més i d’altres menys [a uns més i a
d’altres menys].
Els mapes d’idees són una forma visual de representar el nostre
pensament. Consisteix [Aquests consisteixen] a dibuixar sobre el
paper...
 Coordinació (abús connectors -i-)
 Juxtaposició (absència connectors -punts-i-seguits-)
  Estructures singulars (ús de mots que equivalen a una expressió en
concret)
Cervesa? [Fem una cervesa?] Sí? Vinga [Anem-hi].

 Ús inapropiat conjunció ‘que’

Vaig perdre la carpeta a l’estudi que [en què] érem ahir.
És un poble que [on] van a estiuejar molts alemanys.
Vaig parlar amb el senyor que [a qui] li havien pres la cartera.
LÈXIC

 Mots crossa (“muletillas”)

Dir que, a nivell de, pues, personalment, i tal...
 Paraules jòquer (paraules comodí utilitzades de manera genèrica per
referir-se a coses sense distingir-les)
Cosa, fet, gran, important, problema...
 Substitució de tecnicismes
El metge dels ulls, dels peus...

 Formes emotives: característiques per la càrrega emotiva que desprenen

FONÈTICA

 Alteració sonora amb efectes concrets (finalitat expressiva)

El meu compRRRomís amb Barcelona és feRRme i seriosEEE,
n’est-ce pas?
M’he Xubilat. El passat 5 d’agost vaig decidir Xubilar-me.
MORFOLOGIA

 Diminutius i augmentatius (quin airet, conyàs...)

 Demostratiu posposat (el quadre aquest -valor menyspreu-)
SINTAXI

 Repeticions (valor emfàtic)

 Tematitzacions (introduir l’element a subratllar a l’inici del discurs)
Aquest quadre, te’l regalo...
LÈXIC

 Exclamacions (ús paraules malsonants, com joder, òstia, collons...)

Cada forma no és excloent entre elles; una complementa l’altra; en cas de més d’un
àmbit, sempre una preval sobre la resta.
Consells per evitar aquests casos
1. Trobar sinònims i expressions anàlogues per evitar les repeticions.
2. Aportar la màxima informació possible i contextualitzar l’oient a l’hora de citar
entitats o personalitats per evitar els sobreentesos.
3. Evitar els tòpics. Per fer-ho, cal utilitzar verbs concrets que no estiguin
adornats ni siguin redundants.
Tancar les portes; procedir a l’obertura; donar el tret de sortida; caure
precipitacions en forma de neu; desenvolupar una investigació

Tancar; obrir/començar; inaugurar; nevar; investigar

4. Evitar els col·loquialismes. No convé utilitzar-los fora de contextos adients i
assenyats.
Fot un biruji; casi que me’n vaig; que ni te cuento; fijo que ens el
trobarem; i va que s’estrella; és molt guarrindongo; ni papa de rus

Fot una gelor; millor que me’n vagi; que no ho vulguis saber; no falla
que ens el trobarem; i passa que t’he vist; és molt marranot; ni fava de
rus
5. Evitar els eufemismes. Cal no utilitzar els que provenen de fonts interessades a
disfressar els fets (perdre la vida -morir-; una llarga malaltia -càncer-;
reestructurar la plantilla -acomiadar treballadors-; material per a adults -
pornografia-; regular l’ús del burca en els edificis municipals -prohibir el
burca...-; accions -bombardejos-)

Registres orals i registres escrits

Hem d’entendre aquests dos canals, no pas com una dicotomia en què no hi existeixen
zones intermèdies, sinó com una gradació amb àrees d’intersecció, interrelacionades
entre si. A banda del tipus de canal (oral-escrit), un altre factor rellevant per veure’ls
com una gradació és la preparació o planificació del text; si el text es troba preparat i
analitzat serà propi del registre escrit i si és més espontani i natural, serà de l’oral.
L’obra en què parla d’aquest tema és Language and Situation, de Michael Gregory i
Susanne Carroll (1978).

La subtitulació en registres orals/escrits

La compactació de la informació sol fer desaparèixer formes lingüístiques
relacionades amb la caracterització dels personatges (trets que defineixen la seva
personalitat): el llenguatge fàtic, les expressions col·loquials, els adjectius i adverbis
utilitzats...
El subtítol no és oral sinó escrit (... però parteix de l’oral -representa el què està dient
l’emissor- i per tant, ha d’adaptar-se als requisits tècnics de l’escrit). No és espontani
però pot simular espontaneïtat (per part dels intèrprets).
Llengua escrita no necessàriament per ser dita: per ser llegida com si fos sentida
(guions teatrals o audiovisuals)