   

La glotofobia (I) / Per J. Masia Busca

22/8/2022

Philipphe Blanchet es un vell

conegut, el convidi al II Congres de la
Llengua Valenciana (2003) i nos aportà
una didactica investigacio comparant el
cas provençal en el del valencià.
Denunciava que l’occitanisme imitava la
despersonalisacio del catalanisme en la
nostra nacio. D’Occitania i de l’entelequia
dels PPCC es parla com si tingueren
existencia real i que es remonta a
centuries. El catalanisme imperialiste
encara es mes esperpentic, el retrotrau a
l’epoca romana o la prehistoria, sense cap
Ampliacio de les
vergonya, com feu entre uns atres, Miquel
Normes d'El Puig per
Tarradell, catala i catedratic de l’Universitat
Antoni Fontelles"
de Valencia. Una anacronisme
injustificable com les hipotesis folles de
l’Institut Nova Història. Crec que es molt
important respectar les fronteres per a fer un nacionalisme civic i racional.

A lo llarc dels anys, des de 1998 fins a arribar a 2008, Blanchet introdui i millorà el neologisme glotofobia.
L’aportacio es realisava en el marc d’un antic conegut: la glotofagia es una politica etnocentrica orientada a eliminar una
llengua o variants dins d’una mateixa llengua. La glotofobia es el rebuig dels accents periferics dins d’una mateixa llengua
o per l’us d’un idioma distint, estigmatisat com inferior pels parlants d’una llengua superior que mantenen uns privilegis
asimetrics respecte a l’inferiorisada. Hi ha un estandart, ell parla del frances parisia, que te ranc de ‘purea’, els partidaris
expulsen del mont Olimpo o ridiculisen els dialectes impurs. Els inferiors no tenen els mateixos drets ni es potencien el
mateixos usos o funcions.

Considera la tormenta perfecta a l’unio de la glotomania, la glotofagia i la glotofobia. El castella i el catalanisme

complixen estes caracteristiques, l’atra cara de la moneda de les politiques discriminatories sobre una llengua minoritaria,
minorisada −per la glotofagia i la glotofobia− es amar una atra que es sacralisada −glotomania−.

En 2001, Chimo Lanuza observà que el terme diglossia es referia al desdoblament dins d’una mateixa llengua
d’una variant A, d’alt prestigi, versus una variant B, de baix prestigi, pero, era insuficient ya que no contemplava tota la
casuïstica i propongue l’heteroglossia per al mateix fenomen, pero ara, entre llengües diferents.

Els fenomens socials son complexos, intervenen multitut de variables i no seguixen una llinealitat historica o simple,
hi ha alvanços i retrocessos. En 1976 el Tribunal Suprem llegalisà l’abortament en EEUU i enguany (2022) l’ha declarat
illegal, ademes s’espera una caterva de resolucions contra el colectiu homosexual i contra la contaminacio ambiental.
 En la nostra nacio el pancatalanisme i el castellanisme practiquen la glotofagia, pero ademes la glotofobia, el rebuig
d’un accent, un cas d’etnocentrisme i sacralisacio d’una modalitat sobre totes les demes. Com el catala considera dialecte
al valencià se’l menja i, al mateix temps, ridiculisa el dialecte apichat que ha rebut gran cantitat de critiques des del
pancatalanisme per considerar-lo incorrecte, castellanisant o degradant. Per no parlar de considerar incompetents als
parlants i la consegüent inseguritat creada per ‘parlar mal’ o l’estigmatisacio que crea una identitat negativa associada als
defensors d’un valencià lliure i llunt de proyectes alienadors com els PPCC o l’Espanya uniformisadora “una, grande y
libre”. Els genuïnistes de hui son els panques d’ahir, creuen que mes val apedaçat que foradat, perque la pindoleta hibrida
entra mes suau que el barceloni. A pesar d’aço, À punt està fent una aposta decidida per a escampar el model pur, per a
acostumar l’orella. El seu exit mediatic certifica que entra a repel.

Observen cóm els mijos de comunicacio visuals han neutralisat la diccio de l’apichat, el mateix fenomen apareix en
els informatius de la televisio estatal respecte a l’andalus o el cas de la TV3 a on el catala hard −varietat oriental: el
barceloni – s’impongue al light −varietat occidental−. Tampoc s’ha lliurat l’andalus, especialment castigat en els mijos,
encara que s’ha obert un poc la ma, ultimament, per la relevancia de politiques andaluses. Els aporte dos noticies ben
significatives sobre l’assunt:

https://www.lavanguardia.com/participacion/debates/20201204/49856455352/debate-glotofobia-xenofobia-
linguistica-discriminacion-acento-espana-codigo-penal-francia.html

https://www.ideasimprescindibles.es/glotofobia-la-xenofobia-de-los-acentos/

Al remat, resulta necessari reforçar l’argument per a qui no vol vore. Per a superar els prejuïns llingüistics es
important coneixer la llei per a evitar fer el ridicul en actituts xenofobes que la glotofobia castellana les ha dotades de
naturalitat, llegitimitat i rao, pero, la discriminacio llingüistica es un constructe illegitim i irracional.

Tant illicit era quan els pancatalanistes acusaven als apichats de parlar mal, com quan el castella s’impon “por justo
derecho de conquista”. ¿En serio es creu algu que li han preguntat tradicionalment a sos pares en quín idioma volien
dependre o a u mateix? Puix no, i per aço el castella s’impon des de fa sigles, ¡que no l’ensenyaria Franco en l’escoleta i
yo no m’he enterat! Son dos discriminacions com la copa d’un pi, vullguen o no vullguen. Encara, la realitat està per
damunt de la mentira, els interessos personals o grupals i l’estulticia de l’ignorant.

J. Masia.

Imagens: thumbs.dreamstime.com, elperiodic.com, twiter

ACNV Cultura Politica Valencianisme Twittear

¿Qui som? Afilia't

Videos Prensa

Accio Nacionalista Valenciana 2022 develeros: desarrollo web valencia