TEMA 6.

- L’EPOCA DE
L’IMPERIALISME
LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
ELS GRANS ESTATS FINS AL 1914: L’EUROPA OCCIDENTAL I
CENTRAL
ELS GRANS ESTATS FINS AL 1914: ELS EUA
EUA, EL JAPÓ I RÚSSIA
DEFINICIÓ I CAUSES DE L’IMPERIALISME
ELS IMPERIS COLONIALS
EL REPARTIMENT DEL MÓN.
LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME.
- LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Suposa canvis importants (avanços tècnics,
tècnics major productivitat,
productivitat
creixement, noves formes d’organització, expansió de la
industrialització), però no canvien les relacions socials de
producció (burgesos vs proletaris).

 A
Augment ddemogràfic
àfi i migracions.
i i
 Noves formes d’energia i noves indústries.
 Les millores en els transports.
p
 Els canvis en l’organització del treball i les empreses.
 L’augment de la competència internacional.
 AUGMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS.
•La
L població
bl ió europea es duplica
d li all segle
l XIX
XIX:: de
d 187 a 407
milions de persones
•La riquesa creix menys i es concentra en mans de la burgesia →
augmenta la pobresa → emigració
•Entre 1815 i 1914
1914,, més de 60 milions d’europeus emigren,
especialment cap a Amèrica
•Forta emigració dins de cada país des de les zones rurals a les
ciutats:: èxode rural i urbanització
ciutats
NOVES FONTS D ENERGIA I NOUS SECTORS
INDUSTRIALS
Dos noves fonts: electricitat i petroli
-Electricitat
-Enllumenat elèctric
-Desenvolupament de transports
(augment de la rapidesa mercaderies
i persones)
-comunicacions

-Petroli
- Sector de l’automoció
-Aparició de companyes a finals del XIX
-Nous mitjans: avió i zepelí
-Perfeccionament dels transports marítims
Motor d’explosió, 1885
N
Nous sectors
t industrials:
i d t i l

-El q
químis: adobs,, colorants,, explosius,
p ,
medicaments
-El siderúrgic: alumini, níquel i coure
-Construcció:
primers grans gratacels
ponts de ferro i acer
-Perfeccionament de la fotografia
-Desenvolupament de rajos X
-Invenció del cinema
-Màquines de cosir i d’escriure
-Bicicleta
CANVIS ECONÒMICS I SOCIALS
Consolidació de la gran empresa, característiques:
-Gran
G nombre
b ded capitals
it l
-Gran volum de producció
-Estructura de S.A.
-Control d’un sector productiu
-Aparició de diferents tipus d’empreses:
- oligopoli: algunes empreses que controlen un
sector
- d
dumping:
i empreses que venen per sotat del
d l seu
valor un producte i es fan amb el mercat.

Acció del govern per impedir pràctiques

monopolístiques Lleis
monopolístiques-
Aquestes
A t ttransformacions
f i tè
tècniques
i afectaren
f t a
l’organització de la producció:

“treball en cadena”
ELS GRANS ESTATS FINS AL 1914:
L’EUROPA OCCIDENTAL I CENTRAL
El Regne Unit
- País pioner de la industrialització

- Època
È d’esplendor ambla reina Victòria (1837-
1901)
- Malgrat
M l la
l competència
è i de
d Alemanya
Al i els
l EUA
- Sistema polític parlamentari/ democràcia limitada

- Greus conflictes amb la classe obrera

- Moviment nacionalista a Irlanda- tensió.

França
Dues etapes: II Imperi i III República
- II Imperi: Napoleó III (1851-1871) govern
autoritari encara que gran creixement econòmic-
tè i l i l
- Tercera República,
p , després
p de la derrota davant
Prússia
- Moviment revolucionari “La Comuna” 1871
- Esclafada per la burgesia ---- III República

Consolidació
d’un
sistema
parlamentari

Alemanya
- Imperi alemany, conservador dirigit per Bismarck
- Protagonisme de l'exèrcit i dels militars
- Marginació del moviment socialdemòcrata
- Amb Bismarck
Bismarck, domini de les relacions
internacionals
- Consolidació de 1a p
potència al continent
- Alemanya gran potència industrial
- Sectors importants: siderúrgic, metal
metal·lúrgic
lúrgic i
químic
- Necessitat d’algunes
g matèries pprimeres i mercats

política internacional enfrontament amb

g
agressiva Regne
g Unit

I GUERRA MUNDIAL (1914-18)

( )
Austria-Hongria
Austria Hongria
- Gran estat multinacional dominat per Àustria

- Sistema polític autoritari – Habsburg

- Manteniment d’elements de l’Antic Règim

- Després de la guerra Austro-prussiana

Austro prussiana (1866)
divisió del territori, Austria i Hongria, marginant
la resta de col·lectius nacionals
ELS GRANS ESTATS FINS AL 1914:
ELS EUA, EL JAPÓ I RÚSSIA
Els Estats Units d’Amèrica
Dos models econòmics
- estats de
del nord
o d ((industrial
dust a i u
urbà)
bà)
- estats del sud (plantacions de cotó i tabac)
(esclavisme, proc. africana)

Abraham lincoln (1861) – guerra civil – guerra de

Secessió (1861-1865)

fi de l’esclavitud
Període de creixement de la població – conquesta de
l’Oest.
Recursos:
- Riquesa del subsòl (petroli, ferro, carbó)
- Immigrants- mà d’obra
E
Expansió
ió pell continent
ti t americà
i à i pell P
Pacífic
ífi
GRAN POTÈNCIA ECONÒMICA
“Els Estats Units no busquen annexions territorials, encara que el resultat final
puga ser equivalent.
equivalent L L’originalitat
originalitat de ll’imperialisme
imperialisme americà consisteix
precisament en substituir els procediments de conquesta per una forma
d’actuació més subtil: la diplomàcia del dòlar. Els Estats Units tracten
d’establir
d establir, en els xicotets estats americans,
americans la seua influència financera.
financera El
tresor o la banca concedeixen préstecs als governs d’aquests estats per
ajudar-los a organitzar una administració, a restablir una moneda estable o a
realitzar obres públiques que siguen d d’utilitat
utilitat per a la vida econòmica. Els
capitalistes fan inversions en els negocis privats. En aquestes repúbliques on
els disturbis interns són quasi constants, el pagament dels interessos del
deute ppúblic i la seguretat
g de les inversions no tarden molt en estar
compromesos. Aleshores el govern de Washington intervé per protegir els
interessos dels prestamistes. Però no es deté ací. Aprofita aquests disturbis
per intervindre en la política interior de les repúbliques, ja siga a través de la
concessió o la negativa de crèdits, de la pressió diplomàtica o del mateix ús de
les armes. Quan un d’aquests governs es veu amenaçat per una insurrecció,
els Estats Units poden aconseguir fàcilment que fracasse o siga un èxit
aquest motí, ja que per a detindre la revolta sols ha d’amenaçar als caps de la
mateixa de que no podran comptar amb la concessió de crèdits. De fet, si els
Estats Units estan satisfets amb el govern en vigor, el protegeixen; si aquest
govern no és
é dòcil,
dò il l’abandonen
l’ b d a la
l seua sort””
PIERRE RENOUVIN: La crisi europea i la Iª Guerra Mundial (1904-18), 1990.
Art. 1.- Els Estats Units garantiran i mantindran la independència de la república de
Panamà.
Art. 2.- La república de Panamà concedeix als Estats Units a perpetuïtat l’ús, l’ocupació i el
control
d’una zona d
d’ de tterra i lla seua prolongació
l g ió en ell mar per a lla construcció,
t ió manteniment,
t i t
explotació,
sanejament i protecció de dit canal; aquesta zona
de 10 milles ss’estén
estén sobre cinc milles a cada costat del canal
canal. ((...))
Art. 7.- La república de Panamà concedeix als Estats Units el dret i el poder de mantindre
l’ordre
públic a les ciutats de Panamà i Colón i als territoris i ports adjacents en el cas que la
república de
Panamà no siga capaç, a judici dels Estats Units, de mantenir-lo.

Convenció per a la construcció del canal de Panamà (1908)

El Japó
Revolució Meiji 1868
Procés dd’occidentalització:
occidentalització:
- modernització de l’estat
- modernització de ll’exercit
exercit
- industrialització

Manca recursos energètics i matèries primeres

política d’expansió imperialista

Enfrontaments amb Rússia i Xina (1905), per

Manxúria i Corea.
Corea
Rússia

IImperii iimmens, peróó molt lt endarrerit

d it
Conglomerat de pobles diferentents
E
Economia i de
d l’A
l’Antic
ti Rè
Règim i
Pagesos= serfs, adscrits a la terra
P lí i
Políticament: tsar = autocràcia,
à i poder d il·limitat,
il li i
polític i religiós
1861 abolició
b li ió de
d lal servitud
it d
Inici d’un èxode rural- industria
1814 1914 d
1814-1914 desenvolupament
l t urbà
bà i iindustrial
d t i l
Societat
Augmenta la població
Aparició d’un proletariat industrial
Aparició d’una nombrosa classe mitjana
2.- L’IMPERIALISME I LES SEUES CAUSES.
Imperialisme: ideologia i pràctica política que propugna el domini polític,
econòmic i militar dels estats industrialitzats sobre altres pobles. Es
d
desenvolupat
l entre la
l segona meitat
i del
d l segle
l XIX i l’actualitat.
l’ li
Colonialisme: doctrina i pràctica política que defensa l’ocupació efectiva d’un
territori ((colònia)) per
p part
p d’un altre (metròpoli).
( p )
- Causes econòmiques.
- Causes demogràfiques i socials.
- Causes polítiques i estratègiques.
- Justificacions ideològiques.
 - CAUSES ECONÒMIQUES.
2a Revolució Augment de la
producció i la Crisi de sobreproducció: les empreses produeixen
Industrial massa i acumulen excedents que no poden vendre
productivitat

Les empreses necessiten llocs on vendre els seus

productes,
productes invertir els capitals i aconseguir
matèries primeres i aliments barats

La burgesia pressiona els governs per a conquerir

colònies que funcionen com a “mercats reservats”

“El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir

nous filons de consumidors arreu del món (...). Anglaterra va
prendre la davantera (...). Però per impedir que l’empresa
b ità i obtingués
britànica bti é un profit
fit exclusiu
l i dels
d l nous mercats
t que
s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb
Anglaterra (...) per tot el món. La política colonial és
l’expressió
p internacional de les lleis de la competència”.
p

JULES FERRY: Tonquín i la Mare Pàtria, 1890.

“L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme
econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit
de la p
paraula,, p
perquè
q les seues raons no són interessos p polítics,,
sinó econòmics.”
C. A. JULIEN: L’imperialisme colonials i les rivalitats
Internacionals, 1947.
 - CAUSES DEMOGRÀFIQUES I SOCIALS.
Fort augment de Augment de l’atur, Perill de revolució
la població europea la pobresa i la misèria. social

Solució: emigrar a les colò

colò--
LES JUSTIFICACIONS DE L’IMPERIALISME
L IMPERIALISME
nies,
i on hi hah terra i treball
b ll
“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar (grans migracions)
els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa,
vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància Emigrants europeus (1850-
(1850-
de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema 1914) en milions
social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta
milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, Britànics 17
els responsables de la política colonial han dd’obrir
obrir nous territoris
a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Italians 10
Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac.
Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”. Alemanys 5

CECIL RHODES: Carta al periodista Stead (1895) Balcànics 4’5

Espanyols 4’4

Altres 13
ANY POBLACIÓ

1800 180.000.000 URGENT: Qualsevol que vullga vindre

cap a les riques i pròsperes terres de la
colònia d’Austràlia, com a camperol,
1850 266.000.000 criat o miner, disposarà de passatge
gratuït en primera classe. (Comissió
d’ i
d’emigrants t de
d les
l colònies).
lò i )
1870 310.000.000
Anunci publicat al Northampton Herald
(1849)

1900 430.000.000

Població mundial
 - CAUSES POLÍTIQUES I ESTRATÈGIQUES.
Els governs volen aconseguir més colònies per
enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi de
l’Estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi)
i evitar parlar dels problemes interns
Els militars recolzen els governs
governs:: la conquesta de
colònies coma forma d’ascendir (medalles)
Factor estratègic
estratègic:: per controlar les rutes marítimes
cal tindre pports d’avituallament arreu del món i
controlar els punts estratègics
ELS INTERESSOS DE LA POLÍTICA EXTERIOR
BRITÀNICA

“Quan l’interés d’Europa es centrava en els conflictes

d’Espanya, Anglaterra va ocupar Gibraltar; quan els
conflictes d’Itàlia, Anglaterra va ocupar Malta. Ara
que ll’interés
interés dd’Europa
Europa es centra a ll’Àsia
Àsia Menor i
Egipte, Anglaterra ha ocupat Xipre.”

Discurs de John Salisbury (1879)

- JUSTIFICACIONS IDEOLÒGIQUES.
- L’esperit d’aventura: aventurers i societats científiques es
llancen a descobrir territoris nous
neodarwinista:: les nacions q
- Teoria neodarwinista que no utilitzen la força
ç
desapareixeran front a les més fortes

- Missió civilitzadora:
civilitzadora: creença
ç en la superioritat
p de la
civilització cristiana europea, que cal imposar
imposar--la als
“salvatges” (missions religioses, escoles,
escoles,...
...))
- Justificacions
J tifi i racistes,
i t xenòfobes
òf b i ultranacionalistes:
ultranacionalistes
lt i li t :
creença en la superioritat de la pròpia raça o nació
sobre la resta,, les q
quals s’han de sotmetre al desig g de
l’home blanc
“Un país com França, quan ocupa una terra bàrbara, ha
d’acontentar-se sols amb l’afany de guany?
No, aquesta nació generosa ha rebut de la Providència
una més alta missió, la de l’emancipació, la de portar
les llums, la civilització i la llibertat a les races i als
pobles encara esclaus de la ignorància.”
Discurs de Garnier, intel·lectual francès (1864).
JUSTIFICACIÓ NEODARWINISTA DE L’IMPERIALISME.

“La qüestió dels indígenes ha de ser resolta únicament en el sentit de l’evolució

natural de la història universal.
universal És a dir,
dir que la moralitat superior ha d
d’estar
estar per
damunt de la civilització inferior. L’Estat modern, en tant que potència colonial,
comet, de cara als seues ciutadans, el major dels crims quan, deixant-se portar
i hipnotitzar per confoses idees humanitàries,
humanitàries tracta bé a expenses dels seus
propis súbdits a les races negres condemnades a desaparèixer”

“Sense negar que els negres es puguen civilitzar, és cert,

però, que la seua civilització sempre serà inferior a la
nostra, perquè la força de la ment d’aquella gent és
realment inferior. Creiem que la raça superior a qualsevol
altra, aquella de la qual dependrà sempre el destí
del món, és la raça blanca.”
FARMOCHI Curs
FARMOCHI: C d geografia
de l 1850.
fi universal,
i 1850
ELS IMPERIS COLONIALS
L’IMPERI BRITÀNIC
-Dominis per tot el món, gràcies a la seva potència
naval
-Al començament del segle XX
-33 milions de Km2
-450 milions d’habitants (1/4 part població mundial)
- Gran mercat mundial: colònies ( territori dominat i
administrat per una potència estrangera)
Tipus
p de territoris colonials:
-Colònies de poblament
Població blanca, organització com en la
metròpoli: Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i
Sud-Àfrica. Conegudes com dominis.
-Colònies
C lò i d’ d’explotació
l t ió
Pobl. Autòctona majoritària, govern directe per
la metrópol: L
L’Índia
Índia “La
La joia de la Corona”
Corona ,
altres: Sierra Leona, Gàmbia, Guyana, Belize i
Jamaica.
Jamaica
-Protectorats
Pobl. Majoritàriament indígena, però mantenien
les seues autoritats, la metrópoli controlava la
política exterior. Malàisia i Egipte
p g p ((Suez-1869))
-Enclavaments estratègics
Ports o illes segurs en les grans rutes marítimes
Gibraltar Malta,
Gibraltar, Malta Santa Helena,
Helena illes Maurici
Maurici,
Singapur i Hong Kong.
IMPERI FRANCÈS
- 2n es importància

- Àmbits
À bit d’d’expansió:
ió
- Algèria (Nord d’Africa)
- Cotxinxina (regió meridional del Vietnam)

- Imperi molt dispers i menys rendible que el

britànic
- Políticament control molt ferri de les autoritats
franceses
- Algunes colònies com Algèria van arribar a tenir
institucions equivalents a les de la metròpoli.
ALTRES IMPERIS:
A lemanya
- Territoris molt dispersosa Àfrica,
Àfrica Àsia o Oceania
Bèlgica
- Iniciativa particular del rei Leopold II-
II Congo,
Congo ric
en minerals o diamants.
Rússia
- Expansió terrestre pel nord d’Àsia i Extrem Orient.

Itàlia
- Àfrica: Líbia,Somàlia i Eritrea
Països Baixos
- Control sobre Indonèsia
Espanya
- Algunes zones africanes: Marroc, Sahara
Occidental i Guinea Equatorial
Portugal
- Territoris africans: Angola i Moçambic

- Territoris asiàtics: illa de Timor i Macau a la Xina

Japó
Taiwan, Corea i Mantxúria
EUA
- Puerto Rico, Illes Filipines i Hawaii

- Control econòmic i comercial a Cuba i Panama,

Panama
canal al 1914.
EL REPARTIMENT DEL MÓN.
El repartiment de l’Àfrica.
À
L’ocupació d’Àsia.
 Geografia:
G fi es centra en Àf
Àfrica,
i À Àsia
i i ell Pacífic
P ífi (no
( en Amèrica)
A èi )

Diferències amb La majoria de colònies seran d’explotació econòmica i ocupació

el colonialisme Ritme molt més ràpid
p d’ocupació:
p 560.000 km²
km² p
per anyy
d’època moderna Caràcter bel·licós, produint-
produint-se multitud de conflictes
Les principals potències passen a ser Gran Bretanya i França

1ª fase: exploració i conquesta del territori

2ª
2 fase: organització administrativa
Tres fases
(colònia pròpiament dita o protectorat)
3ª fase: explotació econòmica (mercat
reservat,
reservat intercanvi desigual,...)
desigual )
 EL REPARTIMENT DE L’ÀFRICA
Àfrica passa de ser un continent quasi desconegut i ocupat sols en la costa (1880) a estar quasi
totalment repartit entre les potències europees en 1914 (excepte Abissínia i Libèria)
Ocupació inicial de la costa, penetrant des d’ací cap a l’interior

Claus de l’ocu
l’ocu-- A
Aspecte llegal:
l sols
l l’ocupació
l’ ió efectiva
f i del d l territori
i i dóna
dó dret
d a apropiar-
apropiar
i -se’l
’l
pació d’Àfrica Penetració per la vall dels rius, per ser més fàcil i donar dret a ocupar la conca
La clau de l’ocupació
p africana estarà en Fashoda ((Alt Nil),
), on es troben els
projectes francès (est
(est--oest) i anglès (nord-
(nord-sud) → França es retira
 Es celebra per repartir-
repartir-se Àfrica entre les potències europees,
fixant les normes i evitant conflictes si és possible

S’acorda que sols l’ocupació efectiva d’un territori

Conferència Internacional dóna dret a apropiar
apropiar-
p p -se d’ell
de Berlín (1884
(1884--85)
Es garanteix la lliure navegació i comerç pels rius Níger i Congo

S’atorga el Congo a Leopold II, rei de Bèlgica, a títol particular

ART. 1.- EL COMERÇ DE TOTES LES NACIONS GAUDIRÀ D’UNA COMPLETA
LLIBERTAT: 1)) EN TOTS ELS TERRITORIS DRENATS PEL CONGO I PELS SEUS
AFLUENTS (...), 2) EN LA ZONA MARÍTIMA QUE S’ESTÉN SOBRE L’OCEÀ ATLÀNTIC
(...), 3) EN LA ZONA QUE S’ESTÉN A L’EST DEL CONGO, TAL I COM
QUEDA DELIMITAT MÉS AMUNT, FINS L’OCEÀ ÍNDIC (...) FINS LA DESEMBOCADURA
DEL ZAMBEZE.
ART 13.-
ART. 13 LA NAVEGACIÓ DEL CONGO,
CONGO SENSE EXCEPTUAR CAP DE LES SEUES
BRANQUES NI EIXIDES, ÉS I ROMANDRÀ TOTALMENT LLIURE PER ALS
VAIXELLS MERCANTS CARREGATS O EN LLAST DE TOTES LES NACIONS (...).
ART. 26.- LA NAVEGACIÓ DEL NÍGER, SENSE EXCEPTUAR CAP DELS SEUES BRAÇOS
I DESEMBOCADURES
DESEMBOCADURES, ÉS I CONTINUARÀ SENT COMPLETAMENT
LLIURE PER ALS VAIXELLS MERCANTS DE TOTES LES NACIONS (...).
ART. 35.- LES POTÈNCIES SIGNANTS DE LA PRESENT ACTA RECONEIXEN
L’OBLIGACIÓ D’ASSEGURAR, EN ELS TERRITORIS OCUPATS PER ELLES DEL
CONTINENT AFRICÀ,, L’EXISTÈNCIA D’UNA AUTORITAT SUFICIENT PER A FER
RESPECTAR ELS DRETS ADQUIRITS (...).

ACTA GENERAL DE LA CONFERÈNCIA DE BERLÍN, 26 DE FEBRER DEL 1885.

ART. 1.- EL COMERÇ DE TOTES LES NACIONS GAUDIRÀ D’UNA COMPLETA LLIBERTAT: 1)
EN TOTS ELS TERRITORIS DRENATS PEL CONGO I PELS SEUS AFLUENTS (...), 2) EN LA
ZONA MARÍTIMA QUE S’ESTÉN SOBRE L’OCEÀ ATLÀNTIC (...), 3) EN LA ZONA QUE S’ESTÉN
A L’EST DEL CONGO, TAL I COM
QUEDA DELIMITAT MÉS É AMUNT, FINS L’OCEÀ
À ÍÍNDIC (...) FINS LA DESEMBOCADURA DEL
ZAMBEZE.

ART. 13.- LA NAVEGACIÓ DEL CONGO, SENSE EXCEPTUAR CAP DE LES SEUES BRANQUES
NI EIXIDES,
EIXIDES ÉS I ROMANDRÀ TOTALMENT LLIURE PER ALS VAIXELLS MERCANTS
CARREGATS O EN LLAST DE TOTES LES NACIONS (...).

ART. 26.- LA NAVEGACIÓ DEL NÍGER, SENSE EXCEPTUAR CAP DELS SEUES BRAÇOS I
DESEMBOCADURES, ÉS I CONTINUARÀ SENT COMPLETAMENT PER ALS VAIXELLS
MERCANTS DE TOTES LES NACIONS (...).

ART. 35.- LES POTÈNCIES SIGNANTS DE LA PRESENT ACTA RECONEIXEN L’OBLIGACIÓ

D’ASSEGURAR, EN ELS TERRITORIS OCUPATS PER ELLES DEL CONTINENT AFRICÀ,
L’EXISTÈNCIA
È D’UNA AUTORITAT SUFICIENT PER A FER RESPECTAR ELS DRETS
ADQUIRITS (...).

ACTA GENERAL DE LA CONFERÈNCIA DE BERLÍN,

BERLÍN 26 DE FEBRER DEL 1885.
1885
 LES POSSESSIONS COLONIALS

GRAN BRETANYA: Egipte, Sudan

Angloegipci, Somàlia britànica, Uganda,
Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-
Sud-Africana, Ni
Ni--
gèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbia

FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc,

Senegal, Àfrica Occidental Francesa,
Àfrica Equatorial
q Francesa, Djibouti,
j
Madagascar, Comores
ALEMANYA: Togo, Camerun, Àfrica
Sud--Occidental
Sud Occ de ta i Tanganyka
a ga y a
PORTUGAL: Angola, Moçambic, Cap
Verd, Guinea
Guinea--Bissau, Sao Tomé i Príncep
ESPANYA: Sàhara, Marroc, Guinea
Equatorial i Fernando Poo
ITÀLIA: Somàlia Italiana,, Eritrea i Líbia

BÈLGICA: Congo Belga

 Incident de Fashoda (1898-
(1898-99): els exèrcits britànic i francès es troben a
Fashoda, d’on els francesos es retiren per manifesta inferioritat militar
Guerra anglo
anglo--bòer (1899-
(1899-1902): els colons holandesos de Sud-
Sud-Àfrica fan
CONFLICTES f t als
front l anglesos
l pell control
t l de
d mines
i d’or
d’ i diamants
di t → l’acord
l’ d de
d pau
dóna el territori als britànics, però amb una àmplia autonomia dels bòers
Crisis marroquines (1906 i 1911): Alemanya amenaça el Marroc Francès i,
encara que signen la pau
pau, és una causa de la Iª Guerra Mundial
Els zulús de Sud
Sud--Àfrica s’enfronten als britànics (1879) i són vençuts
Resistències dels
colonitzats El abissinis
Els bi i i ded Menelik
M lik II fan
f front
f t als
l italians
it li i conserven la
l independència
i d dè i

“El 19 de setembre del 1898, el general Kitchener, comandant de les tropes angleses, arriba a Fashoda, de la qual el
Capità Marchand, procedent del Congo, ha pres possessió en nom de França. Kitchener, que durant una espinosa
entrevista ha donat proves de gran tacte i diplomàcia, (...) vol persuadir-mos de que tornem a Egipte sobre els seus
canoners.
canoners
¿Vostè sap que és la guerra entre els nostres dos països el que pot resultar de la vostra negativa d’abandonar Fashoda?,
diu el general... Però en aquest cas, i si el govern de Londres desitja ocupar-se de l’assumpte, ¿no és natural que
conferencie sobre això amb el de París? Nosaltres som soldats, no diplomàtics...”

JULES EMILY: Journal de Route du doctor Emily, París, 1912.

 - L’OCUPACIÓ D’ÀSIA
Al segle XIX les potències imperialistes passen de les zones costaneres a controlar quasi tota Àsia
À

Les rivalitats i conflictes seran constants entre totes les potències que participen en l’ocupació:
GRAN BRETANYA: Índia,
Í Birmània,
Malaisia i part de Xina
FRANÇA:
Ç Indoxina i part
p de Xina

PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu.

HOLANDA: Indonèsia
RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan,
costa del Pacífic.
JAPÓ C
JAPÓ: Corea, F
Formosa, M
Manxúria
úi

ESTATS UNITS: Filipines

EL CAS DE XINA

Gran Bretanya derrota a Xina en la guerra de l’opi

Es produeixen revoltes contra el control
Les potències europees entren en Xina, es estranger (alçament dels Cent Dies i guerra
reparteixen les zones d’influència i la dominen dels bòxers) → el govern intenta parar-
parar-lo
 Revolta dels sipais a l’Índia
Í (1857-59) contra l’explotació
(1857-
Revoltes econòmica dels britànics → durament reprimida
anticolonials Revolta dels bòxers a China (1900-
(1900-01) contra la influència i
control estrangers → també acaba fracassant
CONFLICTES
Gran Bretanya
y i França
ç per
p Birmània (victòria
( britànica))
Entre potències
Gran Bretanya i Rússia pel Tibet i Afganistan
colonials
Rússia i Japó
p per
p Corea i Manxúria (victòries
( japoneses)
j p )
LES CONSEQÜÈNCIES
Q DE
L’IMPERIALISME.
Per a les metròpolis.
Per a les colònies.
 PER A LES METRÒPOLIS.
ECONÒMIQUES:
Ò tenen cada vegada més riquesa del que trauen de les colònies (mercats
reservats), però es concentra en la burgesia, mentre tots paguen impostos per a mantindre l’imperi
DEMOGRÀFIQUES I SOCIALS: s’envia
s envia a les colònies a la població sobrant, pobra i en atur,
evitant conflictes socials greus
POLÍTIQUES: les colònies suposen prestigi per als governs, desviant l’atenció d’altres problemes

IDEOLÒGIQUES: es crea un sentiment de superioritat de

l’home blanc cristià sobre els “salvatges”

ENFRONTAMENTS: a les colònies es

produeixen conflictes entre les potències
que conduiran a la formació dels blocs
enfrontats
f t t en lal Iª Guerra
G Mundial
M di l
 PER A LES COLÒNIES
La metròpolis
p s’emporta
p els beneficis,, matèries pprimeres i riqueses
q
S’expropien les terres als indígenes, deixant-
deixant-los sense les millors
Es substitueix l’agricultura tradicional per la de plantació: es produeix
ECONÒMIQUES
Q
per a exportar
t (no
( aliments
li t bàsics)
bà i ) → beneficis
b fi i per a lesl multinacionals
lti i l
Arriben productes industrials més barats i de qualitat de la
metròpoli i l’artesania tradicional desapareix
Intercanvi desigual en el comerç
DEMOGRÀFIQUES

Creix la població amb l’arribada d’emigrants

europeus i la reducció de la mortalitat
El creixement demogràfic provoca
subalimentació crònica, fam i morts
SOCIALS: es trenca la societat tribal tradicional i
ss’introdueix
introdueix la societat capitalista occidental

Burgesia
g de la Proletariat
metròpoli (majoria) indígena
 PER A LES COLÒNIES
Es fixen noves fronteres artificials,
artificials trencant les unitats
ètniques i culturals existents anteriorment
POLÍTIQUES
Nous enfrontaments: revoltes anticolonials i conflictes
entre
t ètnies
èt i que han
h de d conviure
i en un mateix
t i Estat
Et t

Els colonitzadors creen escoles i missions per

difondre la cultura occidental i el cristianisme
CULTURALS
Els indígenes perden la seua identitat
i s’occidentalitzen (aculturació)