RECURSOS RETÒRICS

FONÈTICS

Al·literació: repetició expressiva d’uns sons determinats.

Xoca l’embruix de clenxes arrauxades

amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes

MORFOSINTÀCTICS

Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules o frases

De mans de noves muses l’olímpica corona

Ne reben orgullosos los fronts dels vencedors.

Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura de frase

Polisíndeton: abundor de conjuncions de coordinació

Són iguals les gavines,

I els vestits lluminoos de les noies de l’estiu,

I els besos a la gorja

I els colors de les hores llisquen pels carrers

I el groc de les taronges.

Encavalcament: la frase sobrepassa el vers i continua en el següent.

Una dona de molsuts

Braços nus fins damunt colze

Remena cossis on neden

Olives en aigua caqui.

Enumeració: llistat de noms, sintagmes, verbs, complements...

Drap de la pols, escombra, espolsadors,

plomall, raspall, fregall d’espart, gamussa,

sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,

 i sabó en pols, blauet, netol, galleda. [...]

SEMÀNTICS

Anàfora: repetició d’un o més mots al principi de diversos versos o frases.

Enrere, molt enrere,

hi ha una closa entre parets...

Enrere, molt enrere,

hi ha un camí de profundes roderes...

Oh gran dolor, estupefacte incendi.

Oh gran dolor, hores sense salpàs.
Oh gran dolor, missa a fulles corcades.

»— Vicent Andrés Estellés

Comparació: relació d’idees per semblança amb “com” “sembla”...

Queien núvols com espases

Hipèrbole: Exageració forta.

Ja no sé ecriure, ja no sé escriure més.

La tinta m’empastifa els dits, les venes...

-He deixat al paper tota la sang.

Aleshores, sense donar-me ni temps de respirar, em va donar un paper.

(Josep Maria de Sagarra)

Per què tothom fuma Gold Coast?

(Gold Coast)

Interrogació retòrica: pregunta que no espera resposta perquè és òbvia.

Captiu del càntic,

 El meu esforç inútil,

Qui pot guiar-me a l’alba?

Quantes vegades t’he de dir que callis?

Personificació: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats.

Aigua riallera de dintre els bassals / quan el sol et crida tu hi

vas amb un salt

el amor va colpejar la seva porta quan menys ho esperava

la naturalesa és sàvia

Metàfora. Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor,
amb el qual existeix una determinada analogia

Un trau sinuós,

obert al mig d’aquest tapís obscur... (la lluna en la fosca nit)