PROJECTE SABER FER BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMARIA eae individualitzat C7 0@0o oe Pla de millora Programa dampliacié Matematiques 4 El quadem Ensenyament individualitzat, Matematiques, per a quart curs de primaria, és una obra coMlectva concebuda, dissenyada icreada ene! deparament d'Edicions Educatives de Santilana Educacion SL Ealcions Voremer, SA, digit per Teresa Grence Ruiz | Inmaculada Gregori Soldevila En la seua elaboraci6 ha participat 'equio seguent TEXT IEDICIO Pllar Garcia Atance I-LUSTRAGIO Carolina Temprado Battad Eduardo Leal uguina EDICIO EXECUTIVA José Antonio Almodévar Herréiz DIRECCIO DEL PROIECTE Domingo Sanchez Figueroa DIRECCIO! COORDINACIO EDITORIAL DE PRIMARA Maite Lopez-Saez Rodriguez-Pifiero VORAMAR santanaDireccié d’art: José Cresoo Gonzélez, Projecte grafic: Pep Carrio. Cap de projecte: Rosa Marin Gonzalez Coordinacié d'il-lustracié: Carlos Aguilera Sevillano. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejece de Ia Calle Desenvolupament grafic: Rail de Ancrés Gonzalez i Jorge Gomez Tobe. Direccié técnica: Jorge Mra Fernandez. ‘Subdireceié técnica: 1036 Luis Verdasco Romero. Coordinacié técnica: Jestis Muela Ramiro i Virtues Llobet Azpitarte Confeccié i muntatge: Jorge Borrego | Alejandro Martinez. Correccié: Maria Soriano i Josep Lluis Navarra {© 2015 by Edcions Voramar,S. A/Sartilana Educacién, S. C/valencia, ad 25210 Picarya, Valencia Printedin Span op:e7ia7aPresentacioé Vensenyament individualitzat Llensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la consecucié dels objectius educatius a un ritme d'acord amb les capacitats i destreses que posseeixen. Per a aixd, és important establir un pla que els ajude a superar es dificultats, aixi com a desenvolupar i potenciar les habilitats. Aquest tipus d'ensenyament se centra, doncs, en I's d’'una metodolagia flexible i de les tecniques i recursos educatius que s‘adapten millor a les necessitats particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials di- dactics especifics que puguen ser utilizats en funcié de les condicions conere- tes d'aprenentatge de cada xiquet 0 xiqueta, aixi com dels objectius de millora que es plantegen en cada cas. Des d'aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber Fer ofereix una série de materials destinats a facliitar aquesta tasca’ * La série Aprenentatge eficag, que en els primers cursos de primaria esta destinada a treballar les habilitats basiques —atencid, memoria i raonament- i les cificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l'entrena- ment en les técniques d’estudi. * Elcompendi de material anomenat Recursos complementaris, que conté seccions variades per a cada una de les arees de! curriculum, amb la finalitat que el professor seleccione en cada cas les fixes que considere convenient. * |, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que inclou, per a cada unitat didactica del libre de l'alumne, dos apartats —Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum- nes que requereixen un refor¢ major per a afermar els continguts principals de la unitat i per a desenvolupar les competéncies, -Un Programa d’ampliacié, compost també de fitxes, que tenen com a objectiu que els alumnes aprofundisquen en determinats continguts, am- plien els coneixements i posen en joc les competancies adquirides Matematiques 4PLA DE MILLORA Unitat 1 Numeros de sis ide set xiftes. Descomposiois, Lectura i escriptura de nimeros fins a set xittes, Aproximacions. Comparacié de nimeros de set xitres Unitat 2 Prova de la resta. Propietats commutativa i associativa ... ‘Sumes i restes combinades. Estimacié de sures i restes Unitat 3 Multtiolicacions per nmeros de dues xifres .. Propietats commutativa i associativa, de la multiplicacié. Multipicacions per un numero de tres xifres. Propietat distrioutiva de la multiplicaci6. Estimacié de productes.. Problemes de dues operacions: Unitat 4 Divisi6 exacta i divisié entera.. Prova de la divisi. Divisions amb zeros en el quocient. Unitat 5 Divisions amb divisor de dues xitres () Divisions amb divisor de dues xitres (I) Propietat de la divisié exacta Unitat 6 Fraccions: representacié i lectura.. ‘Comparacié de fraccion: Fraccié d’un numero ..Unitat 7 Unitat, décima i centasima. 3t Nimeros decimals. 82 Unitat 8 Suma de ntimeros deoiMAls sence 33 Resta de nimeros decimals cence 34 Unitat 9 El rllotge digital....cnsentssnsiennsense 35 Unitats de temps ...sosenesttntnanansasen 36 Situacions de COMPIA..einsensneneresen 37 Unitat 10 Metre, decimetre, centimetre i mitlimetre...38 Unitats majors que €l Metre ...nenenee 39 Unitat 11 Litre, decilire i centiltre 40 Quilogram i gram... Quilogram i tona Unitat 12 Recta, semirecta i segment... Bl trans pOHEDOR sc scsssszaeamsnscetii a4 Classiticacid dangles ..ninnsnesuanensnne 45 Unitat 13 Classificacié de triangles 46 Classtficacid de Quadrlaters wanes AT Classificacié de parallelograms 48 Unitat 14 Prismes: elements i classificacis... 49 Piramides: elements i classificacio 50 Cossos redons ... 51 Unitat 15 Esdeveniment segur, possible i impossible ..52 Més probable i menys probable.. 53 INF cceenscstsrecanet sense 4 PROGRAMA D'AMPLIACIO MPMORE scsisssssnnsasas Unitat 2 56 MRIS ecenemsresesee ARPA cssesesrcccnsssenornacaiva pions SD UrMHRE sacscsnecesen Unitat 6 60 Unitat 7 Unitat 8 62 URMRRE DP sacscsncnven Unitat 10 64 Unita 11 on ecsseseeseernesne seeseneee 65) Unitat 12 66 Unitat 13 oe. Unitat 14 68 Unitat 15 0. Solucionari .......... Matematiques 45Pla de millora Programa d’ampliaciéea Numeros de sis i de set xifres. Descomposicio PLA DE MILLORA Fitea 1 Nom Data RECORDA * Els nuimeros de sis xifres estan formats per centenes de miler (CM), desenes de miler (DM), uritats de miler (UM), centenes (C), desenes (D) i unitats (U). * Els nuimeros de set xifres estan formats per unitats de milid (U. de milié), centenes de miler (CM), desenes de miler (DM), unitats de miler (UM), centenes (C), desenes (D) i unitats (U). @ Relaciona. 10M * 800.000 U 2U. de milid * 9.000.000 U 3CMe * 100.000 U 4U. de milid * * 2.000.000 U 6CM« 300.000 U 7U. de milid « * 4.000.000 U 8CMe * 600.000 U 9U. de milid « * 7.000.000 U @ completa la descomposicié de cada numero. * 645.873 = CM + DM + UM + C+ D+ = 600,000 + __ + + + + * 898.106 = cM + DM + UM + c+ D+ = + + + + + * 3.653.140 = _U. de mili + __CM + _DM+__UM+___C+___D= = + + + + + * 7.246.502 = ___U. de mili + __CM + ___DM + ____UM +___C +__U= = + + + + + @ En cada cas escriu tres nimeros. El valor de la xifra de les centenes El valor de la xifra de les U. de milid és de miler és igual a 900.000 unitats. igual a 8.000.000 d'unitats. 8 Matomitiques 4 ata copii 2045 Econ Vramay, 8. Sanaa acai, 8.1 Lectura i escriptura de numeros fins a set xifres PLADE MILLORA Fitea 2 Nom Data RECORDA En llegir i escriure ntimeros fins a set xifres has d’anar amb compte amb la xifra 0. * 789.054 ® Set-cents huitanta-nou mil cinquanta-quatre. * 8.320.780 P® Huit milions tres-cents vint mil set-cents huitanta. @ Escriu com es lig cada numero. © 827.705 > © 905.238 > © 5.037.540 & © 7.608.002 > Q Escriu amb xifres. * Cinc-cents vint-i-cinc mil sis-cents huitanta > * Nou-cents catorze mil set-cents vint-i-tres * Quatre milions dos-cents setanta mil dos-cents cinquanta * Set milions seixanta-set mil huitanta-nou » @ Busca en el quadre els ntimeros que s'indiquen eeree i encercla'ls. Després escriu com es lligen. 715.265 * Laxifra de les DM és igual a 1 6.578.210 5.990.712 * Laxifra de les CM és igual a 8. * Laxifra de les U. de milid és igual a 5. * La xifra de les U. de milid és igual a 6. Material ocopiable © 2015 Edcans Vora, S.A. Santilann Educa, SL. Matematques 4 9Aproximacions PLA DE MILLORA Fitea 3 Nom Data RECORDA Per a aproximar el ntimero 887 a les centenes: dr Has de buscar entre quines centenes esta. Esta entre les centenes 300 i 400. 2n Has de triar la centena més proxima i comparar la xifra de les desenes amb 5: 8>5 P Tria la centena major. La centena més proxima a 387 és 400. @) Aproxima cada numero a lordre que ‘indica. A les desenes A les centenes Als milers 7 +189 > * 3.765 > o72hm fw 26 + 5.832 > ost *° 680 P © 8.315 <6 © 932 > © 6.823 > @ digi encercia. ROIG | Els numeros 'aproximacié a les centenes dels quals és 500. BLAU | Els nimeros l'aproximacié a les desenes dels quals és 540. 572 468 538 542 493 475 627 * Quins numeros has encerclat de roig i de blau? Com descriuries aquests ntimeros? @ Pensa i escriu. * Cinc numeros de quatre xifres en qué * Cinc nuimeros de quatre xifres en qué l'aproximacié als milers és 4.000. l'aproximacié als milers és 6.000. 10 Matematiques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.aa Comparacié de numeros de set xifres PLADEMILLORA Fitxa 4 Nom Data RECORDA Per a comparar ntimeros de set xifres, cal comparar successivament, i mentre siguen iguals, les unitats de diferent ordre (unitats de mili, centenes de mir, desenes de miler, unitats de miler, etc.) @ ordena els ntimeros i utilitza el signe corresponent. De menor a major 2.890.000 Oo Oo 3.900.000 2.990.000 De major a menor 8.200.000 O O 8.200.002 9.200.000 Q Ponsa i escriu. Quatre ntimeros majors que 1.000.000 i menors que 1.000.020 @ observa el nombre d’habitants de cada poble i respon. (ee vse =D ‘Montpla 4,900,000 habitants * Quins pobles tenen més d’un milié tres-cents mil habitants? “Baranquea 4.875.000 habitants * Quins pobles tenen menys d'un milié tres-cents cinquanta mil habitants? Matrit ocopite @ 215 acon Vana, 8. Sanna Eaten, 8. Matematques4 112 Nom Data Prova de la resta PLA DE MILLORA Fitxa 5 RECORDA Una resta esta ben fata si es compleix que la suma del subtrahend ila diferencia és igual al minuend. 49 <—Minuend 25 <— Subtrahend — 25 «—Subtrahend +24 «—Diterencia 24 <—Diterancia 49 3.278 +6.960= a Resol. Ahir un autobus va recérrer 415 quilometres i hui n’ha recoregut \ 380. Quants quilmetres ha recorregut aproximadament entre els dos dies? Solucié: Material ocopiable © 2015 Edcans Vora, S.A. Santilann Educa, SL. Matematques4 15Multiplicacions per numeros de dues xifres Nom Data PLA DE MILLORA Fitxa 9 RECORDA Per a calcular la multiplicacié 345 x 36, cal seguir aquests pasos: 1r Multiplicar 345 x 6. 2n Multiplicar 345 x 3 i col-locar aquest product deixant un lloc a la seua dreta. 8r Sumar els productes obtinguts. @ cottoca els numeros i calcula. Q Reso. Ala libreria de Marius han dut 123 capses de retoladors. Cada capsa conté 12 retoladors. Quants retoladors hi han dut? Solucié: 16 Matematiques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.Propietats commutativa i associativa de la multiplicaci6 uae mutora Fitxa 10 Nom Data RECORDA * Propietat commutativa. En una multiplicacié de dos factors, si canviem V'ordre dels factors, el producte no varia. * Propietat associativa. En una multiplicacié de tres factors, si canviem 'agrupacié dels factors, el producte no varia, @ Relaciona. 19xX4=4x19 6 * Propietat associativa (12 x 2) X5 =12 x (2X 5) « * Propietat commutativa @ Apiica 1a propietat commutativa i comprova que obtens el mateix resultat. gx4=| |x 9x8 = x VY VW ¥ VY \¥ @ Apiica ta propietat associativa i comprova que obtens el mateix resultat. x4)x5=2x([ |x @Bxgxo9=f |x(f |x Vo x Ve \ xf J=[ |x x[ J= x ard V¥ Ve aed 2x6x6 ( x x Bx GX3= x ) x Ve NV Nv \ x = x x = x Ye XY Ne VN ¥ Material ocopiable © 2015 Edcans Vora, S.A. Santilann Educa, SL. Matematques4 17Multiplicacions per un numero de tres xifres PLADEMILLORA Fite 11 Nom Data RECORDA Per a calcular la muttiplicacié 1.753 x 125, cal seguir aquests passos 4 Multiglicar 1,753 x 5. 1753 2n Multiplicar 1.753 x 2 collocar aquest producte ee deixant un lloc a la seua Greta, 3 é é Q 5 8r Multiplicar 1.758 x 1 i col-locar aquest producte ives deixant un loc a la seua dreta. oad 4t Sumar els productes obtinguts @ cottoca els nimeros i calcula. 18 Matematiques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.ie} Propietat distributiva de la multiplicacié PLA DE MILLORA Fixa 12 Nom Data RECORDA * Propietat distributiva de la multiplicacié respecte de la suma. Per a multiplicar un nimero per una suma, cal muttiplicar el ntimero per cada un dels sumands i, després, sumar els productes obtinguts. 3x (2+ 4)=3xX24+3xK4=6412=18 + Propietat distributiva de la multiplicacié respecte de la resta. Per a multiplicar un nimero per una resta, cal multiplicar el numero per cada un dels termes i, després, restar els productes obtinguts. 2x (77-4) =2x7-2x4=14-8=6 @ Apiica ta propietat distributiva de la multiplicacié respecte de la suma. ©3x2+5)= x + x = a © 2x @+6)= x + im fh °©5x@6+4=_ x_n KL *6x6+2) x + x = @ Apiica ta propietat distributiva de la muttiplicacié respecte de la resta. © 2x6-3= x - x = °3x@-Q=_ x Ke °4x7-3= x - x = *5x@-4)=___x___- x Se @ Lig i resot apticant la propietat distributiva de la multiplicacio, lolanda té a la botiga de flors 4 gerros amb flors, En cada gerro hi ha 9 roses i2 margarides. Quantes fiors contenen en total els gerros? Solucio: Matrit ocopite @ 215 acon Vana, 8. Sanna Eaten, 8. Matematquesé 19x) Nom Data Estimacié de productes PLADEMILLORA Fitxa 13 RECORDA Per a estimar un producte, cal aproximar un dels factors i després muttiplicar per l'altre factor. @ Estima els productes aproximant com s'indica. 53 131 x4 x x7 x Ales centenes Ales centenes 462 243 x5 x x3 x @ Estima productes aproximant com s’indica. Alesdesenes > 4X4 Alescentenes > 486 x5 = @ Reso. Cada mes, Virginia guanya 1.050 €. Quant guanya aproximadament en 6 mesos? Solucié: 20 Matemasques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.x) Nom Data Problemes de dues operacions pavemora rica 14 RECORDA Per a resoldre un problema has de seguir aquests passos: 11 Llegir detingudament el problema. 2n Pensar si és un problema d’una o de dues operacions. &r Plantejar les operacions i resoldre-les. 4t Comprovar que la solucié obtinguda és raonable. @ Lig i resol cada problema. Aquest mati, al form de Francesc han deixat una cistella amb 125 barres de pa i una altra amb 96. Ha venut un total de 195 barres, de pa. Quantes lin'han sobrat? Solucio: Lorena ha comprat un diecionari de 18 €, un compas de 9 € jun quadem de 3-€. Paga amb 40 €. Quants diners / li tornen? / i Solucié: ‘Arnau ha collit un total de \ 1,400 quilos de pomes. Ja s'han endut 40 caixes de pomes amb 25 quilos cada una. Quants auilos lin queden? Solucié: Mater! llocopisble © 2015 Edclons Vora, S.A. Setilans Educacé, SL Matematques 4 21a Divisié exacta i Nom Data PLA DE MILLORA Fitca 15 RECORDA * Una divisié és exacta si el residu és igual a zero. * Una divisié és entera si el residu és diferent de zero. @ be primer, fes les operacions. Després, encercla segons la clau. > les divisions exactes. blau > les divisions enteres. 45 873 4176|8 6817 468 291119 agl4 784(2 3257|5 Lig i resol. Emili va comprar 6 piruletes iguals per 96 c&ntims. Quant li va costar cada piruleta? Solucid: Julia necesita 8 boletes per a fer un collar. Si té 284 boletes, quants collars hi podra fer? Quantes boletes li sobraran? Solucio: 22 Matemasques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.a Prova de la divisi6é PLA DE MILLORA Fitxa 16 Nom Data RECORDA Una divisié esta ben feta si es compleixen aquestes dues relacions: * Elresidu és menor que el divisor. * El dividend és igual al divisor pel quocient més el residu. Dividend = divisor x quocient + residu @Q calcula fes la prova. 78(3 69|2 86l4 9316 77|7 274|8 644|5 317(3 36919 Q calcula el dividend de cada divisié. La Lz 3 19 149 14 121 o4 214 36 09 14 0 2 2 Material ocopiable © 2015 Edcans Vora, S.A. Santilann Educa, SL. Matematques4 23Divisions amb zeros en el quocient PLADE MILLORA Fitea 17 Nom Data RECORDA , 764 (7 Si en dividir es forma un numero menor que el divisor, sek 100 s'escriu 0 en el quocient i s'abaixa la xifra segtient del dividend. @ cotloca els nimeros i calcula. 24 Matemasques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.Divisions amb divisor de dues xifres (I) Nom Data PLA DE MILLORA Fitxa 18 RECORDA Quan les dues primeres xifres del dividend formen un ndimera major o igual que el divisor, cal prendre les dues primeres xifres del dividend per a comengar a dividir. 504 [21 084 24 00 @ cotloca els nimeros i calcula. Matematques 4 25Divisions amb divisor de dues xifres (II) PLA DE MILLORA Fitxa 19 Nom Data RECORDA Quan les dues primeres xifres del dividend 1358|24 formen un ntimero menor que el divisor, 0158 56 cal agafar les tres primeres xifres del dividend 14 per a comengar a dividir @ cotloca els nimeros i calcula. 26 Matemasques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.Propietat de la divisid exacta PLA DE MILLORA Fitxa 20 Nom Data RECORDA Quan es muttiplica 0 es divideix el dividend i el divisor d’una divisié exacta per un mateix nimero, él quocient no varia. a Multiplica o divideix el dividend i el divisor pel numero indicat i calcula. *3)12:4=__s_ 24 )32:8 =__:_ = _ x5) B:2= : = 23 )18:6 = : = x2 )20:4= 25 )45:15= @ Elimina el mateix nombre de zeros en el dividend i en el divisor i calcula. © 140:20=14:2=___ 5.600 : 700 = ___:__=____ © 600:300=_: = 9.000; 300= ss = © 900:40= #4500;90=__; = @ Lig iresol. 28 persones del club de muntanya han anat d’excursié a la serra de Mariola. En el club han preparat 112 entrepans, Quants en corresponen a cada una? Al'excursié a la serra Calderona han anat el doble de persones que ala de la Mariola. En el club han preparat el doble d'entrepans que per ala de la Calderona. Quants / en corresponen a cada una? Matrit ocopite @ 215 acon Vana, 8. Sanna Eaten, 8. Matematques 4) 27Fraccions: representaci ilectura PLADE MILLORA Fit 21 Nom Data RECORDA Les fraccions tenen dos termes: numerador i denominador. 2 4 Numerador: nombre de parts pintades. 4 4 Denominador: nombre de parts iguals en qué esta dividida la figura. @ Escriu a fraccié que representa la part ombrejada de cada figura. HU & @ Pinta en cada figura la fraccié que s'indica. Després, escriu com es llig cada fraccié. @ 1 (00 > FB UF UF Fo Quina fraccié dels calcatins sén grisos? Quin és el numerador d’aquesta fracci6? Qua indica el numerador? Quin és el denominadior d’aquesta fracci6? Qué indica el denominador? 2B Matemasques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.a Comparacié de fraccions PLADE MILLORA Fitxa 22 Nom Data RECORDA * De dues fraccions amb igual denominador, és major la fraccié que té el numerador major. * De dues fraccions amb igual numerador, és major la fraccié que té el denominador menor. @ De primer, escriu la fraccié que representa la part ombrejada de cada figura. Després, compara les fraccions obtingudes. FH HEE 1 @ 2 —~ oO — 4 Ko 4 & Co) GLO) GRR PR -o-!-o- @ be primer, escriu la fraccié que representa cada part ombrejada. Després, compara les fraccions. @ Escriu el signe < o > segons corresponga. 2 1 3 3 4 5 z 2 6 2 4041308! 5071 F071 $03 Mater! llocopisble © 2015 Edclons Vora, S.A. Setilans Educacé, SL Matematques4 29Fraccié d’un numero PLA DE MILLORA Fitxa 23 Nom Data RECORDA Per a calcular la fraccié d’'un nimero, has de seguir aquests passos: 1r Dividir el numero entre el denominador. 2n Multiplicar el quocient pel numerador. Sd 12 <— Q@ catcula. 3 * —de24 4 4 * —de18 6 2 * —de36 9 t * —de40 8 Lig i resol. Pau té una cokleccié de 80 cromos. Dos cinquens dels cromos s6n de plantes. Quants cromos de plantes té Pau? Ala classe d’Helena hi ha 28 alumnes. Tres quarts dels alurmnes practiquen natacid. Quants n’hiha que practiquen nataci6? Paula ha comprat un ram de 72 flors. Cine huitens de les flors s0n roses ila resta, assutzenes. Quantes flors de cada tipus té el ram de Paula? 30 Matemasques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.7 Nom Data Unitat, décima i centésima PLA DE MILLORA Fitxa 24 RECORDA * Quan dividim una unitat en 10 parts iguals, cada una d’aquestes parts és una décima Una dacima s'escriu 1/10 0 0,1 * Quan dividim una unitat en 100 parts iguals, cada una d’aquestes parts és una centésima. Una centésima s'escriu 1/100 0 0,01. 1 unitat = 10 décimes = 100 centésimes @ Pinta del mateix color les figures que representen el mateix numero. XN G7 A @ Escriu ta part ombrejada en forma de fraccid i en forma decimal. UT) 5 décimes = iB BP 7 décimes = 34 centésimes = = 72 centésimes = = @ Escriu en forma de fraccié i en forma decimal. © 4decimes == * 54 .centésimes =__ = _ * 3décimes = ___ = __ * 38 centésimes = ___ = ___ Mater! llocopisble © 2015 Edclons Vora, S.A. Setilans Educacé, SL Matematiques4 317 Nom Data Numeros decimals PLADE MILLORA Fitxa 25 RECORDA part entera 7,12 part decimal 4__T T__4 Els numeros decimals es poden legit de dues maneres: 7,12 + Set coma dotze o set unitats i dotze centésimes @ Escriu la part entera i la part decimal de cada nimero. Part entera ———— Part entera 32,03 Part decimal ee Part decimal —\ Part entera a Part entera 6,89 165 Part decimal» —____ © 7 Part decimal Escriu com es descompon ies lig cada ntimero. 54=5U+_—_d Es lig > Cinc coma Cine unitatsi________ décimes 56,87 = (56.87 ) Es lig @ auin numero es descompon aixi? Escriu. © 5D+3U+7d+2c P___ 8 FC H+ 1U 480 °©6U+5d+8c —————— *6U+8d+9c *9U+4e 8 8d +20 Q Escriu amb xifres. Dihuit coma seixanta-dos * Cinc unitats i tres centésimes * Vint-i-set unitats i trenta centésimes 32 Matemasques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.Suma de numeros decimals PLA DE MILLORA Fitxa 26 Nom Data RECORDA Pera calcular la suma 23,67 + 3,86, has de seguir aquests passos: 1 Collocar els ntimeros de forma que coincidisquen en la mateixa columna les unitats del mateix ordre. 2n Sumar com si foren numeros naturals i escriure una coma en el resultat, davall de la columna de les comes. @ cotloca els numeros i calcula. 13,89 + 1,09 727,4 + 28,1 13,71 + 6,82 84 + 76, 86,3 + 2,34 Matrit ocopite @ 215 acon Vana, 8. Sanna Eaten, 8. Matematquesé 33Resta de numeros decimals PLA DE MILLORA Fitxa 27 Nom Data RECORDA Per a calcular la resta 23,67 ~ 3,86, has de seguir aquests passos: DU de 1r Coblocar els ntimeros de forma que coincidisquen en la mateixa columna 93,67 les unitats del mateix ordre 3/868 2n Restar com si foren ntimeros naturals i escriure una coma saat enel resultat, davall de la columna de les comes. ! @ col.toca els numeros i calcula. i 34,19 — 12, 67,32 - 16,6 96,2 - 9,72 34 | Matomitiquos 4 ata copii 2045 Econ Vramay, 8. Sanaa acai, 8.© El rellotge digital PLA DE MILLORA Fitxa 28 Nom Data RECORDA * Un dia té 24 hores. Després del migaia, per a saber quina hora és, hem de restar 12 del nombre 'hores indicat en el rellotge. * Una hora té 60 minuts. Per a llegir I'hora, hem de dir el ntimero que indica les hores i, després, el que indica els minuts, 0 també expressar-la com en el rellotge d’aguiles jbuixa les agulles en els rellotges de baix perqué marquen les mateixes hores que els digitals. @ Escriu hora que marca cada rellotge digital de dues maneres diferents. Les 2 oles3 les oles @Q completa. © Lapelilicula acaba a les 19 hores. > La pellicula acaba a les de la vesprada. * La fruiteria tanca a les 21 hores. La fruiteria tanca a les de la nit. * Bltren ix a les 23 hres. Eltren ixales dela rit, Q Lig ireso. Cristina va entrar en una biblioteca ales 16:10. Hi va estar llegint durant 1 hora i 20 minuts. A quina hora va eixir de la biblioteca? Matrit ocopite @ 215 acon Vana, 8. Sanna Eaten, 8. Matematquesé 35,© Unitats de temps PLA DE MILLORA Fitxa 29 Nom Data RECORDA * Un any té 12 mesos i un any sén 365 dies. * Una década son 10 anys. * Un trimestre sén 3 mesos. * Un segle son 100 anys. * Un semestre son 6 mesos. Q completa. © 1 timestre = 13 = mesos. * 1 década = 1x 10=____anys © 4trimestres = mesos. * 8décades = _____anys. + 1 semestre = 1x6 =____ mesos. + 1 segle = 1x 100 = ___anys, * 7 semestres = _______ mesos. * 9 segles anys: Observa les quotes i respon. Gimnas Musculs Quota trimestral > 98 € Gimnas Hercules Quota mensual > 38 € * Quina és la quota trimestral del gimnas Hércules? * Quina és la quota anual del gimnas Musculs? * Quina és la quota semestral del gimnas Hércules? * Calcula i completa els fulls de calendari. ABRIL, JUNY, JULIOL AGOST 15 27 28 6 1 1 1 1 ‘setmana mes trimestre ‘semestre després després després després APA & 36 Matemasques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.a Situacions de compra PLA DE MILLORA Fitxa 30 Nom Data RECORDA * 1 € = 100 céntims. © 4,05 € = 4 €i5 centims. © 164 céntims = 1,64 €. @ Expressa en euros. © 283 céntims = = €. © 532 céntims = CES * 764 cantims = = € @ compta i calcula quants diners hi ha. * Entotalhihap __— €i__céntims = ________«. @ Lig iresol. ‘Anna ha anat al mercat amb 15 euros. Ha comprat un quilo de pomes a 1,50 euros, 1 quilo de xulles a 12 euros iun Itre de llet a 85 céntims. Quants diners li queden? Matrit ocopite @ 215 acon Vana, 8. Sanna Eaten, 8. Matematquesé 37Metre, decimetre, centimetre i mil-limetre PLADE MILLORA Fitxa 31 Nom Data RECORDA El decimetre, ol centimetre i ol millimetre sén unitats de longitud menors que el metre. © 1 metre és igual a 10 decimetres » 1m = 10 dm. * 1 metre és igual a 100 centimetres » 1m = 100 cm. * 1 metre és igual a 1.000 millimetres > 1m = 1.000 mm. @ observa les mesures indicades en cada objecte i completa les taules. E 6 Mesura Televisor Camié Arbre Frigorific en decimetres im=10dm Mesura Televisor Camié, Arbre Frigorific en centimetres Mesura Televisor Camié Arbre Frigorific en mil-limetres 3B Matematques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.Unitats majors que el metre PLA DE MILLORA Fitxa 32 Nom Data RECORDA Les unitats de longitud majors que el metre s6n el quilémetre, l'hectametre i cl decametre. * 1 quilémetre és igual a 1.000 metres > 1 km = 1.000 m. * 1 hectometre és igual a 100 metres » 1 hm = 100 m. * 1 decametre és igual a 10 metres P 1 dam = 10 m. Q compieta. ¢ 2km= 2 x 1.000 = m © Bhm=8 x 100 = m ¢ Skm= m © 45hm= m © 12km= m * 90hm = m * 6dam=6x 10= m © 60 dam = m ¢ 99 dam = m Observa el planol i expressa en metres les distancies segiients. 8dam i 250 m 2kmi120m * Del museu al z00 * Del zoo al pare * Del musgu al parc Matrit ocopite @ 215 acon Vana, 8. Sanna Eaten, 8. Matematques4 39Nom Data Litre, decilitre i centilitre PLADEMILLORA Fitxa 33 RECORDA El decilitre i ol centilitre sn unitats de capacitat menors que el litre. © 1 litre és igual a 10 decilitres » 14 = 10 dl. © 1 litre és igual a 100 centilitres » 1¢ = 100 cl. Q completa. oe 2t=2x10= di ¢ 82=8 x 100= 0 15t= dl 0 45t= epee + 900= @ Expressa en la unitat indicada. al dl ed * 3ti3dl= En decilitres ii En centilitres * BLi6dl= — © 14ti7dgh=_— © 25ti12dh= ° 5ti8d= —__ e9dli7cd= * 164,4d1i9d = © 23t,141di8cl=_— @ Lig iresol. Alfred es va beure 50 di de suc de tara ila germane, 25 dl Quants| centttres de suc va prendre Alfred —/ més que la germana? / 40 Matematiques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.Nom Data Quilogram i gram PLA DE MILLORA Fitxa 34 RECORDA El gram és una unitat de massa menor que él quilogram. * 1 quilogram és igual a 1.000 grams > 1 kg = 1.000 g. @Q compieta. ei2kg= ig * 14.000 9 = * 21kg= Q * 52.000 g = Q catcula. e2kgisg- ig * 7.005 g = sokgisi6g= ig * 9,300 9 = © 21 kgi730g = g #124259 = @ auants grams sén? Calcula i completa. + mig quilo = g * 4 quilos i mig = * un quart de quilo = ____g #8 quilos i quart = * tres quarts de quilo = g © 6 quilos i tres quarts Q Lig iresot. Alicia va comprar 6 llandes d'esparrecs de mig quilo cada anda. Quants quilos d'esparrecs va comprar Alicia’? Emest 18 12 paquets de café. Cada paquet pesa un quart de quilo. Quants grams pesen els 12 paquets? kgi kgi gi Matematques 4 kg kg 41Quilogram i tona PLA DE MILLORA Fitea 35 RECORDA La tona és una unitat de massa major que el quilogram. * 1 tona és igual a 1.000 quilograms > 4 t = 1.000 kg. @ auin és el pes més apropiat? Encercla. 15kg 700g 8t 4t 10kg 100g 10kg 2t 150g Completa. © 1t= 1.000 kg © 4.000 kg = 4t 86t=_ lg * 15,000 kg t e13t= kg * 32,000 kg = t © 20t=__ Ci * 48.000kg=___ Ci @ Expressa el pes d'aquests animals en quilos. p2tits0kg=_________kg 4 ti50kg = kg p30ti12kg= kg 42 Matematiques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.@ Recta, semirecta i segment Nom Data PLA DE MILLORA Fitxa 36 RECORDA * Una recta no té principi ni final * Un punt divideix una recta en dues semirectes. * La part de la recta compresa entre dos punts és un segment. @ Escriu recta, semirecta o segment segons corresponga. a Il Ara, defineix amb paraules teues. ‘+ Segment: © Semiracta’ uixa. * Una recta que passe pel punt A. ° * Una semirecta l'origen de la qual siga el punt B. * Un segment els exirems del qual siguen els punts Ci D. @ observa la figura i repassa de diferent color cada segment. Després, respon. * Quants segments hi ha? Matematques4 4312 Nom Data El transportador PLA DE MILLORA Fitca 37 RECORDA La mesura d'un angle s’expressa en graus i es mesura amb el transportador. @ Escriu quants graus mesura cada un dels angles segiients. graus graus graus graus graus graus @ Mesura amb un transportador i escriu la mesura en graus de cada angle. i graus graus graus graus graus graus 44 | Matematques ata copii 2045 Econ Vramay, 8. Sanaa acai, 8.PLA DE MILLORA Fitxa 38 Nom Data RECORDA * Un angle recte mesura 90°. * Un angle agut mesura menys de 90°. * Un angle obttis mesura més de 90° @ Mesura amb un transportador i escriu quants graus fa cada angle i de quin tipus és. RF LN Mesura______graus. Mesura_______graus. Mesura_____graus. Angle . Angle . Angle @ observa Ia figura segiient i repassa segons la clau. roig > dos angles rectes. blau > dos angles aguts. verd > dos angles obtusos. @ segueix les instruccions i esbrina I'angle que es forma en cada cas. Després, completa. bel tie Es bie oF * * * . A D, iG f * En unir el punt A amb B i aquest amb C, es forma un angle: * En unir el punt D amb Ei aquest amb F, es forma un angle: * En unir el punt Gamb Hi aquest amb /, es forma un angle: Material ocopiable © 2015 Edcans Vora, S.A. Santilann Educa, SL. Matematques4 4513 Nom Data Classificacié de triangles PLADE MILLORA Fitca 39 RECORDA * Segons ols costats, els triangles paden ser equilaters, si tenon 3 costats iguals; isdsceles, si tenen 2 costats iguals, o escalens, si tenen 3 costats desiguals. * Segons els angles, els triangles poden ser rectangles, si tenen un angle recte; acutangles, si tenen 3 angles aguts, o obtusangles, si tenen un angle obtus. @ Mesura els costats d'aquests triangles i pinta. roig > triangle equilater He blau > triangle isésceles verd > triangle escalé 1 Ara, observa els angles i encercla. negre > triangle acutangle marré > triangle rectangle roig > triangle abtusangle @ observa els triangles segiients i marca amb una creu en les caselles corresponents. 1 2 L» i Equiiter | Isosceles Escalé | Rectangle | Acutangls | Obtusangle 1) << ~x< ly) aloln 4B Matematiques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.13 Nom Data Classificacié de quadrilaters PLA DE MILLORA Fitxa 40 RECORDA Els quadrilaters paden ser: * Paral-lelograms, si tenen els costats paral-lels dos a dos. * Trapezis, si només tenen dos costats parallels. ‘+ Trapezoides, sino tenen cap costat parallel. @) Escriu paral-leles 0 secants segons corresponga. x Q Relaciona. a trapezi 0 > costats parallels dos a dos ) ee (9 només dos costats parallels parallelogram o ) > cap costat paral-lel eee @ Repassa del mateix color els costats parallels. Després, escriu paral-lelogram, trapezi o trapezoide segons corresponga. f\ £a L£/ Material ocopiable © 2015 Edcans Vora, S.A. Santilann Educa, SL. Matematques4 9 47 trapezoide13 Classificaci6 de paral-lelograms PLA DE MILLORA Fitxa 41 Nom Data RECORDA Els paral-lelograms paden ser: * Quadrats, si tenen 4 costats iguals i 4 angles rectes. * Rectangles, si tenen els costats iguals 2 a 2 i 4 angles rectes. * Rombes, si tenen 4 costats iguals i els angles iguals 2 a 2. * Romboides, si tenen els costats iguals 2 a 2 i els angles iguals 2 a 2 @ Escriu davall de cada paral-lelogram el seu nom. LILIOLI Completa la taula amb el nom dels paral-lelograms. Els 4 costats iguals Els costats iguals 2a 2 Els 4 angles rectes Els angles iguals 2a 2 @ Lig, dibuixa i escriu el nom. Els 4 costats iguals Els costats iguals 2 a 2 i els angles iguals 2 a2 i els angles iguals 2 a2 48 Metematiques 4 atrial otopitle © 2015 Edicons Vramar $.2./Sentilana Educacin, SL1 I Prismes: elements i classificacié PLA DE MILLORA Fitxa 42 Nom Data RECORDA ere }—base Els elements dels prismes sén: aresta—>| —cara bases, cares laterals, vértexs i arestes. lateral © Els prismes es classifiquen segons el poligon de les bases. a @ Escriu el nom dels elements d’aquest prisma. Després, completa. NX * Nombre de cares laterals * Nombre de vartexs * Nombre d'arestes * Nombre de bases * Poligon de les bases * Nom del prisma @ Escriu el nom d’aquests prismes. Recorda que els prises prenen el nom del poligon de les bases. I ae Mater! llocopisble © 2015 Edclons Vora, S.A. Setilans Educacé, SL Matematques4 491 vl Piramides: elements i classificacio PLADEMILLORA Fitsa 43 Nom Data RECORDA vertex. cara * Els elements de les piramides sén: a lateral base, cares laterals, vértexs i arestes. ares * Les piramides es classifiquen segons el paligon de les bases. base @ Escriu el nom dels elements d’aquesta piramide. Després, respon. ‘+ Quantes bases té una piramide? * Quantes bases té un prisma? @ completa la taula. M\ A & Nombre de bases Forma de la base Nombre de cares laterals Forma de les cares laterals Nombre de vertexs Nombre d’arestes Nom 50 Matemasques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.14 Nom Data Cossos redons PLA DE MILLORA Fitxa 44 RECORDA * Els cossos geométrics amb superficies corbes s'anomenen cossos redons. * El cilindre, el con i |'esfera sén cossos redons. @ completa les fitxes. =~ nombre de bases * Nombre de vértexs * Nom * Nombre de bases * Nombre de vértexs * Nom * Nombre de bases * Nombre de vértexs * Nom - el cos red que té un radi a rolg major que 1 centimetre. 7 el cos redé que té un radi wy lau > igual a1 centimetre. | el cos redd que té un radi menor que 1 centimetre. Material ocopiable © 2015 Edcans Vora, S.A. Santilann Educa, SL. Matematiques4 5115 Esdeveniment segur, possible i impossible PLA DE MILLORA Fitea 45 Nom Data RECORDA * Els esdeveniments segurs sin els que es compleixen sempre, * Els esdeveniments possibles sén els que a vegades es poden complir. * Els esdeveniments impossibles s6n els que no es compleixen mai. @ observa les fruiteres i encercla l'opcié correcta en cada cas. 2 . Agafar sense mirar una pera és un esdeveniment segur. Agafar sense mirar un platan és un esdeveniment possible. o Agafar sense mirar una cirera és un esdeveniment segur. . Agafar sense mirar un platan és un esdeveniment possible. oD » Agafar sense mirar una maduixa és un esdeveniment segut. Agafar sense mirar una pinya és un esdeveniment possible. o Agafar sense mirar un calceti de ratiles és un esdeveniment perqueé aS SFG Ea, Q Agatar sense mirar una magdalena és un esdeveniment OD © @ Agafar sense mirar una raqueta és un esdeveniment g we ______, perqué 52 Matemasques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.Més probable i menys probable PLA DE MILLORA Fitxa 46 Nom Data RECORDA Si en un bombo hiha 10 boks blaves i 3 de roges, i en traiem sense mirar una: és més probable que siga blava que roja i és menys probable que siga roja que blava. @ observa i respon. Quantes flors hi ha? * Si agafes una flor sense mirar, qué és més probable que siga, una margarida o una rosa? * Siagafes una flor sense mirar, de quin tipus 6s menys probable que siga? @ Lig i completa. Anna té 10 figures geometriques en una caixa: 2 s6n triangles, 5 sdn quadrats i3 sén hexagons. * Si agafa una figura sense mirar, és _____ probable que siga un quadrat que un hexagon: * Si agafa una figura sense mirar, és probable que siga un triangle que un hexagon. * Si agafa una figura sense mirar, és probable que siga un triangle que un quadrat. @ Lig i pinta les estreles perque les oracions segiients siguen certes. WW WIS Wy WY * Hiha més estreles grogues que de cap altre color. * Hiha més estreles rages que esteles blaves. * Si agales una estrela sense mirar, el menys probable és que siga blava Matrit ocopite @ 215 acon Vana, 8. Sanna Eaten, 8. Matematquesé 53Mitjana PLA DE MILLORA Fitca 47 Nom Data RECORDA Per a calcular la mitjana d'un grup de dades s'han de sumar totes les dades i dividir la suma entre el nombre de dades. @ calcula en cada cas la mitjana indicada. UALS 50 anys 17 anys 14 anys 35 anys * Suma de les edats: + + + = * Nombre de persones: * Edat mitiana:___: = ys. 42568 * Suma de les algaries: * Nombre d'arbres: * Alcaria mitjana: Pes mitja 18 kg 12kg 25 kg * Suma dels pesos: * Nombre de maletes: © Pes milja: 54 | Matomitiquos 4 ata copii 2045 Econ Vramay, 8. Sanaa acai, 8.Numeros fins a set xifres PROGRAMADAMPLIACIO Fitxa 1 Nom Data @ Busca en el quadre i escriu la descomposicié dels niimeros que s: jiquen. * El numero en qué el valor de la xifra 2 6s 200.000 U. 367.200 523.760 216.372 . . . © El numero en qué el valor de la xifra 2 és 2.000.000 U 3.621.780 2.531.690 Q Escriu amb xifres i letres. Un numero en qué el valor de xifra Un numero en qué el valor de la xifra de de les CM és igual a 700.000 U. les U. de milid és igual a 8.000.000 U @ Pensa i escriu en cada cas quatre numeros. * De tres xifres i l'aproximacié a les desenes és 750. * De quatre xifres i l'aproximacié a les centenes és 3.600. * De quatre xifres i l'aproximacié a les desenes és 8.340. Material ocopiable © 2015 Edcans Vora, S.A. Santilann Educa, SL. Matematques4 55a Suma i resta PROGRAMA D'AMPLIACIO Fitxa 2 Nom Data Q catcuia. (15 +3)-@+3) 49 - 18-5 + 12 @ Reso! cada problema escrivint les dues operacions en una sola expressid. * Susanna va eixir de casa amb 50 €. A la papereria es va gastar 12 € ia la pastisseria, 14 €. Quants diners |i van sobrar, a Susanna? Solucié: + Aivar tenia en una vidriola 83 €. Va comprar per a la germana un regal de 19 €. Després, els iaios li van donar 12 €. Quants diners té ara Alvar? Solucié: 56 Matemasques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.Multiplicacié i poténcies PROGRAMA D'AMPLIACIO Fitxa 3 Nom Data @ Pensa i completa els numeros que falten. 42 6C4 953 x25 6 x 307 x 410 2538 4366 7624 211 18 2 953 840) oo I ] 3812 OOO0oo I ] @ Lig i relaciona. Després, calcula. Multiplique 5 per la suma 5x (4+3) dels nimeros 3 i 2. . is Multiplique 5 per la suma 5x (3 + 2) dels nimeros 4 i 3. ° ° Muttiplique 4 per la resta 4x (6-3) dels ntimeros 6 i 2. = ° Muttiplique 4 per la resta . . 4x (6-2) dels numeros 6 3. @ Lig iresot. En una fruiteria han descarregat 12 caixes de pomes roges i 16 caixes de verdes. Cada caixa pesa 25 quilos. Quants quilos de pomes hi han descarregat? Solucié: Material ocopiable © 2015 Edcans Vora, S.A. Santilann Educa, SL. Matematques4 9 57a Divisié PROGRAMA D'AMPLIACIO Fitxa 4 Nom Data @ auin cavall va guanyar? Fes les divisions. Després escriu el nom dels tres cavalls uanyadors de la prova i completa. Els tres cavalls guanyadors de la prova corresponen a les tres divisions amb els quocients menors. 1r 2n 3r I Ara, calcula en quantes proves va participar Lleuger. (DS. Volador participa en 357 proves iq [) Lleuger en un terg meny iz ® Ueuger participaen_____________proves. 5B Matematques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.Practica de la divisi6 PROGRAMA D'AMPLIAGIO Fitea 5 Nom Data @ be primer, fes les operacions. Després, completa les fitxes d’aquests animals amb el quocient de les divisions indicades. A B Cc D 2940|28 3264|96 4640|32 10305|45 6 7125/57 8024/68 12580|74 2825 (83 A. La longitud d’aquest linx és de 105 centimetres. B. Elpes d’aquest linx és de quilos. C. Lallongitud d'aquest 6s panda és de centimetres. D. El pes d’aquest 6s panda és de quilos. E. La longitud d’aquesta foca és de centimetres. F. El pes d’aquesta foca és de auilos. G. La longitud d'aquest dofi és de centimetres. H. El pes d’aquest dofi és de auilos. Matrit ocopite @ 215 acon Vana, 8. Sanna Eaten, 8. Matematques4 59Fraccions PROGRAMA D'AMPLIACIO Fitxa 6 Nom Data @) Marca de roig el tram del cami que ha pogut recorrer cada xiquet. 3 4 * Joan x de la casa | recorre més de — del cami menys de = EA: 4 2 * Adela parteix de l'arbre i recorre menys de — del camii més de — $ 3 7 * Cristina ic de la casa irecorre més de = del cami i merys de — ht Segueix les indicacions i pinta. 2 Pinta = de la figura, de tal manera que la part sense pintar siguen dos rombes. 3 Pinta = de la figura, de tal ranera que la part sense pintar siga un hexagon. Observa la figura i pinta. 5 3 *— enroig, © = enverd. 10 10 Ara, escriu la fraccié de la figura que has pintat en total. 60 Matemasques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.7 Nom Data Ndmeros decimals PROGRAMA D'AMPLIACIO Fitxa 7 @ Expressa usant el major nombre d’unitats decimals possible. * 345 centésimes = 89 centésimes = 79 décimes = 1.846 mil-ésimes = 978 mitlésimes = @ Expressa amb xifres i en forma de fraccié. 3 unitats i 4 décimes 6 unitats i 5 centésimes 7 décimes i 9 mil-ésimes 2 unitats i 18 mil-ésimes @ ordena cada grup de numeros decimals com s'indica. * De menor a major: 3,57 3,499 3,574 3,6 3,409 3,78 De major amenor: 8,712 88 8,72 8,724 8,801 89 9 Q Escriu quatre numeros que complisquen cada condici6. Llaproximacié a les centésimes 6s 6,29 i sén menors que 6,29. Ulaproximacié a les décimes és 3,4 i sén majors que 3,382. Material ocopiable © 2015 Edcans Vora, S.A. Santilann Educa, SL. Matematiques4 61Suma, resta i multiplicacié de numeros decimals PROGRAMA D'AMPLIACIO Fitxa 8 Nom Data @ Realitza les operacions i esbrina el nom de cada xiquet. 24,1 - 12,59 Clau 19,608 > Sergi 67,792 > Jesus 33,842 > Lidcia 36,40 > Miquel 11,51 > Anna 34,04 + 2,36 Jo em dic 34,89 — 1,048 =" ( 5,7 x 3,44 Jo séc J 8,92 x 7,6 Q catculai compara. Compte quan #91x320)81x43 © 7,5+9,78() 41,9 - 94,26 (operes. ae 62 Matemasques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.a Temps i diners Nom PROGRAMA D'AMPLIACIO Fitxa 9 Data @ observa el preu de lloguer de cada objecte i resol. ES LLOGA 2 €!'hora, 11 € hora. 18 € 'hora. 25 € I'hora. * raqueta © patinet ® bicicleta * esquis He llegat un patinet durant 180 minuts. Quant he hagut de pagar? He llogat uns esquis durant 120 minuts. Quant he hagut de pagar? Olga ha Hlogat una bicicleta per a 4 hores i jo he llogat una raqueta per a 120 minuts i una bicicleta per a 60 minuts. Quant hem pagat en Mater! llocopisble © 2015 Edclons Vora, S.A. Setilans Educacé, SL ‘Miquel ha llogat una raqueta per a5 hores i jo he Mogat uns esquis per a 180 minuts. Quant hem pagat en total?Longitud PROGRAMA D'AMPLIACIO Fitxa 10 Nom Data @ Escriu davall de cada atleta el seu nom. * Lluls, que porta calcetins, va recérrer 1 km i 50 dam. * Marc, que té Cristina a la seua dreta, va recérrer 10 hm i 700 m. * Anna, que esta entre Marc i Pep, va recorrer 20,000 dm. * Cristina va recorrer la meitat de metres que Anna. * Pep, que no usa ulleres, va recdrrer un ter¢ de la distancia de Liuis. I Ara, escriu el nom de cada xiquet i els metres que ha recorregut. rs ee a@333 Aguditza lenginy i esbrina. Un caragol ha de pujar una costera d'11 metres Cada dia, el caragol puja 5 metres, perd a la nit, s'esvara i baixa 2 metres. Quants dies tarda a pujar lacostera? Solucis: 64 | Matomitiquos4 ata copii 2045 Econ Vramay, 8. Sanaa acai, 8.Capacitat i massa PROGRAMA D’AMPLIACIO Fitxa 11 Nom Data @ Expressa en centilitres la quantitat de liquid que hi ha en cada recipient. ae 2tiadl gdli8cl 4ti7ol 121145 dl * pitxer * botella * bidd = marraixa, I Ara, respon. * Quants centiltres de liquid conté el pitxer menys que la marraixa? * Quants centilitres de liquid conté el bidé més que la botella? @ aui pesa més? Observa els dibuixos i ordena els xiquets en funcid del pes, comencant pel que pesa més. Recorda que els xiquets que toquen terra amb els peus pesen més. Matrit ocopite @ 215 acon Vana, 8. Sanna Eaten, 8. Matematquesé 65Rectes i angles PROGRAMA D'AMPLIACIO Fitxa 12 Nom Data @ auants segments es formen? Observa la recta ri anomena els segments que es formen amb els punts A, B, Ci D. r A B Cc D + —_» —__+ + Es formen els segments: Dibuixa els costats dels angles DAF, CBG, DEC i GEF, amb vértexs en els punts A, B, E, E, respectivament. Després, completa. A oe * Vangle DAF és unangie * Llangle CBG és un angle * Langle DEC és un angle * angle GEFésun angle 66 Matematiques 4 atrial otopitle © 2015 Edicons Vramar $.2./Sentilana Educacin, SL13 Nom Data Poligons PROGRAMA D'AMPLIACIO Fitca 13 @ be primer, fes les operacions. Després, completa la taula. 7328 +3896 7814 8399 =4703 -5610 CS _ Poligons | | Resultats Quadrilater Mesura els costats del pentagon i de 'hexagon de |’activitat anterior i calcula’n el perimetre. Pentagon Hexagon De 7 costats De 8 costats De 9 costats De 10 costats Mater! llocopisble © 2015 Edclons Vora, S.A. Setilans Educacé, SL Matematques4 677 Nom Data Cossos geométrics PROGRAMA D'AMPLIACIO Fitxa 14 @ Encercia les bases i escriu el nom del cos geométric que es pot construir amb cada desenvolupament. ti gh a @ Esbrina en quin cos pensa cada xiquet i completa. Té tres cares laterals i quatre vertexs, redé sense bases en forma de ni vrtexs. pentagon, ny Pep * Pep pensaen Esun cos Té dues bases ( * Marta pensa en * Miquel pensa en 6B Matemasques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.15 Probabilitat i estadistica PROGRAMA D'AMPLIACIO Fitxa 15 Nom Data @) Lig i completa ta taula. Esdeveniments Possible Impossible Segur Tirar una moneda i que isca cara. Tirar un dau i que isca un ndmero major que 6. Tirar un dau i que isca un numero igual o menor que 6. Pensa i escriu un esdeveniment segur, un esdeveniment possible i un esdeveniment impossible relacionats amb la teua vida diaria. Esdeveniment segur Esdeveniment possible Esdeveniment impossible a Observa el color i la forma de les fitxes de la bossa i completa. * Agafar una fitxa quadrada rosa és un esdeveniment * Agafar una fitxa quadrada blanca és un esdeveniment * Agafar una fitxa triangular blanca és un esdeveniment * Agafar una fitxa quadrada grisa és un esdeveniment Material ocopiable © 2015 Edcans Vora, S.A. Santilann Educa, SL. Matematques4 69Solucions Fitxes de Refor¢ Fitxa 1 1. 1.CM = 100.000 U; 3 CM = 300.000 U: 6 CM = 600.000 U; 8CM = 800.000U 2.U. de milid = 2.000.000 U:; 4U. de mili = 4.000.000 U; 7 U. de miié = 7.000.000 U; 9 U. de milid = 9.000.000 U. 2. © 6CM+40M+5UM+8C+7D+3U= = 600.000 + 40.000 + 5.000 + 800 + +70+3 + 8CM+9DM+3UM+1C+6U= = 800.000 + 90.000 + 3.000 + 100 + 6 *3U. de milié + 6CM + 5DM + 3UM + +1C + 4D = 3.000.000 + 600.000 + + 50.000 + 3,000 + 100 + 40 *7U, de mllié + 2CM + 4DM + 6UM + +5C +2U = 7.000.000 + 200.000 + + 40.000 + 6.000 + 500 + 2 3. Resposta model (R. M.) + 4.921.000; 7.933.333; 926.784 * 8.001.100; 8.999.999; 8.232.323 Fitxa 2 1. * Huit-cents vint--set mil set-cents cino. ‘+ Nou-cents cine mil dos-cents trenta-huit + Cinc milions trenta-set mil cine-cents quaranta. * Set milions sis-cents huit mil dos. 2. + 525.680 © 914.723 © 4.270.250 + 7.067.089 3. * 715.265; set-cents quinze mil dos-cents seixanta-cine. * 853.708; huit-cents cinquanta-tres mil set-cents hut. * 5.930.712; cine millons nou-cents trenta mil set-cents dotze. * 6.578.210; sis milions cinc-cents setanta-huit mil dos-cents deu. Fitxa 3 1. Alles desenes: 30, 70, 30, 90. Alles centenes: 200, 300, 700, 900. Als milers: 4.000, 6.000, 8.000, 9.000. 2. Roig: 468, 588, 542, 493, 475, 527 Blau: 538, 542 70 Matemasques 4 En els dos colors 538 i 542. Estan compresos entre 535 i 545. 3. R.M. ©3888, 3.901, 4.444, 4.209, 4.188 * 5.768, 5.942, 6.003, 6.256, 6.307 Fitxa 4 1. 2.890.000 < 2.990.000 < 3.900.000 9.200.000 > 8.200.002 > 8.200.000 2M. 1.000.001, 1.000.004, 1.000.008, 1.000.015 8. » Poufondo i Barranquera ‘+ Montpla i Poufondo. Fitxa 5 1. 63-28=35 »28+35=63 803 — 156 = 647» 156 + 647 = 803 214-136 =78 > 136 +78= 214 412 — 156 = 256) 156 + 256 = 412 2. 14 +37 = 51. Elminuend és 51 251 + 192 = 443. Elminuend és 443. Fitxa 6 1.18 4+5=5+13> 18= 18 17 +6=6+17>23=23 44+19=19+4> 23 = 23 2 (B+74+6=3+7+6> 16 (4+949=4+8+9>21 (+9 +5=6+8+5>19 (7+94+2=7+0+]>18 3. RM. (14 + 10) + 12= 36 14+ (10+ 12) = 36 Fitxa 7 1.6+3-2-4=9-2-4=7-4=3 8-68+5-3=24+5-3=7-3=4 9-2-4+8=7-4+8=3+8 2 (6-4 +3-5=2+3-5=5-5=0 9-(@-24+4=9-14+4=84+4=12 8-B+4)+5=B8-74+5=145= 3 8+5-4-7=2 7-5 +8- Fitxa 8 1, 49 +31) 50 + 90 = 80 64 - 17> 60 - 20 = 40 468 + 712 > 500 + 700 = 1.200 673 — 528 > 700 — 500 = 200 atrial otcopintle © 2015 Edcons Vera may §.A,/ Santana Educacn,2. 89 + 34> 90 + 30 = 120 672 — 388 > 700 — 300 = 400 3.278 + 6.960 > 3.000 + 7.000 = 3. 400 + 400 = 800 10.000 Entre els dos dies ha recorregut aproximadament 800 quilometres. Fitxa 9 1. 23 x 54 = 1.242 136 x 53 = 7.208 45 x 36 = 1.620 382 x 63 = 24.066 2. 123. x 12 = 1.476 1.476 retoladors. Fitxa 10 1. 19%4=4x19 Propietat commutativa (12x 2) x 5= 12 x 2x 5) Propietat associativa 29x4=38 4x9=36 9xB=72 8x9=72 3. (2X4) x5=2% (4x 5)) 40= 40 2x (6 X 6) = 2 X 6) X 6) 60= 60 (8XQx9=3% 2x 9)P 5 8X (5X 3) = @ x 6) X 3) 120 Fitxa 11 1. 273 351 = 95.823 469 x 824 865 x 150 784 x 230 564 x 307 683 x 406 = 277.298 Fitxa 12 1.3x(2+5)=3K24+3xK5= =84+15=21 2x (4+ 6) =2x44+2x6= 20 5X3+5x4= 6X5+6K2= 42 2x6-2x3= Mater! llocopisble © 2015 Edclons Vora, S.A. Setilans Educacé, SL =10-6=4 3x (6-2-3x6-3x2= =18-6=12 4x (7-3)=4x7-4x3= = 28-12-16 5x (8- 4)=5X8-5xX4= = 40 - 20 = 20 34x (9+2)-4xX9+4x2= = 36+ B= 44 En total hi ha 44 flors. Fitxa 13, 1. Ales desenes: 53 X 4) 50 x 4 = 200 181 x 7» 180 x 7= 910 Ales centenes: 462 x 5 > 500 x 5 = 2.500 243 x 3 > 200 x 3 = 600 2. Ales desenes: 74x 4> 70x 4 = 280 Ales centenes: 486 x 5 > 500 x 5 = 2.500 Als milers: 7.350 X 8» 7.000 x 8 = 56.000 3. 1.000 x 6 = 6.000 Virginia quanya aproximadament 6.000 € en sis mesos. Fitxa 14 1. 125 + 95 220 — 195 = 25 Lihan sobrat 25 barres de pa. 18+9+3=30 40-30=10 Li tornen 10 €. 40 x 25 = 1.000 1.400 = 1.000 = 400 Li queden 400 kg de pomes. Fitxa 15 1. 45:3 quocient: 15. Exacta 873 : 4 quocient: 218; residu: 1. Entera, 4.178 : 8 > quocient: 522. Exacta, 68 : 7 > quocient: 9; residu: 5, Entera, Matematiques 471468 : 6 > quocient: 78. Exacta. 2.911 :9 > quocient: 323; residu: 4, Entera. 89 : 4 > quocient: 22; residu: 1 Entera. 784 : 2» quocient: 392. Exacta. 3.257 : 5 > quocient: 651; residu: 2. Entera. 2. 96:6-16 Cada piruleta li va costar 16 céntims. 284 : 8 quocient: 35; residu: 4 Hipot fer 35 collars ili sobren 4 boletes. Fitxa 16 1. 78:3) quocient: 26. 26 x 3=78 69 : 2 > quocient: 34; residu: 1. 34x 2+1=69 86 : 4 > quocient: 21; residu: 2 21K 442 15x6+3=93 77:7 quocient: 11 Wx7=77 274: 8> quocient: 34; residu: 2 34x 8+2= 274 644 : 5 > quocient: 128; residu: 4. 128 X5 + 4-644 317: 3> quocient: 105; residu: 2. 105 X3+2=317 369: 9> quocient: 41 41x 9= 369 2. 149 x 4 = 596 121 x7 +2 = 849 214 x 3 +2 = 644 Fitxa 17 1. 618: 3> quocient: 206. 807 : 2» quocient: 403; residu: 1 597 : 5> quocient: 107; residu: 2. 364 : 6 > quocient: 60; residu: 4 1.836 : 9 > quocient: 204. 4.024 : 8 > quocient: 503. 72 Matemasques 4 Fitxa 18 1. 86 21> quocient: 4; residu: 2 95 : 23 quocient: 4; residu: 3. 326 : 14 > quacient: 28; residu: 4. 541 : 25 > quocient: 21; residu: 16. 9.054 : 28 > quocient: 323; residu: 10. 4,287 : 35 > quocient: 122; residu: 17. Fitxa 19 1, 138: 43 > quocient: 3; residu: 9. 345 : 53 > quocient: 6; residu: 27. 271 : 92 > quocient: 2; residu: 87. 157 : 34 > quocient: 4; residu: 21. 2.176 : 64 > quocient: 34. 6.345 : 71 > quocient: 89; residu: 26 Fitxa 20 1, 12:4= 36:12 8:2=40:10 20:4 = 40:8 32:8=8:2 18 45:15 =9:3 2. 140: 20=14:2= 600: 300= 6:3 = 800 : 40 = 80: 4 = 20 5.600 : 700 = 56:7 =8 9.000 : 300 = 90:3 = 30 4.500 : 90 = 450 :9 = 50 3. 112:28=4 ‘A.cada una li corresponen 4 entrepans. 2) 112: 28 = 224 :56=4 ‘A.cada una li corresponen 4 entrepans. Fitxa 21 ta 2 5 “3 @ 8 2. Comproveu que as pinten les figures correctament. Dos cinquens. Tres sisens. 1395 3. + Ssén arises. atrial otcopintle © 2015 Edcons Vera may §.A,/ Santana Educacn,Elnumerador és 3, Elnombre de calcetins que hi ha de color gris. El denaminador és 7. Elnombre total de calestins que hi ha. Fitxa 22 114<2 225 4 4 6 6 2 + 5 3 3°38 B78 3 3 2 ez 4 4 37 10 | 2. 2 Se a7 3 3 6 2 5° 6 979 4 5 2°2 Fitxa 23 1. 24:4=6 6x3=18 18:6=3 3x4=12 36:9=4 4x2=8 40:8=5 5x7 =35 2 80:5=16 16 X 2=32 ‘Té 32 cromos de plantes. 28:4=7 7X3=21 Practiquen natacié 21 alurmes. 72:8=9 9x5=45 Hiha 45 roses. 72-45 =27 Hiha 27 assutzenes. 7B ~ 0:08 ~ 8 centasimes Mater! llocopisble © 2015 Edclons Vora, S.A. Setilans Educacé, SL 27 2 00 0,27 — 27 centésimes 1 ig 707 0,1 — 1 décima + — 0,4 - 4 cbolmes 10 . 5 2. 5 decimes; +5; 0: 7 decimes; 75; 0,7. 34 34 contesimes; +55; 0.34. 72 cemasimes; +55 22 0.72, 7 : 4 3. 4décimes = 4+ = 0,4 3 décimes = 54 centésimes 38 centésimes Fitxa 25 1. 2,1 Part entera: 2. Part decimal: 1. 6,89 > Part entera: 6. Part decimal: 89. 32,08 > Part entera: 32. Part decimal: 03. 16,5 > Part entera: 16. Part decimal: 5. 254=5U+4d Es lig > Cine coma quatre o cine unitats i quatre décimes. 86,87 =5D+6U+8d+76 Es lig > Cinquanta-sis coma huitanta-set, © cinquanta-sis unitats i huitanta-set centasimes. 3 63,72 6.58 9,04 701,08 689 0,32 4, 18,62 5,03 27,30 Matematquesé 73,Fitxa 26 1. 14,98 765.5 20,53 41,8 80,14 88,64 Fitxa 27 1. 21,85 18,9 41,39 33,8 50,72 86,48 Fitxa 28 1. Comproveu que es dibuixen les agulles en els rellotges correctament. 2. Les 2i quaranta o les 3 menys vint. Les 8 i cinquanta-cinc o les 9 menys cine. 3. © La pelicula acaba a les 7 de la vesprada. * La fuiteria tanca a les 9 de la nit. * Eltren x ales 11 dela rit 4, Ales 17:80 Fitxa 29 1. 1 trimestre 4 trimestres 1 sermestre 6 mesos 7 semestres = 7 x 6 = 42 mesos 1 década = 1 x 10 = 10 anys 8 decades = 8 x 10 = 80 anys 1 segle = 1 x 100 = 100 anys 9 sagias = 9 x 100 = 900 anys 2. © La quota timestral del gimnas Hercules és: 38x 3=114€ + La quota anual del gimnas Musculs és: 98 x 4= 392 € + La quota semestral del gimnas Hercules és: 38 x 6 = 228 € 74 Matemasques 4 3. 22 d'abri. 27 de juliol 28 d'octubre, 6 de febrer. Fitxa 30 1. 283 céntims = 2 € i 83 céntims = 2.83 € 592 céntims = 5 € i 32 cantims = 5,32 € 764 céntims = 7 € i 64 cantims = 7,64 € 2. 181 € 155 oéntims = 131,55 € 562 € 121 oéntims = 562,21 € 3. 1,50€ = 150 cantims 12 € = 1.200 céntims 1.200 + 150 + 85 = 1.435 cantims 15 € = 1.500 céntims 1,500 — 1.435 = 65 céntims Li queden 65 céntims. Fitxa 31 1 Televisor Camié dm | im= 10am 4m=40dm om | tm=1000m | 4m=400cm mm | im= 1.000mm | 4m= 4.000 mm ‘Arbre Frigorific dm | Sm=s0dn_ | 2m=20dm ‘em | Sm=500em | 2m mm | 5m = 6.000mm | 2m = 2.000 mm Fitxa 32 1. 2km = 2X 1,000 = 2.000 m 5 km = 5 x 1,000 = 5.000 m 12km = 12 X 1.000 = 12.000m Bhm = 8 x 100= 800m 45 hm = 45 x 100 = 4.500m. 90 hm = 90 x 100 = 9.000 m 6 dam = 6 x 10=60m 60 dam = 60 x 10 = 600m 99 dam = 99 x 10 = 990 m 2. Del museu al 200: 2km i120 m = 2.000 + 120 = 2.120 m Del 200 al pare: 8 dam i250 m = 80 + 260 = 330m atrial otcopintle © 2015 Edcons Vera may §.A,/ Santana Educacn,Del museu al parc: 3 hmi 170m = 300 + 170 = 470m Fitxa 33, 1. 2t 15E= 920 x 10 = 20 dl 5 x 10 = 150 dl 92 x 10 = 920 dl = 8x 100 = 800cl 14bi7dl=140+7= 147d 25 i 12di = 250 + 12 = 262 dl 5¢ iB cl = 500 + 8= 508cl Qdli7cl=90+7=9701 161, 4dli9 cl = 1.600 + 40 + 9 = 1.649 cl 230, 11 di8cl = 2.300 + 110+ B= 2.4181 3. 60 di= 600c! 25 di= 250 c 500 ~ 250 = 260 cl Allred va prendre 250 cl de suc més que la germana. Fitxa 34 1. 12kg = 12 x 1,000 = 12.000 21 kg = 21 x 1.000 = 21.0009 14,000 g = 14.000: 1.000 = 14 kg 52.000 g = 52.000: 1.000 = 52 kg 2. 2kgi3g = 2.000 + 3 = 2.0039 9kgi815 g = 9.000 + 815 = 9.8159 21 kgi 730g = 21.000 + 730 = 21.7309 7.005 g = 7 kgidg 9.300 g = 9 kg i 300g 12.125 = 12 kgi 125g 3. Mig quilo = 500 g Un quart de quilo = 250 g Tres quarts de quilo = 7509 4 quilos i mig = 4.500 g 8 quilos i quart = 8.250 g 6 quilos i tres quarts = 6.750 9 4, © 6 x 500 = 3.000 3.000 : 1.000 = 3 Alicia va comprar 3 kg d esparrecs. + 12 x 250 = 3.000 Els 12 paquets pesen 3.000 g. Mater! llocopisble © 2015 Edclons Vora, S.A. Setilans Educacé, SL Fitxa 35 1. 81; 10kg; 160g 2. 6t=6 x 1.000 = 6.000 kg 13,000 kg 20.000 kg 15,000 : 1.000 = 15t 32,000 kg = 32.000 : 1.000 = 32 t 48,000 kg = 48.000 : 1.000 = 48 t 8. 2ti 150kg = 2.000 + 150 = 2.150 kg 411.50 kg = 4.000 + 50 = 4.050 kg 30 ti 12kg = 30.000 + 12 = 30.012kg Fitxa 36 1. Segment, semirecta, recta. Un segment és la part de la recta compresa entre dos punts. Una semirecta és una de les dues parts en qué queda dividida una recta per un punt. 2. Comproveu que es dibuixen correctament. 8. Comproveu que es pinten els segments comrectament Hiha tres segments. Fitxa 37 1. 90° 120° 40° 60" 100° 130° 2. 50° 80° 140° 30° 90° 140° Fitxa 38 1. Mesura: 90° Angle: recte. Mesura: 45° Angle: agut Mesura: 120° Angle: obtis, 2. Comproveu que es pinten els angles comrectament. Matematquesé 753. Comproveu que es tracen bé els angles. 3. Comproveu que es dibuixen les figures Recte Obtis Agut correctament 5 Rombe Fibia'se Romboide 1. Comproveu que es pinten correctament. Comproveu que s'encerclen conrectament. Fitxa 42 Equlliter | tetecelos | Escalé 1. Comproveu que es completen els noms 7 % correctament. 2 z Nombre de cares laterals: 5: 3 x Nombre de vertexs: 10. 4 = Nombre d'arestes: 15. Nombre de bases: 2 Rectangle | Acutangle | Obtusangle Poligons de les bases: 1 x les bases s6n pentagons 2 x Nom del prisma: aquest prisma 3 x 6s un prisma pentagonal. = = 2. Prisma triangular Prisma quadrangular Fitxa 40 Prisma pentagonal 1. Paral-leles Prisma hexagonal Secants Prisma octogonal Paral-leles Fitxa 43 2. Traped - només dos costats parallels. 1. Comproveu que es completen els noms Trapezoide ~ cap costat paral correctament Paral-lelogram — costats paral-leis dos a dos. Una piramide te 1 base. Un prisma té 2 bases. 3. Trapezi Trapezoide 2 Piramide | Piramide Parallelogram triangular | pentagonal Nombre de bases 1 1 Fitxa 41 Forma de la base Tangle | Partagon 1, ‘Rectangle Nombre de cares 3 5 Quadrat laterals Rombe Forma de les cares Romboide aia Triangle | Triangle 2 Els 4 costats | Els costats Nombre de vertexs 4 6 lguals quale 2.02 Nombre d'arestes 8 10 Els 4 angles rai i - : te quadtrat rectange Inara Pramida | Piramide mae triangular_| pentagonal bens rombe romboide 76 Matemasques 4 atria foci © 2015 econ Vraay, 8A Sanaa cain, 8.Piramide | Piramide hoxagonal_| octogonal Nombre de bases 1 1 Forma de la base Hexagon | Octagon Nombre de cares a 3 laterals Forma de les cares ieee Trangie | Triangle Nombre de vertexs 7 9 Nombre d'arestes 12 16 Pramide | Piremide Nom hexagonal | octogonel Fitxa 44 1. Cilindre. Parts: base, superficie lateral corba, base Nombre de bases: 2. Nombre de vertexs: 0. Nom: cilindr. Con. Parts: vertex, superficie lateral coroa, base. Nombre de bases: 1. Nombre de vertexs: 1 Nom: con. Esfera. Parts: superficie lateral corba, radi Nombre de bases: 0. Nombre de vertexs: 0. Nom: esfera. 2. Roig: cllindre. Blau: esfera, Verd: con. Fitxa 45 1. b. a b. 2. Possible, perque dins de la caixa hi ha calcetins de ratlles, Segur, perqué a la safata només hi ha magdalenes Impossible, perqué no hi ha cap raqueta Mater! llocopisble © 2015 Edclons Vora, S.A. Setilans Educacé, SL Fitxa 46 1. 15 flors Rosa. Clavel. 2. Més. Menys. Menys. 3. Hiha d’haver tres esireles grogues, dues de roges i una de blava. Fitxa 47 1. Suma de les ects: 50 + 17 + 14 +35 = 116 Nombre de persones: 4, Edat mitjana: 116 : 4 = 29 anys Suma de les algaries: 9+10+8+ 16+ 12=55 Nombre d'arbres: 5 Algaria mijana: 55 :5 = 11m Suma dels pesos: 18 + 12+25+5=60 Nombre de maletes: 4. Pes mitia: 60: 4 = 15 kg Matematques 4 77Solucions Fitxes d’Ampliacié Fitxa 1 1, © 216.372 = 2CM+1DM+6UM+38C + +7D+2U + 2.531.690 = 2 U. demilié + 5 CM + 3DM + +1UM+6C+9D 2. RM. © 4.712.800; quatre milions set-cents dotze mil huit-cents. * 8.004.050; huit milions quatre mil cinquanta. 3. RM. © 746, 749, 752, 754 © 3.584, 3,591, 3.622, 3.641 © 8,339, 8.337, 8.341, 8.344 Fitxa 2 1. (15+3)-(@+9=6 49- 18-5 +12=38 2. 50 - (12 + 14)= 50-26 = 24 Livan sobrar 24 €. 83-19 + 12=64 + 12=76 Te 76 €. Fitxa 3 1. 423 624 953 x 256 x 307 x418 2538 4368 7624 2115 1872 953 846 =§ -T9TS6B = 3.812 708268 398354 2. Multipique 5 per la suma dels nmeros 3i2>%5x(8+2)=25 Muttiplique 5 per la suma dels nimeros 413. > 5x +3)=35 Multipique 4 per a resta dels niimeros 6i2>4x (6-2 =16 Multipique 4 per a resta dels nimeros 613.» 4x (6-3)=12 3, 25 x (12 + 16) = 700 Hihan descarregat 700 kg de pomes. Fitxa 4 1. Volador: 2.538 : 5 » quocient: 507; residu: 3. Lleuger: 6.327 : 9 > quocient: 703 Imperial: 2.947 : 7 » quocient: 421 Tor: 6.079 : 8 » quocient: 759; residu: 7. Aquilles: 4.120 : 6 » quocient: 686; residu: 4 Pegas: 4.436 : 4 > quocient: 1.109. 1rimparial 2n Volador Sr Aquitles, 7B Matematques 4 + 367 :8 = 119; 857 - 119 = 238 Lieuger participa en 238 proves. Fitxa 5 1. A: 2.940: 28 > quocient: 105. B: 3.264 : 96 » quocient: 34. C: 4.640 : 32 > quocient: 145. D: 10.908 : 45 » quocient: 229. E: 7.125 : 57 > quocient: 125. F: 8.024 : 68> quocient: 118. G: 12.580 : 74 > quocient: 170. H: 22.825 : 83 > quocient: 275. A B Cc; 105. £: 125. 334, F118. 2145, G: 170. 0: 229, H:275: Fitxa 6 1. Comproveu que es pinten els camins correctament 2. Comproveu que es pinten les figures ‘corectament. 3. Comproveu que es pinta la figura correctament. oid. 70 Fitxa 7 1. © S.unitats, 4 d&cimes i 5 centésimes. + 8 dacimas i 9 centasimes. * 7 unitats i 9 décimes. * 1 unitat, 8 ddcimes, 4 centésimes 15 mikésimes, * 9 décimes, 7 centdsimes i 8 milésimes. . ioe. © 8,05 = 805 2934=55 8,05 = 155 ” -709 , = 2.018 0,709= 75° 2018 = Fon 3. © 3,409 < 3,499 < 3,57 < 3,574 < 3,6 < 3,78 + 9>8,9 > 8801 > 88> 8,724>8,72> > 8712 4. RLM. © 6,288; 6,287; 6,288; 6,289 © 3,384; 3,401; 3,389; 3,444 Fitxa 8 1, 24,1 — 12,59 = 11,51 > Anna 34,04 + 2,36 = 36,40 > Miquel 34,89 — 1,048 = 33,842 > Litcia atrial otcopintle © 2015 Edcons Vera may §.A,/ Santana Educacn,5,7 X 8,44 = 19,808 > Sergi 8,92 x 7,6 = 67,792 > Jestis 2. 29,12 < 34,83 17,28 > 7,64 Fitxa 9 1. * 180 minuts: 3 hores; 11 x 3 = 33 €. El lioguer del patinet és 83 €. © 4x 1B=72;2x2=-4€ 72+4+18-4E El loguer de les bicis ila raqueta és 94 €. * 120 minuts: 2 hores; 25 x 2 = 50 €. Elloguer dels esquis és 50 €. © 2X5 =10€,25 x 8=75; 75+10-85€ El loguer de la raqueta i els esquis és 85 €. Fitxa 10 1. Lluis; Cristina; Maro; Anna; Pep. Lis: 1.500 m. Cristina: 1.000 m, ‘Anna: 2.000 m. Pep: 500 m. Mare: 1.700 m. 2. El caragol tarda a pujar-la 8 dees. El trdia en puja 5 al mati jen baixa 2 ala nit; total = 3 m. E12n dia en puja 5 al mati i en baixa 2 a la nit; total = $m. E13r dia en puja 5 al mati i hi aconsegueix arribar; total = 5 m. Si sumem tenim: 34+34+5=11m. Fitxa 11 1. Pitxer: 200 + 40 = 240 cl Botella: 90 + 8 Bid6: 400 + 7 Marraixa: 1.200 + 50 © 1.250 - 240 = 1.01001 El pitxer en conté 1.010 ol menys. * 407 — 98 = 3091 Elbid6 en conté 309 cl més. 21>2>5>4>3 Fitxa 12 1. AB BC AD AC BD for) Mater! llocopisble © 2015 Edclons Vora, S.A. Setilans Educacé, SL 2. Comproveu que es dibuixen als angles correctament Agut. Agut. Obttis. Agut Fitxa 13, 1. Quadilater: 11.224 De 8 costats: 2.089.535 Pentagon: 2.789 De 9 costats: 821 Hexagon: 2.380.664 De 10 costats: 3.111 2. Comproveu que prenen les mesures correctament. Fitxa 14 1. Prisma triangular. Piramide triangular. Cilindre. Con. 2. Pep pensa en una esfera i Miquel, en una piraenide triangular. Maria pensa en un prisma pentagonal. Fitxa 15 1. Tar una moneda i que isca cara: possible. Tirar un dau i que isca un nimero major que 6: impossible, Tirar un dau i que isca un nimero igual ‘0 menor que 6: segur. 2AM. Esdeveniment segur: Tirar una moneda i que isca cara 0 creu Esdeveniment possible: Tirar una moneda i que isca cara. Esdeveniment impossible: Tirar una moneda | que isca 3. 3. © Impossible. * Possible. * Impossible. « Possible. Matematquesé 79