132 Altres circuits electronics / Muntatge de circuits Altres circuits electrénics Fo: Final de carers D: Diode LED M: Motor Circuit amb optoacobiador * A més dels detectors i dels circuits anteriors, hi ha diversos cir- cuits electronics que ens poden ser molt ctils per desenvolupar alguns projectes de ’aree de Tecnologia. Vegem-ne dos exemples, Circuit de doble sentit de gir d’un motor de corrent continu En moltes maquetes i projectes tecnolagics és necessari dispo- sar d'un circuit que permeti controlar el doble sentit de gir d'un mo- tor, per exemple, en un ascensor que puja i baixa, 0 en l'obertura i el tancament dune porta, Aquest circuit acompleix aquest abjec- tiu. Es format per una pila, un interruptor, un commutador doble, dos finals de carrera, un resistor fix, dos diodes LED i un motor de corrent continu. Quan I'interuptor sigui obert, el motor estara aturat. Quan 'intertup- tor sigui tancet, el motor es mourd en un sentit o en un etre en fun- ié de la posicio del commutador. A més, en cada sentit de gir només, hi haura un LED ences, aquall que estigui polaritzat directament. commutador Fey otis % \ 130 i La a —t : a — @ Fes Circuit amb optoacobladors Els optoacobladors s'utiitzen per transmetre informacié entre dos circuits que estan relativament propers perd cue no estan con- nnectats el€ctricament, En el primer circuit s’hi cobloca una pila, un resistor fix i un diode LED que emet un senyal lluminés. En el se- gon circuit s‘hi col-toca una altra pila, un resistor fix i un fotodto- de que s'ective en rebre el senyal luminés del LED. La comunicacié ‘entre el LED i el fotodiode també es pot fer amb llum no visible, 68 a dir, amb raigs infrarojos. Aquest circuit és molt util per detectar el pas de persones, vehi- cles 0 objectes, per a les portes automatiques com les de l’ascen- sori per a sistemes de comandament, sobretot per alta tensi6. En aquest ultim cas, l'intercanvi 'informacié es pot fer directament per espa o mitjancant fibra dptica,Muntatge de circuits electrénics Els circuits electronics es dissenyen primer en el paper. A continua- ci6, es munten sabre una placa anomenada protoboard, on se’n com prova el funcionament. Finalment, es construeix I'anomenat circuit impres. Placa protoboard La placa protoboard té un seguit de perforacions organitzades en files i columnes. Qualsevol forat est& connectat amb uns altres de propers i ailat de la resta. Les connexions internes de la placa pro- toboard sén, precisament, les que permeten utlitzarla de suport per muntar cirouts Cada forat es designa amb un nombre, que correspon a la columna, i una letra, ue correspon al fila. Tots els frats dela fia A estan con nectats entre si, i el mateix passa amb els de Ia fila L, Normalment, 8 colloca el born posit ala fils Ai el negati, ala fa L. La resta de forats estan connectats de cinc en cinc per columnes, Aixi dons, tot el que es connectia B1, C1, D1, E1 0 F1 quedaré connectat entre si Passa ol mateix amb els forats que van de G1 a K1. Lesquema de les connexions de la placa apereix en relleu a la cara de sota, Placa de circuit imprés Els circuits impresos sn unes plaques de baquelita o de fibra de vvidre amb un seguit de pistes de coure que connecten els diferents components, els quals van soldats a la placa amb estany, de ma- nera que s‘aconsegueix un muntatge molt petit i resistent. Per fer un circuit imprée, cal seguir els passos segients: ~ Copia a fotaconia e! circuit de pistes per trespassaro a la placa verge. Des- prés, pose la cdpia Sobre ol costat de coure dela placa | marcachi amb el punxé els punts de cannexié on van els components. = etic el paper i uneix amb llapis | regle els diferents punts seguint el mo- del del circuit. Un cop hagis comprovat que la copia és correcta, repas- sa les pistes amb un cetolador permanent. En les connexions dels, ‘components, no deixis espais buits en les rodones, = Barreje proporcionelment atacador liquid ie sblid en pols a a cubeta de plastic, amb molta precaucié i en un foc ventlat: el liquid atacador és mott ‘corrosiu i crema la pel per contacte. Llagelene atentament les indicacions. ~ Introduei ia placa a a cubeta i sacsejala amb suavitat. La dissolucié pren- cra un color verdés quan es comeenci a dissoldre el coure que no esta pro ‘egit per la tinta del retolador. = Quan no es vegi coure a la placa, retirala amb unes pinces de plastic i ren- tala amb aigua, Passa-hi un drap amb alcohol per netear ies pistes, = Fes els forats dels components amb la braca d'1 mm, = Un cop aconsequida la placa del circuit imprés, nomes falta foarhi e's com ponents al damunt. introdueix els terminals dels components pels forats ‘corresponents per la banda de la placa sense cours, = Doblege ies potes per la banda de les pistes perqué s’aguantin en la se- ‘va posici i aplica-hi el soldador uns segons. Un cop estalfada la pota, po- sei una gota d’estany per far la unié. Talla el que sobra de cada pota * Cireult sobre place protoboard eae oe enene CUCL COC “Anvers revere duna placa protoboardSeem Electronica digital / Algebra de Boole 134 “Per entendra millor els senyals di ‘itals, es pot penser en un inte rruptor aldetrc: si interuptor est fobert no eircula corrent a través seu (estat = 0), mentre que si esth tencat, sf que hi circula et corrent {estat ="). 25 = 11001 Lelectrénica digital electronica digital és la branca de l’electronica que trebella amb senyals digitals, és @ dir, amb senyals que només poden prendre dos valors: un de minim i un altre de maxim. Aquests dos valors o estats que poden prendre els senyals digitals corresponen als nombres 0 i 1: prenen el O quan no hi ha tensid (estan desactivats) 1171 quan n’hi ha (estan activats), Aquesta circumsténcia fa que els circuits digitals també s'anomenin binaris. El funcionament intem d’aquests circuits es basa en les anome- nades operacions logiques, que es fonamenten en el sistema de numeracié binari i en l'algebra de Boole, Sistema de numeracié binari El nostre llenguatge matematic habitual est basat en I’anomenat sistema decimal, en el qual hi ha deu simbols (de 0 @ 9) per repre- sentar els diferents nombres. Qualsevol nombre, sigui petit o gran, ‘esta representat per una combinacié d'aquests simbols. De la ma- teixa manera, es pot fer servir un sistema de numeracié basat en un nombre de simbols diferents. E| sistema binari es desenvolupa a partir de dos simbols (0 bits), el 0 11°F, i, per tant, qualsevol nombre, per més gran que si- gui, s'expressa amb una combinacié d'aquests dos simbols. Per exemple, el tres es representa per 11; el quatre, per 100; el cino, per 101; el vuit, per 1000; el vint--sis, per 11010. '* Conversié de sistema decimal a binari Es divideix el nombre decimal successivament per 2 fins que el quocient sigui 0 0 1. El nombre binari s‘expressa mitjancant F'ultim quocient seguit dels residus comengant per |'dltim. * Conversié de sistema binari a decimal Es multiplica cada digit per una poténcia de base 2 l'exponent de la qual depen de la seva posicié (28, 21, 22, 2%, 2°..) comen- cant per la dreta, Després, s‘operen les potencies i se sumen els resultats, Per exemple: M01 = 13; 1-224 1-2240-241- 2H 8444041213 100110 = 38; 1+ 25+ 0-240-241-2241. 240-2= =32+0+04+4+2+0=38 Sistema binari codificat decimal (BCD) ‘Quan el nombre que s‘ha de representar és molt gran, el sistema bir rari resulta molt entretingut. Per aquest motiu, un sistema més epro- piat és el BCD, que consisteix a substituir cada una de les xifres del nombre decimal per un nombre binari de quatre bits. Exemple: 371 = 0011 O11t 0001L’dlgebra de Boole algebra de Boole és un sistema matematic diferent dal sistema que coneixem, l'aritmatic. algebra de Boole només opera amb sistema binari, 6s @ dir, amb zeros i uns, que formen conjunts. Té lunes operacions fonamentals, anomenades funcions logiques, ben diferents de les operacions matematiques que coneixem, en- cara que en alguns casos coincideixin els noms i utilitzin signes com el “més” (+) iel “per” (. Les funcions logiques (F) principals sén la unié o suma (F = a + bi, tamibé anomenada OR; |a interseccié o producte (F = a - b) 0 AND, ila inversi6 0 negacié (F = a) 0 NOT. Lalgebra de Boole és molt utiitzada en electronica digital, iels circuits integrats, anome- nats circuits légies, duen a terme les funcions logiques intemna- ment. Funcions légiques basiques Funcid OR: F=a +b 0+0=0 O+1 a0 ‘far om 14021 tated La funcié OR aplicada a un circuit electric equival a un circuit amb dos intersuptors (a i b) connectats en parallel, El resultat de la fun- i6 indica si la bombeta funciona o no, Les diferents possibiltats s'expressen en una taula, anomenade taula de veritat. Aquests funcié la realitze un component anomenat porta ldgica OR. Funcié AND: F= a+b oo a0 ‘[E} om En aquest cas, la funcié AND eplicada tamibé a un circuit electric equi val 2 un circuit aml dos interruptors (a i bt connectats en série. El re- sultat de la funcié indica si la bombeta funciona 0 no. Aqueste funcié la realitza un component anomenat porta logica AND. Funoié NOT: F = @ B=10be7 En son exemples un seryal digital els uns del qual s*han canviat per zeros i els zeros, per uns, 0 un interruptor amb polaritat canviada, és a di, que normalment esta tancat i, en prémerlo, s'obre. Aquesta fun- cié la realitza un component anomenat porta logica NOT. * “aula de vortat dela funcié AND amb dues Db) Fesquema del etre equivalent 135,136 Obtenci6 de la funci6 logica i del circuit légic Obtencié de la funcié légica La forma més habitual dobtenir la funcié logica d'un circuit digi- tal és a partir de la seva taule de veritat. La taula de veritat és una graella en qué s‘indiquen totes les possibles combinacions de les variables d’entrada d'un circuit ldgic i els corresponents resultats de sortida. Aqueste taula té tantes columnes com variables d’en- trada (n) i de sortida i tantes files com combinacions es puguin fer ‘amb les variables d’entrada (2"). Per exemple, si el sistema té tres variables d’entrada i una de sortida, la taula de veritat tindra 4 co- lumnes i 2° files. En equest cas, la funci6 que s'obté té forma d’equacié i s'anome- na forma canénica, Pot ser de dos tipus: de minterms (suma de productes) o de maxterms (productes de sumes), Peroua s'enten- ui millor, vegem-ho a partir d'aquest exemple: 0 ° Se ° at ° 1 1 gue os ° 1 ° 1 1 1 Fe ° ° 1 1 ° 1 1 as. 1 ° 1 1 1 1 ° Funcié légica en forma de minterms S'agaten les combinacions que fan que la sortida vaigui 1. Cada combinacié és un terme de la suma. Cada terme s‘obté multipli- cant totes les variables d'entrada; si alguna variable dentrade val 0, en escriuresa es posa negada. Exemple: 001-1; el terme de Vequacié és 3-5 - ci la funcié légica en forma de minterms és FeO-Bc+8-b-G+3-bc+aB-Gt+a-b-c+a-b-o Funcié légica en forma de maxterms S'agafen les combinacions que fan que la sortida valgui 0. Cada combinacié és un terme del producte. Cada terme s‘obté sumant totes les variables d'entrada; si alguna variable d'entrada val 1, en escriurea es posa negada. Exemple: 000—» 0; el terme de I'equa- old és @ + b + ci la funcié ldgica en forma de minterms és Felarb+o)-@+5+0.Obtencié del circuit légic A partir de la forma canénica d'una funcié ldgica ja es pot disse- nyar el circuit digital corresponent. Sil'equacié t6 forma de minterms, primer es fa el producte de les variables entre si (cal negar préviament les variables que cak guinl i, després, se sumen els resultats. Le negacié de les varia- bles es fa amb portes NOT; els productes es fan amb portes AND (tantes portes AND com termes tingui l'equacié), i le suma final es fa amb una porta OR: seri que hi ‘ala soride de cada porta logica, & C BF & a 7 T z Br 8 1 Bi —t & e 7H a 1 7 Bi | Si 'equacié t6 forma de maxterms, primer se sumen les variables entre si (cal negar préviament les variables que calguin) i, dasprés, 8 fa el producte dels resultats. La negacié de les variables es fa amb portes NOT, les sumes es fan amb portes OR (tantes portes OR com termes tingui 'equaci6) i el producte final es fa amb una porta AND, com es pot veure en l'esquema del marge. ‘Ala practica, perd, els circuits es dissenyen mitjangant el minim nombre possible de portes ldgiques, per reduir costos de fabrice- id. Per aixb, goneralment, el circuit digital real simplementa a par- tir de la funcié ldgica simplificada, s 137Simplificacié d'una funcié légica El métode de Karnaugh Hi ha dues formes de simplificar una funcié logica expressada en la seve forma candnica: mitjancant 'algebra de Boole o mitjancant el métode de Karnaugh Com que la simplificacié de la funcié logica mitjangant I'algebra de Boole ¢s complicada i requereix una certa practica, optarem per ferho pel matode de Karaugh. A partir de la taula de veritat de la funcié logica, el primer que siha de fer és una taula nova amb tantes graelles com combina- cions es puguin fer amb les variables d’entrada. En cada graella s'ha d'escriure el valor que pren la funcié lagica per la combine- Ci6 de les variables d’entrada corresponent; és el mateix valor que 16 le variable de sortida en la taula de veritat. ‘a to cE ScKEEEE a a " Per simplificar la funcié lagica en forma de minterms, cal fer agrupacions d'1 a la taule de Karnaugh seguint aquests criteris: — Sempre stha de fer Vegrupacié més gran possible ~ Les agrupacions han de ser de 2” caselles, ~ Les agrupacions s'han de fer verticalment, horitzantalment, en forma de uadrat o de rectangle, pero mai diagenaiment. — Une cesella pot pertanyer a més d’una agrupeci6. ~ Foden agruparse les caselles dels axtrems oposats de ls teula, Cada agrupacié correspon a un terme de la nova funcié simpli cada. Per condixer el terme que correspon a cada agrupacié, s'a- pliquen aquestes normes: ~ Siuna variable canvia de valor dins de 'agrupacié, desapareix del terme ~ Si una variable manté el seu valor dins de 'agrupacié i aquest és 0, aps Teix negada on el terme de la funcio. ~ Si una variable manté el seu valor dins de Vagrupacié i aquest és 1, ape- reix sense negar en el terme de la func. ‘Agrupacio sonin aio = 100-110 Terme delafuncid SS, SS SS D'aquesta manera la funcié final simplificada que s‘obté aplicant el métode de Kamaugh seria aquesta: F= S,- $,+5,-S,+S, 5,Exemple de disseny de circuits digitals Per descriure el procés de disseny d'un determinat circuit digital, ‘ens fixarem en un exemple concret. Suposem que s'ha d’instal-iar un avisador actstic (a) en un edifici, de manera que detect la pre- séncia d'una persona que passi almenys per dos de tres punts de~ terminats de I'edifici; en cada un d'aquests punts s'installa un sensor (5), 5; | &) especial par a la detecci6. Primer pas: Identificar i descriure les variables d’estat Hi ha quatre variables d’estat del sistema: tres entrades, que cor. responen a l'estat dels tres sensors, i una sortida, que indice I'es- tat de l'avisador acistic. Es poden definir de la manera segient: $), | $= [.0, no detecten cap presencia 1, detecten la presencia d’alguna persona as c no sona 1, sona ‘Segon pas: Confeccionar la taula de veritat del sistema Es fa la taula de vertat del sistema, Com que hi he tres sensors, hi haura 2°= 8 possibles combinacions o'entrada. Uavisador actstic sera 1, 68 a dir, sonara, quan dos 0 tres dels ser sors detectin preséncia, és a dir, quan en cade combsinaci6 d’en- trada hi hagi dos 0 tres 1, La a valdra 0 en els altres casos. ‘A partir d'aquesta taule ja podem deduir la funcié logica. Una pos sibiitat és a partir dels minterms [combinacions de variables que fan que la sortida sigui 1), @ partir d'una suma de productes; les variables que an la taula no sén 1 s'han de negar; aii, s'obré que a= 5,-5.4 SS Ht SS H+ SSeS Tercer pas: Simpliticacié de la funcié logica a partir del mapa de Kamaugh ‘Aquesta funcié obligaria a utilitzar moltes portes ldgiques, per a x6 convé simplificarla, Mitjangant el métode de Karnaugh, abtenim que: = SS. + Sr S54 Sy Sy ‘Aquesta, doncs, és la formulaci6 simplificada de la taule de veritet Quart pas: Implementacié del circuit amb portes logiques ° 0 0 ° 1 i 1 1 199Circuits digitals combinacionals Circuits digitals combinacionals S'anomenen circuits digitals combinacionals aquells en els quals els valors de les variables de sortida depenen només de la com- bbinacié de velors que prenen actuaiment les variables d'entrada Per tant, no hi ha cap tipus d’influéncia dels valors que tenien an- teriorment les variables de sortida. Codificador Circuit que convertelx un senyal d’entrada actiu expressat en un codi determinat en una sortida expressade en qualsevol dels co- dis binaris existents. N'és un exemple el codificador dacimal a BCD (te 10 entrades i 4 sortides; quan s'active un senyal d'entrada dé- na el seu valor en codi BCD a |e sortida). envaces Seiges Descodificador ‘uit que converteix una informaci6 expressada en codi binati a Qualsevol altre codi, Disposa de n entrades i un nombre de sorti- des < 2", N’és un exemple 6! descodificador BCD a 7 segments {permet veure en un visualitzedor de 7 segments o diodas LED la informacié d’entrada expressade en codi BCD). entredes Multptoxor de 16 canals Multiplexor Circuit combinacional amb moltes entrades Ups hy oo I) iuna so- la sortida (A). Amb uns senyals de control {a, 6, c...) selecciona un dels senyals d’entrada i el porta fins ala sortida, El multiplexor més comd és el de 16 canals, que té 16 senyals d’entrada (ky... Is, 4 bits de control (a, bc, ahi 1 senyal de sortida (A. Desmultiplexor Funciona de forma contraria al muttiplexor. 7é un sol senyal d’entra- da (|i mots de sortica (F, F, F..1. Mitiangant els senyals de con- ‘rol (a, 6c...) el senyal d'entrada es col-loca en una de les sortides.Comparador Circuit amb dues entrades de n bits (A, .. Ay; By .. B,) i un bit d hibicié (B), que déna com a sortide el resultat de comparar les dues entrades (sempre que £ = 1; en cas contrari, totes les sortides sn: A> B,A=B,A Marr6, negre, nerd, plata > Bleu, gris, teronia, or > Verd, marré, negre, plata » Vermell, lla, groc, ar ESE SEES ES © Un resistor té els colors gris, vermell, vermell, or. Si el ™mesurem amb un taster i obtenim un valor de 7900 0, és dins del marge indicat pel fabricant? Justifica analiticament la resposta. [© rAc..z1] © Observa aquests condensador: 68 el seu simbol. [ indica de quin tipus sén i quin @ Justifica la frase segiient: “Un condensador és un magatzem d'energia eléctrica en forma de carrega elactrica” [© rac 1] © Posa un exemple d’aparell electronic que tingui algun condensador i explica‘n la funcid. [© rc. vs] © Descriu el procediment per fer una bobina a partir de fil de coure esmaltat i una mina de grafit. Després, contesta: [© sc. 1] * Per qué s'hen triat aquests dos materials, coure i grafit, per fer la kobina? * Quines diferéncies hi ha entre la bobina que es pot obtenir per aquest procediment i una bobina comercial? '* Quina és la funcié basica d’una bobina en un circuit electronic? * Posa algun exemple d'aplicacié de les bobines en el mon de electronica @ Escriu una definicié el més acurada possible dels termes segiients: [@ ric. sae] semiconductor intrinsec ~ impuresa - enllag covalent electré lliure - forat ~ semiconductor extrinsec de tipus p semiconductor extrinsec de tipus n© Contesta raonadament aquestes preguntes sobre diodes: 1 rac. sz7] © Que és la barrera de potencial d’un diode? = Es la mateixa per a tots els diodes? = De qué depan? * Com es pot comprovar amb I'ajut d'un tester el funclonament correcte d'un diode? © ldentifica a quin tipus de transistor corresponen aquests simbols i, després, contesta raonadament aquestes preguntes: 1O rsa ra] e+) E i. © Qué és un transistor? * Quin és el seu principi de funcionament? * Quines aplicacions poden tenir els transistors? © Calcula el valor de fz fy ic en un transistor amb una B = 90 pel qual circula una f, = 3 mA. [© rAo.r2a] ibuixa la corba caracteristica d'un transistor i explica les diferents zones de funcionament. [@ ac.) © Comenta quan és possible utilitzar un transistor com a amplificador. Indica alguns exemples de I'tis del transistor com a. amplificador. [@ ric.12] © Explica detalladament qué passa en el circuit que permet controlar el doble sentit de gir d’un motor de corrent continu quan l'interuptor és tancat i el commutador és en la posicio (1) ien la posicié (2). [@ rac. m2] ibuixa l'esquema eléctric d'un circuit detector de Ilum (amb una LDR) i d’un circuit detector de fred (amb una NTC). [@ rac. 0] © Com muntaries ef circuit per regular la intensitat lluminosa d’una lampada en una placa protoboard? Fes-ne un dibuix. [@ ric. so] © Explica les diferencies que hi ha entre un senyal analgic i un senyal digital. [© rc 11] oh148 @ Fes aquestes conversions de sistema decimal a sistema binari: 10 rac. 11] 14-37 - 98 ~ 126 ~ 222 - 345 - 491 - 512 © Fes aquestes conversions de sistema binari a sistema decim: 10 rac. 24] 111 ~ 1010 ~ 10001 ~ 110011 - 10001000 ~ 101010111, © Descodifica aquests nombres escrits en codi BCD i expressa‘ls en sistema decimal: [@ pac.1a] (0010 1001 0100 0011 ~ 0110 0711 0101 1000 0001 @® Expressa en codi BCD els nombres segiients: [© pac. 1] 91 - 128 - 1000 - 2.345 ~ 74.362 @ Escriu en forma de taula de veritat totes les combinacions possibles que poden donar-se amb quatre variables logiques d'entrada. [@ pac 1] © uantes files i columnes tindra la taula de veritat d’un amb tres senyals ldgics d’entrada i dos de sortida? Raona la teva resposta. [@ ric. us] © Fes la taula de veritat de les funcions légiques segiients: [0 pac. 136] Fea-b+a-c F=a+b+ce Fra Bre ® Dibuixa et circuit logic, mitjangant simbologia DIN, de totes les funcions de I'exercici anterior. [© rac. 1361137] @ Fes la taula de veritat que correspon a aquest circuit : [@ rac 1] © Obté la funcié lagica, primer en forma de minterms i després en forma de maxterms, corresponents a la taula de veritat de Vactivitat 28. [@ rac. 130]@® Simplifica ta funcié logica obtinguda en el primer apartat de Vexercici anterior mitjangant el métode de Kamaugh. 10 rc. sais] © Dibuixa un possible circuit logic que compleixi aquesta taula de veritat: [© rac. 129] es ee © Llegeix aquestes dues situacions i fes les activitats plantejades: [© rdc. 126-120] Situacié 1; En une fabrica hi ha tres maquines eléctriques (m,, my im) que tenen una poténcia de 2.600 W, 4.000 W i 5.500 W, respectivament. El sistema no pot suportar una poténcia superior @ 7.000 W, de manera que quan aixd passa sona una alarma (2). Situaci6 2: Per obtenir una ampolla d’aigua (a) en una maquina expenedore, cal que es dorin tes condicions: que aig insereind une moneda (m) auténtica, que hi hagi estoc de producte (p) a la maquina i que ningd no premi el botd (b) de devoluci6. ~ Identifica i descriu les variables d'estat. ~ Fes la taula de veritat del sistema. = Identifica I'equacié candnica del sistema en forma de minterms. ~ Simplifica la funcié ldgica pel métode de Karnaugh. = Dibuixa el circuit amb portes logiques. © Cerca a Internet models comercials de circuits integrats que siguin circuits digitals combinacionals. [0 ric. vo] © Explica les semblances i les diferéncies que hi ha entre un descodificador i un desmultiplexor. [© ric..«] © Fes Ia taula de veritat d’un codificador que passi de codi decimal a BCD. [© ric. 10] © Fes Ia taula de veritat d'un comparador de dues entrades de dos bits. [@ rac..] 6@ Explica les diferéncies que hi ha entre els components electronics passius i els components actius. Posa dos exemples de cada tipus. @ Indica el codi de colors dels resistors segiients: > 5.6000 + 10% m» 2200+20% pm 47000025 % © lcentitica els components electrinics segiients i, després, fes un quadre en qué n‘indiquis el nom, el simbol i les caracteristiques principal a =a @ Disposem d'un transistor amb un factor d’amplificacié B = 120, pel qual circula una intensitat lp = 15 pA. Caloula: Ic, lpia. @ Dibuixa 'esquema electric d’un circuit que t’avisi quan el nivell d’aigua d'un dipdsit anibi a una alcada determinada, per exemple mitjancant una lampada que s‘encén. © converteix els nombres expressats en sistema decimal a sistema binati, ia I'inrevés: 34-56 - 98-120 / 101 - 1001 - 10101 ~ 111000 @ Fes Ia taula de veritat de la funcié logica F=a- b- &. © Toba, a partir de la taula de veritat segiient, l'equaci canénica de la funcié (en minterms) i la funcié ldgica simplificada (amb el métode de Karnaugh). 183