TEMA 2 REVOLUCIÓ FRANCESA 1789 FINS 1871

- L’IMPACTE DE LA IL.LUSTRACIÓ I LA REVOLUCIÓ AMERICANA

La declaració d’independència del Estats Units d’ Amèrica i la seua constitució ---1787

Defensaven drets al ciutadà, separació de poders, i els principis d’igualtat i el dret d’elegir els governants.
Aquestes ideals coincidien amb la il·lustració a Europa que havien penetrat entre les elits culturals i la nova
burgesia.
-L’ILUSTRACIÓI LA REVOLUCIO AMERICANA van a portar noves idees per enfrontar-se amb l’absolutisme i la
societat estamental,. Noves formes d’organització social i de govern.
Va propiciar el cicle revolucionari a França 1789

LA CRISIS SOCIAL I ECONÒMICA

El Tercer Estat ( burgesia, llauradors i artesans) aspiraven a reformes socials. Tots volien més.
El llauradors (80%) s’oposaven a les c ‘carregues feudals imposades pels senyors.
Els burgesos aspiraven a gaudir dels privilegis de la noblesa i el clero, llibertat de comerç i participar a la
política.

Dues greus crisis provoquen la revolució.

La crisi econòmica, per les males collites, l’alça del preu dels aliments ( sobretot el pa).
La crisi financera, originada pel depeses de diners per a la monarquia. Els ministres de Luís XVI havien
proposat que els privilegiats pagaren impostos, però van negar. Lluís XVI convocarà el Estat Generals, l’únic
organisme que podria aprovar una reforma fiscal.

1789 L’ESCLAT REVOLUCIONARI

Els Estats General van obrir a Versalles maig 1789, presidits pel rei, representats de la nobles el clero i
el tercer estat. La noblesa i el clero es van negar a acceptar que la representació el tercer estat fora més gran
i que el vot fora por persona i no per estament.
El tercer estat es van erigir en Assemblea Nacional I representats de la nació, i es van a comprometre
a elaborar una constitució per a la majoria dels francesos.

El poble de París va secundar les propostes i el 14 de juliol van assaltar la presó de la Bastilla.
La revolució va arribar al camp,, on es van cremar residències nobiliàries.
A la tardor , 1789, Lluís XVI va acceptar els canvis, i França es va convertir en una monarquia
constitucional.
 LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ

El clero i la noblesa es va negar acceptar l’Assemblea nacional, les classes populars van lluitar, i es va passar
per varies fases:

 Monarquia constitucional. (89-92), impulsada per la burgesia moderada, volia abolir l’antic règim,
elegir un parament per sufragi censatari i establir una constitució ( LIBERALISME MODERAT)
 República social (92-94). La burgesia radial, impulsada per les classes popular, va proclamar la
república i va emprendre la transformacio per al sufragi universal masculí i igualitari.
 La república conservadora (94-99) , la radicalització de la revolució, va provocar que la burgesia
moderada arribara al poder per a tornar a implantar el liberalisme moderat.

MONARQUIA CONSTITUCIONAL 1789-1792 ASSAMBLEA LEGISLATIVA

En la primera etapa la burgesia va intentar arribar a un acord amb el rei i els privilegiats.
1. Abolició del feudalisme( estaments, delmes.
Declaració de Drets de l’home i del ciutadà. Tots eren iguals davant la llei i els impostos
2. Constitució (1791) Separació de poders, la sobirania nacional i igualtat legal, però el rei es reservava el dret
a vet
Sufragi censatari: Vot a les homes francesos majors de 25 anys i con un nivell de riquesa.
3. Assemblea legislativa, per a elaborar noves lleis e implantar el liberalisme. La noblesa pagaria impostos i
abolia l’organització gremial. Un nou exèrcit. La guarda nacional
4. Per a solucionar la crisi financera e va expropiar els béns de l’església (desamortització) y van vendre a
particulars. L’estat per altra banda finançaria el culte, i la constitució va separar Església i Estat.

La família reial i el privilegiats no van acceptar els canvis i van a buscar suport a altres monarquies absolutistes.

Àustria va envia a França un exèrcit i Luis XI va fugit ( fugia de Varennes 1791), però va ser detingut, l’exèrcit va
avançar fins a Paris (9-1792)
 LA REPUBLICA SOCIAL ( 1792-1794) CONVENCIÓ GIRONDINA JACOBINA

La traïció del rei i la invasió militar, va provoca la revolta de les classes popular. Van assaltar el palau reial de
lesTulleris, es va empresonar la família reial i es va proclamar la república (9-1792)

Així comença la fase radical.

La convenció girondina (92-93) Els girondins eren el sector més moderat de la burgesia, la nova assemblea es va
anomenar CONVENCIÓ NACIONAL, elegida per sufragi masculí ( sense tenir en comte la riquesa)

Van fer un judici contra Lluís XVI i Maria Antonieta, acusats de traïció van ser executats en la guillotina (1793)

La mort des reis va provocar una aliança de les monarquies europees, i van formar una coalició absolutista contra
França.

En França esclataren per part de els privilegiats voltes contrarevolucionàries i conspiracions reialistes

Convecció jacobina (1793-1794), 6-1793 els jacobins, sector radical de la burgesia, va donar suport als sectors populars
va aconseguir el poder i la revolució entra en la fase més extrema.

Es promulga una nova constitució 1793, sobirania popular (sufragi universal masculí) i dret de igualat social.
L’executiu va quedar en mans del cometé de salvació pública, que va atorgar a Robespierre el Poder.

Per lluitar a la invasió austríaca , van obligar a tos els ciutadans a enrolar-se a l’exèrcit i per a posar fi als
conspirador es va impulsar LA POLÍTICA DEL TERROR.

El comitè va suspendre llibertats I uns tribunals revolucionaris castigaven amb presó o mort en la guillotina els
qui s’oposaven al govern ( llei de sospitosos)

Noves lleis socials: Control de preus i salaris ( llei de màximum), i distribució de bens dels
contrarevolucionaris entre els pobres, la venda de terres del clero i la instrucció obligatòria.

El Terror i l’actuació dictatorial va provocar 7-1794, un colp d’Estat , FI del govern jacobí. Robespierre i altres van
morir en la guillotina.

LA REPUBLICA CONSERVADORA ( 1794-1799) DIRECTORI

La burgesia moderada va perdre el control. Van anul·lar les lleis jacobins, van promoure el retor dels exiliats, i la
constitució de 1795 va atorgar el poder executiu a un govern col·legiat (DIRECTORI) i va restablir el sufragi censatari.

Havia molta inestabilitat, unes perquè les l’aristocràcia volia recuperar els seus privilegis i instaurar la
monarquia, per altra banda les classes populars volien el retorn dels jacobins.

En 1799, en guerra contra les potències absolutistes, Napoleó Bonaparte, va protagonitzar un colp
d’estat i va posar fi al DIRECTORI.
OLYMPE DE GOUGES I ELS DRETS DE LA DONA.

Les dones van a participar a la revolució francesa, reivindicant la igualtat de drets amb els homes

Olympe de Gouges, va destacar per elaborar una Declaració de drets de la dona i la ciutadana.

En la revolució no se va preveure la igualtat dels dos sexes, i es van privar el dret a vot i a la igualtat jurídica

LES DONES.

El 5/10/1789 a Paris, les dones van marxar cap a Versalles, on residia el rei, per a exigir la abolició de la
feudalitat i per protestar per la falta de pa. La situació obligo al rei abandonar Versalles i anar al Palau de Tulleries.

OLYMPE GOUGUES, Era de una família burgesa, va tindre educació il·lustrada, va escriure obres de teatre en defensa
dels drets polítics i civils de les dones.

Quan comença la revolució es va posicionar al costat dels revolucionaris, però es va indignar quan la constitució de
1791 no permeteu el vot a les dones. Va fer publica la seua posició i va escriure el projecte de Declaració dels drets de
la dona i la ciutadana, va estar a favor del divorci.

LES CLUBS DE DONES

Fan fondre clubs, organitzacions revolucionaries, llegien drets de la assemblea, criticaven i proposaven coses, i
també recol·lectaven fons per als patriotes.

Però la major part dels revolucionaris, no va acceptar i en 1793, els clubs de dones van ser prohibits per la
CONVENCIÓ

LA REVOLUCIO DE LES DONES.

1. Les dones sol·liciten al rei tenir representació a l’ Assemblea General i dret a vot.
2. Marxa de les dones a Versalles.
3. Una llei atorga el dret a les dones a heretar.
4. La constitució els nega el dret a votar.
5. PROJECTE DELS DECLARACIÓ DELS DRES DE LA DONA PER OLYMPE DE GOUGES
6. Llei que autoritza el divorci i igualtat entre cònjuges.
7. Prohibició de els clubs de dones
8. 374 dones son guillotinades en la etapa del TERROR
9. Prohibició de que les dones a assistir a l’assemblea i de reunió més de cinc al carrer
 NAPOLEO DOMINA EUROPA CONSOLAT

Napoleó Bonaparte va nàixer a Còrsega a1769, de una xicoteta família de noblesa rural, va començar de jove la seua
carrera militar, i va tenir grans èxits durant l’època del DIRECTORI

EL CONSOLAT (1799-1804)

Va tenir el suport de la burgesia ja que no volia tornar a l’antic regim, sinó consolidar la revolució de 1789.

En 1799 va ser nomenat consol, es va inaugurar el CONSOLAT. De caràcter personalista i autoritari.

Napoleó volia posar fi a la inestabilitat, reactivació econòmica sobretot que representarà els interessos de la
burgesia.

No tenia separació de poders ni declaració de drets, les llibertats van quedar molt limitades, es va imposar la
censura per controlar l’opinió publica.

Va crear les PREFECTURES per a complir les ordres del govern en les províncies, per reordenar i centralitzar
l’administració, Se va reformar-la hisenda.

El seu objectiu era crear una elit de funcionaris per l’administració , es va impulsar la creació dels liceus
(escoles) de l’estat.

Es va permetre el retorn dels exiliats que acceptaren el nou ordre, y es va signar un concordat con l’església, la relació
estava trencada després de la desamortització.

Elaboració: D’un codi civil per a regular la convivència entre els ciutadans.

D’un codi de comerç per estimular l’economia,

Crear el Banc de França i emetre nous bitlles

L’IMPERI NAPOLEONIC (1804-1815)

A partir de 1803, va iniciar la conquista d’Europa i 1804 es va fer coronar emperador pel papa.

Organitzo un gran exercit que con l’ús de noves tàctiques van permetre derrotar les monarquies europees.

1805 .Batalla Austerlitz, sobre Àustria i Rússia, gran superioritat.

Algunes territoris van ser incorporats a França i altres estats eren governats per francesos.

1808, Va envair Espanya i Josep Bonaparte (germà) vaser coronat rei.

1811 l’imperi napoleònic estava allò mes alt. Des de Alemanya fins a Espanya i llevat Gran Bretanya, Europa estava
sota el control de França

PER QUÈ FOU DERROTAT NAPOLEO?

- Les conquestes van generar reacció en els països ocupats.

-
- 1. L’abolició de les monarquies absolutes i la supressió de drets feudals, va ser bo per a les grups liberals.
- 2. La invasió de un exercit estranger, la violència, i la submissió al interessos de França(cobrar impostos,
apropiar-se de riqueses, reclutar soldats) , col·locar al tron familiars de napoleó o generals de seu exercit van
generar sentiment antifrances en la població.

Va sorgir moviments de resistència a Espanya, Polònia, Alemanya i Italià.

DERROTA DE L’EMPERADOR.

1. No conquisto Rússia i no va sotmetre a Espanya

2. El exercits van ser derrotats en la batalla de Waterloo per Bretanya i Prussia a 1815
3. Napoleó va abdica i fou desterrat a l’illa de Santa Elena on va morir en 1821
 LA HERÈNCIA DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

Les bases de la democràcia

 La consideració de les persones com a ciutadans amb drets 

 La sobirania nacional, és a dir, el dret dels ciutadans a elegir els seus representants, que es reuneixen en
un parlament per elaborar les lleis i triar el govern.
 La Constitució com la llei fonamental que estableix els drets i deures.
 La igualtat de totes les persones davant de la llei, i una justícia independent del poder polític.
 L'organització administrativa de l'Estat en departaments (províncies) i ajuntaments.

La vida política i la premsa

 La vida política dels sistemes democràtics a través dels partits polítics, que van tenir l'origen en els
clubs creats durant la revolució.

 El fet actual de classificar els partits en dretes i esquerres es va originar a l'Assemblea Nacional
francesa, quan els diputats més moderats acostumaven a seure als escons de la dreta, i els diputats
més radicals, als escons de l'esquerra.

 La premsa política i d'opinió va nàixer també per l'interés dels ciutadans de contrastar les opinions
dels diversos grups i discutir-les entre ells.

La liberalització de l'economia

La liberalització de l'economia, que va permetre el desenvolupament del capitalisme i de la burgesia:

 Es van suprimir els gremis,ó, i es va decretar la llibertat d'empresa i de contractació.

 Es van eliminar les duanes interiors que gravaven el transport de mercaderies.

 Es van unificar els sistemes de pesos i mesures per a facilitar els intercanvis. D'aquesta manera, es van
establir el metre, el gram i el litre (sistema mètric decimal) com a unitats de mesura.

L'ensenyament i la cultura públics

 Separació de l'Església i l'Estat. L'Estat havia de ser laic, és a dir, cap religió oficial .
 L’ensenyament no en mans de l’església i que l'Estat havia de tenir un paper important
 La necessitat d'un ensenyament igual i obligatori per a tots els ciutadans, En l'època napoleònica es
van crear les primeres escoles públiques, regentades per l'Estat i no per l'Església.
 La restauració de l'absolutisme

Entre el 1814 i el 1815, els vencedors de Napoleó es van reunir, a proposta del canceller austríac Metternich,
en el Congrés de Viena. El seu objectiu era posar fi a l'expansió de les idees liberals i restaurar l'absolutisme
a Europa.

Després de reposar els monarques als seus trons, les quatre grans potències (Rússia, Regne Unit, Prússia i
Àustria) van remodelar el mapa europeu en profit seu i sense tenir en compte les aspiracions nacionals dels
pobles. En el congrés es va acordar el retorn de França a les seues fronteres del 1792 i la divisió de l'imperi
napoleònic entre els vencedors.

A Viena també es van establir els principis ideològics de la Restauració: legitimitat dels monarques

absoluts, negació de la sobirania nacional, equilibri entre les grans potències mitjançant congressos
periòdics i dret d'intervenció en països estrangers.

Amb aquest objectiu es va crear la Santa Aliança (1815), un tractat d'ajuda mútua entre els monarques
absoluts davant de qualsevol amenaça de revolució liberal.

La revolució del 1830

El Congrés de Viena no va respectar els principis liberals ni tampoc les aspiracions nacionals d'alguns pobles
europeus.

D'aquesta manera, a partir del 1815, liberalisme i nacionalisme es van convertir en les dues forces d'oposició,
que van impulsar les onades revolucionàries (1830 i 1848) que van posar fi al sistema de la Restauració.

Les insurreccions van gaudir d'un important suport popular i, allà on van triomfar, van significar la substitució
de l'absolutisme per sistemes polítics liberals, basats en la sobirania nacional i el sufragi i regits per una
constitució, en els quals la burgesia tenia el poder.

El moviment es va iniciar a França, on, pel juliol del 1830, es va derrocar el monarca absolut Carles X, que
havia estat entronitzat després de la mort de Lluís XVIII. La revolució va situar Lluís Felip d'Orleans com a
nou monarca constitucional. Per això va ser anomenat el "rei ciutadà".

L'any 1831 va esclatar una revolta a Polònia, que estava sota el domini autocràtic de l'imperi Rus, però va ser
reprimida durament per l'exèrcit tsarista.

1848: La primavera dels pobles

A l'Europa del segle XIX, molts pobles vivien sota el domini d'un imperi (com ara l'austríac, el rus o el turc) o
estaven fragmentats en diversos estats (com, per exemple, Alemanya i Itàlia).

Per aquesta raó, el sorgiment del liberalisme va anar acompanyat, en molts territoris, de l'expansió del
nacionalisme, que defensava una Europa de nacions lliures enfront dels imperis absolutistes.
La revolució del 1848, coneguda com la "primavera dels pobles", va significar el despertar de les nacions que
estaven sotmeses als grans imperis, on les demandes nacionalistes van anar acompanyades del desig de
constituir nous governs liberals.

A l'imperi austríac, la revolta va tenir un caràcter liberal a Viena, on la revolució va obligar el canceller
Metternich a dimitir. Però també fou un alçament nacionalista a Hongria, Bohèmia, el nord d'Itàlia i la
Confederació Germànica.

A França, un alçament popular el 25 de febrer va proclamar la II República, que va adoptar una sèrie de
mesures democràtiques: sufragi universal masculí, llibertat de premsa, abolició de la pena de mort i
reconeixement d'alguns drets per als treballadors.

Tot i que la majoria de les revolucions van ser sufocades, les reformes democràtiques i moltes aspiracions
nacionalistes es van consolidar a Europa en la segona meitat del segle XIX.

A. La independència de Grècia i Bèlgica

En els imperis plurinacionals van sorgir moviments independentistes, com a l'imperi Otomà (Grècia). En

altres llocs, com al Regne dels Països Baixos, Bèlgica també va demanar la seua independència.

Grècia (1821-1830)

Grècia formava part de l'imperi Otomà des de feia segles.

El 1827, França i Anglaterra van intervenir militarment i van ajudar a derrotar l'imperi Otomà. El 1829
l'imperi Otomà va reconéixer la independència grega i el 1830 va entrar en vigor.

Bèlgica (1830-1839)

Bèlgica havia estat unida a Holanda el 1815 pel Congrés de Viena, que va crear el Regne dels Països Baixos.

El nou govern va proclamar la independència i, després d'un conflicte armat, Holanda va reconéixer la nova
Bèlgica l'any 1839.

B. Les unificacions d'Itàlia i Alemanya

Itàlia

El 1859, el Piemont, amb la monarquia liberal de Savoia i governat per Cavour, va iniciar un procés
unificador, es va enfrontar amb Àustria i va aconseguir l'annexió de la Llombardia. Paral·lelament, un
alçament popular, encapçalat per Garibaldi, va derrocar els monarques absoluts dels estats del centre i el sud
d'Itàlia (Regne de les Dues Sicílies).
L'any 1861, el primer parlament italià va proclamar rei d'Itàlia Víctor Manuel II de Savoia; el 1866, els
austríacs van abandonar el Vèneto, i el 1870, els Estats Pontífexs van ser annexionats i Roma es va convertir
en la capital.

Alemanya

Prússia va prendre la iniciativa primer i, l'any 1834, va potenciar una unió duanera (Zollverein) que agrupava
gran part dels estats alemanys. El 1848, un intent d'unificar aquests Estats, liderat per un parlament reunit a
Frankfurt, va fracassar perquè el rei de Prússia no va acceptar la corde la nova Alemanya.

L'impuls definitiu va arribar en la dècada del 1860, quan Guillem I va accedir al tron prussià i va nomenar
canceller Otto von Bismarck. El nou canceller va impulsar una política agressiva amb els estats veïns: el 1864
va declarar la guerra a Dinamarca; el 1866, a Àustria, i el 1870, a França.

La victòria en aquests conflictes va permetre unir tots els Estats sota el ceptre del rei de Prússia i, el 1871, es
va produir la proclamació del II Imperi (Reich) alemany i de Guillem I com a kàiser (emperador).