Pec Sa Forcanera 2011

NDEX
1. Introducci 2. Trets didentitat 3. Estructura organitzativa 4. Objectius generals 5. Organitzaci del currculum 6.Confecci i barreja de grups-classe 7. Metodologia 8. Com ens organitzem: educaci infantil 9. Com ens organitzem: cicle inicial primria 10.Com ens organitzem: cicle mitj de primria 11.Com ens organitzem: cicle superior de primria 12.Avaluaci 13.Horaris 14.Aules temtiques 15.Projectes descola 16. Funcions dels mestres especialistes 17.Personal dadministraci i serveis i de suport socioeducatiu 18.Comissions 19.Coordinadors/es 20.Coordinaci primria-secundria
Plana 2 Plana 5 Plana 6 Plana 9 Plana 12 Plana 15 Plana 15 Plana 23 Plana 28 Plana 31 Plana 35 Plana 38 Plana 39 Plana 45 Plana 47 Plana 50 Plana 53 Plana 55 Plana 59 Plana 62
Escola Sa Forcanera -PEC
Pgina 1
1. INTRODUCCI
Lescola Sa Forcanera s un centre dEducaci Infantil i Primria pblic que depn de la Generalitat de Catalunya. Lescola va comenar a funcionar el curs 2005/06; s de nova creaci i de tres lnees. Durant el curs 2005/06 va estar situada provisionalment en dos mduls pre-fabricats, el curs 2006/07 nhi va haver quatre, el curs 07 / 08 sis, el 2008/09 vuit, el 2009/2010 nou i el 2010/11 deu. Aquesta escola es va iniciar amb 74 alumnes el primer curs i sha comenat el curs 2010/11 amb 442 alumnes distributs en: 1 aula de p-3, 3 aules de p-4, 3 aules de p-5, 3 aules de primer de primria, 3 aules de segon de primria, 3 de tercer i una de quart de primria i una de cinqu de primria. Lescola va comenar a funcionar amb el nom provisional de C.E.I.P. Mas Enlaire-Costa Brava i al llarg del curs 2005/06 es va triar el nom definitiu de Sa Forcanera, el qual va estar aprovat pel Consell Escolar del centre i pel Ple Municipal de lajuntament de Blanes. La resoluci definitiva del nom qued publicat al DOGC n4675 amb data 13/07/2006.
El nom que es va proposar respon a les segents raons: - La Cala Sa Forcanera s un indret emblemtic de la nostra ciutat. Larticle Sa s caracterstic de lantiga parla salada de la Costa Brava que darrerament sha anat perdent en el llenguatge col.loquial. La nostra escola t el caire mariner tpic de la nostra vila. Els curs 2005/06 leix danimaci va ser el mariner Peret; un mariner que a lagost va arribar amb la seva barca al port de Blanes i un cop aqu ens va convidar a tots a venir a lescola. Al llarg del curs ens va anar portant molts coneixements i continguts del currculum que els infants van aprendre de manera ldica. Linterior dels moduls est decorat amb motius mariners: xarxes, peixos, rems... Els noms de les classes segueixen el mateix fil conductor. Els petits de P-3 sn mariners, els alumnes de P-4 sn pirates, els de P-5 pescadors, els de primer bilegs i els de segon de primria exploradors.
Pgina 2
1.1.
SITUACI FSICA
Lescola est ubicada al barri de Mas Enlaire, a la plaa 11 de setembre s/n. El barri de Mas Enlaire s un barri annex al centre del poble i en un futur, lescola definitiva estar ubicada en uns terrenys que pertanyen al Pla Parcial Costa Brava.
1.2.
NIVELL SOCIO-CULTURAL DEL BARRI
El nivell socio-cultural de les famlies s de classe molt variada. Podrem diferenciar dos tipus dalumnes: els matriculats a lescola de famlies del poble i els altres procedents de diferents cultures i pasos .
1.3.
ESTRUCTURA DE LESCOLA
Lescola el curs 2005/06 va estar integrada per dos mduls pre-fabricats: un de gros i un de petit. En el mdul gros hi va haver situades les dues aules de P-3, laula de P-4/P-5 i laula polivalent del vaixell on shi va dur a terme msica, psicomotricitat, les assembles, la distribuci dels tallers i totes les activitats conjuntes i 2 lavabos dels nens i nenes. En el mdul petit hi ha situat el menjador i la cuina, el despatx de direcci, la sala de mestres, laula dinformtica i els lavabos de les mestres. Lajuntament de Blanes va dotar a lescola de dues prgoles pel pati, dues sorreres, una caseta de fusta, lhort i un conserge a jornada completa. A final de curs, una famlia va donar una barca que est situada al pati del centre.
Al llarg daquests quatre cursos lescola ha anat creixent. Actualment el curs 2010/11 lescola disposa de 10 mduls pre-fabricats: dos de grans i vuit de petit
En el primer mdul gran hi ha les 2 aules de P-5, 1aula de P3 i laula polivalent de psicomotricitat i educaci fsica. En el segon mdul gran hi ha les 3 aules de P-4 i una aula de P5.
Escola Sa Forcanera -PEC Pgina 3
En el primer mdul petit hi ha 2 aules de 1r de primria. En el segon mdul petit hi ha laula dacollida, laula dinformtica i laula deducaci especial. En el tercer mdul petit hi ha la tutoria dinfantil, una aula de 1r de primria i laula de mestres. En el quart mdul petit hi ha dues aules de 2n de primria i la biblioteca. En el cinqu mdul petit hi ha la cuina i el menjador. En el sis mdul petit hi ha una aula de 2n de primria, una aula de 4t de primria i el despatx de direcci. En el set mdul petit hi ha una aula de 3r de primria i una aula de 5 de primria i el despatx dadministraci. En el vuit mdul petit hi ha dues aules de 3r de primria i una tutoria
Pgina 4
2. TRETS DIDENTITAT
Escola Catalana: Com a llengua prpia i vehicular densenyament i aprenentatge. Escola aconfensional i pluralista: respectem les diferents maneres de pensar i s oberta a tothom. Eduquem per a la llibertat, la responsabilitat i per ladquisici dhbits i conductes que fan dels nostres alumnes persones socials dignes de la comunitat on viuen. Escola coeducadora i no sexista: eduquem per la convivncia i el respecte als altres basant-nos en la coeducaci sense cap mena de discriminaci per raa i/o sexe. Escola solidria i tolerant: fonamentada en els valors de la justcia, la solidaritat i la no discriminaci. Educaci integral: a lescola descobrim en el treball les aptituds de cadasc aprenent a desenvolupar totes les capacitats personals i a respectar les dels altres, fomentant lautoestima. Escola dialogant i democrtica: afavoridora del dileg mantenint una bona relaci entre pares, mestres, alumnes i altres professionals implicats dins de la comunitat educativa. Ensenyament personalitzat i de qualitat: a lescola aspirem a un ensenyament de qualitat i personalitzat, que ensenyi a aprendre, a consultar i a adaptar-se a la constant evoluci social. (aprenentatge significatiu). Ensenyament actiu i innovador: a lescola fomentem lexperimentaci, el descobriment, laprendre a aprendre. Escola respectuosa amb lentorn i compromesa amb el medi ambient: a lescola fomentem una actitud reflexiva sobre la influncia de lactivitat humana en el medi ambient per a preservar-lo i cuidar-lo. Ensenyament de vida saludable: fomentem la prctica dels hbits dhigiene tant personals com de lentorn, dalimentaci, de ritme de vida, dactivitat fsica i de descans.
Pgina 5
3. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
3.1.
RGANS DE GOVERN UNIPERSONALS
Director/a, cap destudis i Secretari/a formen lequip directiu, els quals sn responsables de la gesti i administraci diria del centre, de les relacions amb les diferents administracions i de la coordinaci pedaggica.
3.2.
RGANS DE GOVERN COLLEGIATS
3.2.1. Consell escolar s lrgan mxim de participaci i decisi dels diferents estaments de lescola. El Consell Escolar est compost per: -El director/a lescola que ns el president/a. El/la Cap dEstudis . -Un representant de lajuntament. Representants del claustre de mestres. -Representants del pares dels alumnes elegits entre ells. -Un representant del Personal dAdministraci i Serveis del centre. -El secretari/a del centre que actua del secretari del consell amb veu per sense vot.
3.2.2. Claustre s lrgan de participaci de tot el personal docent que treballa a lescola. Est integrat pels mestres del centre i s presidit pel director/a. Els membres del claustre de mestres seran electors i elegibles en les eleccions dels representants dels mestres al Consell Escolar del centre. 3.2.3. A.M.P.A. Est formada per pares i mares dels alumnes. Collabora amb el professorat en la organitzaci d activitats extraescolars, festes , venda de llibres, bates i equipament esportiu. Participa en el Consell Escolar.
Pgina 6
3.3.
ALTRES SERVEIS 3.3.1. Menjador Escolar
LEscola disposa del Servei de menjador escolar pels alumnes i mestres de lescola. Est gestionat pel Consell Comarcal de la Selva i lempresa que sencarrega del Catering i del monitoratge s Scolarest. El nombre de nens usuaris daquest servei fixes s de 160 ms els eventuals. Les persones que sencarreguen doferir el servei sn dues manipuladores daliments i vuit monitores que atenen a la mainada en la franja horria de 12 a 15 hores. Dins daquest horari els monitors ofereixen i vigilen el servei de menjador i organitzen altres activitats ldiques. Lorganitzaci del menjador s distribuda en dos torns: el primer torn est format pels alumnes deducaci infantil que entren a les 12:15 i el segon torn est format pels alumnes de primria que entren a les 13:30 hores.
3.3.2. Administratiu/va Al llarg del curs 2005/06 lescola no es va disposar de cap administratiu/va degut a que la rtio de nens no arribava al mnim establert per llei. A partir del curs 2006/07 es va disposar duna administrativa compartida amb un altre centre de la poblaci. A partir del curs 2009/10 lescola disposa duna administrativa del departament deducaci a jornada completa ja que el nombre dalumnes supera la rtio dels 400.
3.3.3. Neteja Aquest servei el porta a terme una empresa contractada per lajuntament de Blanes. La periodicitat de neteja s diria, fora dhorari escolar.
3.3.4. Manteniment/Consergeria Lescola disposa dun conserge contractat per lajuntament a jornada completa. Les seves funcions resten recollides al Conveni Laboral i en el reglament del personal de lajuntament.
Pgina 7
3.3.5. Serveis educatius Des del curs 2006/07 lescola ha comptat amb la presncia dun membre de lEquip dAssessorament Psicopedaggic de la Selva II. El nombre dhores que aquest professional ha vingut al centre sha anat incrementant parallelament al nombre dalumnes de lescola. Actualment ve els matins dels tres primers dimarts de cada mes de 9 a 14 hores i el quart divendres de mes de 15 a 18 hores. Aix mateix, lescola tamb compta amb daltres professionals dels serveis educatius que atenen a alumnes amb necessitats concretes: - Fisioterapeuta - Assessora ELIC - Serveis Educatius especfics: CREC-ONCE CREDA
Aquests professionals cada curs elaboren un pla de treball que es signa de manera conjunta amb lequip directiu que varia en funci dels alumnes que atenen i les necessites del centre.
Pgina 8
4. OBJECTIUS GENERALS
Lescola t com a finalitat que lalumne es desenvolupi en equilibri i harmonia tots els seus aspectes personals i les seves possibilitats mitjanant els segents objectius:
4.1.
MBIT ORGANITZATIU I GOVERNAMENTAL 4.1.1. Objectius relatius a lorganitzaci i al govern intern
-Aconseguir que els mestres, pares, treballadors no docents i alumnes participin en el control i gesti del centre de forma adequada a les seves capacitats i competncies. -Vetllar per a que cada rgan de gesti assumeixi les competncies que li sn prpies. -Agilitzar la gesti escolar concretant, planificant i temporalitzant les tasques. Establir clarament les funcions de cada membre dels diferents rgans. -Definir els canals formals que permetin que tots els grups i sectors de lescola actun de forma coordinada. -Potenciar la participaci activa dels mestres en totes les tasques del centre, sense limitar-la a lmbit del grup, nivell o cicle. -Fer un s correcte de ledifici, el mobiliari i els recursos i instar a les autoritats competents a mantenir-los i millorar-los.
4.1.2. Objectius relatius a la projecci externa de lescola
-Establir i mantenir relacions de coordinaci i collaboraci amb els altres centres educatius de la poblaci. -Participar en activitats culturals i educatives proposades per altres institucions sempre que siguin coherents amb el Pla Anual de Centre. 4.1.3. Objectius relatius a lmbit administratiu
-Mantenir actualitzats els inventaris del centre en tot moment. -Executar una gesti econmica transparent atorgant a la comissi econmica el paper que se li escau. -Desenvolupar i utilitzar mtodes i instruments per a una bona comunicaci externa i interna.
-Fer un seguiment acurat i coordinar tota la documentaci de lescola (expedients dels alumnes, avaluacions, actes de reunions i inventaris).
4.1.4. Objectius relatius a lmbit de recursos i serveis (objectius relatius a les activitats que es realitzen fora de lhorari lectiu dintre del recinte escolar amb els alumnes del centre). -Potenciar una bona relaci i coordinaci amb les activitats extraescolars que conflueixen amb la tasca docent: menjadors, activitats extraescolars, i altres activitats.
4.2.
MBIT PEDAGGIC
Es pretn: -Afavorir les estratgies que permetin a lalumne/a assolir el grau de seguretat afectiva i emocional que correspon al seu nivell maduratiu. -Potenciar lassertivitat i lexpressi dels propis sentiments com a via devitar i resoldre conflictes. -Treballar dacord amb uns hbits i normes que els portin cap a una autonomia personal i cap a la collaboraci amb el grup social. -Potenciar una actitud tolerant en la diversitat de lentorn social. -Fomentar en lalumne/a una actitud curiosa, crtica i investigadora que mitjanant la comunicaci i el treball esdevindr la base de la seva formaci i de ladquisici daprenentatges. -Potenciar la utilitzaci dels diferents llenguatges de comunicaci: oral, escrit, corporal, musical, visual, plstic, matemtic i audiovisual -Afavorir el coneixement de diferents eines, recursos i mitjans de comunicaci. Integrar i normalitzar les TICs a lescola. -Desenvolupar linters per la cultura. -Integrar laprenentatge de la llengua anglesa des de P-3 com a part del currculum. Potenciar les activitats dentorn (sortides) com a complement i refor del treball de laula. - Prioritzar lassoliment de les competncies bsiques que afavoreixen lautonomia necessria per a laprenentatge i per al desenvolupament personal i social.
Pgina 10
4.3.
MBIT HUM
-Potenciar les relacions interpersonals positives entre els diferents membres de la comunitat educativa, respectant en tot moment les caracterstiques i competncies de cadasc. -Afavorir el respecte i compliment dels documents normatius de lescola (P.E.C., R.R.I, P.C.C). -Homogenitzar criteris entre tot el personal que atn els alumnes a lescola, tant en horari escolar com extraescolar. -Orientar i ajudar als alumnes en laprenentatge dels valors duna societat democrtica: la pau, la convivncia, la solidaritat, la tolerncia, la no discriminaci, la llibertat, el respecte, potenciant el desenvolupament duna actitud critica envers el que els envolta. -Fomentar la participaci i la implicaci de tots els membres de la comunitat educativa en les diferents activitats escolars. -Facilitar la participaci dels mestres en activitats de formaci permanent, sobretot quan aquestes reverteixen en un benefici per a la totalitat de lescola.
Pgina 11
5. ORGANITZACI DEL CURRICULUM

5.1. NORMATIVA DAPLICACI A partir del curs 2009-2010 sn daplicaci en lorganitzaci del currculum, el decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del segon cicle deducaci infantil ( DOGC n 5216 de 16.9.2008) i lordre EDU/484/2009, de 2 de novembre (DOGC n 5505, de 13.11.2009), per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci del segon cicle deducaci infantil, el decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria (DOGC n4915 de 29.6.2007) i lordre EDU/296/2008, de 13 de juny (DOGC n 5155, de 18.6.2008), per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci en leducaci primria.
5.2. A EDUCACI INFANTIL El currculum del segon cicle de l'educaci infantil presenta una estructuraci del desenvolupament de les capacitats que ha d'assolir l'alumnat organitzant-les en quatre eixos: aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada ms autnoma; aprendre a pensar i a comunicar; aprendre a descobrir i a tenir iniciativa; i aprendre a conviure i habitar el mn. Aquests quatre eixos tenen continutat a l'educaci primria mitjanant les competncies bsiques. En el currculum les finalitats de l'etapa es concreten en les capacitats que ha d'assolir l'alumnat. Ms enll de l'adquisici de determinats coneixements i habilitats, les capacitats impliquen la possibilitat d'utilitzar aquests coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva en contextos i situacions diferents. Per aconseguir l'assoliment de les capacitats, s convenient que la intervenci dels mestres sigui eminentment activa i que s'orienti a estimular experincies i potenciar els processos maduratius, amb els recursos que siguin ms precisos i en concordana amb els nivells evolutius respectius i el context sociocultural dels infants. Lacci educativa del centre respecta els segents principis bsics: tenir en compte les diverses maneres daprendre de lalumnat.
Pgina 12
adequar lensenyament a les diverses caracterstiques personals i socials que condicionen els aprenentatges. seleccionar i organitzar de manera adequada els continguts que es pretn que els nens i les nenes aprenguin. potenciar que lactivitat de classe discorri en les millors condicions possibles perqu cada alumne i el grup en conjunt sesforci per aprendre, raonar i expressar el que se sap, per plantejar els dubtes, per reelaborar el coneixement; i per actuar amb autonomia i responsabilitat. posar els mitjans necessaris perqu cada infant se senti ats, orientat i valorat, quan ho necessiti i sense cap tipus de discriminaci. En el desplegament del currculum considerem especialment rellevants els aspectes segents: el desenvolupament dhbits bsics d'autonomia. el desenvolupament emocional i afectiu. el desenvolupament de la capacitat d'aprendre amb els altres i a travs dels altres. el desenvolupament de l'expressi i la comunicaci amb diferents llenguatges, especialment el llenguatge oral. el desenvolupament de pautes de convivncia i collaboraci amb el grup.
5.3. EDUCACI PRIMRIA El currculum de l'educaci primria implica una continutat en el plantejament educatiu d'aquesta etapa, per a la vegada presenta les competncies bsiques com a eix central del currculum de tot l'ensenyament obligatori. En l'educaci primria, el currculum centrat en les competncies bsiques pretn aconseguir, en primer lloc, integrar els diferents aprenentatges tot impulsant la transversalitat dels coneixements. En segon lloc, el fet de partir de les competncies afavoreix que l'alumnat posi en relaci els diversos tipus de continguts i els utilitzi de manera efectiva en diferents situacions i contextos. I, en tercer lloc, les competncies orienten el professorat, en permetre identificar els continguts i criteris d'avaluaci que tenen carcter bsic per a tot l'alumnat i, en general, donen una pauta per a les decisions relatives al procs d'ensenyament i aprenentatge. En el desplegament del currculum considerem especialment rellevants els aspectes segents: el desenvolupament de la igualtat de drets i d'oportunitats entre dones i homes,
l'autonomia personal, la corresponsabilitat i la independncia personal. el desenvolupament de la llengua oral. laprenentatge de la lectura i lescriptura. el desenvolupament de la lectura. el desenvolupament de competncies matemtiques. la potenciaci de les llenges estrangeres. En cada cicle de l'educaci primria es realitzem, com a mnim, un treball o projecte interdisciplinari de caire competencial, sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin l'aplicaci de coneixements de diverses rees.
5.3.1. Impartici de la sisena hora La impartici de la sisena hora no ha de suposar, en cap cas, increment dels continguts curriculars de leducaci primria, sin la disponibilitat de ms temps per al desenvolupament daspectes fonamentals dels currculums vigents. s a dir, les activitats que es programin a la sisena hora shan dentendre com un complement que ha dajudar a lassoliment de les competncies bsiques. A lescola Sa Forcanera es va comenar a impartir la sisena hora lectiva a primria el curs 2008/09. Dins de lesmentada hora els alumnes deducaci primria fan: -Cicle inicial: 2 hores de tallers interaula, 1 de clcul global quinzet i una de comprensi lectora. Lhora de clcul global s impartida per mestres de parvulari. - Cicle mitj: 2 hores de projecte interdisciplinar, 2 de tallers i una de clcul global/quinzet. Lhora de clcul global tamb s impartida per mestres de parvulari.
Pgina 14
6.CONFECCI I DISTRIBUCI DELS GRUPS-CLASSE

A liniciar lescolaritzaci dels/les alumnes de p-3 es fan tres grups repartint de manera equitativa els nens/es segons: data de naixement (inici i final dany) , germans i cosins, assistncia a la llar dinfants, lletra inicial del nom, nens/nenes, llengua materna i pasos de procedncia. Si malgrat tots aquests criteris, lequip pedaggic deducaci infantil creu que els grups no han sortit equitatius, els alumnes es tornen a barrejar a linici de p-4. Aix mateix, si al finalitzar qualsevol dels cursos i/o cicles deducaci infantil i/o primria es creu pedaggicament adient, es tornaran a barrejar els grups classe per tal que siguin el ms homogenis possibles.
7. METODOLOGIA
Es treballa partint de la concepci scio-constructivista, la qual entn laprenentatge com la capacitat delaborar una representaci personal sobre un objecte de la realitat. Linfant ns el protagonista amb lajuda de la xarxa social que t al seu voltant. Est motivat i viu el procs de manera global i significativa per tal que li sigui funcional. La pedagogia que es porta a terme est integrada dins de la societat actual. Per aix la manera de treballar s: -Activa: potencia la iniciativa i la creativitat de lalumne/a. Personalitzada: es t en compte les necessitats de cada alumne/a. -Investigadora: permet que lalumne/a a travs de lobservaci, lexperimentaci i la reflexi construexi el seu propi aprenentatge. -Significativa: les programacions didctiques incorporen el coneixement del seu entorn ms proper. -Globalitzadora: lalumne/a desenvolupa la capacitat daplicar els aprenentatges en diverses situacions i contextos.
7.1. UTILITZACI DEDITORIALS Lescola no utilitza llibres a educaci infantil i a educaci primria se nutilitzen molt pocs. A partir del curs 2009/10 lescola ha comenat a fer reciclatge de part dels llibres de text: els tres de lectura per curs (dos en llengua catalana i un de llengua castellana fins a 4t de primria i tres en llengua catalana a cicle superior), el Find Out (Pupils book) dangls, el llibre de text (part de lectura) de llengua catalana i el llibre de text de llengua castellana.
A primria lrea de medi es treballa a travs de centres dinters, els quals faciliten: el treball cooperatiu, lautonomia dels alumnes, la recerca i tria dinformaci i lexposici oral a la resta de companys . Per tal de treballar el medi competencialment, a les aules de primria hi ha llibres de consulta socialitzats de diferents editorials amb la finalitat que els alumnes busquin i extreguin informaci i lexpliquin a la resta de companys/es. A educaci infantil cada nivell t una matriu de fitxa horitzontal amb el logotip corresponent (graduades en dificultat de p-3 a p-5) on els mestres hi composen les fitxes segons lrea a treballar. Aix mateix, tamb hi ha dissenyades unes matrius per a composar les fitxes de tallers. A educaci primria tamb hi ha fitxes matrius verticals amb el logo de lrea que sest treballant. En la mesura del possible, saprofita la part de davant i de darrera del foli.
Les matrius de les fitxes estan digitalitzades a la xarxa informtica del centre; daquesta manera, tots els mestres poden composar les fitxes des de qualsevol ordinador del centre. Seguint el decret 142/2007 de 26 de juny DOGC nm. 4915 de 29 de juny de 2007 el claustre de mestres va dissenyar el curs 2008-2009 unes graelles per realitzar les programacions de les diferents matries curriculars i/o unitats de programaci partint de les capacitats i competncies marcades en el decret anteriorment citat. Aquestes graelles estan digitalitzades i a labast de tots els docents.
7.2. FEINES PER EMPORTAR A CASA Al llarg deducaci infantil cada dia lencarregat de passar llista semporta la bossa viatgera, a P3 aquesta bossa comena a utilitzar-se a finals del primer trimestre. Dins daquesta bossa els alumnes hi troben una petita tasca a realitzar amb les famlies. La bossa sha de tornar a lendem al mat a lescola. Els divendres a la tarda tots els alumnes deducaci infantil semporten a casa un llibre de la biblioteca daula amb la finalitat que gaudeixin de la lectura des de les primeres edats. A final de cicle es comena a introduir la responsabilitat de fer una petita tasca a casa. Un dia a la setmana semporten una fitxa i un altre dia semporten el llibre de lectura de lelefant blau.
Pgina 16
7.3. LBUMS A final de cada trimestre, els/les alumnes semporten a casa un recull de les activitats escrites realitzades al llarg del mateix que t format dlbum el qual va enquadernat amb un enquadernador de plstic a educaci infantil i fastener a educaci primria. Cada lbum t: -Portada amb nom i cognoms de lalumne/a, nom de lescola i mes/any de realitzaci. -Introducci/presentaci on sanomenen a grans trets totes les activitats realitzades al llarg del trimestre. A educaci infantil aquesta presentaci la realitza el personatge dinamitzador: Carmeta, Peret i Superpatr. A educaci primria la realitzen els tutors. -Les fitxes ordenades per matries/apartats. Al davant de cada apartat hi ha un separador de color i al darrera les fitxes ordenades per data de realitzaci. -Fulls-recull amb imatges de festes i sortides del trimestre. - Explicaci dels continguts treballats per cada especialista aquell trimestre en cas que no hi hagi fitxes. - Un article dirigit als pares. A part dels lbums de trimestre, al llarg de cada curs cada nen/a semporta a casa altres lbums: P3: lbum-recull dels tallers, carpeta de plstica i Forcanart a final de curs, projecte de curs (al tercer trimestre relacionat amb els mar), Quais i lbum del nom. P4: lbum-recull dels tallers, carpeta de plstica i Forcanart a final de curs, projecte/s (1 dells relacionat amb els pirates). P5: lbum-recull dels tallers, carpeta de plstica i Forcanart a final de curs, projecte/s (un dells relacionat amb els pescadors i la pesca). A primria carpeta de plstica i Forcanart a final de curs. A final de curs queda una mostra de tots els lbums realitzats a larxiu de lescola.
7.4. LLIBRETA DE PROGRAMACI Per tal de registrar totes les activitats dutes a terme al llarg del curs; els/les mestres tutors, especialistes i suports tenen una llibreta de programaci que sentrega el primer dia del mes de setembre on hi ha: - Dades del centre i persones amb crrec. - Comissions. - Calendari del curs escolars amb els dies de lliure disposici, jornada intensiva i festes local. - Organitzaci horria de primria i infantil.
- Horari del mestre. - Horari del grup classe. - Com ho hem de fer? ( Si hem de faltar, si hem de fer fotocpies). - Recordem. - Arxivadors daula. ( Dades, entrevistes, avaluaci i Segarra) - Pactes caps destudi (per a mestres de primria): hbits destudi (agendes i control de deures), tcniques destudi i metodologia (llibretes i presentaci de treballs), avaluaci (controls, criteris i qualificacions) i deures. - Tasques a fer de cada trimestre: paperassa, avaluaci i daltres). - Calendari de cada mes per anotar-hi el Planning general: claustres, comissions, cicle, treball personal, atenci als pares -Programaci de mes: a nivell de cicle sacorden poemes, dites, endevinalles, canons -Programaci setmanal: les mestres de cada nivell acorden les activitats que realitzaran al llarg de la setmana (activitats orals, fitxes, racons, plstica.. ). Els/les mestres especialistes i/o suports programen les activitats que fan a cada nivell.
7.5. CARPETES DAULA A cada classe hi ha quatre carpetes que no poden sortir mai de lescola ja que la informaci que contenen s confidencial. s per aquest mateix motiu que shan de situar en un lloc no accessible als alumnes. Les carpetes van passant de curs en curs amb el grup classe des de p-3 fins a 6 de primria:
7.5.1 Carpeta de dades on hi ha: -A la contraportada de la carpeta llistat de nens/es amb allrgies i/o malalties crniques + famlies separades amb sentncia judicial i dies de recollida dels fills/es per part dels diferents membres de la famlia. -Llistat de classe amb telfons actualitzats, direccions i data de naixement. Full de fotos de carnet dels alumnes de laula. -Quadre de sortides dentorn i llargues fetes a cada curs per tal que quedi clar on sha fet la visita i qu sha treballat per tal que no es repeteixin al llarg de lescolaritzaci a lescola. -Recull de contes, dites, poemes, endevinalles treballades a cada curs des de p-3
fins a 6 pactades a nivell de cicle. -Llistat de projectes i centres dinters a cada curs. -Msics i/o compositors, canons i artistes treballats (Forcanart). -Enquesta al comenar lescolaritzaci dels alumnes. -Quadre on es recollir el llistat dalumnes i al grup on es troben: nivell 1 ( grup aula) nivell 2 (alumnes de suport i educaci especial) i grup 3 alumnes PI i PII -Una graella on es contemplaran les possibles adaptacions i /o adequacions que es faran a laula per aquells alumnes que ho requereixin.
7.5.2 carpetes dentrevistes on hi ha el resum de les entrevistes personals amb cada famlia (cada nen t un plstic). -P-3: Entrevista inicial perode dadaptaci + entrevista feta al llarg del curs. A partir de P-4 fins a 6 anar afegint els fulls dentrevistes (mnim 1 per curs). -Cada curs sha danar actualitzant i/o obrir el quadre de serveis . (Noms el tenen aquells alumnes que han estat atesos per professionals externs/interns). 7.5.3 carpeta davaluaci on hi ha: -Resum final de curs dels alumnes (full de les dues ratlles): al llarg dels cursos es van acumulant. - Cpia de les actes davaluaci de final de curs. Els originals i la resta dactes queden arxivades al despatx de direcci. EDUCACI INFANTIL : -Proves davaluaci inicial i final de cada curs de llengua, mates i recull de lesquema corporal a educaci infantil (1 plstic per alumne/a). Cada mes es fa un dibuix des de P3 a P5 i a final de cicle es fa un lbum que sentrega a les famlies. A lescola noms hi queda el darrer dibuix fet al mes de juny de P-5. EDUCACI PRIMRIA: -Recull de proves inicials i finals de matemtiques, llengua, comprensi lectora i la graella amb els grfics de la velocitat lectora de cada trimestre. Les proves inicials i finals realitzades pels alumnes es guarden a les carpetes; a final de segon de primria es destrueixen les de parvulari , a final de quart de primria es destrueixen les de cicle inicial i a final de sis de primria les de cicle mitj i cicle superior. -Graella de registre de notes de cada trimestre (buidatge de les avaluacions)
Pgina 19
7.5.4. Carpeta Segarra on hi ha: -BITS. (P-3 20 lmines, P-4 22 lmines, P-5 36 lmines i 1r/2n 40 lmines). - Fotocpies dels problemes graduats pel tractament de clcul global (Quinzet). - Graella davaluaci Quinzet. Un cop els alumnes acaben lescolaritzaci a sis de primria les informacions de les carpetes de dades, entrevistes i avaluaci es passen per la destructora de documents.
7.6. TREBALL PER CENTRES DINTERS /PROJECTES INTERDISCIPLINARS
Amb aquest sistema de treball els alumnes proposen, argumenten, trien, elaboren objectius, fan hiptesis, les verifiquen cercant informaci, consultant llibres, revistes, videos fent-se preguntes i buscant respostes a les seves inquietuds. Entre tots es consensua, sanalitza, es decideix en definitiva, saprn a aprendre. s per aix que es proposa als alumnes el treball per projectes. A infantil cada grup classe ha de realitzar un projecte al llarg del curs. Al final del projecte selabora un lbum-recull de tot el procs seguit: qu en sabem, que volem saber i qu hem aprs i de totes les activitats realitzades. A primria aquesta metodologia es treballa a lrea de medi . Els mestres que imparteixen aquesta rea informen a les famlies dels centres dinters que es treballaran a cada trimestre i indiquen una bibliografia de consulta. Els centres dinters que es treballaran a cada curs sn: a primer de primria lhort, a segon de primria lUnivers, a tercer de primria El meu poble, a quart de primria La meva comarca, a cinqu de primria La meva provncia i Catalunya i a sis de primria Catalunya, Espanya i Europa. Aquests centres dinters estan recollits en uns dossiers que lescola ha elaborat i que a inici de curs es repartir a cada nen/a
7.7. TALLERS INTERAULA Dins de la metodologia socio-constructivista abans explicada lescola treballa part del currculum establert a travs dels tallers. Els tallers sn una dinmica del treball on es fomenta la interacci entre els alumnes i permet treballar amb un grup ms redut dalumnes. Cada curs sescull un eix danimaci que serveix per fer la distribuci dels grups i cada grup est format per alumnes de totes les classes del cicle. Els grups dalumnes sn fixes i passen de manera rotativa pels diferents tallers.
A linici de curs sestableixen els diferents tallers, les activitats i les normes. Cada mestre/a t una carpeta que consta de: graella de la distribuci de grups, calendari de tallers i descripci de les activitats (ttol, material utilitzat i descripci de la mateixa).
Lobjectiu principal dels tallers s gaudir tots plegats fent coses diferents. La prctica dels tallers interaula s molt positiva per diverses raons: -Es fomenta el treball cooperatiu de tot lalumnat. -Lalumne/a consolida aprenentatges i a la vegada, ho transmet diferents edats. -Es fomenta el lligam i lamistat entre tots els alumnes. -Augmenta i refora la coneixena entre les diferents mestres de lescola. -Es potencia la necessitat de treballar de forma rigurosa amb una mestra que no s lhabitual de cada dia i en un espai diferent al de laula normal. -Es trenca la rutina de cada dia. -Afavoreix la socialitzaci i lautoestima ja que els gran ajuden als petits i als petits els hi agrada que els companys/es ms grans es preocupin per ells i els ajudin. a daltres de
EDUCACI INFANTIL: Els tallers es realitzen un mat a la setmana. Desprs de passar llista cada tutor surt al pati amb els seus alumnes i es barregen amb altres companys/es daltres aules i acaben formant el seu grup. Cada alumne porta penjada una medalla de diferent colors segons el grup al que pertany. Aix mateix cada mestre/a porta un rtol amb el color del grup que ha de fer el seu taller. Cada nen ha de buscar el rtol que coincideixi amb el color de la seva medalla. Un cop fets els grups cada mestre/a subica en un espai de lescola i comena a fer el seu taller. Cada taller t dues parts. Una de ms manipulativa i ldica i laltra ms de treball escrit. Totes les activitats que es realitzen queden unificades en una mateixa fitxa matriu seguint leix danimaci dels tallers. Al final dels tallers selabora un lbum-recull de les diferents activitats que shan realitzat. Cada nen semporta un lbum a casa i en queda una cpia al despatx de direcci com a registre de les activitats realitzades.
Pgina 21
CICLE INICIAL, MITJ I SUPERIOR Com sha explicat anteriorment els alumnes daquests cicles de primria realitzen els tallers dos dies a la setmana dins la franja horria de la sisena hora lectiva. Es fan dos grups de treball, un de cicle inicial on es barregen els alumnes de primer i segon i un altre grup de cicle mitj i superior on es fan subgrups de tercer, quart i cinqu. Els alumn Cada tutor/a explica als alumnes a quin grup pertanyen. Abans de comenar els tallers recorda a cada grup quin taller ha de fer i lespai on es realitza. Cada grup dalumnes surt de laula i busca el seu taller. Un cop acabat el taller els alumnes tornen a la seva classe. Aquell mestre/a que realitzi una part del taller escrita pot utilitzar les fitxes matrius que hi ha digitalitzades per aquesta finalitat. Al final dels tallers selabora una fitxa recull de cada taller amb una explicaci de les activitats que shan realitzat i un recull de fotos del mateix. Aquest recull de fitxes sadjuntar a llbum del tercer trimestre. Aix mateix, a la mostra de llbum arxivat al centre tamb hi haur un apartat amb totes les fitxes recull dels tallers.
Pgina 22
8. COM ENS ORGANITZEM: EDUCACI INFANTIL 8.1 PATRULLES DE TREBALL A educaci infantil, es procura no fer activitats escrites amb tot el grup classe per tal de poder doferir una atenci personalitzada a cada nen/a i respectar el seu ritme daprenentatge . El grup de nens/es es divideix en quatre patrulles de 6 o 7 nens/es, cada una de les quals t una bandera. Cada setmana hi ha una cap de patrulla diferent, el qual s el responsable del grup: porta la bandera, reparteix el material i les carpetes i agenda a la tarda Cada patrulla est en un rac diferent de laula i la mestra est en el rac de treball orientant i assessorant als infants de la patrulla pertinent. Part de la primera franja horria del dilluns al mat es destina a explicar a la mainada el planning de setmana i les activitats que es faran a cada rac.
8.2. DISTRIBUCI DE LES AULES DEDUCACI INFANTIL Les aules deducaci infantil estan distribudes en 5 espais: Espai de conversa collectiva i assemblea amb la tele com a eix danimaci. 4 espais destinats a racons de treball: rac de llengua, matemtiques, tra i ldic.
8.2.1.Espai de conversa i assemblea amb el rac de la televisi 8.2.1.1 Espai de conversa Donada la importncia de la llengua oral en els primers anys descolaritzaci de la mainada, i per tal dafavorir les relacions entre els infants i els adults, es prioritza dins de la primera franja horria el rac de la tele. Es comena el dia fent un treball collectiu basat en les rutines quotidianes, que ocupen una gran part del temps i aporten seguretat als infants. Les activitats que es fan cada dia sn: -Penjar jaquetes al penjador tots sols/es. -Treure lagenda de la carpeta, deixar-la sobre la taula de la mestra i anar a guardar la carpeta a la seva safata. -Deixar lesmorzar dins la panera corresponent a la seva patrulla. -Un cop tots asseguts a la catifa fent una rotllana, canten la can del bon dia i lhimne de laula. -La mestra tria el nen/a que ser lencarregat dajudar-la i far de presentador a la tele i els/les nens/es que aquell dia faran de canalista i discjokey al rac de la tele i que tamb
seran els primers de la fila i ho anota en una graella; daquesta manera sassegura que tots els nens/es, facin totes les funcions. -El/la nen/a encarregat/da passa llista i mira els nens que es queden al menjador. Tamb saprofita per treballar el men. Un cop passada la llista es fa un treball oral de comptar els nens que hi ha a la classe, els que shan quedat a casa, quants nhi ha de cada patrulla.. -Es treballa el calendari : es mira el temps que fa, el dia de la setmana i el nmero de mes i lany. Es comena a fer un treball destadstica. -El primer dia del mes es presenta la dita i el poema del mes i es va recordant diriament. -El treball de llengua es completa amb rodolins, endevinalles, embarbussaments, altres canons -Es miren els bits que es canvien quinzenalment: Segarra, nmeros, lletres, imatges i noms. -Al llarg del curs es poden anar realitzant jocs diversos tant de mates com de llengua: classificaci del noms, joc de les inicials, joc visual dels noms, agrupar segons una qualitat,fer descomposicions amb xapes.
8.2.1.2 Rac de la tele La tele s una carcassa real buida duna tele vella sense pantalla. En el lateral hi ha els nmeros dels canals i el nom dels mateixos (bona cuina, notcies locals, esports, culturals, el temps .. ) movibles i un micrfon que utilitzen els presentadors i els periodistes. No s un rac de joc; al llarg del dia noms sutilitza quan es fa conversa oral. Un cop realitzades les primeres rutines, es comena la conversa a travs de la tele. Lobjectiu daquest rac s potenciar: -La curiositat ( explorar, buscar, indagar, esbrinar) -Concentraci : no perdre el fil fins al final. -Respecte als companys/es. -Lautonomia i la inventiva. -El clcul mental. -Lexpressivitat: parlar correctament i de forma clara i entenedora seguint lestructura: Bon dia, companys i companyes, us vull dir una notcia. . Fins aqu la meva notcia. Grcies per haver-me escoltat
-Comena el discjokey posant la sintonia de les notcies i el presentador obre ledici daquell dia: Bon dia, comena ledici del telenotcies davui dia i us presento a (diu el nom i el cognom del company/a) un fort aplaudiment -A continuaci el canalista li pregunta:Quin canal vols? De qu vols parlar?posa el nmero i el nom del canal a dalt de la tele. - El periodista (nens que surten voluntriament a explicar una notcia i/o vivncia) explica la notcia seguint lestructura. -El presentador lacomiada amb un fort aplaudiment Quan ja no queden nens, tanca ledici dient Fins aqu, ledici davui de les notcies. Bon dia i fins dem/dilluns De les notcies que porten els nens i les nenes sen deriven activitats de llengua segon el nivell dels alumnes: escriure el titular, redactar la notcia, dibuixar el que els suggereix la notcia, fer el diari daula Les notcies que porten els nens tamb queden classificades en el PLAF DEL DIARI que hi ha a laula. En aquest plaf hi ha una portada amb les seves parts: nom del diari, notcia important (titular i fotografia),anunci i diferents carpetes relacionades amb els diferents canals de la tele: esports, de prop, de lluny, locals, anuncis i el temps. 8.2.1.3 Espai dassemblea s el lloc privilegiat de participaci on tothom (mestres i alumnes) pot dir la seva i ser escoltat. A cada aula hi ha el rac de lassemblea amb tres sobres: jo felicito, jo critico i jo proposo on els alumnes i mestres hi van depositant les seves notes que sn llegides el dia que dins lhorari de cada nivell est destinat a lassemblea. Dels conflictes que poden haver anat sorgint al llarg de la setmana sarriba a un pacte final que sha intentar complir entre tots. Els acords els escriuen el secretari i el seu ajudant i queden a labast dels alumnes per tal que es vagin recordant al llarg de la setmana. Daquesta manera es fomenten i consoliden els valors. A prop daquest espai hi ha un petit rac per a resoldre conflictes , en aquest espai hi ha dos elements que guien els alumnes per tal de marcar el torn de paraula ( targeta de la boca) i el torn descolta ( targeta duna orella). Aquest rac sha dutilitzar per aquells petits conflictes que els alumnes han de resoldre immediatament.
8.2.2 Racons de treball Dins les franges horries de racons de treball sintenta que hi hagi dos mestres a laula. Es comena fent el repartiment de les patrulles: es diu a cada una on li toca anar. Seguidament, el/la cap de patrulla agafa la bandera i la situa al mig de lespai on shan dubicar, la resta de companys /es el segueixen. Posteriorment el/la cap de patrulla reparteix les fitxes i agafa el material com que necessiten. Un/a mestre/a es situa al rac llengua i laltre al rac de matemtiques. Aquests racons sn on els alumnes necessiten ms lajuda de ladult. En els altres dos racons els/les alumnes treballen ms autnomament. Cada rac t una graella davaluaci on els mestres hi tenen marcat un indicador relacionat amb el treball realitzat setmanalment. 8.2.2.1 Rac de llengua Aquest rac est situat al davant de la pissarra. En aquest espai hi ha labecedari penjat amb diverses tipologies de lletres segons el nivell dels alumnes. per tal que tots els alumnes segueixin la direccionalitat correcta a lhora de realitzar el tra de les lletres majscules, a nivell de centre hi ha les pautes per fer cada lletra. Veure annex 1. A travs daquest rac es treballa per escrit amb una fitxa els poemes, dites, endevinalles, notcies programats. A mesura que els alumnes van acabant el/la mestra pot ampliar el contingut a la part de darrera de la fitxa. Lampliaci dels continguts anir en funci del nivell maduratiu i de coneixements de cada infant. En aquest rac tamb hi ha els calaixos on els alumnes guarden les fitxes quan la mestra els dna el consentiment de la feina acabada. Cada nen /a guarda tot/a sol/a la fitxa en el seu calaix. El material que utilitzen els alumnes (llapis, retoladors, plastidecors) est al mig de la taula i es comparteix. Dins del rac de llengua hi ha tamb el rac de la biblioteca. s un espai on els nens es poden posar cmodes i gaudir de la lectura. Cada divendres els alumnes semporten a casa un llibre de prstec per tal de poder-ne gaudir durant el cap de setmana amb la famlia.
Pgina 26
8.2.2.2 Rac de matemtiques Dins de cada aula hi ha un espai reservat al rac de matemtiques. A la paret hi ha enganxats tots els nombres que es treballen a cada nivell. En aquest rac, els/les mestres de cada nivell programen les activitats a realitzar-hi. Aquestes activitats sn conegudes per la mainada ja que el/la mestra lha presentat amb anterioritat. A mesura que els alumnes van acabant el/la mestra pot ampliar el contingut a la part de darrera de la fitxa. Lampliaci dels continguts anir en funci del nivell maduratiu i de coneixements de cada infant. El/la mestre ha de procurar que hi hagi tot el material necessari per a realitzar tant les activitats escrites com les activitats manipulatives. Dins daquest rac hi ha dhaver un petit espai per poder treballar amb els materials de construcci i/o experimentaci de volum de la metodologia Segarra.
8.2.2.3 Rac de tra En aquest rac les mestres programen les activitats a realitzar amb la finalitat de reforar la motricitat fina. Lobjectiu daquest rac s el de tenir una motricitat cada vegada ms acurada per tal de fer el salt a la lletra lligada el darrer trimestre de P4. Per tal de reforar el tra duna manera ms ldica en el rac hi podem trobar material plastificat on la mainada pot fer el tra amb retoladors vileda. 8.2.2.4 Rac ldic En aquest rac les mestres programen les activitats a realitzar des duna vessant ldica: manipulaci de materials, observaci delements naturals, jocs
8.2.3 Petit espai de plstica A cada aula hi ha un espai destinat a leducaci visual i plstica amb un cavallet de pintura i un carro on sendrea tot el material bsic que poden utilitzar dues patrulles alhora. Cada aula t 12 unitats de felpes, punxons, tisores, pinzells i enganxaments. Si el mestre/a necessita algun material que no t a laula pot anar a la sala de mestres on hi ha el material comunitari. En el cas que sestigui treballant un artista, les seves obres estaran penjades en el rac de forcanart.
8.3. ARMARIS DE CICLE
Cada cicle disposa dun armari de color. Larmari deducaci infantil s de color vermell. En aquest armari hi ha guardat tot el material de consulta, material socialitzat, material de cicle, material especfic de racons i altres... Aquests armaris sintentar que estiguin ubicats en les tutories o espais propers als nivells que els han dutilitzar.
9. COM ENS ORGANITZEM: CICLE INICIAL DE PRIMRIA
9.1. PATRULLES DE TREBALL A cicle inicial, es procura seguir en la mesura del possible la metodologia utilitzada a educaci infantil per tal que els alumnes no notin tan el canvi detapa. El grup de nens/es es continua dividint en cinc patrulles dentre 4 i 6 nens/es. Cada setmana hi ha una cap de patrulla diferent, el qual s el responsable del grup: reparteix el material i les fitxes de treball. Cada patrulla t una panera de material fungible per compartir: llapis, gomes, colors, retoladors Cada dia/ setmana hi ha un encarregat de passar llista, mirar el temps i saber quants nens/es es queden al menjador.
9.2. DISTRIBUCI DE LAULA Les aules de cicle inicial de primria estan distribudes en un nic espai : Cada patrulla forma un grup de treball i t dues o tres taules. A cada aula hi ha un moble fet a mida on cada patrulla t un espai per guardar-hi: carpetes de dues anelles de fitxes, llibres de text, llibretes, paneres de material fungible aix mateix a la part superior del moble hi ha diversos espais mida DIN A3 on el/la mestre/a pot guardar-hi les feines fetes pels alumnes. Seguint la lnia deducaci infantil a cada aula hi ha una carcassa de televisi que es fa servir per fer lexpressi oral en llengua castellana. Lespai de plstica es mant amb la mateixa organitzaci que a educaci infantil. Dins de cada aula tamb hi ha un moble on es guarden tant els llibres de prstec com els llibres de lectura socialitzats. 9.3. HORA DE TUTORIA
Una hora a la setmana es destina a fer treball de tutoria. Aquesta hora s duta a terme pel tutor/a de laula i el seu objectiu s la reflexi collectiva. Les activitats que es realitzen tenen per finalitat: - treballar valors - resoldre els conflictes apareguts - enfortir la cohesi de grup. Per aconseguir aquests objectius es tenen eines com: - lassemblea - dinmiques de grup - contes, relats, parboles Aquestes eines permeten arribar a acords que comprometen a infants i adults a millorar.
9.4. PACTES DE CAP DESTUDI El curs 2005/06 tots els caps destudi de Blanes van pactar un hbits destudi comuns a tots els centres de primria per tal que lalumnat quan arribi a Secundria tingui assolits els hbits de treballs bsics. Els pactes als quals es van arribar sn: 9.4.1. Hbits destudi 9.4.1.1. Agendes: Una part de la pissarra es dedica a lagenda per recordar les feines. Els tutors han de portar un control de lagenda. Els pares lhan de signar cada dia. 9.4.1.2.control del treball diari i deures: Cada mestra revisa la feina de la seva assignatura i desprs cal fer el trasps dinformaci al tutor. Per fer el control de deures a cada aula hi ha un llibre de control (llibreta de comportament). La constncia escrita a lhora de controlar les feines pot servir de justificaci davant les famlies.
9.4.2.Tcniques destudi i metodologia 9.4.2.1. Llibretes: Sutilitza una llibreta petita sense espiral per als dictats i les redaccions. A segon de cicle inicial hi ha una petita llibreta de quadres per exercicis complementaris de matemtiques.
9.4.3. Avaluaci
9.4.3.1. Proves Es realitzen avaluacions inicials i finals. Es fan proves per avaluar la velocitat lectora dels alumnes a inici de curs i en acabar cada trimestre. 9.4.3.2. Criteris davaluaci No noms es tenen en compte les notes dels exmens sin tamb com fan els treballs, lesfor, lactitud, les intervencions a classe..
9.4.3.3. Qualificacions a primria La terminologia utilitzada s: Excellent, notable, b, suficient, insuficient. A nivell de centre es va acordar que hi ha nota de cada bloc de continguts i un apartat dobservacions drea. 9.5 DEURES Un cop per setmana tots els alumnes deducaci primria semporten a casa un llibre de la biblioteca daula amb la finalitat de continuar gaudint de la lectura. Cada llibre va acompanyat duna targeta de lectura on els pares han de signar el nombre de planes que ha llegit lalumne. La finalitat daquesta targeta s que si un alumne no ha acabat el llibre el pugui continuar llegint la propera setmana. A nivell de centre es va pactar: PRIMER DE PRIMRIA: Primer i segon trimestre 2 dies a la setmana de deures. Tercer trimestre 3 dies a la setmana de deures. SEGON DE PRIMRIA: Primer i segon trimestre 3 dies a la setmana de deures i feina espordica de mestres especialistes. Tercer trimestre 4 dies la setmana de deures i feina espordica de mestres especialistes
9.6. RACONS A MATEMTIQUES Una hora a la setmana es dedicar a fer racons matemtics. Aquesta hora sintentar que estigui desdoblada o que hi hagi suport a laula per tal que el treball en petit grup sigui ms efica i ms ben ats. Els racons estan dividits en 4 blocs: lgica i geometria, clcul i numeraci, mesura i problemes. A cada aula hi ha una carpeta on es troben les graelles dautoavaluaci, la programaci dels diferents racons de cada sessi i el model de fitxa a omplir o les instruccions per treballar cada rac.
Pgina 30
9.7 INTERCANVI HORA CASTELL Aquells grups que tenen ms duna lnea impartiran sempre que es pugui lrea de llengua castellana un/a mestre/a del mateix nivell o especialista per que no sigui el/la tutor/a del grup, per tal que als alumnes els sigui ms fcil interioritzar en quina llengua shan dadrear a cada adult. 9.8. ARMARIS DE CICLE Cada cicle disposa dun armari de color. Larmari de cicle inicial s de color verd. En aquest armari hi ha guardat tot el material de consulta, material socialitzat, material de cicle, material especfic de racons i altres... Aquests armaris sintentar que estiguin ubicats en les tutories o espais propers als nivells que els han dutilitzar.
10. COM
ENS
ORGANITZEM:
CICLE
MITJ
DE PRIMRIA.
10.1. PATRULLES DE TREBALL A cicle mitj es va canviant la metodologia de treball respectant levoluci i maduraci dels alumnes; s per aquest motiu que ja seliminen les patrulles de treball i es comena a encarar el treball cap al final de letapa educativa.
10.2. DISTRIBUCI DE LAULA Les aules de cicle mitj de primria estan distribudes en un nic espai: - Cada alumne/a t una taula individual per a treballar. Cada mestre/a tutor/a fa la distribuci de laula segons creu convenient. - Part del material fungible es continua compartint. Aix mateix, cada alumne porta de casa un estoig personal per guardar-hi els estris ms habituals descriptura: llapis, goma i bolgrafs que el/la tutor/a entrega a principi de curs. - A cada aula hi ha un moble fet a mida on els alumnes tenen un espai per guardar-hi: carpetes de dues anelles de fitxes, llibres de text, llibretes, paneres de material fungible aix mateix a la part superior del moble hi ha diversos espais mida DIN A3 on el/la mestre/a pot guardar-hi les feines fetes pels alumnes. Dins de cada aula tamb hi ha un moble on es guarden tant els llibres de prstec com els llibres de lectura socialitzats.
Pgina 31
10.3.HORA DE TUTORIA Una hora a la setmana s destinada a fer treball de tutoria. Aquesta hora s duta a terme pel tutor/a de laula i el seu objectiu s la reflexi collectiva. Les activitats que es realitzen tenen per finalitat: - treballar valors - resoldre els conflictes apareguts - enfortir la cohesi de grup. Per aconseguir aquests objectius es tenen eines com: - lassemblea - dinmiques de grup - contes, relats, parboles Aquestes eines permeten arribar a acords que comprometen a infants i adults a millorar.
10.4. PACTES DE CAP DESTUDI 10.4.1. Llibretes: Sutilitzar llibretes grans de quadres sense espiral 1 per cada rea. Les fitxes dampliaci senganxen a la llibreta o es classifiquen a la carpeta danelles. Es copiar lenunciat en bolgraf blau o negre indistintament amb bona calligrafia. Sutilitzar el bolgraf vermell per a les correccions. Resposta en bolgraf o llapis indistintament. Es far un s mnim del llapis. Posar la data curta per a matemtiques i llarga per a la resta drees. Ttols destacats en color per sense passar-se en guarniments innecessaris. Donar valor a la llibreta: savaluar la presentaci, lorganitzaci 10.4.2. Presentaci de treballs: Parts dun treball: portada(ttol, nom i curs), ndex, introducci, cos del treball, conclusi i bibliografia. Insistir en els marges: esquerre, dret, dalt i baix. Treballs a una cara. Indistintament a m o ordinador. Tamb es parla densenyar a treballar en petits grups (de 4 o ms). Fomentar a fer resums, recollir i analitzar la informaci.
Pgina 32
10.4.3. Avaluaci 10.4.3.1. Proves i controls Es realitzen avaluacions inicials i finals amb la finalitat davaluar els coneixements dels alumnes en les rees de llengua catalana, castellana i matemtiques Es fan proves per avaluar la velocitat lectora dels alumnes a inici de curs i en acabar cada trimestre. En els controls savaluen els continguts duna o dues unitats didctiques. El tipus de control solen ser variats en funci del tema i de la matria: controls prctics, memotcnics, amb preguntes curtes, descollir verdader/fals, tipus test, preguntes orals i preguntes de redactar.
10.4.3.2. Criteris davaluaci No noms es tenen en compte les notes dels exmens sin tamb com fan els treballs, lesfor, lactitud, les intervencions a classe...
10.4.3.3. Qualificacions a primria La terminologia utilitzada s: Excellent, notable, b, suficient, insuficient. A nivell de centre es va acordar que hi ha nota de cada bloc de continguts i un apartat dobservacions drea.
10.5. DEURES Els alumnes de cicle mitj es continuen emportant a casa un cop per setmana un llibre de la biblioteca daula amb la targeta de lectura amb la finalitat de continuar gaudint de la lectura. A nivell de centre es va pactar: TERCER: Deures cada dia de la setmana, estudiar pels controls QUART: Deures cada dia de la setmana , estudiar pels controls En aquest cicle es segueix mantenint ls de la llibreta de comportament on quedar registrat el dia a dia del grup classe, daquesta manera el tutor t la informaci immediata de qualsevol incident a les hores de classe on ell/a no hi s.
Pgina 33
10.6. RACONS A MATEMTIQUES Una hora a la setmana es dedicar a fer racons matemtics. Aquesta hora sintentar que estigui desdoblada o que hi hagi suport a laula per tal que el treball en petit grup sigui ms efica i ms ben ats. Els racons estan dividits en 4 blocs: lgica i geometria, clcul i numeraci, mesura i problemes. A cada aula hi ha una carpeta on es troben les graelles dautoavaluaci, la programaci dels diferents racons de cada sessi i el model de fitxa a omplir o les instruccions per treballar cada rac. 10.7. INTERCANVI HORA CASTELL Lrea de llengua castellana es continua impartint seguint els mateixos criteris que a cicle inicial: aquells grups que tinguin ms duna lnea impartiran lrea de llengua castellana un/a mestre/a del mateix nivell o especialista per que no sigui el/la tutor/a del grup, per tal que als alumnes els sigui ms fcil interioritzar en quina llengua shan dadrear a cada adult.
Cada cicle disposa dun armari de color. Larmari de cicle mitj i superior s de color taronja. En aquest armari hi ha guardat tot el material de consulta, material socialitzat, material de cicle, material especfic de racons i altres... Aquests armaris sintentar que estiguin ubicats en les tutories o espais propers als nivells que els han dutilitzar.
Pgina 34
11. COM PRIMRIA.
ENS
ORGANITZEM:
CICLE
SUPERIOR
DE
11.1 PATRULLES DE TREBALL A partir de cicle mitj ja no existeixen les patrulles de treball. Ara ja es prepara a lalumne/a pel pas a secundria obligatria.
11.2. DISTRIBUCI DE LAULA Les aules de cicle superior de primria estan distribudes en un nic espai: - Cada alumne/a t una taula individual per a treballar. Cada mestre/a tutor/a fa la distribuci de laula segons creu convenient. - Part del material fungible es continua compartint. Aix mateix, cada alumne porta de casa un estoig personal per guardar-hi els estris ms habituals descriptura: llapis, goma i bolgrafs que el/la tutor/a entrega a principi de curs. - A cada aula hi ha un moble fet a mida on els alumnes tenen un espai per guardar-hi: carpetes de dues anelles de fitxes, llibres de text, llibretes, paneres de material fungible aix mateix a la part superior del moble hi ha diversos espais mida DIN A3 on el/la mestre/a pot guardar-hi les feines fetes pels alumnes. - Dins de cada aula tamb hi ha un moble on es guarden tant els llibres de prstec com els llibres de lectura socialitzats.
11.3. HORA DE TUTORIA Una hora a la setmana s destinada a fer treball de tutoria. Aquesta hora s duta a terme pel tutor/a de laula i el seu objectiu s la reflexi collectiva. Les activitats que es realitzen tenen per finalitat: - treballar valors - resoldre els conflictes apareguts - enfortir la cohesi de grup. Per aconseguir aquests objectius es tenen eines com: - l assemblea - dinmiques de grup - contes, relats, parboles Aquestes eines permeten arribar a acords que comprometen a infants i adults a millorar. 11.4. PACTES DE CAP DESTUDI
11.4.1. Llibretes: Sutilitzar llibretes grans de quadres sense espiral 1 per cada rea. Les fitxes dampliaci senganxen a la llibreta o es classifiquen a la carpeta danelles. Es copiar lenunciat en bolgraf blau o negre indistintament amb bona calligrafia. Sutilitzar el bolgraf vermell per a les correccions. Resposta en bolgraf o llapis indistintament. Es far un s mnim del llapis. Posar la data curta per a matemtiques i llarga per a la resta drees. Ttols destacats en color per sense passar-se en guarniments innecessaris. Donar valor a la llibreta: savaluar la presentaci, lorganitzaci 11.4.2. Presentaci de treballs: Parts dun treball: portada (ttol, nom i curs), ndex, introducci, cos del treball, conclusi i bibliografia. Insistir en els marges: esquerre, dret, dalt i baix. Treballs a una cara. Indistintament a m o ordinador. Tamb es parla densenyar a treballar en petits grups (de 4 o ms). Fomentar a fer resums, recollir i analitzar la informaci. 11.4.3. Avaluaci 11.4.4.1. Proves Es realitzen avaluacions inicials i finals amb la finalitat davaluar els coneixements dels alumnes en les rees de llengua catalana, castellana i matemtiques. Es fan proves per avaluar la velocitat lectora dels alumnes a inici de curs i en acabar cada trimestre. En els controls savaluen els continguts duna o dues unitats didctiques. El tipus de control solen ser variats en funci del tema i de la matria: controls prctics, memotcnics, amb preguntes curtes, descollir verdader/fals, tipus test, preguntes orals i preguntes de redactar. El Departament dEnsenyament envia als centre unes proves per a realitzar als alumnes de cicle superior. A comenament de cinqu de primria es passen les proves de diagnosi i a finals de 6 de primria es passen les proves de competncies bsiques.
Pgina 36
11.4.4.2. Criteris davaluaci No noms es tenen en compte les notes dels exmens sin tamb com fan els treballs, lesfor, lactitud, les intervencions a classe.. 11.4.4.3. Qualificacions a primria La terminologia utilitzada s: Excellent, notable, b, suficient, insuficient. A nivell de centre es va acordar que hi ha nota de cada bloc de continguts i un apartat dobservacions drea. 11.5. RACONS A MATEMTIQUES Una hora a la setmana es dedicar a fer racons matemtics. Aquesta hora sintentar que estigui desdoblada o que hi hagi suport a laula per tal que el treball en petit grup sigui ms efica i ms ben ats. Els racons estan dividits en 4 blocs: lgica i geometria, clcul i numeraci, mesura i problemes. A cada aula hi ha una carpeta on es troben les graelles dautoavaluaci, la programaci dels diferents racons de cada sessi i el model de fitxa a omplir o les instruccions per treballar cada rac. 11.6. DEURES Els alumnes de cicle superior es continuen emportant a casa un cop per setmana un llibre de la biblioteca daula amb la targeta de lectura amb la finalitat de continuar gaudint de la lectura. A nivell de centre es va pactar: CINQU: Deures cada dia de la setmana, estudiar pels controls SIS: Deures cada dia de la setmana , estudiar pels controls En aquest cicle es segueix mantenint ls de la llibreta de comportament on quedar registrat el dia a dia del grup classe, daquesta manera el tutor t la informaci immediata de qualsevol incident a les hores de classe on ell/a no hi s. 11.7 INTERCANVI HORA CASTELL Lrea de llengua castellana es continua impartint seguint els mateixos criteris que a cicle inicial: aquells grups que tinguin ms duna lnea impartiran lrea de llengua castellana un/a mestre/a del mateix nivell o especialista per que no sigui el/la tutor/a del grup, per tal que als alumnes els sigui ms fcil interioritzar en quina llengua shan dadrear a cada adult.
Cada cicle disposa dun armari de color. Larmari de cicle mitj i superior s de color taronja. En aquest armari hi ha guardat tot el material de consulta, material socialitzat, material de cicle, material especfic de racons i altres... Aquests armaris sintentar que estiguin ubicats en les tutories o espais propers als nivells que els han dutilitzar.
12. AVALUACI
12.1. Actes davaluaci A final de cada trimestre sha de presentar les actes davaluaci. Document on quedar recollit per escrit tot all que shagi parlat referent al grup classe en la reuni davaluaci. En aquesta reuni es mirar davaluar a cada alumne tenint en compte lactitud i els continguts assolits en les diferents rees. En aquesta reuni el tutor disposar duna graella on recollir les diferents qualificacions i observacions que puguin fer tots els assistents referent a cada alumne/a. Aquesta graella la guardarem a la carpeta davaluaci que es troba a cada aula.
12.2. Informes Els informes s el document que sentregar a cada famlia i que recollir les qualificacions de totes les rees. Els informes a infantil sentreguen al febrer i al juny. Durant el curs sha de fer almenys una entrevista per famlia. Els informes a primria sentreguen a final de cada trimestre. En aquests informes hi constar un apartat dobservacions especfiques que somplir a aquells alumnes daula dacollida i educaci especial que necessitin informe obert. Aquests informes shan digitalitzat i cada mestre tindr un USB amb lexcel corresponent al seu nivell.
Pgina 38
13. HORARIS:
13.1. ALUMNES D INFANTIL I PRIMRIA Els alumnes deducaci infantil i educaci primria tenen horaris diferents. Els alumnes dEDUCACI INFANTIL: Al mat tenen dues franges horries de treball (de 9 a 1015 i de 1045 a 12) i una desbarjo (de 1015 a 1045h). A la tarda tenen: P3 una franja de treball de 15 a 16-16:10 hores, esbarjo de 16:10 a 16:40 i una estona de recollida i comiat de 16:40 a 17 hores. P4 una franja de treball de 15 a 16:20-16:30 hores, esbarjo de 16:20 a 16:40 i una estona de recollida i comiat de 16:40 a 17 hores. P5 dues franges de treball de 15 a 16 i de 16 a 17 hores.
Els alumnes dEDUCACI PRIMRIA: Al mat tenen quatre franges horries de treball: dues abans del pati (de 9 a 955 i de 955 a 1045) i dues desprs del pati (d1115 a 1205 i de 1205 a 13) i una desbarjo (d1115 a 1145h). A la tarda tenen dues franges horries de treball: de 15 a 16 i de 16 a 17 hores.
13.2.MESTRES INFANTIL I PRIMRIA Els mestres tindran lhorari laboral setmanal establert amb carcter general per als funcionaris de la Generalitat de Catalunya, horari que actualment s de 37 hores i 30 minuts. La distribuci setmanal daquestes hores s la segent: Docncia: 23 hores, que inclouran: Activitats docents amb grups classe. Activitats de suport: intervenci de dos mestres dins laula, agrupaments flexibles, ampliaci drees, ensenyament optatiu duna segona llengua estrangera Atenci a la diversitat: atenci a grups reduts, atencions individualitzades, refor dins i fora de laula, atenci especfica a alumnes que romanen un any ms al mateix curs o cicle. Activitats de tutoria individual i de grup. Esbarjo. Substituci dabsncies de curta durada, inferiors a 4 dies.
Activitats de la sisena hora. Quant a la substituci dabsncies de curta durada, la direcci del centre haur de preveure les activitats de suport docent que els mestres faran dins el seu horari de docncia, quan no sigui necessria la substituci.
Activitats dhorari fix: 7 hores, que inclouran: Coordinaci docent: reunions del claustre, de revisi i adequaci del projecte, de coordinaci de cicle o drea, davaluaci, del consell escolar i de les seves comissions, etc. Activitats relacionades amb la tutoria (atenci individual als alumnes, entrevistes i reunions amb pares i mares, documentaci acadmica, etc.), ladaptaci del currculum a les necessitats i a les caracterstiques de lalumnat, etc. Activitats relacionades amb la collaboraci amb altres professionals que intervenen en latenci a lalumnat nouvingut i amb necessitats educatives especials. Activitats incloses en el Pla de formaci permanent del professorat. Encrrecs o responsabilitats especfiques. Coordinaci amb altres centres. Dins lhorari de tots els mestres del centre (tant deducaci infantil com de primria) hi ha 7 hores de dedicaci exclusiva sense classe. Daquestes 7 hores sen dediquen dues a reunions de carcter intern: cicles, claustres, comissions, programacions.... A nivell de centre es va acordar que es realitzarien els dimarts i els dijous de 13 a 14hores. Daltra banda, totes les tutores que imparteixen classe al mateix nivell coincideixen dues hores lliures per programar la setmana i aix garantir que tots els alumnes del mateix nivell fan les mateixes activitats. Per tal de facilitar que els mestres de primria tinguin una hora ms a la setmana per poder trobar-se i coordinar-se tots els mestres deducaci infantil imparteixen una hora de docncia a educaci primria (els dilluns de 12 a 13 hores) en la qual reforcen el clcul global i mental dels alumnes a travs del quinzet i del quinze sn quinze. Altres activitats relacionades amb la docncia: 7 hores i 30 minuts Entre aquestes activitats cal entendre-hi preparaci de classes, correccions, formaci permanent, reunions pedaggiques, preparaci de programacions i dintervencions educatives individualitzades, etc., que no han de ser realitzades necessriament en el centre ni cal que tinguin horari fix.
13.3. DISTRIBUCI HORRIA DE MATRIES Seguint la normativa i tenint en compte les peculiaritats i manera de funcionar del centre, lescola Sa Forcanera ha prioritzat la segent distribuci horria de les matries: P3 3 franges horries de televisi ms rutines 2 franges horries en les quals fan 30 minuts dangls i 30 minuts de matemtiques manipulatives 4 hores de racons de treball 2 hores de plstica 1 hora de projectes 1 hora deducaci musical 1 hora de psicomotricitat 1 hora de conte i assemblea A partir del segon trimestre cada divendres al mat es fan tallers. P4 3 franges horries de televisi ms rutines 1 franja horria de matemtiques manipulatives i clcul mental 4 hores de racons de treball 2 hores de plstica 2 hora de projectes 1 hora de llengua anglesa 1 hora deducaci musical 1 hora de psicomotricitat 1 hora de conte 1 hora dassemblea A partir del segon trimestre cada divendres al mat es fan tallers. P5 3 franges horries de televisi ms rutines 1 franja de matemtiques manipulatives i clcul mental. 4 hores de racons de treball 1 hora de llengua escrita 1 hora de lectura 2 hores de plstica 2 hores en les quals mitja classe fa projecte en llengua angles i mitja classe fa projecte amb la tutora.
1 hora deducaci musical 1 hora de psicomotricitat 1 hora de conte 1 hora dassemblea A partir del segon trimestre cada divendres al mat es fan tallers. PRIMER DE PRIMRIA 5 hores de matemtiques 1 hora de clcul global (sisena hora) 5 hores de llengua catalana dins de les quals nhi ha una de comprensi lectora (sisena hora) 1 hora de biblioteca 2 hores de llengua castellana 2 hores de llengua anglesa 2 hores deducaci fsica 1 hora dinformtica 2 hores de plstica 2 hores de medi 2 hores de msica 1 hora de tutoria 1 hora destructures lingstiques comunes 1hora de projecte (sisena hora) 2 hores de tallers (sisena hora). A lhorari de laula hi ha de constar la mitja hora de lectura diria i una hora de expressi escrita. SEGON DE PRIMRIA 5 hores de matemtiques 1 hora de clcul global 5 hores de llengua catalana dins de les quals nhi ha una de comprensi lectora 1 hora de biblioteca (sisena hora) 2 hores de llengua castellana 2 hores de llengua anglesa 2 hores deducaci fsica 1 hora dinformtica
2 hores de plstica 3 hores de medi 1 hora de msica 1 hora de tutoria 1 hores destructures lingstiques comunes. 2 hores de projecte interdisciplinar (sisena hora) 2 hores de tallers (sisena hora). A lhorari de laula hi ha de constar la mitja hora de lectura diria i una hora de expressi escrita. TERCER DE PRIMRIA 4 hores de matemtiques 1 hora de clcul global 4 hores de llengua catalana dins de les quals nhi ha una de comprensi lectora 1 hora de biblioteca (sisena hora) 3 hores de llengua castellana 2 hores de llengua anglesa 2 hores deducaci fsica 1 hora dinformtica 2 hores de plstica 2 hores de medi 1 hora de msica 1hora de biblioteca 1 hora de tutoria 1 hores destructures lingstiques comunes. 2 hores de tallers (sisena hora) 2 hores de projecte interdisciplinari (sisena hora). A lhorari de laula hi ha de constar la mitja hora de lectura diria i una hora de expressi escrita. QUART DE PRIMRIA 4 hores de matemtiques 1 hora de clcul global 4 hores de llengua catalana dins de les quals nhi ha una de comprensi lectora 1 hora de biblioteca(sisena hora) 3 hores de llengua castellana
2 hores de llengua anglesa 2 hores deducaci fsica 1 hora dinformtica 2 hores de plstica 3 hores de medi 1 hora de msica 1 hora de tutoria 1 hores destructures lingstiques comunes. 2 hores de tallers (sisena hora) 2 hores de projecte interdisciplinari (sisena hora).
A lhorari de laula hi ha de constar la mitja hora de lectura diria i una hora de expressi escrita. CINQU DE PRIMRIA 4 hores de matemtiques 1 hora de clcul global 4 hores de llengua catalana dins de les quals nhi ha una de comprensi lectora 1 hora de biblioteca (sisena hora) 3 hores de llengua castellana 2 hores de llengua anglesa 2 hores deducaci fsica 1 hora dinformtica 2 hores de plstica 3 hores de medi 1 hora de msica 1 hora de tutoria 1 hores destructures lingstiques comunes. 2 hores de projecte interdisciplinari (sisena hora). 2 hores de tallers (sisena hora) A lhorari de laula hi ha de constar la mitja hora de lectura diria i una hora de expressi escrita.
Pgina 44
14. AULES TEMTIQUES

Al llarg del curs 2005/06, a part de les aules de referncia de cada grup classe, hi havia laula del vaixell, com a espai com de tot el parvulari la qual sutilitzava per: msica, psicomotricitat, assemblees i distribuci de tallers i projecte. Aquest fet ens permetia tenir un espai de trobada que afavoria les relacions interpersonals, tant a nivell dalumnes com dels infants amb els adults. El curs 2006/07 hi ha hagut les aules temtiques de msica i joc simblic, biblioteca, aula de psicomotricitat/educaci fsica i aula dinformtica. Laula del vaixell ha continuat sent el punt de trobada de lescola. A mesura que han anat avanant els cursos i lescola ha anat creixent shan anat perdent espais comuns ja que ens hem hagut danar adaptant a les necessitats existents. Aquestes aules temtiques sintentaran tornar a recuperar el ms aviat possible ja que faciliten la lnea pedaggica del centre. El curs 2010/11 lescola ha disposat duna aula dacollida i duna nova aula dinformtica molt ms gran. 14.1. AULA DE MSICA I JOC SIMBLIC AULA DE MSICA: Laula de msica est pensada per a que sigui un espai on viure la msica. Per tant, no hi haur ni taules ni cadires per tal de poder realitzar diferents jocs, danses i tocar els instruments. A final de cada trimestre, els alumnes semporten el recull de les activitats realitzades a lrea de msica. ESPAI DE JOC SIMBLIC: En aquest espai els nens juguen, sexpressen tal i com sn, adquireixen determinades habilitats personals, desenvolupen la seva capacitat de relaci amb els altres i donen sentit a all que aprenen del seu entorn. El joc els produeix plaer i satisfacci. Posen en prctica totes les seves experincies i avancen en el procs dautonomia. Cada vegada que linfant va a laula de racons tria el rac on vol anar a jugar. Aquests dos ltims cursos per manca despais les aules de msica i joc simblic han desaparegut, per esperem poder-les recuperar aviat.
Pgina 45
14.2. BIBLIOTECA DESCOLA Al llarg del curs 2005/06 es va demanar a lajuntament una subvenci per crear la Biblioteca descola que es va crear el curs 2006/07 amb llibres bsicament de consulta. Sha procurat que sigui un espai acollidor i tranquil per tal de captar latenci i linters dels infants. A partir del fil conductor de lescola que s el mar, hi ha el personatge del peix irisat que anima a la lectura.
14.3. AULA DE PSICOMOTRICITAT/EDUCACI FSICA Amb leducaci psicomotriu, linfant decobreix el mn i els altres passant per tres etapes: exploraci, coneixement i representaci. Les sessions de psicomotricitat sn un lloc adequat per resoldre emocions i conflictes. s en aquest ambient on linfant ha daprendre a compartir, demanar ajuda, proposar, crear i controlar els impulsos. Es proposa una manera de treball vivencial, ldica i dinmica; potenciant les activitats en les que els nens/es es coneguin, sacceptin i juguin lliurement. Per a poder realitzar de manera cmode les sessions de psico o educaci fsica s obligatori que la mainada porti lequipament adequat: xandall i sabates esportives. Els alumnes deducaci primria han de portar un necesser amb estris de neteja per tal de fomentar els hbits dhigiene un cop finalitzen les sessions. El/la nen/a que no porta lequipament correcte el/la mestra especialista li enganxa una nota a lagenda per tal que la famlia en tingui constncia i al tercer avs consecutiu no pot fer la classe. 14.4. AULA DINFORMTICA Sha ampliat laula dinformtica. Es treballa de manera individual o per parelles, per aquest motiu cada classe disposar dun horari fix setmanal per poder assistir a laula temtica dinformtica on es treballar amb mig grup; de manera que el nombre dalumnes no sigui superior a 13 nens/es. Per organitzaci dhoraris noms hi assisteixen els alumnes de primria.
Pgina 46
15. PROJECTES DESCOLA

A mesura que lescola ha anat creixent shan anat realitzant projectes amb la implicaci i participaci de tot lalumnat i professorat del centre. La finalitat daquests projectes s anar adaptant els ensenyaments i aprenentatges a la nova llei (LEC) basada en les capacitats que shan dassolir al finalitzar letapa deducaci infantil i les competncies que shan dassolir al finalitzar letapa deducaci primria. Per a la realitzaci daquests projectes, que amplien el bagatge cultural dels nostres alumnes s sempre molt important la collaboraci de les famlies; les quals amb la seva implicaci afavoreixen els aprenentatges de llurs fills/es.
15.1. APADRINAMENT Com a activitat de coordinaci entre educaci infantil i primria es realitza un apadrinament de lectura entre els grups de p-5 i el grup del nivell ms alt de primria. Els padrins ajuden als seus fillols a conixer la nova etapa educativa que faran el curs vinent; daquesta manera saconsegueix que el pas duna etapa a laltra es realitzi sense pors. A travs daquesta activitat es treballa: -Conixer i compartir amb altres nens/es de lescola. Aprendre a guiar i tenir cura dels alumnes de p-5. -Prendre model de les actituds i aptituds positives dels padrins. -Intercanviar valors, actituds i normes per tal de ser ms tolerant davant de la diversitat.
15.2. PELE (PLA EXPERIMENTAL DE LLENGES ESTRANGERES) Learn with English s un projecte per introduir la llengua anglesa i portar-lo a terme a letapa de leducaci infantil. El motiu daquest projecte s el de millorar la capacitat comunicativa en llengua anglesa de lalumnat, tot introduint-la al primer curs del segon cicle de leducaci infantil. Per millorar la capacitat comunicativa hem de donar als alumnes totes les eines necessries que els ajudi a sentir-se segurs en qualsevol situaci comunicativa en llengua estrangera. s per aix, que es considera molt important que el contacte amb aquesta llengua sigui el ms aviat possible. El projecte es divideix en dos blocs: Lets start the day i I want to learn about...
Lets start the day! (P3) o Lets get ready! (P4 i P5) A P3 sintroduir langls en forma de rutines les quals es durant a terme dues franges
de mitja hora setmanal a primera hora del mat. A P4 i P5, es continuar ampliant les rutines segons la franja horria en la que ens trobem, durant una hora setmanal amb tot el grup. Daquesta manera sha volgut introduir la llengua com a part de la vida quotidiana de lalumnat i es pretn fer de langls una eina per accedir a la realitat que lenvolta. El projecte dintroducci de la llengua anglesa sha plantejat a Educaci Infantil a travs de les rutines i hbits perqu sn fonamentals tant pel que fa a ladquisici de coneixements i aprenentatges com per a la convivncia, al desenvolupament de la iniciativa i autonomia personal. A Educaci Infantil resulta molt important treballar les rutines perqu constitueixen un marc de referncia que els dna seguretat i llibertat ja que un cop aprs com shan de fer les coses no tenen necessitat de dependre de ladult. Degut a que les rutines sn activitats o conductes que es realitzen de manera repetida, amb curta freqncia i sempre de forma similar resulten ideals per laprenentatge de langls. Hi ha moltes rutines i hbits a treballar, per per dur a terme aquest projecte ens centrarem en les rutines que fan referncia al moment dentrada i sortida (rebuda dels alumnes al mat, saludar, cantar el bon dia, observar el temps, fer presentacions, posar labric, agafar la carpeta, fer la fila...) i els moments relacionats amb els hbits de la vida quotidiana: rentar mans, esmorzar, ordre,... ja que afavoreixen les destreses motrius, lautonomia, el coneixement del cos, la convivncia, la socialitzaci, lordre i el treball. I want to learn about... Perqu laprenentatge sigui significatiu i formi part de laprenentatge global del nen o la nena, lrea de llengua anglesa no ser una rea com a tal. Per tant, a P4 i a P5 (sempre i quan sigui possible organitzativament) es treballar langls a travs del treball per projectes trimestrals durant una hora setmanal amb mig grup per tal datendre totes les necessitats de tot lalumnat. Segons la lnia metodolgica de lescola durant letapa dinfantil es treballa un projecte (ja que s una metodologia engrescadora i significativa on el mestra guia laprenentatge tot filtrant la informaci ms adequada i proporcionant als alumnes les eines necessries per a que laprenentatge sigui eficient) per trimestre i sha considerat que podem treballar una part daquest en angls.
Pgina 48
15.3. UN CURS, UN POETA El curs 2008/2009 els alumnes deducaci primria tamb van comenar a realitzar el projecte Un curs, un poeta amb la finalitat de conixer duna manera ms detallada la vida i obra de lautor /a escollit/da amb la finalitat que els alumnes puguin ampliar el seu bagatge cultural dins de la literatura . El curs 2009/2010 sha recondut el projecte amb la finalitat de treballar-lo tots els alumnes del centre (tant dinfantil com de primria) de manera ms intensa al llarg de la setmana cultural (que coincideix amb la setmana de Sant Jordi) en comptes de fer-ho al llarg de tot el curs.
15.4. FORCANART El curs 2008/2009 es va engegar el projecte Forcanart (paraula formada per la combinaci de les paraules Forcanera i Art) amb la finalitat de treballar part de lrea deducaci visual i plstica a travs de lestudi de la vida i obra dun pintor, un escultor i un cineasta diferent a cada curs des de p-3 fins a 6 de primria (curs 2011-2012). Aquests autors, artistes i cineastes poden ser tant locals com amb reconeixement europeu i/o mundial. Amb la realitzaci daquest projecte, els alumnes van ampliant els seus coneixements i el bagatge cultural des duna perspectiva, ldica, dinmica i enriquidora.
15.5.PROJECTE INTERDISCIPLINAR Partint de la necessitat dajudar als nostres alumnes a aprendre a treballar de forma autnoma i per tal que els coneixements siguin funcionals i sinterrelacionin entre ells sha iniciat a lescola un treball basat en el desenvolupament de les competncies bsiques. El primer projecte que es va dur a terme fa referncia al coneixement del poble de Blanes, aquesta aproximaci sha fet tant a nivell social com cultural, natural i histric. A partir del curs 2010/11, cada aula elabora el seu propi projecte interdisciplinar (mnim un al curs) El treball per projectes s una metodologia que exemplifica els plantejaments exposats en relaci amb ladquisici de les competncies bsiques ats que: Parteix d'un tema, problema o centre d'inters negociat amb l'alumnat. Fa protagonista l'alumnat en la construcci del propi coneixement perqu focalitza el desig de saber coses noves, la formulaci de preguntes, la reflexi sobre el propi saber,
la recerca de nous coneixements i la reflexi sobre el propi procs daprenentatge. Dna gran rellevncia al treball cooperatiu. Selaboren preguntes o hiptesis, es prenen decisions sobre el repartiment de tasques i es posa en com el resultat de les tasques individuals i selabora collectivament el resultat. Incentiva processos dinvestigaci que suposen cercar, seleccionar i interpretar informaci a travs de fonts diverses, formular nous dubtes i noves preguntes i establir relacions amb altres problemes. Es transfereixen estratgies per aprendre: es representa el procs de construcci de coneixement, savalua el que s'ha aprs i com sha aprs. Sactiva la comunicaci, el dileg i la discussi coneixement de forma compartida. en petit i gran grup per construir
16. FUNCIONS DELS MESTRES ESPECIALISTES

Les rees de msica, educaci fsica i llengua estrangera, aix com leducaci infantil i leducaci especial, hauran de ser assignades als mestres que disposin de lespecialitat corresponent. Els mestres especialistes atendran, prioritriament, les tasques docents prpies de la seva especialitat, i desprs la docncia daltres rees, les de tutor/a i les prpies de la condici de mestre/a que sels hagin pogut encomanar. Amb carcter general, lespecialista collaborar en els mbits segents: - Coordinaci, suport tcnic i educatiu i assessorament als altres membres del claustre en aspectes de la seva especialitat. - Assessorament, en els aspectes relacionats amb la seva especialitat, de les programacions que elaborin els equips de mestres de cada cicle. En la mesura en qu convingui a lorganitzaci del centre, la direcci podr assignar rees despecialitat a mestres no especialistes del centre.
16.1. MESTRES ESPECIALISTES DE MSICA Lespecialista de msica exercir les funcions segents, en lordre de prioritats que sindiquen: - Coordinar les activitats curriculars musicals del centre, fins i tot en aquells cicles en qu no sigui preceptiva la seva intervenci directa com a docent. - Impartir les classes de msica de leducaci primria, segons les dedicacions horries establertes.
Si el seu horari li ho permet dacord amb la programaci de centre, lespecialista de msica podr impartir classes de msica al parvulari. 16.2. MESTRES ESPECIALISTES DEDUCACI FSICA
Lespecialista deducaci fsica exercir les funcions segents en lordre de prioritats que sindiquen: - Coordinar les activitats curriculars de leducaci fsica del centre. - Impartir les classes deducaci fsica en leducaci primria i psicomotricitat en educaci infantil.
Si lespecialista no pot impartir amb intervenci directa totes les hores assignades a lrea, haur dassessorar i secundar convenientment el mestre o mestra no especialista que sencarregui de les hores restants.
16.3. MESTRES ESPECIALISTES DE LLENGUA ESTRANGERA Els especialistes en llengua estrangera, conjuntament amb els mestres amb titulaci de coneixements adients per impartir idiomes, atendran prioritriament la docncia de la primera llengua estrangera en leducaci infantil i primria. Satisfetes aquestes necessitats i les coordinacions derivades del seu carcter despecialista, es dedicaran a altres activitats prpies de la seva condici de mestres.
16.4. MESTRES ESPECIALISTES DEDUCACI ESPECIAL Els mestres especialistes en educaci especial han de prioritzar, dacord amb lequip directiu i la comissi datenci a la diversitat, latenci a lalumnat discapacitat i a lalumnat amb necessitats educatives especfiques, donant suport al professorat en la planificaci i desenvolupament de les activitats del grup classe per afavorir la participaci de tot lalumnat en les activitats a laula ordinria. Els mestres especialistes en educaci especial duen a terme les funcions segents: Identificaci, amb la collaboraci de l'EAP, de les necessitats educatives daquest alumnat i collaboraci en la concreci del corresponent pla dintervenci. Collaboraci amb els tutors i tutores en la concreci dadaptacions del currculum i en la preparaci i adaptaci dactivitats i materials didctics que facilitin laprenentatge
daquest alumnat i la seva participaci en les activitats del grup classe ordinari. Suport en la participaci de lalumnat amb discapacitat en les activitats del grup classe ordinari. Desenvolupament de les activitats i programes especfics que aquest alumnat requereixi. Collaboraci en el seguiment i avaluaci daquest alumnat. Collaboraci amb els tutors i tutores en la formulaci de propostes dadaptaci del currculum i plans individualitzats, quan l'alumnat ho requereixi. Latenci als alumnes per part dels mestres especialistes en educaci especial es pot dur a terme: dins laula ordinria, conjuntament amb el tutor o tutora, per tal doferir a aquest alumnat oportunitats de participar en els entorns i activitats el ms normalitzats possible, en grup redut o atenci individual fora de laula ordinria. Sempre que es pugui i es consideri adequat, es prioritzar que latenci educativa especfica es faci a laula ordinria.
Pgina 52
17.
PERSONAL
DADMINISTRACI
SERVEIS
DE
SUPORT
SOCIOEDUCATIU.
17.1 AUXILAR DADMINISTRACI Correspon als auxiliars dadministraci ( o administratius) les segents funcions: la gesti administrativa dels processos de preinscripci i matriculaci dalumnes, la gesti administrativa dels documents acadmics: llibres descolaritat, historials acadmics, expedients acadmics, ttols, beques i ajuts, certificacions, diligncies... la gesti administrativa i la tramitaci dels assumptes propis del centre. Aquestes funcions comporten la realitzaci de les tasques segents: arxiu i classificaci de la documentaci del centre, despatx de la correspondncia (recepci, registre, classificaci, tramesa, preparaci de documents per compulsar, franqueig), transcripci de documents i elaboraci i transcripci de llistes i relacions, gesti informtica de dades (domini de laplicaci informtica que correspongui en cada cas), atenci telefnica i personal sobre els assumptes propis de la secretaria administrativa del centre, recepci i comunicaci davisos, encrrecs interns i incidncies del personal (baixes, permisos), realitzaci de comandes de material, comprovaci dalbarans..., dacord amb lencrrec rebut per la direcci o la secretaria del centre, manteniment de linventari, control de documents comptables simples, exposici i distribuci de la documentaci dinters general que estigui al seu abast (disposicions, comunicats). 17.2. T.E.I. ( Tcnic/a deducaci infantil ) El tcnic/a deducaci infantil collabora amb els mestres tutors de P3 en el procs educatiu de lalumnat, principalment en el desenvolupament dhbits dautonomia i en latenci a les necessitats bsiques dels infants. Correspon al tcnic o tcnica deducaci infantil: - Participar en la preparaci i el desenvolupament dactivitats densenyament i aprenentatge: organitzaci de laula, elaboraci de materials didctics, suport al
desenvolupament de les sessions. - Collaborar en la planificaci i el desenvolupament dactivitats densenyament i aprenentatge dhbits dautonomia de lalumnat. - Dur a terme activitats especfiques amb alumnes pautades pel mestre/a tutor/a. - Collaborar en les activitats datenci a les necessitats bsiques dels infants. - Participar en processos dobservaci dels infants.
Els tcnics especialistes en educaci infantil han de participar en les reunions de claustre, cicle i de nivell i en les activitats de formaci que es realitzin relacionades amb les seves funcions i poden participar en les entrevistes amb les famlies, sempre en la presncia del tutor/a. El pla de treball del tcnic/a deducaci infantil forma part de la programaci general del centre.
17.3 AUXILIAR DEDUCACI ESPECIAL (VETLLADORES) Correspon als educadors i educadores les segents funcions: Donar suport a lalumnat amb necessitats educatives especials perqu pugui participar en les activitats que organitzi el centre educatiu, aix com aplicar programes de treball preparats pel tutor/a o especialistes i participar en lelaboraci i aplicaci de tasques especfiques relacionades amb: autonomia personal, adquisici dhbits dhigiene, habilitats socials, mobilitat i desplaaments, estimulaci sensorial, habilitats de vida Participar en el projecte educatiu del centre. Conixer els objectius i continguts dels programes per tal de poder adequar de la millor manera possible la seva tasca de collaboraci amb els tutors i especialistes. Proporcionar als tutors i especialistes elements dinformaci sobre lactuaci de lalumnat, a fi dadaptar i millorar el seu procs daprenentatge.
Pgina 54
18. COMISSIONS
Per tal dagilitzar el funcionament de lescola, les tasques queden repartides en les diferents comissions de treball. Hi ha comissions de les quals en formen part tots el claustre de mestres i daltres que hi ha mestres dels diferents nivells i/o cicles de lescola. Dins de les comissions amb mestres de diferents cicles sintenta que de lescola i aix desprs de treballar, es hi hagi representaci de tots els cicles pot traspassar la informaci als
coordinadors/es i aquest/a pot passar la informaci a tots els/les mestres del seu cicle. Aix tots els/les mestres poden tenir informaci del que sest treballant a cada comissi. Cada comissi t un coordinador/a. El treball fet per cada comissi al llarg del curs queda registrat a la memria de final curs.
18.1.COMISSI DE COORDINACI PEDAGGICA
s la comissi encarregada de coordinar les activitats generals per tal que el centre aconsegueixi els objectius establerts als documents del centre. Els coordinadors han de traslladar la informaci, les propostes, els acords presos de direcci o de la prpia comissi als cicles. En formen part tots els/les coordinadors/es de cicle , el/la directora del centre i el/la Cap destudis. Aquesta comissi es reuneix setmanalment els dilluns a la tarda per tal danar organitzant i acordant el funcionament del centre.
18.2. COMISSI DE FESTES I MATERIAL
s la comissi encarregada dorganitzar les festes de lescola. Hi ha mestres deducaci infantil i de primria. Sencarreguen de preparar i organitzar les diferents festes populars que es celebren al centre. Proposen les activitats a realitzar al claustre de mestres, sota el vist-i-plau de lequip directiu. Un cop shan acordat les activitats a realitzar, la comissi sha de reunir amb la comissi de festes de lAMPA per concretar la seva collaboraci en el cas que sigui necessari.
Segons acord del Consell Escolar, totes les festes de lescola sorganitzen a portes tancades excepte el festival , altres activitats puntuals que es puguin fer per Nadal, setmana cultural Desprs de celebrar cada festa, cada cicle en fa una valoraci per tal que en quedi constncia a la memria de curs. Aquesta comissi tamb sencarrega a final de cada trimestre de fer la comanda per cicles daquell material fungible necessari pel segent trimestre. A final de curs els mestres de cada nivell fan la comanda del material que necessiten per comenar el proper curs. Del material com que es necessita per cicle en fa la comanda la comissi.
18.3. COMISSI DE FOTOS I PLANA WEB
s la comissi encarregada danar fent el recull de les fotos i notcies de les activitats realitzades cada trimestre que els/les mestres han seleccionat i descarregat a la boca P:\ de la xarxa. Tamb sencarreguen del manteniment i actualitzaci de la plana web de lescola. Tots els mestres del centre poden fer fotos amb la cmera de lescola a les activitats fetes pel seu grup. Per tal de fomentar la igualtat entre tots els alumnes, les fotos han de ser collectives, mai individuals procurant que hi surtin tots els alumnes de laula i quan hi hagi una activitat conjunta de tota lescola, seran els mestres de la comissi qui faran les fotos generals procurant que hi surtin tots els grups classe del centre. Cal tenir en compte, els alumnes que no tenen lautoritzaci signada per la seva famlia; per tant no poden sortir-hi sota cap concepte. 18.4. COMISSI DE REVISTA s la comissi encarregada delaborar la revista de lescola que sedita a finals de curs: La Rosa dels Vents amb la collaboraci de lAMPA que hi t un espai reservat. La primera edici de la revista es va realitzar el curs 2006/07. Els/les mestres que formen part de la revista, en fan el redactat, el recull dimatges i supervisen la seva edici sota el vist-i-plau de lequip directiu que va orientant la seva confecci. Per tal delaborar la revista cal la participaci de tots els/les mestres i alumnes de lescola.
Pgina 56
18.5.COMISSI DE BIBLIOTECA I PLEC s la comissi encarregada de vetllar per la cura i manteniment tant de lespai fsic com dels llibres de la biblioteca. En formen part representants de cada cicle. Al llarg del curs van revisant els inventaris dels llibres i contes i en cas necessari, es fan les comandes necessries en funci del pressupost. Daltra banda, sn els encarregats delaborar el PLEC (Pla lector del centre) per tal de fomentar el gust i lanimaci per a la lectura.
18.6. COMISSI DE TALLERS s la comissi encarregada dorganitzar i planificar tot all referent a tallers, com ara: - preparar graelles amb els noms dels alumnes. - preparar matrius dels tallers/rtols. - elaborar la graella dobjectius de cada taller. - distribuir i agrupar els alumnes. - preparar lorganitzaci de llbum. 18.7. COMISSI DE NOUS CURSOS Est formada pels tutors dels cursos ms elevats del centre i la cap destudis. La finalitat daquesta comissi s: - anar elaborant i revisant les proves inicials i finals de matemtiques, llengua catalana i castellana materials nous. - elaborar materials nous per a aquests cursos. 18.8. CAD A fi de planificar, promoure i fer el seguiment d'actuacions que es duguin a terme per atendre la diversitat de necessitats educatives de lalumnat, es constituir en cada centre una comissi datenci a la diversitat presidida pel director/a o el/la cap destudis. Llevat que el centre n'aprovi una altra composici equivalent, la comissi datenci a la diversitat est formada per: el/la director/a o el/la cap destudis. els/les mestres d'educaci especial i, si escau, els/les mestres d'audici i llenguatge, el/la coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesi social del centre, els coordinadors de cicle o altre professorat que el centre consideri
convenient, els professionals de la USEE, si s'escau, el o la professional de lequip d'orientaci i assessorament psicopedaggic (EAP) que interv en el centre. Correspon a la comissi datenci a la diversitat la concreci de criteris i prioritats per a latenci a la diversitat de lalumnat, lorganitzaci, ajustament i seguiment dels recursos de qu disposa el centre i de les mesures adoptades, el seguiment de levoluci de lalumnat amb necessitats educatives especials i especfiques i la proposta dels plans individualitzats i les altres funcions que en aquest mbit li atribueixi el centre mateix.
18.9 COMISSI CONVIVNCIA (inici 2010-2011) Aquest curs siniciar el projecte de convivncia del centre seguint les instruccions del Departament deducaci dinici de curs 2009-2010. De cares al curs vinent es crear lesmentada comissi per a fer el seguiment del projecte. El projecte de convivncia (PdC) s el document que reflecteix les accions que el centre educatiu desenvolupa per tal de capacitar tot lalumnat i la resta de la comunitat educativa en les bases que han de permetre lxit personal i social i la gesti positiva de conflictes. Aquestes accions poden anar adreades a la millora del clima a laula, al centre o a lentorn, en el benents que la permeabilitat entre aquests tres mbits dintervenci afavoreix la transferncia daprenentatges, valors, creences, actituds i hbits relacionals. El projecte de convivncia s un document viu, dacord amb els principis del projecte educatiu de centre i del seu saber fer quotidi. s per aix que la seva elaboraci no respon a terminis concrets sin a la necessitat percebuda collectivament amb tota la comunitat educativa, s a dir, s fruit dun procs daprenentatge organitzatiu.
Pgina 58
19. COORDINADORS/ES
Per tal destablir una estructura organitzativa jerrquica, sestableixen diferents equips docents de coordinaci. Daltra banda, seguint la normativa vigent, lescola t diferents coordinadors:
19.1 COORDINADOR/A DE CICLE Els cicles sn els nuclis bsics de lorganitzaci interna dels/les mestres de les qestions prpies del seu cicle. Els componen tots els mestres que imparteixen classes en el cicle; tant els tutors/es, com els suports i especialistes . Una daquestes persones s la coordinadora de cicle. Els coordinadors de cicle es reuneixen amb lequip directiu amb la finalitat dacordar els temes a tractar a les reunions de cicle i dinformar dels acords presos a les reunions anterior. Las coordinadora de cicle ha de donar un ordre del dia abans de comenar la reuni i ha danar prenent nota dels acords presos per tal que en quedi constncia escrita. Les actes de cicle, queden penjades a la sala de mestres.
Pgina 59
19.3 .COORDINADOR/A DE RISCOS LABORALS
Correspon al coordinador/a de riscos laborals promoure i coordinar les actuacions en matria de salut i seguretat en el centre i, per tant, haur de: - Coordinar les actuacions en matria de seguretat i salut, aix com promoure i fomentar linters i la cooperaci dels treballadors en lacci preventiva, dacord amb les orientacions del Servei de Prevenci de Riscos Laborals. - Collaborar amb la direcci del centre en lelaboraci del pla demergncia, i en la implantaci, la planificaci i la realitzaci dels simulacres devacuaci. - Revisar peridicament la senyalitzaci del centre i els aspectes relacionats amb el pla demergncia, amb la finalitat dassegurar la seva adequaci i funcionalitat. - Revisar peridicament el pla demergncia per assegurar la seva adequaci a les persones, els telfons i lestructura. - Revisar peridicament els equips de lluita contra incendis com a activitat complementria a les revisions oficials. - Promoure actuacions dordre i neteja i fer-ne el seguiment. - Emplenar el full de notificaci daccidents i trametrel als serveis territorials . - Collaborar amb els tcnics del Servei de Prevenci de Riscos Laborals en la investigaci dels accidents que es produeixin en el centre educatiu. - Collaborar amb els tcnics del Servei de Prevenci de Riscos Laborals en lavaluaci i el control dels riscos generals i especfics del centre. - Coordinar la formaci dels treballadors del centre en matria de prevenci de riscos laborals. - Collaborar, si escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins del currculum de lalumnat, dels continguts de prevenci de riscos.
El/la coordinador/a de riscos laborals haur dassistir a les activitats formatives i les reunions que es convoquin des dels serveis territorials per planificar i programar les seves tasques. Una vegada shagi fet el simulacre, el director o directora emetr un informe i el far arribar al director dels serveis territorials. Formaran part daquest informe les fitxes 1, 26, 27, 28 i 29 del pla demergncia del centre degudament emplenades i tres cpies dels plnols del centre actualitzats.
Pgina 60
19.4 . COORDINADOR/A DINFORMTICA.
Correspon al coordinador o coordinadora de TIC del centre: - Impulsar ls didctic de les TIC en el currculum escolar i assessorar el professorat per a la seva implantaci, aix com orientar-lo sobre la formaci en TIC, dacord amb lassessorament dels serveis educatius de la zona. - Proposar a lequip directiu els criteris per a la utilitzaci i loptimaci dels recursos TIC del centre. - Vetllar pel manteniment de les installacions i els equipaments informtics i telemtics del centre, en coordinaci amb el servei de manteniment preventiu i dassistncia tcnica. - Assessorar lequip directiu, el professorat i el personal dadministraci i serveis del centre en ls de les aplicacions de gesti acadmica i economicoadministrativa del Departament dEducaci i Universitats. - Aquelles altres que el director/a del centre li encomani en relaci amb els recursos TIC que li pugui assignar el Departament dEducaci i Universitats.
19.5 COORDINADOR/A DE LLENGUA, INTERCULTURALITAT I COHESI SOCIAL DEL CENTRE. (CLIC)
Per tal de potenciar el Pla per a la llengua i la cohesi social el coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesi social, nomenat pel director/a del centre, ha de desenvolupar les funcions segents: Promoure en la comunitat educativa, coordinadament amb lassessor/a LIC, actuacions per a la sensibilitzaci, foment i consolidaci de leducaci intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador dun projecte educatiu plurilinge. Assessorar l'equip directiu i collaborar en lactualitzaci dels documents dorganitzaci del centre (PEC, PLC, RRI, , Pla dacollida i integraci, programaci general anual del centre, etc.) i en la gesti de les actuacions que fan referncia a lacollida i integraci de lalumnat nouvingut, a latenci a lalumnat en risc dexclusi i a la promoci de ls de la llengua, leducaci intercultural i la convivncia en el centre. Promoure actuacions en el centre i en collaboraci amb lentorn, per potenciar la convivncia mitjanant ls de la llengua catalana i leducaci intercultural, afavorint la participaci de lalumnat i garantint-ne la igualtat doportunitats.
Collaborar en la definici destratgies datenci a lalumnat nouvingut i/o en risc dexclusi, participar en lorganitzaci i optimitzaci dels recursos i coordinar les actuacions dels professionals externs que hi intervenen. Participar amb lequip directiu en les actuacions que es deriven del Pla educatiu dentorn. Assumir funcions que es deriven del Pla per a la llengua i la cohesi social, per delegaci de la direcci del centre.
20. COORDINACI PRIMRIA-SECUNDRIA.
La coordinaci entre els centres implicats (escola primria i secundria) ha dincloure tant aspectes relatius al coneixement de lalumnat (desenvolupament personal, situaci familiar, capacitats i habilitats bsiques) com aspectes relatius al desenvolupament del currculum (prioritzaci dobjectius i continguts, estratgies didctiques i metodolgiques i criteris davaluaci de lalumnat) i aspectes de lorganitzaci del centre i de lalumnat.
Pel que fa al trasps dinformaci sobre lalumnat, les escoles han de lliurar, a petici del centre deducaci secundria, una cpia de lhistorial acadmic de lalumne o alumna juntament amb linforme individualitzat, per garantir una atenci personalitzada a la nova etapa educativa. Per facilitar una adequada atenci als alumnes en el moment dincorporar-se a cursar leducaci secundria, cal que el trasps dinformaci, en especial tot all que faci referncia a lalumnat amb necessitats educatives especials, es faci abans del 30 de juny.
Pgina 62
ANNEX 1 A: pujo, baixo i la tallo. B: Un gegant amb dues panxes petites. C: Mitja lluna. D: Un gegant amb una panxa grossa. E: Un gegant que es pentina el cap, la panxa i els peus. F: Un gegant que es pentina el cap i la panxa. G: Un cuc que gira. H: Dos gegants que es donen la m. I : Un gegant amb un barret. J: Un gegant que xuta K: Un gegant que puja i baixa. L: Un gegant amb una cama. M: Pujo, baixo, pujo i baixo. N: Pujo, baixo i pujo. O: Una rodona. P: Un gegant amb una panxa petita. Q: Una rodona amb una cua. R: Un gegant amb una panxa petita i una cua. S: Una serp. T: Un gegant i una teulada. U: Baixo, culet i pujo. W: Baixo, pujo, baixo i pujo. X: Una creu Y: Un gegant aixecant els braos Z:
Pgina 63
La modificaci del PEC de Lescola Sa Forcanera ha estat aprovat pel Consell Escolar del Centre celebrat el dia 9 de juny de 2011 Per tal que en quedi constncia als afectes oportuns, signen la directora i la secretria del centre.
Pgina 64

Pec Sa Forcanera 2011

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pec Sa Forcanera 2011

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

NDEX

Escola Sa Forcanera -PEC

Escola Sa Forcanera -PEC

NIVELL SOCIO-CULTURAL DEL BARRI

Escola Sa Forcanera -PEC

Escola Sa Forcanera -PEC

RGANS DE GOVERN UNIPERSONALS

RGANS DE GOVERN COLLEGIATS

Escola Sa Forcanera -PEC

ALTRES SERVEIS 3.3.1. Menjador Escolar

Escola Sa Forcanera -PEC

Escola Sa Forcanera -PEC

MBIT ORGANITZATIU I GOVERNAMENTAL 4.1.1. Objectius relatius a lorganitzaci i al govern intern

4.1.2. Objectius relatius a la projecci externa de lescola

Escola Sa Forcanera -PEC

Escola Sa Forcanera -PEC

5. ORGANITZACI DEL CURRICULUM

Escola Sa Forcanera -PEC

Escola Sa Forcanera -PEC

6.CONFECCI I DISTRIBUCI DELS GRUPS-CLASSE

Escola Sa Forcanera -PEC

Escola Sa Forcanera -PEC

7.6. TREBALL PER CENTRES DINTERS /PROJECTES INTERDISCIPLINARS

Escola Sa Forcanera -PEC

Escola Sa Forcanera -PEC

Escola Sa Forcanera -PEC

8.3. ARMARIS DE CICLE

9. COM ENS ORGANITZEM: CICLE INICIAL DE PRIMRIA

Escola Sa Forcanera -PEC

Escola Sa Forcanera -PEC

Escola Sa Forcanera -PEC

Escola Sa Forcanera -PEC

11.8. ARMARIS DE CICLE

Escola Sa Forcanera -PEC

11. COM PRIMRIA.

Escola Sa Forcanera -PEC

11.8. ARMARIS DE CICLE

Escola Sa Forcanera -PEC

Escola Sa Forcanera -PEC

14. AULES TEMTIQUES

Escola Sa Forcanera -PEC

Escola Sa Forcanera -PEC

15. PROJECTES DESCOLA

Escola Sa Forcanera -PEC

16. FUNCIONS DELS MESTRES ESPECIALISTES

Escola Sa Forcanera -PEC

Escola Sa Forcanera -PEC

18.1.COMISSI DE COORDINACI PEDAGGICA

18.2. COMISSI DE FESTES I MATERIAL

18.3. COMISSI DE FOTOS I PLANA WEB

Escola Sa Forcanera -PEC

Escola Sa Forcanera -PEC

Escola Sa Forcanera -PEC

19.3 .COORDINADOR/A DE RISCOS LABORALS

Escola Sa Forcanera -PEC

19.4 . COORDINADOR/A DINFORMTICA.

19.5 COORDINADOR/A DE LLENGUA, INTERCULTURALITAT I COHESI SOCIAL DEL CENTRE. (CLIC)

20. COORDINACI PRIMRIA-SECUNDRIA.

Escola Sa Forcanera -PEC

Escola Sa Forcanera -PEC

Escola Sa Forcanera -PEC

You might also like