VINE AMB MI

EL TIO LA CARETA

Perque avuí anem ha festejar Jo tocaré els acords,

que la vida es només un ball;
Som pols d’estrela en un mon apagat.
Anem ha encendre els carrers;
música i festa entre la gent.
Som la claror, la llum del sol
que fa brillar la lluna.
Puge amb son cap al terrat,
llance els ulls a l’horitzo;
les muntanyes han dansat
amb la bòira del matí.
Porte la motxilla al llom,
carregada de records;
un riurau on vam sembrar
els somriures per somiar.
Les orquestes a la plaça,
l’esmorzar pel matí,
amagar-nos als portals
o acabar els dos al llit.
Un correfocs latent,
l’espurna va creixent.
Jo tocaré els acords,
tú fes teua aquesta cançó.
Oblidant totes les penes,
fòra pors, fòra cadenes…
Tú fes teua aquesta cançó.
Oblidant totes les penes,
fòra pors, fòra cadenes…
Perquè avuí anem ha festejar
que la vida es només un ball;
Som pols d’estrela en un mon apagat.
Per fer fora la por,
obri la porta al mon,
si tens fret vine amb mí
i et donaré calor.
Mira com balle (mira, mira),
mira com balle (mira, mira),
mira com balle (mira, mira).
¡Anem ha festejar!
Que la vida es només un ball;
Som pols d’estrela en un mon apagat.
Anem ha encendre els carrers;
música i festa entre la gent.
Som la claror, la llum del sol
que fa brillar la lluna.

Perque avui anem ha festejar

que la vida es només un ball;
Som pols d’estrela en un mon apagat.
Anem ha encendre els carrers;
música i festa entre la gent.
Som la claror, la llum del sol
que fa brillar la lluna.

Baixe cap a la ciutat,

pega voltes el meu cap;
el xoc amb la realitat,
la resaca emocional.
Ara es temps de respirar,
esperar que pase l’any,
fer balanç d’aquells moments
que m’han fet volar tan alt.
Hem d’escriure el present,
als problemes, solucions.
Hem aprés amb el passat.
El futur es un llenç blanc,
un correbars brindant
per tot el que hem guanyat.