Professional Documents
Culture Documents
Sobre La Imposició Dels Àmbits Al País Valencià
Sobre La Imposició Dels Àmbits Al País Valencià
ámbitos?
La pròpia paraula “imposició” ja diu molt. Per part del professorat, ens estem acostumant
a acceptar les imposicions -una darrere de l´altra, i ja en són moltes- d´administracions
burocràtiques sense protestar massa, i això acaba cremant-nos. Un professor cremat mai
pot tindre un bon rendiment, i això afectarà irremediablement a l´alumnat.
La confusió que pateix l´alumnat també és gran: no sap ben bé quins són els criteris d
´avaluació en l´ambit sociolingüístic, atès que es barrejen dues llengües i no saben què
conta més, si el seu domini de castellà, de valencià o de geografia i història.
Paral·lelament, es queixen de que, per exemple, una bona nota en biologia es veu
rebaixada pel rendiment en matemàtiques, en la mesura en que ambdues assignatures es
veuen reflectides en la mitja de les notes. A consequència d´això, l´alumnat que té un
professor de matemàtiques que imparteix biologia no tindrà la mateixa formació i
rendiment que aquell que té un biòleg fent el seu treball en codocència, i viceversa. Estem
creant “guettos” formatius en diverses disciplines, que tindran influència en un rendiment
posterior.
Per la mateixa causa, el desenvolupament de la tasca del professorat es veu entorpit,
perquè generalment, aquest no imparteix la seua especialitat i li resulta molt difícil detectar
les necessitats d´aprenentatge. Hi ha casos en els quals el professorat de matemàtiques
es dedica a llegir el llibre de biologia en veu alta a classe, atès el seu desconeixement del
tema ¿Algú imagina que aquestes persones poden detectar alguna cosa més que cares d
´estupor entre l´alumnat?
A més a més, fins i tot on existeix codocència -la menys lesiva de les modalitats de l
´aplicació dels àmbits- el nombre d´alumnat no es veu reduit, la qual cosa per descomptat,
no ajuda a l´atenció a la diversitat i a la inclusió de l´alumnat amb necessitats, siguen
aquestes rutinàries o específiques.
Des d´els departaments d´orientació, i amb la millor de les intencions, ens intenten ajudar
parlant-nos de les diverses modalitats de codocència (recolzament, paral·leles, estacions
etc.), però el professorat de trinxera no pot deixar de pensar que tot això és un pegat de l
´administració per no reduir la ràtio i atendre a les veritables necessitats de l
´ensenyament.
Sempre és millor atendre a dues aules de quinze alumnes que a una de 30 amb
codocència, entre d´altres coses perque l´alumnat atès per un docent no pot a l´hora
escoltar el que diu l´altre. Es produeixen espais separats i moltes vegades aïllats no per la
competència del professorat, sino pel nombre d´alumnat.
La qüestió és: Quant d´esforç ha de posar el professorat per tal de compensar la
resistència de les administracions a baixar la ràtio? Quantes intervencions experimentals,
amb evidències dubtoses, es posaran en marxa abans d´atendre a les demandes dels
professionals i a costa de la una càrrega de treball que els distrau de la seua ocupació
primordial i acabara per cremar-los? Per últim... Quantes promocions senceres d´alumnat
seran objecte d´experimentació pedagògica abans de trobar la metodologia adequada per
a les administracions? (veure resposta 3)
En resum, l´alumnat veurà reduit el seu aprenentatge, la seua preparació per a l
´adquisició de les “competències” bàsiques de les assignatures implicades i l´atenció a les
seues necessitats, a banda de patir un professorat de vegades desmotivat i marejat pels
constants canvis.