TEMA 1 (PRIMERA HOJA)

ECONMÍA DE BASE AGRARIA = PREINDUSTRIAL. SEGLES: V- XVIII Dc

Es una estructura de l’economia. Revol. Industrial.

CARACTERISTIQUES GENERALS DE L’ECONOMIA DE BASE AGRARIA

1-Impossibilitat de generar un creixement autosostingut, per causa de la dependencia

de l’agricultura i de la migrades técniques. Per la dependencia de l’agricultura tant en
quantitat com en qualitat, pq té molt poca escassa técnica , la tecnologia. Depén de la
fertilitat de la terra de forma natural.

2- Saber, coneixement. No es preocupa per la producció, sino a la religió i a la

resolució de problemes morals y la precarietat tècnica. Menyspreu dels coneixements
pràctics. (I+D) Avui en dia estem en un mòn on es diferencia la clase social.

3-Relacions económiques personals i vinculants, en xarxes endogràmiques o

simbóliques, sense objectivació posible. (Ara, s.XXI, relació zarza- mercat =oligopolio,
intervenció de l’Estat, les xarxes són signes d’enrereriment del país)
Avans, s.XIV, el mercat s’està formant. Es un mòn de xarxes económiques.

4-Extraordinària dispersió, amb condicions de producció molt diverses a distàncies

relativamente petites. La mayoria es trueque, no hi h merat. Cominicacions nefastes. Hi
ha manufactura, es treballarà la pell, sobretot el cereal.

5-La inmensa majoria de la producció roman fora del mercat. Hom treballa en unitats
tendents a l’autosuficiéncia, mentre els productes de la terra circulen via pagament de
rendes. No es compra ni es ven, quan circula el producte (agrari) no es per la compra-
venda sino per l’intercanvi.

6-L’estructura de la població activa difereix, en consecuencia, de la indústrial:

El sector primari (agricultura) es predominant (sempre més d’un 50%,
ara2%), i un gruix significatiu en depén directament: la noblesa i l’església. La
majoria en l’agricultura.
El secotr secundari (manufactura) es poc rellevant, en torn un 10 % , i
com el primari, poc atractiu per al benefici. En aquesta época no n’hi ha masses
oportunitats.
El sector terciari (exercits, goberns, eclesiàstics…) Aquest sector es
relativament abundant (d’un 30 %, ara un 80%), això es per la presència de
moles cossos passius.

LA RELACIÓ POBLACÓ- RECURSOS: LA TEORIA MALTHUSIANA

Mesures expancions i crisis. Si les coses estan be o no. El creixement vegetatiu es molt
baix.Vida curta mitjana ponderada de 20 añs a causa de la mortalitat infantil
Raons, es més gran la natalitat a la ciutat pq allà no cal esperar l’acces a la terra per
formar una familia ( la gent es casa abans), hi ha dones que amamanten els fills dels
altres i unes altres quels abandonen. En canvi en els pobles son mes cristians, mes
creients

1
(2ª HOJA)
La població es fonamental dins la base agraria, pq l’energia principal de…….
La mortalitat per gana es mes forta al camp q a la ciutat.
En la ciutat es pot aconseguir mes bé el grà, en canvi, el camperol, si no hi havia grà
moria de gana.A la ciutat, arriba la gent pobre del camp, viuen en cases poc higiéniques.
En la ciutat, la mortalitat es alta per infeccions i malalties.

CICLE ECONOMIC DE TIPUS ANTIC

Tendencia expansiva o recesiva en l’economia de la base agrària.( Els cicles de la eco.
base agraria.

MOMENT EXPANSIU. FASE A

-Increment de poblacio: La gent biologicament es mes forta pq la devil ha mort i es
reprodueixen els foros.
-Increment de la produccio agraria: es conreen mes , a les ja existents es
mes rapidament la collita i es conreen les terres marginals.
-Increment volum renda feudal: una quantitat de collita es feia per via pagament de
rendes als senyors de la terra (nobles, reis, corts, …), a ells els hi arriba mes collita, la
renda es fixa, no seguéis les variacions del mercat, es a dir, rend invariable.
-Increment taxa renda feudal: disminueix la presio del senyor al camperol pq com q
es produeix mes i el senyor ho ha de pagar igual, el camperol s’en pot quedar més i no
està tan presionat.
-Increment de preus per efecte de la demanda : que vagin al mercat a vendre es un
gran logro pq aconsegueixen uns diners, es millor q l’intercanvi de productes, q es el q
feien fins llavores.
Per tant la fase A implica el decrement de la productivitat.

Com q s’aplicava el metode expansiu la poblacio no podia mantenir els animals q

ajudaven a l’agricultor i ramaderia, comenta ha haver-hi mercat.

DECREMENT DE LA PRODUCTIVITAT. FASE B

-Increm.de preus efecte de l’oferta = polaritzacio de la riqueza: a causa de

l’escassetat de collita, tenim un increment de preus, per tant, hi ha molts pobres o molts
rics.
-Increment de la taxa de renda feudal: els camperols cada vegada mes pobres,
enriqueixen als senyors.
- Decrement del volum renda feudal, gana mortalitat: la gent passa gana i mor.
-Inestabilitat social, guerra mortalitat
-Fam i malaltia, crisis de subsistencies. Collita feble, fam, malalties, la gent mor.
Ara tornem a començar el ciclei tornen a quedar els més resistents. Fase A

L’AGRICULTURA: TECNIQUES I CONREUS

L’estructura de la collita dins d’una unitat camperota es compon d’un fons de

subsistencia, q es la part de la collita q el camperol reserva per la seva familia durant el
temps de la collita. (Lo de ahora nose entiende: normalment es 20 % de la collita en bon
temps, tambe hi ha un fons de repossicio que es guarda per sembrar l’any seguent una
collita bona en 1 gra sembrat 3 grans recollits es el 30 % de la collita, el q qeda son els
pagaments de renda, delme i banalitats)

2
(3ªHOJA)

ESTADIS TECNICS AGRICOLES

-Artiga: Més evolucionat. Consisteix en la crema de boscos y les cendres s’utilitzen per
fertilitzar la terra y Així consecutivament. Propi dels pobles.
-Rotació amb guaret: en castellano berbecho. Permet l’assentament de les comunitats
estables, son comunitats sedentaries.
Consisteix en rotar (bianualment, trianualment…) o canviar regularment la terra q es
conrea. El conjunt de terra es divideix en fulles( parts), una d’elles no es conrea, l’altra
es possa en conreu de cereals i similars. Això es fa per ajornar l’esgotament de la terra,
de tal manera q es deixa descansar una part pq es realitzi i es rota periodicament.
En aquells temps hi havia adobs pero no tothom ho podia aconseguir.
La llana es la fibra textil per excel.lencia en Europa. El ramat ovi es transumant, es a
dir, el ramat es va traslladant, per exemple de la planada a la muntanya durant l’any.
-Arada romana: es tirada per persones pq no pesa. Es inoperativa per a les terres
humides del nord d’Europa.
-Arada de vertedera: Amb o sense roda, tirada per animals pq esta feta de ferro.
-Dalla: en castellano guadaña. Simbol de la mort. Permet una sega més ràpida i es fa de
peu. Talla la canya més per baix q la hoz lo q permet l’alimentacio dels animals.
-Molins d’aigua: Centralitza de forma mecánica una tasca manual. Es una cosa comú,
del municipi
-Ferradures: Son importants pq perllonguen la vida útil de l’animal.(las patas de los
caballos)
-Carretes: innovació, transport important antigament.
-Rotacio sense guaret: Ens situem en la Revol. Agrícola, abans de la Revol. Indus.
Britànica. Gran potencia comercial de l’edat moderna, a Holanda desde el s.XV.
En Europa està la guerra dels 100 anys.
Holanda queda aillada pq es assetllada i es planteja la necessitat de conrear i de ser
autosuficient, sense dependre de l’exterior. Pel q introdueix la rotacio sense guaret (terra
q n es deixa descansar) . La terra es divideix en fulles, la cual no descansa. En una o
mes fulles es conrea trebols i llegums, son dos tipus de conreu q adoben i no esgoten la
terra, son proteines vegetals i s’enriqueix l’alimentacio, la dieta, pel ferro de les
llegums i els trebols son forratges (pastures d’animals, adobs)

ALTRES CONREUS + RAMAT BOVI: Tenen molta llana pero no ramat ovi, si bovi.

LA HANSA:

(Inglaterra es petita). Holanda pertany a la hansa, es una lliga comercial, una mica
suprapolitica, suprafrontera, enllaça comerciants de les actuals Bélgica, Dinamarca i
Holanda i trafica sobre els mars del nord. Es una ruta que va desde Gran Bretanya fins a
la República Báltica. Això es molt perillos pq son aigües molt poc segures. Els de la
Hansa en la part bàltica només es conrean cereals a canvi de diners. Holanda compra
ramat bovi, i cereals en comptes de conrear-ho Aixa dedica la terra a altres conreus com
el lli, per fer veles de baixells, lúpulo, per fer cerveces i cañamo per fer sacs. Son
materias primeres de la manufactura. Els asalariats estan molt ben pagats per la seva
eficiencia, per la cual cosa poden consumir mes com ara formatge, llet, aixi el ramat
bovi va creixent.

3
(3º HOJa)

FORMES DE DISTRIBUCIO DE LA RENDA AGRARIA

Regim de tinença de la terra.

Ecedent q qeda en mans de les camperoles.
La primera demanda estable de prod. manufacturals ve de la poblacio camperola
El camperol es un serf, no te llibertat personal, es propietat del senyor.
Delme: la desena part de la collita la paga a l’esglesia
En cas d’impagament de la renda feudal, no s’expulsa al camperol del seu lloc sino q
ho pagara d’una altra manera.

EVOLUCIO RENDA FEUDAL

Nord: de la paralela a la mediterranea q passa per Lion-( contracte arrendament

vitalici)
Sud: Acaba sent fora. (contracte emfiteutic)
Est: La gran majoria del territori alemany queda a l’est, a partir del riu Rinn.
(refeudalitzacio)

Contracte arrendament vitalici:

-Possibilitat de monetitzacio i revaloritzacio agraria.

- Hi ha una relacio entre camperol i senyor, en la cual el camperol ha d pagar una renda
fixa fins q aquest ( el camperol) mori. Despres aquesta renda l’ocupa el seu fill, net…i
successivamnet.
- en aquesta renda sucesiva es seguéixen les mateixes condicions o tendencies de
mercat., es a dir les mateixes clausules del contracte.(al nord)
-Si el camperol no pot pagar la renda serà expulsat de la terra. Aquest mon es pitjor o
menys segur per al camperol.
- No hi ha gran comercialitzacio, Blas, fusta, llana…
-En termes socials: La burguesia dona oportunitat al senyor de q hi hagi una mica de
comercialitzacio mitjançant contractes, desde q es va fer la Hansa.
(En el mar del nord i baltic.)Tenen una relacio positiva i actuen conjuntament amb les
coses de l’estat, la burguesa y senyor y camperol.
- En termes economics: El contracte vitalici es un pas endavant, q permetra a la
llarga la racionalitzacio agraria (sera mes productiva)
-(fase A, renda fixa renda feudal , el camperol, es pot comercialitzar mes, renda ll/t).
-Els camperols o arrendataris mes foros podran resistir les fases A i B.

Contracte emfitèutic:

- S’identifica pel ll/t . Es reconeix un domini directe (el senyor) i un domini

usdefruit,usufructo (al camperol), i es dona com a herencia durant 3
generacions( avi, pare, fill), on es cumpliran les mateixes condicions de renda. Al
camperol, aixo, li dona estabilitat a condicions de renda fixa.
- Al Sud, el camperol te condicions socials estables. La burguesia i monarquia te
bones relacions i defenen als camperols pq no es porten be amb la noblesa
- Al Nord, les monarquies resolen el conflicto a favor del camperol. Es un mon mes
complexe, les monarquies no son de renda feudal.

4
(4º hoja)

-En termes economics, com el camperol te estabilitat, te petites conreacions o

comercialitzacions ( no s’esforçen gaire)
- A l’Est (Alemania), es un territori mes inestable a la Ed. Media q no pas a la part
Occidental (França, Gran Bret.)L’Europa Occid. Al s.XIII esta estabilitzada.

Refeudalitzacio (no esta todo)

-Encara hi ha renda feudal.s. XVI

Regim de tinença=relacio contractual

LA MANUFACTURA:

-Urbana: Mon urba. Esta encuadrada en gremis,artesans. Es una corporacio q agrupa

als artesans d’un mateix ofici ( el de la pell, el del teixit…) Neix a L’Ed. Mitjana,
(medieval) com una forma de proteccio a l’artesa, on li dona la possibilitat de
manufacturar i vendre al de tall al carrer. Es una xarxa. Protegéis, a l’artesa mitjançant
una reglamentario o ordenanza gremial, on s’indica en cada taller del sector les
condicions de produccio, la cantitat d’artesans i els preus. Tots els tallers havien de
seguir les mateixes condicions estipulades que tenien els altres tallers. Com els preus
eren iguals no hi havia competitivitat.Les corporacions son molt rigides, es a dir, no
responen a la demanda adecuadament, a les fluctuacions de la demanda. Com no es pot
produir mes d’una certa cuantitat en un mateix taller, per produir me,s s’ha de crear un
altre taller, multiplicar tallers, ja q n es poden crear noves tecnologies.

-Rural: Domestic system, camperols. Es una estrategia dels comercials per eludir les
ordenances gremials. Esta formada per comerciants, no per artesans ja q aqests ultims
venien al de tall. Els comerciants s’adressav en als camperols dels pobles dels voltants,
als q li distribuien les mat. 1eres, com a feina complementaria els camperols amb aqesta
mat. 1º acabaven un producte final, a la seva manera, com fusta, pell… a part de conrear
les seves terres.

ELS SECTORS, mes importans a Europa son : (no estem als gremis) 

-TEXTIL : no ens referim a les mat. 1eres, sino ala manufactura d’aqests textils. Es el
sector mes important i per excelencia.
-Lli: conreu associat a les veles per a baixells. Destaca a frança i PPBB.paisos
baixos
-Llana : A Europa hi ha mes cerelas i ramar ovi, aixo fa q la llana s’utilitzi per a
vestirse.França i Holanda son potencies importants.
-Seda: natural dels cucs. Producte asiatic i desde el s. XIV es un teixit q es fa ja
al sud d’Europa, Italia i Cataluña. Destaca a França. A diferencia de la llana i
del lli, la seda es un producte d’alta cualitat.
-Pany Nou: a partir del s. XVII, fet amb llana. Es la barreja de llana amb fibra
no europea, com la pell de camell o cotó. Es comenta a fer a Holanda. Te un cost
d’oportunitat elevat si produeixes aixo. El apñ nou despres marxa cap a GB.
Teixit del sector per excelencia-

-CUIR: va lligat o derivat de bens de consum, espardeña, embasos de liquids…

5
(4º HOJA)
-FERRO: metalica, hi ha a tot arreu. Va lligat a les armes, sector dirigit a l’estat, a la
defensa d’aquest.

-ARGENT: lligat a productes de luxe, tmb es fan les monedes barrejat amb or. A partir
del s. XVI s’extreia de les mines i despres es transformaven. Surgeixen les primeres S.A
q eren les poseidores de les mines.

-FUSTA: s’utilitza gairebe per a tot, sobretot per a la navegacio. La millor fusta era la
baltica i la britanica (Nord), ja q la del sud s’encareix molt.

-PAPER: a França, lligada al Renaixement. Es fa la imprenta i es reprodueixen llibres,

aixo implica la evangelitzacio. El paper no es fa amb fusta sino amb draps

Desde el s. XVI………… EDAD MODERNA

Todo lo dictamina la religión, no hay constitución. Pasa del Sud al Norte de Europa.

1) S’ha insinuat la posible relacio entre mentalitat capitalista ( riqueza q esta con
la iglesia) i adopcio del protestantisme (riqueza q no tiene nada q ver con la
iglesia, introduce otras mentalidades q n defienden a la iglesia como cosas
comerciales, …) El protestantisme, revisio del cristianisme d’acord amb les
necessitats del Renaixement, edad moderna. Los protestantes tienen una forma
diferente de enfocar la salvacion:
- El protes. se salva por la fe i el catolico se salva por las obras, por lo q
hace.
-Al protest. no se le esta diciendo lo q esta bien o mal para q se salve,
sino solo se le dice q crea en dios. Al catol. se le dice q para ir al cielo
tiene q hacer determinadas cosas i no otras.
- Al protest. se le permite hacer el culto en la lengua del pais, pueden
traducir la biblia i comentarla(la biblia esta en latin). El catolico lo tiene
q hacer en latin.
- El catol. desconfia de la riqueza obtenida por los comerciantes. Los
comerciantes o protest. creen q es una gracia divina.

2) Al Nord, el nivell dinflacio era menor q al sud,i mes baixos els tipus d’interes.
Va del Sud al Nord, la manufactura.Al Sud tenim un gran imperi(l’español) q te
moltes colonies. L’imperi inclou Portugal per matrimoni. Italia no es de
l’imperi, sino de la corona d’arago, pero esta lligat a ell.
Es descubreix America. Pq hi ha inflacio al Sud? No s’exploten les mines, hi ha
argent, metall…per fer monedes, joies…Obtendre aquest metall no lis costa res i
es pensen q ho tindran ilimitadament en el temps. Disposen d’un mitra de
pagament pero no tenen res mes, ni infraestructuras…El q influeix en els preus
de Sevilla es q alla havia port. Nomes podien comprar a Sevilla les cases
comercials castellanes, on s’embarca el metall.
Imp.Hi ha oportunitat de vendre a Sevilla pero no s’aprofita pq hi ha una
burguesia comercial o agent economic, aquesta no comercia a llarga distancia.
Aprofita diferencies de preus, compra barat i molt per despres vendre-ho a
Sevilla mes car, q es on hi ha inflacio.
Entra molta cosa, exces d’oferta monetaria, pero no hi ha produccio, per la
cual cosa hi ha inflacio.

6
(4ºhoja)
Al Nord hi ha un efecte de liquiditat pq si q hi ha produccio.
Com el Sud no te sortida de competidors fins al Nord, es molt arriscat, te un
efecte.
Consequencies: interes elevat i molt metall, per aixo al Sud no entren banques.

3) A la fi de l’edad moderna, hi ha mes disponibilitat de ma d’obra al Nordq no pas

Al Sud, per les organitzacion dels camps on no hi ha asalariats, per culpa de la
fase B. Començem a localitzar un comportament demogràfic lleugerament
diferent respecte del Sud, ja q hi ha fam-pesta-guerra en el Sud. Al Nord hi ha
mes estabilitat gracies als recursos, cultures mes racionalitzades. Al Sud hi ha
epidemias. La guerra esta en Italia i Alemania.

COMERÇ I FINANCES:

-Entrebancs juridics: A Europa del s. XVI al XVIII. Formacio d’estats, monarquies

autoritaries. El territori no esta dividit en provincias sino en jurisdiccions feudals
(senyors amb domini directe, de la terra, jurisdiccionals)
Domini jurisdiccional: implica unes administracions de justicia especifiques y de pas,
format per peatjes o duanes internes.

-Entrebancs físics en l’àmbit terrestre, que encareixen el transporti inhibiesen la

distribució dels bens basics(manufacura) a ll/distancies.
Comunicacio per hambit terrestre. Desarticulacio del mercat intern. Tenim al Sud:
(s. XVII-XVIII)
- Les antigues vies romanes: (pavimentades). Son estretes i les rodes dels carros
pasen per fora dels emedrats. Aquestes vies son inoperatives i ineficients per al
comerç.
- Els camins de terra, fets per l’us, per les petjades. A les estacions de pluja
s’acaba el cami ja q les carretes no poden pasar. Es transporten mercaderies y
diners en metàlic.
- El bandolerisme: En tota la base la agraria tenim aquest fenomen
socioeconomic, propi de les economies de la riqueza polaritzada, on la
redistribucio de la renda no es la apropiada pq esta mal repartida. La riquesa ve
per la clase social q tens, no pel mercat.
- La picaresca: Altre fenomen socioeconomic en una riqueza polaritzada, no ben
distribuida.
Això implica i comporta la imposibilitat de transportar bens basics (manufactura) a
ll/distancies, pel fet del q costa el transport i la mercadria demanada.
Només la HANSA comercialitzava a ll/dist. (resina, pañs…)

-Entrebans estructurals: el problema fonamental es la incapacitat d’ampliar la

demanda de base agraria, no es sistemàtica.
En el conjunt d’Europa la majoria es mou en l’ambit del descambi, autosuficiencia. El
nº d’asalariats es insignificant. L’artesa no es proveeix en el mercat.

CONSECUENCIES.

Expicado en la misma hoja de los apuntes.

7
( 5ª hoja)

ORGANITZACIÓ DEL COMERÇ I LES FINANCES

ED.MITJANA. S.XIII, es veuen les primeres companyies comercials:

- Fraternes companyies: compañies de xarxes de familia. Ll/durada. El problema que

tenen es la responsabilitat ilimitada. Han de buscar canals de finançament, es a dir,
prestamistas que et cobren interesos. Cuan hot roben es cuan neixen les:

- Societats comanditas: aportacions del socis deiguals. Son aportacions en liquids o en

recursos. Son conegudes per la c/ durada (duren una travesia) . Els socis, capitalistas,
reben una renda fixa( interesos), dels beneficis.

- Societats per participacions. Son les societats anonimes. Accions-Obligacions. A

partir del. S. XV.

s.XVI :
La banca privada (como tal no existeix) en termes generals son les companyies
comercials les que presten a altres companyies o a l´estat.

El canvista: es un joier (artesá) es l´unic ofici que donava honor, pel que
estaba molt be considerat socialment.
-Te dispositius de seguretat (“caixa forta”).
-Les companyies li donen diners al cambista per a que li guardi, no es cobren
interesos ni res.
-Coneix el pes de les monedes, equivalencia monetaria a europa.
-Te importancia perque neix un mecanisme financier, per tal d’evitar el
bandolerisme:
Contracte de canvi: neix al sud. Intenta evitark els mercaders europeus hagin de
transportar els diners (argent i or) a sobre en trajectes pocs segurs.
(Es fa la comptabilitat propia y amb el canvista amb el q es fa el tracte.
Es compromet a liquidar amb els comeciants de la seva plaça (ciutat) els tractes fets.

Comerciant 1 Comerciant 2
S’intercanvien mercaderies per diners.

Al s. XIV, apareix la desconfianza, el vanvista vol seguretat, un document q reflecteixi

les tramaccions, per la cual cosa apareix la lletra de canvi.

El canvista exten la lletra de canvi al comerciant ( en nominal) , y aquest comerciant a

l’altre canvista. (no es cobren interesos pq no hi ha credit legal)

Aquesta lletra evoluciona a l’Edad Moderna, on es comença a contemplar i cobrar els

interesos. Es utilitzada per la corona española, la lletra de canvi evolucionada.

A partir del s. XVII, al lletra de canvi implica descompte, i mes ben entrat el segle
comencen a ser endosales.

8
ESTATS I FINANCES:

Es un organismo que organitza la ciutat. Els estats es formen per la violencia dels
feudals. El estado se financia con impuestos

Impostos: Estem en un sistema tributari terriblement regresiu pq:

- pq les capes mes riques no tributen
- pq no avalua de forma real la riqueza
- pq els impostor indirectes son més grans q els directes.
Es operativa en pasar en la fase A
Es inoperativa per a la fase B, pq hubo descenso de la población.
Quan els subdits han de pagar a l’Estat, es fa per un mecanismo indirecte, que evaluen
la riquesa dels subdits.
Cada municipi ha de pagar a l’Estat (son qui el financen) mitjançant aquests
mecanismes o indicadors indiectes en funcio de:
- nº de poblacio
-la localitzacio (si esta al litoral, a l’interior….)
-la categoría del seu port.
-de les fires y les seves caracteristiques.
-Títols de deute.L’Estat emet un document en el que cobrara uns interesos.
Al començament del s.XVII es formen els bancs centrals, ja q estem en un segle q
escasseja el metall.
-Regalies i monopolis: regalies(mines terres) recursos propis de l’estat q es financien a
traves de monopolis,xarxes. Els monopolis es posen en subasta y son comprats per
compañies que li han de donar un % a la corona.

Ens situem una mica. Olanda te una agricultura diferent d’Europa, fan rotacio sense
guaret, ramat bovi, menjen formatge, mantega, els assalariats estan molt ben pagats, …
Es una gran distribuidora de luxe a Europa, te grans compañies d’India. Vol disposar
d’una moneda de bona lley que tingui mes fiabilitat, pel q neixen:

Els BANCS CENTRALS , bancs “publics” de Ámsterdam, Neix com a banc privat i
les funcions principals son :
- Controlar la puresa de la moneda
-Prestar a les compañies de les Indies, que son socis.
- Accepta o pren lletres, pero no implica descompte. Al principi acaba rebent una
gran quantitat de lletres contra ell.
-No te control sobre el credit del pais, si sobre la oferta monetaria.

De la relacio entre l’Estat y aquests bancs naixerà el BITLLET de curs legal. La gent
no li té molta confianza. Neix de la relacio entre la corona i aquests bancs centrals. En
ocasions neixen com a un unic negoci, prestar ala corona.

Inicien els bancs amb un prestec a la corona:

El vale real: es un bitllet on la corona reconeix el deute concret q tenen capacitat
inmediata de pagament per al banc.Es un document de valor molt alt i els utilitzen les
grans compañies.

vsz

9
El bitllet de l’Edad Moderna te unes caracteristiques q es mantendran al s.XVII,
XVIII, XIX fins l’any 1932:
- Es convertble, representa un valor que esta en algun lloc, hi ha una reserva
fisica.
-No es ni sera de curs forços, d’acceptacio obligada. Qualsevol agent economic
si no ho vol aceptar, pot no fer-ho.

MONEDA:
Val el que val el metall que conté. Es moneda-mercaderia. No reflectéis fidelment
l’Estat economic d’un pais. Ej: Castella de s.XVI.
La cotitzacio de la demanda no depen de l’oferta y de la demanda de la moneda.

Els diferents procesos de l’expancio comercial europea

La pràctica economica comercial es el mercantilisme.

1.- Es una practica economica. Es una politica economica portada a terme pels Estats al
llarg de l’Edad Moderna (s.XVI-XVIII). Es la expresió d´una simbiosi o alianza entre
l´estat y la burguesia.
2.- Considera que la riqueza es estática, l´economia no te una capacitat ilimitada per
reproduir riqueza.
3.- El mercantilista diu que la riqueza d´un pais equival a la quantitat de riqueza que té.
4.-Tipus: Ha d´entrar mes metall del que en surt
Se succeeixen en el temps pels errors.
Bullonisme: propi de la corona espanyola, mercantilismo dels austries
consideren iguals que tots els mercantilismes que la riqueza d´un pais equival a la
quantitat de metall que té, extret de les mines que son controlades, volen aconseguir k el
metall americá pertingueixi a la corona.
Mer.de tall francés: els francesos no tenen en aquests moments grans colonies.
S´introdueix la balança comercial en frança. El mercantilista es proteccionista, es a dir
protegéis y defensa el mercat intern. Hi han taxes arancelaries, cups d´importació, es a
dir, pes máxim d´importacio, s´estableixen tambe prohibicions en determinats
productes. La importació mes important son els productes de luxe, i el q fan es sustituir
aquests productes d’importacio.No van afavorir res l’agricultura.
Mer. de tall britanic:es un mercantilismo mes integrat “intuitivament”, integra
la balança de pagament. Protegiesen la marina mitjançant la llei marina, prohibiesen la
entrada y la sortida de mercaderies que no siguin de vaixells britanics.

10