You are on page 1of 63

            

ES



     
       
       
        

CO

                 



LA
                           


                 
M 

1
      
                      
   


                         

SI

                              

CA





                


  

                       
VE

LL
A

                          
ES

                         
 CO
                  

 
                
  

LA

    
 
  
                

M
                      
       



 Ú

2
   
  
                     

    


    
        
     
       
   
SI
 CA


                    
       
 

 
                   

VE
LL
A

             
   
   


     
ES

                                 
 CO

              

                   

LA

     
   

      
M
                              



Ú

3


           
         
 
 
 
              
SI
 CA

 
                      
 
  
     
 
 
 
 
 



VE
LL
A
Lliçó 1

A
  83           
     

LL
7

VE
 
            

13

       
 

CA            
SI
Ú

19
              
   
M


LA

25

        
      
CO

31
           
ES

     
 

4
Lliçó 2

A

  83                       

LL
7

VE

                   
        

13

 CA 
                          
SI
Ú

20
   
                
M

  
LA

25
      

                    
  
CO

30
      
ES

       
  

5
Lliçó 3

A
 3     
  
 8              


LL
6
 
             

VE
     
11
    
               
16
  
   
CA
       
 
SI
  
22
Ú

               
         
M

28
                        
LA

    
34
    
CO

                         
40
         
ES

    
           

6
Lliçó 4

A
           
  22          

LL
VE
6
                   
     

11
  
CA         
SI
             

Ú
M

17

                             
LA

 
CO

22
            
        
ES

7
25
            
    

A
LL
30
             
             

VE
34

CA
             
        

SI
Ú
M
LA
CO
ES

8
Lliçó 5

A
 6      
 8             
 

LL
4

VE
       
 
              
   
 

       

CA
  
  

      
SI
Ú

11

             
    
M

     
LA

14

                    
     
 
CO

18
 
ES

                 
   

9
21
 
                     
 

A
LL
24
                         
    

VE
28

                     

CA
  SI  

31

          
Ú

 
M
LA
CO
ES

10
Lliçó 6

A
  12  

 8                            

LL
VE
4
             
              

6

CA
SI
             
        
Ú
M

8
                     
      
LA

    
CO

10
       
                 

ES

11
12

        
              

A
LL
14
   
                         

VE
16
    
CA
     
                      
SI
19
Ú



                             
M
LA

22

       
 
CO
ES

12
Lliçó 7
                  

A

   43   
3 3 

LL
5

VE
              
   
3
3 3

    3 CA
                         
 
3

3
SI
Ú

12    
     
           
3
M

3
3
LA

15          
         
3 3   3  3
CO

18
                  
ES

     
3
3

13
Lliçó 8
   

A

  43                 
    

LL
6
6 6

4
       
            

VE
  
 
6   
7        
  

CA
  
               
  
6 6
SI
10

                       
  
3
Ú

3 3
M

13
          
           
   
     
3 3 3 3
LA

3 6 6

16
                
         
CO

3 3 
3 3
3

19  
               
ES

       
 6
6 6

14
22                    
    
6 6 3 6

A
LL
24  
         
       
 3 6 6

VE
CA
SI
Ú
M
LA
CO
ES

15
Lliçó 9

A
             
  42        

LL
 

VE
5 
                  
     

8
   
CA         
SI
          

Ú
M

10

               


  
LA

 
CO

13    
           
        
ES

16
16
 
             

A
LL
18

                     
 

VE
 

21

CA
                
   
SI
23
Ú

       
          
M
LA
CO
ES

17
Lliçó 10

A
      

 83        
    

LL
VE
7

                
       

12

  
    
CA
    

SI
Ú

17
             
    
M
LA

23
             
         
CO

30

    
ES

   

18
1. LA TONALITAT

A
LL
1.1 Definició del concepte.

Entenem per Tonalitat a un conjunt de sons, el funcionament del qual està dominat
per un so principal anomenat Tònica. La Tònica és el centre de gravetat de la peça

VE
musical. Per exemple, una peça musical està en tonalitat de do quan el do és la nota
més important (tònica). Un recurs bastant fiable per saber la tonalitat de una peça
musical (o per saber quina nota és la tònica) és posar atenció en la seua última nota (o
millor, en la fonamental de l’últim acord), aquesta ens donarà la tonalitat de la peça.

CA
SI
Ú
M

Nota final
LA

DO
En aquest cas com l’última nota d’aquesta cançó popular és un do, direm que la
tonalitat és DO.
Per tant, tindrem tantes tonalitats com notes musicals, és a dir, cada nota de l’escala
CO

cromàtica, ja siga natural, sostingut o bemoll, tindrà la seua tonalitat.


Aleshores podem parlar de tonalitat de :
DO / DO # / RE b / RE / RE # / MI b / MI / FA / etc...
ES

¡¡¡A tenir en compte!!! Normalment quan anomenem una tonalitat, ho fem


acompanyant-la de la seua modalitat (ex: Tonalitat de Re Major).

19
2. LA MODALITAT

2.1 Definició del concepte.

A
Hi ha músiques que ens fan sentir més alegres, que ens donen una sensació de pau,

LL
etc... N’hi ha d’altres, en canvi, que ens fan sentir tristos, melangiosos, etc...
Això és degut al mode.
Els modes més utilitzats en la música occidental són: el mode Major i el mode menor (

VE
M i m ).
El mode es defineix pel lloc que ocupen els semitons dins de l’escala diatònica.

2.2 El mode Major


CA
El mode Major es caracteritza per tindre els semitons del 3r al 4t i del 7é al 8é graus de
l’escala (III‐IV i VII‐VIII).
SI
L’escala diatònica model del mode Major és la de do. S’anomena model perquè és
l’única escala Major amb totes les notes naturals.
Ú

Fixem‐nos en la distribució dels tons i semitons:


M
LA

Totes les escales que tinguen aquesta distribució de tons i semitons seran Majors (
Re M, Mi M, etc...)
CO

Exemple:
ES

Com podem observar, la distribució és la mateixa que en l’escala model de do. Per
tant, com la tònica és en aquesta ocasió re, direm que la tonalitat resultant és RE
MAJOR.

20
A
2.3 El mode menor

LL
El mode menor es caracteritza per tindre els semitons del 2n al 3r i del 5é al 6é graus
de l’escala (II‐III i V‐VI).
L’escala diatònica model del mode menor és la de la. S’anomena model perquè és

VE
l’única escala menor amb totes les notes naturals.
Fixem‐nos en la distribució dels tons i semitons:

CA
Totes les escales que tinguen aquesta distribució de tons i semitons seran menors (
Re m, Mi m, etc...)
SI
Exemple:
Ú
M

Ara, la distribució és igual que en l’escala model de la. Per tant, com la tònica és re,
direm que la tonalitat resultant és re menor.
LA
CO
ES

21
3. LES ARMADURES

A
Per aconseguir una escala Major des d’una nota diferent a do, o per aconseguir una

LL
escala menor des d’una nota diferent a la, fem ús de les alteracions; el conjunt de les
alteracions necessàries per construir una determinada escala Major o menor es
denomina armadura.

VE
L’armadura s’escriu immediatament després de la clau i el seu efecte és continu fins al
final de l’obra (o, si és el cas, fins que torna a canviar de tonalitat l’obra).
La col∙locació de les alteracions que componen una armadura ve determinada pel
denominat cicle de cinquenes.

CA
El cicle de cinquenes s’obté col∙locant les notes a la mateixa distància (5a) una de
l’anterior, de manera que apareguen els dotze sons possibles.
SI
Partim de do com a base, l’escala Major que es forma no necessita cap alteració, és a
dir, que l’armadura de Do Major no té cap alteració. La següent del cicle (corresponent
Ú

a les tonalitats Majors) serà Sol Major, amb un sostingut a l’armadura; i així
successivament cada nota del cicle tindrà un sostingut més.
M

I fent la mateixa operació però ara partint de la menor, tindrem les armadures de les
tonalitats menors.
LA

Al fer el cicle de cinquenes del revés, o siga, el cicle de quartes (si les fem
ascendentment), després de do (en el cas de tonalitats Majors) o de la (en el cas de
CO

tonalitats menors) obtindrem les armadures amb bemolls.


ES

22
A
LL
VE
CA
SI
Ú
M

Les armadures habituals en número creixent de sostinguts o decreixent de bemolls,


LA

s’anomena cicle de cinquenes, siguent la tònica de cada escala la cinquena de l’escala


que té a la seua esquerra.
CO
ES

23
4. LES TONALITATS RELATIVES

A
Anomem tonalitats relatives a les tonalitats que comparteixen la mateixa armadura.

LL
Evidentment una serà Major i l’altra menor. Abans hem dit que les dos tonalitats sense
alteracions són DO Major i LA menor, la qual cosa vol dir que aquestes tonalitats són
relatives entre si. Fixant‐nos en aquest exemple podem deduir, que per a obtenir una

VE
tonalitat relativa simplement hem de baixar a la tonalitat Major un interval de 3a
menor; i en el cas de tenir una tonalitat menor, pujar‐li un interval de 3a menor.

Exemple:

RE Major
CA
baixem una 3a m (1 to i 1 semitò) al re i obtenim un si, per la qual
cosa direm que la relativa de Re M és Si m
SI
Si menor
i el cas contrari seria:
Ú

Si menor
M

pugem una 3a m (1 to i 1 semitò) al si i obtenim un re, per la qual


cosa direm que la relativa de si m és Re M
Re Major
LA
CO
ES

24
5. ORDRE I COL∙LOCACIÓ DE LES ARMADURES AMB
SOSTINGUTS I BEMOLLS

A
LL
Sostinguts: (fa‐do‐sol‐re‐la‐mi‐si)

VE
CA
SI
Per saber la tonalitat corresponent a l’armadura amb sostinguts tan sols hem de pujar
un semitò a l’últim sostingut, i així obtindrem la tonalitat en mode Major; si volem
Ú

saber quina és en mode menor farem el procediment corresponent per saber la seua
tonalitat relativa.
M
LA

Exemple:
CO

L’últim sostingut és re #, si pugem un sostingut tenim un mi. La


tonalitat serà Mi Major i la seua relativa (baixant una 3a m)
Do # menor
ES

25
A
LL
Bemolls: (si‐mi‐la‐re‐sol‐do‐fa)

VE
CA
Per saber la tonalitat corresponent a l’armadura amb bemolls tan sols hem de fixar‐nos
en el penúltim bemoll, aquest ens dira quina és la tonalitat en mode Major; si volem
saber quina és en mode menor farem el procediment corresponent per saber la seua
SI
tonalitat relativa.
Ú

Exemple:
M

El penúltim bemoll és La b, aleshores la tonalitat Major és


La b Major i la seua relativa corresponent és Fa menor.
LA
CO
ES

26
6. GRAUS TONALS I GRAUS MODALS

A
6.1 Graus Tonals

LL
Anomenem graus tonals als graus de l’escala (posició de la nota en l’escala) amb
funció tonal més important. Són el I (tònica), el IV (subdominat) i el V (dominant).
Aquests graus estan a la mateixa distància de la tònica tant en el mode Major com en

VE
el mode menor.

CA
SI
6.2 Graus modals
Són els graus de l’escala que diferencien un mode d’un altre (ja siga Major, menor
Ú

natural, menor harmònica, etc...) Aquests graus no estan a la mateixa distància de la


tònica si comparem el mode Major i el mode menor (vore exemple).
M

Els graus modals són el III (mediant), VI (superdominant), VII (sensible).


LA
CO
ES

27
Activitats

A
1. Fixa’t en l’escala model de les Majors i fes les tonalitats proposades.

LL
(recorda que has de formar l’escala a partir de la seua tònica i després organitzar els
tons i semitons posant les alteracions necessàries)

Do Major

VE
Re Major

CA
SI
Fa Major
Ú
M

Sol Major
LA

Mi Major
CO

Si b Major
ES

28
Si Major

A
Fa # Major

LL
VE
CA
2. Fixa’t en l’escala model de les menors i fes les tonalitats proposades.
(recorda que has de formar l’escala a partir de la seua tònica i després organitzar els
tons i semitons posant les alteracions necessàries)
SI
La menor
Ú
M

Re m
LA
CO

Fa # menor
ES

29
Si menor

A
LL
Mi b menor

VE
Do # menor

CA
SI
Mi menor
Ú
M

Fa menor
LA
CO
ES

30
3. A partir de les armadures proposades digues quines tonalitats resulten.

A
LL
VE
CA
SI
Ú
M
LA

4. Digues quines són les tonalitats relatives:


CO
ES

31
7. INTERVALS

A
7.1 Definició del concepte.

Anomenem interval a la distància que hi ha entre dos sons musicals. La mínima

LL
distància que podem obtenir és el semitò o mig to. Quan tenim dos sons iguals no
tenim cap distància i per tant podem dir que no hi ha interval, seria com dir que tenim
un interval amb una distància de zero semitons. Aquest cas l’anomenem uníson
(mateix so).

VE
Exemple:

7.2 Classificació.
CA
SI
Quan classifiquem un interval indiquem el seu número (ho fem contant el número de
línies i espais que entre els dos sons) i la seua espècie (tipus de segona, de tercera, de
quarta; Major, menor, etc...)
Ú

Classificar-los numèricament és molt fàcil perquè només hem de contar la distància


entre una nota i l’altra, això si, no ens hem d’oblidar que alhora de contar no ens
M

podem deixar les notes de l’interval.

Exemple:
LA
CO

Del Do al Sol, tenim un interval de cinquena (5a.)

El que realment ens pot resultar més complicat és indicar l’especie. L’espècie és el nom
específic que utilitzem per a diferenciar , per exemple, un interval de tercer format per
2 tons, d’un altre interval de tercera format per 1 to i 1 semitò (evidentment no tenim
ES

la mateixa distància).

32
Exemple:

A
LL
Per tant, els intervals, segons el seu contingut de tons i semitons poden ser.

VE
MAJORS AUGMENTATS

JUSTOS

CA
MENORS DISMINUÏTS

Però, hem de tenir en compte que aquestes espècies s’agrupen de dos formes
diferents depenent de l’interval resultant. De forma que les 2es., 3es, 6es, 7es formen
SI
part del grup de les Majors ( Augmentat, Major, menor i disminuït), i les 4es, 5es, i 8es
formen part del grup dels justos ( Augmentat i disminuït).
Ú

2º Augmentat
M

3º GRUP DELS MAJORS Major

6º Menor
LA

7º Disminuït
CO

4º Augmentat

5º GRUP DELS MENORS Just

8º Disminuït
ES

33
Per saber quants tons i semitons formen un interval Major o Just, només ens hem de
fixar en l’escala diatònica de DO. Tots els intervals partir del DO són Majors o Justos (
depenent de l’interval numèric que formen).

A
Exemple:

LL
VE
CA
SI
Ú
M
LA
CO
ES

34
Ara ja sabem quants tons i semitons contenen els intervals Majors i Justos. Per saber la
resta d’espècies només hem d’aplicar la següent “regleta”:

Els intervals Augmentats tenen 1 semitò més (+) que els Majors o els Justos.

A
Els intervals menors tenen 1 semitò menys (-) que els Majors.

LL
Els intervals disminuïts tenen 1 semitò menys (-) que els menors o els Justos.

Dit d’una altra manera:

VE
Major + 1 semitò= Augmentat Just + 1 semitò = Augmentat

Major – 1 semitò = menor

Major – 2 semitons = Disminuït Just – 1 semitò = Disminuït

2es, 3es,6es, 7es CA 4es, 5es, 8es


SI
Exemple:

Anem a classificar el següent interval:


Ú
M

= interval de 3a, format


per 1 to i 1 semitò
LA

Com és un interval de tercera, el comparem amb l’interval de 3a. De l’escala diatònica


de Do (aquest interval serà de 3a. Major):
CO

Interval de 3ª. Major


ES

35
=interval de 3a, format per 2 tons.

A
Observem que l’interval que estem analitzant té 1 semitò menys que l’interval Major (

LL
perquè és una 3a) de l’escala diatònica de DO. Per tant, l’interval

Es una 3a menor.

VE
CA
SI
Ú
M
LA
CO
ES

36
ES
CO
LA
M
Ú

37
ACTIVITATS

SI
CA
VE
LL
A
8. DINÀMICA I AGÒGICA

A
Dinàmica

La Dinàmica es el moviment que presenta una melodia entre els diferents graus

LL
d’intensitat, denominats matisos.

VE
INTENSITAT

La intensitat s’expressa mitjançant paraules en italià o amb lletres , que tenen el


mateix significat.

ff f mf p pp

CA
Fortissimo forte Mezzo forte Piano Pianissimo

També s’usen Reguladors, que s’indiquen de manera gràfica o amb paraules i que
porten d’una intensitat a la següent o a la que s’indica.
SI
Crescendo
Ú

Diminuendo
M

Agògica indica la velocitat d’una melodia, que en música es denomina Tempo, o bé


el canvis que es realitzen.
LA

El Tempo s’indica utilitzant també paraules en italià i el intèrpret té la llibertat


d’expressar-los segons el seu gust.
CO

Lento Molt espaiet Amb dolor


adagio espaiet nostàlgic
Andante Que camina Viu
Allegro Alegre
Presto ràpid Molt viu
ES

Prestissimo Rapidisim. Amb molta energia

38
També es pot marcar el canvi de temps utilitzant paraules que indiquen una
acceleració progressiva.

A
Accellerando accelerant
Stringendo apresurant

LL
Animato Amb moviment cada vegada major.

O bé la disminució progressiva de la velocitat:

VE
Rallentando moderat
Ritardando retardant

El Metrònom es un aparell mecànic o electrònic que s’utilitza per marcar el temps

CA
d’una melodia a partir de certa cantitat de colps per minut.

En les partitures s’indica la velocitat mitjançant d’una xifra metronòmica com la


següent (q = 92

Que indica que una negra equival a una pulsació de 92 colps per minut, el que serà un
SI
temps andante.

Si bé el metrònom es un aparell molt precís sols es pren com a guia, doncs sempre es
Ú

va a imposar el gust i la interpretació del músic.

.
M
LA
CO
ES

39
Primera vista 1

 3

A
 44      
            
 
     

LL
4
3

VE
               
      

CA
7

       
       

SI
Ú
M
LA
CO
ES

40
Primera vista 2

A
 43                        


LL
5
3

VE
                            
3


CA
SI
Ú
M
LA
CO
ES

41
Primera vista 3

3

A
2 
 4 
            
    

LL
6

VE
   
             

CA
SI
Ú
M
LA
CO
ES

42
Primera vista 4

A
3  
 8            

LL
6

VE
            
S.  
  

CA
SI
Ú
M
LA
CO
ES

43
ES
CO
LA
M
Ú

44
SI
CA
VE
LL
A
ES
CO
LA
M
Ú

45
SI
CA
VE
LL
A
ES
CO
LA
M
Ú

46
SI
CA
VE
LL
A
ES
CO
LA
M
Ú

47
SI
CA
VE
LL
A
ES
CO
LA
M
Ú

48
SI
CA
VE
LL
A
ES
CO
LA
M
Ú

49
SI
CA
VE
LL
A
ES
CO
LA
M
Ú

50
SI
CA
VE
LL
A
ES
CO
LA
M
Ú

51
SI
CA
VE
LL
A
ES
CO
LA
M
Ú

52
SI
CA
VE
LL
A
ES
CO
LA
M
Ú

53
SI
CA
VE
LL
A
ES
CO
LA
M
Ú

54
SI
CA
VE
LL
A
ES
CO
LA
M
Ú

55
SI
CA
VE
LL
A
ES
CO
LA
M
Ú

56
SI
CA
VE
LL
A
ES
CO
LA
M
Ú

57
SI
CA
VE
LL
A
ES
CO
LA
M
Ú

58
SI
CA
VE
LL
A
ES
CO
LA
M
Ú

59
SI
CA
VE
LL
A
ES
CO
LA
M
Ú

60
SI
CA
VE
LL
A
ES
CO
LA
M
Ú

61
SI
CA
VE
LL
A
ES
CO
LA
M
Ú

62
SI
CA
VE
LL
A
ES
CO
LA
M
Ú

63
SI
CA
VE
LL
A

You might also like