Procés de terapia ocupacional

TEMA 1: INTRODUCCIÓ AL PROCÉS DE LA TO

Mètode de resolució de problemes utilitzat pels

professionals de la TO per ajudar als clients a
millorar el seu acompliment ocupacional (Rogers &
Holm, 2009)
Forma en que els professionals de TO posen en
pràctica els seus coneixements per proporcionar
serveis als clients (AOTA; 2008)

El procés de la TO està basat en la teoria.

L’avaluació, definició de problemes, planificació
implementació… és genèric independentment de
l’edat, problema ocupacional, origen cultural…
El procés de TO és dinàmic i cíclic.

Característiques del procés de TO:

- El procés de TO es porta a terme a traves
de la col·laboració dels clients ( o
“representants”) i els professionals.
- Pràctica centrada en el client.
- Els components del procés de TO son
comuns a totes les professions.
- El que fa únic el procés de teràpia ocupacional és que es centra en l’acompliment
ocupacional.
- Està enfocat als problemes de l’acompliment ocupacional.
- Està orientat cap als resultats.

L’acompliment ocupacional: interacció I interrelació entre la persona, tasca i entorn.

Capacitats de la persona: capacitats genèriques i intrínseques.
- Factors del client: estructures i funcions corporals, valors, creences…
- Habilitats i hàbits d’acompliment específics de les tasques: destreses i patrons
d’acompliment.

Demandes de la Tasca: s’identifiquen a través de l’anàlisi de la tasca. És un procés analític que

consisteix en fragmentar les tasques en passos seqüencials separats. Accions en relació als
objectes.
Demandes de l’entorn: concepte multifacètic.
- Entorn físic: ubicació, espai, control d’equipament, il·luminació, temperatura…
- Entorn social: destreses, hàbits, calors, aptituds, motivacions, creences, costums…
Discrepàncies en l’acompliment ocupacional:
Quan les demandes de (tasca i/o entorn) excedeixen les capacitats (destreses o hàbits) de la
persona (per dèficit o falta de experiència)
El problema en l’acompliment pot gestionar-se:
• Establint o restaurant les capacitats de la persona.
• Reduint les demandes de la tasca.
• Reduint les demandes de l’entorn.

 Procés de terapia ocupacional

TEMA 2: COMPONENTS DEL PROCÉS DE LA TO

EL PROCÉS DE TO ESTÀ BASAT EN LA TEORIA

La TO és una professió multiteòrica

- Paradigma (mecanicista, humanista, crític)
- Models conceptuals de la pràctica de la TO
- Teories i orientacions teòriques (marcs de referència)

Avaluació
Avaluar significa examinar i formar-se una opinió.
Examinar implica recollir de manera sistèmica informació sobre l’acompliment ocupacional del
client.
Formar-se una opinió implica combinar la informació recollida amb el coneixement del professional
per veure els problemes que presenta l’usuari:
- Descriure el perfil ocupacional
- Definir els problemes en l’acompliment ocupacional
- Hipotetitzar sobre les causes d’aquests problemes
- Establir els resultats ocupacionals a assolir a través de la intervenció
- Determinar la “millor” intervenció per assolir aquests resultats

Perfil ocupacional: Resum de la informació que descriu la història i les experiències ocupacionals
del client, els seus patrons de la vida diària, els seus interessos, valors i necessitats.

Model canadenc
Persona: dimensions; física, cognitiva, emocional i espiritual
Ocupació: autocuidado, oci i productivitat
Entorn i context: físic, cultural, social, institucional

MOHO
Volició: causalitat personal, valors, interessos
Habituació: hàbits i rols
Acompliment ocupacional: motores, processament, interacció i comunicació
Context: físic i social

Com recollir la informació?

Protocols d’avaluació
- Protocol òptim: Persona-Tarea-Entorno (PTE): avaluació i intervenció en context de la vida
real. Anar a casa i entorn de la persona i veure com es desenvolupa.
- Protocol Persona-Tarea (PT): avaluació en un entorn clínic. Informació sobre l’entorn de
forma indirecta
- Protocol Persona (P): s’avaluen
les capacitats de la persona.
Preguntar a la persona o a les
amistats i coneguts de la
persona sobre la seva vida, però
també s’avalua tot, com en tots
els protocols.

 Procés de terapia ocupacional

Informació que hem de tenir a l’avaluar:

Qui és el client?
Perquè el client busca servei de TO?
Quina és la seva historia ocupacional?
Quines ocupacions i activitats realitza amb exit o en quines té problemes?
Quins entorns recolzen i quins impedeixen la participació en les ocupacions desitjades?
Quines són les prioritats del client i els resultats que voldria obtenir?
Hem de tenir un enfocament centrat en el client
Hem d’identificar el què és important i significatiu pel pacient.

Què volem saber sobre l’acompliment ocupacional?

- Pot el client dur a terme la tasca per si mateix? INDEPENDÈNCIA
- Pot realitzar-la amb la seguretat i forma adequada? SEGURETAT
- Què explica el seu problema amb l’acompliment ocupacional? ADEQÜACIÓ, eficàcia

Si ho fa o no ho fa, si es segur, adequat i independent (les activitats que fa, persona)

L’anàlisi de l’acompliment ocupacional permetrà:
1. Identificar les àrees ocupacionals (tareas) i contexts a intervenir
2. Observar l’acompliment en aquestes tasques
3. Seleccionar i utilitzar valoracions específiques: habilitats d’acompliment, patrons
d’acompliment, demandes de l’entorn, demandes de la tasca, tactors del client.
4. Interpretar les dades de les valoracions per identificar què recolza i limita l’acompliment
5. Plantejar hipòtesis sobre els punts forts i dèbils de l’acompliment del client
6. Plantejar objectius en col·laboració amb el client que es dirigeixin als resultats desitjats.
7. Perfilar l’enfocament de la intervenció a realitzar basar en les evidències disponibles.

Definició de problemes:
Interfase entre l’avaluació i la intervenció
Definició del problema:
- Problema ocupacional: tasca problemàtica i paràmetre que defineix el problema.
- De tots els problemes busquem la causa i ho adaptem, busquem el fet de simplificar i
adaptar tasques
- Explicació (causa) en base a Persona, Tasca, Entorn pel problema identificat.

 Procés de terapia ocupacional

Pla de intervenció:
Guiat per:
- Les metes, valors, creences i necessitats ocupacionals del client
- La salut i benestar del client, la persona
- Les destreses i patrons d’acompliment del client
- La influencia col·lectiva dels factors del client, les demandes de la tasca i les demandes de
l’entorn. La situació del client. Ens hem d’adaptar al context del client.
- Context del servei de TO on es realitza la intervenció
- La millor evidència possible
Estratègies en el pla d’intervenció:
Estratègia orientada en la persona:
- Desenvolupar, restaurar i mantenir l’estructura i funció del cos, les destreses en
l’acompliment i els patrons d’acompliment.
Estratègia orientada en la tasca:
- Modificar les demandes de la tasca (dèficit o destreses)
Estratègia orientada en l’entorn
- Modificar l’entorn per habilitar o millorar l’acompliment (per dèficit o destresa)
Estratègies en el pla d’intervenció: important
- Crear i promoure: destreses, contexts i entorns favorables...
- Establir o restaurar: destreses i patrons d’acompliment...
- Mantenir: : destreses, contexts i entorns favorables, demandes de la tasca...
- Modificar (Compensar o adaptar): destreses d’acompliment, contexts desfavorables,
demandes de la tasca.
- Prevenir: destreses d’acompliment, contexts desfavorables, demandes de la tasca i factors
del client. Tasques de prevenció per a un futur que vagi millor. Avançar el procés de
preparació.

Enfocaments de TO:
- Desenvolupament de l’acompliment ocupacional que prèviament no existeix.
- Restabliment de l’acompliment ocupacional: curatiu i compensatori
- Estabilització manteniment de l’acompliment ocupacional.
- Prevenció d’un problema en l’acompliment
- Alivi en l’acompliment ocupacional (recolzament i el confort de la persona)

Objectius del pla d’intervenció:

Resultats objectables i mesurables amb marc temporal.

 Procés de terapia ocupacional

Implementació de la intervenció:
- Influenciat per l’àmbit de la pràctica (recursos materials, recursos humans, factors socials)
- Decisió sobre la duració, freqüència i intensitat de la intervenció
- Tipus d’intervenció de TO:
o Us terapèutic del self, totes les coses que nosaltres com a terapeutes sabem. Ex: si
m’agrada l’esport, utilitzar l’esport com a mitjà terapèutic.
o Us terapèutic d’ocupacions i activitats: mètodes preparatoris, activitats amb
propòsits, intervencions basades en la ocupació.
Explicar perquè fem les activitats que utilitzem, quin propòsit tenen
o Consultori o assessorament
o Formació i educació
o Defensa
Reavaluació:
- Comprovar si la intervenció de TO ha aconseguit els resultats planejats.
- Decidir: la fi de la intervenció, continuar amb la mateixa intervenció, canviar la intervenció,
revisar els resultats.
El pla d’intervenció no es lineal, sinó que en acabar hem de reavaluar els diferents punts i si cal
tornar endarrera.

 Procés de terapia ocupacional

TEMA 3: TERÀPIA OCUPACIONAL BASADA EN L’EVIDÈNCIA (TOBE)

Evidence-Based Practice
- Nou enfocament de resolució de problemes a la pràctica clínica als 80.
- Medicina basada en l’evidència (MBE)
Pràctica basadda en l’evidència VS Pràctica basada en l’opinió, experiència o tradició.

Pràctica basada en l’evidència (PBE)

- L’ús conscient, explícit de la millor evidència disponible en prendre decisions sobre
l’atenció a clients considerats en la seva individualitat.
- Utilització conscient, explicita i de judici de la millor evidència disponible per a prendre
decisions sobre l’atenció de cada pacient.
- Evidence=prova, evidència científica.

TO basada en l’evidència (TOBE)

Procés sistemàtic de cerca, avaluació i aplicació dels resultats de la investigació més actual que
ajuda a la presa de decisions al terapeuta ocupacional en base a les preferències del pacient, la
seva experiència professional i als recursos sanitaris i/o socials disponibles.

La PBE es la integració de:

1. La millor evidència disponible en la investigació científica.
2. L’experiència i el judici del professional.
3. L’opinió del client (preferències i valors)
4. Els recursos disponibles

Metodologia de la TOBE (important)

1. Convertir les nostres necessitats de informació en preguntes susceptibles de resposta.
Formulació de preguntes.
2. Localitzar i aconseguir la millor evidència amb la que sigui possible respondre a les
preguntes. Cerca d’evidència.
3. Avaluar críticament la validesa i aplicabilitat d’aquestes evidències. Avaluació crítica.
4. Aplicar l’evidència a la pràctica clínica. Intervenció.
5. Avaluar la nostra actuació. Avaluació de la intervenció.

1. Formulació de preguntes:
- Quin és el tractament més efectiu?
- Quina és la valoració més apropiada?
- Quina estratègia de prevenció utilitzar?
- Quin és el curs més probable en aquesta malaltia o discapacitat?
- Quins son els problemes de l’Acompliment ocupacional?
Exemple: oncologia i evolució, a l’hora de buscar: nom patologia, pregunta que volem fer i teràpia
ocupacional.

2. Cerca d’evidència:
- Cerca biblioteca:
• Bases de dades bibliogràfiques
• Revistes científiques especialitzades “en TO les publicacions no son abundants” revista
gallega i revista chilena.
• Pàgines o portants web
• Llibres de text

 Procés de terapia ocupacional

3. Avaluació crítica
- Estudis mes recents
- Aplicabilitat: utilitat en el teu àmbit de pràctica: característiques de la població, context de
pràctica...
- Validesa: proximitat a la veritat, grau d’ajust entre el propòsit de la investigació i els mètodes
d’estudi.
- El grau d’evidència està categoritzada en 5 nivells segons la tipologia d’estudi:
• Level I evidence: Estudis aleatoris controlats, revisions sistemàtiques i metanàlisis.
• Level II evidence: Estudis de dos grups controlats no aleatoris (cohorts, cas control, pretest-
posttest...)
• Level III evidence: Estudis de grups, aleatoris i controls no presents.
• Level VI evidence: Estudis descriptius, estudis de cas.
• Level V evidence: Els que no estan subjectes a metodologies de recerca bàsiques.

4. Aplicació a la intervenció

5. Avaluar la intervenció

Al posar en pràctica la pràctica basada en l’evidència, és possible que seleccioni i implementi un

enfocament d’intervenció que no sigui el mètode habitual de pràctica.
Això porta a l’ampliació d’estratègies d’avaluació i intervenció. Major competència com a
professional.
Avaluo, ho parlo amb les persones de teràpia del departament i després publicar

Pràctica basada en l’evidència

- Els promotors de la MBE postulen que es tracta d’un nou paradigma científic
- El pla director sociosanitari aposta per generar evidències científiques per millorar la
intervenció i qualitat assistencial.
- La informació clínica emmagatzemada en els registres, constitueix una eina fonamental per
la investigació.
- Trobar evidències és difícil en entorns on el temps és escàs, les fonts varades i de difícil
accés.

Perquè és important la Pràctica Basada en l’Evidència en Teràpia Ocupacional?

- En relació als professionals individuals
• Permet actualitzar la base de coneixements rutinaris.
• Augmenta el coneixement crític dels professionals en la cerca de pràctiques i mètodes.
Et permet ser crític.
• Augmenta la confiança en les decisions de cara a la gestió
• Augmenta les habilitats de cerca bibliogràfica mitjançant ordenadors.
• Augmenta els hàbits de lectura
- En relació als equips
• Proporciona un marc de treball per a la solució de problemes en el grup i
l’ensenyament
• Permet a tots contribuir en l’equip
- En relació als usuaris:
• Ús més eficaç dels recursos.
• Millor comunicació amb els pacients i
fonamentació de les propostes d’intervenció.

 Procés de terapia ocupacional

Discussió Pràctica Basada en l’Evidència

- La ciència és la única forma de conèixer la realitat neutral i objectiva?
- La classificació de les evidències científiques (major valor a la investigació quantitativa vs
qualitativa)
- Comitès científics de publicacions científiques (decisions polítiques/econòmiques?)

 Procés de terapia ocupacional

TEMA 4: PRÀCTICA CENTRADA EN EL CLIENT (PCC)

Pràctica centrada en la persona:

- Carl Rogers (1942): Un enfoque de terapia no directivo, donde el rol del terapeuta es crear
un entorno de confianza y apoyo, que proporcione a los clientes la oportunidad de utilizar
su propia capacidad para resolver problemas para llevar acabo sus objetivos terap uticos.

Person – centredness: important

És una filosofia per organitzar i donar atenció sanitària en base a les necessitats, valors o
preferències i potimitzar les experiències dels pacients/persona amb la cura.

Contextualització:
- En el nostre entorn amb la major força el concepte atenció centrada en la persona (ACP),
fruit de l’origen i introducció de concepte proposat per Teresa Martínez i el seu equip
- A Catalunya es contempla en el document “l’atenció centrada en la persona en el model
d’atenció integrada social i sanitària de Catalunya”

Definició Atenció Centrada en la Persona (ACP):

Aquella atenció que s’aconsegueix quan es posa a la persona en l’eix on interactuen la resta de
dimensions relacionades amb la intervenció basada en l’evidència científica, organització del
servei, equip, interdisciplinarietat i ambient (OMS)

é

 Procés de terapia ocupacional

Atenció Centrada en la Persona

- Implica una revisió, un gir en el model d’atenció i un canvi de rols / posicionaments en tots els
agents implicats en el sistema de salut (professionals i polí ques)

Criteris fonamentals que ha d’integrar el

model d’atenció integrada social i sanitari:
• Persones informades, compromeses i
a p o d e r a d e s p e r p o d e r d e c i d i r.
Protagonistes i experts de la seva vida
que participen de de l’elaboració del seu
la de vida.
• Professionals amb les competències
(coneixements, habilitats i actituds) per
poder treballar des d’una mentalitat
oberta i per a la persona. Que aporten
coneixements en base a la seva
expertesa, identificadors de necessitats
de la persona i família, que eduquen i
ajuden
• Organitzacions facilitadores que ofereixen serveis al llarg del procés de la vida de la persona,
que garanteixen equitat i amb uns sistemes d’organització i processos que incorporen noves
formes de treball en l’atenció habitual, tant en els equips com en l’atenció a la persona
• Polítiques, serveis i sistemes de finançament que promoguin i incentivin l’atenció integrada,
posant la persona en el centre de totes les actuacions.

Obstacles a la implementació del model tenen a veure amb el model cultural organitzatiu i
d’atenció:
• Un model cultural paternalista, intervencionista, que facilita poc la corresponsabilitats de la
persona en la seva salut. Els objectius no son compartits per l’usuari. Els rols professionals
tendeixen a ser rígids i fragmentats
• Un model d’atenció que manca coordinació, de llenguatge comú, integració d’estratègies i
intervencions entre serveis socials i sanitaris. Falta d’equitat en el territori
• Un model organitzatiu amb serveis fragmentats, on es prioritza la visió sanitària, pondera la
escassa connexió entre professionals sanitaris i socials i la comunitat. Resistència als canvis
estructurals i de relació. El temps es escàs i el dèficit de recursos en molt casos s una realitat.

Pràctica centrada en el client:

- TO’s canadencs lideren la discussió sobre la PCC en els anys 80
- En la rehabilitació pediàtrica: Pràctica centrada en la família
- Canvi de terminologia, canvi d’enfocament
o Pacient client, usuari, persona
o Plantejament bioquímic plantejament humanista
Client= persones, famílies, grups, institucions, agències
- És un procés de col·laboració amb les persones que es treballa.
- Es reconeix que les persones són agents actius.
- Parteix d’una filosofia de respecte a l’altre i de reconeixement a l’autodefinició.
- Es fomenta en la idea de que els clients tenen un coneixement incompatible de les seves
vides ocupacionals: Coneixen les seves necessitats millor que ningú.
- S’estableix col·laboració per la identificació de necessitats del client i per a la presa de
decisions

ti

é

 Procés de terapia ocupacional

Enabling Occupation (Habilitació facilitació)

- Promou l’ocupació en col·laboració amb la persona en lloc de fer coses per i per a ella.
- Habilitar i facilitar vs tractar o cuidar.

Conceptes de Pràctica Centrada en el Client (revisió de les idees clau comuns en tots els models)
- Respecte pel client i les seves famílies, les decisions que prenen
- Els clients i les seves famílies tenen responsabilitat última en les decisions sobre
ocupacions diàries i serveis de teràpia ocupacional
- Provisió d’informació, confortabilitat i suport emocional.
Comunicació centrada en la persona vs centrada en la posició professional.
- Facilitació de la participació del client en tots els aspectes de serveis de TO.
Gir en les relacions de poder. Una relaci n en la que el profesional y el cliente tienen
aproximadamente igual poder en la relaci n, son mutuamente interdependientes y se
comprometen en actividades que de alguna manera ser n satisfactoria para cada uno” (Law,
1998:13)
- Serveis de TO individualitzats (personalitzats) I flexibles
- Habilitar/Facilitar als clients per resoldre els seus problemes en l’acompliment ocupacional
- Centrar-se en la relació persona- entorn- ocupació

Com podem garantitzar la PCC en el procés de TO?

Principis claus en la Pràctica centrada en el client
- Determinar qui és el client
- Respectar el sistema de valors del client
- Facilitar al client el marc dels seus objectius ocupacionals
- Proporcionar informació i educació per facilitar les eleccions i formes de resoldre els
problemes propis
- Fer servir les habilitats coma TO per ajudar al client a assolir els seus objectius a través
d’ocupacions significatives.

PCC en el procés de TO
Instrument de Valoració: Medida Canadiense de Desempeño Ocupacional (COPM)
- Entrevista semi-estructurada (20-30m)+formulari
- Objectius
o Identificar problemes en l’acompliment ocupacional (percepció de la persona)
o Classificar els problemes segons la importància
o Avaluar nivell d’acompliment
o Mesurar el nivell de satisfacció
o Identificar factors ambientals i els rols que tenen a veure amb l’èxit
PCC fortaleses i dificultats:
• Fortaleses: major empoderament de les persones, intervenció personalitzada, els TO aprenen,
intervenció orientada en
la comunitat

• Dificultats: Enfocament no
directiu percebut com de
menys valor, dificultat e
l’ambigüitat de la relació
terapèutica, dificultat en
un sistema de salut
biomèdic, resistències
dels professionals.

ó

ó

á

 Procés de terapia ocupacional

TEMA 5: INTRODUCCIÓ AL PROCÉS DELS MODELS CONCEPTUALS DE LA PRÀCTICA

Models conceptuals de la pràctica de TO

Els terapeutes generen coneixement:
- Identificar què és la TO i a proporcionar una forma singular de considerar el seu treball.
- Conèixer i comprendre els problemes específics de les persones i saber què fer.
- Requereixen coneixements més allà de la professió.

Models conceptuals de la pràctica de Teràpia ocupacional

- Creen una teoria per explicar la organització i la funció d’algun aspecte de l’ocupació.
- Organitzen conceptes en una forma particular que reflexa els suposats del paradigma de la
professió
- Procés dinàmic: base teòrica, conceptes centrals, tecnologia d’aplicació (principis de
intervenció i instruments de valoració) i investigació.

 Procés de terapia ocupacional

TEMA 6: MODELO CANADIENSE DE DESEMPEÑO OCUPACIONAL

Reflexiones sobre el contexto del MCDO

Base teòrica
• Basada en el humanisme
• Pràctica centrada en el client (Rogers)
• Documents publicats per l’Associació
• Canadiense de TO (CAOT) i Ministerio de Salud
• Nacional y Bienestar, sobre la garantia de
• qualitat del serveis de TO
• Model de Reed & Sanderson

Terminología Uniforme AOTA

Componentes de desempeño
• Sensoriomotor
• Cognitivo
• Psicosocial
Áreas de desempeño
• Actividades de la Vida Diaria
• Trabajo y actividades productivas
• Actividades de ocio
Contextos de desempeño
• Aspectos temporales (edad, ciclo vital…)
• Aspectos del entorno (Físico, social y cultural)

3 Aportacions claus del Modelo Canadiense de Desempeño Ocupacional

1. Interpretació conceptual: model d’acompliment ocupacional
2. Pràctica centrada en el client
3. Procés d’aplicació pràctica
Aquest model es va ocupar de “la interacció seq encial dels aconteixements entre
el client i el terapeuta ocupacional”

ü

 Procés de terapia ocupacional

Interpretació conceptual

Acompliment ocupacional: el resultar de la realció dinàmica que s'estableix al llarg de a vida

entre la persona, l'entron i l'ocupació

Conceptes centrals
Persona:
• És única
• Posseeix una dignitat intrínseca
• És capaç de prendre decisions en la seva vida
• Té capacitat per l’autodeterminació
• Disposa de potencial de canvi
• És un ser social i espiritual
• És un ser ocupacional
• Moldeja i es modelada pel medi ambient
Des d’una visió holística i centrada en la persona, el CMOP presenta a la persona como un tot
integrat que incorpora.
• Espiritualitat
• Experinències socials i culturals
• Components d'Acompliment
Espiritualitat:
L’espiritualitat es presenta com el núcli de la persona i es defineix com l’essència innata del self:
Experiències socials i culturals:
• Són components de la persona
• Influeixen en la opinió que el subjecte té de sí mateix
• Doten de sentit la vida diària
• Connecta el subjecte amb altres en el seu entorn

Components acompliment de la PERSONA

Dimensió afectiva: “el sentir”
• Funcions socials i emocionals implicades en l’ocupació (factors interpersonals i intrapersonals)
Dimensió cognitiva: “el pensar”
• Funcions mentals (percepció, concentració, memòria, comprensió, raonament, funcions
executives)
Dimensió física: “el hacer”
• Funcions motores, sensorials i sensori-motores

 Procés de terapia ocupacional

Ocupació
Necessitat bàsica del ser humà
Dona sentit, significat a la vida i creixement personal
És un determinant de la salut i el benestar
Font d’elecció i control; d’equilibri i satisfacció
Organitza el comportament
Canvia a través de la vida
Transformen l’entorn i es transformen en relació amb ell
Posseeix un valor terapèutic
Dimensions
• Autocura – cura de si mateix
Cura personal, les responsabilitats personals, la mobilitat funcional i la organització de l’espai
temps.
• Oci
Socialització, expressions creatives, activitats exteriors, jocs i esports.
• Productivitat
El joc en la infància, l’escolaritat, el treball remunerat, la cura de la llar la cura dels altres i el
voluntariat en la comunitat.

Entorn
Contextos y situaciones que tienen fuera de los sujetos y que provocan su respuesta.
Dimensions
• Físic
Entorn material natural i construït.
• Social
Patrons de relació entre subjectes, sobre la base de interessos, valors, actituds i creences comuns
• Cultural
Pràctiques ètniques, racials, cerimonials i rutinàries fonamentals en les costums de grups
específics.
• Institucional
Institucions, polítiques, presa de decisions, pràctiques organitzatives

Acompliment ocupacional
Capacidad de elegir, organizar y desempeñar de manera satisfactoria ocupaciones significativas
definidas por la cultura y adecuadas a la edad, para el auto cuidado, el disfrute de la vida y para
contribuir al entramado social y económico de la comunidad.
Espiral d’experiències acumulatives que es desenvolupen al llarg de tota la vida

Idees centras MCDO

La salut individual determinada per la ocupació
• Allò que les persones fan diàriament/ quotidianament.
La Teràpia Ocupacional promou la salut a través de l’ocupació
La TO analitza el potencial de canvi en cada aspecte de la relació P-E-O (possibilitats)
• Components de la Persona
• Elements del Entorn
• Característiques de la Ocupació

 Procés de terapia ocupacional

Perspectiva de desenvolupament
La ocupació es transforma al llar del cicle vital, es desenvolupen ocupacions i altres s’abandonen.
La perspectiva acumulativa d'experiències ocupacionals = un procés complex.
Problemes en l’acompliment ocupacional podenprecipitar-se per:
Desfase entre P-E-O
• Factors Personals
• Factors Ocupacionals
• Factors del Entorn

Pràctica centrada en el client

• Procés de col·laboració amb les persones que es treballa.
• Es reconeix a les persones com agents actius.
• Parteix d’una Filosofia de respecte a l’altre i de reconeixement de la seva autodeterminació.
• Es fonamenta en la idea de que els clients tenen un coneixement incomparable de les seves
vides ocupacionals: Coneixen les seves necessitats millor que ningú.
• S’estableix col·laboració per la identificació de necessitats del client i per la presa de decisions.
• Veure: tema Pràctica Centrada en el Client

Habiitació / capacitació / facilitación

Proceso de capacitar, facilitar, guiar, educar, promover, entrenar, escuchar, reflexionar, animar, y
otras formas de colaboración con las personas de tal manera que los sujetos, grupos, agencias u
organizaciones tengan los medios y oportunidades para participar en dar forma a sus vidas.
• Fonament de la pràctica centrada en el client en Teràpia Ocupacional.
• Promou la ocupació en col·laboració amb la persona, en lloc de fer coses per ella.
• Capacitació vs. Tratament o cures

Clientes de Teràpia Ocupacional

 Procés de terapia ocupacional

Instrumento de valoración
Entrevista semiestructurada (20-30m) + formulari
Objectius
• Identificar problemes en l’acompliment ocupacional (percepció del client sobre ell mateix)
• Classificar els problemes segons importància i prioritat del client
• Avaluar nivell d’acompliment i el nivell de satisfacció en relació a la dificultat
• Medir els canvis al llarg de la intervenció
• Identificar factors ambientals i els rols que tenen a veure amb l’èxit
Característiques
• Pensat per fer Pràctica centrada en el client (clients com a responsables del seu tractament)
• Es passa a l’inici i periòdicament al llarg de la intervenció
• Incorpora la reavaluació de les àrees
• Considera la satisfacció del client en l’acompliment actual
• Pot utilitzar-se en grups
• S’aplica a tots els nivells de desenvolupament
• Basada en model de TO
• Incorpora rols i expectatives de rols del client
• Facilita aportacions dels membres de l’entorn social (quan el client no pot)

El marco canadiense para el proceso de la pràctica

1. Entrar/Iniciar
• Preparar l’espai
• Recollir informació del client (si hi ha la possibilitat)
• Acomodar el client (setting)
• Preguntar com està...
2. Establecer las bases de la colaboración
• Explicar com seran les sessions i l'entrevista
• Explicar amb què es pot ajudar
• Demanar la responsabilitat del client
• Demanar que manifesti qualsevol inquietud/pregunta/malestar
• Passar la COMP
• Fer un primer repàs de la història de vida...
3. Avaluar/Valorar
• Valorar (o avaluar) l’estatus ocupacional, els desitjos i el potencial de canvi.
• Consultar amb el client i altres, utilitzar les habilitats especialitzades per valorar i analitzar
l'espiritualitat, la persona i les influències de l’entorn en les ocupacions.
• Realitzar un anàlisi de la informació y considerar totes les perspectives per interpretar els
resultats de l’avaluació.
• Formular i documentar les possibles recomanacions basades en les millors explicacions
4. Acordar objectius
• Col·laborar per identificar els aspectes ocupacionals prioritaris, tenint en compte les
valoracions/avaluacions.
• Dissenyar/construir un pla, acordar les metes ocupacionals, objectius i pla tenint en compte les
restriccions de temps, espai i recursos dins els contextos, utilitzant els elements necessaris.
5. Implementar
• Implicar al client mitjançant l’ocupació per implementar i documentar el progrés.
• Especialitzar-se en programar un marc de treball apropiat per realitzar o prevenir el canvi.

 Procés de terapia ocupacional

6. Monitorejar i modificar
• Consultar, col·laborar, bogar per educar i implicar al client i altres per facilitar l’èxit.
• De manera continuada, mitjançant l’avaluació formativa, adaptar o redissenyar el pla segons
sigui necessari:
Acomodar el client (setting)
Preguntar com està…
7. Avaluar
• Revaluar els reptes ocupacionals i comparar-los amb les troballes inicials.
• Documentar i divulgar les troballes i les recomanacions pels passos seg ents .
8. Concluir/sortida
• Comunicar les conclusions de la interacció entre client i terapeuta.
• Documentar la conclusió/sortida i divulgar la informació per un traspàs coordinat o per una
reentrada.

Principis de la intervenció
La millor pràctica de la To busca oferir capacitació centrad en el client i basada en la ocupació.
Per avançar en la visió de salut, jsuticia i benestar.
• Basada en els valors, significats i eleccions del’usuari.
• Escoltar els punts de vista de la persona.
• Facilitar el procés perquè vegin el què pot ser possible.
• Donar suport perquè tinguin èxit.
• Donar suport encara que s’arrisquin i s’equivoquin.
• Examinar amb la persona els riscos i les seves conseq ències.
• Respectar el seu estil d’afrontar el canvi.
• Guiar perquè determinin les seves pròpies necessitats.
• Facilitar l’elecció d’objectius amb propòsit.
• Animar i facilitar el procés de presa de decisions.
• Subministrar informació perquè pugui prendre decisions.
• Invitar a desenvolupar recursos personals.

Rol del TO
• El rol primari de la teràpia ocupacional és possibilitar l’acompliment i la participació
ocupacional en les árees d’autocura, oci i productivitat.
• El rol secundari és facilitar el canvi en els
• components d’execució i en l’entorn.
• El TO col·labora amb la persona, però no fa per a la persona.
• Empoderament de la persona

COMP: mesura de resultats individualitzada i centrada en el client.

• Basada en l'evidència i dissenyada per capturar l'autorecepció del client en les activitats de la
vida diària, a través del temps
• S'utilitza en més de 40 països i ha estat traduïda a més de 35 idiomes
Pas 0: iniciar o establir bases de col·laboració
Pas 1: definició del problema
Pas 2: Ordenar prioritats
Pas 3: calificació
Pas 4: re-avaluació

ü

ü

 Procés de terapia ocupacional

TEMA 7: MODELO DE OCUPACIÓN HUMANA MOHO

Modelo de la ocupación humana: teoria y aplicación - 4 edicions (ultima 2007)

Base teòrica
• La Escuela del Comportamiento Ocupacional de Mary Relly (1962)
• Base interdisciplinaria: Psicología, Sociología, Antropología, Filosofía.
• Las teorías de la motivación
• La teoría de los sistemas

Supuestos centrales del MOHO

• La persona es un sistema abierto: interacciona continuamente con el ambiente.
• Naturaleza ocupacional innata del ser humano
• De la interacción de la persona con el ambiente surge la ocupación
• La ocupación es un aspecto central de la experiencia humana y por medio de ella la persona
desarrolla sus capacidades, auto-conceptos e identidades.

MOHO trata de explicar

1. Modo en que las personas están motivadas para elegir y realizar las ocupaciones que
llenan sus vidas. MOTIVACIÓN PARA LAS OCUPACIONES
2. Las forma en que la vida de cualquier ser humano se organiza alrededor de patrones
recurrentes y rutinarios
3. Cómo casa cosa que el ser
humano hace le permite mostrar
una gama extraordinari de
capacidad para el desempeño
ocupacional.

Componentes (interrelacionados) del MOHO

Volición: conjunto de pensamientos y snetimientos sobre sí mismo que predisponen y habilitan al
ser humano a percibirse com un ser activo en su entorno.
Este concocimiento nace a partir de una necesidad fundamental de estar en acción, que se
produce a medida que la persona anticipa, elige, experimenta e interpreta los comportamiento
ocupacionales.
• Causalidad personal: sentido de competencia y eficacia
Sentido de capacidad personal: conciencia activa sobre las propias capacidades físicas,
intelectuales y sociales para llevar a cabo la vida que uno desea vivir.
Auto - eficacia: la efectividad percibida en el uso de las capacidades personales para
lograr los resultados deseados. AUTOCONTROL E IMPACTO
• Valores: son lo que uno considera importante y significativo hacer

 Procés de terapia ocupacional

Convicciones personales: opiniones de la vida que define lo que tiene

importancia.
Sentido de obligación: fuertes disposiciones emocionales para seguir lo que se percibe
como formas correctas de actuar
• Intereses: son lo que uno disfruta o le satisface hacer
Disfrute: sentimiento de placer o satisfacción que proviene de hacer cosas
Patrón de intereses: de una persona es la configuración de las cosas preferidas de hacer
que esa persona ha acumulado a partir de la experiència

Proceso volitivo o volicional: proceso dinámico a partir de una necesidad fundamental de estar en
acción, que se produce a medida que la persona
anticipa, elige, experimenta e interpreta los
comportamientos ocupacionales.
• Elecciones de actividad y elecciones
ocupacionales
Preguntas clínicas relacionadas con los
conceptos de volición:
Causalidad personal:
• ¿Cual es la opinión que tiene esta persona
sobre su capacidad y su eficacia y de que
modo afecta en el proceso volitivo?
• ¿Que capacidades o limitaciones se
destacan en la imagen del yo?
• ¿Es preciso sentido de capacidad ?
• ¿Es consciente de sus capacidades y limitaciones?
Valores:
• ¿Que cosas le importan más hacer?
• ¿Cuál es el tema organizador en la vida de esta persona?
• ¿Qué estándares u otros criterios usa para juzgar su porpio desempeño?
Intereses
• ¿Pueden identificar intereses personales?
• ¿Qué ocupaciones disfruta haciendo
• ¿Cuales son los aspectos del hacer que disfruta más?

Habituación: preparación internalizada para mostrar patrones constantes de conducta guiados

por nuestros hábitos y roles y ajustados a las caracaterísticas de los ambientes temporales, físicos
y sociales de rutina.
• Proceso por el cual el ser humano crea un patrón de comportamientos estables y recurrentes
donde su ejecución tomara la forma de una rutina, de un automatismo.
• La habituación permite a las personas apreciar los diferentes ambientes donde habita y coopera
con ellos durante la realización de acciones de rutina.
• Hábitos: son tendencias adquiridas para responder automáticamente y permiten rendir de
formas más o menos constantes en nuestros ambientes familiares
Hábitos de rutina: modo en que utilizamos el tiempo
Hábitos de desempeño: forma en que se realiza la actividida de rutina
Hábitos de estilo: comportamientos según edad, cultura y contextos específicos.
• Roles: incoorporación de un estado definido social y/o personalmente y un conjunto
relacionado de actitudes y acciones. La internalización de un rol significa adoptar una
identidad, un guión y acciones que pertenecen al rol.
Preguntas clínicas relacionas con los conceptos de habituación:
Hàbitos:

 Procés de terapia ocupacional

• ¿Tiene hábitos bien establecidos?

• ¿Que tipo de rutina tienes? ¿es eficaz?
Roles:
• ¿Cuál es el patrón global de participación en roles de esta persona?
• ¿Tiene roles que afectan positivamente su identidad, el uso del tiempo, y la participación en
grupos sociales? ¿Y roles que afecten negativamente?
• ¿Está muy involucrada o poco involucrada en los roles?
• ¿Qué importancia tiene cada rol para la persona?

Capacidad de desempeño
Capacidad para hacer cosas, condicionadas por el estado de los componentes objetivos del
desempeño, físicos y mentales, más la experiencia subjetiva de la persona en estas experiencias.
Para esta relación rescata el concepto de cuerpo vivido, buscando evitar la separación
entre mente y cuerpo.
• Pre-requisito de habilidad:
experiencia objetiva de la capacidad
de desempeño. Pre-requisitos
físicos y mentales. Estructura y
función del cuerpo humano.
Abordados por otras orientaciones
teóricas que se deben vincular al
MOHO según las necesidades de la
persona.
• Cuerpo vivido: empleamos el
concepto para referirnos a la
experiencia de ser y conocer el
mundo a través de una cuerpo particular. Experiencia subjetiva de la capacidad de
desempeño. Unidad mente-cuerpo. Aprender a hacer algo signiica que debemos aprender la
experiencia: aprenders como se siente.

Preguntas clínicas relacionadas con los conceptos de CAPACIDAD DE DESEMPEÑO Y

HABILIDADES

 Procés de terapia ocupacional

Medio ambiente / entorno

Las características físicas y sociales particulares del contexto específico en el cual se hace algo
impactan sobre lo que uno hace y sobre el modo en que se hace.
• Impacto ambiental:se refiere a la manera en que el ambiente influencia en la volición, la
habituación y la capacidad de desempeño de la persona.
Cultura: creencias y percepciones, valores y normas, costumbres y comportamientos que son
compartidos por el grupo o sociedad y que pasan de una generación a la siguiente a través de la
educación fomarl e informal
Ambientes ocupacionales: compuesto por espacios, objetos, formas ocupacional y grupos sociales
que se unen y constituyen un contexto
significativo para el desempeño.
El ambiente es un proveedor de
oportunidades, recursos, demandas
y limitaciones.
Preguntas clínicas relacioandas con
el impacto del entorno
Físico:
• ¿Los espacios en los cuales la
persona desempeña sus
ocupaciones obstaculizan o
apaoyan el desempeño
ocupacional?
• ¿Los objetos que utilizan apoyan
el desempeño?

Niveles del hacer

Participación ocupacional: se refiere a la participación en trabajo, juego o activiades de la vida
diaria que forman parte del propio contexto sociocultural y que son deseados o necesarios para el
propio bienestar.
Desempeño ocupacional: se refiere a llevar a cabo una forma ocupacional
Las formas tienen un próposito, una apriencia y una estructura singular de modo que
podemos reconocerla y nombrarla.
Habilidad ocupacional: se definen com acciones observables dirigidas a objetivos que utiliza una
persona al hacer
Tres tipos de habilidades: motoras, de procesamiento y de comunicació e interacsión
• Habilidades motoras: habilidades relacionadas con la movilidad de la propia persona o el
movilixar objetos para tarea
• Hbailidades de procesamiento: Acciones lógicamente secuanciadas en el tiempo, que incluyen
la selección y la utilización apropiada de los objetos, y la adaptación del desempeño cuando
aparecen porblemas.
• Habilidades de comunicació e interacción: habilidades para compartir y recibir información y
para coordinar el propio comportamiento con el de los demás, con el objeto de desarrollar
activiades y objetos propios.

Consecuencias del hacer

Identidad ocupacional: el sentido de quién es uno y los deseos de convertirse en un ser
ocupacional generado a aprtir de la propia historia de participación ocupacional
Competencia ocupacional: grado en que la persona puede mantener un patrón de participación
ocupacional que refleja la propia identidad ocupacional.

 Procés de terapia ocupacional

Adaptación ocupacional: construcción de una identiad ocupacional positiva y el logro de la

competencia ocupacional en un tiempo y contexto específico.

Hacer y llegar a ser: cambio y desarrollo ocupacional

Un cambio crean condiciones dinámicas de las cuales surgen pensamientos, sentimientos y
acciones nuevas.
La repetición de estas condiciones permiten a la volición, habituación, capacidad de desempeño
desencadenar una nueva organizació interna.
La interacción progresiva de esta nueva organización interna con las condiciones del ambiente
mantienen el nuevo aptrón estable de sentimientos, pensamientos y acciones.
Cambio gradual:
• Aprendizaje en la infancia de nuevas formas ocupacionales
• Experiencia acumulada en un rol
• Reducción lenta de capacidades en el envejecimiento
Cambio transformacional
• Cuando elige altera de modo fundamental un patrón establecido de pensamiento, sentimiento
y hacer
Cambio catastrófico
• Cuando la condiciones internas o externas alteran drásticamente la propia situación vital
ocupacional.
• Requiere una reorganización. Desafío severo a la adaptación ocupacional

Niveles de adaptació/ Desadaptación en el comportamiento ocupacional

La persona es funcional cuando satisface las demandas y expectativas sociales en una
participación satisfactoria.
Permite el mantenimiento y mejor de su volició, habituació y
capacidad de desempeño.
La persona es disfuncional cuando no satisface las demandas y
expectativas sociales en una participación satisfactoria en
ocupaciones.

Cambio y desarrollo ocupacional: Etapas del cambio

Exploración:
• Posibilidad de descubrir nuevas maneras de ser y expresar
habilidad
• Permite expresar curiosidad, descubrir intereses y placer en el
hacer y confiar en un ambiente no exigente
Competencia:
• Se construye sobre las exigencias exploratorias previas, mayor
control y capacidad de adaptarse
Logro:
• Mantener y mejorar nuestro desempeño en roles, mayor
dominio del yo y del ambiente, se obtiene placer en la
participación misma.

Niveles de adaptació / desadaptación del comportamiento ocupacional

Niveles de disfunción ocupacional
• Ineficacia: interferencia en el desempeño ocupacional y ambiente que produce insatisfacción.
Reduce su CP, puede reducir roles, genera desequilibrio ocupacional.
• Incompetencia: limiración o pérdida de destrezas, falta de satisfacción e imposibilidad para un
desempeño adecuado. Sentimineto de pérdida de control y fracaso.

 Procés de terapia ocupacional

• Dependencia: interrupción total del desempeño ocupacional que trae consigo sentimientos de
ineficacia, ansiedad y depresión.

Principios de intervención

• Todas las formas de intervención implican un cambio en la persona

• Solo las personas pueden lograr su propio cambioa través de la participaciónen formas
ocupacionales.

• Para que el hacersea terapéutico, debe involucrar una forma ocupacional real

• Para que la persona logre cambiar a través del hacer, lo que se hace debe tener importancia,
relevanciay significadopara ella.

Estrategias de intervención
VALIDARalapersona:transmitirrespectoporlaexperienciadelapersona.
IDENTIFICARaspectospersonalesyambientalesquefaciliteneldesempeñoylaparticipaciónocupacion
al.
DARRETROALIMENTACIÓN a la persona
ACONSEJAR respecto a objetivos y estrategias de intervención.
NEGOCIAR con la persona.
ESTRUCTURAR dando opciones de elección, límites, estableciendo reglas.
ENTRENAR habilidades y/o hábitos.
ESTIMULAR a explorar o asumir riesgos.
Proporcionar APOYO FÍSICO para facilitar el desempeño.

Instrumentos de Evaluación del MOHO

Instrumentos de observación
Evaluación habilidadesmotoras y de procesamiento (AMPS) (Fisher, 1999)
• Observan formas ocupacionales / Tareas

 Procés de terapia ocupacional

• Desde 3-4 años, adolescentes, adultos y ancianos

• Evalúa habilidades motoras y de procesamiento

Evaluación de habilidadesde comunicación e interacción (ACIS)

(Forsyth y cols., 1998)
• Mide el desempeño de la persona en una forma ocupacional dentro de un grupo social
• Evalúa habilidades de comunicación e interacción
• Desde 3-4 años, adolescentes, adultos y ancianos

Evolución de habilidades de comunicación e interación (ACIS)

Instrumentos de observación
Cuestionario Volitivo o Volicional(VQ)(de las Heras, 2002)
• Evalúa volición e influencia del medio ambiente en la volición de la persona
• A partir de 6 años
• Disponen de hojas de registro para más de una evaluación.
Cuestionario Volitivo Pediátrico (PVQ)(Geisty cols., 2002)
• Evalúa volición e influencia del medio ambiente en volición.
• Niños de 2-6 años. También útil para niños mayores y adolescentes con problemas de retraso
madurativo.
Se basan en la idea de que las persona con importantes problemas para formular objetivos o
expresar sus ideas o expresar sus intereses y valores verbalmente, habitualmente se comunican a
través de las acciones.

Instrumetnos de Autoevaluación
Listado de intereses modificado (Kielhofnery Neville, 1983)
• Información sobre intereses y participación pasada, actual y futura
• Proporciona un patrón singular de intereses de cada individuo
• Adolescentes y mayores

Perfiles de intereses pediátrico (PIP) (Henry, 2002)

• Evalúa Intereses

 Procés de terapia ocupacional

• Perfil del juego del niño(6-9años)

• Perfil del juego del Pre-adolescente (9-12 años)
• Perfil de intereses del adolescente( 12-21 años)

Listado de roles (Oakley, 1985)

• Informa sobre las percepciones de las personas de su participación en roles ocupacionales
durante su vida y sobre el valor que asignan a esos roles ocupacionales
• Adolescentes y mayores

Cuestionario Ocupacional (OQ) (Smith y cols., 1986)

• Registro de las actividadesen que participa durante el curso de un día laboral y un día de fin
de semana en intervalos de 30 min.
• Evalúa hábitos, roles, valores, intereses y causalidad personal reflejados en la rutina
• Adolescentes y mayores

Registro de actividad del NIH (ACTRE) (Furst y cols., 1992)

• Desarrollado para personas con discapacidad física a partir del Cuestionario Ocupacional.
• Evalúa hábitos, roles, volición reflejados en la rutina, el grado de dificultad en el desempeño y
experiencia de cuerpo vivido de fatiga y dolor
• Adolescentes y mayores

Autoevaluación Ocupacional(OSA) (Barony cols., 2002)

• Autoevaluación Ocupacional Infantil(COSA) (Federico y Kielhofner, 2002)
• Diseñada para obtener las percepciones que tienen las personas de su propia
competencia ocupacionaly del impacto de sus medios ambientessobre su adaptación
ocupacional.
• Indica los valores personales y establecer prioridades para el cambio en el proceso de
intervención.
• COSA: 8 a 11 años
• OSA: 11 años y mayores.
• Se utilizan al principio y final de la TO dando así los resultados del cambio.
• La OSA dispone de formulario de objetivos y plan de acción. También se complementa con un
de formulario de seguimiento.

Entrevistas
Entrevista de las circunstancias ocupacionales y Escala de puntuación (OCAIRS) (Haglundy
cols., 2001)
-Recoge información sobre valores, intereses, causalidad personal, roles, hábitos, desempeño,
impacto ambiental, participación y adaptación.
• Se centra en el funcionamiento actual.
• Entrevista semiestructuraday escala de puntuación de la capacidad de adaptación.
• Adolescentes y mayores

Entrevista Histórica de Desempeño Ocupacional. Segunda Versión (OPHI-II)

(Kielhofnery cols., 1998)
• Recoge información sobre la adaptación ocupacional pasaday presente de la persona.
3 partes:
• Entrevista semiestructuradaque explora la historia de la vida ocupacional de la persona.
• 3 Escalas de puntuación que proporciona medición: identidad ocupacional; competencia
ocupacional; impacto de los contextos ocupacionales
• Narrativa de la historia vital y Grafico de vida

 Procés de terapia ocupacional

• Adolescentes y mayores

Entrevista del ambiente Escolar (SSI) (Hoffman y cols., 2000)

• Evaluar el impacto del contexto escolare identificar la necesidad de adaptaciones para los
estudiantes con discapacidad.
• Se realizan recomendaciones sobre adaptaciones a lo objetos, espacios, formas
ocupacionales y grupos sociales en la escuela.
• Niños en edad escolar
Entrevista del Rol del trabajador (WRI) (Velozoy cols., 1998)
• Evalúa en que medida la causalidad personal, intereses, valores, roles, hábitos y percepción
del medio ambiente afectan al retorno al trabajo.
• Entrevista semiestructuraday escala de puntuación.
• Adultos
Escala de Impacto ambiental laboral (WEIS) (Moore-Cornery cols., 1998)
• Evalúa el impacto del ambiente laboral en el desempeño, satisfacción ybienestar del
trabajador.
• Entrevista semiestructuraday escala de puntuación.
• Adultos. No para personas en desempleo crónico.