CLARINET.

Prova d’accés al grau mitjà

Biografies dels compositors
Anàlisi de les obres
50 lectures a vista
Acompanyaments de piano
Escolta les obres amb clarinet!

JAVIER BOFARULL
ISBN 84-95835-32-0
 Clarinet
Prova d’accés al grau mitjà
Javier Bofarull
Professor de l’Escola i Conservatori de Grau Mitjà de Música de Reus

Tarragona 2004
© Edita: Diputació de Tarragona. Escola i Conservatori de Grau Mitjà de Música de Reus

Primera edició: març 2004

© Dels textos: els autors

© De les partitures: Javier Bofarull
© De la fotografia de portada: Rob Lloyd

Disseny i composició: Silva Editorial

ISBN: 84-95835-32-0
Dipòsit Legal: T-80-2004

No es permet la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni la seva incorporació a un siste-

ma informàtic, ni la seva transmissió per qualsevol mitjà (electrònic, mecànic, fotocòpia, gra-
vació, o uns altres mètodes), sense l’autorització escrita de l’editor, els autors i els altres titu-
lars del «copyright».
 Presentació

L’ensenyament de la música s’ha generalitzat en els darrers vint anys, tant a les escoles com en els instituts, atenent un alumnat que, si bé
no sempre havia de dedicar-se a la música, almenys se’l preparava per a fer-lo més apte per al món de la cultura, del coneixement i de la sen-
sibilitat. En un altre nivell, les escoles i conservatoris musicals han crescut reforçant el seu paper educador i professional i s’han situat en un
nivell de tall europeu. Tot això respon a una planificació de govern de país, però també amb la inestimable i valuosa ajuda i implicació dels
diversos sectors del món de la música, de la societat tota.

No hi ha dubte que l’experiència dels professionals del sector ha contribuït a elevar el nivell musical, la pedagogia, l’interès general. Aquest
mateix llibre és fruit del treball d’un professor de clarinet, d’un professor d’instrument, però també d’un professor que va més enllà del que és
tècnic i entra en el camp de la pedagogia.

L’experiència personal moltes vegades és la millor guia per entendre el conjunt i aplicar aquelles mesures correctores o d’incentiu que
puguin ajudar el conjunt. Els alumnes de música que, d’acord a la LOGSE, entren en aquest món, han de rebre les millors vibracions d’interès
per dues raons: per una banda perquè aquests coneixements ampliaran el seu camp de formació, fent-los, com he dit, més cultes i sensibles a
aquest món tan ric i, per l’altra, perquè ha d’aspirar a despertar l’interès dels alumnes per a dedicar-s’hi professionalment.

Tot això només s’aconsegueix amb un gran mestratge i des de la base de l’escola, i amb eines i instruments com els que teniu a les mans, un
llibre i cd, preparat per Javier Bofarull. Un material que té el valor afegit d’haver estat escrit i elaborat per un professional, un professor del nos-
tre territori, amb coneixement de l’alumnat i dels seus problemes, i des d’una llarga experiència. Estic segur que serà un llibre doblement útil,
tant per a professors com per als alumnes i això crec que ha de ser motiu de satisfacció per a tothom.

JOAN AREGIO NAVARRO

President de la Diputació de Tarragona

5
 Pròleg

Aquest llibre va destinat a tots els alumnes que comencen el quart curs d’elemental de clarinet. Després de dedicar-me gran part de la meva vida
a l’ensenyança d’aquest bonic instrument, i especialment els últims anys amb la LOGSE, m’he adonat que els alumnes no poden “triar” les obres tal
com indica la Generalitat de Catalunya, ja que no disposem (els mestres) de prou temps per treballar l’extensa relació d’obres que la Generalitat pro-
posa. La veritat és que, sovint, el propi professor és qui “tria” les obres per tocar en la prova que es realitza el juny de cada any.

També està la problemàtica del pianista acompanyant, ja que no sempre podem disposar d’aquest acompanyament (almenys no el temps que vol-
dríem dedicar-li), i, per tant, l’alumne coneix molt bé la part de clarinet, però jo em pregunto: coneix també la part de piano? no estem començant a fer músi-
ca de cambra? coneix l’alumne totes les obres del repertori que ens ve donat? són totes les obres del seu gust? s’adapten al seu estil de tocar?… Crec que totes aques-
tes preguntes que jo em faig, també se les fa la majoria de professors d’escoles i conservatoris d’arreu de Catalunya; així doncs, pensant en tots aquests
interrogants, se’m va acudir la idea d’utilitzar la tecnologia actual, que, dit sigui de passada, crec que és un gran avantatge del qual disposa la joven-
tut d’avui dia.

En les següents pàgines trobareu cinquanta lectures “a vista” semblants a l’exemple que la Generalitat proposa, de manera que l’alumne les pugui
treballar a casa seva (si el seu professor ho creu oportú), així com unes petites biografies de la majoria de compositors que interpretarà.

L’altre apartat és una anàlisi de les obres feta per la professora de llenguatge musical i harmonia de l’Escola i Conservatori de Grau Mitjà de músi-
ca de Reus Eugènia Valderrama. Cal dir que l’anàlisi està pensada expressament per al nivell adequat dels alumnes que es vulguin presentar a la prova
per continuar els seus estudis al grau mitjà.

I per últim, i tornant a la tecnologia de la qual parlava abans, he fet els enregistraments amb un seqüenciador MIDI, perquè l’alumne disposi de
la part de piano (encara que la sonoritat no serà mai la d’un piano “de debò” ni la interpretació tampoc), amb els tempos i les claquetes (entrades,
notes llargues, etc.), de manera que cada cop que vulgui pugui interpretar la part del clarinet juntament amb el piano, o bé sentir també la part de cla-
rinet, que he enregistrat en un segon CD. Crec que l’alumne, d’aquesta manera, a més de poder tocar les obres, tindrà l’oportunitat de conèixer-les
abans, i, per tant, tindrà més opcions de “triar” les que més li agradin.

Cal dir que els enregistraments han estat fets a casa meva amb un equip multimèdia, sense una gran tecnologia, així doncs, la qualitat no és la
d’un enregistrament d’estudi professional, però cal pensar que va destinat a “estudiar”. Espero que serveixi d’ajuda a tots els que estimem el clarinet.
Almenys a mi m’ha funcionat!

JAVIER BOFARULL ANGUERA

Professor de clarinet i d’informàtica musical
a l’Escola i Conservatori de Grau Mitjà de Música de Reus

6
Biografies dels compositors
 GIUSEPPE TARTINI

Neix a Pirano (Itàlia), el 8 d’abril de 1692; mor a Pàdua, el 26 de febrer de 1770.

Va estudiar música, violí, teologia, filosofia i literatura, i el seu pare volia encaminar-lo cap a l’àmbit religiós.
Després de mantenir en secret la seva boda amb una neta del cardenal Giorgio Comaro, va ser descobert, i va haver
de marxar de Pàdua, on estudiava, i va anar a Roma, on trobà el mestre txec Bohuslav Ceznohorsky, i millorà la seva
tècnica violinística amb Gasparo Visconti.
Retornà a Pàdua l’any 1721 i es va establir com a primer violí i mestre de capella a la capella del Santo.
L’any 1723, el comte Kinski va convidar Tartini a assistir a la coronació de Carles VI a Praga, i això va fer que es
quedés al servei del comte fins l’any 1726 com a membre de la seva orquestra. Després va tornar a Itàlia, de nou a
Pàdua, on va formar una escola de violí: “Scuola delle Nazioni”, per on van passar violinistes d’arreu d’Europa com
Pasqualino, Carminati, Bini, Lombardini, Ferrari, Capuzzi, Giustiniani, Naumann i Holzbogen.
La influència de les seves composicions es va fer notar a França, Anglaterra i Alemanya, encara que els seus tre-
balls estaven més concentrats en la teoria que en la composició. Entre els anys 1739 i 1741 viatjà per Itàlia, i a la ciu-
tat de Roma composà el “Miserere”, encàrrec del Papa Climent XII. Entre les seves obres podem trobar més de 130
concerts per a violí, dos concerts per a flauta, dos per a violoncel, i 170 sonates per a violí entre d’altres tipus de tre-
balls. Va morir després d’una llarga malaltia a Pàdua, on tant de temps s’hi va passar.

9
 KARL STAMITZ

Neix a Mannheim el 7 de maig de 1746; mor a Jena el novembre de 1801.

El seu nom era Carl Philip Stamitz, encara que és més conegut com a Karl Stamitz. Va rebre els seus primers
ensenyaments musicals de la mà del seu pare, el també clarinetista Johann Stamitz, director de la prestigiosa orques-
tra de la cort de Mannheim, i va continuar els seus estudis després de la mort del seu pare amb els músics de la cort
Christian Cannabich, Ignaz Holzbauer i Franz Xaver Richter. Segons escrits del registre de l’orquestra, entre els anys
1762-1770, figura com a segon violinista, la qual cosa li permet adquirir un bon repertori i una bona tècnica.
L’any 1770 es trasllada a París on contacta amb grans músics com ara Gosset, Leduc, Beer i Sieber, qui li va publi-
car una de les seves noves composicions. A l’estiu del 1772 va viure a Versalles, on va composar “La Promenade roya-
le”, un dels seus primers treballs simfònics.
Va viatjar molt com a concertista, visitant ciutats com ara Viena, Frankfurt i Estrasburg, on va composar els sis
quartets op. 14. Bona part de la seva música de cambra la va composar a Londres, on hi va estar un parell d’anys.
Els últims anys de la seva vida els va passar contínuament viatjant d’un lloc a l’altre, escrivint música per a tothom
(fins i tot per Rússia, i el País de Gales), encara que de tant en tant es quedava en algun lloc, poc hi durava. Després
de la mort de la seva esposa, va morir ell mateix, ple de deutes, encara que el seu reconeixement va arribar molt
aviat.

10
 JOHANN SEBASTIAN DEMAR

Neix a Gauaschach, Baviera, l’any 1763; mor a Orleans, cap a l’any 1832.
Organista i compositor franco-alemany.
Després d’estudiar amb F. X. Richter, emprengué la seva carrera d’organista viatjant molt i establint-se finalment
a Orleans, on es va dedicar també a la direcció d’orquestra.
Va escriure per a violí, piano i clarinet, publicant diversos tractats sobre aquests instruments.
(Traducció de “La Gran Enciclopedia de la Música Clásica” Editorial Sarpe)

GEORG-FRIEDRICH FUCHS

Neix el 3 de desembre de 1752 a Mainz; mor a París el 9 d’octubre de 1821.

Compositor i clarinetista francès (encara que de nacionalitat alemanya). Després d’aprendre a tocar el clarinet, el
fagot i la trompa, va estudiar composició amb Haydn i Christian Cannabich. Va tocar amb diverses bandes ale-
manyes, on va arribar a dirigir-ne una a la ciutat de Zweibrück. L’any 1784 va anar a París on va arribar a ser un
músic de qualitat al “Grand Nationale”. També va fer classes de solfeig al Conservatori de París des de la seva ober-
tura a l’any 1795, però va deixar de treballar-hi degut a la seva tasca compositora per a diferents combinacions d’ins-
truments.
Entre els seus treballs, podem trobar diverses peces per a banda, algunes partitures orquestrals, i diverses com-
posicions cambrístiques, entre les quals és sovint present el clarinet.

11
 JEAN-XAVIER LEFÈVRE

Neix el 6 de març de 1763; mor a París el 9 de novembre de 1829.

Clarinetista que va ésser alumne de Yost a París i va tocar a l’orquestra de l’òpera entre els anys 1791 i 1817.
Professor del conservatori des de 1795, càrrec que va ocupar fins l’any 1824. Des de 1807 va ser un dels prominents
músics de la cort.
És especialment reconegut pel fet d’haver escrit un mètode de clarinet molt complet per a l’època, que ha sigut
traduït a molts idiomes (alemany i anglès llavors), aquest mètode va ser utilitzat al Conservatori fins i tot quan va
quedar antiquat pel perfeccionament de l’instrument del clarinet .
La segona cosa per la qual ha passat a la història és el fet de què va construir una sisena clau al clarinet (Do#-
Sol#), facilitant els passatges, així com va ser el primer en tocar amb la canya a la part de baix de l’embocadura, tal
com es toca avui en dia, no oblidem que els primers clarinetistes ho feien posant la canya a la part de dalt de l’em-
bocadura. Com a clarinetista va aconseguir un so net i sonor amb una excel·lent tècnica, i com a compositor va explo-
tar el clarinet sobretot amb la seva música de cambra, concerts i simfonies concertants.

12
 KARL MARIA VON WEBER

Neix el 18 de desembre de 1786 a Eutin; mor el 6 de juny de 1826 a Dresde.

El seu pare va ser un violinista prou conegut, fet que va permetre Karl Maria viure un ambient nòmada, ja que
s’havien de moure per tot arreu. Va aprendre orgue i piano des de molt jove, essent als onze anys alumne de Haydn.
La influència d’Abbé Vogler el va portar a dirigir a Breslau, on va composar l’obra “Turandot” i va fer esbossos d’ò-
peres. Durant un curt període, va estar a les ordres del duc Eugen Friedrich de Württemberg, per dirigir la seva
orquestra privada, època on va composar dues simfonies. Més endavant, després d’algun obscur assumpte financer,
s’establí a Darmstadt, i en aquesta estada, va composar un concert per a piano, sis sonates per a violí i piano, i una
opereta anomenada “Abu Hassan”; durant aquest període, Weber va entaular amistat amb Meyerbeer, un altre
alumne de Vogler.
A principi de 1811 Weber va deixar Darmstadt, fet que va conduir-lo a un extens treball com a director d’or-
questra, presentant-se al mateix any la seva opereta abans citada, a la ciutat de Munic. La seva tasca continuà a
Dresden, Praga i Leipzig. Més endavant arribà a Praga, on va treballar com a director de l’Opera House. Durant
aquest període, la seva feina el va absorbir tant que va tenir poc temps per composar, encara que va fer algunes can-
çons patriòtiques. L’any 1816 va ser mestre de capella a l’òpera de Dresden, i al següent any es va casar. Aquest càrrec
el va portar a tenir un major interès per l’òpera alemanya, composant, després d’uns quants anys, l’òpera “Der
Freischütz”, estrenada a Berlín el juny de 1821, amb molt d’èxit per part del públic, més que no pas de la crítica musi-
cal. Aquesta obra, li reportà popularitat a Europa, on més endavant, a Viena, va trobar-se amb Beethoven, mentre
supervisava els assajos de l’obra “Euryanthe”.
A Anglaterra estrenà la seva òpera “Oberon” l’any 1826, i poc després la seva salut es va veure perjudicada per una
afecció pulmonar, que el va portar a la seva mort. Wagner es referia a Weber com “el creador de l’òpera romàntica”.
Respecte al seu treball per a clarinet podem comptar amb el seu “Concertino” i dos concerts per a clarinets i orquestra.

13
 FRIEDRICH BERR

Neix a Mannheim, el 17 d’abril de 1794; mor a París el 24 de setembre de 1838.

Clarinetista alemany. Va aprendre a tocar el violí als sis anys, i més tard va aprendre la flauta i el fagot, amb el
seu pare Jacob Beer, que el feia treballar molt. Als 16 anys es va afegir al regiment d’infanteria francesa com a fago-
tista, on es va trobar amb la guerra de la península. Després de la guerra va estudiar composició amb Fétis i Douai
primer, i després amb Reiche a París, on va establir-se. Llavors va agafar el clarinet, on va ser autodidacta.
Per tal de no crear confusió amb el clarinetista Joseph Beer, es va canviar el cognom per “Berr”.
L’any 1828 va substituir al cèlebre clarinetista Gambaro al Teatre Italià. Va utilitzar clarinets fabricats per Müller.
També va ser professor del conservatori des de l’any 1831, i cinc anys després va prendre possessió com a direc-
tor de la “Gymnase de Musique Militaire”. Allí va ser un bon professor, i va influir en la forma d’interpretar dels cla-
rinetistes francesos, introduint idees de sonoritat alemanya, i tocant el clarinet amb la canya sobre el llavi inferior, a
la forma de Lefèvre.
Va escriure un tractat per a clarinet de catorze claus, el qual va dedicar al seu alumne Klosé. També va escriure
un mètode per a fagot, i diversos treballs per a instruments solistes, així com una gran quantitat d’obres de música
de caire militar. L’any 1823 va ser anomenat “Cavaller de la Legió d’Honor”.

14
 GABRIEL FAURÉ

Neix a Pamiers el 12 de maig de 1845; mor a París, el 4 de novembre de 1924.

Va estudiar orgue i direcció de cors a l’escola de Niedermeyer (1854-65). Deixeble de Saint-Saëns, mentre va tre-
ballar com a músic d’església a Rennes. Va tardar a ser reconegut a causa de la novetat de la seva música. Dirigí el
Conservatori de París, on també va fer-hi classes, tenint entre els seus alumnes a Ravel i Enescu, entre d’altres.
El veritable talent de Fauré el podem trobar a la seva música de cambra, així com a les seves cançons, plenes de
lirisme. Renovant-se constantment, va composar dues sonates per a violí, dues per a violoncel, dos quintets per a
piano, dos quartets per a piano, un trio per a violí, piano i violoncel, així com nombroses transcripcions de cançons
(com ara “Sicilienne” per a flauta i piano o bé “Après un Rêve”, per a violoncel i piano).
Les primeres obres composades reflecteixen la seva formació clàssica, encara que amb un toc romàntic, que va
prosperar en un estil íntim i més sofisticat durant els anys que comprenen 1906 i 1924. A mida que es feia més vell,
els problemes de sordesa es van agreujar, la qual cosa va fer que no pogués sentir la música amb el seu estimat piano,
encara que ho portava en secret, fins que va haver de retirar-se l’any 1920. La seva última obra va ser el quartet de
corda, i poc després morí de pneumònia.

15
 HOWARD FERGUSON

Neix a Belfast el 21 d’octubre de 1908; mor a Cambridge l’1 de novembre de 1999.

Va aprendre a tocar el piano, instrument amb el qual guanyà un concurs a Belfast molt jove, i el prestigiós pia-
nista Harold Samuel l’oferí la possibilitat d’estudiar composició i direcció a la Royal College of Music. Va fer molta
amistat amb Gerald Finzi (“Five Bagatelles” per a clarinet). Deixà els estudis per començar a tocar música de cam-
bra amb el trio format per ell mateix al piano, Eda Kersey (violí) i Helen Just (violoncel). Això el va portar el 1933 a
composar el treball que el va fer famós: l’octet per a dos violins, viola, violoncel, contrabaix, clarinet, fagot i trompa.
Després de la guerra, ensenyà composició durant quinze anys a la “Royal Academy of Music”, on va tenir alum-
nes com Richard Rodney Bennett, John Joubert, Cornelius Cardew i Susan Bradshaw.
Va continuar la seva tasca com a intèrpret en nombroses ocasions, encara que no va composar molt (el total de
les seves composicions és de vint). Deixà de composar l’any 1961. Entre les obres més importants cal destacar un con-
cert per a piano i cordes; “Amore Langueo” per a tenor, cor i orquestra, i “The dream of the Rood” per a soprano,
cor i orquestra. La seva música està fermament estructurada. Va morir a Cambridge als 91 anys, després de ser reco-
negut com a intèrpret, compositor i investigador amb els seus treballs de recerca, sobretot per a piano.

16
 WITOLD LUTOSLAWSKY

Neix a Varsòvia el 1913; mor l’any 1994.

Va estudiar amb Maliszewsky al Conservatori de Varsòvia i ben aviat va distingir-se com a pianista i composi-
tor, encara que poques obres seves van ser publicades abans de 1945, com ara les “Variacions sobre Paganini” per a
dos pianos (1941).
Desenvolupà una tonalitat fresca i clara, influenciada per Bartók que es mostra en la “Petita Suite per a orques-
tra” (1951), el “Concert per a orquestra” (1954), o les “Dances-Preludes” per a clarinet i piano, composades també
l’any 1954.
Aquest estil donà pas a un altre, a finals dels anys 50, on va assajar una mena de serialisme que podem veure a
la “Música fúnebre” per a cordes datada l’any 1958. Va aprendre amb Cage la possibilitat d’emprar textures aleatò-
ries, on la sincronització entre línies melòdiques és inexacta, com de fet passa en els “Jocs venecians” per a orques-
tra de cambra (1961).
La majoria de les seves obres posteriors són orquestrals, totalment cromàtiques, i orquestrades elegantment a la
manera de Debussy o Ravel, desenvolupades a partir de l’oposició entre textures aleatòries i mètriques. Entre aquest
grup de composicions podem destacar la Segona (1967), Tercera (1983) i Quarta (1993) simfonies, els concerts per a
violoncel (1970) i els concerts per a oboè i arpa (1980), així com també escenificacions de versos francesos amb cors
(“Tres poemes” d’Henry Michaux), tenor (“Paroles tissees”), i baríton (“Les espaces du sommeil”).
Durant aquest període va estar actiu com a professor i com a director de la seva pròpia música.

17
 RAFAEL GRIMAL OLMOS

Neix a La Havana l’any 1945, on rep classes de piano, clarinet i harmonia. Allà és professor a la banda i a la
Orquestra Simfònica. Es trasllada a Barcelona (els seus pares són de Barcelona), on obté la Medalla d’Or per a clari-
netista i el Premi Joan Altisent per a instruments de vent.
Amplia els seus coneixements musicals de flauta, saxofon, harmonia, fuga, composició, instrumentació i direc-
ció d’orquestra amb reconeguts mestres com ara Xavier Montsalvatge i Antoni Ros Marbà, entre d’altres.
Des de l’any 1977 fins al 1980 va ser professor de clarinet i saxofon de l’escola de música Zeleste de Barcelona.
Des de l’any 1987 fins ara és catedràtic de clarinet del Conservatori Superior de Música del Liceu.
Ha ofert nombrosos concerts com a solista a Espanya i a l’estranger. Ha participat en diferents enregistraments
per a prestigioses cases discogràfiques, tant en qüalitat d’intèrpret com de director d’orquestra. Col·labora en dife-
rents i destacats grups de música de cambra, com ara “Diabolus in Música”, “Ebony Clarinets Group”, l’Orquestra
Ciutat de Barcelona i l’Orquestra Simfónica del Gran Teatre del Liceu.
Com a compositor ha escrit diverses obres per a orquestra, solistes, cantates, quartets i quintets. D’entre la seva
producció destaquen les obres escrites per a clarinet, saxofon, fagot, trompeta i violí amb acompanyament de piano.
És membre de la Societat d’Autors (SGAE), i de l’Associació de Compositors Catalans, per als quals ha realitzat
algunes obres per a grups de música de cambra, que han estat estrenades en prestigioses sales de concert tant al país
com a l’estranger.
Va dirigir l’Orquestra del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i també l’Orquestra del
Conservatori Superior de Música del Liceu. Ha dirigit en nombroses ocasions la Banda Municipal de Barcelona, on
sovint realitza les funcions de subdirector.
Des del 1977, compagina les activitats pedagògiques, creatives i de direcció orquestral, amb una plaça de pro-
fessor titular, solista de clarinet, aconseguida per concurs oposició a la Banda Municipal de Barcelona.
Personalment, l’he tingut com a mestre, rebent molts bons consells d’ell els quals intento aplicar als meus alum-
nes, utilitzant moltes de les seves obres per a clarinet, ja siguin duos, clarinet amb piano, clarinet sol, etc.

18
 XAVIER BOLIART PONSA

Barcelona, 1948. Estudià al C.S.M.M.B. obtenint els títols de piano, solfeig, composició i direcció d'orquestra,
rebent posteriorment consells estètics de compositors de renom internacional. Ha assistit a diversos cursos relacio-
nats amb els nous conceptes pedagògics. Ha publicat un mètode de tècnica bàsica de llenguatge musical i freqüent-
ment és convidat a impartir cursos i seminaris relacionats amb la pedagogia i la creativitat musical. Es professor del
C.S.M.M.B. des de l'any 1975. L'any 1980, mitjançant oposicions lliures, aconseguí una càtedra en l'esmentat centre,
essent responsable des de l'any 1998 d'una de les aules de Composició i Instrumentació.
Com a compositor ha obtingut nombrosos guardons, entre d'altres: Premi Ciutat de Barcelona 1975, Premi
Internacional Pau Casals 1976, Premi Extraordinari Fundació Francesc Civil 1981,Premi Ferran Sors de la Generalitat
de Catalunya i Diputació de Barcelona 1985 i Premi SGAE 1986 i 1987. Escriu música per a molts diversos àmbits
d'expressió i les seves obres (d'estètica independent) són interpretades dins la xarxa internacional de concerts.
Dedica una especial atenció a la música per a cobla, essent l'autor del primer concert per a tenora i orquestra simfò-
nica de la història (estrenat el 3-XII-1999 per l'OBC amb motiu del 150è aniversari de la creació de la tenora). Bona
part de la seva creació està editada i altra enregistrada per ràdio, televisió o C.D.
És membre del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, vocal de
diversos jurats de concursos de composició o interpretació, membre de tribunals d'oposicions i vice-president del
comitè assessor del Concurs Internacional d'execució musical Maria Canals de Barcelona. És col·laborador habitual
del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Nota de l’autor: No es troba biografia fidedigna sobre els compositors restants, referir-se a l’editorial de cada obra per a més informació.

19
 Anàlisi formal de les obres
Anàlisi realitzada per la professora de llenguatge musical i harmonia Eugènia Valderrama Blavi
Menuet (Georg-Friedrich Fuchs)
És un minuet clàssic que consta de tres seccions: A B A

|| : a : || : b a’ : || || c || d c || || a || b a ||

SECCIÓ A

|| : a : || Frase que consta de dos períodes. Tonalitat Mib M. Començament tètic, final masculí.

• Primer període que va des del compàs 1 fins al 4 amb semicadència a la Dominant.
• Segon període que va des del compàs 5 fins al 8 amb cadència autèntica conclusiva.

|| : b a’ : || Consta de dues frases:

Frase b amb dos períodes des del compàs 9 fins al 12 i des del compàs 13 fins al 16.
Començament tètic, final femení.
Frase a’ amb dos períodes, des del compàs 17 fins al 20 i des del compàs 21 fins al 24.
Tonalitat Mib M. Començament tètic i final masculí. Acaba amb cadència autèntica conclusiva.

SECCIÓ B (TRIO)

|| c || Frase que consta de dos períodes. Tonalitat Sib M. Començament tètic, final masculí.

• Primer període que va des del compàs 25 fins al 28 amb semicadència a la subdominant suspensiva.
• Segon període que va des del compàs 29 fins al 32 amb cadència autèntica conclusiva.

|| d c || Consta de dues frases:

Frase d en Fa M. Consta de dos períodes, des del compàs 33 fins al 36 i des del 37 fins al 40.
El començament és tètic i el final masculí.
Frase c en Sib M. Consta de dos períodes, des del compàs 41 fins al 44 i des del 45 fins al 48.
El començament és tètic i el final masculí.

SECCIÓ A

|| a || b a’ || Igual que la secció A però sense repeticions.

23
 Menuet (Johann Sebastian Demar)
És un minuet clàssic que consta de tres seccions: A B A

|| : a : || : b a’ : || || : c : || : d c’ : || || a || b a ||

SECCIÓ A

|| : a : || Frase en Do M que consta de dos períodes (es repeteix dues vegades amb finals alternatius)
Començament anacrúsic i final femení.

• Primer període que va des del compàs 1 fins al 4 amb cadència conclusiva autèntica.
• Segon període que va des del compàs 5 fins al 8 amb semicadència a la dominant suspensiva.

|| : b a’ : || Frase amb tres períodes (es repeteix dues vegades). Tonalitat de Do M.

Períodes que es reparteixen entre els compassos 9-12, 13-16 i 17-20.
Començament anacrúsic, final masculí.

SECCIÓ B (TRIO)

|| : c : || Frase que consta de dos períodes. Va de do m a Mib M (es repeteix dues vegades).
Començament anacrúsic, final masculí.

• Primer període que va des del compàs 21 fins al 24 amb cadència conclusiva autèntica (do m).
• Segon període que va des del compàs 25 fins al 28 amb cadència conclusiva autèntica (Mib M).

|| : d c’ : || Frase que consta de dos períodes (es repeteix dues vegades). Tonalitat: va de Mib M a do m.
Començament anacrúsic, final masculí.

• Primer període que va des del compàs 29 fins al 32 ( d ).

• Segon període que va des del compàs 33 fins al 36 ( c’ ). Aquest període és una variació del primer període de la frase anterior.

SECCIÓ A

|| a || b a || Igual que la secció A però sense repeticions. Tonalitat de Do M.

24
Adagio de la Sonata N. 1 (Jean-Xavier Lefèvre)
Forma: Lied Ternari (tres seccions): || : A : || : B A’ : ||

[1 8] [9 16] [17 28] [29 40]

SECCIÓ A Va des del compàs 1 fins al 16. Consta de dues frases:

Frase 1: Des del compàs 1 fins al 8. Tonalitat de sol m. Començament tètic i final femení. Consta de dos períodes:

• Primer període que va des del compàs 1 fins al 4 amb cadència conclusiva.
• Segon període que va des del compàs 5 fins al 8 amb cadència suspensiva.

Frase 2: Des del compàs 9 fins al 16. Tonalitat de Sib M. Començament tètic i final femení. Consta de dos períodes:

• Primer període que va des del compàs 9 fins al 12 amb cadència suspensiva.
• Segon període que va des del compàs 13 fins al 16 amb cadència conclusiva.

SECCIÓ B Des del compàs 17 fins al 28. Comença amb un record del tema inicial ( A ) en el to del relatiu Major (Sib M). El
començament és tètic i el final femení. Consta de tres períodes:

• Primer període que va des del compàs 17 fins al 20. Tonalitat de Sib M. Cadència conclusiva.
• Segon període que va des del compàs 21 fins al 24. Tonalitat de Sol m. Cadència suspensiva.
• Tercer període que va des del compàs 25 fins al 28. Tonalitat de Sol m. Cadència suspensiva.

SECCIÓ A’ Reexposició del tema inicial (variat). Tonalitat de Sol m. Formada pels compassos 29 fins al 40. Començament
tètic i final femení. Formada per dos períodes:

• Primer període que va des del compàs 29 fins al 32. Cadència conclusiva.
• Segon període que va des del compàs 33 fins al 40. Cadència autèntica perfecta.

25
 Allegro moderato de la Sonata N. 1 (Jean-Xavier Lefèvre)
Forma: Sonata (molt simplificada) A (Exposició) B (Desenvolupament) A (Reexposició)

|| : 1 14 : || || : 15 22 23 37 : ||

A (Exposició)

Frase 1: Aquest és el tema A en tonalitat de Sib M. Començament tètic i final femení. Consta de dos períodes:

• Primer període que va des del compàs 1 fins al 4. Cadència conclusiva

• Segon període que va des del compàs 5 fins al 8. Cadència suspensiva.

Frase 2: Tema B en Fa M. Començament tètic i final femení. Consta de dos períodes:

• Primer període que va des del compàs 9 fins al 12. Cadència conclusiva autèntica.
• Segon període que va des del compàs 12 fins al 14. Cadència conclusiva autèntica.

B (Desenvolupament) Tema A en el to de la dominant. Començament tètic i final femení. Consta de dos períodes:

• Primer període que va des del compàs 15 fins al 18. Tonalitat de Fa M. Cadència conclusiva.
• Segon període que va des del compàs 19 fins al 22. Tonalitat de Si b M. Cadència suspensiva.

A (Reexposició)

Frase 1: Tema A en el to principal. Començament tètic i final femení. Consta de dos períodes:

• Primer període que va des del compàs 23 fins al 26.

• Segon període que va des del compàs 27 fins al 31. Aquest és un període modificat respecte l’exposició (al final).

Frase 2: Tema B en el to principal (lleugerament modificat al començament). Començament tètic i final femení.

• Primer període que va des del compàs 32 fins al 35. Cadència conclusiva.
• Segon període que va des del compàs 35 fins al 37. Cadència conclusiva.

26
Romanze del Concert N. 3 (Karl Stamitz)
Forma: Lied ternari A B A

1 (Mib M) 16 17 (Do m) 32 33 (Mib M) 48

SECCIÓ A En tonalitat de Mib M. Consta de dues frases:

Frase 1 que va des del compàs 1 fins al 8. Conclusiva (solista). Començament tètic i final femení.
Frase 2 que va des del compàs 9 fins al 16. Conclusiva (tutti). Començament anacrúsic i final femení.
SECCIÓ B En tonalitat de Do m. Consta de dues frases:
Frase 1 que va des del compàs 17 fins al 24. Conclusiva. Començament anacrúsic i final femení.
Frase 2 que va des del compàs 25 fins al 32. Conclusiva. Començament tètic i final femení.
SECCIÓ A En tonalitat de Mib M. Consta de dues frases:
Frase 1 que va des del compàs 33 fins al 40. Conclusiva (solista). Començament anacrúsic i final femení.
Frase 2 que va des del compàs 41 fins al 48. Conclusiva (tutti). Començament anacrúsic i final femení.

Ländler (Friedrich Berr)

Forma: Estructura pròxima al minuet clàssic A B A
|| : a : || : b a : || || : c : || || : a : || : b a : ||
SECCIÓ A Tonalitat de Mib M.
Frase a que va des del compàs 1 fins al 8. Conclusiva. Començament anacrúsic i final masculí.
Frase b que va des del compàs 9 fins al 16. Suspensiva. Començament anacrúsic i final masculí.
Frase a que va des del compàs 17 fins al 24. Conclusiva. Començament anacrúsic i final masculí.
SECCIÓ B Tonalitat de Lab M.
Frase c que va des del compàs 25 fins al 32. Conclusiva. Començament anacrúsic i final masculí.
SECCIÓ A Tonalitat de Mib M. Igual tot que la primera secció.

27
 Cantabile (Noël-Gallon)
Estructura: A B A To general en Mib M. A B A’
1 15 16 31 32 49
SECCIÓ A Consta de dues frases.
Frase 1 Compassos 1 - 7
Frase 2 Compassos 8 - 15
SECCIÓ B Consta de dues frases.

Frase 1 Compassos 16 - 23
Frase 2 Compassos 24 - 31
SECCIÓ A’ Consta de dues frases.
Frase 1 Compassos 32 - 38
Frase 2 Compassos 39 - 49

Adagio de la Sonata N. 2 (Jean-Xavier Lefèvre)

Forma: Lied ternari. || : A : || || : B A’ : ||
|| : a b : || || : c || || a’ b’ : ||
Sib M FaM acaba en Fa M Sib M
SECCIÓ A
Frase a que va des del compàs 1 fins al 8. Suspensiva. Començament tètic i final femení.
Frase b que va des del compàs 9 fins al 20. Conclusiva (Fa M). Començament acèfal i final femení.
SECCIÓ B
Frase c que va des del compàs 21 fins al 32. Conclusiva (Fa M). Començament tètic i final femení.
SECCIÓ A’
Frase a’ que va des del compàs 33 fins al 40. Conclusiva. Començament tètic i final masculí.
Frase b’ que va des del compàs 41 fins al 48. Conclusiva. Començament anacrúsic i final femení.
28
Allegro de la Sonata N. 2 (Jean-Xavier Lefèvre)
Forma Sonata: || : A : || B A ||

|| : EXPOSICIÓ : || DESENVOLUPAMENT REEXPOSICIÓ

1 32 33 56 57 80

SECCIÓ A || : A : || EXPOSICIÓ

A A’ B1 B2

1 8 9 16 17 24 25 32
TEMA A TEMES B

TEMA A: Frase 1 que va des del compàs 1 fins al 8. Solm. Començament tètic i final femení (melodia). Suspensiva (SC dominant).
Frase 2 que va des del compàs 9 fins al 16. Solm → Sib M. Començament tètic i final masculí (melodia). Suspensiva
(Cadència imperfecta).
TEMES B: T. B1 (Principal): Des del compàs 17 fins al 24. Sib M. Començament anacrúsic i final masculí (melodia). Suspensiva
(Cadència imperfecta).
T. B2 (Cadencial): Des del compàs 25 fins al 32. Sib M. Començament anacrúsic i final masculí (melodia). Conclusiva
(Cadència autèntica perfecta).

SECCIÓ B DESENVOLUPAMENT

33 40 41 48 49 56

29
 Frase 1: Que va des del compàs 33 fins al 40. Sib M → Sol m. Començament tètic i final femení. Conclusiva (Cadència autèntica
perfecta).
Frase 2: Que va des del compàs 41 fins al 48. Mib M → Sol m. Començament tètic i final masculí. Suspensiva (SC a la V).
Frase 3: Que va des del compàs 49 fins al 56. Sol m. Començament tètic i final femení (melodia). Suspensiva (SC a la V).

SECCIÓ A REEXPOSICIÓ

57 80

57 64 65 72 73 80

TEMA A TEMES B

TEMA A: Frase 1 que va des del compàs 57 fins al 64. Solm. Començament tètic i final masculí. Suspensiva (Cadència imperfecta).
El tema A es presenta variat. Només apareix a la Reexposició un dels dos elements (Frases) que el formaven a l’Exposició.

TEMES B: T. B1 (Principal): Des del compàs 65 fins al 72. Sol m. Començament anacrúsic i final masculí. Suspensiva (Cadència
imperfecta).
T. B2 (Cadencial): Des del compàs 73 fins al 80. Sol m. Començament anacrúsic i final masculí (melodia). Conclusiva
(Cadència autèntica perfecta).

30
Prelude de Four Short Pieces (Howard Ferguson)
Forma : Ternària . Peça modal. A B A’

1 7 8 20 21 34

SECCIÓ A Des del compàs 1 fins al 7. És una frase conclusiva, amb començament tètic i final femení.

SECCIÓ B Des del compàs 8 fins al 20. Frase suspensiva. Començament acèfal i final masculí.

SECCIÓ A’ Des del compàs 21 fins al 34. Frase de caràcter conclusiu. Començament anacrúsic i final masculí.

S’utilitza en aquesta peça modal l’escala menor natural.

Serenata de Otoño (Rafael Grimal)

Forma: INTR. || : A B A’ B’ : || CODA

1 4 5 16 17 24 25 32 33 50 51 55

INTRODUCCIÓ: Tonalitat de Mi m (piano sol)

SECCIÓ A Frase suspensiva amb començament tètic i final masculí.

SECCIÓ B Frase suspensiva amb començament tètic i final masculí.

SECCIÓ A’ Frase suspensiva (V de La m) amb començament tètic i final masculí.

SECCIÓ B’ Aquesta secció té dues frases:

Frase 1: Tema B a la quinta ascendent amb començament tètic i final masculí. Suspensiva (sobretònica).
Frase 2: Tema B a l’alçada inicial. Començament tètic i final masculí. Conclusiva (V-I).

31
 Andante de “Dances Preludes” (W. Lutoslawsky)
Forma: Peça construïda sobre la base de progressions d’acords disminuïts. Es de caràcter atonal. De fet és com una mena de
Rondó: va alternant el tema “a” (tornada) amb d’altres fragments, diferents cada vegada (estrofes).

INTRODUCCIÓ a b a c

1 5 6 14 15 18 19 22 23 25

a d a e a

26 (10ª sup.) 29 30 33 34 37 38 43 44 58

Pastourelle (Pierre Degenne)

Forma: “Rondó” primari. To general: Mib M.

A B A B A CODA

1 9 10 22 23 26 27 38 39 43 44 47
Tema al clarinet Tema al clarinet Tema al Tema al piano
i al piano clarinet Tema al clarinet
[ Frase ] [ Frase ] [ Període ] [ Frase ] [ Període ]

32
I. Moderato Pastourelle (M. Delgiudice)
Estructura: A B A’ CODA

1 16 17 42 43 56 57 58

SECCIÓ A Consta de dues frases. (Sib M)

Frase 1: Des del compàs 1 fins al 8. Cadència suspensiva. Començament anacrúsic i final masculí.
Frase 2: Des del compàs 9 fins al 16. Cadència conclusiva. Començament anacrúsic. Final masculí.

SECCIÓ B Consta de tres frases.

Frase 1: Des del compàs 17 fins al 24. Tonalitat de Sol m. Cadència suspensiva (V). Començament anacrúsic i final masculí.
Frase 2: Des del compàs 25 fins al 34. Tonalitat de Sib M. Cadència suspensiva (V). Començament anacrúsic i final masculí.
El baix del piano és el tema principal que comença en Sol m.
Frase 3: Des del compàs 35 fins al 42. Tonalitat de Sib m. Cadència suspensiva (V). Començament anacrúsic i final masculí.
El tema principal el podem sentir en mode menor.

SECCIÓ A’ Consta de dues frases.

Frase 1: Des del compàs 43 fins al 49. Cadència suspensiva (V). Començament anacrúsic i final masculí.
El tema principal en el to principal està al baix.
Frase 2: Des del compàs 50 fins al 56. Cadència conclusiva (V-I). Començament anacrúsic i final masculí.

CODA Agafa els dos últims compassos.

33
 II. Allegretto Pastourelle (M. Delgiudice)
Estructura: || : A B : || CODA

1 60 CODA
61 73
A B A B
1 12 13 30 31 42 43 60

SECCIÓ A Frase amb 3 períodes que va des del compàs 1 fins al 12; Mib M → Sib M. Suspensiva. Començament anacrúsic
i final masculí.

SECCIÓ B Frase amb 3 períodes que va des del compàs 13 fins al 30; Sib M → Reb M → Mib M. Suspensiva (SC V). Començament
anacrúsic i final masculí.

SECCIÓ A Des del compàs 31 fins al 42 = igual que des del compàs 1 fins al 12

SECCIÓ B Des del compàs 43 fins al 60 = igual que des del compàs 13 fins al 30

CODA Des del compàs 61 fins al 73. Als compassos 65, 66 i 69, 70 hi ha un record d’un fragment de la frase A. Cadència
autèntica. Conclusiva. Mib M

34
Allegro de la Sonata N. 3 (Jean-Xavier Lefèvre)
Forma: Sonata || : EXPOSICIÓ : || || : DESENVOLUPAMENT REEXPOSICIÓ : ||

[ a a’ ] [ b ] [ c ] [ d ] [ a ][ b ]

EXPOSICIÓ Consta de tres frases:

Frase a: Va des del compàs 1 fins al 8. Tonalitat de Fa M. Cadència suspensiva. Començament tètic i final femení.
Frase a’: Va des del compàs 9 fins al 16. Tonalitat de Do M. Cadència conclusiva. Començament tètic i final femení.
Frase b: Va des del compàs 17 fins al 24. Tonalitat de Do M. Cadència conclusiva. Començament anacrúsic i final femení.

DESENVOLUPAMENT Consta de dues frases:

Frase c: Va des del compàs 25 fins al 32. Tonalitat de Re m. Cadència conclusiva. Començament tètic i final masculí.
Frase d: Va des del compàs 33 fins al 49. Tonalitat de Fa M. Cadència suspensiva. Començament anacrúsic i final femení.

REEXPOSICIÓ Consta de dues frases:

Frase a: Va des del compàs 50 fins al 57. Tonalitat de Fa M. Cadència conclusiva. Començament tètic i final masculí.
Frase b: Va des del compàs 58 fins al 65. Tonalitat de Fa M. Cadència conclusiva. Començament anacrúsic i final femení.

35
 Adagio (Joseph Pranzer)
Estructura: A B A’ CODA

1 16 17 30 31 38 39 41

SECCIÓ A Consta de dues frases

Frase 1: Va des del compàs 1 fins al 8. Tonalitat de Sol m. Conclusiva. Començament tètic i final masculí.
Frase 2: Va des del compàs 9 fins al 16. Tonalitat de Sib M. Conclusiva. Començament anacrúsic i final masculí.

SECCIÓ B Consta d’una frase dividida en tres períodes. Va des del compàs 17 fins al 30. Suspensiva (SC V).
Començament anacrúsic i final masculí.

• Primer període en Sib M.

• Segon període en Sib M.
• Tercer període en Sol m.

SECCIÓ A’ Va des del compàs 31 fins al 38. És una reexposició parcial i variada de la Secció A. Conclusiva (V-I).
Començament tètic i final masculí.

CODA Va des del compàs 39 fins al 41.

36
Après un Rêve (Gabriel Fauré)
Estructura: A B A B C

1 8 9 15 16 23 24 30 31 48

SECCIÓ A Frase que va des del compàs 1 fins al 8. Començament tètic i final masculí. Suspensiva SC V (Re m).

SECCIÓ B Frase que va des del compàs 9 fins al 15. Començament tètic i final femení. Conclusiva (V-I). Acaba en Fa M.

SECCIÓ A Frase que va des del compàs 16 fins al 23. Començament tètic i final masculí. Suspensiva SC V (Rem).

SECCIÓ B Frase que va des del compàs 24 fins al 30. Començament tètic i final femení. Suspensiva (melodia clarinet).

SECCIÓ C Consta de dues frases:

Frase 1: Va des del compàs 31 fins al 38. Començament anacrúsic i final masculí. Suspensiva (V de Re m)
Frase 2: Va des del compàs 39 fins al 48. Començament anacrúsic i final masculí. Conclusiva (V-I).

37
 Nell (Gabriel Fauré)
Estructura: A B A’

1 18 19 28 29 40
[ a ][ a’ ]

La tonalitat general és de Mib M.

SECCIÓ A Consta de dues frases:

Frase 1: Va des del compàs 1 fins al 9. Començament anacrúsic (veu), i final femení. Suspensiva.
Frase 2: Va des del compàs 10 fins al 18. Començament tètic i final masculí. Conclusiva (V-I) (Sib M).

SECCIÓ B Consta d’una frase que va des del compàs 19 fins al 28. Començament tètic i final masculí. Suspensiva (melodia).

SECCIÓ A’ Consta d’una frase que va des del compàs 29 fins al 40. Començament tètic i final masculí. Conclusiva (V-I).

38
Andante de “Tres Estiuenques” (Xavier Boliart)
Forma: INTR. A B A’

1 4 5 13 14 29 30 42

Peça de caràcter atonal, construïda sobre un baix obstinat.

INTRODUCCIÓ Va des del compàs 1 fins al 4. Presentació del baix obstinat.

SECCIÓ A Va des del compàs 5 fins al 13. Començament tètic i final masculí.

SECCIÓ B Consta de dues frases:

Frase 1: Va des del compàs 14 fins al 21. El piano presenta el tema A per moviment contrari. Començament anacrúsic i
final masculí (el clarinet).
Frase 2: Va des del compàs 22 fins al 29. En aquesta frase no es presenta el baix obstinat, té un caràcter de conducció cap
a la reexposició de A.

SECCIÓ A’ Consta de dues frases:

Frase 1: Va des del compàs 30 fins al 35. Començament tètic i final masculí (clarinet).
Frase 2: Va des del compàs 36 fins al 42. Començament tètic i final masculí.

39
 Grave del Concertino (Giuseppe Tartini)
Forma: (Similar a la forma binària tipus Suite) A B CODA

1 9 9 17 17 20

SECCIÓ A Consta de dues frases. Va de la tonalitat de Fa M a Do M.

Frase 1: Va des del compàs 1 fins al 5 (caiguda). Començament acèfal i final femení (clarinet). Suspensiva (V) de Do M.
Frase 2: Va des del compàs 5 fins al 9 (caiguda). Començament acèfal i final masculí (clarinet). Conclusiva (V-I) de Do M

SECCIÓ B Consta de dues frases. Tonalitat de Fa M.

Frase 1: Va des del compàs 9 fins al 13 (caiguda). Començament acèfal i final femení (clarinet). Suspensiva (V) de Fa M.
Frase 2: Va des del compàs 13 fins al 17 (caiguda). Començament acèfal i final masculí (clarinet). Conclusiva (V-I) de FaM.

CODA Va des del compàs 17 fins al 20.

40
Nostalgia (Rafael Grimal)
Estructura: INTRO A B

1 2 3 22 23 47
[ a ][ a’ ] [ a’’ ][ b ][ b’ ]

Tonalitat general: Fa M.

SECCIÓ A Consta de dues frases:

Frase 1: Va des del compàs 3 fins al 10. Suspensiva. Començament tètic i final masculí.
Frase 2: Va des del compàs 11 fins al 22. Melodia del clarinet conclusiva (Fa M). Piano conclusiu (V-I). Començament tètic
i final femení (clarinet); final masculí (el piano).

SECCIÓ B Consta de tres frases:

Frase 1: Va des del compàs 23 fins al 32. Comença imitant el motiu de la frase “A “ a la quarta descendent. Suspensiva.
Començament tètic i final masculí.
Frase 2: Va des del compàs 33 fins al 39. Motiu diferent, que deriva del final de la frase anterior.
Començament anacrúsic i final. Conclusiva.
Frase 3: Va des del compàs 40 fins al 49. Variació de la frase anterior. Començament anacrúsic i final masculí. Conclusiva.

41
 Vieille Chanson (Robert Clérisse)
Estructura: A B A’

1 52 53 80 81 112
Fa M Sib M (en general) Fa M

SECCIÓ A Consta de quatre frases:

Frase 1: Va des del compàs 1 fins al 14. Començament tètic i final masculí. Suspensiva . Semicadència a la dominant.
Frase 2: Va des del compàs 15 fins al 30. Començament tètic i final masculí. Suspensiva. Semicadència a la dominant.
Frase 3: Va des del compàs 31 fins al 40. Començament tètic (piano), acèfal (clarinet), i final masculí. Conclusiva (V-I)
autèntica.
Frase 4: Va des del compàs 41 fins al 52. Començament anacrúsic i final masculí. Conclusiva. Cadència autèntica.

SECCIÓ B Consta de tres frases:

Frase 1: Va des del compàs 53 fins al 60. Començament tètic i final femení. Conclusiva (melodia del clarinet).
Frase 2: Va des del compàs 61 fins al 68. Començament tètic i final femení. Conclusiva (melodia del clarinet).
Frase 3: Va des del compàs 69 fins al 80. Començament tètic (piano) i final femení. Conclusiva (melodia del clarinet).

SECCIÓ A’ Consta de tres frases:

Frase 1: Va des del compàs 81 fins al 88. Començament tètic (tema “A” al piano), final masculí. Suspensiva (la melodia del
clarinet acaba en V).
Frase 2: Va des del compàs 89 fins al 99. Començament tètic i final masculí. Conclusiva (V-I).
Frase 3: Va des del compàs 99 fins al 112. Començament tètic i final masculí. Melodia del clarinet conclusiva.

42
Lectures a vista
 LECTURES A VISTA
QUART CURS DE NIVELL ELEMENTAL
Javier Bofarull

Javier Bofarull©2002

45
 Javier Bofarull©2002

46
Javier Bofarull©2002

47
 Javier Bofarull©2002

48
Javier Bofarull©2002

49
 Javier Bofarull©2002

50
Javier Bofarull©2002

51
 Javier Bofarull©2002

52
Javier Bofarull©2002

53
 Javier Bofarull©2002

54
Javier Bofarull©2002

55
 Javier Bofarull©2002

56
Javier Bofarull©2002

57
 Javier Bofarull©2002

58
Javier Bofarull©2002

59
 Javier Bofarull©2002

60
Javier Bofarull©2002

61
 ÍNDEX

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Ländler (Friedrich Berr) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Cantabile (Noël Gallon) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Pròleg .............................................. 6 Adagio de la Sonata N. 2 (Jean-Xavier Lefèvre) . . . . . . . . . . . 28
Allegro de la Sonata N. 2 (Jean-Xavier Lefèvre) . . . . . . . . . . . 29
Prelude de Four Short Pieces (Howard Ferguson) . . . . . . . . . 31
BIOGRAFIES DEL COMPOSITORS Serenata de Otoño (Rafael Grimal) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Giuseppe Tartini . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Andante de “Dances Preludes” (W. Lutoslawsky) . . . . . . . . . 32
Karl Stamitz . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Pastourelle (Pierre Degenne) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Johann Sebastian Demar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 I. Moderato de Pastourelle (M. Delgiudice) . . . . . . . . . . . . . . . 33
Georg-Friedrich Fuchs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 II. Allegretto de Pastourelle (M. Delgiudice) . . . . . . . . . . . . . . 34
Jean-Xavier Lefèvre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Allegro de la Sonata N. 3 (Jean-Xavier Lefèvre) . . . . . . . . . . . 35
Karl Maria Von Weber . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Adagio (Joseph Pranzer) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Friedrich Berr . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Après un Rêve (Gabriel Fauré) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Gabriel Fauré . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Nell (Gabriel Fauré) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
Howard Ferguson . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Andante de “Tres Estiuenques” (Xavier Boliart) . . . . . . . . . . . 39
Witold Lutoslawsky . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Grave del Concertino (Giuseppe Tartini) . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Rafael Grimal Olmos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Nostalgia (Rafael Grimal) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Xavier Boliart Ponsa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Vieille Chanson (Robert Clérisse) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

ANÀLISI FORMAL DE LES OBRES LECTURES A VISTA

Menuet (George-Friedrich Fuchs) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Lectures a vista: Quart curs de nivell elemental
Menuet (Johann Sebastian Demar) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 (Javier Bofarull) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Adagio de la Sonata N. 1 (Jean-Xavier Lefèvre) . . . . . . . . . . . 25
Allegro moderato de la Sonata N. 1 (Jean-Xavier Lefèvre) . . . 26
Romanze del Concert N. 3 (Karl Stamitz) . . . . . . . . . . . . . . . . 27

63