science-bits.

cat

Ecologia
 Aquest fascicle constitueix la versió en paper d’una unitat
d’aprenentatge multimèdia de Science Bits.

El seu contingut procedeix d’una obra digital multimèdia

disponible a science-bits.cat i el seu objectiu és com-
plementar els continguts digitals amb un format físic en
paper per facilitar el treball en aules sense un ordinador
per a cada alumne.

Crèdits fotogràfics
Magdalena Paluchowska, ©123rf.com (sabana, pàg. 1,6-7); Paul Kennedy, ©123rf.com (tortuga marina, pàg. 8); Vladimir Golubev, ©123rf.com (escull de corall, pàg. 9); baloncici, ©123rf.com (peixera,
pàg. 9); Paul Van Den Berg, ©123rf.com (tauró, pàg. 9); lcalek, ©123rf.com (peix pallasso, pàg. 9); Ihar Balaikin, ©123rf.com (illes, pàg. 10); Brian Kenney, ©123rf.com (escull de corall, pàg. 15); Bruce
MacQueen, ©123rf.com (cérvol); Kostiantyn Kravchenko, ©123rf.com (bolets) (muntatge ecosistema, pàg. 15); Volodymyr Goinyk, ©123rf.com (fons); leksele, ©123rf.com (pingüí); Vladimir
Konjushenko, ©123rf.com (peixos); Prof. Gordon T. Taylor, Stony Brook University - corp2365, NOAA Corps Collection, Public Domain (plàncton) (muntatge components ecosistema, pàg. 16); Tero
Vierimaa, ©123rf.com (factors físics, pàg. 16); Galyna Andrushko, ©123rf.com (factors químics, pàg. 16); flickr photo by oliver.dodd https://flickr.com/photos/oliverdodd/5116056789 shared under a
Creative Commons (BY) license (acàcies); Prapass Wannapinij, ©123rf.com (zebres); Anan Kaewkhammul, ©123rf.com (grams); Eric Isselee, ©123rf.com (nyus blaus) (imatges interactivitat, pàg. 17);
Volodymyr Goinyk, ©123rf.com (pingüins, pàg. 17); ivga, ©123rf.com (goril·les, pàg. 17); Andrey Pavlov, ©123rf.com (formigues, pàg. 17); Michelle Day, ©123rf.com (mascle d’elefant marí, pàg. 17);
Oleg Znamenskiy, ©123rf.com (zebres i nyus, pàg. 18); Sirichai Raksue, ©123rf.com (aranyes, pàg. 18); Fiona Ayerst, ©123rf.com (rèmora, pàg. 18); Ivan Mateev, ©123rf.com (búfal, pàg. 18); Joerg
Hackemann, ©123rf.com (vesc, pàg. 18); daizuoxin, ©123rf.com (líquens, pàg. 18); Andrea Izzotti, ©123rf.com (tauró, pàg. 19); flickr photo by HockeyholicAZ https://flickr.com/photos/
hockeyholic/8601603386 shared under a Creative Commons (BY) license (pez); Daniel Petrescu, ©iStock.com (zoom) (muntatge adaptacions fisiològiques, pàg. 19); creative commons licensed (BY)
flickr photo by Mike Prince: https://www.flickr.com/photos/mikeprince/5800263376/in/photolist-9QxSdY-cE76Ss-jGVzYh-qQcVWT-5bfTYG-pPUXfL-gXXvBG-dDyuBa-r7FkCi-gaREKD-qaEkxQ-
r7DpSV-qaCMRf-qQ5CZd-rtV28-8sB1fM-r7EBgK-6mxGJ6-dtguj-nFYwha-4udfNw-eY6yCZ-qQbiwT-r7tQpr-pw9gN7-f1dmz6-r5kyTj-q7bXR1-qQ5hiU-s8snXL-qaSqet-9yP1k1-r7v9Br-bakomH-
67ENzz-r7wfKM-qQcCdi-qQd3ue-mARjJ6-gXYe8p-gfFF3U-qQdmBz-r7yhKf-qQdwoD-qaEt2C-qQdtv4-dFpgcR-69nTjf-9yKZgt-r5nWSL (peix volador, pàg. 19); Sattapapan Tratong, ©123rf.com
(colònia d’abelles, pàg. 19); guesswho, ©123rf.com (pol·linitzant flors, pàg. 19); PaylessImages, ©123rf.com (organisme productor, pàg. 20); Eric Gevaert, ©123rf.com (organisme consumidor, pàg. 20);
Maria Gritsai, ©123rf.com (organisme descomponedor, pàg. 20); madllen, ©123rf.com (algues); Valerii Zan, ©123rf.com (cranc de riu); Vadym Boyshenko, ©123rf.com (carpa); Tatiana Thomson,
©123rf.com (bernat pescaire); Ganna Poltoratska, ©123rf.com (molusc bivalvo); tiero, ©123rf.com (peix mosquit); chuyu, ©123rf.com (cargol); Dmitry Kulakov, ©123rf.com (zooplàncton); NOAA
MESA Project, public domain (fitoplàncton); rndms, ©123rf.com (paisatge, pàg. 22); Witold Kaszkin, ©123rf.com (desert polar, pàg. 23); Liubov Mikhaylova, ©123rf.com (tundra, pàg. 23); pilens, ©123rf.
com (taigà, pàg. 24); shsphotography, ©123rf.com (bosc temperat, pàg. 24); mor65 ©123rf.com (bosc mediterrani, pàg. 24); Paul Moore, ©123rf.com (desert, pàg. 24); Vitaly Chernyy, ©123rf.com
(estepa, pàg. 24); Matyas Rehak, ©123rf.com (sabana, pàg. 24); Debra Law, ©123rf.com (selva tropical, pàg. 24); Michal Bednarek, ©123rf.com (aquari); Napat Polchoke, ©123rf.com (plàncton)
(muntatge biomes aquàtics, pàg. 25); Jose Hernaiz, ©123rf.com (nenúfars); Filip Fuxa, ©123rf.com (llac); Krzysztof Odziomek, ©123rf.com (peixos) (muntatge llacs i estanys, pàg. 26); flickr photo by
NWCouncil https://flickr.com/photos/nwcouncil/7853749508 shared under a Creative Commons (BY) license (riu); Chris Boswell, ©123rf.com (castor); Susan Montgomery, ©123rf.com (salmons)
(muntatge rius, pàg. 26); flickr photo by NOAA Photo Library https://flickr.com/photos/noaaphotolib/16085317021 shared under a Creative Commons (BY) license (fitoplàncton); flickr photo by
USFWS Headquarters https://flickr.com/photos/usfwshq/8427451274 shared under a Creative Commons (BY) license (peixos); flickr photo by NOAA Photo Library https://flickr.com/photos/
noaaphotolib/19156085084 shared under a Creative Commons (BY) license (balenes) (muntatge mar obert superfícies, pàg. 26); flickr photo by NOAA Photo Library https://flickr.com/photos/
noaaphotolib/9734085633 shared under a Creative Commons (BY) license (peix); flickr photo by NOAA Photo Library https://flickr.com/photos/noaaphotolib/9737754614 shared under a Creative
Commons (BY) license (medusa); flickr photo by NOAA Photo Library https://flickr.com/photos/noaaphotolib/19753193116 shared under a Creative Commons (BY) license (pop) (muntatge mar
obert profunditats, pàg. 26); Andrey Armyagov, ©123rf.com (tortuga); flickr photo by NOAA Photo Library https://flickr.com/photos/noaaphotolib/5078475122 shared under a Creative Commons
(BY) license (estrella de mar); Jeremy Brown, ©123rf.com (peix tropical) (muntatge aigües costaneres, pàg. 26); flickr photo by JerryL2008 https://flickr.com/photos/32653656@N03/3372686628
shared under a Creative Commons (BY) license (insecte aïllat); Auttapon Moonsawad, ©123rf.com (fongs); Vinicius Tupinamba, ©123rf.com (cuc); radub85, ©123rf.com (formigues); krisckam, ©123rf.
com (herba) (muntatge de l’ecosistema d’un sòl, pàg. 27); andreykuzmin, ©123rf.com (el biòtop del sòl, pàg. 27); flickr photo by JerryL2008 https://flickr.com/photos/32653656@N03/3372686628
shared under a Creative Commons (BY) license (insecte aïllat); Auttapon Moonsawad, ©123rf.com (fongs); Vinicius Tupinamba, ©123rf.com (cuc); radub85, ©123rf.com (formigues); krisckam, ©123rf.
com (herba) (muntatge la biocenosi del sòl, pàg. 27); odmeyer, ©123rf.com (selva tropical, pàg. 27); vilainecrevette, ©123rf.com (peixos tropicals, pàg. 28); lianem, ©123rf.com (beneficis metges, pàg.
28); 123RF Premium, ©123rf.com (beneficis científics, pàg. 28); tspider, ©123rf.com (beneficis ecològics, pàg. 28); vilainecrevette, ©123rf.com (beneficis econòmics, pàg. 28); Alexander Ishchenko,
©123rf.com (canvi climàtic, pàg. 28); Akhararat Wathanasing, ©123rf.com (contaminació, pàg. 29); lightpoet, ©123rf.com (destrucció d’hàbitats, pàg. 29); Rob Bouwman, ©123rf.com (sobreexplotació,
pàg. 29); Rudmer Zwerver, ©123rf.com (espècies invasores, pàg. 29); James Gathany/CDC, Wikimedia Commons (mosquit tigre, pàg. 30); Vitalii Hulai, ©123rf.com (musclo zebrat, pàg. 30); Rick Myers,
©123rf.com (conill comú, pàg. 30); U.S. Fish and Wildlife Service, public-domain-image.com (pescadors, pàg. 31); Michael Lane, ©123rf.com (aus, pàg. 32); Michael Lane, ©123rf.com (ecosistema
terrestre, pàg. 32); Antonio Balaguer Soler, ©123rf.com (ecosistema marí, pàg. 32); Kriengsuk Prasroetsung, ©123rf.com (pastures, pàg. 36); Daniel Poloha, ©123rf.com (algues marines, pàg. 36); Michal
Bednarek, ©123rf.com (lleó, pàg. 36); Christa Eder, ©123rf.com (roure, pàg. 36); flickr photo by djpmapleferryman https://flickr.com/photos/63319497@N00/2844629480 shared under a Creative
Commons (BY) license (algues unicel·lulars, pàg. 36); Rudmer Zwerver, ©123rf.com (ratolí de camp, pàg. 36); Tatiana Belova, ©123rf.com (banc de tonyines, pàg. 36); ammit, ©123rf.com (fongs, pàg.
36); Mikael Häggström, Wikimedia Commons (bacteris, pàg. 36); Lijuan Guo, ©123rf.com (bou de mar); Harald Biebel, ©123rf.com (cargol de mar); photossee, ©123rf.com (eriçó de mar); vayman,
©123rf.com (estrella de mar); Richard A. Ingebrigtsen, Department of Arctic and Marine Biology, University of Tromsø (fitoplàncton); Eric Isselee, ©123rf.com (gavina); Tamara Kulikova, ©123rf.com
(pagellida); Chad Zuber, ©123rf.com (enciam de mar); Dusan Zidar , ©123rf.com (musclos); Eric Isselee, ©123rf.com (àguila, aguineu, mussaranya); Ziga Camernik, ©123rf.com (erugues); Kitch Bain,
©123rf.com (gramínies); Stefan Petru Andronache, ©123rf.com (conejo); Maksym Bondarchuk, ©123rf.com (arbustos); Iakov Filimonov, ©123rf.com (llop); Panupong Lithkai, ©123rf.com (cérvol)
(esquema exercici 19, equilibris en la xarxa tròfica, pàg. 37); Ramon Espelt Gorgozo, ©123rf.com (imatge 1, pàg. 39); pilens, ©123rf.com (imatge 2, pàg. 39); Michal Bednarek, ©123rf.com (imatge 3,
pàg. 39); tykhyi, ©123rf.com (imatge 4, pàg. 39); Witold Kaszkin, ©123rf.com (imatge 5, pàg. 39); szefei, ©123rf.com (imatge 6, pàg. 39); Hannu Viitanen, ©123rf.com (imatge 7, pàg. 39); PaweÅ Opaska,
©123rf.com (imatge 8, pàg. 39); sborisov, ©123rf.com (imatge 9, pàg. 39); Andrei Nekrassov, ©123rf.com (paisatge amb riu, pàg. 39); creative commons licensed (BY) flickr photo by NOAA Photo
Library: https://www.flickr.com/photos/noaaphotolib/5078475122/in/album-72157635396551290/ (estrella i eriçons de mar, pàg. 40); creative commons licensed (BY) flickr photo by NOAA Photo
Library: https://www.flickr.com/photos/noaaphotolib/5077898075/in/album-72157649335077541/ (anemona, pàg. 40); Jim Agronick, ©123rf.com (tauró blanc, pàg. 40); creative commons
licensed (BY) flickr photo by NOAA Photo Library: https://www.flickr.com/photos/noaaphotolib/5187917856/in/album-72157624899593711/ (dofí tacat, pàg. 40); creative commons licensed (BY)
flickr photo by NOAA Photo Library: https://www.flickr.com/photos/noaaphotolib/9660934349/in/photolist-fHGPcB-nMyvLu-qtskPi-DVkzbS-8qEH98-7sLmTZ-7sLnFD-7sQhNu-62zNg5-nSraoZ-
nXkctC-o8Cyec-qDVGzV-68MvS8-ninE6H-poA9qX-dNgjmQ-dT277x-nk9a72-o9cMqZ-ngkigd-2FQoi2-auQj53-dwbiCQ-p5XXsb-aZ4vrD-qn9rCN-66GdGn-ikeADZ-73fRhV-7sLiek-axyyRm-j5HVb5-
xPHe6c-nk95Mk-qnMhHp-e5Qn9Z-dZFTsL-8siUPP-dNaM8M-8smXPC-o8UrMk-mFbEwt-ikeRwd-4iceep-7sPb5J-7sJoGK-c66uA3-7sQdGQ-8MYpqY (calamar vermell, pàg. 40); Dmitry Lobanov,
©123rf.com (medusa, pàg. 40); creative commons licensed (BY) flickr photo by NOAA Photo Library: https://www.flickr.com/photos/noaaphotolib/5015046804/in/album-72157648870925082/
(esponges marines, pàg. 40); aquafun, ©123rf.com (musclos zebrats, pàg. 40); Richard Whitcombe, ©123rf.com (banc de sardines, pàg. 40); creative commons licensed (BY) flickr photo by NOAA
Photo Library: https://www.flickr.com/photos/noaaphotolib/11468666864/in/album-72157638865533095/ (truites, pàg. 40); creative commons licensed (BY) flickr photo by NOAA Photo Library:
https://www.flickr.com/photos/noaaphotolib/28136522286/in/album-72157653896047593/ (zooplàncton, pàg. 40); Radisa Zivkovic, ©123rf.com (camp conreat, pàg. 41); José Manuel Sánchez
Guerrero, ©123rf.com (bosc, pàg. 41); Teodoro Ortiz Tarrascusa, ©123rf.com (oliveres, pàg. 41); John Nielsen, ©123rf.com (bosc frondós, pàg. 41); ianwool, ©123rf.com (platja rocosa, pàg. 41); Galyna
Andrushko, ©123rf.com (platja de sorra fina, pàg. 41); IUCN, Wikimedia Commons (logotip, pàg. 41); creative commons licensed (BY) flickr photo by James St. John: https://www.flickr.com/photos/
jsjgeology/15374997397/in/photolist-pqCT52-pGQLBB-5SDLbn-pfo7TD-nHiVjL-5SJ6ud-e4ntYA-qULjqd-dKdNoj-hy8GiB-qEHJt2-6rBLy9-e31iwm-pqCDLQ-pGQWcP-pqF22y-7LCT2c-phnxni-
cZRdiS-nZGnFu-e5YY2n-H1H8xg-ab7QVH-6m1yu5-6jwWFu-d1XWWL-d1XXGU-azkMBT-7CGTNV-7LCLGK-bnPJMy-g4aZxJ-pyxcmC-oQ5u1S-6NDhWQ-726NJK-o8tJMP-9TswQs-pM1cSf-ohQ-
98-5YoUxy-nWZ6dA-pfr3F8-oXWW2m-5HD6pB-4zSqrA-oXWWk7-e3pJi9-abcRQU-axmZN5 (colom migratori, pàg. 43); Jim Parkin, ©123rf.com (bisó americà, pàg. 43); Juan Aunión, ©123rf.com (linx
ibèric, pàg. 43).

Es permet la còpia i reproducció d’aquesta obra sense necessitat d’autorització sota les següents condicions simultànies:
- La seva utilització complementarà l’ús legal de la versió digital multimèdia.
- El seu ús quedarà restringit a l’àmbit escolar i educatiu.
- En cas de distribució, es realitzarà de forma gratuïta.
- En cap cas es modificarà el seu contingut.
Per a qualsevol altre ús, queda prohibida la reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra sense
l’autorització dels titulars del copyright.
Copyright: International Science Teaching Foundation & Learning Bits S.L., 2021

International Science Teaching Foundation

12a Marlborough Place
Brighton Learning Bits, S.L.
BN1 1WN Sant Joan de la Salle, 37
United Kingdom 08022 Barcelona (Espanya)
Ciències de la Vida

Unitat

Ecologia
 Estructura de la unitat

Portada
Apareix destacat el títol de la unitat i es
presenten els objectius d’aprenentatge. A
més, es proporciona un índex dels contin-
guts organitzats segons el model cons-
tructivista de les 5E. En la versió digital, la
portada ofereix una activitat que permet
repassar els coneixements necessaris per
abordar la lliçó.

Engeguem
En aquest apartat s’ofereix una activitat
associada a un vídeo disponible a la
versió digital. Igualment, es proporciona
un resum del mateix a la primera pàgina.
A partir del vídeo es desenvolupen una
sèrie d’activitats. Algunes d’elles poden
ser interactives en la versió digital, però
sempre apareixeran preguntes de respos-
ta oberta.

Explorem
Es tracta d’una activitat exploratòria i de
descobriment per a mobilitzar els conei-
xements previs i comparar-los amb els
resultats obtinguts a partir de l’experiència.
L’ objectiu és realitzar un aprenentatge
intuïtiu dels conceptes més destacats de
la unitat. La versió digital ofereix recursos
multimèdia que resulten indispensables
per a desenvolupar aquesta activitat: simu-
ladors, vídeos, interactivitats, etc.

4 science-bits.cat
 Estructura de la unitat

Expliquem
S’exposen de manera sistemàtica i formal
tots els conceptes clau de la unitat. La
versió digital ofereix una gran quantitat de
recursos multimèdia que faciliten la com-
prensió de les idees exposades. En aquesta
versió imprimible s’inclouen els elements
gràfics que resulten indispensables i les
referències dels recursos digitals disponi-
bles. La versió digital també pot incloure
activitats d’ampliació o de reforç.

Elaborem
En aquest apartat s’ofereix l’oportunitat
de demostrar els aprenentatges adquirits
mitjançant la seva aplicació pràctica. Per
això, es proposa una tasca que consisteix
en una activitat-problema a resoldre. La
proposta exigeix l’aplicació dels conceptes,
actituds i procediments apresos en la uni-
tat. La versió digital pot proporcionar eines
multimèdia, com simuladors o vídeos, per
al seu desenvolupament.

Exercicis
Cadascun dels conceptes desenvolupats
a l’apartat «Expliquem» compta amb
exercicis interactius o de resposta oberta
que tenen com a objectiu la consolidació
dels aprenentatges mitjançant la pràcti-
ca. Aquesta versió imprimible inclou tots
aquells que no corresponen a ampliaci-
ons o reforços, organitzats exactament
igual que els continguts de la secció
«Expliquem».

science-bits.cat 5
 Ecologia
Índex
· Engeguem
· Esculls .....................................................................................08
· Explorem
· Una illa remota .....................................................................10
· Expliquem
· Què és l’ecologia? ................................................................15
· Definició d’ecosistema ........................................................15
· Els components d’un ecosistema ......................................16
· Els factors abiòtics ..........................................................16
· Els factors biòtics ............................................................16
· Les relacions biòtiques .........................................................17
· Relacions intraespecífiques ...........................................17
· Relacions interespecífiques ...........................................18
· Les adaptacions dels éssers vius ........................................ 19
· Hàbitat i nínxol ecològic ...................................................... 19
· Les relacions tròfiques .......................................................... 20
· Cadenes i xarxes tròfiques ............................................ 21
· El flux de matèria i energia en els ecosistemes ................. 21
· Els biomes ............................................................................. 22
· Els biomes terrestres ............................................................ 22
· Classificació ..................................................................... 23
· Els biomes aquàtics ............................................................... 24
· Classificació dels biomes aquàtics ............................... 25
· El sòl com a ecosistema ....................................................... 27
· La biodiversitat d’un ecosistema ........................................ 27
· La importància de la biodiversitat ................................ 28
· Impactes de l’ésser humà en els ecosistemes .................. 28
· Elaborem
· Invasors! .................................................................................30
· Exercicis ................................................................................... 32

En aquesta unitat aprendràs:

Què és i com funciona un eco-
sistema.
Per què les plantes són necessà-
ries per a la supervivència dels
altres éssers vius.
Que els éssers vius afecten el seu
entorn, i viceversa.
Qui es menja qui en un ecosis-
tema.
Que els éssers vius de vegades
competeixen i de vegades coo-
peren.
Per què en diferents indrets del
món viuen espècies diferents.
Què és la biodiversitat i per què
cal cuidar-la.
Quins efectes té l’ésser humà so-
bre els ecosistemes.

6 www.science-bits.com
www.science-bits.com 7
 Engeguem

Esculls
Vídeo Els esculls de corall són un dels ecosistemes més rics del planeta.

Hi habiten anemones, peixos, crustacis, mol·luscs, equinoderms, rèptils

i, per descomptat, coralls.

Cada espècie troba en el seu escull la font d’aliment que necessita. Hi

ha organismes que el produeixen mitjançant fotosíntesi. D’altres, en
canvi, s’alimenten devorant altres organismes.

Les diverses espècies que habiten l’escull interactuen entre elles i, jun-
tament amb l’entorn, conformen un sistema en equilibri.

Potser no has tingut mai l’oportunitat de veure un escull de corall en

directe, però és possible que hagis visitat un aquàrium o una botiga on
tinguin grans peixeres amb esculls en miniatura.

Els encarregats del muntatge i manteniment dels aquaris han de te-

nir cura de la salinitat de l’aigua, la temperatura, regular-ne l’acidesa i
procurar que no s’hi acumulin residus orgànics, per tal que les aigües
continuïn sent transparents.

Les espècies d’organismes que se seleccionen són les pròpies d’un eco-
sistema coral·lí.

Tanmateix, de vegades no s’hi poden incloure espècies depredadores

perquè devorarien la resta d’organismes i l’aquari acabaria buit.

Per què aquests depredadors sí que són presents en els esculls naturals
i, en canvi, allà no fan desaparèixer les altres espècies?

8 science-bits.cat
Qüestions

En el vídeo de la versió digital s’explica que els

esculls de corall són «un dels ecosistemes més
rics del planeta».

a. Què diries que és un ecosistema?

b. Què significa que un ecosistema sigui «ric»?

c. Quins factors s’han de tenir en compte per man-

tenir un petit escull a l’interior d’un aquari?

d. Quines relacions s’estableixen entre els orga-

nismes d’un escull? Per què cal tenir en compte
aquestes relacions a l’hora de muntar un aquari?

e. En els aquaris, és necessari incorporar-hi aliment

periòdicament.

D’on procedeix l’aliment que manté viu un escull

natural?

f. Per què en els esculls naturals els grans depre-

dadors no fan desaparèixer les espècies de què
s’alimenten?

g. Podem afirmar que un aquari és un ecosistema?

Per què?

science-bits.cat 9
 Exploramos
Explorem

Una illa remota

Uns científics han descobert una illa solitària enmig de l’oceà Pacífic.
Probablement, l’illa va sorgir fa milers d’anys, com a conseqüència d’u-
na erupció volcànica submarina.

Després d’un primer estudi, els científics han pogut comprovar que l’i-
lla està habitada per només unes quantes espècies. Es tracta d’espècies
conegudes, que segurament van colonitzar l’illa fa pocs segles.

Les cinc espècies identificades són les següents:

 na planta herbàcia, que és l’única espècie vegetal de l’illa.

U
 n petit insecte herbívor.
U
 n petit rosegador, que s’alimenta d’insectes i, en menor mesura, de
U
plantes.
 na serp, que s’alimenta de petits vertebrats.
U
 n ocell rapaç del grup de les àguiles, que s’alimenta de petits i mit-
U
jans vertebrats.

Interactivitat Qui es menja qui?

En llegir la descripció de les cinc espècies et deus haver adonat que
cadascuna d’elles constitueix la font d’aliment o s’alimenta d’una altra
o altres espècies.

Per comprendre com es relacionen entre elles les cinc espècies que
habiten l’illa, començarem per representar en un esquema com s’a-
limenten.

Traça línies per unir les espècies que tinguin una relació d’alimentació
mitjantçant el recurs interactiu de la versió digital.

10 science-bits.cat
Primeres hipòtesis
a. Ara, estudiarem com respondria l’ecosistema de l’illa davant la desa-
parició de cadascuna de les espècies que hi habiten. Volem saber què
succeiria amb les quatre espècies restants: augmentaria el nombre d’or-
ganismes? Disminuiria? Arribarien a desaparèixer algunes de les espècies?

A partir de l’esquema que has elaborat, redacta una hipòtesi sobre com
evolucionaran les quatre espècies restants en cas que desapareguin:
1. 
Les plantes 2. 
Els insectes 3. 
Els rosegadors
4. 
Les serps 5. 
Les àguiles

b. A la introducció s’explica que les espècies que habiten l’illa la van colo-
nitzar fa segles.
En quin ordre creus que van colonitzar l’illa les cinc espècies?
Revisa l’esquema amb les relacions alimentàries i justifica la resposta.

Efectes de la desaparició d’una espècie a l’ecosistema

Per posar a prova aquestes hipòtesis, disposem del simulador de la
versió digital que integra les diverses relacions existents entre els or- Simulador
ganismes de l’illa. Aquest tipus de simuladors es programen a partir de
les taxes de consum, reproducció i mortalitat dels diferents organismes,
obtingudes a partir d’estudis de camp.
Entre d’altres coses, aquest simulador ens permet modelitzar el que suc-
ceirà a l’ecosistema després que desaparegui una espècie, i comprovar les
hipòtesis que s’han plantejat als apartats anteriors. Comprova què succe-
eix en el simulador quan s’eliminen les plantes i contesta les preguntes
segúents.
a. Succeeix el que esperaves? Quines espècies es veuen afectades per la
desaparició de les plantes? En quin ordre?

b. Com explicaries l’ordre en què es veuen afectades les diferents espècies

de l’ecosistema?

Ara, observa què succeeix quan s’eliminen els insectes en el simulador de

la versió digital.
c. Succeeix el que esperaves? Quins canvis experimentaran les quatre es-
pècies restants?

science-bits.cat 11
 d. Explica per què alguna espècie es veu beneficiada per la desaparició
dels insectes i, en canvi, la resta en resulten perjudicades.

Ara, analitza el que succeeix quan s’eliminen els rosegadors de l’ecosiste-

ma mitjantçant el simulador de la versió digital.
e. Observa què succeeix a les plantes. Coincideix amb la teva predicció?
Per què no se’n veuen beneficiades?

f. Compara les gràfiques de les serps i les àguiles. Per què les àguiles res-
ponen més tard que les serps a la desaparició dels rosegadors?

g. Ara, analitza els efectes de la desaparició de les serps mitjantçant el

simulador de la versió digital.
Els rosegadors (les seves preses) i les àguiles (els seus depredadors) ex-
perimenten els canvis que esperaves? Per què?

h. Analitza finalment els efectes de la desaparició de les àguiles mit-

jantçant el simulador de la versió digital.
Quina espècie se’n veu més afectada? Per què?

i. Amb aquestes observacions en el simulador de la versió digital, ets

capaç de millorar l’explicació sobre l’ordre en què van arribar les diferents
espècies a l’illa?

Gràfica
Canvis en el clima
Després d’entendre com les diferents espècies de l’illa es condicionen les
unes a les altres, tractarem de descobrir com els canvis en les condicions
ambientals, com la temperatura i la humitat, afecten l’ecosistema de l’illa.
Taxa de creixement

Per fer-ho, abans hem de comprendre com afecten les condicions ambi-
entals el creixement i la supervivència dels organismes.

a. Aquesta gràfica correspon a l’espècie de planta de l’illa del nostre estu-

di. Què s’hi representa?

0 20 40 60 80 100
Humitat del sòl (%)

12 science-bits.cat
Per a cada espècie és possible dibuixar una corba similar a aquesta
amb qualsevol dels factors ambientals. Aquesta corba es caracteritza
per presentar:

 n punt de creixement màxim que correspon a un valor del factor

U
ambiental, anomenat òptim.
 n interval de valors per al factor ambiental fora del qual l’espècie no
U
pot viure, denominat interval de tolerància.

b. Quina és la humitat òptima del sòl i quin és l’interval tolerat d’humitat

per a aquesta espècie de planta?

Per investigar els efectes d’un canvi en les condicions climàtiques, utilit-
zem una nova versió del simulador, que trobareu a la versió digital, en què Simulador
s’han afegit paràmetres sobre l’òptim i l’interval de tolerància de cada es-
pècie, per a la temperatura i la humitat relativa. Començarem analitzant
els canvis en la humitat relativa.
c. Descriu els canvis que experimenten les cinc espècies de l’illa quan la
humitat passa del 50% al 65%.

d. Quina espècie o espècies responen de manera directa a aquest augment

de la humitat? Per què?

e. Explica a què es poden deure els canvis experimentats per la resta d’espè-
cies de l’illa.

f. Ara, situa la humitat en el simulador al 20%. Això equival a dir que l’illa es
troba en condicions d’aridesa.
Explica els canvis que s’observen.

També ens plantegem què succeiria a l’ecosistema de l’illa si canviés la

temperatura mitjana.
g. Descriu els canvis que experimenten les cinc espècies de l’illa quan la
temperatura mitjana passa de 22 °C a 16 °C.

h. Quina espècie o espècies responen de manera directa a aquest des-

cens de la temperatura? Per què?

science-bits.cat 13
 i. Explica a què es poden deure els canvis experimentats per la resta d’es-
pècies de l’illa.

Simulador
Espècies invasores
Finalment, utilitzarem el simulador per analitzar quin efecte té la introduc-
ció de noves espècies a l’illa sobre les espècies que l’habiten.
a. Observa què succeeix quan s’introdueixen cabres a l’illa. La situació
s’assembla a algun dels escenaris que hem analitzat anteriorment? Com
expliques el que succeeix?

b. Ara, analitza l’escenari en què s’introdueixen gossos a l’illa.

Dedueix de quines espècies s’alimentarien els gossos.

c. Ara, analitza la introducció d’eucaliptus a l’illa. Creus que algun animal

se’n pot alimentar?
Intenta comprendre també l’efecte que tenen aquests arbres sobre les
plantes de l’illa.

d. Finalment, què succeeix quan hi introduïm les granotes?

Conclusions
Els éssers vius depenen de les condicions E ls factors biòtics, consistents en les
ambientals del seu entorn i es relacionen amb els relacions amb altres organismes.
organismes que els envolten, de manera que es
formen xarxes complexes d’interaccions. És l’adaptació a tots aquests factors el que
determinarà la supervivència d’una espècie.
El conjunt d’organismes que habiten un
Conèixer les relacions entre els organismes és
mateix lloc i les condicions ambientals en
imprescindible per poder comprendre i predir
què viuen es denomina ecosistema.
l’evolució d’un ecosistema en escenaris de canvi
climàtic, o davant l’arribada de noves espècies.
Així, la vida de tot organisme depèn de dos
tipus de factors:

E ls factors abiòtics, que són tots els

factors relacionats amb l’entorn, com ara la
humitat, la temperatura o la llum.

14 science-bits.cat
 Expliquem

Els esculls de corall són ecosistemes

habitats per una gran diversitat
Què és l’ecologia?
d’éssers vius.
Els organismes no viuen aïllats. Tot ésser viu habita un determinat
espai físic i interacciona amb el seu entorn, és a dir:

 mb els altres éssers vius que hi conviuen i s’hi relacionen: les

A
seves preses, els seus depredadors, els que hi competeixen per
un mateix recurs, etc.
 mb les condicions fisicoquímiques en què viu: la temperatura, la
A
llum, la humitat, la salinitat de l’aigua, etc.

L’ecologia és la ciència que estudia com els éssers vius interac-

cionen entre ells i amb els factors fisicoquímics del seu entorn.

Així doncs, el subjecte d’estudi de l’ecologia no són els organismes

aïllats: és el sistema complex format pels organismes i les caracterís-
tiques de l’espai que habiten, denominat ecosistema.

Imatge
Definició d’ecosistema

Anomenem ecosistema el conjunt d’organismes que habiten

un espai físic, les condicions fisicoquímiques d’aquest espai i
les interaccions que s’estableixen entre aquests elements.

Podem definir ecosistemes de dimensions molt diferents. De fet, a dins

de molts ecosistemes podem delimitar ecosistemes més petits.
Així, per exemple, podem estudiar l’ecosistema que es desenvolupa en
una branca caiguda a terra en una fageda (on viuen petits artròpodes
i fongs) o estudiar l’ecosistema de la fageda en conjunt.

Podem definir un ecosistema a dins En aquest sentit, podem definir un ecosistema que inclogui tots els
d’un altre ecosistema. ecosistemes del planeta. Aquest ecosistema es denomina ecosfera.

science-bits.cat 15
 Els components d’un ecosistema
Interactivitat En un ecosistema identifiquem dos components: el conjunt d’éssers
vius, anomenat biocenosi, i el conjunt de condicions fisicoquímiques
en què viuen, anomenat biòtop.
BIÒTOP
El biòtop i la biocenosi d’un ecosistema interactuen contínuament:
El biòtop determina el tipus d’organismes que poden habitar l’e-
BIOCENOSI cosistema.
Al seu torn, la biocenosi altera i modifica les condicions fisicoquími-
ques de l’ecosistema.
Els elements que formen el biòtop són els factors abiòtics de l’ecosiste-
ma. Els éssers vius són els factors biòtics de l’ecosistema.

Els factors abiòtics

Els factors abiòtics d’un ecosistema determinen quins organismes hi
poden viure. Podem classificar els factors abiòtics d’un ecosistema en
dues classes:
Físics: molts d’aquests factors estan determinats per les condicions cli-
Galeria màtiques de l’indret. És el cas de la temperatura, la llum o la humitat.
L a temperatura condiciona el metabolisme dels organismes. Tam-
bé determina la disponibilitat d’aigua líquida: com més alta sigui la
temperatura, més evaporació hi haurà. Per sota de 0 °C, l’aigua es
congela i deixa d’estar disponible per a les plantes.
L a llum és imprescindible per a la fotosíntesi de les plantes.
L a disponibilitat d’aigua és vital per a tots els organismes.
Altres factors físics són la textura del sòl, en els ecosistemes terrestres, o
l’estructura del substrat en els ecosistemes aquàtics.
Químics: els factors químics fan referència a la composició química del
medi en què es desenvolupa l’ecosistema.
E n els ecosistemes terrestres, els factors químics principals fan re-
ferència a la concentració de sals minerals en els sòls. L’absència o
l’excés de diverses sals condiciona quines espècies de plantes s’hi
poden desenvolupar.
E n els ecosistemes aquàtics, siguin marins o continentals, fan refe-
rència a aspectes de la composició química de l’aigua, com el pH
(grau d’acidesa), la concentració d’oxigen o la salinitat.

Els factors biòtics

En un ecosistema, els organismes de la biocenosi estableixen rela-
cions entre ells que condicionen mútuament la seva supervivència,
creixement i reproducció. Per això s’anomenen factors biòtics de l’e-
cosistema. Per estudiar el paper dels organismes en un ecosistema,
els organitzem en poblacions.
 nomenem població el conjunt d’organismes d’una mateixa es-
A
pècie que conviuen en un ecosistema i que, per tant, es poden
reproduir entre ells.
 tilitzem el terme comunitat, equivalent a biocenosi, per referir-nos
U
al conjunt de les diferents poblacions que conviuen en un ecosistema.

16 science-bits.cat
 Zebres Grams Interactivitat

Acàcies Nyus
de capçada blaus
plana
Comunitat
Poblacions Acàcies, zebres, nyus i grams
En un ecosistema hi ha poblacions La comunitat inclou els organismes de
de diferents espècies. totes les poblacions de l’ecosistema.

Dins de les interaccions que s’estableixen entre els organismes d’un

ecosistema, distingim les relacions intraespecífiques, dins d’una po-
blació, i les relacions interespecífiques, entre poblacions diferents.

Les relacions biòtiques

Relacions intraespecífiques
Les relacions intraespecífiques són les que s’estableixen entre els in-
dividus d’una mateixa espècie en un ecosistema.

Parlem de cooperació intraespecífica per referir-nos a aquelles re-

lacions que resulten beneficioses per als organismes de la població.
Fruit d’aquesta cooperació els organismes obtenen, per exemple,
protecció o tenen més accés a l’aliment. Destaquem els tipus de co- Galeria
operació següents:

Gregarisme. Parlem de gregarisme quan un
conjunt d’individus, no necessàriament empa-
rentats, viuen en grup i n’obtenen beneficis.
Aquestes agrupacions poden ser temporals
i produir-se, per exemple, en l’època de cria
o durant les migracions. Imatge: el pingüí de
corona blanca és una espècie gregària.
Famílies. Les famílies són agrupacions d’or-
ganismes emparentats que estableixen forts
vincles entre ells. En aquestes agrupacions
els adults cuiden i protegeixen les cries.
Imatge: els goril·les estableixen vincles fami-
liars entre si.
Societats. Les societats són agrupacions
d’organismes molt organitzades i jerarquit-
zades, en què els organismes desenvolupen
rols diferents, tot i formar part de la mateixa
espècie. Imatge: totes les espècies de formi-
gues són espècies socials.

Quan les relacions entre els organismes d’una població són perjudi-
cials per a ells parlem de competència intraespecífica.

Competència. Els organismes d’una població necessiten els mateixos recursos per so-
breviure, créixer i reproduir-se. Per això, quan algun d’aquests recursos és insuficient
per cobrir les necessitats de tots els membres de la població, competeixen per aconse-
guir-lo, perjudicant-se mútuament. Imatge: els mascles d’elefant marí competeixen per
poder-se reproduir.

science-bits.cat 17
 Relacions interespecífiques
Les relacions interespecífiques són les que s’estableixen entre orga-
nismes d’espècies diferents.

En funció de si cadascun dels organismes que participa en la interac-

Galeria ció obté un benefici o en resulta perjudicat, classifiquem aquestes
relacions en:

Competència Depredació Comensalisme Mutualisme

La competència sorgeix entre or-
ganismes que exploten un mateix
recurs quan no es troba en prou
quantitat com per cobrir les ne-
cessitats de tots. Aquesta interac-
ció resulta desfavorable per a tots
els organismes.
La causa de la competència no
és només l’accés a l’aliment: dos
organismes poden competir per
un mateix territori, per la llum,
l’aigua, etc. Imatge: els nyus i les
zebres competeixen per l’espai i
l’aliment.
Parlem de depredació quan un
organisme s’alimenta d’un altre
organisme (o de part d’aquest).
Aquesta interacció resulta favora-
ble per a un organisme i clarament
desfavorable per a l’altre, que sol
morir. En la depredació entre ani-
mals, l’organisme que s’alimenta
es denomina depredador, i el que
serveix d’aliment, presa. Imatge:
les aranyes depreden els insectes
que atrapen a la teranyina.
El comensalisme es produeix quan
un organisme d’una espècie obté
un benefici fruit de la relació que
té amb un organisme d’una altra
espècie, al qual no causa perjudici
ni benefici. Molts dels casos de
comensalisme consisteixen en
organismes que s’alimenten de
les restes generades per un altre
organisme. Imatge: les rèmores
s’enganxen a peixos més grans,
s’alimenten de les seves restes i
aconsegueixen protecció.
El mutualisme és la relació de co-
operació que s’estableix entre dos
organismes d’espècies diferents i
que comporta beneficis per a tots
dos. Els beneficis que obtenen els
organismes poden consistir, per
exemple, en l’accés a l’aliment o
la protecció. Imatge: els búfags
s’alimenten dels paràsits de la pell
del búfal.

En alguns casos, les relacions que estableixen els organismes entre

ells són molt estretes, de manera que un dels organismes o tots dos
en depenen totalment. Aquestes relacions són:

Parasitisme
El parasitisme s’estableix quan l’organisme d’una espècie —el paràsit— es beneficia de
l’organisme d’una altra espècie —l’hoste—, al qual perjudica. Els paràsits depenen dels
seus hostes per sobreviure. De fet, els paràsits no acostumen a matar el seu hoste, perquè el
necessiten per seguir obtenint-ne benefici. Imatge: el vesc és una planta paràsita de diverses
espècies d’arbres, de les quals n’obté aigua i nutrients.

Simbiosi
La simbiosi és una relació de mutualisme molt especialitzada, que ha evolucionat fins al
punt que els dos organismes ja no poden viure per separat. Els líquens, que són una simbi-
osi entre algues i fongs, i les micorizes, que són una simbiosi entre les arrels de les plantes
i els fongs, són exemples d’aquest tipus de relació. Imatge: els líquens són associacions d’un
fong i una alga que romanen units al llarg dels seus cicles vitals i es reprodueixen junts.

18 science-bits.cat
Les adaptacions dels éssers vius
Les espècies estan adaptades als factors biòtics i abiòtics dels ecosis-
temes que habiten. Això significa que presenten unes característiques
gràcies a les quals poden créixer i reproduir-se amb eficàcia.

Aquestes característiques s’anomenen adaptacions, i les classifiquem Galeria

en tres classes:

Morfològiques Fisiològiques Conductuals

Les adaptacions morfològiques, o estruc-
turals, són característiques anatòmiques de
les espècies relatives a la seva forma, mida
o aparença. Imatge: el cos fusiforme i les
extremitats en forma d’aleta dels peixos són
adaptacions morfològiques al medi aquàtic.
Les adaptacions fisiològiques, o funcionals,
són característiques de les espècies que fan
referència al metabolisme i al funcionament
dels seus òrgans i sistemes. Imatge: la capaci-
tat d’extreure l’oxigen dissolt a l’aigua per mitjà
de brànquies és una adaptació fisiològica dels
peixos al medi aquàtic.
Les adaptacions conductuals, o etològiques,
són característiques de les espècies relatives
als comportaments innats —que es produ-
eixen sense haver estat apresos. Imatge: saltar
fora de l’aigua davant la presència d’un depre-
dador és una adaptació conductual d’algunes
espècies de peixos.

Atès que les espècies estan adaptades al seu entorn, qualsevol canvi
que s’hi produeixi pot comprometre la seva supervivència.

Hàbitat i nínxol ecològic

Les poblacions d’éssers vius que habiten un ecosistema ocupen un hàbi-
tat i un nínxol ecològic determinats. Les adaptacions d’una espècie de-
terminen el seu hàbitat i el seu nínxol ecològic.
Galeria

Hàbitat
L’hàbitat és l’espai físic on viu una determinada població, aquell que reuneix les condici-
ons necessàries perquè els individus de la població puguin viure i reproduir-se. Imatge:
les abelles ocupen hàbitats amb una temperatura i humitat determinades, amb abundàn-
cia de flors productores de pol·len.

Nínxol ecològic
El nínxol ecològic d’una població fa referència al rol que aquesta població té a dins de la
seva comunitat. Aquest rol ve determinat pels factors abiòtics del seu entorn així com per
les relacions que estableix amb les altres poblacions de la comunitat. Imatge: pol·linitzar
flors forma part del nínxol ecològic de les abelles.

En un ecosistema, diferents poblacions poden ocupar un mateix hà-

bitat, sempre que no explotin el mateix nínxol ecològic. Quan dues
o més poblacions comparteixen part dels seus nínxols ecològics, es
produeix entre elles una relació de competència.

science-bits.cat 19
 Les relacions tròfiques

Tots els éssers vius necessiten nodrir-se per obtenir matèria i

energia del seu entorn.

En un ecosistema, trobem organismes que produeixen el seu propi

aliment a partir de l’entorn no viu i organismes que s’alimenten d’al-
tres organismes.
Galeria En funció de com obtenen l’aliment, classifiquem els organismes
d’un ecosistema en nivells tròfics:

Productors. Els productors d’un ecosistema són els organismes autòtrofs, és a dir, aquells
capaços de generar el seu propi aliment a partir de matèria inorgànica i d’una font d’energia
externa.
A la immensa majoria d’ecosistemes, els productors són plantes, algues (unicel·lulars
i pluricel·lulars) o cianobacteris. Aquests organismes obtenen energia de la llum solar
i, per mitjà de la fotosíntesi, transformen matèria inorgànica en la matèria orgànica de
què s’alimenten.

Els productors produeixen matèria orgànica que, directament o indirectament,

constituirà l’aliment de tots els consumidors i descomponedors.

Consumidors. Els consumidors són organismes heteròtrofs, és a dir, que necessiten alimen-
tar-se d’altres organismes o de la matèria que aquests produeixen.
 E ls consumidors que s’alimenten de productors es denominen consumidors pri-
maris. Es tracta principalment d’animals herbívors, que s’alimenten de plantes.
 A nomenem consumidors secundaris els consumidors que s’alimenten de consu-
midors primaris. Es tracta principalment d’animals carnívors, o omnívors si també
s’alimenten de productors.
 A partir d’aquí, parlem de consumidors terciaris, depredadors que inclouen en la
seva dieta consumidors secundaris, o fins i tot de consumidors d’ordre superior, seguint
la mateixa lògica.

Descomponedors. Els descomponedors són organismes heteròtrofs que s’alimenten

de restes i residus d’altres organismes: matèria vegetal morta, excrements, cadàvers, etc.

L’acció dels descomponedors és clau en tots els ecosistemes: provoquen la transformació

de la matèria orgànica en matèria inorgànica o mineral. Sense el retorn d’aquesta
matèria inorgànica, els productors no podrien seguir produint aliment.
En els ecosistemes terrestres, els descomponedors habiten el sòl. Allà, l’acció de petits
invertebrats (cucs, insectes, col·lèmbols, etc.) sobre els residus dóna pas als bacteris i als
fongs, els últims responsables de la transformació de la matèria orgànica en inorgànica.

Les interaccions que s’estableixen entre els organismes d’un ecosis-

tema destinades a obtenir aliment s’anomenen relacions tròfiques.
El terme tròfic prové del grec trophós, que significa ‘alimentació’.

20 science-bits.cat
Cadenes i xarxes tròfiques
Per comprendre les diverses relacions tròfiques d’un ecosistema, utilit-
zem dos models simplificats: cadenes tròfiques i xarxes tròfiques.

En aquests models, les relacions tròfiques es representen mitjançant

fletxes que van des de la població que serveix d’aliment fins a la pobla- Interactivitat
ció consumidora.

Una cadena tròfica és una seqüèn-

cia lineal d’organismes, que comen-
ça per un productor i segueix amb Bernat Bernat Bernat Bernat Bernat
pescaire pescaire pescaire pescaire pescaire
els consumidors, on cada població Gambúsia
de la cadena s’alimenta d’aquella
Gambúsia
que la precedeix i serveix d’aliment
a la que la segueix. Mol·luscs Carpa Cranc Zooplàncton Carpa Cranc
Zooplàncton de riu Mol·luscs de riu
Tanmateix, les relacions tròfiques
acostumen a ser més complexes:
una població pot servir d’aliment
a més d’un consumidor i rarament Fitoplàncton Fitoplàncton Algues Algues Fitoplàncton Algues
un consumidor s’alimenta d’una Cadenes tròfiques Xarxa tròfica
única població.

Per això, és més apropiat modelitzar un ecosistema amb una xarxa

tròfica, un model en forma de xarxa que sorgeix de la connexió de les
cadenes tròfiques d’un ecosistema.

El flux de matèria i energia en els ecosistemes

Els organismes utilitzen la matèria orgànica present a l’aliment de
dues maneres:

 om a font de matèria per créixer

C
Com a font d’energia per dur a terme els processos vitals

Així doncs, quan un organisme s’alimenta d’un altre organisme, es pro-

dueix un flux de matèria i energia entre ells. En el conjunt de l’ecosiste- Galeria
ma, la matèria flueix de manera cíclica i l’energia ho fa de manera lineal:

Flux de matèria Matèria inorgànica (CO2 i H2O)

Els productors incorporen matèria inorgànica de l’entorn i, gràcies a la foto-
síntesi, la transformen en la matèria orgànica que forma els seus cossos.
Aquesta matèria orgànica es va transferint en forma d’aliment als consumi-
primidors

secunmidors

terciadors
tors

aris

daris

ris

dors de l’ecosistema.
umi
um
uc

u
Prod

Cons

Cons

Cons

Finalment, les restes dels productors i els consumidors arriben als descom-
ponedors, que tanquen el cicle transformant la matèria orgànica morta en
matèria inorgànica, que torna a estar a disposició dels productors.

Tots els organismes —siguin productors, consumidors o descomponedors— Matèria

només inverteixen una petita part de l’aliment en el seu creixement. El gruix inorgànica
(nitrats, Descomponedors
d’aquest aliment és consumit per obtenir energia, per mitjà de la respiració
cel·lular. En aquest procés, complementari a l’acció dels descomponedors, fosfats...)
part de la matèria orgànica es transforma en inorgànica. Matèria orgànica
Matèria inorgànica

science-bits.cat 21
 Energia Flux d’energia
solar
Energia dissipada (calor)
L’energia que tots els organismes de l’ecosistema utilitzen per viure
prové en darrer terme del Sol.
primidors

secunmidors

terciadors
tors

aris

daris

ris
umi
A través de la fotosíntesi, els productors incorporen aquesta energia a l’eco-
um
uc

u
Prod

Cons

Cons

Cons sistema: transformen l’energia de la llum del Sol en energia química, que
emmagatzemen en els enllaços químics de la matèria orgànica.

A mesura que és utilitzada pels organismes, bona part de l’energia continguda

en la matèria orgànica es dissipa en forma de calor. Així doncs, l’ecosistema ne-
Descomponedors
cessita l’entrada contínua d’energia solar per mantenir-se.
Energia lumínica
Energia química
Calor

Els biomes
A la Terra, hi ha una gran diversitat d’ecosistemes, cadascun amb uns
factors biòtics i abiòtics determinats. Els ecosistemes amb factors si-
milars s’agrupen en un mateix bioma.

Els biomes són grups d’ecosistemes que es caracteritzen per

tenir unes condicions climàtiques semblants i per ser habitats
per organismes similars.

Segons el medi ocupat pels ecosistemes, parlem de biomes terres-

tres o biomes aquàtics.

Els biomes terrestres

Els biomes terrestres ocupen grans regions continentals caracterit-
zades per tenir unes condicions climàtiques similars, principalment la
temperatura i les precipitacions.

La temperatura mitjana anual depèn principalment de les hores de

llum solar (o insolació) que rep una regió. Per això, la temperatura
disminueix amb la latitud —des de l’equador cap als pols— i també
amb l’altitud.
L a quantitat de precipitacions acumulades depèn de la circulació de
les masses d’aire humit i augmenta a les zones properes als oceans i,
en general, amb l’altitud.

La combinació d’aquests factors abiòtics determina de mane-

ra directa quin tipus de vegetació es pot desenvolupar en un
ecosistema, i la vegetació, per la seva banda, condiciona quin
tipus d’animals poden habitar l’ecosistema.

22 science-bits.cat
 Hem distingit nou biomes terrestres: els gels polars, la tundra, la
taigà, el bosc temperat, la selva tropical, el bosc mediterrani, la
sabana, l’estepa i el desert.
Interactivitat

-20
Temperatura mitjana anual (°C)

-10

10

20

30
0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000
Precipitació mitjana anual (mm)

Gels polars Bosc temperat

Gels permanents amb nul·la precipitació i Pluges abundants durant tot l’any, amb hiverns freds
temperatures extremadament baixes, que impedeixen i estius càlids.
que s’hi estableixi la vegetació.
Desert
Tundra àrtica i alpina Precipitacions extremadament escasses i grans canvis
Precipitacions escasses i temperatures molt baixes, de temperatura entre el dia i la nit.
tot i que prou altes a l’estiu perquè hi visquin algunes
Sabana
plantes.
Pluges escasses i molt estacionals. Temperatures
Taigà elevades durant tot l’any.
Hiverns molt freds i precipitacions moderades, sovint
Bosc tropical
en forma de neu.
Pluges molt abundants i temperatures elevades.
Bosc mediterrani
Pluges escasses i irregulars, amb hiverns suaus i estius
calorosos.
Estepa
Pluges escasses i irregulars, hiverns llargs i freds, i
estius càlids i secs.

Classificació dels biomes terrestres

Aquestes són les característiques principals dels nou biomes terrestres: Vídeos

Gels polars
Els gels polars són regions cobertes de gel durant tot l’any, on no hi ha vegetació. En aquestes regi-
ons, hi trobem pocs animals, com els óssos polars —en els gels polars del nord— o els pingüins
—en els gels polars del sud.

Tundra
La vegetació de la tundra consisteix en molses, petites plantes herbàcies i mates nanes, que creixen
només durant un breu període a l’estiu, època en què abunden els insectes i els ocells. També hi
trobem mamífers herbívors, com els rens, i depredadors, com els llops o els linxs, tots adaptats als
hiverns freds.

science-bits.cat 23
 Taigà
La taigà és un bosc dominat per coníferes com l’avet i la pícea, espècies adaptades a sobreviure
hiverns molt freds. Les llavors d’aquests arbres alimenten petits ocells i rosegadors, que al seu torn,
serveixen d’aliment als depredadors. La presència de molses, líquens i plantes herbàcies sustenta
herbívors com els rens.

Bosc temperat
Es tracta, sobretot, de boscos d’arbres caducifolis, com els aurons, els roures o els faigs. A la pri-
mavera i l’estiu les condicions climàtiques són molt favorables, la qual cosa dóna lloc a una gran
activitat d’insectes, petits ocells i mamífers, com els esquirols o els óssos rentadors, que sustenten
els depredadors.

Bosc mediterrani
Es tracta de regions poc extenses, cobertes per formacions d’arbustos i algunes espècies d’arbres de
fulla perenne, com les alzines o els pins. A l’estiu, l’aridesa limita l’activitat en aquests ecosistemes,
que són habitats per petits ocells, rèptils i mamífers.

Desert
Les precipitacions, que són molt escasses, limiten en extrem la vegetació. Les espècies vegetals,
com el cactus, estan adaptades per conservar l’aigua que absorbeixen durant els escassos episodis
de pluja. En els deserts trobem rèptils, així com petits mamífers i ocells que adapten la seva acti-
vitat a l’extrema aridesa.

Estepa
L’estepa és un bioma condicionat per l’escassetat de pluges i l’existència de períodes de sequera.
La vegetació consisteix en prats o pastures dominats per gramínies, un tipus de plantes herbàcies.
Aquests prats serveixen d’aliment a grans mamífers herbívors.

Sabana
Les sabanes són regions cobertes de pastures amb presència d’alguns arbustos i arbres, com
les acàcies. Aquesta vegetació serveix d’aliment a grans mamífers, com els elefants, els nyus
o les zebres, que al seu torn, alimenten poblacions de grans depredadors, com els lleons o els
guepards.

Selva tropical
Aquest és el bioma terrestre més divers del planeta. Les pluges abundants i les altes temperatures
permeten que es desenvolupin selves, boscos densos formats per arbres de gran alçària. Una gran
diversitat d’insectes, amfibis, rèptils, ocells i mamífers —entre els quals trobem molts primats—
habiten les selves tropicals.

Els biomes aquàtics

Els ecosistemes aquàtics, aquells en què els organismes viuen envol-
tats d’aigua, es poden agrupar en dues grans classes: biomes d’ai-
gües continentals i biomes marins. Els factors abiòtics més relle-
vants en aquests ecosistemes són:
La llum. És imprescindible per als organismes fotosintètics. La
quantitat de llum depèn sobretot de la profunditat: la llum solar no
acostuma a penetrar per sota dels 200 m de profunditat. Aquesta
zona fosca es denomina zona afòtica.
 a temperatura. És més constant que en els biomes terrestres. És
L
més variable en les aigües superficials que en les profundes. Per sota
dels 300 m de profunditat està sempre entre els 0 °C i els 3 °C.

24 science-bits.cat
 L
 a pressió hidrostàtica. A mesura que guanyem profunditat, la pres-
sió que el pes de la columna exerceix sobre els organismes augmenta
ràpidament.
 actors químics. Els organismes han d’estar adaptats a la concentra-
F
ció de sal, o salinitat, de l’aigua. També depenen de la concentració
d’oxigen, que pot ser molt baixa al fons de mars i llacs. Interactivitat

Mar obert (profunditats). Ens referim a

la zona del mar obert on no arriba prou llum
per fer la fotosíntesi. Aquesta zona afòtica
comença als 200 m de profunditat i s’estén
fins al fons marí. S’hi poden distingir diver-
ses zones segons la profunditat: com més
profunditat menys llum hi ha; i més elevada Aigües costaneres. Ens referim a la regió ma-
és la pressió. rina que s’ubica sobre la plataforma continental,
on el fons acostuma a estar a menys de 200 me-
Mar obert (superfície). Ens referim a la zona tres de profunditat i, per tant, hi ha prou llum
de mar obert, fora de la plataforma continen- per fer la fotosíntesi. Especialment a prop de les
tal, on arriba la llum. És una zona fòtica, costes, aquests biomes estan sotmesos al movi-
en què els productors —en aquest cas, els ment de l’aigua, a causa de les marees i l’onatge.
organismes microscòpics del fitoplàncton— La regió intermareal, en la qual l’aigua només
poden fer la fotosíntesi i constitueixen la base hi és present quan les marees són altes, pot ser
tròfica de l’ecosistema. considerada un bioma diferent.

Estanys i llacs. Són aigües continentals es-

tancades, als fons de les quals la concentració
d’oxigen a l’aigua pot arribar a ser limitant.
En els grans llacs podem trobar, com al mar,
una zona fòtica superficial, amb productors
com ara algues, plantes aquàtiques i fito-
plàncton, i una zona afòtica més profunda,
on no hi ha productors i tot l’aliment arriba
per gravetat des de la zona fòtica.
Rius. Es tracta d’aigües continentals en movi-
ment i, en general, més fredes i oxigenades que
les dels llacs i estanys. El factor més important
al qual han de fer front els ésser vius és el movi-
ment constant de l’aigua. La velocitat de l’aigua
i la concentració de sals minerals són diferents a
cada tram del riu.

Classificació dels biomes aquàtics

Segons la seva relació amb el medi aquàtic, classifiquem
els organismes que habiten aquests ecosistemes en:
plàncton
P
 làncton. Són els organismes que viuen arrossegats
pels corrents i l’onatge. Majoritàriament són micros-
nècton
còpics.

B
 entos. Són els organismes aquàtics que viuen al
fons, al substrat sòlid. Es poden moure o no.

N
 ècton. Són els organismes capaços de despla-
çar-se nedant, fins i tot a contracorrent.

bentos

science-bits.cat 25
 Galeria Els principals biomes aquàtics continentals són:

Llacs i estanys
Les aigües continentals estancades estan habitades per una gran varietat d’invertebrats
(mol·luscs, insectes, crustacis) i vertebrats, així com per fitoplàncton. A les ribes, hi trobem
plantes aquàtiques.

Rius
El factor més important al qual s’enfronten els
éssers vius que habiten les aigües continentals
corrents és el constant moviment de l’aigua.
Per això aquests organismes són excel·lents
nedadors, o bé tenen òrgans fixadors. La flora
i la fauna varien d’un tram a un altre del riu,
atès que les condicions de velocitat de l’aigua i
la concentració de sals minerals també ho fan.

Els principals biomes aquàtics marins són:

Mar obert (superfície)

Lluny de la costa, a les aigües il·luminades de la superfície de l’oceà, el fitoplàncton produeix
matèria orgànica de la qual s’alimentaran, tard o d’hora, crustacis, peixos, mamífers marins
i fins i tot alguns ocells.

Mar obert (profunditats)

A les fosques profunditats de l’oceà, la llum que
arriba és insuficient perquè els productors facin la
fotosíntesi. Per això, la base de la xarxa tròfica són
les restes de matèria orgànica que procedeixen
de les capes superiors. Els animals que habiten
aquestes aigües —peixos, cefalòpodes, cnidaris,
etc.— estan especialment adaptats a les altes
pressions i a l’escassetat de llum.
El fons marí està poblat principalment per des-
componedors, com ara poliquets i equinoderms.

Aigües costaneres
Les aigües costaneres són les més poblades dels mars. La base tròfica de l’ecosistema la com-
ponen el fitoplàncton i les algues pluricel·lulars. Són ecosistemes molt diversos, amb nom-
broses espècies de peixos, invertebrats i espècies bentòniques com els coralls i les esponges.

En els estuaris, zones d’aigua salabrosa on es barreja l’aigua dels rius i del mar, es desenvo-
lupen ecosistemes específics. El mateix succeeix en la zona intermareal, que queda coberta
d’aigua de mar quan la marea és alta i descoberta quan la marea és baixa.

26 science-bits.cat
El sòl com a ecosistema

El sòl és la capa superficial de la litosfera, formada a partir

de la disgregació de les roques i l’aportació de residus que
generen els éssers vius.

El sòl és imprescindible per a la vida en els ecosistemes terres-

tres. La seva estructura i la seva composició determinen les pos-
sibilitats de desenvolupament d’aquests ecosistemes.

Sense sòl, les arrels de les plantes no podrien obtenir aigua,

minerals ni oxigen, i sense plantes cap dels animals que direc-
tament o indirectament les consumim no podríem sobreviure.

Alhora, el sòl es pot considerar un ecosistema en si mateix, format

per un biòtop i una biocenosi que interaccionen entre ells.

El biòtop del sòl La biocenosi del sòl

El sòl té una part inorgànica formada per partícules mine-
rals de diferents mides (graves, sorres, llims i argiles), així
com per aigua i aire, presents entre les partícules minerals.
A l’interior del sòl, la temperatura i la humitat varien poc, i
la llum és molt escassa.
Les plantes aporten matèria orgànica al sistema a través
de les seves restes, que són consumides per insectes, cucs
i altres invertebrats. Els fongs i els bacteris descomponen
aquestes restes, així com les dels animals. Hi ha petits ma-
mífers que cacen invertebrats (com els talps) o consumeixen
arrels i tubercles (com els talpons).

La biodiversitat d’un ecosistema

La biodiversitat d’un ecosistema fa referència a la diversitat

d’éssers vius que hi viuen.

La manera més senzilla de mesurar la biodiversitat és comptar el

nombre d’espècies de l’ecosistema.

Altres mesures de biodiversitat tenen en compte

la quantitat d’individus de cada espècie: com més
semblants són aquestes quantitats, més gran és
la diversitat.

Com més divers és un ecosistema, més elevat és el

nombre de relacions biòtiques que s’hi estableixen.

En general, els ecosistemes amb una biodiversitat

elevada són més estables, és a dir, resulten menys
afectats per alteracions com, per exemple, la in-
troducció d’una espècie invasora.

science-bits.cat 27
 La importància de la biodiversitat
La biodiversitat de l’ecosfera és el resultat de milers de milions d’anys
d’evolució.

Els éssers humans formem part d’aquesta biodiversitat. Tanmateix,

l’activitat humana ha estat responsable de l’extinció de centenars
d’espècies.

La biodiversitat és un patrimoni insubstituïble que hem de

protegir i conservar.

Galeria A més, conservar la biodiversitat ens aporta beneficis pràctics, entre

els quals trobem:

Beneficis mèdics Beneficis científics Beneficis ecològics

Els principis actius de molts medicaments
són produïts per espècies d’éssers vius.
Imatge: l’atropina és un medicament ob-
tingut a partir de la belladona.
Conèixer totes i cadascuna de les espècies
del planeta ens aporta informació valuosa
per comprendre l’evolució i les caracterís-
tiques de la vida a la Terra. Imatge: s’esti-
ma que la immensa majoria d’espècies del
planeta, principalment insectes, encara no
s’han descobert.
La biodiversitat garanteix l’estabilitat dels
ecosistemes, atès que cada espècie juga
un paper en l’equilibri d’aquests. La pèr-
dua progressiva d’espècies posa en perill el
conjunt de l’ecosistema. Imatge: l’activitat
dels castors genera nous hàbitats per a les
espècies del bosc.

Beneficis econòmics
Moltes espècies d’éssers vius constitueixen una font de matèries primeres, aliment, força de tre-
ball, etc. per a l’ésser humà. L’explotació d’aquestes espècies ha de ser sostenible per no posar
en risc la seva existència. Imatge: la tala d’arbres pot aportar beneficis econòmics, però s’ha de fer
de manera controlada per preservar la sostenibilitat de l’ecosistema.

Impactes de l’ésser humà en els ecosistemes

De manera directa o indirecta, les activitats humanes poden alterar
els factors biòtics i abiòtics dels ecosistemes, comprometre’n l’equili-
bri i posar-los en perill.
Galeria
Els impactes principals que l’ésser humà causa en els ecosistemes són:

Canvi climàtic
L’activitat industrial, l’ús de combustibles fòssils i, en menor mesura, la ramaderia, contribueixen a
l’acumulació de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera i a l’escalfament del planeta. Això condu-
eix a canvis climàtics que alteren greument els ecosistemes de tot el planeta.
Imatge: les emissions de CO2 són responsables de l’escalfament global.

28 science-bits.cat
Contaminació
Els vessaments i les emissions d’algunes indústries, així com l’ús incontrolat de pesticides i fertilit-
zants provoquen la contaminació de les aigües, els sòls i l’atmosfera. Els contaminants perjudiquen
els organismes i alteren de manera greu els ecosistemes terrestres i aquàtics.
Imatge: vessament d’aigües contaminades.

Destrucció d’hàbitats
Activitats com la construcció d’infraestructures, la mineria, les explotacions forestals o l’agricultura
comporten la destrucció dels hàbitats naturals, o la seva fragmentació en àrees massa petites per-
què l’ecosistema sigui sostenible.
Imatge: les grans infraestructures provoquen la fragmentació dels hàbitats naturals.

Sobreexplotació
La captura excessiva d’espècies animals o vegetals provoca greus desequilibris ecològics. Un exem-
ple n’és la sobreexplotació pesquera, que ha reduït les poblacions de moltes espècies capturades
a tot el món.
Imatge: la sobrepesca posa en perill les poblacions de moltes espècies.

Espècies invasores
El transport d’espècies d’un ecosistema a un altre pot tenir efectes devastadors sobre les pobla-
cions de l’ecosistema receptor. Algunes de les espècies introduïdes, denominades espècies in-
vasores, poden experimentar creixements descontrolats per l’absència de depredadors naturals
i perjudicar les espècies locals.
Imatge: el conill ha esdevingut una espècie invasora en molts dels ecosistemes d’Austràlia.

Totes aquestes alteracions poden acabar provocant l’extinció

d’espècies.

science-bits.cat 29
 Elaborem
El mosquit tigre és una espècie pro-
cedent del sud-est asiàtic que ha
envaït extenses regions d’Europa,
Àfrica i les Amèriques.
Galeria
El musclo zebrat, originari dels llacs
del sud de Rússia, s’ha estès per Eu-
ropa i Amèrica del Nord, i ha afectat
molts ecosistemes lacustres.
La introducció del conill comú a Aus-
tràlia, l’any 1859, va ser la causa del
cas més devastador d’invasió biolò-
gica que s’ha produït mai en el con-
tinent australià.
30
Invasors!
Un dels factors que més impacte pot tenir sobre la dinàmica d’un
ecosistema és l’arribada d’una nova espècie procedent d’un altre
ecosistema.
Les espècies invasores són espècies introduïdes per l’ésser
humà en ecosistemes que estan fora de la seva àrea natural
i que, en aconseguir establir-s’hi i reproduir-s’hi, els alteren
greument.
No totes les espècies que s’introdueixen i aconsegueixen establir-se
en un ecosistema es converteixen en invasores. Una espècie es con-
sidera invasora quan altera greument l’ecosistema.
Tasca
a. Les espècies invasores causen problemes als ecosistemes de tot el món.
Busca informació sobre un cas d’espècie invasora en un ecosistema
d’una regió del planeta que et sembli interessant, i prepara un informe
complet que inclogui els apartats següents.
Pots fer una cerca a Internet de les espècies invasores amb més impac-
te per decidir quin cas estudiar.
1. Descripció de l’ecosistema receptor
T ipus d’ecosistema i bioma al qual pertany.
F actors abiòtics principals.
E spècies característiques de cada nivell tròfic.
D escripció de la xarxa tròfica.
science-bits.cat
2. Descripció de l’espècie invasora
N
 om científic i classificació.
N
 utrició.
D
 escripció del seu cicle vital.
H
 àbitat natural i nínxol ecològic que ocupa.

3. Descripció del procés d’invasió

C auses de la introducció en l’ecosistema receptor.
E fectes de la invasió en l’ecosistema receptor.
C onseqüències ecològiques, sanitàries i/o econòmiques.

Recorda que pots incloure fotografies i material gràfic a l’informe.

b. Les espècies invasores són un problema mediambiental prioritari

per a la majoria de governs del món. L’impacte que té no és només
ecològic, sinó també econòmic i fins i tot sanitari.

Per això, les administracions posen en marxa diverses campanyes per

intentar controlar i eradicar les espècies invasores.

Completa l’informe exposant quines mesures s’han adoptat a la regió per

intentar resoldre el cas de l’espècie invasora que has escollit.

En cas que no s’hagin aplicat les mesures en aquesta regió, busca

quines mesures s’han aplicat en altres regions del planeta. Es podrien
aplicar al cas que has estudiat?

science-bits.cat 31
 EXERCICIS
Què és l’ecologia?

1. Ecologia o ecologisme?
De vegades, es confon el terme ecologia, que fa referència a la ciència que estudia els ecosistemes, amb el
terme ecologisme, que es refereix al moviment social que defensa la conservació del medi ambient. Com-
pleta aquestes frases amb l’opció adequada.

La Marta és [ecologista / ecòloga]: estudia l’im-
pacte de la pesca esportiva sobre les poblaci-
ons de truita de riu.
L’organització [ecologista / ecòloga] es va mani-
festar en contra de la construcció d’un complex
hoteler al litoral.
El Departament d’[Ecologia / Ecologisme] de la
Facultat de Biologia està especialitzat en l’estudi
dels ecosistemes d’alta muntanya.
El Parlament ha votat a favor de l’esmena pre-
sentada per la formació [ecologista / ecòloga].
L’estudi publicat pels [ecòlegs / ecologistes] a la
prestigiosa revista Science revela que els eco-
sistemes agrícoles han experimentat una greu
pèrdua de biodiversitat.

Definició d’ecosistema

2. Biosfera o ecosfera?
Indica si les afirmacions següents són certes o
falses.
La biosfera és el conjunt de tots els éssers vius
del planeta.
L’ecosfera no inclou la biosfera.
Un ecosistema pot contenir altres ecosistemes
més petits.
Anomenem ecosfera l’ecosistema que inclou
tots els ecosistemes de la Terra.
A dins de l’ecosfera, també hi trobem elements
no vius.
La biosfera és el conjunt d’ecosistemes del
planeta Terra.

Els components d’un ecosistema

3. Factors biòtics o abiòtics?

Indica si els elements senyalats a la fotografia són
factors biòtics o abiòtics de l’ecosistema.
1. Corall: [biòtic / abiòtic]
2. Aigua: [biòtic / abiòtic]
3. Peix: [biòtic / abiòtic]
4. Alga vermella: [biòtic / abiòtic]
5. Roca: [biòtic / abiòtic]
6. Plantes aquàtiques: [biòtic / abiòtic]

32 science-bits.cat
 EXERCICIS
4. Sobre els components d’un ecosistema
Indica si les afirmacions següents sobre els eco-
sistemes i les parts que els integren són certes o
falses.

Els animals que habiten un bosc formen part

del biòtop.
Un ecosistema és la suma del seu biòtop i la
seva biocenosi.
La llum és un exemple de factor abiòtic en
molts ecosistemes.
Una roca pot formar part d’un ecosistema si hi
ha éssers vius que hi viuen a sobre.
Els organismes d’un ecosistema només depe-
nen dels factors abiòtics.
El lloc on viu un grup d’animals és el seu eco-
sistema.
A més d’interaccionar entre ells, els organismes
d’un ecosistema poden modificar els factors
abiòtics.
c. Per tant, com influeix la salinitat de l’aigua en la
taxa de naixements d’artèmies?
q La quantitat de sal en aigua no influeix en el
desenvolupament de l’artèmia.
q El nombre més alt de naixements es registra a
una salinitat intermèdia.
q Com més salada sigui l’aigua, més bé es
desenvoluparà l’artèmia.
q Com menys salada sigui l’aigua, més bé es
desenvoluparà l’artèmia.
d. Observa les gràfiques i indica quina representa
de manera correcta els resultats de l’experiment.

Els factors abiòtics

Naixements

Naixements
5. És abiòtic?
Quins elements d’aquesta llista són factors abiòtics?
La diversitat d’insectes
El tipus i abundància de vegetació
0 28 56 84 112 0 28 56 84 112
La presència de líquens sobre les roques Salinitat (g/L) Salinitat (g/L)
Les hores de llum
La textura del sòl
Naixements

Naixements

La composició de l’aigua
El règim de pluges
La temperatura mitjana
La presència d’animals depredadors
0 28 56 84 112 0 28 56 84 112
6. Ous d’artèmia Salinitat (g/L) Salinitat (g/L)
L’artèmia (Artemia salina) és un petit crustaci típic
e. Quines afirmacions estan d’acord amb el que ha
de les aigües salabroses continentals. En aquesta
succeït al vídeo de la versió digital?
activitat analitzarem l’efecte de la concentració de
sal a l’aigua sobre la desclosa dels ous d’aquesta La salinitat de l’aigua és un factor abiòtic molt
espècie. important per al desenvolupament de l’Artemia
a. Observa la preparació del muntatge experimental salina.
en el vídeo de la versió digital. A quin got creus que La salinitat de l’aigua és un factor biòtic, perquè
hi haurà més naixements? Justifica la resposta. influeix en el desenvolupament dels éssers vius.
b. Observa el segon vídeo de la versió digital. A El nombre d’ous d’artèmia és un factor abiòtic.
quin got hi ha hagut més naixements d’artèmies?
Aquest experiment demostra que la salinitat és
En el got [1 / 2 / 3 / 4 /5]. l’únic factor abiòtic que afecta l’Artemia salina.

science-bits.cat 33
 EXERCICIS
7. Físic o químic?
Per mantenir una espècie determinada de peix marí
en un aquari cal que els factors biòtics i abiòtics si-
guin els adequats.
Classifica els factors següents segons de quin tipus
siguin. Escull una d’aquestes respostes: [abiòtic quí-
mic / abiòtic físic / biòtic].
L’aigua ha de tenir una salinitat mínima. Es
tracta d’un factor ...........
La temperatura de l’aigua s’ha de mantenir al
voltant dels 26 ºC. Es tracta d’un factor ...........
La llum ha de seguir uns cicles dia-nit ade-
quats. Es tracta d’un factor ...........
L’aigua ha de mantenir una oxigenació míni-
ma. Es tracta d’un factor ...........
S’ha d’evitar incloure a l’aquari espècies que
s’alimentin d’aquest peix. Es tracta d’un factor
...........
Els factors biòtics
8. Nivells d’organització
Ordena els conceptes següents de més a menys
complexitat, de manera que cadascun contingui
tots els conceptes que quedin per sota seu.
A. Població
B. Ecosistema
C. Organisme
D. Comunitat
E. Ecosfera
9. Població, comunitat i biocenosi
Completa les afirmacions següents.
Els éssers vius que conformen la .......... d’un
ecosistema són els factors .......... d’aquest
ecosistema.
Anomenem ........... tots els organismes d’una ma-
teixa espècie que habiten un ecosistema.
Anomenem ........... el conjunt de poblacions de
diferents espècies que habiten un ecosistema.
Les interaccions entre membres d’una pobla-
ció s’anomenen relacions ..........., ja que tots els
organismes són de la mateixa ...........
Les interaccions entre organismes de diferents
poblacions s’anomenen relacions ...........
34
Relacions intraespecífiques
10. Associacions d’animals
Indica mitjançant quin tipus d’associacions es rela-
cionen els membres d’aquestes espècies animals.
Escull una d’aquestes respostes: [associacions gre-
gàries / famílies / societats].
Si cal, busca informació a Internet.
Pingüins: ..........
Goril·les: ..........
Formigues: ..........
Estornells: ..........
Abelles: .........
Lleons: ..........
Sardines: .........
Llops: ..........
Zebres: ..........
Relacions interespecífiques
11. Beneficiosa o perjudicial?
Descriu les relacions interespecífiques segons l’e-
fecte que tenen sobre els organismes que hi par-
ticipen.
Escull una d’aquestes respostes: [Les dues espèci-
es en resulten beneficiades. / Les dues espècies en
resulten perjudicades. / Una espècie se’n beneficia,
l’altra en resulta perjudicada. / Una espècie se’n be-
neficia, per a l’altra és indiferent.].
Competència: ..........
Depredació: ..........
Comensalisme: ..........
Parasitisme: ..........
Mutualisme: ...........
Simbiosi: ...........
12. De quina relació es tracta?
Indica de quin tipus és la relació biòtica que esta-
bleixen aquestes parelles d’espècies. Escull una
d’aquestes respostes: [mutualisme / parasitisme /
depredació / comensalisme / competència]. Si cal,
busca informació a Internet.
El pugó i la marieta tenen una relació de ..........
La puça i el gos tenen una relació de ..........
La interacció entre el peix pallasso i l’anemone
és un exemple de ..........
science-bits.cat

Els lleons i els guepards tenen una relació de
..........
L’aranya i l’arbre entre les branques del qual
fabrica la teranyina són un exemple de .........
Les abelles i diverses espècies de plantes amb
flor mantenen una relació de .........
El pugó i algunes espècies de formiga mantenen
una relació de ..........
Els éssers humans i els microorganismes de la
seva flora intestinal presenten una relació de ..........
EXERCICIS
b. Completa el text següent que explica la gràfica.
Quan la població de [linxs / llebres] augmenta,
hi ha més aliment per [als linxs / a les llebres],
per tant, la seva població també augmenta. Però
poc temps després, l’augment de la població
de [linxs / llebres] comporta més depredació,
la qual cosa provoca que la població de [linxs
/ llebres] comenci a reduir-se. Per aquesta raó,
la corba [dels linxs / de les llebres] sempre puja
i baixa una mica abans que la [dels linxs / de les
llebres].

13. Dinàmica depredador-presa Les adaptacions dels éssers vius

Les relacions interespecífiques formen part dels
factors biòtics i poden generar dinàmiques com-
plexes en els ecosistemes. És el cas de les relacions
de depredació, en les quals s’observa que:
Quan es produeix un augment en el nombre
de depredadors, el nombre de preses comen-
ça a descendir.
Quan es produeix un augment en el nombre de
preses, el nombre de depredadors comença a
augmentar.
En els boscos boreals americans, el linx del
Canadà és el principal depredador de la llebre
americana. Gràcies a les dades de pells venudes
a la Hudson’s Bay Company, ha estat possible
estimar la dimensió de les poblacions de les dues
espècies en aquests boscos durant molts anys i
construir així aquesta gràfica.
160
140
Nombre d’organismes
14. Tipus d’adaptacions
Classifica les adaptacions següents segons si són
morfològiques, conductuals o fisiològiques. Escull
una d’aquestes respostes: [morfològica / conductu-
al / fisiològica].
Moltes espècies d’ocells canten durant l’època
d’aparellament per tal d’atreure parelles po-
tencials. Es tracta d’una adaptació ...........
El pelatge de la llebre americana és marró a
l’estiu i es torna blanc a l’hivern. Es tracta d’una
adaptació ...........
La marmota és capaç d’alentir el seu metabolis-
me durant l’hivern, de manera que no necessita
menjar i pot esperar el bon temps. Es tracta
d’una adaptació ...........
Quan un depredador s’acosta, la femella de l’à-
nec salvatge claca i s’allunya del niu per atreure
el depredador, mentre els pollets es mantenen
quiets i en silenci. Es tracta d’una adaptació

120 ...........
100
80 Hàbitat i nínxol ecològic
60
15. Sobre hàbitat i nínxol ecològic
40
Digues si aquestes afirmacions són certes o falses.
20
Quan dues espècies comparteixen un mateix
nínxol ecològic, aquestes espècies estan en
45
55
65
75
85
95
05
15
25
35

competència.
18
18
18
18
18
18
19
19
19
19

Any
L’hàbitat d’una espècie és el biòtop de l’ecosiste-
a. A partir de les pujades i baixades de la gràfica, ma on viu.
identifica quina corba correspon al depredador i qui-
Dues espècies poden compartir el mateix
na a la presa. Recorda que el linx és el depredador i la
hàbitat.
llebre és la presa.
El nínxol ecològic és l’espai físic que ocupa la
La corba vermella puntejada correspon a [les
població d’una espècie en un ecosistema.
llebres / els linxs].
El nínxol ecològic depèn de les relacions que
La corba blava correspon a [les llebres / els linxs].
una espècie estableixi amb les altres.

science-bits.cat 35
 EXERCICIS
Les relacions tròfiques

16. De què s’alimenta?

Classifica aquests organismes en productors, consumidors o descomponedors.

Fongs Algues marines Lleó Roure Algues unicel·lulars

Ratolí de camp Banc de tonyines Pastura Bacteris

Cadenes i xarxes tròfiques

17. Interpretació d’una xarxa tròfica c. Quin nivell tròfic no està representat en aquesta
a. Observa la xarxa tròfica i indica si les afirmacions xarxa tròfica?
següents són certes o falses.
El nivell dels ..........
El musclo s’alimenta d’estrelles de mar.
L’eriçó de mar serveix d’aliment a la gavina. Gavina Cargol de mar
El fitoplàncton i l’enciam de mar són autòtrofs.
L’eriçó de mar s’alimenta d’enciams de mar.
El bou de mar s’alimenta de fitoplàncton. Bou
Estrella
El cargol de mar s’alimenta exclusivament de de mar de mar
Eriçó
pagellides. de mar
b. Indica el rol de cadascun dels éssers vius en
Pagellida
Musclos
una xarxa tròfica. Escull una d’aquestes respostes:
[productor / consumidor primari / consumidor
secundari / consumidor terciari / descomponedor]. Fitoplàncton Enciam de mar
Gavina: .......... 18. Construcció d’una xarxa tròfica
Eriçó de mar: .......... Utilitza el simulador de la versió digital i construeix
aquesta xarxa tròfica tenint en compte les relacions
Fitoplàncton: .......... tròfiques següents.
Musclo: .......... Els conills s’alimenten d’herba i pastanagues.
Estrella de mar: ......... Les guineus s’alimenten de gralles blaves
Cargol de mar: .......... americanes i conills.
Els ratolins s’alimenten de cereals.
Bou de mar: .........
Les gralles blaves americanes s’alimenten de
Enciam de mar: .......... saltamartins i cereals.
Pagellida: .......... Les òlibes s’alimenten de ratolins i saltamartins.
Els saltamartins s’alimenten d’herbes i cereals.

36 science-bits.cat
 EXERCICIS
19. Equilibris en la xarxa tròfica Gràcies als descomponedors, els productors
Observa atentament aquesta xarxa tròfica i respon disposen de tota la matèria inorgànica necessà-
les preguntes que es plantegen. ria per seguir produint matèria orgànica.
Els productors transformen l’energia del Sol en
Llops Àguiles
aliment.
La major part de l’energia que els éssers vius
Guineus Musaranyes utilitzen al llarg de les seves vides es perd en
forma de calor.
Els descomponedors són els únics éssers vius
Cérvols que produeixen matèria inorgànica.
Erugues
Conills L’energia de la immensa majoria dels ecosiste-
mes prové del Sol.
Gran part de l’energia que flueix per un eco-
sistema és reaprofitada pels productors, amb
la participació dels quals es reinicia el cicle de
Arbusts Gramínies l’energia.
Per mitjà de la fotosíntesi, i gràcies a l’energia
a. Què succeiria amb la població de guineus si els
de la llum solar, els productors transformen la
conills desapareguessin de l’ecosistema?
matèria inorgànica en matèria orgànica.
La població de guineus [augmentaria / es reduiria /
desapareixeria].
Els biomes terrestres
b. Què succeiria amb la població d’arbusts si la po-
blació de cérvols augmentés? 21. Els biomes terrestres del món
Completa la llegenda del mapa dels biomes ter-
La població d’arbusts [augmentaria / es reduiria / restres.
desapareixeria].

c. Què succeiria amb la població de conills si la po-

blació de cérvols i erugues augmentés?
La població de conills [augmentaria / es reduiria /
desapareixeria].

d. Què succeiria amb la població de musaranyes si

les erugues desapareguessin de l’ecosistema?
La població de musaranyes [augmentaria / es redui-
ria / desapareixeria].

e. Què succeiria amb la població d’erugues si la po-

blació d’àguiles augmentés?
La població d’erugues [augmentaria / es reduiria /
......... .........
desapareixeria].
......... .........
El flux de matèria i energia en els
......... .........
ecosistemes
......... .........
20. Sobre els fluxos de matèria i energia
Indica si les afirmacions següents sobre el flux de ma- .........
tèria i energia en els ecosistemes són certes o falses.

science-bits.cat 37
 EXERCICIS
22. Temperatura en els biomes c. En quins biomes se superen els 20 °C de tempe-
Ordena els biomes següents segons les seves tem- ratura mitjana anual?
peratures mitjanes, de més altes a menys.
Bosc mediterrani Gels polars
A. Desert
Bosc temperat Tundra àrtica i alpina
B. Bosc mediterrani
Estepa Taigà
C. Bosc temperat
D. Taigà Sabana Desert
E. Tundra Selva tropical
F. Gels polars
d. Quins biomes poden no arribar a acumular 200
23. Humitat i temperatura en els biomes mm de precipitacions l’any?
a. Què representa aquesta gràfica? Bosc mediterrani Gels polars

-20 Bosc temperat Tundra àrtica i alpina

Temperatura mitjana anual (°C)

Estepa Taigà
-10
Sabana Desert
0
Selva tropical
10
e. En un ecosistema la temperatura mitjana anual
20 és de 15 °C i la precipitació anual acumulada ronda
els 1.000 mm. En quin bioma es troba?
30
0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 [Gels polars / Tundra àrtica i alpina / Taigà /
Precipitació anual acumulada (mm) Bosc temperat / Bosc mediterrani / Estepa /
Sabana / Desert / Selva].

Gels polars f. Què succeiria si al llarg de milers d’anys la precipi-

tació anual acabés sent de 500 mm?
Bosc mediterrani
q El territori es desertitzaria.
Desert
q Seguiria igual, ja que el canvi no és gaire
Tundra àrtica i alpina significatiu.
Taigà q La vegetació canviaria, i el lloc es transforma-
ria en un bosc mediterrani.
Estepa
q La vegetació canviaria, i acabaria donant lloc
Sabana a una taigà.
Bosc temperat

Selva tropical Classificació de biomes terrestres

24. Identificació de biomes

q L’augment de la temperatura amb les preci-
Identifica a quin bioma corresponen les fotografies
pitacions.
de la galeria.
q La temperatura i la quantitat de precipitacions
pròpies dels biomes terrestres. 1. Tundra 2. Sabana
q L’efecte que tenen els biomes terrestres en la 3. Gels polars 4. Desert
temperatura i en la quantitat de precipitacions.
5. Bosc temperat 6. Selva tropical
b. En quin sentit estan representats els eixos? 7. Taigà 8. Bosc mediterrani
Temperatura: [creixent /decreixent]
9. Estepa
Precipitació: [creixent /decreixent]

38 science-bits.cat
 EXERCICIS
No hi ha arbusts ni arbres: només molsa,
líquens, petites plantes herbàcies i mates molt
baixetes: .........
Boscos densos d’avet, pícea i pi roig: ..........

Boscos amb espècies d’arbres caducifolis com els

roures, els faigs o els aurons: ..........
A B
Pastures de gramínies: ..........
Pastures de gramínies esquitxades d’arbres i
arbusts molt dispersos: ..........
Formacions d’arbusts i arbres de fulles peren-
nes i resistents a l’aridesa: ..........

Els biomes aquàtics

C D
26. Factors abiòtics aquàtics
Completa les afirmacions següents sobre els bio-
mes aquàtics i els seus factors abiòtics.
El moviment de l’aigua és un factor abiòtic
rellevant, sobretot [als rius / als llacs i estanys] i,
en menor mesura, [a les aigües costaneres / al
mar obert (superfície) / al mar obert (profundi-
E F tats)].

La falta de llum és un factor abiòtic important

[a les aigües costaneres / al mar obert (super-
fície) / al mar obert (profunditats)] i en una
petita part dels [rius / llacs i estanys].

Les pressions elevades són un factor important

G H
en [els rius / els llacs i estanys].

La concentració d’oxigen a l’aigua sol ser un

factor abiòtic rellevant en [els rius / els llacs i
estanys].

25. Vegetació i biomes

La vegetació és un element característic de cada bi-
oma. A quin bioma corresponen aquests exemples
de vegetació?
Escull una d’aquestes respostes: [taigà / desert /
selva tropical / tundra / bosc temperat / estepa /
sabana / bosc mediterrani].
Arbres de gran alçària que configuren una
coberta vegetal molt densa i diversa:: ..........
La vegetació és escassa i especialitzada a retenir
aigua: .........

science-bits.cat 39
 EXERCICIS
Classificació dels biomes aquàtics
27. On viuen?
Determina quin bioma aquàtic és el més adequat
per a cadascuna de les espècies descrites a conti-
nuació.
Esponges marines Musclos zebrats
Escull una d’aquestes respostes: [continentals cor-
rents / continentals estancades / oceàniques super-
ficials / oceàniques profundes / costaneres].
Un animal de mida gran i que, per tant, neces-
sita espai per moure’s (com una balena) però
també necessita llum, trobarà el seu hàbitat a
les aigües .......... Banc de sardines Truites

Un peix que ha desenvolupat bioluminescència

per compensar la falta de llum probablement
habitarà en aigües ..........
Una planta flotant, com un nenúfar, que neces-
sita unes aigües extremadament quietes, viurà
millor en aigües .......... Zooplàncton

Un organisme que viu fixat al fons però neces- El sòl com a ecosistema
sita llum solar, com un corall, és més comú en
aigües .......... 29. La vida al sòl
La taula mostra el règim alimentari d’alguns dels és-
Un peix que és molt bon nedador i necessita
sers que habiten el sòl.
una concentració baixa de sals minerals en
el medi en què viu és probable que habiti en a. Observa-la atentament i indica si aquests orga-
aigües .......... nismes són descomponedors.

28. Bentònic, nectònic o planctònic? Porquet de Sant Antoni Cuc de terra

Classifica els organismes següents en bentos, nèc- Larva d’insecte Cargol
ton o plàncton. Si cal, busca informació a Internet. Aranya Centpeus
b. Quins organismes aporten la major part de les
restes orgàniques d’un sòl?
Els fongs i els bacteris.
Les plantes arrelades en el mateix sòl.
Els animals, que són consumidors primaris o
Estrella i eriçons de mar Anemone secundaris.
Els animals descomponedors.

Règim alimentari
Larves Insectes
Vegetals d’insecte Àcars Restes
orgàniques
Tauró blanc Dofí tacat tropical Cargol
Porquet de
Sant Antoni
Larva
d’insecte
Cuc de terra

Calamar vermell Meduses Aranya

Centpeus
40
 EXERCICIS
La biodiversitat d’un ecosistema a. Quina espècie és la més abundant a cada ecosis-
tema?
30. Comparem la biodiversitat Ecosistema 1: [les estrelles / els cercles / els
a. Quin d’aquests dos ecosistemes té més biodiver- quadrats].
sitat?
Ecosistema 2: [les estrelles / els cercles / els
quadrats].

b. En quin ecosistema viuen més organismes?

En l’ecosistema [1 / 2].

c. Quin ecosistema té més biodiversitat?

En l’ecosistema [1 / 2].
b. Quin d’aquests dos ecosistemes té més biodi-
versitat? d. Tenint en compte les respostes que has selecci-
onat als apartats anteriors, quines afirmacions són
certes respecte de la biodiversitat?

Un ecosistema té més biodiversitat com més

gran és el nombre d’organismes que hi viuen.
Un ecosistema té més biodiversitat com més
espècies hi viuen.
Quan la població d’una espècie en concret és
c. Quin d’aquests dos ecosistemes té més biodi- molt gran, es diu que viu en un entorn amb
versitat? gran biodiversitat.
Un ecosistema té més biodiversitat com més
gran sigui la seva comunitat.

La importància de la biodiversitat

32. Estat de conservació d’una espècie

Des del 1964 la Unió Inter-
31. Comptem organismes nacional per a la Conser-
Els rectangles de la il·lustració representen dos eco- vació de la Natura (IUCN)
sistemes diferents. Cada figura geomètrica equival a elabora la Llista vermella
un organisme d’una espècie concreta. d’espècies amenaçades
(Red List of Threatened Spe-
cies, en anglès). Es tracta
d’una llista que cataloga els
éssers vius segons el seu
estat de conservació en els
diferents ecosistemes.
En aquesta llista, hi trobem les categories següents:
Extinta
Extinta en estat salvatge
En perill
Preocupació menor
Vulnerable
Gairebé amenaçada
En perill crític

science-bits.cat 41
 EXERCICIS
a. Busca informació i indica l’estat de conservació
d’aquestes espècies segons la IUCN.
Escull una d’aquestes respostes: [extinta / extinta
en estat salvatge / en perill crític / en perill / vulne-
rable / gairebé amenaçada / preocupació].
Gripau daurat: ..........
Raccoon: .........
Avet de Numídia: ........
Tauró blanc: ........
Rinoceront blanc: ........
Bonobo: ........
Òrix blanc: ........
b. Ordena les espècies següents segons el seu estat
de conservació, de pitjor a millor.
A. Ornitorinc
B. Rinoceront blanc
C. Tauró blanc
D. Bonobo
E. Avet de Numídia
F. Òrix blanc
G. Gripau daurat
Impactes de l’ésser humà
en els ecosistemes
33. Canvis petits, grans efectes
Llegeix aquest text amb atenció i respon les pregun-
tes que es plantegen a les pàgines següents.
A mesura que el canvi climàtic ha escalfat la Ter-
ra, els oceans han respost més lentament que el
medi terrestre. Però els estudis científics revelen
que els ecosistemes marins poden reaccionar fins
i tot davant el més mínim canvi de temperatura.
Al llarg de l’últim segle, l’escalfament global cau-
sat per les activitats humanes que emeten diòxid
de carboni d’efecte d’hivernacle ha elevat la tem-
peratura mitjana global uns 0,6 °C. Als oceans,
aquest canvi només ha estat de 0,1 °C. Aquest es-
calfament s’ha produït des de la superfície fins a
una profunditat d’uns 700 metres, on més floreix
la vida marina.
Potser l’organisme més vulnerable al canvi de
temperatura a l’oceà és el corall. Hi ha evidències
que els esculls es blanquegen (expulsen les algues
simbionts) davant el més lleuger augment de
42
temperatura. El blanqueig frena el creixement del
corall, el fa propens a malalties i pot provocar la
massiva mortaldat dels esculls.
Un altre organisme afectat pel canvi de tempe-
ratura és el krill, un element clau de la cadena
alimentària. Els estudis han revelat que, quan
les temperatures de l’oceà augmenten, els krills
es reprodueixen en un nombre molt menor. Això
pot tenir un efecte desastrós a la cadena tròfica,
atès que afecta el cicle vital dels consumidors de
krill —com els pingüins i les foques—, la qual
cosa causa escassetat d’aliments per als depre-
dadors superiors.
L’augment de la temperatura del mar també pot
comportar la propagació d’espècies invasores i
malalties marines. L’evolució d’un hàbitat marí
estable depèn de molts factors, entre els quals
hi ha la temperatura de l’aigua. Un ecosistema
que es torna més càlid atrau espècies o bacteris
forans que mai no n’havien format part. Això pot
conduir a migracions forçades i fins i tot a l’extin-
ció d’espècies.
Un altre efecte de l’augment de la temperatura
oceànica és el desglaç dels mantells polars des
de sota, la qual cosa posa en perill la integritat
estructural d’aquestes plataformes i provoca es-
pectaculars enfonsaments. Els científics també
temen que l’increment de temperatura dels mars
arribi a alterar la cinta transportadora oceànica,
el sistema de corrents globals que és responsable,
en gran part, de la regulació de la temperatura
de la Terra. La destrucció d’aquest cinturó podria
desencadenar ràpids canvis climàtics d’efectes
catastròfics.
National Geographic, «Sea Temperature Rise»,
http://ocean.nationalgeographic.com/ocean/
explore/pristine-seas/critical-issues-sea-tem-
perature-rise/ [Data de consulta: 19 de juliol de
2016]. (Text adaptat)
a. Segons el text, què provoca el blanqueig del corall?
q
L’augment de salinitat dels oceans
q
La mort de les seves algues simbiòtiques
q
El canvi de temperatura de les aigües
b. Indica si les afirmacions següents són certes o
falses, segons el text.
L’augment de temperatura pot implicar canvis
en altres factors abiòtics dels oceans.
science-bits.cat

L’augment de temperatura només afecta les
espècies de nivells tròfics més baixos, com els
coralls o els krills.
L’augment de temperatura es deu als alts
nivells de CO2 a l’atmosfera, causats per les
activitats humanes.
L’augment de temperatura dels oceans només
ha tingut lloc en els 100 metres menys pro-
funds.
c. Completa el resum següent del text que has llegit.
L’augment de temperatura dels oceans ha es-
tat de [0 / 0,1 / 0,6 / 0,5] ºC, considerablement
[superior / inferior] a l’augment de la tempera-
tura mitjana mundial, que és de [0 / 0,1 / 0,6 /
0,5] ºC. Aquest canvi pot ser suficient per pro-
vocar el blanqueig del corall, que afecta [posi-
tivament / negativament] el seu creixement i el
fa vulnerable a malalties. Altres espècies, com
les foques o els pingüins, es poden veure afec-
tades per [la falta d’aliment / l’augment dels
seus depredadors], així com per la desaparició
dels seus hàbitats.
d. Segons el text, quines altres conseqüències pot
tenir l’escalfament dels oceans?
q La congelació dels pols
q L
’alteració del sistema global de corrents
marins
q La interrupció del cicle de l’aigua
q La propagació d’espècies invasores i malalties
marines
34. Extincions causades per l’ésser humà
El colom migratori
L’impacte de l’ésser humà en els ecosistemes del
món pot ser tan extrem com per provocar l’extin-
ció d’espècies, és a dir, la seva absoluta desaparició.
Aquest va ser el cas del colom migratori (Ectopistes
migratorius).
science-bits.cat
EXERCICIS
Busca informació sobre el colom migratori. Explica
per què es va extingir i quin paper hi va tenir l’ésser
humà. Quin any va morir l’últim exemplar?
El bisó americà
De vegades, l’ésser humà pot frenar l’extinció d’es-
pècies salvatges, l’hagi causat ell mateix o no. Un
exemple n’és el bisó americà (Bison bison).
a. Busca informació sobre els canvis en la població
del bisó americà al llarg dels últims tres segles.
Quin és el nombre aproximat de bisons que hi
havia abans de l’any 1800? Quin és el mínim de
població al qual es va arribar durant el segle XIX?
Per què va disminuir tant?
b. Aproximadament, quants bisons americans
viuen avui en estat salvatge? Com es va recuperar
la població des del seu mínim anterior?
El linx ibèric
L’exemple d’èxit del bisó és excepcional. Hi ha
moltes espècies amenaçades per a les quals es fa
un gran esforç de conservació. Una d’elles és el linx
ibèric (Lynx pardinus).
a. Busca informació sobre el linx ibèric. Quina
era la seva població aproximada en llibertat l’any
1960? Quina ha estat la seva població mínima des
d’aleshores? Què n’ha causat el declivi?
b. Quines mesures s’han pres per conservar el linx
ibèric? Quina tendència segueix població salvatge
des del 2005 fins a l’actualitat?
43
 ANOTACIONS

44 science-bits.cat
 Ecologia

Unitats associades:

La relació La nutrició

La reproducció La diversitat de la vida

science-bits.cat
science-bits.cat