ANÀLISI MELÒDIC DEL 1R MOVIMENT DE LA

"SIMFONIA SORPRESA" DE HAYDN

En aquest anàlisi anem a treballar la simfonia sorpesa de Haydn enquadrada dins de l'estil
classic. Aquesta obra l'hem escoltada en classe i a continuació comentaré alló que he
observat respecte a la seua melodia. Per a aquest analisi hem agafat com a referència el
conjunt de vues en la partitura.

Començant per l'anàlisi escalistic diem que està compost per una melodia tonal, ja que
estem en la tonalitat de Sol M i veiem que hi ha graus tonals que defineixen la tonalitat,
aquests són la tònica, la subdominant i la dominant. El primer compàs comença en tònica.
Hi ha relacions sensible-tònica i cadències al final de la primera secció, hi ha una cadència
perfecta.

Seguint el bloc de l'analisi del perfil melòdic. Comencem dient que presenta un àmbit de
tesitura ampli perque la melodia està formada per més de 3 octaves. Quan a l'estudi de la
intervàlica diem que la melodia generalment esta formada per graus conjunts, és a dir en
intervals de 2ª. Però veiem la presència d'alguns salts intervàlics que ens capten l'atenció,
on hi ha més d'una octava. Aleshores el gràfic melòdic serà ondulant, ja que la melodia esta
formada en la seua gran majoria per intervals de 2ª. Veiem l'existència d'un punt culminant
de la melodia, ja que la melodia segueix un ordre ascendent fins a la nota Sib agut i després
descendeix.

En tercer i últim lloc, quan a l'estructura melòdica ens hem adonat de la presència d'un
silenci absolut d'un temps de durada, amb la finalitat de la separació melòdica de dues
seccions.