Unitat 12.

LA NARRATIVA (I):
De Ramon Llull al Tirant lo Blanch

 El context històric: l’edat mitjana

 La narrativa medieval
 Context històric. Ramon Llull
 La narrativa històrica: les quatre grans cròniques
 La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa
 Joanot Martorell. Tirant lo Blanch

LA NARRATIVA MEDIEVAL:
baixa edat mitjana. Segles XII- XV
 El context històric: l’edat mitjana
L’edat mitjana és l’ampli període històric que
va de la caiguda de l’imperi romà d’Occident (476)
a la caiguda de Constantinoble (actual Istanbul)
en poder dels turcs (1453). L’edat mitjana es
divideix en dos períodes:

Alta edat mitjana (s. V al XII):

-Sistema feudal: relació de vassallatge
-La visió teocèntrica del món: Déu és el centre
del món. La cultura està en mans del clergat.

Baixa edat mitjana (s. XIII-XV):

-Sistema feudal: relació de vassallatge
-La visió teocèntrica del món: Déu és el centre del món. La cultura està
en mans del clergat.
-El desenvolupament de les ciutats i la creació
d’universitats. La cultura també està en mans de laics.

INICI
 EL CONTEXT HISTÒRIC:
EL MÓN DE LA RELIGIÓ
 El teocentrisme medieval considera Déu com a
centre del món. Per tant, la religió és l’eix
vertebrador d’aquesta societat.
 El context
literari

Les
literatures
romàniques

No és fins al s. XIII Els diferents gèneres

que trobem els es relacionen amb els
primers textos amb grups socials a qui
intenció literària en s’adrecen
català

Aparició de literatura burgesa

lligada a les ciutats als s.XV i
XVI

Els cavallers o Els oratores o Els laboratores o

bellatores clergues treballadors

Literatura
Literatura moral
cavalleresca o Literatura oral
o doctrinal
cortesana

INICI
En llengua vulgar En llengua vulgar
En llatí
(occità) (català)
 Context històric
segles XII i XIII

La coexistència La reforma L’accés dels

de tres laics a la cultura
de l’Església dels clergues
religions
monoteistes

La consolidació de l’Església
es va percebre del segle XII
A la al XIII com una degeneració
Mediterrània del missatge cristià dels
orígens: reacció contra la
degradació de
l’espiritualitat del clergat
Desenvolupament de
les ciutats, de la
burgesia i de les
universitats va
suposar a partir del
s. XIII una ampliació
del públic lector

El Els laics es van

L’islam El judaisme
cristianisme interessar per
Creació de nous temes reservats
ordes: els fins aleshores al
franciscans i els clergat
dominics
 Desenvolupament
d’aquesta temàtica
doctrinal va ser
degut al context
històric: la Ramon
necessitat d’elaborar Llull
Les obres que establissin,
Prosa en
divulguessin i
Context català de
temàtica
Homilies difonguessin la Francesc
d’Organy{ doctrina cristiana i la Eiximenis
literari religiosa o (finals XII- pràctica moral
moral princ. XIII)
Vicent
Ferrer

instruir el poble
 RAMON LLULL (1232-1315)
 Qui era Ramon Llull?
1. De jove, trobador
Era un noble que vivia a la cort de Jaume II, de Mallorca. I es dedicava al conreu
de la poesia trobadoresca. Però va viure una experiència que li va canviar la vida:
segons diu, se li va aparèixer Jesús crucificat.

La conversió de Ramon Llull a la vida religiosa el 1263

INICI

Intentar que els infidels

adoptessin la fe cristiana

La fundació d’escoles on Els viatges apostòlics a

La redacció de llibres que s’ensenyés el seu sistema terres europees com a la
difonguessin la fe cristiana filosòfic, l’{rab i altres dels sarraïns
llengües orientals
 RAMON LLULL (1235-1315)
2. Més de quaranta anys dedicats a escriure
 Llull és considerat el primer escriptor en llengua
catalana i una de les figures de la literatura universal.
 És el primer escriptor europeu que utilitza una

llengua romànica (català) per tractar temes elevats que

llavors només eren reservats al llatí.
 RAMON LLULL (1235-1315)
 Va escriure sermons, crítica social i política, tractats científics
i filosòfics, narracions, poemes, etc. Els va redactar en català,
llatí i àrab segons la intenció i el destinatari de cada un.
 Va escriure uns 265 llibres.
 Des del punt de vista literari, destaquem dues novel·les:
 Llibre d’Evast e Blanquerna (inclou el Llibre d’Amic e Amat)
 Fèlix o Llibre de meravelles (inclou el Llibre de les bèsties)
 RAMON LLULL (1235-1315)
3. El mestre de l’exemple
 Ramon Llull és un mestre que vol donar lliçons de bon
comportament (moral) i de doctrina cristiana (teologia).
Per aconseguir-ho, se serveix de l’exemple

 Un exemple és una narració breu que l’autor usa per tal

de transmetre al lector (o oïdor) un ensenyament.
L’exemple del pastor, l’infant i el llop

 Per tant, la literatura era per a Llull un vehicle d’expressió

per poder transmetre millor el seu pensament.
 RAMON LLULL (1235-1315)
4. Llull, defensor de l’ordre establert
Llibre de les bèsties:
 Apòleg o faula protagonitzat per animals que

ens parla de la societat i la política medieval.

 Els animals reprodueixen el comportament

humà amb les seves virtuts i els seus defectes.

Exemple: La rata que l’ermit{ féu convertir en donzella
 RAMON LLULL (1235-1315)
5. Llull, poeta religiós
 A banda de compondre poesia trobadoresca a la seva joventut,
va escriure també poemes religiosos i biogràfics:
 Cançó del “Blanquerna” (dedicat a la Verge Maria).
 Cant de Ramon (biogràfic).

6. Missioner i màrtir
 Activitat missionera i aventurera al llarg de la seva vida.
Va viatjar per Europa (França, Itàlia…), nord d’ Àfrica (Tunis…)
amb la finalitat de fer arribar el seu Art (teoria lul·liana de
pensament) per a la conversió dels infidels a la fe cristiana.
TEXTOS de Ramon Llull
 LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
medievals catalanes

Jaume I

Crònica de
Ramon
Muntaner Imatge de Jaume I
Crònica de Bernat Desclot
INICI
 L’expansió territorial
de la Corona catalanoaragonesa

• Nous territoris de • Jaume I va aplicar

Tortosa, Lleida i una política de
Fraga es van integrar repoblació cristiana,
als comtats que explica la
catalans. implantació del català
i de la seva vinculació
S. XII: 1a meitat cultural amb
Conquesta als s.XIII: Catalunya.
sarraïns de les Conquesta als
terres del sud i sarraïns de les
a l’oest del Illes Balears i
Llobregat de València

Final s.XIII al
s.XV:
S. XIV: Conquestes dels
Conquestes regnes cristians
a Grècia de Sicília,
Sardenya i
• Es traca d’accions Nàpols • Territoris
bèl·liques controlats
protagonitzades pels militarment pels
almogàvers, tropes reis d’Aragó.
mercenàries
d’infanteria.
 LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
Context històric europeu
La Mediterrània

La Mediterrània dels segles XIII-XIV es

troba repartida entre tres grans
civilitzacions: la cristiana, al nord i a
occident; la musulmana, al sud; i la
bizantina a l'orient. El desig d'expansió
de les principals potències europees
per aquest mar crea constants i
importants conflictes pel domini de la
zona -i de les seves rutes comercials-
al llarg d'aquests segles.

La Corona d'Aragó, que n'aconseguirà el domini de la part occidental,

s’expandirà per tota la costa mediterrània. Això va propiciar una gran expansió
del comerç català, sobretot, durant el segle XIII.
 El context literari: historiografia
i narració literària
La historiografia o relació estricta dels fets
històrics
• Són annals o cronicons que recullen fets històrics a manera
cronològica sense intenció literària. Solen ser escrites en llatí. Per
exemple: Crònica dels reis d’Aragó i comtes de Barcelona.

La narració literària d’una història viscuda o

coneguda de prop.
• Són les Cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i
Pere III. Són llibres que es limiten a fets més o menys contemporanis
dels seus autors i s’hi aprecia una proximitat vivencial. Les accions
dels reis catalans són interpretades com si fossin inspirades per la
divina providència. En realitat es tractava de justificar la política reial
i que servissin de mirall per als futurs governants.
 LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
Crònica de Jaume I o
Llibre dels fets
 Es tracta d’unes memòries del
mateix rei Jaume I. (Obra
autobiogràfica). Hi apareixen
aspectes íntims i humans del rei al
costat dels fets de la conquesta de
Mallorca i València.
 L’interès de l’obra rau en:
 En tant que rei, assegura la pau i
administra justícia.
 Com a cavaller, és l’heroi
conqueridor de terres.
 La narració és en 1a persona
(plural majestètic Nós)
 El llenguatge és viu, impregnat
d’oralitat, fragments en altres
llengües…
Crònica de Bernat Desclot o
Llibre del rei en Pere d’Aragó i
dels seus antecessors passats
 El període històric tractat és ampli:
primer terç tracta els regnats dels
tres reis anteriors a Pere II (1162-
1276) mentre que les dues terceres
parts restants de l’obra es
concentren en el regnat del rei Pere
II fins a la seva mort el 1285.
 Aquesta crònica tracta sobretot dos
grans temes:
 la conquesta de Sicília.
 La invasió de Catalunya pels
francesos i el seu alliberament pel
rei Pere II el Gran.
 L’estil de Desclot és sobri, equilibrat
i servirà com a model del Curial e
Güelfa.
 LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
Crònica de Ramon Muntaner
 Fou escrita entre el 1325 i el 1328.
 És la més extensa: des del naixement de
Jaume I (1208) fins a la coronació del rei
Alfons III (1327). Comprèn cinc regnats.
 Els protagonistes de la narració de
Muntaner són els reis i el mateix autor,
que explica les empreses diplomàtiques i
militars.
 La seva narració se centra en fets reals i té
la intenció de mostrar com les gestes dels
reis d’Aragó són providencials, fruit del
favor de Déu a la família comtal.
 D’això se’n deriva:
 El monarquisme.
 L’exaltació de la unitat política de la
nació.
 L’elogi de la llengua catalana i de la seva
unitat lingüística.
Crònica de Pere III el
Cerimoniós
 Escrita entre 1375 i 1383.
 Contingut de la crònica:
 Breu presentació dels antecedents
familiars.
 En sis capítols va repassant els
afers més importants del seu
regnat (els primers moments, la
reintegració de Mallorca, la crisi de
les Unions, la guerra amb Gènova,
la revolta de Sardenya i la guerra
amb Castella) amb la intenció de
justificar políticament les
accions dutes a terme.
 LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

La  Divulgar uns fets que servissin

intenció d’exemple als futurs governants
dels catalans.
cronistes  Exaltar les gestes dels reis de la corona
catalanoaragonesa.
 Justificar les accions polítiques i
militars que els monarques van dur a
terme.
Fragments de la Crònica de Ramon Muntaner
La novel·la
cavalleresca:

Curial e Güelfa i
Tirant lo Blanch

INICI
 El context històric:
l’activitat militar medieval
 L’orde de cavalleria. L’activitat
bèl·lica va tenir un paper destacat al
llarg de l’edat mitjana. Els cavallers,
s’anomenaven així perquè eren
propietaris d’ un cavall, ingressaven a
l’orde de cavalleria en la cerimònia
d’armar cavaller: dotar de significat
simbòlic i religiós a les armes.
 Els exèrcits i les croades.
L’organització d’exèrcits és una
constant a l’edat mitjana. Una de la
seva màxima expressió foren les
croades a Terra Santa (expedicions
entre diferents senyors cristians entre
els segles XI i XIII).
El context literari: els gèneres
relacionats amb la cavalleria
 Els tractats de cavalleria. Són obres
amb finalitat didàctica, escrites per
contribuir a la formació del cavaller cristià
en l’esperit propi de l’orde de cavalleria.
Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon
Llull.
 La narrativa de ficció. Narracions en
vers que reben el nom de roman courtois
(‘narració cortesa’). Els temes són episodis
de l’Antiguitat cl{ssica o la matèria de
Bretanya (cort del rei Artur, el mag Merlí, la
fada Morgana, el cavaller Tristany...).
Aquesta narrativa en vers evoluciona cap a la
prosa: llibres de cavalleries.
 La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa
i Tirant lo Blanch.
 Comparativa entre els llibres de cavalleries i
la novel·la cavalleresca
Llibres de cavalleries Novel·les cavalleresques

 Obres de tradició francesa  Obres més modernes

 Plenes d’elements  Personatges humanitzats
meravellosos i  Accions realistes
personatges sobrehumans  Ambients històrics i
 Ambients irreals i plens geogràficament propers
de fantasia
 CURIAL E GÜELFA
És una novel·la cavalleresca anònima
escrita probablement a la 1a meitat del segle
XV i que no fou descoberta fins al segle XIX.

L’acció se situa durant el regnat de Pere II i

narra l’ascensió social de Curial, un jove de
baixa condició, a través de la cavalleria i
l’amor. Al final de la novel·la esdevé capità
de l’exèrcit cristi{ i es casa amb Güelfa, una
dama noble de la cort de Montferrat (Itàlia).

Com a novel·la cavalleresca, presenta una

història sentimental en un ambient realista
des del punt de vista històric.
Joanot Martorell.
La novel·la cavalleresca

•L’autor de Tirant lo Blanch va néixer a València el 1410 i va morir

el 1465. Era noble i fou armat cavaller. De tarannà lluitador, va
disposar sempre de missatgers que feien arribar les seves lletres de
batalla a cavallers amb qui estava enemistat.
•La vida de Martorell a la cort anglesa li va permetre d’entrar en
relació amb cavallers europeus.
Martorell era un gran lector i estava molt ben informat de tot el
que passava al món de la seva època.

• La novel·la Tirant lo Blanch

Tirant lo Blanch és la novel·la que dóna dimensió humana al
cavaller literari. És la màxima expressió dels ideals cavallerescos
que s’impregnen de valors innovadors, com ara la raó , l’astúcia, el
plaer i l’humor. Els fets són explicats de manera versemblant i amb
naturalitat, tant els militars com els dels sentiments.
INICI
 TIRANT LO BLANCH
Els dos grans temes de l’obra són
l’amor i la guerrra.

•Tirant, enamorat
L’amor és un dels temes més
importants a la novel·la. Tirant
s’enamora de la princesa Carmesina
(La declaració de Tirant).

•Tirant, capità general

La guerra és un dels altres temes
importants de la novel·la. Aquí és on
Tirant demostra que és un general
hàbil i astut, i que domina
l’estratègia i la t{ctica militars.
TIRANT LO BLANCH
Argument
 L’obra de Martorell és més llarga i
més complexa que el Curial e
Güelfa.
 1a part. La trama s’inicia amb les
aventures del comte Guillem de
Varoïc, que s’ha retirat a fer vida
ermitana i rep la visita de Tirant, de
camí cap a un torneig amb motiu de
les noces del rei d’Anglaterra.
 2a part.Un cop armat cavaller,
Tirant viatja per França, Sicília,
Rodes i Constantinoble, on fa de
capità dels exèrcits bizantins i és
on transcorre la part central de
la novel·la. Allà coneix la princesa
Carmesina, s’enamoren i es casen.
El matrimoni mor poc després:
Tirant, d’una malaltia, i Carmesina,
a causa del dolor que li produeix la
mort del seu espòs.
Inici