Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Textos Filosofia Alu

    Uploaded by

    Daria Patrautanu
    3 views308 pages
    Textos de filosofia per comentar

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document
    Textos de filosofia per comentar

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    3 views308 pages

    Textos Filosofia Alu

    Uploaded by

    Daria Patrautanu
    Textos de filosofia per comentar

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 308
    Plato PLaré — Digues-me, doncs, com defineixes la pietat i la impietat? — Dic, doncs, que la pietat és el que jo ara justament faig, perseguir judicialment el culpable d’homicidi 0 de robatori sacrileg o d’alguna cosa semblant, tant si s’escau a ésser pare, com mare, com qui sigui; i no perseguir- lo és la impietat. [...] — Ara, de moment, prova de respondre’m més clarament el que et preguntava. Car fa poc, amic, en preguntar-te qué podia ésser la pietat, no m’ho has explicat prou bé, ans només m’has dit que és una accié pia el que tu fas ara de perseguir el teu pare per assassinat. PLATO, Eutifré, 6b-7d — Prova, doncs, com et dic, d’explicar qué és el coratge. — Per Zeus, Socrates, no és pas gens dificil. Si un es decideix a romandre a les files repel-lint Patac dels enemics i sense fugir, tingues entés que fora coratjés. — Molt ben dit, Laques. Perd potser jo tinc la culpa, perqué no m’he explicat bé, que tu no hagis respost el que jo pensava preguntar-te, sind una altra cosa. — Qué vols dir amb aixd, Sdcrates? — Tho explicaré, si puc. Es coratjés aquest que tu dius, que roman a les files Iluitant amb els enemics. — Sostinc que ho és. — I jo també. Perd, i aquell que lluita amb els enemics, no romanent a les files, sin fugint? — Com s’entén fugint? — Com es diu dels escites, que Iluiten tan bé fugint com perseguint. Homer mateix parla en algun Iloc amb elogi dels cavalls d’Eneas, que diu que sabien “ésser rapids a perseguir i a fugir”, i loa aixi mateix Eneas per la seva traga a fugir i l’'anomena mestre de la fugida. PLATO, Laques, 191a-d — [...] Tingues-ho per ben entés, Sdcrates, la bellesa, si s’ha de dir la veritat, és una noia bella. [...] ..] Ah, bon home, es veu que no saps que Heraclit té ra6, que “el més bell dels simis és lleig al costat de l’espécie humana,” [...] ;No és aixi, Hipias? I la nissaga de les donzelles comparada amb la dels déus jno es trobara en el mateix .] gLa més bella de les noies no semblara Iletja? ;O no diu igualment, aquest Heraclit que tu invoques, que el més savi entre els homes, comparat amb el déu, és un simi pel coneixement, per la bellesa, i per totes les altres coses?” — ,Qui podria sostenir el contrari, Sécrates? PLATO, Hipias major, 287e-289b 16 @1 PLaré En aquests tres textos Socrates planteja un mateix tipus de problema o pregunta; quin és? Reescriviu, amb les vostres paraules, la definicié que déna: ~ dela pietat Eutitrs: = del coratge Laques: = dela bellesa Hipias: Escriviu lobjeccié que Sdcrates fa a cadascuna d’aquestes suposades definicions - Eutifré: - Laques: = Hipias: Formuleu el principi general corresponent a cadascuna de les objeccions de manera que puguin servir per criticar altres definicions. Per exemple: una definicié ha de / no ha de.. Plantegeu objeccions com les de Sdcrates a les definicions segiients: - Tenir sort és guanyar un viatge en un concurs de televisid. ~ La felicitat consisteix a passar la vida amb aquells que estimem, Proveu de fer la vostra propia definicié d’un concepte com ara sort, pau, Ilibertat....1 demaneu a un company que us plantegi objeccions similars a les de Sdcrates; intentew arribar a un acord sobre el sentit del concepte. Qué exigeix Sdcrates als seus interlocutors? Per qué una discussié filosofica és impossible si aquesta exigencia no se satisfa? Relacioneu aquests textos amb el lema socratic “Només sé que no sé res”. Segons Plat, quines condicions ha de tenir un discurs per tal que pugui ser considerat saber o ciéncia ino mera opinis? 17 PLaré — Examina, admirable Cratil, el que jo mateix sovint em pregunto en somnis. ;Afirmarem que hi ha el bell en si, el bo en si i, andlogament, cadascuna de les coses que realment sén, 0 no? — Em sembla, Sdcrates, que si. — Doncs examinem aquesta cosa en si, no pas si és bell un rostre o un objecte similar qualsevol i si tot aixd sembla fluir, siné el bell en si: no afirmarem que és sempre tal com és? — Necessiriament. — ifs, doncs, possible d’anomenar-lo d’una manera justa, si sempre sesmuny, dient primer que és tal cosa i després tal altra? ;No s’esdevindra necessariament que mentre l’anomenem ja és una altra cosa, se’ns esmuny i ja no roman igual? — Necessariament. — 4Com podra, per tant, ésser res alld que mai no roman igual? Perqué si roman igual un moment, durant aquest temps és ben clar que no es desplaga, i si roman igual i és el mateix, com podria canviar 0 moure’s sense sortir gens de la seva forma? — De cap manera. — Ni tampoc no fora conegut de ningi. Car tot just se li acostés alga per condixer-lo, ja fra un altre i d’una altra mena, talment que no es podria ja coneixer qué és ni com és. Cap coneixement, en efecte, no coneix si alld que coneix no té cap manera d’ésser. PLATO, Cratil, 439d-440a 18 PLaré @ 1. Trieu Ia frase que expressa millor la tesi del text. Després, indiqueu quin és el problema que el text vol abordar. a) Herdclit té ra6. b) Cratil diu que Hericit no té ra6. ©) SiHeraclit té ra6, aleshores res no perdura 4) SiHeraclit té ra6, aleshores no és possible anomenar les coses ni condixer res. SEE 2. Qué volen dir en el text les expressions segiients: forma, coneixement i les coses que realment s6n? & 3. Digueu quines relacions es poden establir entre les idees segiients. Argumenteu la resposta, ~Com podra, per tant, ésserresalld—_-“Tot flueix.” (Heracit) que mai no roman igual?” (Plat6) “[El que es mou]... no fora “No podem conéixer res,” (Gorgies) conegut per ningts.” (Platé) ~“Afirmarem que hi ha el bell ~“Lhome és la mesura de totes enssi, el bo en si...” (Platé) les coses, de les que sn, en tant que s6n, ide les que no sén, en tant que no sén,” (Protagores) 4, Cerqueu, en la historia de la filosofia, una altra concepcié de ésser semblant o contraria a la que es desprén del text. Justifiqueu la resposta. 19 PLaré Ara —digué—, intenta de prestar-me la maxima atencié, Perqué aquell qui ha estat guiat fins aqui i instruit en els afers de Yamor i ha contemplat ordenadament les coses belles i en la forma deguda, quan s'apropi ja al terme de la iniciacié amorosa contemplara, de sobte, alguna cosa d’una naturalesa meravellosament bella; alld, Sdcrates, alld per amor de qué, justament, hem sofert tantes fatigues fins ara! De primer, existeix sempre, no neix ni mor, ni augmenta ni minva; després, no és en una part bell i en una altra Ileig, ni en un moment sii en un altre no, ni en un aspecte bell i en un altre lleig, ni bell per a uns i lleig per a uns altres; la seva bellesa no es mostrara a aquell que la contempla ni en la forma, per exemple, d’un rostre ni d’unes mans ni de cap de les coses que formen el cos, ni tampoc com un discurs ni com un saber ni com res que estigui en un altre, és a dir, en un ésser viu, ja sigui en la terra o en el cel, o en qualsevol altra cosa; siné com una forma tinica que és sempre per si mateixa i en ella mateixa, mentre que les altres coses belles participen d’aquesta bellesa d’una manera tal, que el fet que les altres neixin i morin, a ella, en res no l’afecta, ni, per aixd, és més ni menys. Quan algii, doncs, partint d’aquestes realitats, s’eleva mitjangant el recte ts de l’amor entre nois, i comenga a albirar aquella bellesa, podriem dir que gairebé ja arriba a terme. Perqué aquest és, justament, el recte cami per arribar-hi o per ser-hi conduit per un altre; comengant per les coses belles d’aquest mén i tenint per nord aquella bellesa, cal elevar-se sense parar, com si ens servissim de graons: d’un sol cos bell a dos, de dos a tots els cossos bells, d’aquests als bells comportaments, després ales belles ciéncies, fins a assolir, partint d’aquestes, aquella cigncia que no és més que la ciéncia de la bellesa que et deia i, finalment, conéixer allo que és bell per si mateix. PLATO, Convit, 210e-211¢ 20 ®1 PLaré Identifiqueu la tematica del text d’entre els segiients temes generals de la filosofia de Platé: a) Teoria de amor. b) Reminiscéncia. ©) Immortalitat de anima. d) Dialectica Enumereu les caracteristiques que Pautor atribueix a Veidos de la bellesa (o bellesa en si), per oposicié a les coses belles. Expliqueu quina concepcid té Platé de l'amor (Eros), especifiqueu la seva funcié i els, seus graus. Relacioneu el text amb la teoria de les idees de Platé. Quan avui parlem d’amor platdnic, entenem el mateix que Platé? 21 PLaré — I qui foren el seu pare i la seva mare? —vaig preguntar. — Aquesta és una historia més Marga de contar; tanmateix, t’ho diré: quan nasqué Afrodita, els déus celebraren un banquet i entre ells hi havia el fill de Metis, Poros [riquesa]. En acabar l’apat, arriba Penia [pobresa] per pidolar —com era de preveure en ocasié d’un festi—, i sestava al brancal de la porta. Poros, embriac de néctar, ja que de vi encara no n’hi havia, va penetrar al jardi de Zeus i, apesantit per la beguda, es va adormir. Pobresa, aleshores, empesa per la manca de recursos, imagin’ de fer-se fer un fill per Poros i ajaient-se al seu costat va concebre Amor [Eros]. Heus aci, també, la causa que VAmor hagi esdevingut el seguidor i el servent d’Afrodita [bellesa]: perqué fou engendrat el dia de la festa del seu naixement i alhora perqué ell, de natural, és amant dela bellesa i Afrodita és bella. Aixi, doncs, ’Amor deu el seu taranna a ser fill de Poros i de Penia: de primer, sempre és pobre i esta ben lluny de ser delicat i bell com la majoria creuen; ben al contrari, és rude, brut, va descalg i no té casa. Dorm sempre a terra, sense llit, al llindar de les portes i a la vora dels camins, a la serena, i com que té la naturalesa de la seva mare, viu sempre en la indigéncia. Perd, pel que té del seu pare, esta a Paguait d’alld que és bell i d’alld que és bo, perqué és viril, decidit, vehement i un cacador temible que sempre esta tramant alguna intriga; apassionat per la saviesa i ple d’enginy, tota la seva vida va perseguint la filosofia i és un gran xerraire, un entabanador i un sofista. La seva naturalesa no és ni la d’un mortal ni la d’un immortal, siné que tan aviat floreix i esta ple de vida com pot morir el mateix dia i, pel que s‘assembla al seu pare, renéixer novament quan esta en la plenitud dels seus recursos. Perd alld que ha assolit se li esmuny sempre de mica en mica de les mans i, aixi, Amor mai no és ni pobre ni ric. A més, esti al bell mig de la saviesa i de la ignorancia. El que passa és aixd: cap déu no es dedica a filosofar ni desitja esdevenir savi, perqué ja ho és; i si hi ha alga altre que sigui savi, tampoc no vol filosofar, ni tampoc filosofen ni desitgen esdevenir savis els ignorants, perqué el mal de la ignorincia és, precisament, aquest: creure’s posseir bellesa, bondat i 22 Genealogia @Eros: Definicié d’Eros: Heréncia de Penia: Heréncia de Poros: Naturalesa de Y'amor: Qui sén els que es dediquen a Ia filosofia? PLaré saviesa a bastament quan, de fet, se n’esta mancat, i qui no creu estar mancat d’una cosa no desitja pas allo que creu que no li manca. — Doncs, si no sén ni els savis ni els ignorants, ;qui s6n, Diotima, els qui es dediquen a la filosofia? — Es evident —féu ella—; ho veuria fins i tot un infant: aquells qui es troben a mig cami entre els déus i els homes. IT’Amor sera un d’aquests. Ja que la saviesa és una de les coses més belles i Amor és amor de la bellesa, cal que TAmor sigui un fildsof i, pel fet de ser-ho, que es trobi entre el savi i ignorant. I la causa que aixi sigui rau en la seva naixenga, perqué, per una banda, és fill d’un pare savi i ple de recursos; per Valtra, d’una mare que no és savia i que, de recursos, no en posseeix cap. Aquesta és, doncs, estimat Sécrates, la naturalesa d’aquest démon. PLATO, Convit, 201d-212¢ Per qué Eros és fildsof? @® 1. Empleneu estructura argumentativa de la dreta amb les vostres paraules. Tot seguit, expliqueu breument el text. A partir del que exposa Platé en els dos iiltims paragrafs, expliqueu qué entén per filosofia Ml 3. Quin significat doneu a Ja personificacié de Pamor que fa Plat? Quin sentit creiew que t€ atribuir a Yamor qualitats com la precarietat i la indigincia (“allo que ha assolit se li esmuny sempre de mica en mica de les mans’, “tan aviat floreix i esta ple de vida com pot morir el mateix dia”) i alhora la capacitat de renéixer sempre o de seduir i entabanar (“sempre tramant alguna intriga”)? 4. Relacioneu Vafirmacié “Vamor és amor de la bellesa” amb els segiients fets dactualitat. Creieu que segueix sent vigent? ~ Buscar parella o “lligar” per Internet. = anorexia ila bulimia, ~ Lis actual de la cirurgia estatica PLaré — Dones els veritables fildsofs, qui dius que sén? —em pregunta. — Els delerosos de contemplar la veritat —vaig respondre-li. — En aixd si que ho encertes! —replicd—. Perd precisa’m en si qué vols dir. — Una cosa —vaig fer-li— certament no facil, si més no per a algi altre; tu mateix crec que estaras d’acord amb el que et diré. — Qué? — [...] distingeixo, per una part, aquests que tu ara deies, cobejosos spectacles i els delits per la ciéncia i per l'accié, i, per V'altra part, al seu torn, aquells dels qui ara tractem, els tinics als quals es pot aplicar correctament el nom de fildsofs. — Qué vols dir amb aixd? —pregunta. — Els delerosos d’escoltar i d’espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures boniques i tot el que produeixen les coses aixi, perd el seu pensament és incapag de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si — Dones si, és ben bé aixi —observa. — Perd no n’hi pot haver gaires de capagos d’accedir a la bellesa en sii veure-la en la seva esséncia. — No, d’aquests n’hi haura ben pocs. — Dones, a veure: el qui reconeix les coses boniques, perd no la bellesa en si, i és incapag de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement, aquest tal, qué et sembla? Viu dormint o despert? Mira-ho com segueix: és que somiar no és, i aixd tant sila persona dorm o esta desperta, que, d’una cosa que s’assembli a una altra, les tinguis per iguals, i no per semblants? — Jo, d'un home aixi —va fer-me ell—, s{ que diria que somia. — Dones qué? El qui, ben a linrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capag de contemplar-la en si i també els objectes que participen d’ella, i és capag de veure qué no participa d’ella i ella, de qué no participa, aquest tal, qué et sembla? Viu dormint o despert? — Aquest viu despert, i ben despert —concedi. — Doncs dels pensaments d’aquest, en direm, raonablement, per tal com sap, saber, i dels de Valtre, per tal com opina, opinié. — Aixd mateix. PLATO, Reptiblica, 475¢-476d 24 PLaré X85 1. Contraposeu saber i opinié tal com apareixen en el text. 2. Per qué diu l’autor que qui reconeix les coses boniques, perd no la bellesa en si, “viu despert com en somnis”? ~ Subratlleu tots els fragments del text que puguin ajudar a fer veure com justifica que “vivim desperts com en somnis” ~ Feu unalllista d'aquestes idees ordenant-les segons la seva importincia i indiqueu amb quins conceptes 0 teories de 'autor es corresponen. ~ Representeu de manera esquematica les connexions amb altres conceptes 0 teories de autor que hi puguin estar relacionats. ~ Redacteu la resposta a la pregunta inicial

    You might also like