O COTA ZERO n. 15, 1999. Vic, p.
35-41 ISSN 0213-4640 rn I
PdbZic, missatges i runes:
elsjaciments arqueohgics
M. Augeles Querol
El p ziblic
El públic som tots, amb major o menor nivell
&estudis, de coneixements sobre la regió que vi-
sitem o d'interts sobre el medi natural o cultural.
De qualsevol edat, de qualsevol país o de qualse-
vol cultura. N'hi ha prou d'asseure's a la porta
&un gran museu, per exemple, per veure entrar
una tan gran quantitat &ulls i ments diferents,
que es pot comprendre immediatament una rea-
litat superior a les nostres Ansies: el missatge que
intentem transmetre potser que sigui unitari,
consensuat, pensat i perfilat, perb la recepció que
se'n fa no pot ser sinó enormement diversa.
((Elque el públic demana)) no és res més que
una frase fal.la5 i demagbgica: no hi ha ((un))pú-
blic, i per tant no hi ha ((una))demanda si no és a
nivells generals i superficials. Aquesta ademan-
daa es mesura aposterioriper la quantitat de visi-
tants, i servira, com en un cercle sovint viciós,
com a punt de partida per a la següent iniciativa.
És evident que una exposició cara, grandiosa,
vistosa, ben anunciada i col.locada al centre d'u-
na ciutat o d'un espai peatonal, serB més visitada
i per tant més ((demandada))que una altra que
no tingui aquestes característiques.
Sense oblidar, perb, aquests principis, és pos-
sible i fins i tot potser útil, realitzar una divisió
inicial del públic en dos sectors: els habitants de
la prbpia regió on <ensenya el jaciment arque-
olbgic i, elslles turistes estrangers. El sector que
em preocupa és el primer, ja que és el que més
(no dic ccmillor)))pot comprendre o interioritzar
tant el missatge com els llenguatges que s'utilie-
zin. I, en aquest primer, ells factors relacionats
amb la proximitat al lloc, la consideració popu-
I
IB O COTA ZERO n. 15, 1999. Vic, p. 35-41 I S S N 0213-4640
lar que tingui, el nivell d'educació i la publicitat
que se'n farP, han de ser curosament analitzats.
Crec sincerament que abans de formalitzar un
projecte de valoració d'un lloc arqueolbgic per
presentar-lo a un ajuntament o a una diputació,
cal un estudi sociolbgic de les comunitats que
viuen, ((veuen))i ((comprenen))(o no) aquest lloc
molt abans que hi arribés l'equip d'arqueologia.
En altres paraules, els nostres missatges i el
nostre esfor5 han de comptar amb un primer di-
positari: la comunitat o societat del mateix in-
dret. I com que la veritat és que no sol ser així,
sovint som testimonis d'un fenomen més que
curiós: la massa de visitants d'un jaciment o un
museu es converteix, pel seu exotisme i les seves
diferencies, en el veritable espectacle per a la gent
de I'indret que, com a molt, hi assisteix sense
comprendre la raó ni la finalitat de tant guirigall,
aixb sí, amb molta cura perqut: el nombre de be-
gudes i de records venuts sigui suficient com per
justificar-ho tot. Fins i tot la incomprensió.
Una segona qüestió que separa el públic en
dos altres tipus és el fet que el jaciment visitable
se situi' a l'interior d'un espai urbP que per si
mateix ja tingui assegurada una assisttncia de
públic cccasual)) a més a més de la intencionali-
tat, o bé es trobi en paratges rurals que poden o
no formar part de rutes turístiques preestabler-
tes, perb que, en qualsevol cas, han de ser objec-
te d'una vertadera voluntat &(canar))a l'indret.
És evident que I'impacte social del primer tipus
ser& molt major, d'entrada, que el segon i que
aquest últim ha de tenir una selecció acurada
dels sistemes publicitaris si vol deixar de ser el
que tantes vegades és: unes runes oblidades. La
cooperació amb altres iniciatives de valorització
cle la zona afectada -parcs naturals, rutes de
pobles o de gastronomia, hosteleria rural, sen-
derisme, etc.- sembla imprescindible -encara
que no tan faci]- en aquests casos.
I el tercer factor que he triat com a separador
és el tipus d'incidkncia econbmica, ja que l'ex-
peritncia dels darrers anys ens demostra que
existeixen algunes iniciatives pensades per a una
gran quantitat de públic -i per tant de gua-
nys-, amb un desenvolupament molt lliure de
les visites i per un temps curt -temps quasi
sempre determinat tant ccpel que aguanti))el jaci-
ment com el fervor del públic. Altres iniciatives,
al contrari, estan plantejades per a poques perso-
nes visitants, molt dirigides a la visita i per un
temps en principi indefinit (un exemple podria
ser-ne l'estació portuguesa de Foz Coa). Since-
rament crec que en la majoria dels casos el patri-
moni arqueolbgic aguanta molt millor aquest
darrer tipus d'incidtncia, i el tan utilitzat exem-
ple de les coves &Altamira, que es tancaren al
públic a la dtcada dels 70 perqut no aguantaven
l'impacte que les nombroses persones que les vi-
sitaven provocaven, pot servir també altra volta.
Com a conclusió a aquest apartat, tres reco-
manacions: pensar i meditar molt abans d'ac-
tuar; tenir en compte prioritariament la societat
de l'indret i considerar a fons la durabilitat dels
bens arqueolbgics que han perdurat fins avui a
través $innombrables avatars, sense que trobem
raons defensables per destruir-los en poques dk-
cades per la sola raó que una o dues generacions
en gaudeixin.
Normatives: educació i
jaciments visitables
Des de 1995, data de l'aparició de la Ley de
Patrimoni0 Histórico Espafiol fins avui en dia
(estiu de 1999), el nombre de lleis aprovades a
Espanya destinades a regular el patrimoni histb-
ric o cultural ha arribat a tretze. A més a més de
les ja estudiades i Pmpliament comentades de
Castilla-La Mancha (1990), País Basc (1990),
Andalusia (1 99 I), Catalunya (1 993) i Galícia
(1995) (QUEROL i MART~NEZ D~Az,1996), du-
rant el 98 i el 99 s'han aprovat ni mCs ni menys
que les set següents:
LEY 4/98 DE PATRIMONIO CULTURAL.
VALENCIA-
NO (DOGV18-6-98)
LEY 10198 DE PATRIMONIO HIST~RICO DE LA
COMUNIDAD DE MADRID (BOCM16-7-98)
LEY 1 1/98 DE PATRIMONIO CULTURAL DE CAN-
TABRIA (BOC2-12-98)
LEY 12/98 DE PATRIMONIO HIST~RICO DE LAS
ILLES BALEARS (BOCAIB29-12-98)
LEY 4/99 DE PATRIMONIO HIsT~RICO DE CANA-
RIAS (BOC24-3-99)
LEY 3/99 DE PATRIMONIO CULTURAL ARAGONfiS
(BOA29-3-99)
LEY 2/99 DE PATRIMONIO HIST~RICO Y CUCrU-
RAL DE EXTREMADURA (DOE22-5-99)
 O COTA ZERO n. 15, 1999. Vic, p. 35-41 ISSN 0213-4640
Per tractar-se d'un conjunt normatiu que po-
dríem anomenar ((madur)),és a dir, redactat,
consensuat i aprovat tretze o catorze anys des-
prés de la llei estatal, és lbgic que s'hi recullin
textos o idees que s'han anat formant, confron-
tant i debatent al llarg d'aquest temps. Pel que fa
a aquest article, m'interessa el referent a l'educa-
tió i a la regulació de la valoració dels jaciments
arqueoibgics. Pel que fa a I'educació, quasi totes
les normes anteriors incloi'en un apartat en el
qual es comprometien, &una manera o altra, a
intervenir en els currícuh educatius amb la fina-
litat de donar a coneixer el valor i el respecte pels
béns culturals de la zona corresponent, intenció
que no sempre ha un lbgic a la prat-
tita. N~ passa el amb els jaciments visita-
bles: l'expressió ((parcarqueolbgic), es cita única-
ment a les Lleis de Castella-La Manxa i del País
Basc, ambdues de manera superficial, sense re-
glllar o definir. Veurem el que passa amb els
nous textos legals en aquests dos aspectes.
a) Sobre educació
a inicis
Q~~~ dels 80 iintroduyren en els tur-
ricula: de obligatori temes de
medi ambient, s'establiren els pilars per a la
construcció &una educació que avui en dia és
evident en les generacions que tenen menys de
trenta anys, els resultats i I'impacte dels quals
també ho és en la resta de la població. $ cert,
per descomptat, que es tractava auri terna de
forsa internacional que el nostre no podia
ignorant. crec sincerament que en
aquests moments ens trobem en una situació
forsa semblant pel que fa als béns culturals -
sempre tan desgraciadament separats dels natu-
rals (QUEROL,1995). La integració &Espanya a
la U. E. suposa l'acceptació i posada en practica
de normatives tan interessants per a la protecció
dels béns culturals com I'Avaluació &Impacte
Ambiental; per banda, E u r o ~ a a Cultura, EAucac;& Ciencia inCluird en hphnes
presumir respecte de
la resta del món occidental: les restes del seu pas-
sat, factor que afecta més a la banda mediterra-
nia que a la nbrdica. Com a colofó, en el reparti-
ment internacional Espanya es configura com
una terra de serveis, no de producció: més turis-
me i menys vinyes, més visitants i menys oli. El
rn
turisme i els visitants, perb, han de tenir alguna
cosa per veure, alguna cosa més que l'estricte sol
a les latg ges, i aquí és on juga el seu paper el que
queda del Patrimoni Cultural, que espera que li
treguin el suc.
En aquest context no pensat ni programat,
els jaciments arqueolbgics que es ~ o d e nconver-
tir en visitables per les seves caracteristiques, en
pols d'atracció i en llocs que generin guanys,
passen a ser nombrosos, si més no en teoria.
Ara bé, si pensem en el públic de la zona del
jaciment, resulta interessant recordar quina és la
base educativa &aquesta gent, és a dir, on i e n -
senya i com, en I'educació reglada obligatbria, el
tema de I'estima, la consideració, el valor O les
caracteristiques administratives dels béns cultu-
rals. Encara que en els últims anys és forsa
abundant la literatura al respecte (vegeu, per ex.
G O N ~ ~ LMEAZR C ~ ~1998),N, el cert 6s que el
concepte de patrimoni histbric O cuPturaP a pe-
nes es desenvolupa en els llibres de text de
primBria o secundaria, en els quals esperaríem
trobar, si més no, dos tipus &ensenyament: el
que fa referencia a la naturalesa dels propis béns
-la monumentalitat, el valor artístic, I'antigui-
tat, la incidencia social, etc.- i el que fa re-
ferencia al desenvolupament d'una actitud posi-
tiva respecte d'ells -la normativa que els
regula, la naturalesa jurídica, l'administració de
la qual depenen, el seu valor com a document
de1 Passat etc. Per aquesta absencia, qua-
tre dels set nous textos legals dediquen unes fra-
ses a la intenció, a vegades fins i tot molt ben
puntualitzada i detallada, &ocupar-se de com-
plir aquesta obligació: són les Lleis de Valencia,
Madrid, i
VALENCIA Art. 88. Educación. I . La Gene-
ralitat, reconociendo el aprecio general hacia elpatri-
monio cultural como base imprescindible de toda
politica de protección y fomento del mismo, lo pro-
moverá mediante b adecuadas campazas públicas
de divulgdción y formación. 2. La Conselleria de
de estudio de las distintos nivelesdel sistema educati-
, obligatorio el conocimiento delpatrimonio cultu-
i, vabnciano3 ,ro Generalitatpromover~
ganxa eveciahada la investigación en las
materia relativa a la conse~vacidn enriquecimien-
to delpatrimonio culturaly estab/ecerá/os mediosde
coiaboración adecuados a dichajn con las Universi-
EI O COTA ZERO n. 15, 1999. Vic, p. 35-41 ISSN 0213-4640
dades los centros de formación e investigación espe-
cializados,públicos y privados. 4. Establecerá asimis-
mo b medidas necesariaspara asegurar que losfin-
cionarios de todas las administracionespúblicas de la
Comunidad Valenciana reciban la firmación especí-
fica sobn protección delpatrimonio culturaladecua-
da a la naturalem de susfinciones
MADRID Disposición adicional octava. La
Comunidad de Madrid promoverá la preparación
adecuada de 10sfincionarios encargados de la admi-
nistración y custodia del Patrimonio Histórico de la
Comunidad de Madrid.
Asimismo, promoverá la intepción en 10splanes de
estudio de las diferentes niveles del sistema educativo
obligatori0 el conocimiento del Patrimoni0 Histórico
de la Comunidad de Madrid y el desarrollo de las
ensecanzas y oficios especialimdos en kz conservación
y al mantenimiento del Patrimoni0 Histórico y pro-
moverá financiará 10s medios para la dzfisión del
más adecuado conocimiento y disfiute de 10s bienes
culturales la importancia de su protección, acrecen-
tamiento y conservacidn.
L,a Consejería de Educación y Cultura de la Comu-
nidad de Madridpromoverá la cokzboración con los
medios de comunicación social a fin de fomentar la
divulgdción del conocimiento del Patrimonio Histó-
rico, pudiendo establecer a tal efecto los convenios de
cokzboración qzte estime oportunes.
BALEARES Art. 89: Dzfisión de kz ensecan-
za. 1. El Gobierno de b Illes Balears debe incluir en
/os curriculum de /os diferentes niveles del sistema
educativo reglado obligatorjo el conocimiento delpa-
trimonio histórico de las Illes Balears. 2.El Gobierno
de b Illes Balears debepromover los proyectos educa-
tivos de investigación y desarrollo para kz conserva-
ción y el mantenimiento delpatrimonio histórico de
las Illes Balears. 3. El Gobierno de las Illes Balears
los consejos insulares promoverán el desarrollo de en-
.recanzasespecialimdas en kz conservación y el man-
tenimiento delpatrimonio históricoypodrán estable-
cer, al efecto, 10s convenios de colaboración necesarios
con entidadesprivadasy/opziblicas, y centros de for-
mación especialimdos.
ARAG~N Art. 95: Ensefíanza. El Gobierno
de Aragón desarrolkzrá una política educativa a fin
de qzte la ciudadanía valore en la debida forma el
Patrimonio Cultural de Aragón. A estos efectos, fi-
mentará su estudio en todas las modalidades niveles
educatiuos, con especialatención a la ensen'anm obli-
gatoria.
Textos sobre educació a les noves lleis de patrimoni
histdric o cultural
La lectura detallada d'aquests textos ens dó-
na una idea forsa positiva de les intencions de
les Comunitats Autbnomes que els han redactat
i els han donat categoria de Llei. Per la meva
part, m'agrada destacar la sistematicitat del text
valencia, que es proposa, un darrere l'altre,
aconseguir esglaons en el coneixement i estima
del seu patrimoni cultural: el públic en general,
l'ensenyament obligatori, la universitaris i els
funcionaris. Tant de bo aquestes magnifiques
intencions vagin seguides immediatament de la
seva posada en practica.
b) Sobre jaciments visitables
L'any 1986, la Subdirecció General d'Ar-
queologia del Ministeri de Cultura presenta el
Plan Nacional de Parques Arqueológicos (QUE-
ROL 1992193; DIVERSOS AUTORS,1993) conce-
but com una iniciativa de recolzament, tant
ttcnic com econbmic, a les Comunitats Autb-
nomes per al desenvolupament d'actuacions in-
tegrals en jaciments o zones arqueolbgiques de
gran interks i bon estat de conservació, a fi de
convertir-les en &reesvisitables preparades per
aconseguir una alta rendibilitat social.
D'acord amb aquesta concepció inicial es fi-
xaren les característiques mínimes que un Parc
Arqueolbgic havia de tenir per considerar-se
com a tal i, que eren aquestes sis:
1. Ser un jaciment o zona arqueolbgica de-
clarada Bé d'Interks Cultural juntament amb el
seu entorn.
2. Presentar un alt grau d'interts científic,
educatiu i histbric.
3. El seu estat de conservació havia de ser
prou bo com perqut fos possible l'exposició al
públic dels seus components principals.
4. Haver estat dotat d'una infraestructura
apropiada per a la seva consideracici &Brea visi-
table o oberta al públic.
5. La seva conversió en zona visitable ha
d'haver tingut en compte la doble interacció en-
tre el jaciment i el seu entorn (microentorn), i
entre el parc i el seu entorn (macroentorn).
6. La clau o guia per a aquesta conversió ha
d'haver estat la consecució de la major rendibili-
tat social possible.
 O COTA ZERO n. 15,1999. Vic, p. 35-41 ISSN 0213-4640
Quasi deu anys més tard, la literatura sobre
el tema <ha multiplicat, seguint una línia més o
menys uniforme, perb les realitats -les iniciati-
ves de valoració de jaciments arqueolbgics, es
diguin Parcs o no, semblen seguir camins molt
dispars' obeir a raons diverses i'
e s ~ a n ~ oestar
l, a de
caracter més polític que científic, mes cOn~un-
turals que planificats.
Amb quasi massa lentitud, les normatives
noves inicien el desenvolupament legal d'aques-
ta figura. Així, dels set nous textos legals, només
Cantabria i Canaries hi fan refertncia i ambdós
inclouen llargs articles amb interessants detalls,
que reprodui'm aquí.
Art' 89' kprotección I c
~?zrqz~e Arqueoiógico. Yacimiento, conjunto de yaci-
rnie~toso zona arqzieológica en que conji'zyan elemen-
tos relevantes qzie permitan su rentabilidad social como
espncio visitable con fines de edzicación y disfizite. 4.
Los Parqzies arqzieológicos deberán contar con un plan
director qzle regzile las iniciativas e inversiones que de-
ban realizarse. La creacidn de Parques Arqueológicos se
llevará a cabo por Decreto del Gobierno de Cantabria,
previa propziesta del Consejero de Culaira y Deporte,
qzlien a s21 vez habrá sido informado por la Comisión
Técnica de Patrimoni0 Arqueológico y paleontológico.
El Pian Director de 10s Parques Arqueológicos contará
c o un~ proyecto donde se jzist;f;que la conveniencia de
la creación del Parque desde elpunto de vista de sa re-
percz~sióndidáctica y recreativa y se contemplen las in-
tervenciones arqueológicas necesarias, obras de protec-
ciúrz y acondicionamientoprevistas, dotación de medios
hzlmanos y materiales, financiación y régimen de ges-
tión. 5. Los propietarios de terrenos donde se localicen
las Zonns Arq~eolú~icas podrán gromover la creaczón
de Parqzies Arqzieo~ógicosmediante la presentación de
zinproyecto a ILZConsejería de Cziltziray Deporte donde
se concrete el régimen de ziso, visitas, protección y demás
condiciones que se establezcan reglamentariamente.
CANARIAS Art. 62, 3: Los yacimientos declara-
dos Zona Arqz~eo/ógicadeberán serprotegidos de la de-
gradaciÓny, desergosible, acondicionadospara la visita
pziblica a travis de szi conversión en Parque Arqueológico
o cualqziier otra figura deprotección.
Art. 63. Pa~quesArqueológicos. I . Son Parques Arqueo-
lógicos 10s sitiosy zonas en que, por la existencia de yaci-
rnientos arqueológicospreviamente declarados de interés
cultural con la categoría de Zona Arqueológica, y por su
intepaciún en el entorno natural y territorial, se decla-
mn como tales al objeto de facilitar szl comprensión y
dis/cute en compatibilidaa!con la preservación de szis va-
lores históricos. 2. La creación de 10s Parques Arqueo-
lúgicos se llevará U cabo por decreto del Gobierno de
Canarias, a propuesta de 10s Cabildos Insulares, previu
expediente instruido al efecto, donde conste informe fi-
vorable del Consejo Canario del Patrimonio Histórico.
Deberá adjuntarse un proyecto donde se justzfique la
conveniencia de la creación delparque, desde elpunto de
vista de 3~ repercu~ióndidáCtiCdyrecreativa, se contem-
plen las intervenciones arqueoldgicas necesarias en su
caso, obras de protección y acondicionamientoprevistas,
dotación de medios hzimanos y materiales, financiación
y rigime de su gestión. 3. A 10s efectosprevistos en la le-
gislaciún urbanistica, 10sParques Arqueológicos se consi-
deran elementos integrdntes de la estructurageneraly or-
gánica del territorio, vinczilados al sistema general de
espacios libres de uso pziblico. 4. Los propietarios de te-
rrenos donde se localicen las Zonas Arqueológicaspodrán
promover la creaciún de Parques Arqueológicos median-
te la presentación de un proyecto donde se concrete el ri-
girnen uso, proteCCión demh condiciones que
se establezcan reglamentariamente.
Textos sobre jaciments visitables a les noves lleis de
patrimoni histhic o cultural
En ambdós casos, aquestes normatives es
mostren forsa originals, ja que cap altre dels tex-
tos anteriors creaven una figura especifica deno-
minada ({parcarqueolbgic>,,encara que hi fessin
referkncia superficial. cfinica excepció seria
Andausia, que en la seva Llei de 99 crea eis
Conjuntos Arqueológicos, malgrat que es tractava
basicament de figures administratives f o g a di-
ferents, si més no en principi, de Pes que plante-
gen i
Malgrat que els dos textos s6n forsa sem-
blants -de fet hi ha paragrafs sencers que es re-
peteixen i no hi ha dubte que corresponen a una
mateixa inspiració- el cert és que de Ca-
niries presenta algunes precisions que, al meu
entendre, el fan més interessant. La principal és
la integració dels parcs arqueolbgics a la legisla-
ció urbanistica com a elements integrants de
restructura general i orginica del territori, vin-
culats al sistema dyespais &ús
I és precisament aquest text final que es repe-
teix el que ens demostra que es tracta, per prime-
ra vegada a la normativa espanyola, &una invi-
a les empreses prib'iques--o alspropieraris
de Parcs arqueolbgics- perque explotin econb-
micament bens demanials. Encara que ambdues
comunitats prometen la publicació de reglaments
 O C'OTA ZERO n. 15, 1999. Vic, p. 35-41 ISSN 0213-4640
en els quals s'especificaran les condicions d'ús, vi-
sites, sistemes de protecció, etc., no deixa de re-
sultar impressionant aquesta invitació. Hem de
demanar-nos si serB realment possible combinar i
equilibrar la ((veracitat))i la conservació dels jaci-
ments arqueolbgics amb la seva explotació eco-
nbmica privada i, si es possible -que ha de ser-
ho i ho veiem a altres paisos occidentals- quins
seran els camins que seguiran aquestes Comu-
nitats Autbnomes per aconseguir-ho.
Els missatges
Crec que els sis punts citats anteriorment so-
bre els quals es va fixar la definició de parc ar-
qucolbgic al seminari sobre el tema celebrat al
Ministeri de Cultura I'any 1989 (DIVERSOS
AUTORS1993) continuen sent vdids i desitja-
bles per a qualsevol iniciativa de presentació,
perb avui dia existeixen molts altres factors que
han de fer-nos meditar amb profunditat abans
d'iniciar qualsevol acció en aquest sentit. És clar
que la improvisació no és el camí més idoni per
arribar a bons resultats, i que la presentació dels
jaciments al públic ha de formar part d'un ver-
dader programa polític, és a dir, una skrie d'ob-
jectius motivats i jerarquitzats, amb una planifi-
cació detallada. Sabem també que no es pot
valorar o ensenyar un indret sense que s'hagi in-
vestigat arqueolbgicament, si més no de manera
suficient com per poder transmetre quelcom
coherent. És forqa assumit que els equips d'ar-
queologia que es dediquen a aquest tema han
d'incloure especialistes en didictica des de la
fase de projecte, així com també s'ha escrit so-
vint sobre la convenikncia d'unificar iniciatives i
procediments de les administracions del patri-
moni cultural i del natural. Sabem, escrivim i
intentem posar en prictica tots aquests punts i
molts més, perb amb tot aixb no fem res més
que esgarrapar la superfície i deixem sense res-
pondre -i fins i tot sense plantejar- el proble-
rna de fons, aquesta pregunta enterrada que
sempre comenqa per un ccquk estem fent?)).
Ens ha costat assumir -i encara costa- que
cap resultat de la investigació científica no és
verdaderament objectiu; hem acceptat a desgrat
la necessiria subjectivitat dels processos del co-
neixement, perb potser no comprenem encara, o
ens costa encara comprendre fins a quin punt la
histbria -les histbries que expliquem, el llen-
guatge que utilitzem per fer-ho- es influi'da per
la filosofia, la religió, la manera de ser i de pensar
de la societat o de la persona individual. La nos-
tra prbpia vida, els nostres desitjos més profunds
i els modes de veure o de comprendre el que ens
envolta es reflecteixen, inconscientment en 1a
majoria de casos, en les interpretacions que fem
del passat i la manera com les transmetem en les
publicacions o en les exposicions. El ((rigor))i la
((veracitat)),paraules tan cares als nostres educa-
dors, ens semblen ara massa fortes i en fugirn.
Un recent treball de Ruiz Zapatero (1998) ens
mostra com a l'Espanya franquista es distorsioni
el passat per oferir una imatge convenient i enal-
tidora dels principis del rkgim. Hem de pregun-
tar-nos si aquest ((accident))succeí únicament
durant l'kpoca franquista i no succeeix actual-
ment; no hi ha més remei que assumir la im-
portBncia de determinats fenbmens que es fil-
tren en els nostres discursos arqueolbgics, i el
principal de tots és la nostra educació. Estic ple-
nament convenquda que l'equip responsable de
la gran exposició Atapuerca: nziestros origenes,
que es celebra aquest mateix any a Madrid, no
ha decidit conscientment que de les més de tren-
ta figures humanes representades en acció, no-
més tres fossin dones -i les tres fent activitats
d'escassa importincia social: menjar, aguantar
una pell, bressolar un nadó.
Els esdeveniments del nostre temps, com el
canvi de mil.lenni, la formulació tebrica de la
Unió Europea, el renaixement de les nacionali-
tats histbriques, la necessitat d'enaltir les de-
mocrhcies, la lluita a favor o en contra de la xe-
nofbbia, la necessitat de mites, es reflecteixen,
ho vulguem o no, en la nostra manera d'ense-
nyar les interpretacions que fem del passat, i es
reflecteixen, ho vulguem o no, en aquestes ma-
teixes interpretacions.
La nostra alternativa no és altra cosa que una
proposició d'humilitat. Ni som amos d9un pas-
sat, ni existeix un Únic passat (vegeu D ~ A Z
ANDREU,1998). L'únic que, en la meva opiniip,
podem fer, es intentar controlar, mitjanqant l'au-
tocrítica més profunda, els nostres propis siste-
mes &interpretació i els nostres llenguatges.
 O COTA ZERO n. 1 5 , 1999. Vic, p. 35-41 ISSN 0213-4640 •

Refer& cies
BARCELO, J. A. i MOLIST,M. (1998) Dossier Teoria en arqueologia. Introducció. Cota Zero, 14: 7-8.
IXAZANI)REII, M. (1998) Identitats i el dret al passat. Del nou al vell món. Cotazero, 14: 41-52.
E)~vr:.~sosAUTORS (1993) Seminari0 de Parqzres Argzieológicos. Madrid: Ministeri0 de Cultura
GONZALEZ M A R C ~i?
N (ed.)
, (1998) Actes del IIseminari Arqz~eolo~ia i ensenyament, Barcelona: Bellaterra.
QUI.:ROI.,M. A. (1992/93) El parque arqueolÓgico: definición y filosofia. Tabona VIII (1) , p. 27-37, Universidad de La Eaguna.
QUEROL, M. A. (1995) Patrimonio natural y Patrimonio cultural ;Una pareja imposible? Dins Homenaje a la Dra. Milagra Gil-
Mnscnrell. Ex'xtremadziraArqzreológica V, p. 301-306. Cáceres-Mérida.
QUEROI., M. A. (1999) iQué ensefiamos?Consideraciones previas a la conservación y difusión de yacimientos arqueológicos. Actas
cicl,xsv Congreso Nacional de Arqueologia, p. 13-20. ValPncia.
QUEROL, M. A. i MART~NEZ D ~ A zB.
, (1996) Lagestión dell'atrimonio Arqz~eológicoen Espaia. Madrid: Alianza Editorial.
R U I ZZAPKI-ERO, G. (1998) La distorsión toralitaria: las rrRaíces prehistóricasa de la España franquista. Dins Rafael HUERTASi
Cnrrnen ORTIZ(eds.) Cienciay Fascismo, p. 147-159, Madrid: Doce Calles.

M. b e l e s Querol és catedrhtica de Prehistbria a la Universidad Cornplutense de Madrid. Actual-

ment &sdirectora del Departament de Prehistbria, presidenta de la Comisión andaluza de Arqueo-
logia i presidenta de la Asociación Profesionai de Arqueólogos de Espatía. Especialista en Paleolític, a
la decada dels 80 fou subdirectora general &Arqueologia, fet que motiva la seva actual especialitzaci6
en política arqueolbgica. Entre les seves obres destaca el llibre La Gestión del Patrimonio Arqueológz'co
en fipa&, publicat, juntament amb Belén Martínez Diaz, per Alianza Editorial el 1996.

Títol original: Público, rnensajes y ruinas: los yacimientos arqueológicos

Traducció de Walter Cruells