HUME

la RASA
Tabula
Tabu rasa
lamento informado
"

l anima hi ha
fet formen
A a no
les questions de de les
:

pat
experiencia / está buida
'

si no és per l de
ciencias empiriques por aixó ,
neixen de
con#
ngutst
'
l
experiencia Per comprovov que sois
.

Utes , óutilitza coma

mitjá é experiencia

{ Pels autos empiristas

.

,
com Home ,
látigos del
coneixement el marca l
'

experiencia Les g. de f- )
fet són contingente no neussáries

↳
.

per conéixo el món necessáriament hem

Una diferente que diuen si més no
,
cosa ,

¿obsovar ( aprende través debsentits)

,
a
pot ser pensat com a possible no és una
.
.

si no no
fem ,
no # ndrem coneixements . contradice .

ti interesa qué Podem sobre el món són

A Home coñeixo Tota la información q.de jet
sobre el món empírica : ↳ ex :
Avni la Eva
fa classe teórica -
pero
podriem haver pensat que fariem práctica f-posibilitar)
•
DÓN prové el coneixement ?
0min tipos de ateos Podem Obtenir ?
•

En los q.de fet ti molta importancia tot

•
Quinesceteses son absolutas ? alto que hem experimental .

•
Quins són els límites del coneixement ?
EsteM habitual que pasó
a
alguna cosa
( Hume no
nega que
existeix
el coneixement matemáúc
) que fins i tot
alguna llegada Podem arriba
a pensar que sois reritatsabsalutes .

ell podem ho tot Per aixo

Segons conéixo -
.

la de Descartes
critica
metafísica la Raquel sempre m ajada si necesito algo '
.
ex :

si mai necesito pasear amb ella

esltcsegeua ,

que també ajudaia

'
m

TIPUS DE PROPOSICIONS
.

=
idea

/ 2+2=5 / 2+2=4 Hume dile éestudi del món és

ex :
ami
fa sol molt interesanT
que
és absolut
' , poqiee no .

N hi ha 2
tipos :

les relaciono diidees

formen pat de les
:

matemaltques o oigui , el contrari implica

PERCEPCIONS
sen

contingots
,
=
de la ment
una contradicció .

dos
'
N hi ha tipas
Formen pat de la
lógica i las matemáticas :
.

de
Per tant
,
las ciencias
formales .

Impressions captacións dels estimulas :

necessáries a través db són vives i inter

{
són :
el sen contrari és un sentits .
-

Es relacionen experiencia del

'

absurt tan és contradicción ses amb l

gran que una .

Moment .

↳ través dels sentis és

(
la info que capten

)
= a

Té Motta relaúó amb la critica que vivai intensa

faia Hume a Descartes .

 Idees :
sóneb records de los Impressions .
ENT DEL MÓN
CONEIXEMENT
EL CONEIXEM
Son intensos I vives el limit del coneixement del món el
menys menys .

Liorigen i
PO saber
idea és Wta Cal si una , marca é experiencia .

mira la impressió de la qual derivi

↳
.

Ex acabo l examen i
'

vaig a mirar Diem que Hume és autor esieptic modoat

ja
:

que tenía escritas aponts ( pensara .

que considera que el coneixement del món

no haría escntbé ) elnpiric és absolut ,
que no no poden conéixertot
el que de
forma pat la realitat ja que ,

ni ha cosas que no poden experimentar

D'IDEEESS
TIPUSS D'IDE
TIPU
.

Cosa en sí mateixa :
realitat tal icomés
IDEES SIMPLES :

procedenen d'una impugnó metagioic

Ex recordar el color
d'orbigny estoig
:
Ex :

Áhi ha moltes que acostumem Fenómeno conjunto qualitats

No
ja Jón el que
:

a asociar les Idees entre si .

epistemología
mida textura forma de Podem CONEIXO de cada Mai poder
EX
éestoig reproducir
cosa
:
.

, ,

la podrá
sí
mateixaja que cosa en no

IDEES COMPLEXES són la combi nació de :

ser
corregida en la cera totalitat . Per qui ?
dioses idees simples Por combinar les la .
-

ment humana associates informacion s poque potanyen en ámbito difaentslmetafioic

per mitjá d unes / Kis: Lleisdiassociació
'

¡ epistemología) . Hi ha una pata les coses

d Idees
'

.
que no poden corieixer pomitjá delsaentib .

si no poden captar la IMDKJÁO no poden

1. Causa
efecto és una / lei
conéixer les coses en la aua totalitat
-
:

d associació dices Aquesta

'
.

Hei pomet relacionar Ex :

marca → eastpak calor → Han propietariosjo
informacions , ,

de manera que establim entre

relación
informacion
agrestes s una

efecto
causa -
.

LA CRÍTICA DE LES SUBSTÀNCIES CARTESIANES

l Eva dile ja poden
'

EX : :
repasar
aquestapatat ! saben que aixó entrará Hume critica les coteses de Descartes ,
basanta
segur el
jet que
'
e examen impussió tenim .
se en sense no
coneixemeert
2. Con tiguitat
.

3. semblante
Descartes defensa les ideas innatos com a

fonamentab .

EL PRINCIPI DE CÒPIA
Amb aquest principi Hume criticara les uteses Hume dice que dense experiencia hi ha
•

no
de Descartes coneixement Po aixó twml , les ideé
per
.

.
,

És el meianisme po esbrinco oteses de los Innatos de Descartes existe✗en ,

no
ja que
.

idees . son imposibles d

'
experimentar .

segonsaquest principi ,
una idea és Wta
si es correspon a la implessió de la qual
deriva .
 Qué critica Humé ?

La letesa de la substancia :
Hume dice que és
L algo
'

que no s et
base dlbstrat de las coas
o
peli menta Com
experimentar
.

i no es pot

que no es ven
,
Descartes dice que es capta
per mitjá de la raó Per tant .

,
eb racionalistas
dicen que la substancia sí que existen ,

lls empiristas dinos que no .

La otesa de la substancia pensant (EE)

Pe a Descartes és la artesa més clara ,
el forament .

Hume,aplican el principi de iopia considera

que la artesa del jo / substancia pensante /
meht no la Dodem obtenirja que noté
una implesoió i per tant no la poden
experimentar .

El que sí poden experimentar són un

conjunt de qualitats que les altres

persones
han anat veient que en nosaltres i

tenim la nostra
emmagatremades en

memoria .

Pero sovint aquestes qualitals convien

tot i que el
jo és el mateix .

/ idea deDéu )
La cutesa de la substancia
infinita
-

segons Home la Cutcsa de Déu no es pot

1-robar segons la via racional
ja que eb
dos
arguments no se veixen per proto
'
l existencia de Déu .

Argoment causal la relació entu causa i

•

efecte no experimentar poqúe

la poden
no tenim cap implesoió d.aquesta reacio .

Argumentontologic el qué critica Hume

•

és que Descartes está tractant la qüesltó

matemática
fos
de Déu con oi una qüedtó

VÁH . no és una
relación d. ideeslneussária) sinó que és
una qüestió de fe .

Per tant , com que és una g. de fe del ,

jet de pensar no coma perfecta no -

l existencia de Día És a
'

seguir
'

se n .

Déu
Defenderse
dir
poden pensar com a

que existeixi .