Doae Ardouni El Gazouli HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 2021-2022

TEMA 15: EL BLOC CAPITALISTA

(1945-1991):

USA quan va acabar la 2GM (1945) eren el país més poderós de mon. Això els va
permetre influenciar en els països d’Europa Occidental i implantar el sistema
capitalista. També va influir sobre Japó. El sistema capitalista es basava en la
societat de consum i en un sistema polític de democracia parlamentaria
pluripartidista.
L’expansió economica va quedar frenada a partir de la crisis económica de 1973 que
va provocar una crisis mundial. El sistema capitalista economic s’escardava.

15.1- El lideratge del, USA en el món:

El model de vida americà basat en un consum molt alt, que permet la prosperitat i en
un sistema polític democràtic, va ser imitat per tots els països capitalistes.

a)Prosperitat econòmica i consumisme: El dòlar americà fins el 1971 es va

convertir en veritable or. Al 1944 es va crear FMI (Fons Monetari Internacional) i el
Banc Mundial, amb la creació d’aquests dos organismes va trencar el
proteccionisme que practicaven alguns països i va liberalitzar l'economia i el mercat.
Després de la 2GM la potencia del USA no li valia només de tenir un gran exèrcit i
que durant la 2GM no hagués petit grans desastres sinó que li venía també que era
una gran potencia tecnológica i a més a més era autosuficiente en els seus recursos
naturals (Petroli (Alaska), Carbó, Ferro, Gas).I al 1950-1960 tots els països
capitalistes van tenir una època d’or, abondance, i ho van tenir perquè van potenciar
consum privat.
USA amb el sistema capitalista de consum,van establir la llegenda del somni
americà.

b) Les desigualtats socials: La realitat va ser què el sistema capitalista americà va

crear una gran classe mitjana formada per treballadors especialitzats i una bona
part dels de sectors serveis (banc, super). La realitat era què la gran part de la
partició de la riquesa la revien només un 21% dels americans mentre que un 20%
només es repartien el 5% de la riqueza. Això volia dir que havia grans desigualtats a
amèrica, el sistema capitalisme crea desigualtats i es un capitalisme salvatge.
USA hi havia moltes bosses de pobresa (zones on hi han moltes pobres). USA no té
seguretat social i per tant no té ajudes com ara prestacions a la gent pobre. Això
implica que USA la pobresa es concentraba en uns barris urbans determinants on la
marginació, delincuencia, i la droga unides a la felicitat d'accés a les armes de foc
deriva-ven en una taxa de violencia molt més gran que qualsevol altre societat
occidental.
Doae Ardouni El Gazouli HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 2021-2022

USA és una societat malalta, una societat violenta. tot i que vulgui ser gran durant la
democracia no ho és perquè el seu sistema mateix es de matança.
Els barris més pobres són zones habitades per negres, mexicanos, puertoriquenys,
etc. USA es una societat racista, no ha assimilat encara el acceptar la pluralitat de
races. En les presos americanes el 90% de reclusos son negres o sud-americans.

c) La democràcia dels USA: El sistema político de EUA es basa en la constitució

de 1787, estableix una república amb estructura federal (molts estats units amb un
sol estat). Es tracta d’un sistema presidencialista. Aquest president té el poder
executiu, és a dir governa. I les cambres legislatives són el senat i la cambra de
representants. Es un sistema bipartidista. Els dos principals partits són, el republicà i
el partit democrata.

15.2- El Maccarthisme: La cacera de bruixes:

La guerra freda va radicalitzar la anticomunista de USA i va alimentar la idea que el

comunisme s’havia infiltrat a la societat nord americana i que posava en perill la
seguretat nacional.
Desde el 1947 amb el recolzament del president Truman es va provar el programa
de lealtad (si eren comunistes o patriotes), aquest programa dels treballadors
federals, anava orientat a descobrir funcionaris infiltrats, l’objectiu dels quals sería
passar secrets a la URSS. Les tensions de la guerra freda ii sobretot l’esclat de la
primera bomba atomica sovietica, va fer augmentar la prevenció anticomunista.
A partir de 1949 tota persona sospitosa de ideologia comunista o rusa era inscrita a
una llista negra i internada en un centre de detenció. No hi havia presunció
d'innocència, sinó que tots havien de demostrar la seva inocencia davant el comitè
d'activitats antiamericanes.
La cosa es va agravar més al 1950 quan entra en escena el senador Joseph
Mccarthy va accentuar encara més les sospites de les persones que eren
comunistes. Aquesta campanya de sospites contra tothom per ser comunistes es va
allargar fins al 1956. Las suspites van caure sobre sectors socials molt extensos i
van ser perseguits al qui mantenien posicions progressistes i reformistes. Qui van
ser? Actors de hollywood, sindicalistes, intel·lectuals, científics, pacifistes i defensors
dels drets civils; També van rebre els negres i mexicans.
Desde el poder es va fonamentar la denuncia del enemic intern i la por a la presó, a
perdre el lloc de feina o a ser multat va estimular les denúncies. La societat va veure
com es retallaven els drets constitucionals, desapareixia la presunció d’inocencia i
s'imposa-va la censura.

15.3- L’evolució de l’Europa occidental:

a) La recuperació de l'economia de postguerra: Per superar la destrucció

provocada per la segona guerra mundial que van patir els països occidental, USA va
promoure un sistema de crèdits i ajudes anomenat pla Marshall , per estimular la
Doae Ardouni El Gazouli HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 2021-2022

repressió economica i consolidar la democracia parlamentaria i evitar la influencia

del comunisme.
També es va promoure plans d’integració econòmica que es va concretar amb la
creació de la OECE (organització europea de la cooperació econòmica) (que será el
Mercat comú Europea = UE).
Per això, a partir del 1950 va tenir lloc el conjunt de la europa occidental un llarg
període de prosperitat. Va augmentar molt la productivitat i va haver una gran
revolució tecnològica. Europa va augmentar la potencia de la seva indústria i el
sector de servells, i l’agricultura va anar dequallent.
La recuperació econòmica va anar acompanyada d’un fort creixement de la població
l’anomenat Baby Boom (molts fills). A la dècada de 1955-1965 l’Europa occidental
va assolir una taxa de natalitat del 20%. Tot això va anar acompanyat d’un èxode
(sortida) rural cap a la ciutat. Els països més industrialitzats:Suïssa, suècia,
alemanya i França. Van rebre mà d'obra d’Europa del Sud: Italia,Portugal, España,
Grecia, Yugoslavia i Turquia.
La modernització de les societats europees va quedar reflectides amb la
incorporació de les dones a la vida econòmica, també es van crear sistemes de
protecció social, que van generar el que coneixem com a estat del benestar.

b) La democràcia parlamentària i social: A la majoria de països de l'Europa

Occidental si van establir règims democràtics, fonamentats sobre constitucions
parlamentaristes , que garanteixen els drets individuals i col·lectius.
El parlament era elegit per sufragi universal. El sistema de partits es multipartidista i
si poden distingir 3 tendències de partits:

- Partits conservadors i democratacristians.

- Partits socialistes o laboralistes.
- Partits comunistes.

L’excepció van ser els països on va perdurar els règims dictatorials com Espanya
(1939-1975), Portugal (1926-1974), Grecia (1944-1950).

c) L’estat de Benestar: A l’Europa occidental, i en menor mesura USA, el

creixement econòmic de la postguerra va anar acompanyat de la implantació
progressiva de l'estat del benestar, que comporta la intervenció dels poders públics
en la vida econòmica i social, sense perjudicis de les llibertats del individu. Aquesta
intervenció de l'estat garanteix unes condicions de vides dignes per a tot els
ciutadans, a traves de criteris de regulació de mercat i la distribució de la riquesa. La
intervenció de l'estat es va orientar cap als objectius següents:

1. Impulsar el creixement econòmic i l'ocupació laboral més grans possibles.

2. Fer una política fiscal progresiva (posar impostos més directes segons la
riquesa que tinguis). Que proporciona els fons necessaris per atendre les
necessitats de la població.
Doae Ardouni El Gazouli HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 2021-2022

3. Crear i sostenir els servells públics i universals (Sanitat, educació, habitatge,

pensió de jubilació, subsidi d’atur …).
4. Intervenir en àmbits decisius per la societat com: Transports, industries
basiques, energia i en la política monetaria. Regular el mercat per impedir
moviments financers especulatius com les activitats dels bancs o societats
d’inversió. Adquirir la condició de gran empresa pública en treballadors
funcionaris i actuar com a gent de redistribució de la riques.

15.4. Cap a la construcció de Europa:

Resulta que a la 2GM es destrueix tots els països d’Europa, i la 2gm va ser tota
Europa i es necesita reconstruir totta. ES necessita la cooperació de tothom, la
solidaritat mutua. Va provocar consentiment Europeista, i això va fer que s’anes
formant la comunitat Europea.

1) 1949: Consell d’Europa. Conveni Europeu dels Drets Humans.

2) 1950: Schuman CECA.
3) 1957: La signatura del tractat de Roma (4/11/1950) va instituir la CEE
(comunitat economica europea) i la Euratom (un organisme públic per
coordinar els programes d’investigació de l’energia nuclear). La CEE va
establir la lliura circulació de mercaderies, servells, capitals i persones, va
abolir les duanes i va desenvolupar una política econòmica comuna . Es
potenciar l’esperit europeu dels drets humans i de la coneixença cultural i
unitat de la bella Europa.
L'èxit de la CEE va comportat l’ampliació progresiva dels seus membres, la
construcció del parlament europeu al 1979 i l’abolició dels controls de
fronteres espai Schengen que es va començar a crear el 1985 i no va entrar
en vigor fins el 1995. Finalment el tractat de Maastricht del 1992 va crear la
UE.

15.5. Quin va ser el somni revolucionari de la dècada del 1960?

Aquesta dècada es va viure les protestes socials més grans, és la epoca de Martín
Luther King, es un pastor protestant que lluita contra la segregació racial i contra el
racisme americà contra els negres. També va haver grans revoltes contra la guerra
del Vietnam. És el primer cop que USA perd en una guerra, protestes estudiantils
contra l'autoritat dels professors.
Protestes demanant l'emancipació de la dona. Manifestació antinuclear produïda per
la guerra freda. Manifestacions i reivindicacions ecologistes.
L’esperit contestatari i revolucionari va tenir la màxima extracció en el maig de 1968
a París. Aquesta protesta era una protesta contra tot els sistemes de societat. Volen
una moral Hippie, llibertat sexual el màxim “ fes l’amor i no la guerra” aquest era el
lema, per tant volien un comportament animal. Comunes on dones i homes vivien
com Déu els havien portat al món.
Doae Ardouni El Gazouli HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 2021-2022

Els treballadors també van protestar per demanar millores laborals. Els joves,
desencisats davant una societat del benestar materialista i d’un orde considerat
injust i represor van adoptar actituds de trencament generacional i van proposar una
nova contracultura i això deriva al Nihilisme.
15.6. La crisi de la dècada del 1970 i el neoliberalisme de la dècada de 1980:

a) La crisis del petroli de 1973: A la última década de 1960 ja es va veure uns

sintomes desacceleració de la economia de USA degut a la despesa militar de la
guerra de Vietnam. El president Nixon va decidir que el preu de la moneda (dolares)
es vinculaba al mercat i que pujaria el preu quan aumentes la demanda. La decisió
va tenir un impacte mundial, perquè va provocar un desordre monetari i el
descontrol dels preus.
En aquest context al 1973 va començar la crisis del petroli, quan la OPEP
(organització de països productors de petroli) va quadruplicar el preu del petroli
després de la guerra del Yom Kippur (jueus moment de peu Arabs vs Isrelians).
D’aquesta manera l’energia es va enquerir molt, tots els productes es van encarir, es
va disparar la inflació, van baixar els salaris, també va disminuir el poder adquisitiu i
per tant també la demanda. Com que hi ha poca demanda la producció també va
començar a reduir-se i augmenta l’atur.
b) La reconversió dels sistema: Els canvis més importants de la dècada de 1980
són:
1. La reorganització de la producció industrial, es va esbrinar les indústries
deficients i es van situar en llocs més productius.
2. L’inici de la deslocalització de la producció industrial cap els nous focus
industrials asiàtics, en mà d’obra barata.
3. L'augment de les noves indústries d’alta tecnologia, l’expansió dels sistemes
informàtics i de la robotica. Això implicaba que qui no sabia informatica es
quedaba fora del lloc de treball.

CONCLUSIÓ: La reconversió va implicar que es necessiten treballadors qualificats

això va provocar que augmentes l’atur consideradament.

C) La gran divergència; Thatcher / Reagan: La crisi de la dècada de 1970 va

anar seguida d’uns anys d'estancament econòmic i això va portar a uns canvis
econòmics i un nou model de creixement. Aquests canvis van començar amb
Margaret Thatcher (1970-1990) (GB) i l’altre canvi va anar en la má del republicà
Ronald Reagan (1981-1990) (USA). Les seves propostes van ser: La reducció de la
intervenció de l’estat en l’economia, la primatitsció dels sectors economics cabdals i
l’abandonament de la distribució de la riquesa.
El procés de reconversió va generar tensions sindicals com ara els enfrontaments
entre els sindicats miners i el govern britànic.
Tampoc els governs socialistes que feien polítiques alternatives a les polítiques de
dretes de Margaret Thatcher i Ronald Reagan, com per exemple Mitterrand, França,
no van conseguir frenar la crisi generalitzada.
Doae Ardouni El Gazouli HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 2021-2022

d) La implementació del neoliberalisme: A la dècada del 1990, després de la

caiguda del comunisme, el neoliberalisme es va imposar en el marc de la
globalització econòmica.
Les propostes neoliberals partien de la consideració que el creixement economic es
veia obstacularitzat per la intervenció del estat en l'àmbit econòmic i per la despensa
publica, perquè frena-ven i segrestaven els recursos de la iniciativa privada. Per això
van afavorir la lliura activitat econòmica i el lliure mercat per proporcionar la major
quantitat de recursos als qui tenien capacitat de crear riquesa. D’aquesta manera es
pretenia estimular la inversió i l’activitat econòmica, fer créixer el PIB (Producte
Interior Brut, riquesa del país) i generar ocupació.
Molts estats europeus van fer les següents mesures.
● Política fiscal: Rebaixes d’impostos.
● La contenció dels salaris.
● La privatització d'empreses i servells publics i el control de la despesa
pública.
● La desregularització de l’activitat econòmica i financera. (Procés que tendeix
a afavorir el lliure mercat i la competència entre els possibles proveïdors d'un
servei, eliminant lleis, regulacions administratives o barreres artificials que
afavoreixin situacions de monopoli local).

CONCLUSIÓ: Aquesta nova orientació de l’economia va aconseguir la recuperació

econòmica, pero va comportar l'augment de les desigualtats socials amb
l’enriquiment d’un sector petit de la població i l’empobriment de les classes mitjanes i
treballadores. També va rebaixar el paper de l’estat, i amb això, va afeblir l’estat del
benestar perquè limitava la despesa pública destinada a prestacions socials.
15.7. El Japó i els nous països industrialitzats:

El creixement del Japó, amb l’ajuda inicial d’USA, es va construir d’amunt el

desenvolupament d'una indústria basada en la innovació, la robòtica, que va decidir
invertir en la alta tecnología i que va disposar d’un flux de capital constant estimulat
per l'estalvi i les facilitats a la inversió.
Això s’ha d'afegir la alta productivitat d’una mà d'obra abundant i barata, sotmesa a
una disciplina laboral rígida, i l’intervenció a l’estat, que va potenciar la industria la
investigació i l'educació. Els dèficits en aliments, en energia i en matèries primeres
els van compensar una política industrial orientada cap a l'exportació i fonamentada
en una elevada competitivitat a nivell mundial.
L’economia japonesa es va especialitzar en productes de consum d’alta tecnologia (
electronica, informatica, robotica) i, afavorida per la baixa cotització del Yen que va
augmentar la competitivitat internacional dels seus productes, va aconseguir un
percentatge important dels mercats mundials.
El desenvolupament japones va estimular a la dècada del 1970, el creixement
d’altres economies asiàtiques, com fou el cas dels anomenats dragons o tigres
asiàtics: Singapur, Corea del Sud, Taiwan i Hong Kong.
Doae Ardouni El Gazouli HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 2021-2022

La creencia de les quals es va basar en factor semblants del Japó: Estalvi, innovació
i tecnologia.
Posteriorment, ja a la dècada del 1990, va començar a destacar la economia xinesa,
que a principis del segle XXI a esdevingut una de les economies capdavanteres del
món.
Un dels factors econòmics importants per entendre el BOOM japonés es la baixa
despesa militar, que no superava el 1% del producte interior brut (PIB). A més dels
factors econòmics cal tenir en compte els factor polítics. El Japó va abandonar
definitivament esperit militarista de la dècada del 1930, però mai no va renunciar a
tenir una posició hegemònica en el concert internacional, encara que fos económica
o tecnológica. La novetat més gran de la política japonesa en la postguerra va ser la
fi de la pressió que hi havien exercit els militars i la substitució d’aquesta influència
per la dels partits polítics, fet que va ser important en la democratització de la vida
pública.
El seu prestigi 40 anys després es basa en el poder tecnologic. El paradigma
(model) de la planificació japonesa té la seva comprensió en la ciutat de la ciencia
de Tsukuba, un projecte nacional concebut el 1963.
En aquesta ciutat treballen 11.000 treballadors estan desenvolupant la inteligencia
artificial (robotica).

Els dragons asiàtics: Varen créixer per:

1. Un fort ajut econòmic i financer dels USA i del Japó.

2. Una taxa d’estalvi molt alta.
3. Mà d’obra barata, jornades laborals molt llargues, disciplina laboral feria, i
poques prestacions laborals i socials.
4. Una producció industrial a l’exportació de béns de consum o per els nous
sectors de demanda.
5. Zones franques portuàries, on les empreses estan exentes del pagament
d’impostos i d’aranzels duaners.

15.8. Com van evolucionar els països capitalistes sota el lideratge econòmic
dels USA:

El fort desenvolupament d’occident després de la 2GM va asentar les seves bases a

la reconstrucció economica de la postguerra. L’ajuda nord americana a Europa va
consolidar als USA com a primera potencia mundial, líder d’un bloc capitalista el
qual es va incorporar al Japó i les economies emergents de Asia.
El creixement demogràfic industrial, les migracions i innovació tecnològica va
provocar transformacions profundes en una societat que va arribar a la plenitud en
la década de 1960. Aquest període de creixement es va interrompre a la dècada de
1970, en que una crisi economica va alterar les bases de l’estat del benestar.
Doae Ardouni El Gazouli HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 2021-2022

Per fer cara a la crisis, a la dècada de 1980 es va imposar el neoliberalisme que va

limitar el paper de l’estat i va modificar les regles del creixement econòmic. Tot això
va comportar un augment de la desigualtat social.

-Japó:

1) Miracle Japonès: Creixement econòmic important.

2) Industria exportadora basada en la tecnología, robótica i innovació.
3) Protagonisme de l’estat. (Dragons asiàtics).

-USA:

1) 1a Potència: Dòlar.
2) Seu del FMI (fons monetari internacional).
3) Creixement econòmic: Consumisme.
4) Construcció de l’Estat del Benestar.
5) Democracia liberal: Bipartidisme.
6) Model cultural: American Way of life.

-Europa Occidental:

1) Augment demogràfic i economia diversificada.

2) Desenvolupament de l’Estat del Benestar i intervenció de l’Estat.
3) Democracies parlamentaries i pluralismes.
4) Cooperació entre els estats europeus.

- Cooperació entre els estats europeus:

Dragons asiàtics:

1) Basats en el model Japonés.

2) Inversions externes i economia exportadora.
3) Protagonisme de l’Estat i de les empreses.

La societat de consum implica l’Estat de Benestar. Si hi ha treball, hi ha despesa, si

hi ha despesa hi ha producció, i això implica benestar, prestacions socials, totes les
venatges del món capitalista. Si falla el treball, falla tot.

Prosperitat de la dècada del 1960.

La crisi de la dècada del 1970 en España per el petroli.
Crisis per el petroli: Va haver-hi una distribució/caiguda de la producció del petroli i
augment de la inflació i d'atur. La inflació produïda és: els preus augmenten molt i la
moneda val poc.
Doae Ardouni El Gazouli HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 2021-2022

El neoliberalisme en la década de 1990:

1) Reducció de despesa pública i de l’internvenció del Estat. Liberalització

d’intercanvis i mercats financers.
2) Retrocés de l'Estat del Benestar. El model d’això va ser Ronald Reagan.