INS LLUÍS DE PEGUERA HF BATX-2

Nom i cognom: ............................................................... data: ................................

EXERCICI-COMENTARI - 2

Sòcrates, acompanyat d’Hipòcrates, entren a casa de Càl·lies, notable d’Atenes, on són

hostatjats varis sofistes il·lustres, d’entre els quals Protàgores, a qui Hipòcrates vol ser
presentat. Qui relata l’esdeveniment és el mateix Sòcrates:

(...) Quan ens vam trobar dins, després d’entretenir-nos una mica per veure-ho tot, ens vam dirigir a
Protàgores i jo vaig fer:
– Protàgores, aquí venim jo i Hipòcrates, aquest.
– ¿Voleu parlar-me sols, va fer ell, o us és igual davant de tothom?
– A nosaltres, vaig fer jo, ens és indiferent. Escolta per què venim i mira què et sembla millor.
– Què és, doncs, el que us porta?
– Hipòcrates, aquí, és compatriota nostre, fill d’Apol·lodor, d’una casa gran i pròspera, dotat de
natural tan bé com qui més dels de la seva mateixa edat. Voldria, pel que em sembla, fer-se conèixer
a la ciutat i pensa que com ho aconseguirà millor és acompanyant-se amb tu. Tu mira, doncs, si et
sembla que d’això se n’ha de parlar només entre nosaltres o davant dels altres.
– Fas bé, Sòcrates, va fer ell, de prendre aquest compte amb mi. Perquè l’home que és foraster i va a
les grans ciutats i hi persuadeix els més escollits d’entre els joves de deixar la companyia d’altres,
compatriotes o estrangers, més joves o més vells, per anar amb ell, per tal d’esdevenir millors amb
la seva companyia, l’home que fa això, cal que vagi amb compte; perquè no són petites les enveges,
les males volences i les hostilitats que neixen al seu costat. Jo sostinc que la ciència sofística és
antiga, però els qui la duien entre mans entre els antics, tement la part que té d’odiós, la volien
ocultar i dissimular, els uns amb el nom de poesia, com Homer, Hesíode, i Simònides; d’altres, amb
el d’iniciació i profecia, com Orfeu i Museu; alguns, pel que he vist, amb el de gimnàstica, com
Iccos el Tarentí i aquest sofista encara viu i no inferior a cap altre, Heròdic de Selímbria, abans de
Mègara; la música feia de cobertora al vostre gran sofista Agàtocles i a Pitoclides de Ceos i a molts
d’altres. Tots aquests, com dic, temerosos de l’enveja, volien cobrir-se amb totes les ciències
esmentades. Jo no vull pas fer el mateix que ells; perquè crec que no han aconseguit el que volien,
per tal com no han enganyat els qui tenen el poder a les ciutats, per als quals únicament són
aquestes precaucions; ja que, quant a la massa de la gent, per a dir-ho clar, no s’assabenta de res,
sinó que el mot d’ordre d’aquells, ella el repeteix a cor. Doncs bé, no poder-se escapar volent
escapar-se, i ésser descobert, és una empresa plena de follia en ella mateixa i que per altra banda
necessàriament comporta més odis als homes; perquè amb això et tenen, ultra tota la resta, per
hipòcrita. Jo, doncs, he triat el camí contrari: confesso que sóc sofista i que educo els homes, i crec
que la meva precaució és millor que la seva: confessar millor que dissimular.

Plató, Protàgores, 316b-317c.

Un cop llegit molt detingudament aquest fragment del diàleg, responeu les següents
preguntes:

1 - Més enllà de l’escenificació, quina és la temàtica dominant ?

2 - Quina és la posició de Protàgores respecte d’aquesta temàtica, és a dir, quina és la seva

«tesi» ? Exposa-la breument (50-60 paraules)

3 - Creus que el diàleg posterior seguirà sent privat, o s’obrirà a la resta dels presents en la
casa de Càl·lies ? Per què ?