Fa molt de temps en un país molt llunyà, al que li deien el país de Nadal i on convivien tots els

personatges més famosos de d´aquestes festivitats, va passar un esdeveniment estrany,i és que els
xiquets i les xiquetes del planeta terra es quedaren sense regals. Voleu saber com va passar? Anem
allà.

Vos presente al pare Noel i a la mare Noel,amb els seus rens.

Pare Noel: Ains, estimats rens, mengeu bé que prompte haurem de viatjar per a fer els regals de
Nadal.

Mare Noel: Vinga, ajuda´m que encara ens queden molts regals per acabar. Ale, a treballar tots. I
vosaltres també. (Als rens) (Passen dins de sa casa)

Ren 1: Estic tan cansada, ens fan treballar tant

Ren 2: Jo només pense en les vacances, me´n aniré a la platja.

Ren 3: jo me´n vaig amb tu! A banyar-nos i jugar.

En aquell país, també vivien les reines magues, en la casa del costat. Per aquelles dates també
estaven preparant regals i més regals.

Melchora: Vinga Baltasara, mou el cul i ajuda´m a carregar els sacs!

Baltasara: Com t´agrada manar. No veus que jo també vaig carregada!

Gaspara: Com sou de cansine, vos passeu el dia marmolant la una al´altra.

Melchora i Gaspara: Li diu el mort al degollat, qui t´ha fet eixe forat.

Gaspara: Vinga que els Noel ens guanyaran i això si que no pot ser

Melchora: Eixos?

Baltasara: Nosaltres som millors

(Eixen els Noel i els rens)

Mare: Vinga i doneu- vos pressa que les reines van més avançades que nosaltres.

Pare: Són bobes, io amés a més els regals que fan són molt roïns.

Ren1: Estan sempre discutint

Ren 2: Són com xiquets

Ren3: Ja voreu com açò acaba malament

Reines magues: Ei, mireu quins regals tenim tan bonics

Noels: Els nostres són millor

 Reines: D´això res.

Noels: Sereu presumides!

I així estaven sempre, discutint i discutint. Tant van discutir que la fada i el donyet del Nadal que
vivien al costat, van decidir congelar-los amb la màgia del bosc i del gel.

Fada: Ai, de veres comde esgotada estic d´ells.

Donyet: Així aprendran a no barallar-se.

Fada: Tots els Nadals igual!

Donyet: Al final així, s´acabarà el Nadal.

I així va ser perquè el donyet i la fada es quedaren adormits, durant molts dies, ja que quan els
éssers màgic fan conjurs tan potents necessiten molt de temps per poder recuperar-se. I tant van
dormir que es va passar el Nadal i els xiquets no van rebre els seus regals.

Xiqueta 1: Jo, no hi ha cap regal al meu arbre.

Xiqueta 2: Ni al meu.

Xiqueta 1: Alguna cosa molt greu ha passat. És molt estrany

Xiqueta 2: Vols anar al país del Nadal, i vorem que ha passat?

Xiqueta 1: D´acord. Anem

Van agafar xaquetes súper abrigades, la seua motxilla, el raspalll de dents, i totes les coses
necessàries i van partir cap al fred país del Nadal.

Al arribar, van trobar que tots estaven congelats i van vore al donyet i a la fada dormint. Van
despertar-los i aquestos van contar a les xiquetes tot el que havia succeït.

Xiquetes: Sense Nadal els xiquets i xiquetes estem tristos.

Fada: No vos preocupeu, els despertarem

Donyet: I farem que torne el Nadal a la terra

Xiquetes: Gràcies!

Primer despertaren als rens.

Rens: Què ha passat? Estàvem dormint?

PAre : Ai, mare, quin dia és hui?

MAre: Ains, que ja ha passat el Nadal

Melchora: Pobres xiquets

Gaspara: Quina tristesa

Baltasara: Fins a l´any que ve ja no podrem fer tots aquestos regals.

Fada: A vore, tornarem a fer que siga Nadal

Donyet: Però heu de prometre que mai més discutireu i treballareu en equip.

Tots: D´acord!

Xiqueta 1: Gràcies Fada

Xiqueta 2: Gràcies Donyet

I mai més van discutir, i aquell nadal va ser un dels més bonics de tots els temps. I des d´aquelll dia,
tots els diumenges es feia una paelleta al país del Nadal on reien i s´ho passaven pipa les reines
magues, els senyor Noels, i els rens. I conte contat ja s´ha acabat.