L’Univers i la Terra

Una teoria per explicar l’Univers

Primers astrònoms
➢ 3 fenòmens cíclics bàsics
• dia-nit
• cicle lunar (28 dies)
• cicle anual (365 dies i quart)

➢ 7 astres → Lluna, Mart, Mercuri, Júpiter, Venus, Saturn i el Sol

• Es mouen respecte a les estrelles
• A vegades fan un moviment retrògrad.
• S’anomenen planetes
• Són considereats déus en algunes cultures
• Donen nom als dies de la setmana

Teories científiques
Idees raonades sobre com funciona la naturalesa. Han de poder ser contrasdades amb la realitat per
comprovar si són falses.

Teoria geocèntrica
Claudi Ptolomeu (Alexandria 100-170)
➢ Permet predir els eclipsis i les posicions estel·lar sutures
➢ Situa la Terra al centre de l’Univers
➢ 7 planetes giren en òrbites circulars sobre esferes de cristall al voltant de la Terra
➢ A la vuitena esfera es trobaven les estrelles fixes
➢ Moviment retrògrad → els astres duien a terme epicicles sobre l’òrbita circular dels planetes

Teoria heliocèntrica
Nicolau Copèrnic
➢ (1543) → publicació llibre on proposa que el Sol és el centre de l’Univers
➢ Any – temps que tarda la Terra a orbitar el Sol.
➢ Cicle dia-nit – Terra gira sobre si mateixa (24h)
➢ Moviment retrògrad – únicament aparent

S.XVII
Invenció del telescopi → va permetre observacions molt més precises
● Galileu: descobrí 4 satèl·lits de Júpiter i les fases de Venus
● Johannes Kepler (1571 – 1630): descriu la seva teoria amb lleis científiques.
• Llei científica – proposició que afirma una relació constant entre dues o més variables
sovint de forma matemàtica (poden ser certes o falses).
● Isaac Newton: teoria de la gravitació (1687)

L’astrologia
 ➔ Disciplina que pretén conèixer i predir la personalitat de les persones i els esdeveniments
importants de la seva vida basant-se en la posició dels astres i en el seu moviment.
L’astrologia i l’astronomia es van desenvolupar conjuntament però es van començar a separar a
partir de l’acceptació del model heliocèntric.

L’astronomia ha continuat canviant, incorporant nous planetes i noves galàxies… S’ha desenvolupat
coherenment amb la física i les matemàtiques. L’astrologia continua basant-se en els mateixos set
planetes (entre els que s’inclouen la Lluna i el Sol) i en la idea que tot l’Univers gira al voltant de la
Terra. La capacitat de predicció de l’astrologia és dubtosa.

Explorem el sistema solar

Observem el sistema solar…
 a ull un
 amb telescopi
 fent expedicions i enviant naus a la resta de l’espai

Principals fites en l’exploració espacial:

✔ Coet a l’espai amb un gos a l’interior
✔ Després experimenten amb humans
✔ Expedició a la Lluna, per Neil Armstrong
✔ Satèl.lits a Mart per obtenir informació
✔ Naus Voyager
✔ Construir un laboratori orbitant per estudiar la ingravitació
✔ Telescopi Hubble que es troba fora de la Terra, per veure més enllà

Els estels
➔ Formats per Hidrogen i Heli
La seva energia es genera mitjançant reaccions de fusió nuclear
➔ Fusió: fusió nuclis d’hidrogen = un d’heli
➔ Fisió: trencament d’un àtom, dóna lloc a energia nuclear.

Vida de les estrelles:

Núvols de gas interestelars que s’atrauen, giren ràpid i es fusionen. Puja la temperatura, col·lapsen
els àtoms d’hidrogen, allà al mig es forma l’heli i quan tot està ple d’heli produeix molta llum.
Depenent de la temperatura de l’estrella, aquesta tindrà una vida més llarga si és més petita i una de
més curta si té un tamany més gran. Això és degut a que l’estrella més petita consumeix l’hidrogen
més lentament, gastant menys combustible. La nostra estrella acabarà esgotant tot l’hidrogen i es
convertirà en una gegant vermella. A partir d’aquí tenim dues possibilitats: que aquesta es torni una
nana blanca i mori degut a que no té gaire massa o bé si és massiva, col·lapsa i causa una explosió
anomenada supernova. Més endevant s’acaba convertint en una estrella de neutrons que pot formar
núvols de gas interestel·lar en cas de no tenir massa suficient, i això donaria lloc a la vida de noves
estrelles o en un forat negre.

Les galàxies
Galaxia → conjunt d’estels i altres astres que giren conjuntament al voltant d’un punt.
Tipus:
 Espirals
- zona central (nucli)
- braços (giren al voltant del nucli)
- visió de perfil, plana

 El·líptiques
- forma de pilota
- concentració d’estels a l’atzar, uniformement
- visió desde qualsevol angle, esfèrica

 Irregulars
- totes les altres

La Via Làctia
 Línia blanquinosa que creua el cel nocturn.
 Té un diàmetre de 100.000 anys llum i conté centenars de milers de milions d’estrelles que
giren lentament i fan una volta cada 250 milions d’anys.
 Ella i les galàxies més properes formen el Grup Local.

Galileu → primer científic que la observar amb un telescopi. Descobrí que està formada per moltes
estrelles.
La brillantor d’una estrella depèn de la seva lluminositat i de la distància a què es troba.
Hubble va identificar i demostrar que hi havia estrelles fora de la Via Làctia.
Les nebuloses espirals són galàxies independents, comparables a la nostra.
Efecte Doppler
Efecte Doppler → Quan un objecte està en moviment emet ones les quals varien segons la velocitat
a la que es mou.
+ velocitat = + ones

Es va descubrir:
1) que s’emeten unes ones i per tant les galàxies es mouen
2) cada vegada les galàxies s’allunyen més de nosaltres
3) al calcular la distància i la velocitat a la que s’allunyen els punts es col·loquen en una recta
→ + lluny = + velocitat de moviment

Per tant això demostra que l’Univers s’està expandint i que si retrocedíssim en el temps trobaríem
tota la matèria de l’Univers concentrada en un sol punt.

Teoria del Big Bang

Big Bang → Diu que la matèria concentrada en un sol punt que hi havia a l’espai es van tensionar
tant que va explotar i va originar l’Univers a partir d’aquesta gran explosió, fa uns catorze mil
milions d’anys.
Estudiant les implicacions de la teoria del big-bang, si aquesta explosió gegantina hagués tingut lloc
realment, encara ens n’hauria d’arribar radiació. I aquesta radiació, que mou les galàxies va ser
detectada.

Com tot allò descobert és cert, és possible que es produís aquesta teoria.
Per altra banda, segons la teoria de la relativitat, l’expansió hauria de ser frenada per la força
gravitatòria. Pel contrari l’observació va revelar que l’expansió s’estava accelerant.

Formació del sistema solar

Teoria nebular → el sistema solar es va formar fa uns 4600 milions d’anys.
1. Inici. Núvol de gas i pols
2. Es contrau per atracció gravitatòria, probablement per l’explosió d’una súper nova pròxima
3. El núvol de gas comença a girar sobre si mateix cada vegada més depressa
4. La major part de la matèria queda condensada al centre (formant el Sol)
5. La matèria que gira a l’exterior va xocant i es reuneix en fragments (formant els planetes)

Formació de la Lluna
Teoria + acceptada → es va formar a conseqüència de l’impacte d’un planetoide a la Terra primitiva
La coalició fa desprendre a l’espai materials que es junten per atracció gravitatòria fins a formar-la.

Formació de la Terra
a) Arribada contínua de meteorits a la Terra
b) Gran activitat volcànica
c) Els materials del planeta es disposen per ordre de densitat decreixent
(+ densos al centre, + lleugers cap enfora)
d) La superfície de la terra es va refredant i l’aigua es condensa
e) - arribada de meteorits i - volcans
f) Això desencadena l’aparició de la forma de vida fa uns 3800 milions d’anys