LA POESIA TROBADORESCA

Tot comença a principis del segle XII i finals del XIII als territoris
occitans i catalans, quan apareix un important canvi i és que
sorgeix la primera lírica culta europea en llengua romànica on els
autors s’expressen en occità i no en llatí, a més és també la
primera poesia d’autor conegut i així és com van sorgint diferents
conceptes relacionats amb l’autoria, entre el mateix es troben els
poetes els quals son considerats els autors de la poesia lírica culta
escrita en llatí, posteriorment trobem els trobadors i les trobaritz
considerats els autors i autores de la poesia trobadoresca i que
solien compondre també la música que acompanyava les seues
poesies, aquests solien viure sota la protecció d’un senyor feudal,
finalment trobem els joglars qui s’encarregaven de difundir les
composicions dels trobadors.
La Corona d’Aragó es veu més influïda per la poesía trobadoresca
per tres raons que són les següents: en primer lloc a causa de la
proximitat geográfica entre Occitània i la Corona d’Aragó, en
segon lloc a causa de les relacions polítiques en aquest cas molt
estretes, finalment per la semblança de l’Occità i el Català en
termini de la llengua ja que era molt pareguda. Entre el 24
trobadors més coneguts en destaquen tres d’ells Guillem de
Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona.
Un dels temes més recurrents d’aquesta poesía és el Amor Cortés,
una expressió sublimada, noble i cavalleresca del sentiment
amorós, que s’expressa mitjançant un paral·lelisme amb la
societat feudal de l’època, de manera que entre el trobador i la
dama s’estableix una relació de vassallatge. Els personatges més
habituals d’aquests poemes amorosos són el vasall, és a dir, el
trobador, i el seu senyor, és a dir, la dama o midons qui sol
amagar la seua identitat sota un pseudònim; també hi apareixen el
gilós, és a dir, el marit de la dona, els lasengiers, és a dir, els
acusadors que alerten al marit, finalment el guaita o vigia, que
vigilava perquè no siguen descoberts els amants.
Els trobadors solien escriure el seus poemes mitjançant 3 estils

- Trobar leu: és lleuger, directe i emotiu i amb una expressió

entenedora.

- Trobar clus: trobar hermètic basat en el recarregament i la

complicació de conceptes.

- Trobar ric: és un estil de gran elaboració i complicació formal.

Mesura sil·labica i rima de la següent estrofa de Cerverí de

Girona:
És perdedís,el meutirany d’ombria, 10A
la nit feral, despietada i dura 10B
el temps, creixent en crua desmesura, 10B
per què no sé ni on sóc ni on aniria; 10A
que ja no puc resar ni fer camí, 10C
ni puc el temps sofrir ni defugir, 10C
i és mal sens fi, car massa tarda l’alba. 10D
La rima és consonant.
El gènere mé conreat era la canço però n’hi havien altres com
el alba, la balada, la pastorel·la, el plany, el sirventés i el tensó.